1. Mirar i comentar l’Arquitectura (2. Anàlisi
formal)
Materials d’Història de l’Art per a 2n Curs de
Batxillerat
Ernest Alcoba
2. Salvaguarda legal
Aquests materials, tenen una finalitat purament educativa. Per això, les imatges han estat reproduïdes amb un objectiu didàctic i
divulgatiu. La reproducció d’imatges obtingudes d’Internet o de la bibliografia s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12
d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), que diu:
“És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres
aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analog, sempre que es tractin d'obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de
cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà realitzar-se amb fins docents o de recerca, en la
mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.”
No obstant, volem que aquesta nota serveixi de sol·licitud d’autorització dels propietaris del copyright, si s’escau. Si per qualsevol motiu
algun/a propietari/a no desitja que la seva imatge sigui reproduïda, en el moment que ens ho notifiqui la substituirem
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Creative
Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/.
3. 1. Activitats prèvies
1. Penseu en l’arquitectura al llarg de la Història. En què moments de la història
apareix...
• L’arquitectura arquitravada o “arquitectura plana”
• L’arc de mig punt
• L’arc apuntat u ogival
• L’arc de ferradura o ultrapassat
2. Penseu en la casa o edifici on viviu i feu una posada en comú dels seus...:
• materials decoratius, constructius
• valors formals: volums, valors cromàtics, textures
• Valors funcionals:
• Per on es recull i aboca l’aigua de pluja? Com s’evita que aquesta taqui la façana?
S’aprofita aquesta aigua després?
• Quines modificacions arquitectòniques facilitarien el control de la temperatura a
l’estiu i l’hivern sense aire condicionat ni calefacció? I l’estalvi de l’electricitat (la
llum...)
3. Continua pensant en la teva casa o edifici. Quins elements produeixen un diàleg
interior-exterior a nivell...
• Entrada i sortida dels habitants
• Lumínic i visual
• Manteniment: energia, materials de rebuig...
4. • Reconeixeu les ciutats dels sky line que us presentem seguidament, fets
maldestrament amb una sola línia? Per què les heu reconegut?
• Debateu el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en la projecció pública d’una ciutat
Ciutat A
Ciutat B
Ciutat C
Ciutat D
5. COMENTARI DE L’OBRA ARQUITECTÒNICA
DOCUMENTACIÓ GENERAL INTERPRETACIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Nom edifici, tipus, emplaçament
Arquitecte: breu referència biogràfica si s’escau
Cronologia
Tècnica, material, mides
Tipologia: Religiós, civil, domèstic, militar...
Estil o època
Característiques econòmiques, socials i polítiques
Valors, creences religioses, tendències estètiques
Encàrrec i recepció
Funció original i actual
Relació amb els poders polític, religiós, militar...
influència de l’època en l’obra
Iconografia i simbolisme de la decoració
Elements simbòlics: Fer referències a l’expressió gràfica del volum
i espai: Planta, secció, alçat
ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA VALORACIONS I CONCLUSIONS
ANÀLISI TÈCNICA I MATERIAL
Tècnica: arquitravada, voltada...
Materials constructius i decoratius: Fusta, pedra, metall, formigó, vidre, altres materials
Tractament del mur: Ciclopi, isòdom, encoixinat, llarg i través, espina de peix…
ANÀLISI ESTILÍSTICA
FAÇANA I ALÇAT EXTERIOR. Sistema constructiu
Elements sustentadors: continus (mur, amb obertures o sense) o no continus (columnes,
pilars, contraforts...)
Elements sustentats: arcs, voltes, cúpules, volta catalana...
Elements de tancament: finestres, vitralls
Elements decoratius exteriors i interiors
ALÇAT INTERIOR
Descripció: nivells, ordres de columnes, obertures, accesos
PLANTA
Tipus: creu grega, creu llatina, basilical…
Descripció general: Forma i dimensions, distribució de l’espai, proporcionalitat. Unitat-
fragmentació. Il·luminació
Dimensions, simetria - dissimetria, Línies dominants (horitzontals, verticals, dinamisme
corbil·lini). Escala humana o no.
INTEGRACIÓ AMB L’ENTORN
ESTIL: De l’època i l’autor. Relació amb l’estil precedent i consegüent. Obra clau o menor
Relació Forma-funció
CONTEXT HISTÒRIC (l’obra com a document històric)
Aspectes econòmics, polítics, socials i culturals
•Significació històrica, obra clau o secundària. Iconologia...
•Importància i influències posterior
2. Una proposta d’esquema de lectura de l’obra arquitectònica
6. Arquitectura arquitravada
•Expliqueu per què no hi ha forces diagonals a l’arquitectura arquitravada.
