Resumen del Libro Tirant Lo Blanc por capítulos.

1. TIRANT LO BLANC
CAP. RESUM BREUS COMENTARIS
Dedicatò-
ria
i Pròleg
-Invocació i dedicatòria [plagi de la d'Enric de Villena a Pere Pardo de
la Casta en oferir-li el 1417 Los dotze treballs d'Hèrcules] a don
Ferrando de Portugal , Rei expectant.
+Finta de traduir l'obra de l'anglès al portuguès i "a la vulgar valenciana
per ço com la nació d'on jo só natural se'n puixa alegrar ajudar"
(aprofitar i divertir) a fi que d'altres puguin "traure lo fruit que es
pertany" (profit) en pro del "bé comú"; "sols vull portar lo càrrec e no
altri ab mi" de l'obra, començada [imita la Crònica de Muntaner]el 2-I-
1460.
-Exemples militars de la història passada (de la Bíblia, de la Matèria
Antiga grecollatina, de la Matèria de Bretanya, d'eremites cristians i de
dues santes penedides exprostitutes) i exaltació dels cavallers que per la
"república" s'han jugat la vida.
-Ferran de Portugal (1433-70), fill del rei
Duarte de Portugal i de Lionor d'Aragó
(filla de Ferran I). "Expectant" perquè era
cosí i hereu de Pere el Conestable, "rei dels
catalans" segons els seus partidaris quan la
guerra civil contra Joan II.
+La finta és un recurs clàssic que, en Martorell,
serà veritat en la primera part del seu llibre, quan
adapta el roman-poema anglonormand Guy de
Warwick (s.XIII), en la seva reelaboració anglesa
(s.XV) i a prosa francesa. Martorell va conèixer el
duc de Warwick, Richard de Beauchamp, mort el
1439, darrer any de l’etada de MArtrell a
Anglaterra, suposant que no hi tornés e1 1450-51.
-Intencionalitat política i aspiració
didàctica.
TIRANT
A
ANGLA-
TERRA
I-IX
"En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra"…habitava el comte Guillem de Varoic (Guy de Warwick), espill de
cavallers. Ja gran, s'acomiadà de la muller i dels seus, peregrinà a Jerusalem i retornà al país, on es va recloure en
una ermita, no sense haver fet córrer la brama de què havia mort. El comte Guillem va tornar a prop Varoic, a fer
d'ermità, i ningú no el reconeixia, ni la seva dona, que sovint li donava almoina. Però, vet aquí que els moros,
sota les ordres dels reis de Gibraltar i Tànger, van envair Anglaterra i els anglesos van ser derrotats en nou
batalles seguides fins al punt que el rei es va haver de refugiar al castell de Varoic, acollit per la comtessa. Allí té
una aparició: ha de fer capità dels seus exèrcits el primer mendicant que se li presenti. Aquest serà Guillem, el
qual s'excusarà davant la sol·licitud del rei, però aquest insisteix, plorant, agenollat als seus peus. Aleshores el
comte-ermità el tranquil·litza.
X-XII Finalment, accepta lluitar contra la "mafomètica secta", demana
al rei que es mostri alegre i li ensenyarà a fer bombardes
incendiàries ("foc grec"= salnitre, fòsfor i calç viva). Amb pocs
dies, amb material de la seva sala d'armes, en fa, i, de nit, crema
les tendes dels caps del campament moro i els anglesos poden
atacar, de manera que els moros s'han de refugiar a Alimburg
(Killingworth o Kenilworth). Aleshores el rei de Gran Canària
envia al rei anglès una “lletra de batalla” reptant-lo a un combat.
Varoic és l'exemple i tutor (Beauchamp,
duc de Warwick, va ser tutor d'Enric VI
d'Anglaterra. Martorell, fascinat per la cort
anglesa, li dedicà una breu obra, arribada a
nosaltres. Inacabada, Guillem de Varoic.
C.X, discurs retòric i verbós, manlleu de la
Història de Jàson Medea, de J. Roís de
Corella. "Estotjar llàgrimes" prové de la
traducció catalana del Decameron (1429).
XIII-
XXVII
Els episodis bèl·lics, tot i la traïció del rei infidel Cale ben Cale, acaben amb la derrota dels moros gràcies al
comte-ermità, que empra les pròpies armes davant la sorpresa de la muller. El rei reprén el govern de la corona i,
en agraïment, cedeix al fill de Varoic gairebé tota Cornualla i el fa conestable major d’Anglaterra. Les
lamentacions i protestes de la comtessa no impedeixen que Guillem de Varoic torni a la vida ermitana. Pacificat el
regne, el rei decideix casar-se amb la filla del rei de França i crida els cavallers a la cort a fer exercici d'armes.
XXVIII-
XXXIV
Un jove gentilhome de Bretanya [=Tirant], anant amb d'altres
companys que acudien a la cort de Londres, s'adormí damunt del
cavall [escena calcada de l'inici del Libre de l'Orde de Cavalle-
ria, de R. Llull, aleshores autor perseguit per l'Església] i arribà a
l'ermita on era Varoic, el qual després de fer-li dir el nom (Tirant
<pare senyor de la Marca de Tirània; Blanc<mare es deia Blanca
i era filla del duc de Bretanya), atès que li diu que va a la cort a
rebre l'orde de cavalleria, l'instrueix sobre la cavalleria, li llegeix
part del llibre Arbre de batalles d'Honoré de Bouvet (de fet, li
llegeix Llull), li explica la història de Quinto lo Superior
(ambaixador del Papa a Constantinoble que pugna contra la
profanació de Santa Sofia), el siginificat de les armes defensives
i li regala el llibre. [Tirant ha aprovat la teòrica]
El nom de 'Tirant', ¿paragrama irònic de
Tristany? Al Guerrin Meschino, d'Andrea
da Barberino (s.XV) hi ha un heroi turc amb
aquest nom que cau a Adrianòpolis (on serà
ferit Tirant). M. Joan de Galba posseïa un
llibre titular Anderino Mezquino.
El § 1 del c. XXVII s'assembla a la
Tragèdia de Lancelot de mossèn Gras.
Interessant el poder de les paraules de
Quinto lo Superior.
XXXV-
LIX
Després de saber el significat de les armes ofensives, Tirant retroba els companys camí de Londres i participarà
en les festes de noces (que duraran un any i un dia). Acabades les festes, torna a visitar el comte-ermità, com li
havia promès, però quan aquest li pregunta qui ha estat el millor cavaller de les justes, Tirant no vol respondre i
haurà de ser el seu cosí Diafebus qui ho faci. Tirant ha estat el millor, i li explica els seus primers combat a cavall
i peu, i com el rei mateix l'instituí cavaller. En explicar un d'aquests combats, aterra un cavaller (Muntalt), li treu
el bacinet del cap i li parla perquè es rendeixi.
LX-LXVII Tirant, com tot cavaller que "té cadira enmig d'infern" li travessa
el cap per un ull amb una daga ("més estimà morir que no…
ésser blasmat dels bons cavallers", dirà el narrador). Al cap de
pocs dies, Tirant va assolir agafar dels pits de la bella Agnès de
Berrí un fermall i se'l posà damunt del bonet del cap per
mostrar-lo a tothom. El senyor de Vilesermes li vol prendre en
una brega, i abans de despartir-los, moren 12 persones (el
Diafebus, narrador.
