1. SUPERVIVENT D’UN CANT REMOT
ANTOLOGIA POÈTICA,
JOSEP CARNER
Josep Carner La premsa
Cartellisme noucentista,
Josep Obiols
LITERATURA CATALANA
Unitat 2
2n batxillerat

2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 ETAPES DE LA POESIA CARNERIANA
 L’Antologia mostra una visió global de l’obra poètica de Carner i la
seva evolució al llarg d’un extens i prolífic currículum literari.
1a ETAPA: 2a ETAPA: 3a ETAPA: 4a ETAPA:
aprenentatge noucentista postsimbolista to metafísic
(1900-1905) (1906-1924) (1925-1939) (1939-1970)
• Influència • Militància • Tasca • Poesia d’exili: enyor
Verdaguer i noucentista. diplomàtica. pàtria, orfenesa,
Guimerà. • Professional de la • Influència poesia isolament, naufragi.
•Tempteig literatura a diaris i anglesa i mort • Poesia metafísica:
modernista. revistes. Guerau de Liost natura, divinitat, mort.
Obra: • Allunyament del • Línia reflexiva, • Fidelitat a les pròpies
• Llibre dels poetes moviment. existencial. conviccions.
Obra: Obra: Obra:
• Els fruits saborosos • El cor quiet • Nabí
• Auques i ventalls • La primavera al • Absència
poblet

3. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.2 SIGNIFICACIÓ LITERÀRIA DE CARNER
 Canonització literària: és anomenat “Príncep de poetes”durant
període noucentista, al nivell de Guimerà o Verdaguer.
 Crisi del Noucentisme i desconfiança envers el programa cultural
de la Lliga Regionalista tasca diplomàtica fora de Catalunya.
 Minva el seu protagonisme social, però deixa intactes els lectors el
seu prestigi literari.
 Durant la Guerra Civil i la postguerra esdevé un referent mític per
bé que literàriament desconegut.
 Devaluació crítica durant els cinquanta virtuós del vers
intranscendent

4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.2 SIGNIFICACIÓ LITERÀRIA DE CARNER
 Candidatura al Nobel de literatura revalorització poètica i
posada al dia editorial ( als llarg dels seixanta i setanta).
 Controvèrsia sobre la seva vàlua poètica real, després de la seva
mort la “polèmica Carner”(2002).
 En funció de l’època i la moda literària qüestionament crític del
seu mestratge.

5. 2. TEMÀTICA
2.1 ETAPES POÈTIQUES
SEGONA ETAPA (1906-1924)
Fixació i difusió de la poètica noucentista:
 la poesia com a instrument per forjar una Catalunya Ideal;
 desajust entre ideal i realitat;
 exaltació de la ciutat, ruralia urbana: civilitzada, domesticada;
 bucolisme de la quotidianitat i la humilitat;
 harmonització de la convivència per eliminar la tensió social,
 elogi de la moral burgesa;
 arbitrarisme, classicisme i mediterranisme;
 poetització de l’instant efímer;

6. 2. TEMÀTICA
2.1 ETAPES POÈTIQUES
SEGONA ETAPA (1906-1924)
Fixació i difusió de la poètica noucentista:
 cortesia enamoriscada;
 expulsió poètica del dolor i del patetisme distanciament a
partir de la ironia
 control passional antiromàntic.

7. 2. TEMÀTICA
2.1 ETAPES POÈTIQUES
TERCERA I QUARTA ETAPA (1925-1970)
Fons existencial i metafísic:
 interrogació a propòsit de la condició humana;
 introspecció psicològica i moral;
 cosmovisió;
 recerca de la maduresa i el coneixement;
 qüestionament de la posició de l’ésser humà i del poeta en relació
amb el món.

8. 2. TEMÀTICA
2.1 ETAPES POÈTIQUES
TERCERA I QUARTA ETAPA (1925-1970)
L’exiliat i la seva circumstància:
 envelliment lluny de casa;
 Enyorança, aïllament, daltabaix anímic;
 Drama individual i col·lectiu
 Fracàs dels antics ideals projecte de país i de vida escapçats;
 Retorn als orígens com a forma de supervivència
 Pervivència de les conviccions íntimes amor a la terra, fidelitat als
antics ideals, fe en la poesia, valors religiosos.

9. 3. ANÀLISI FORMAL
3.1 LA LLENGUA, L’ESTIL I EL VERS
 Teoria de l’ham poètic el poema com a “obra ben feta” gràcies
a l’ofici i a la competència professional del poeta.
 Treball estilístic, elaboració retòrica.
 Unitat mètrica estructura estròfica i versificació regulars com
a constant de la poesia carneriana.
 Aprofitament de les tradicions culta i popular: conreu del sonet i
de la cançó.
 Ús de la ironia com a forma de distanciament de la realitat, sovint
generada per l’exageració (hipèrbole) o el contrast (antítesi).