•Si el sostre pesés molt, cap on caurien les columnes o els murs: cap a fora o cap endins?
•Per què els vectors vermells han de tenir la mateixa força però en sentit contrari als taronges?
Arquitectura amb volta
•Per què l’arquitectura amb volta permet cobrir espais més grans?
•Si el sostre pesés molt, cap on caurien els murs o les columnes (en aquest cas els pilars
afegits): cap a fora o cap endins?
•Què són les fletxes vermelles?
Utilitzeu els següents conceptes: FORCES, CÀRREGUES,
RESISTÈNCIA, VIOLÈNCIA HORITZONTAL, FORCES DIAGONALS,
VECTORS, RESULTANT
Dolmen de Poulnabrone (Irlanda, ca.2500 aC)
3. Dues lògiques constructives
Arquitectura arquitravada
Porta dell’Arco, (Volterra, s. III-II aC)
Arquitectura amb volta
7. Arquitectura amb volta
Definiu els següents conceptes utilitzant el vocabulari de l’activitat anterior.
Arc: segment d’una circumferència
Cúpula: arc en rotació
Volta: Arc en traslació
Pilars i columnes
Bigues
Arquitectura arquitravada
Volta catalana (de maó i ferro)
Espai Gaudí, “Maqueta constructiva de la Casa Milà” (guix, 1:33)
8. La següent secció és de la Tomba d’Atreu. Malgrat que sembla una cúpula és una “Falsa Cúpula”
o (per eliminar qualsevol connotació negativa de la paraula “falsa”) “volta per avençament de
filades”. En tot cas, pertany a la lògica de l’arquitectura arquitravada.
•Justifiqueu el per què utilitzant el vocabulari de l’activitat anterior.
Tomba d’Atreu (Micenes, s. XIII aC)
9. Raoneu a quina lògica constructiva (arquitectura arquitravada, arquitectura amb volta)
pertanyen els següents edificis. Pareu atenció, perquè no tot és el que sembla…
Temple de Luxor (Egipte, s. XIV
aC)
Tomba d’Atreu (Micenes, s. XIII aC) Avertue, R.i W., Abadia de Bath (Bath, 1501 - 1530)
Bofill, R. Walden 7 (Sant Just, 1975)
Gaudí, A. Escoles provisionals de la Sagrada
família (Barcelona, 1909)
Foster, N. Metro de Bilbao (Bilbao,
1995)
10. 4. Elements sustentants
• Llegiu la següent classificació dels murs i identifiqueu el tipus a les següents imatges. (Pot
formar part de més d’una classificació. Recordeu que també es pot classificar pel material):
Segons el tipus de carreu
Irregular: amb carreus de diferent forma i mida
Isòdom: amb carreus de la mateixa forma i mida
Pseudoisòdom: regulars, però combinant distintes alçades a cada filada
Encoixinat: Amb bombaments del material, que sembla més tou, com coixins
Segons la disposició dels aparells
Ciclopi: Pedres grans i generalment sense morter
Al llarg: es veu tota l’amplada de l’aparell
A través: amb carreus de la mateixa forma i mida
Al llarg i través: combinant les dues disposicions anteriors
D’espiga (opus spicatum): en forma d’espina de peix
Opus caementicium: Mur de pedres irregulars unit amb morter
Segons la seva unió
Amb morter o argamassa
A ós: sense morter o argamassa
1 2 3 4 5 6
1. Suport continu: Mur
11. Amb l’ajut d’Internet o del teu llibre de text, definiu...:
Columna
Columna afegida
Pilar
Pilastra
Contrafort
Acabeu les frases per explicar...:
•Les diferències entre Columna i Pilar:
• Respecte als ordres clàssics, el pilar... _____________________________________
• El següent element no cal que tingui una secció circular: ______________________
•La principal diferència entre Pilar i Pilastra és:
• ____________________________________________________________________
2. Suports discontinus
12. Gaudí comparava els contraforts d’una catedral gòtica francesa amb unes crosses. La seva
arquitectura es dirigia a que els seus edificis no necessitessin contraforts, “crosses”, i així
va sorgir l’arc catenari gaudinià?
Expliqueu el perquè d’aquesta comparació de gaudí tot parlant de les forces horitzontals.
Observeu les següents plantes i identifiqueu els contraforts. Aquests han d’estar sempre a
l’exterior de l’edifici?