Duresa dels combats: Tirant fa la pràctica
de cavaller. Honor i fama valorats com a
superiors a la vida.
Binomi armes-amor. Fermall d'Agnès com a
fetitxe eròtic (donar-li la joia és atorgar-li
els seus favors): base, el Filostrato de
Boccaccio. El duel, amb coltells de mig
1

2. narrador, Diafebus, rep quatre ferides). El senyor requereix
Tirant en una lletra de batalla i ell, que sols té 20 anys (c.LXIII),
s'aconsella amb el rei d'armes Jerusalem. Busquen un jutge,
Clarós de Clarença, deixa triar les armes al senyor (ganivets de
dos tallants de dos pams i mig, i res per defensar-se), i fan el duel
secret, de bon matí, a l'hora de missa, i la baralla és tan forta que
fa exclamar al narrador-Diafebus: "Tristes les mares que parits
los havies!". Vilesermes hi deixa la vida i Tirant gairebé, si no
fos que, avisada la cort per Clarós, tothom acudeix al lloc de la
baralla i Agnès posa les seves pells sota el cos de Tirant per
donar-li calor, cosa que el refà. Aleshores la noia posa el cap
d'ambdós a la seva falda i elogia la seva cavallerositat. Els del
bàndol de Tirant fan muntar tenda i llit, criden els metges, el
curen, i en processó, van a celebrar una missa de rèquiem a
l'Església de Sant Jordi. A la tarda serà proclama vencedor. El
Rei visitarà Tirant durant la convalescència.
metre, deixa poques possibilitats de
supervivència. [1457: dos cavallers Genís
Miquel i Pere Sarrriera, segons M. de
Riquer, projectaren combatre amb les
mateixes condicons.]
C.LXIII:"pas honrat de la cavalleria"
relacionat amb el Passo honroso, de Suero
de Quiñones (1434): Martorell en tenia
còpia. Jerusalem fou un rei d'armes
d'Alfons el Magnànim. Clarós pot ser
inspirat de Clarenceaux, oficial d'armes de
Thomas de Lancaster, fill segon d'Enric IV i
duc de Clarence.
LXVIII-
LXXXIV
Vencedor de la batalla, dos mesos després, és atacat per un alà del príncep de Gal·les, el qual guanya sense armes.
Mata també quatre destacats cavallers, els reis de Frísia, Polònia, i els ducs de Baviera i Borgonya, que hi
participaven d'incògnit, però Maldonat, un servidor de Tirant, va descobrir la seva personalitat. La seva fama
creix. El cavaller escocès Vila-Fermosa el repta, perquè li ho exigeix la seva dama. Kirieleisopn de Muntalbà,
súbdit del rei de Frísa, va voler venjar-lo i, arribat a Londres, en visitar la tomba del seu senyor, ple d'ira, l'esclatà
el fel i morí. (Martorell s'enfrontà amb Gonzalbo d'Híjar, comanador de Muntalbà!). El seu germà Tomàs el
substituí, però també fou vençut per Tirant. Diafebus també explicà com el rei, acabades les festes al cap d'un any
i un dia, instituí l'Orde de cavalleria de la Garrotera (lligacama)
LXXXV El rei vol una orde de 26 cavallers irreprotxables (en dirà l'orde
de la Garrotera [Garter, en anglès; jarretière, en francès], amb
seu a la capella de Sant Jordi de Windsor, encara avui la distinció
honorífica més important de la monarquia britànica, condemanda
ja per J. Roís de Corella.) I s'esdevé així: a una noia poc
agraciada, Madresilva, li cau la lligama. Un cavaller se li'n riu i li
agafa; el Rei acudeix en ajuda de la noia i demana al cavaller que
li posi damunt la calça i la llueix així molt temps. La gent fa
comentaris Un criat li ho exposa i el Rei, que diu la cèlebre frase
Puni [Hony] soit qui mai y pensa ['que sigui punit (o que
s'avergonyeixi) qui pensa malament d'això'], i dignifica el fet
creant l'orde contra els 'lausangiers' amb un reguitzell de noms
que van del duc de Lancaster al marques de Bellpuig o Albert de
Riusec (nom que rcorda Vidal de Riu-sec, relacionat amb Joan
de Montpalau, enemic de Martorell). I el narrador-Diafebus
n'explicarà tot el cerimonial.
L'Enric VI de la novel·la no va instituir
l'orde del Garter per l'incident de cap
dama; va ser instituïd molt abans, el 1348,
per Eduard III. Els estatuts recollits foren
promulgats per Enric V (1413-22).
Entre els cavallers, una absència: Alfons els
Magnànim, que entrà a l'orde el 1450, per
qui Martorell sentia animadversió.
El nom de Madresilva, ve d'una epístola
pseudoovidiana de Juan Rodríguez del
Padrón (o de la Cámara) adjunta a la seva
traducció de les Heroides d’Ovidi (coeguda
com a Bursario), obra que Martorell utilitza
més d’un cop. La tradició anglesa atribueix
la llegenda de la lligacama a Cterina de
Montacute, comtessa de Salisbury o a Jona,
filla del comte de Kent.
"Les mans dels reis són molt furgues
[‘llargues’]…", també és una frase ovidiana.
LXXXVI-
XCVII
La fastuosa cort londinenca que fascina Martorell (poc abans de la seva arribada a Londres, el 1432, s'havien
celebrat unes fastuoses festes per rebre Enric VI) és explicada aquí amb els capítols o estatuts dels cavallers de
l'ordre, el jurament i la divisa. L'ermità-comte de Varoic va estar molt content de sentir els relats de Tirant i
d'acomiadar-se d'ell i dels seus companys, que reprengueren el camí per Nantes cap a Bretanya
TIRANT
A
SICÍLIA I
RODES
XCVIII-
XCIX
Rebuts Tirant i els seus pel duc de Bretanya, cavallers de la cort
de França els informen que els genovesos, d'acord amb el soldà
del Caire, aproparen 27 naus a l'illa de Rodes per Rams per
prendre ciutat i castell als cavallers de Sant Joan de Jerusalem,
esperant el Divendres Sant per entrar-hi subreptíciament mentre
dos traïdors genovesos de l'orde canviaven les nous de les
ballestes. Vist que "Nostre Senyor algunes vegades pemet algun
gran pecat per a major benefici", una galant dama, estimada pel
cavaller Simó de Far, lliurant-se al capità dels genovesos
obtingué tota aquella informació, la qual exposà a Simó i aquest,
tot i haver eixit del castell intempestivament, ho pogué fer saber
al Mestre de Rodes. El Divendres Sant esperaren avisats els
genovesos i en moriren1375. Reunits el capità genovès i el Soldà
a Beirut acorden posar setge a l'illa. Entre mamelucs i moros hi
passaren 150 mil combatents, que destruïren el terreny,
assetjaren la ciutat i, amb les naus, van assetjar el port perquè no
hi entressin vitualles. I el Mestre envià cartes demanant socors
-Rodes, governada per l'orde de l'Hospital o
de Sant Joan, sofrí un setge el 1444 per part
del Soldà d'Egipte (o Babilònia, nom donat
a El caire) Abusaïd Djakmak. Només el duc
Felip de Borgonya respongué a la crida del
Mestre Joan de Lastic i hi envià una petita
esquadra governada per Valerand de
Wavrin i de la qual formava part el famós
cavaller borgonyó Geofroi de Thoisy (del
qual Tirant n'és el transsumpte). S'hi
afegiren naus sicilianes i de la corona
d'Aragó (cosa que no interessa dir a
Martorell, per l'animadversió a Alfons el
Magnànim, relacionat amb Thoisy) i
aconseguiren aixecar un setge que
mantenien els turcs i interessava els
genovesos (tot i que s'exagera el seu malvat
paper). Martorell en va poder obtenir
informació de primera mà del corsari
valencià Jaume Vilaragut, amic seu, que hi
va participar. També dela crònica del nebot
2

3. arreu. El duc envia ambaixadors al Rei de França per tal de
socórrer Rodes, però aquest se'n desentén. Tirant, amb permís
del duc i dels seus pares, arma una bona nau i s'hi dirigeix,
acompanyat de Felip, el fill petit del rei francès, tingut per
grosser i babau.
de Wavrin, Anchiennes croniques
d’Engleterra.
