2. REPUBLICANISME DEFINICIÓ ACADÉMICA: font IEC_2 Republicanisme: Doctrina dels partidaris de la República com a forma de govern. República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta . DEFINICIÓ POLÍTICA: Republicanisme: És el sistema polític que es defineix en contraposició a la monarquia. Es vertebra en el govern d’una nació en forma de República dirigida pels ciutadans per a la consecució del bé comú. Es fonamenta pel rebuig tant a la monarquia com a l’aristocràcia, l’oligarquia i la dictadura. La figura bàsica de la república és el ciutadà. El republicanisme propugna la idea de ciutadania activa, que esdevé imprescindible per l'èxit de la mateixa. Aquesta ciutadania ha d’estar dotada d’uns valors fonamentals sobre els que se sosté i són: participació ciutadana, valors cívics i oposició a la corrupció
3.
4. LIBERALISME (II): Evolució : Les primeres idees liberals sorgeixen a final de l’Edat Mitjana lligades a l’aparició de noves formes de riquesa (manufactures urbanes i comerç), en vers d’una societat feudal, estamental, corporativista, antiindividualista, teocèntrica, hiperreligiosa, estàtica i pessimista. El liberalisme pren força a les zones mes desenvolupades d’Europa durant l’Edat Moderna, quan determinats grups socials cerquen en l’economia de mercat la seva estratègia econòmica. Esdevindrà la filosofia del progrés, propugnant una alliberació total de les potencialitats individuals, apuntalada sobre la individualitat i la llibertat. La raó serà la font que permet ser feliç l’home en la mesura que aquest pot desenvolupar les seves capacitats individuals sense trabes (l’Estat). GS serà on aquest liberalisme clàssic adquireixi un nivell superior d’evolució. L’Estat tindrà un paper reduït, limitant-se a: -Procurar les condicions essencial d’articulació de la societat civil i assegurar l’autonomia de l’individu. -Garantir els drets fonamentals (propietat) i les llibertats públiques (moviment i expressió) -Arbitrar la divisió de poders i el sistema parlamentari representatiu.
5. LIBERALISME (III): La igualtat serà introduïda en l’ideari liberal a través de la igualat d’oportunitats. Modalitats liberals com la utilitarista o la de Rawls hi van més enllà, defensant la justificació moral de la redistribució per l’Estat en pro dels desfavorits. Enfrontat a la concepció de la justícia com equitat, el neoliberalisme -Nozick- sosté que l’intervencionisme públic ha de limitar-se a la defensa de la vida, la llibertat i la propietats individuals. Aquesta doble vessant, una més individualista i l’altra més solidaria, explica que s’utilitzin etiquetes contraposades. A Europa es designa així als partidaris de la desregulació econòmica, mentre que als Estats Units es denomina així als que defensen idees d’esquerres.
6.
7.
8. REPUBLICANISME 1. Naixement a les ciutats-estat de l’antiga Grècia i zenit de la República de Roma. Valors de llibertat i virtut Encara que la monarquia ha estat la norma en gran part de la historia, les idees republicanes han destacat en el pensament polític europeu des dels seus orígens a les ciutats-estat de l’antiga Grècia. Va ser a Roma on la república va constituir el nucli de la ideologia. Enfrontats al govern personal de reis i emperadors, oradors, escriptors satírics i historiadors van convertir la República Romana en un mite en el que la glòria militar es combinava amb la llibertat i la virtut. Llibertat : entesa com la immunitat contra el poder arbitrari dels tirans i dret dels ciutadans a vetllar pels seus interessos a través de la seva participació en el govern. Virtut : significava patriotisme i esperit públic, una disposició heroica per anteposar el be comú als interessos propis o familiars.
9. REPUBLICANISME 2. Eclipsament per la tradició monàrquica cristiana durant l’Edat Mitjana - ressorgiment en les ciutats-estat del nord d'Itàlia. La caiguda del Imperi Romà i la tradició monàrquica cristiana va tenir molts segles eclipsat el republicanisme, que no va tornar a sorgir fins els darrers anys de l’Edat Mitjana. Sorgeixen fonts teòriques com Marsilio de Padua i juristes com Bartolus i Baldus, però van ser, sobretot, els humanistes florentins els que van aplicar el mite de la República de Roma a les seves circumstancies per proclamar de nou que el màxim ideal polític era la llibertat cívica d’una república autogovernada. El republicanisme del Renaixement va ser derrotat en totes davant d’un govern principesc. D’aquesta època destaquen les aportacions de Maquiavel i Guicciardini, per als que, era fonamental la necessitat d’una república estable, impossible sense la virtut patriòtica.