Panteó d’Agripa (27 aC)
Catedral de Barcelona (s.XIII-XIV)
13. • Assenyala a cada imatge de la secció 1 les parts d’una columna:
Sòcol, base, fust, capitell
• Assenyala a cada imatge de la secció 2, amb fletxes, les parts del capitell:
Collarí, equí, àbac
1
Serlio, S. I cinque Libri dell’archittettura (1537), Detall
Columnes de S Michelle in foro (Lucca, 1070)
Bernini, Columna del Baldaquí (St. Pere del Vaticà, 1624)
Columna Trajana (Fòrum de Trajà, Roma, 114 dC)
Capitel del Erectéion (Atenes, ca. 421-406 aC)
Capitell de l’Església dels Sants
Just i Pastor (Sepúlveda, Segovia,
ca. XII-XIII)2
14. 1. Arquitectura arquitravada
5. Elements sustentats
• Identifica a les fotografies els següents elements sustentats de l’arquitectura arquitravada
Dintell:
element horitzontal sobre un va
Temple de Luxor (Egipte, s. XIV
aC)
Arquitrau
Fris
Cornisa
Elements sustentants verticals
Elements sustentats horinzontals
Huyssens, P. Església de Santa Walburga (Brujas,
1619-1642)
Entaulament: arquitrau + fris + cornisa
Entaulament
Conjunt d’elements horitzontals sostinguts que
alhora poden sostenir més elements verticals
15. Cassetons
Cabiró
Biga que resegueix el pendent a dues aigües
Tirant
Separa els dos murs
• Observeu el sostre d’edifici amb sostre pla o arquitectura arquitravada. Identifiqueu amb
fletxes els conceptes amb la imatge
CassetonatArmadura pretesada
Catedral de la Assumpció (Torcello, s. XI-XII) Sinagoga de Samuel ha-Leví (Toledo, s. XIV)
Brunelleschi, Església de S.Lorenzo (Florència, s. XIV)
16. 2. Arquitectura voltada
ARCS, VOLTES I CÚPULES D’UN SOL CENTRE
•Relacioneu amb fletxes els tipus d’elements sustentats i les fotografies desordenades
Mesquita de Còrdova (785-788)
Barnecilla, J. Església de San
Ildefonso (Sevilla, 1794-1841)
M. Ángel, Església de Sant Pere del
Vaticà (Vaticà, s.XVI)
Arc de mig punt
Volta de canó
Arc rebaixat
Arc ultrapassat
Volta anular
Cúpula hemisfèrica
Cúpula de quart d’esfera
Colosseu (Roma, 72-80 dC)
Mausoleu de Santa Costanza (Roma, s.IV)
Anònim, Àbsis de S.Climent de
Taüll (Alta Ribagorça, s.XII)
Volta d’aresta
Claustre S.Isidoro de Leon (s.XII)
Arc de descàrrega
Panteó d’Agripa (27
aC)
17. ARCS QUE COMBINEN RECTES I CORBES
•Resseguiu a mà alçada els arcs de
circumferència per fer els següents tipus
d’arcs que combinen rectes i corbes
ARCS I VOLTES DE DOS O MÉS CENTRES
•Resseguiu a mà alçada els arcs de circumferència per fer els següents tipus d’arcs de 2 o més
centres
•Busqueu a Internet imatges que corresponguin a cadascú d’aquests arcs i escriviu-ne les dades
de l’edifici i l’època
Arc apuntat o ogival
Arc conopial Arc polilobulat
Arc en cortina Arc carpanelArc de ferradura apuntat
Arc peraltat Arc mixtilini Arc tudorArc serlià
18. Volta de creueria (derivada de l’arc apuntat)
Voltes de canó apuntat i de creueria
•Feu un esquema de la volta de canó apuntada i la volta de creueria (intersecció de dues voltes
de canó amb nervadures) que representi la profunditat
Volta de canó apuntada
Voltes de canó i d’aresta
•Feu un esquema de la volta de canó i la volta d’aresta (intersecció de dues voltes de canó) que
representi la profunditat
Volta de creueria (derivada de l’arc apuntat)Volta de canó apuntada
19. PARTS D’UNA CÚPULA
•Busqueu a Internet o al vostre llibre de text les següents paraules relatives a les parts
externes i internes d’una cúpula.
•Identifiqueu les parts a les fotografies els següents. Indiqueu si es veu a l’exterior, a l’interior
o ambdós.
•Quina de les dues representacions fa referència a les “petxines” (com les del Vaticà) i quina fa
referència a “trompes”? Defineix les transicions al cercle de la trompa i de la petxina
Tambor
Llanterna
Cúpula
Càmera
Petxines
M. Ángel, Església de Sant Pere (Vaticà , s.XVI)
Trompes o
Petxines?