-La Dama "sens merci" de Rodes (d'ho-
nestedat purament formal però llicenciosa
per diners) és un ver episodi d'espionatge
que desmitifica l'idealisme cavalleresc i
palesa una sovintejada doble moral (codi
trobadoresc pragmatisme cru).
C-CIV El criat de Felip de França, anomenat Tenebrós, li fa veure que, jove com és, cal que abandoni la cort
paterna i la millor oportunitat la té si acompanya Tirant. Després de reunir-s’hi, arriben plegats a Lisboa, on el
rei de Portugal els fa grans honors. Deu dies dsprés posen rumb a Palerm, on els rep el rei de Sicília (Joan II, des
de la mort d'Alfons el Magnànim, 1458) i les seva filla Ricomana, de gran bellesa. Felip i Ricomana s'enamoren,
però ella està molt preocupada per la ignorància i la grolleria que sospita de Felip, i també per la constant ajuda
que l’infant rep de Tirant per dissimular la seva rudesa. Així ocorre quan, per exemple, a punt de començar el
dinar porten els pans i Felip, sense esperar a ningú, n’agafa un i en talla dotze llesques grans. Tirant les agafa i
traient de la bossa dotze ducats d’or els posa sobre cadascuna de les llesques i les fa donar a dotze pobres. I
després explica que és un costum piadós instituït pels reis de França.
Les notícies sobre la imminent caiguda de Rodes obliguen Tirant a partir immediatament, en companyia del rei de
Sicília que també vol participar en l’empresa. La nau de Tirant arribant a l’illa és confosa amb una de genovesa
amb vitualles, que els assetjadors esperaven. Per això es pot apropar a les naus genoveses i és aleshores que
carrega totes les veles per passar ràpidament entre els enemics. Aquests s’adonen ara que no era de les seves, però
només tenen temps d’atacar-la amb llances i bombardes, i no poden impedir que la nau de Tirant arribi a una
platja prop de la ciutat. Els assetjats reconeixen Tirant, que tot seguit arriba a presència del Mestre de Rodes, el
qual li refereix els mals que pateix l’illa. Tirant s’adreça aleshores al Mestre de Rodes.
CV-CVI Li diu que les pregàries han estat escoltades, el convida a dinar,
reparteix queviures al poble i visiten. Felip i el rei de Sicília, els
quals el Mestre convida a posar al castell, cosa que no accepten.
Tirant, aquella nit, amb grans lluminàries que s'albiraven des de
Turquia, fa veure que el castell ha estat pres i visita el port.
S'adona que la nau capitana no és lluny de la platja i promet a un
mariner 3000 ducats d'or si la crema l'endemà.
L'endemà un cavaller vell aconsellà l'estratagema de minar la
moral dels assetjants regalant-los moltes viandes. El rei covidà el
Mestre a dinar i, a la tarda, Tirant va voler veure per on els
moros feien escaramusses. A la nit, servint-se d'un torn i dues
cordes per arrambar una barca amb foc a la capitana dels turcs, el
mariner assoleix cremar-la (per la qual cosa rebrà recompensa).
El Soldà, desanimat i veient que s'apropava l'hivern, prepara la
retirada. Els seus aixequen el campament i, a la nit acampen prop
d'una ribera. Al quart dia, oïda la missa, Tirant empaita els
moros, es fa amb una atzembla carregada de tresors i deu
presoners, i, a la tarda, amb un bergantí, espia si ho recullen tot a
les naus. Adonant-se que ja tenen els cavalls embarcats, a la nit,
amb 500 homes, n'ataca un miler i en fa una bona estesa. El
Soldà torna a la seva terra i els senyors d'allí es reuneixen per
anar-lo a veure.
-Realisme: 4 dies seguits i estratagemes
militars (la del menjar procedeix de Valeri
Màxim: Factorumet dictorum
memorabilium, que Martorell podia
conèixer en la versió catalana de Canals; la
d la crema del vaixell del Dotzè del Cristià,
d'Eiximenis, que diu que la poua del corsari
libi Arxafat).
-Astúcia i intel·ligència de Tirant que
aprofita la dels seus i sempre compleix les
promeses.
-Detallisme acústic de Martorell al c. CVI..
Seguirà un discurs artitzat o retoricat del
Mestre , manlleu d'una lamentació
d'Andròmaca de Sèneca.
CVII-CIX Un alcaid culpa el Soldà de la derrota i de l’aliança amb els genovesos, demanera que el Sodlà acaba destituït pels
seus súbdits i tancat en una gàbia de lleons, on mor. El nou soldà, amb l’ajut del Gran Turc, ataca viles i castells
a Grècia, però Rodes en resta alliberada. Tirant, sense acceptar cap dels tresors que el gran Mestre de Rodes li
ofereix, embarca cap a Terra Santa amb dues galeres que hi passen de camí. Entre Beirut, Jerusalem i Alexandria,
Tirant rescata un gran nombre de captius, amb qui torna a Sicília. Molts d’ells passen a formar part de l’exèrcit de
Tirant. A Sicília, arriben ambaixadors del rei de França per acordar el matrimoni entre Felip i Ricomana. Però
Ricomana encara desconfia de la intel·ligència del francès i decideix fer venir el filòsof de Calàbria perquè la
tregui de dubtes. Ella es queixa a Tirant que, si el pren per marit i no li “ix tal com jo volria”, estaria en una
situació desesperada, qüestió a la qual Tirant respon.
CX Tirant segueix aconsellant el casament ala princesa. El filosof de
Calàbria arriba i, a l'hostal, es baralla amb un rufià que li ha pres
el lloc on coïa la carn i el mata, per la qual cosa és pres. La
infanta no diu res i el rei mana que se li donin 4 unces de pa i 4
d'aigua. Un cavaller també va a parar a la presó, comparteix el
seu menjar i el filòsof li endevina que aviat obtindrà la llibertat,
per la qual cosa, li demana que digui al rei que se n'apiadi. Com
que el rei cerca cavalls per a l'Emperador i ningú no sap explicar-
li per què el més bonic de tots té les orelles caigudes, el cavaller
-Tirant, alcavot entre Ricomana i Felip:
sentit humà i desimbolt. Tots dos són uns
beneits. Barreja de sublim i rotesc.(Darrera
el món del poder hi ha una fntasmada).
Rastres del Pamphilus o d'altres comèdies
llatines?