10. REPUBLICANISME 3. Fracàs de la República de Florència en 1530 i ressorgiment del pensament república a l’Anglaterra del segle XVII. Durant els dos segles següents, XV i XVI, les idees republicanes van quedar submergides en la corrent subterrània del pensament polític europeu, subordinada al interès generat per les relacions entre rei i súbdits. Durant la Guerra Civil anglesa, Harrington va composar una utopia republicana, Oceana (1656), on es mostrava la fe en el poder dels mecanismes institucionals per assegurar la llibertat. Aquest text va fonamentar un semirepublicanisme durant el segle XVIII. Es contemplava la política en termes clàssics, situant la corona i al parlament en el lloc de la constitució mixta, als propietaris rurals en lloc dels ciutadans romans, i la cort i el deute públic en el lloc del luxe i la corrupció que es creia la causa de la caiguda dels estats lliures.
11. REPUBLICANISME 4. Canvi d’escala, el republicanisme dels revolucionaris americans, de la ciutat-estat a l’autogovern de la nació. Es parteix del supòsit tradicional de que el govern república era factible només en estats petits, però la presencia d’un vocabulari adaptat per part dels semirepublicans anglesos va fer que els republicans americans veiessin la república com la solució al seus problemes de construcció nacional. Aquest canvi d’escala va modificar la ideologia republicana en els transcurs de les Revolucions Americana i Francesa. Com que els republicans ja no pensaven en termes de ciutat-estat i aspiraven al autogovern de les nacions, el principi de la participació política directa per mitjà de la rotació dels càrrecs públics va ser substituït per la representació de la voluntat popular.
12. REPUBLICANISME 5. Segle XIX, republicanisme com ideal de lluita contra les monarquies tradicionals. Durant els segles XVIII i XIX el republicanisme va adoptar formes més burgeses i instrumentals en que es minimitzava la necessitat de patriotisme heroic i es fonamentava en la antiga tradició dels frens i equilibris institucionals. Fins el segle XIX les repúbliques es percebien com comptades excepcions del funcionament normal dels governs monàrquics, només possibles en circumstancies especials i amb tendència a durar poc temps. Però l'èxit a Amèrica va mostrar la possibilitat que les repúbliques esdevinguessin un desafiament universal als reis.Alhora la lluita contra les monarquies tradicionals va fer que el discurs república s'anés buidant. En la defensa de la nova Constitució dels Estats Units, inspirada en la teoria republicana del govern mixt, Madison va senyalar que era utòpic pretendre la unitat dels ciutadans. La forma d’impedir la lluita entre faccions era construir institucions de manera que els interessos rivals pugessin frenar-se uns i altres.
13. REPUBLICANISME 6. Segle XX, desaparició del debat polític; i recuperació dels ideals polítics de la mà d’Arendt. Al començament del segle XX va desaparèixer pràcticament el debat polític, en part degut a que ja gairebé no quedaven reis al estil antic contra qui lluitar. Així com també perquè l’antiga idea de la república lliure, on la participació en els assumptes públics s’anteposava a la vida privada dels ciutadans, no cridava l’atenció dels liberals que mantenien concepcions més negatives i individualistes de la llibertat. Superats els totalitarismes, a les darreres dècades del segle XX, va ressorgir el debat sobre els ideals republicans clàssics de la mà d’Hannah Arendt. Particularment, el seu entendre de la llibertat com una qüestió d’activitat pública més que privada. Acompanyat d’un renovat èmfasi en la importància de la cultura política per aconseguir una vida publica lliure.
14.
15. REPUBLICANISME A CATALUNYA (II) Del fracàs del republicanisme federal, després de l’intent fracasat amb la I Republica Espanyola i l’enfortiment de la Lliga, en part com a conseqüencia d’aixo mateix, sorgeix el lerrouxisme (Partido Republicano Radical) escampant-se entre el proletariat immigrat de Barcelona. Cal afegir en aquest moment convuls de teorització del republicanisme el fet que a la Lliga també hi havia elements republicans, com mostra l'escissió del Centre Nacionalista Republicà. Aquesta escissió no resta força a la creació de Solidaritat Catalana. Entre el proletariat català del segle XIX, neix un moviment obrer enfocat cap al mutualisme i el cooperativisme sota l'influencia del socialisme utòpic francès (Fourier, Cabet) amb lligams amb el naixement del republicanisme igualitari de la mà d’Abdó Terrades i la publicació del periòdic “El Republicano”. És un republicanisme insurreccional que arriba a menestrals, petits comerciants, obrers i professionals liberals.
16. REPUBLICANISME A CATALUNYA (II) El trencament en les forces progressistes com a conseqüència de la revolta de les classes populars a Barcelona contra Espartero sumat al descontentament de la classe obrera i l’augment del republicanisme anticentralista o federal farà evolucionar el moviment a la clandestinitat fins la Revolució de setembre del 1868. L’octubre de 1868, Congrés obrer de Catalunya, es fa explícit el suport al republicanisme federal, al cooperativisme i al proteccionisme. És el moment de l’entrada del socialisme i l’anarquisme, i l’adhesió a la Internacional en juny de 1870. S’ha de tornar encara a la clandestinitat amb la Restauració. Es torna a fer visible amb l’afiançament de l’anarquisme antiburocátic, anticentralista i antiestatal, davant d’un socialisme identificat amb l’Estat-nació.