20. TIPUS DE CÚPULES
•Mireu les següents cúpules i proposeu un estil, època i context històric en què aquestes són
utilitzades
Cúpula bulbosa
Cúpula de mocàrabs
La Alhambra. Sala dels Abencerrajes (Granada, s. XIV)
Barma i Postnik, Catedral de St. Basili (Moscú, 1561)
Pérez, E. Cúpula del Museu Dalí (Figueres, 1972)
Cúpula geodèsica
Apol·lodor de Damasc, Panteó (Roma, 118-128 dC)
Cúpula hemisfèrica
21. Nau
Nervi
Plement
Clau de volta
LlunetaNervisPlements
Mesquita de Còrdova (785-788)
• Observeu el sostre d’un edifici amb volta. Relacioneu amb fletxes els conceptes de cada
imatge amb les parts de la volta i la cúpula
Volta de creueria
Combinació de cúpula gallonada
i cupula d’arcs creuats
Tribuna
Claristori
Tram de volta
Nivell d’arcuacions Catedral de Notre Dame (París, 1163-finals XII)
22. • Observeu aquests arcs. Amb l’ajut del vostre llibre de text o d’ Internet, indiqueu el nom de
les parts de l’arc.
1. Llum 3. Arrencament
4. Intradós 5. Extradós
6. Dovelles
9. Brancal
7. Clau 8. Contraclau
11. Salmer o coixí
2. Fletxa
10. Línia d’imposta
Arc de l’Acròpolis de Pèrgam (163-
finals XII)
Porta de Hieràpolis (Turquia, s.I dC)
23. MATERIAL
Cola Blanca (ull, mai poseu cola d’impacte perquè desfà el poliestilè)
Làmina de poliespan de 3 cm.
Escuradents (sense acabament pla)
Compàs, Regla, Retolador permanent
Cúter
1
Construcció de la cintra
Talleu-la amb cúter amb
l’ajut de compàs i regla.
2
Construcció dels
muntants
L’alçada serà la de
l’arrencament de l’arc
3
Enganxeu els muntants a una
superfície de poliespan
Poseu-hi cola blanca i escuradents
per fixar a la superfície. La llum entre
els muntants serà l’amplada de la
cintra
4
Construcció de l’arc i les dovelles
Amb un compàs, feu dos cercles concèntrics en
poliespan. El cercle menor serà del radi de la cintra.
Amb el cúter, talleu l’arc i dividiu-lo en 5 peces (o un
nombre imparell). Talleu sempre de manera concèntrica.
Escriviu el nom de la peça i el número
5
Muntatge de l’arc amb la cintra
Presenteu la cintra (sense enganxar-la).
Poseu les dovelles d’abaix a dalt, seguint els
números assignats.
6
Eliminacio de la cintra
Empenyeu amb cura la
cintra.
L’arc se
sostindrà!
6. La construcció d’un arc
24. Saarinen, Eero. Jefferson arch gateway (St. Louis,
Estats Units, 1965)
Maqueta de les cintres de l’església d’Olocau (1296)
Projecte del “Museo Virtual de la Arquitectura Gótica Mediterránea”
segons estudis del professor Vicent García Edo
Dos exemples de construcció d’un arc: el món gòtic i el món contemporani
• Observeu el procés de construcció d’aquests arcs. Definiu què és un xindri o una cintra? Per
què només es pot treure quan esta posada la clau (d’arc, de volta…)?
25. 6. Interpretació de la planta
Columnes i pilars
Pilar compost
Arcs
Volta d’aresta, de
creueria i sexpartita
Cúpula, cúpula
sobre trompes i
sobre petxines
Portes, finestres
Contraforts
Escales
• Identifiqueu els següents elements en les plantes que teniu a continuació
Planta de la catedral de Laón (1155-1200)
Antemi de Tales, Isidor de Milet, Planta de
Santa Sofia de Constantinoble (Istambul,
532-537)
26. 7. Integració a l’entorn
Materials
Accessos i vistes
Relació interior-
exterior
Funcions i serveis
Planificació
urbanística
Tham & Videgard architects,
Mirrorcube (Treehotel, Suècia, 2010)
Bertil Harström, Inredningsgruppen, Casa Niu (Treehotel,
Suècia, 2010)
Església de Santa Maria (Arties, Vall d’Aran, s. XI)
Santiago Calatrava, Torre
Telefònica (Barcelona, 1992)Sekkei -Kenchiku –Jimusho,
Gate Tower Building (Osaka,
1992)