-El rei, bastard.La historieta del filòsof de
Calàbria pot provenir de Cento novelle
antiche (Novellino) o bé de Libro de los
exemplos por A, B, C, de Clemnente Sáncez
de Vercial.
3

4. li recomana el filòsof, el qual li'n diu la causa. El rei li dobla la
ració de pa. També endevina que una pedra preciosa (balaix o
espinel·la) que li volen vendre es falsa i perdona la vida del
venedor. El rei li augmenta a 16 unces la seva ració i quan el
retornen a la presó diu als guardians que el rei no és fill de qui
pensa (rei Robert). Mogut per la curiositat, el rei vol saber de qui
és filll i , vist que només li ha augmentat la ració de pa, li respon
que del forner (cosa que comprova quan la reina li confessa que
va tenir relacions amb el forner de Reggio Calabria). Alliberat, la
Ricomana li fa dir què pensa de Felip. En veure'l el filòsof diu
que és ignorant, avar, animós, valent i que morirà rei. Aleshores
ella mateixa, foragitant Tirant perquè no l'excusi, el posa a
prova. Organitzà un ball fins a les petites, demanà al rei si Felip
es podia quedar a dormir a palau i li preparà un llit pompós i un
altre de senzill, esperant que es posés al primer. A l'hora d'anar a
dormir, Felip pensa estirar-se al senzill, però com que té un estrip
a les calces i perd l'agulla i fil que es fa portar pels patges, quan
és sol comença a buscar-la, desfà tot el parament del llit senzill, i
per mandra de tornar-lo a fer, s'ajau a l'altre, cosa que , per a la
fava de la infanta, és senyal de posseir la noblesa que espera
d'ell. I crida a Tirant, decidida a casar-s'hi.
-Els dos llits, el pompós i el senzill,
recorden El cavaller de la carrete,de
Chrétien de Troyes.
CXI-CXIV La Infanta Ricomana s’acaba casant amb Felip. Després de la boda, el rei de Sicília decideix col·laborar en una
expedició contra els moros organitzada pel rei de França. Arriben a Trípoli, on Tirant, entre altres cavallers, fa un
vot cavalleresc en presència del rei de França: ser el primer a baixar de la nau a lluitar i l’últim a retirar-s’hi.
Durant la campanya contra els sarraïns, Tirant es cobreix de glòria, però el vot que havia fet li ocasiona desavi-
nences amb Ricard el Venturós, cavaller que vol compartir amb ell la glòria de la batalla, restant també el darrer
a retirar-se a la nau. Ricard troba la manera de fer compatible el vot de Tirant i la seva pretensió, ja que demana a
Tirant que posi primer el peu a l’escala perquè ell pugui a continuació pujar a la nau: així ell queda l’últim a terra
i Tirant és l’últim a retirar-se a la nau. Malgrat tot, les topades entre ells dos continuen (Ricard el repta a tota
ultrança) perquè l’honor de la batalla se l’enduu Tirant. El conflicte acaba quan Ricard té l’honor de salvar Tirant
d’una mort segura a mans dels moros en les batalles següents i quan li diu que es guardi bé perquè ell farà el
possible per venjar-se i matar-lo, Tirant se li agenolla al peus, li reconeix la seva virtud, li demana excuses i li
ofereix l'espasa perquè prengui d'ell la venjança que vulgui prometent que mai no li farà res. I es fan amics "fins
que la mort els separà". que Després de prendre Tunis, tornen a Palerm i costegen la Barberia fins a Tànger i
Gibraltar i les ribes d'Espanya. D'allí van a Marsella, des d'on Tirant viatja a Bretanya a visitar els seus pares.
Tanmateix, a precs del rei de Sicília, torna a l’illa, a Palerm.
TIRANT
A
L'IMPE-
RI GREC
CXV-
CXVII
Vuit dies després, l’Emperador de Constantinoble envia una carta al rei de Sicília demanant que Tirant passi al
seu servei perquè el Soldà del Caire i el Gran Turc s’han apoderat de gran part de l’imperi. A més, a l’amenaça
dels infidels se suma la recent mort de l’hereu imperial, traït pels seus mateixos partidaris. Tirant accepta i es
dedica a reclutar soldats voluntaris per Itàlia. Finalment, amb un estol d’onze naus parteix cap a Constantinoble,
on és rebut magníficament per l’Emperador, que de seguida li atorga la capitania imperial i el nomena general
dels exèrcits grecs i de la justícia. Troben tothom molt afligit. L’Emperadriu i la infanta Carmesina, tristes per
la mort del príncep, passen els dies de dol tancades en una cambra fosca. Tirant els és presentat i ordena de
seguida que s’obrin les finestres perquè entri la claror i que facin cara alegre, que és la millor manera d’enfrontar-
se als infidels. L’Emperador es mostra d’acord amb Tirant i ordena que tothom abandoni el dol
CXVIII Mentre l’Emperador parla, Tirant només té ulls per mirar els pits
de la seva filla de 14 anys, Carmesina (dues pomes de paradís) ,
ja que estava descorda-da per el calor que feia. En una cambra al
costat hi ha tapissos de parelles d’enamorats tràgicament
famoses: Floris-Blancaflor (separats a causa de la diferent
religió), Tisbe-Píram (separats per la enemistat de les famílies
respectives), Enees-Dido (ella, reina de Cartago, acaba suïcidada
a causa de la indiferència d’ell), Tristanty-Isolda (desenamorats
per haver begut una poció màgica), Ginebra-Lançalot ella és
esposa del rei Artús i ell amic del rei traït) seu. Ricard el
Venturós, no entén Tirant quan es refereix a les coses boniques
de l’Imperi. Tirant, retirat a la posada, no vol dinar i, si primer
diu a Diafebus que sofreix mal de la mar (l’amar: calembour),
acaba confessant-li que s’ha enamorat (=’posar la llibertat a
mans d’altri’)
-Emparellament de l’aspecte militar i
l’amorós. (Enamorament= malatia de l’es-
perit). L’obra de Tirant l’equipara als herois
grecs.
-Els ulls de Tirant reben “past”(=aliment
dels anhels físics) per a contemplació dels
pits de la noia (que ara substitueixen els
que havia tocat de la bella Agnès), però
tenen una tradició literària bíblica. El
primer petó serà al pit (c. CLXXV).
-Fonts: Celestina, Guido delle Collonne
(Històries troianes, VII) —best-seller
medieval, traduït al català per Jaume
Conesa—, Ovidi (Heroides, vv. 250-254),
Boccaccio (Filostrato, Filocolo)...
CXIX-
CXXV
Diafebus consola en el seu enamorament Tirant, el qual lamenta no ser tan ric com la princesa. Carmesina, que
passa d’anomenar-se infanta a princesa a petició de Tirant, també s’ha enamorat d’ell. Durant el Consell de
4

5. l’Imperi, que ha de preparar la guerra, un cavaller cristià anomenat Montsalvat s’oposa a la preeminència de
Tirant a favor del duc de Macedònia, que era cunyat de l’Emperador i padrastre d’Estefania. Però l’Emperador i
Carmesina defensen Tirant amb vehemència. Carmesina, a més, el posa en guàrdia contra el duc, sobre qui
recauen sospites d’haver ocasionat la mort del príncep imperial. Els sentiments de Tirant per Carmesina són tan
intensos que cada cop se sent més trist (en aquest context es lamentarà amb una frase que tindrà significació
temàtica: "La fortuna és contraria a los qui bé amen", c. CXX), fet que causa força preocupació entre la família
imperial. L’Emperador l’interroga sobre el seu mal.
CXXVI-
CXXVII
Tirant li respon que, havent-se adonat d’un gran sospir de
l’Emperadriu a l’hora de dinar, s’ha promès a sí mateix venjar-
se dels que varen matar el Príncep fill seu, alliberant l’Imperi
grec de l’amenaça turca. Tot parlant van i tornen de Pera, a 3
milles de Constantinoble [avui, barri d’Istambul], on l’empe-
rador explica a Tirant la història de la ciutat (falsa): la poblaren
gentils provinents de la destrucció de Troia, convertits pel seu
avi Constantí, mentre el besavi havia estat elegit Emperador i
Papa de Roma. L’acompanya fins a la cambra de l’Emperadriu i
se’n va a la posada.
L’endemà, a l’hora de missa, avisa a l’Emperador que permeti
que surtin les naus cap a Xipre a portar vitualles, i Carmesina ho
aprofita per dir a Diafebus que rebrà Tirant havent dinat i
dansaran. Aquest compra un espill, se’l posa a la mànega, i quan
la princesa insistirà que li digui què li passa, aprofitarà l’ocasió
per dir-li que està enamorat de la persona que veurà en la imatge
que li ofereix (l’espill).Carmesina, a la seva cambra, es complau
de ser ella l’enamorada del cavaller, quan entren la Viuda
Reposada i Estefania i els explica la requesta que li acaba de fer
Tirnat. La Viuda la sermoneja dient-li que Tirant és un simple
servent del seu pare i que no s’hi pot unir ni lícitament ni il·lícita.
Amoïnada, va a la seva cambra i es lamenta davant d’Estefania
d’estar subjecte als pares i d’haver de rebre sermons de la dida.
Estefania li exposa els treus tipus d’amor (virtuosa, profitosa i
viciosa, que es la que ella prefereix) i tres qualitats de la natura
femenina (cobdicia, golafreria i luxúria). Encara li explica el cas
de la comtessa de Miravall, abans l’Emperadriu no la cridi i
l’amanyagui com una nena.
Al dia següent Tirant envia Diafebus a veure com s’ha pres el fet
del mirall Carmesina, la qual fa finta de no haver-li agradat la
requesta amorosa de Tirant. Aquest (llenya verda tot i les flames
de foc) topa amb la llenya seca de la Lleialtat (ella) i no es poden
barrejar. Havent dinat, a l’hora de la sesta, van a veure la
Princesa, la qual no es mostra gaire afable...
-Les referències a Troia (no llunyana,
geogràficament, de Constantinoble, sem-
blen provenir del Llibre del tresor de
Brunetto Latini.
-Carmesina s’adona del mal de Tirant i pren
la iniciativa d’interrogar-lo (l’enamorament
el porta a passar de nena a dona: serà capaç
de guardar el secret, diu, però es tan
ingènua que explica la requesta del cavaller
davant la Viuda). Tirant, segur en la guerra,
està desconcertat davant l’amor. La novel·la
pren un nou rumb, perquè tot el vessant
amorós es veurà des de dues perspectives
(masculina i femenina)
-L. Badia ja havia dit que l’interès que
susciten les dones en Martorell és libidinós,
perquè mai no les jutja (com fan Ferrer,
Eiximenis o Roig) i, tot i que sigui deutor
de la medieval inferioritat femenina
respecte al mascle (i això no li val pas
l’etiqueta de “masclista”), retrata anhels
sexuals fora de les pautes de comportament
social amb versemblança: per primer cop
tenim re/presentades les dones des de dins).
-Carmesina aprendrà que davant l’amor li
cal una actitud defensiva (li cal preservar
‘honor e fama’). Per a la Viuda, la dona
honesta ha de defensar la seva virginitat (=
el seu prestigi social). Parla amb
vehemència, perquè ella també desitja
Tirant. Ara bé, la cosina Estefania (donzella
de la cort i filla de l’ex-duc de Macedònia)
li desplegarà la doble moral que cal davant
l’amor. Parodiant els sermons, la noia fa un
discurs coherent: les dones han de poder
viure les seves vides plenament, sense
prescindir del sexe.
-Tornem a tenir aquí les fonts de Guido
delle Collonne (Històries troianes) per al
viciós comportament de les casades (la
Miravall) i, per a les tres classes d’amor,
Boccaccio (Filocolo)...
-Carmesina representarà el paper que li toca
de dona altiva i defensora del seu honor,
sense deixar d’administrar la seva felicitat
amorosa. “Flames de foc...”, cita de les
Heorides, d’Ovidi (XVI, v. XXVII)
CXXVIII-
CLVI
Carmesina se sent obligada a reprendre el cavaller de requerir-la com si fos una “dona de poca estima”, tot i
l’amor que sent per ell, i Tirant, tot i haver deixat clar que els seus sentiments són sincers —li diu que està
disposat a morir per ella i arriba a imaginar el seu epitafi (“Ací jau Tirant lo Blanc, qui morí per molt amar”)—,
se’n va trist i compungit. Aleshores, la princesa, creient que s’ha excedit, envia Estefania a la cambra de Tirant
perquè el consoli. Finalment, com que Estefania no torna, la mateixa Carmesina, acompanyada de
Plaerdemavida, una altra donzella de la cort, el va a veure i li demana que oblidi les dures paraules d’abans i li
promet deixar-se besar els ulls i el front si no comet cap insensatesa.
Mentrestant la situació militar s’agreuja: el duc de Macedònia es mostra incapaç d’aturar l’avenç dels turcs i el
Soldà ja es fa anomenar Emperador de Grècia i pensa posar setge a Constantinoble. Dos barons aconsellen
l’Emperador que enviï la seva filla cap a Hongria, on és la seva germana, perquè si l’imperi queia quedés
l’hereva, però Carmesina, amb habilitat, refusa la proposta. Tirant recluta voluntaris i fa els preparatius per
marxar al camp de batalla. (Abans aconsegueix que Carmesina li doni una cota d’armes molt especial: la seva
camisa.) Allí aconsegueix una gran i ràpida victòria, cosa que deixa en ridícul el duc de Macedònia (assetjat en
una vila) i li n’augmenta l’enveja i la ira. El Soldà demana treves i Tirant, contra el parer del duc de Macedònia,
5

6. CXXVIII-
CLVI
(segueix)
no les hi concedeix. Diafebus és l’encarregat de portar la resta de presoners a Constantinoble i explicar la situació
al camp de batalla. Allà, Diafebus exalça les gestes i l’enamorament del seu cosí i Estefania lloa les virtuts de
Tirant, de qui en broma diu que res del que li demanés no li negaria, “e si ell m’alçava la falda del meu brial, jo
li alçaria la mia camisa”. Arriben reforços dels cavallers santjoanistes de Rodes, que Diafebus adreça al camp de
batalla.
L’ofensiva del Soldà obliga Tirant a refugiar-se al castell de Malveí. El fill del cavaller del castell, anomenat
Hipòlit, es fa molt amic de Tirant —se l’arribarà a considerar nebot seu—. L’estratègia prevista de Tirant
consistia a fer creure als musulmans que es retirava deixant per perduda la nova batalla, circumstància que
aprofita el duc de Macedònia per enviar un missatger a Constantinoble per difamar Tirant fent creure tothom que
ha estat derrotat. Però l’exercit de Tirant venç i Diafebus arriba amb una bona quantitat de captius a la capital tot
demostrant que ha estat novament victoriós. El Soldà demana concòrdia mitjançant el seu ambaixador Abdal·là
Salomó i Tirant hi accedeix a canvi del desarmament general dels turcs. Els presoners i el botí són enviats a
Constantinoble.
A Constantinoble, Diafebus s’ocupa dels afers amorosos de Tirant, porta un regal a Carmesina i aquesta li farà
arribar un valuosíssim regal en diners. Estefania es lliura com a esposa a Diafebus mitjançant un albarà que li
dóna en presència de Carmesina (boda secreta). De retorn al camp de batalla, els caps de les restes de l’exèrcit
turc decideixen que el rei d’Egipte, hàbil amb les armes, repti Tirant a una batalla a ultrança. Si els turcs veien
que el seu rei perdia, matarien Tirant de lluny. Però l’intent de traïció és conegut gràcies a un antic presoner
cristià que fa d’espia i ho explica. La valent decisió de Tirant acceptant el repte —que s’hauria de realitzar més
endavant— fa créixer l’odi del fracassat duc de Macedònia, el qual s’hi enfronta demanant la capitania per a ell.
Tot i que Tirant accedeix a la renúncia, la resta del consell de guerra no ho admet i la conducta del duc és
condemnada. L’Emperador en persona es trasllada al camp de batalla per reconduir la situació. Carmesina (vestint
l’arnès del cavaller) i Estefania acompanyen el monarca amb un exèrcit de 60 donzelles, totes armades. També els
acompanyen un exèrcit de reforç comandat per duc de Messina, provinent de Sicília, on Felip i Ricomana són ara
els reis. Es prepara la gran batalla contra els turcs.
CLVII Veient el Soldà que els cristians s’havien preparat per a la
batalla, ell també (amb els reis d’Egipe, Capadòcia i d’Àfrica)
organitzà els seus exèrcits prop del riu Transimeno: l’anvant-
guarda amb llancers, ballesters i arquers; després, cavallers i la
reraguarda amb bombarders. A l’hora de l’atac, Tirant segueix
aquesta estratègia: els seus dos caps d’ala (els ducs de Pera i de
Sinòpoli) han de fer veure que fugen dels enemics, de manera
que l’avantguarda turca es descarrega de llances i ballestes per
perseguir-los. Fins i tot l’Emperador, des de les torres del castell
de Malveí pensa que els cristians fugen, però a una senyal de
Tirant s’aturen, es regiren i comencen a atacar els turcs persegui-
dors. Tirant afronta el rei de Capadòcia (l’ajudarà Pírimus, un
escuder de Diafebus), que es conjurarà amb el rei d’Egipte i
d’Àfrica per anar només a matar Tirant, quan fins i tot l’ataca (a
traïció) el duc de Macedònia i el fereix a la part de darrera del
coll, segons veuen Hipòlit i Pírimus. El duc, tanmateix, caurà
d’una llançada mortal del rei d’Àfrica, mentre el d’Egipte i
Capadòcia ataquen Tirant i el toquen a l’avantbraç i a la peca
d’armadura que cobreix la barba i la boca. Perd queixals i sang,
però no accepta fugir del combat com vol Hipòlit i talla el cap al
rei de Capadòcia. Diafebus ataca quan encara no li toca, cansat
d’esperar. (Era ja hora de vespres: inicis de la tarda). El Soldà i
els seus fugen devers Bellpuig i els persegueixen durant tres
llegües, de manera que arriben vora la vila de Sant Jordi (a 4
llegües de Bellpuig), on es refugia el rei d’Egipte, sense saber
que també hi passen ben a prop la nit Tirant i els seus nobles.
-Estil com el de la Crònica de Muntaner.
L’Imperi grec té poc de grec i molt de
català amb noms catalans: comte de
Plegamans, marquès de Sant Jordi,, ciutats
de Bellmunt, castells de Bellpuig o
Malveí...
-Joc amb els noms: Transimeno no és cap
riu identificable a l’Àsia Menor sinó un llac
de l’Umbria, on Anníbal va véncer els
romans el 271 aC; Pantanalea: illa de
Pantel·leria, entre Sicília i Tunísia; Alfons
el Magnànim va donar l’illa el 1421 al pare
de Francesc de Bellvís, sicilià d’origen
valencià
-Tirant, guerrer valent e invencible (“no és
ara temps sinó de crueldat”), però humà i
exemplar (no executa presoners). Martorell
no li estalvia ni negligències dels seus
(Diafebus, certament, contra l’anhel
immoderat de fama de Tirant, que “no en
vol fer part a negú” es precipita i li
malbarata l’estratagema sense complir el
que havia jurat al c. 155) ni traïcions (Duc
de Macedònia, usurpador del títol del pare
de Estefania, que sempre ha intrigat contra
Tirant).
-L’atxa ensangonada, inspirada en l’espasa
d’Aquil·les, d’acord amb el llibre XXVI de
les Històries Troianes de G. delle Collonne.
La muller del rei de Capadòcia sortirà de
noual CLXIII.
6

7. CLVII
(segueix)
L’endemà Tirant vol reconquerir la ciutat que havia estat
cristiana, cosa que s’assolí gràcies a Jacob, un jueu conegut del
marquès de Sant Jordi, que degollarà el rei d’Egipte. Tanmateix
Tirant no s’alegra de la victòria i explica que si Diafebus hagués
obeït haurien pogut matar el Soldà. Qui se n’alegra és
l’Emperador, que des de Malveí va al camp de batalla, però no
permet que ningú agafi res del botí que han abandonat els
serraïns (hi deixa com a vigilants els senyors de Malveí i de
Pantanalea). Aleshores Carmesina fa presoner un negret i
l’Emperador, vist que Diafebus no li ha anat a donar noves de la
victòria (està avergonyit per no haver obeït Tirant), pensa que
potser ha mort al camp, cosa que entristeix Estefania i la fa
plorar fins que Carmesina no la fa apartar d’allí. Retornats a
Malveí, encomana a un missatger una carta per saber de
Diafebus.
CLVIII-
CLII
Estefania redacta una carta que manifesta l’ànsia amorosa de no saber res de Diafebus, el qual va a informar
l’Emperador per encàrrec de Tirant. Amb la carta d’Estefania es reconciliaran Tirant i Diafebus. Per celebrar la
victòria, es fan festes al castell de Malveí amb tota la cort. Mentrestant, Ciprès de Partenó, un espia moro al
servei dels cristians (batejat pel mateix Tirant al c. CXLIX) informa de la situació exacta dels turcs i de l’arribada
de reforços: set naus del Gran Caramany (títol que es donava als emirs turcs de Karaman, al sud de l’Àsia Menor
a Turquia) i del rei de la sobirana Índia (potser Armènia, que limitava amb les terres dels Gran Caramany).
Aprofitant l’absència de l’Emperador, ocupat reconquerint viles i castells, Tirant aconsegueix que Carmesina li
signi un salconduit d’amor i pot fer-li una visita. L’amor entre ells creix, però tots dos pateixen, perquè Carmesina
sempre està pendent de la seva virtut i no cedeix als impulsos eròtics de Tirant. L’Emperador, agraït per les
victòries que li han proporcionat Diafebus i Tirant, els vol nomenar Gran Conestable i comte de sant Àngel
respectivament. Tirant refusa i cedeix el títol de Conestable a Diafebus. Al castell de Malveí, on hi ha instal·lada
la cort, les raons amoroses entre Carmesina i Tirant se succeeixen. Tirant li justifica el refús —“jamés pendré
títol negú (...) sinó Emperador o res”— i lamenta amb amargor que ella no vulgui acceptar la seva demanda: que
es confirmi “lo vostre voler a complir lo meu desig”. Sigui com sigui, el desig amorós entre ells augmenta fins
que Estefania determina que Tirant i Diafebus visitin la cambra de les dames una nit. Plaerdemavida s’adona de
tot i ho espia; l’endemà, malciosament, després de demostrar a Estefania que sap que ha perdut la virginitat i jugar
amb l'expressió de tenir mal als "talons" (que tornarà a sortir al c. CLXXXIX) explica a la princesa tot el que s’ha
esdevingut fent veure que sols ha estat un somni que ha tingut.
CLXIII-
CLXIV
Plaerdemavida conta a Carmesina que, a la nit, Estefania mirà
si les donzelles dormien i després obrí a Tirant i al Conestable
Diafebus i, aleshores, apagat el llum, agafà Diafebus de la mà i
Tirant abraçava i besada Carmesina i la posava sobre el llit, que
ara està buit, però no la nit passada. La princesa li demana si va
somniar més coses i ella diu que sí. Ella deia a Tirant que volia
una digna amor i sols per donar-li repòs l’havia deixat entrar a la
seva cambra. Ell, malgrat esperar que s’acoblaria als seus
desitjos, estava disposat a tot el que ella volgués (fins i tot a
respectar-li la seva virginitat). Li besava els pits i s’abraçaven,
però no permeté que posés “la mà davall la falda”. En canvi,
Al matí, després de Missa, l’Emperador partí amb el duc de Pera,
els barons de Sicília i els presoners, acompanyats de Tirant i
Diafebus. Però els digué que se’n tornessin. Abans d’anar-se’n,
Tirant va a demanar a Carmesina si li mana res que ell pugi fer i
ella esclata en plors. I tot seguit de prendre’n comiat, Tirant
“caigué d’una hacanea, en terra, que cavalcava, tot fora de si”
(és a dir, ho fingeix per quedar-se). Arribats a Malveí, ordena a
Diafebus i a part de l’exèrcit que guardin els camps, mentre ell
controlarà al port el desacarregament de blat. Hi arriba a la nit
[2ª], troba les naus gairebé descarregades, però l’informen que
set naus genoveses han entrat al port de Bellpuig. Fa espionatge
amb un llaüt de pescar i al matí l’informen que els enemics
tenen set naus, amb tots els cavalls descarregats i tot just
comencen a descarregar el blat. Ell vol pendre’ls el blat i a la nit
[3ª] es fa a la mar amb cinc naus, que els genovesos prenen com
les de Caramany, de manera que els roben les vitualles sense
gaire esforç. L’endemà Tirant farà donar blat als senyors de
Malveí i de Sant Jordi i s’assegurarà, com li havia anunciat
-El c. CLXIII (iniciat en l’acabament de
l’anterior: “¿Qui pogué dormir aquella nit,
uns per amor, altres per dolor?”) és un dels
més celebrades de la novel·la , comentat per
Vargas Llosa i tot, conegut com el de les
“bodes sordes”. El Narrador omniscient,
que porta el pes de la narració, de bon
primer, sembla que no ens vulgui donar
detalls d’aquella reunió tan íntima, però la
mirada voyerista de Plaerdemavida ho farà
ben aviat.
-D. Alonso ja va parlar de la manera
realista, desacralitzada, vitalista i atractiva
que té Martorell de parlar del món privat del
sexe, sense caure mai en l’obscenitat ni el
mal gust, en comparació a Chaucer i
Boccaccio.
-L’entremaliada Plaerdemavida (físicament
poc agraciada [cf. CCLXXVII] i amb un
somni tan fals com serà el de l’Empera-
driu) desperta simpatia i frescor, encara que,
inicialment, com que no és bonica ni rica
com les altres due, es quedi fora d la cambra
de l’amor i, al final, el seu enamorat
(Hipòlit) l’acabi abandonant a favor de
l'Emperadriu que té un encant irresistible: el
del poder.
- L’albarà o permís escrit d’Estefania al c.
CXLVII (contracte de matrimoni secret o
clandestí =bodes sordes) permet el coit a
Diafebus, cosa que Tirant encara no
assoleix. Altrament, en el joc eròtic, els
mascles prenen forçadament les dones
com en una victòria militar com ha estudiat
L. Badia (cf. cc. CDXXXIV- CDXXXVII).
Seguint aquest joc, l’honorabilitat femenina
7

8. Ciprès de Partenó, que venien amb gran armada el Gran
Caramany (amb la filla, que volia donar per muller al Soldà i
l’esposa del fill del Gran Turc) i el rei de la sobirana Índia amb
d’altres grans senyores (per exemple, la vídua del rei de
Capadòcia) amb moltes joies i vestits brodats. Un mariner turc
dit Galançó (natural d’Esclavònia o Eslavònia, al nord de
Croàcia, mig corsari), que ha sentit parlar de la proposta de
combat amb el rei d’Egipte (cf. c.CLII), fa referències al nom de
Tirant com a “tirà” (“usurpador” o “lladre”) i li diu tots els
penjaments, que el propi Tirant referma xautant-se d’ell mateix
fins que es descobreix i li fa regals. Tirant reuneix a l’hora de
dinar consell de mariners, els exposa el perill que corren vist que
els enemics fins i tot han fet una campanya per recollir diners i
demana opinió.
Un opina que els turcs han nolejat 23 naus genoveses (més 4
baleners i 2 sageties), que no voldran perdre el salari (2 ducats i
mig i 3 cavalls), mentre ells son 12 naus i tres galeres: per a ell
una cosa és combatre per terra i una altra per mar. Galançó, en
canvi, aconsella descarregar les pròpies naus per anar lleugers i
resistir els primers atacs d’ells (bombardes de pedres i fletxes).
Tirant li fa cas, va a passar la nit [4ª] al castell de Malveí i
l’endemà visita el camp de batalla prop de la vila Sant Jordi, que
ha estat atacat per 7000 homes a cavall i on ha mort el marquès
de Pròixita i 180 homes. Discuteixen, però demana al
Conestable Diafebus que li triï per a la batalla marítima 2000
homes d’armes i 2000 ballesters (els bons són el que tenen els
asperons tibats; i si els sarjants o soldats d’infanteria no porten
asperons, cal veure com porten els panyos o calçons curts).
Arribats a port Tirant i els seus (amb companyia del Superior de
l’Orde Militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem), Galançó
li aconsella que una galera segueixi sempre, des d’aquella
mateixa nit [5ª] la nau de Caramany, que porta les veles
vermelles, amb un llum a popa (així, si la poden haver, tindran
més grans tresors) i així es fa. L’endemà també es presenten al
port per acompanyar-lo mentre Tirant fa els preparatius per a la
batalla naval els barons de Sicília. A l’hora de vespres naus
turques són a la vista del port i obliguen a salpar les naus
cristianes. La de reraguarda és la del Superior de Sant Joan, que
sortí a nit escura [6ª]. L'estragema per a la batalla naval és la
següent: naus, barques de pescadors i barquetes tenien ordre
d’alçar un fanal, de manera que els enemics en veieren 74 i van
pensar que l’estol de Rodes era allí i es van donar a la fuga pels
quatre punts cardinals. La nau del Caramany es dirigí a Xipre per
passar cap a Alexandria, però la nau de Tirant la pogué
perseguir, gràcies a la galera que no l’havia deixat mai de petja.
Al matí ja eren soles la nau enemiga i la de Tirant, mentre, en
altre lloc, Hipòlit ajudava la que manava el senyor de la
Pantanalea i els cristians aconseguiren prendre 12 naus
enemigues i que 2 s’estavellessin contra les roques. A migdia
començaren a envestir-se les de Tirant i Caramany i així
pugnaren nit e dia (7ª nit) fins a l’endemà quan el sol “se volia
pondre”(8ª nit), de manera que tingueren 27 encontres. Tirant
fou ferit per una sageta al braç i una fletxa a la cuixa. El Gran
Caramany va fer vestir la seva filla amb un brocat d'or i lligada a
la caixa de joies i riqueses, la llençà al mar amb les altres dones i
ell i el rei de la sobirana Índia esperaren que els matessin a la
cambra femenina del vaixell. Però Tirant se'ls fa portar al davant
i els honora.
exigeix la simulació exagerada de ser
forçada (La honestedat malentesa exigia fer
veure que la dona no desitjava mai la unió
amorosa). Martorell és sensible a la
legitimitat del desig eròtic femení.
-El nom de Ciprés de Partenó és pres d’un
cavaller aragonès, servidor d’Alfons el
Magnànim, que es deia Ciprés de Paternoy.
-J. Pujol ha detactat vuit presències de les
Heroides, d’Ovidi, en la construcció del
discurs de la serventa.
-El c. CLXIV és un altre episodi militar,
considerat de la “cavalleria marítima”.
8

9. CLXV-
CLXXXVIII
Tirant els anuncia que se'ls perdonarà la vida per la gran clemència de l'Emperador, agraeix la gran
victòria naval a Nostre Senyor Déu i entra triomfalment a Constantinoble, on torna a haver-hi la cort.
El Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia, presoners, són tancats en una gàbia de ferro. La guerra
continua per terra, on els cristians sofreixen algunes derrotes, i encara que es demana la presència de
Tirant, ell s’ha de quedar a Constantinoble per recuperar-se de les greus ferides rebudes, amb l’atenció
sol·lícita de la Viuda Reposada. Aprofita aquest període per mantenir llargs diàlegs amorosos amb
Carmesina, que refrena els seus impulsos amorosos —“veig les tues mans cobdicioses”—. Els
ambaixadors turcs amb Abdal·là Salomó al capdavant arriben amb la proposta d’una treva de tres
mesos, el rescat dels dos reis, que pensen pagar a pes d’or, i l’acabament de la guerra amb l’acord de
casar Carmesina amb el mateix Soldà (cosa que deixa desolat Tirant). L’Emperador accedeix a la
treva, però, tot i parlar-ho a la cort, no respon les altres qüestions. Carmesina i l’Emperadriu debaten
sobre la major importància d’Ardiment o Saviesa per a un cavaller. Abans de contestar les propostes
pendents, l’Emperador mana organitzar una gran festa en honor dels embaixadors, on seran presents
tots els grans senyors de l'imperi. Aleshores, Estefania, veient que entre els grans senyors no hi havia
Diafebus, li envia una lletra al camp de batalla reclamant la seva presència. El Gran Conestable li
torna resposta donant fe de la fermesa del seu amor per ella i prometent-li que, un cop acabades les
festes, serà al seu costat.
9

10. CLXXXIX La carta del Conestable arriba a Estefania, quan es troba
enraonant amb Carmesina, i es posa molt contenta. A la vigília
de la festa Diafebus s'aturà a una llegua de la ciutat. El dia de la
festa, el mercat estava preparat amb 24 tinells (mobles-aparador)
plens d'or i plata, i altres tresors, taules per menjar i, al mig, el
reng a júnyer (='espai per celebrar justes a cavall').
Analepsi temporal o salt enrera: Un dia passat, Tirant (avesat
a anar a la cambra de la princesa "tostemps a hores indispostes"=
'sempre a hores inconvenients'), trobà Plaerdemavida a la porta
de l'habitació de Carmesina i sabent d'ella que l'Emperadriu no
era dins, entrà i besà els pits de la princesa tot i la seva
resistència i la presència de les serventes que "estaven a la
cominal" ('en actitud indiferent'). Però, d'improvís, arriba
l'Emperadriu i Tirant s’ha de llençar a terra, li posen roba al
damunt per amagar-lo i la princesa s'hi asseual adamunt mentre
es pentinava. Llavors, distreta l'Emperadriu amb les hores
(brevari), Tirant pot escapolir-se amb la pinta de la princesa. Ara
bé, un cop a fora s'adona que l'Emperador s'apropa. Torna a
refugiar-se a la cambra de manera que les serventes fan un
parapet davant l'Emperadriu i posen Tirant a una altra habitació
amb tot de matalassos al damunt. Quan els Emperadors i les
serventes se'n van i són ja al passadís, Carmesina, que dol i vol,
torna a entrar amb l'excusa que s'ha deixat els guants; Tirant la
besa apassionat i, no podent fer més perquè les donzelles li
retenien les mans, allargà la cama sota la faldilla de la princesa i
amb la sabata li tocà "lo lloc vedat" La princesa fugí i la Viuda
Reposada tragué Tirant per la porta de l'hort. Ja a la seva posada
Tirant va fer brodar la mitja i la sabata i hi va fer posar en perles,
robin si diamants més de 25.000 ducats. Fi de l'analepsi
Tornem a ser al dia de la festa . Tirant es vesteix amb la sabata-
mitja sense arnès i a l'elm hi posa la pinta de Carmesina damunt
del Sant Graal amb una inscripció: "No existeix cap virtut que
ella no tingui". El cavaller que perdia la justa s'ha de presentar a
la Sibil·la, damunt del cadafal, i les dones que representaven les
amants mítiques decebudes el castigaven amb assots. I preparant
la justa arriba el Conestable, com a "cavaller d'aventura"
(espontani) amb tota una escenografia (30 gentilhomes, 6
trompetes i una donzella lligada al seu coll, emblema del
presoner d'amor; a l'escut una inscripció: "Maleït amor, que me
l’ha fet desitjar / si no li faig patir el meu dolor"). Amb deu
carreres derroca els ducs de Sinòpoli i de Pera. Davant Tirant,
però, alça la llança i no vol escometre'l. En saber-se que es
Diafebus, les dones del cadafal el serveixen com a guanyador
dels ducs i el fan seure al sitial de la Sibil·la. (Ara els altres
contrincants le n'hauran de treure.) Estefania es desmaia. A la
nit, a les dues, arribaren les dances i la mímica. L'Emperador,
que s'havia fer aparellar una posada, s'hi retirà sense haver
d'anar a palau. I les festes duraren vuit dies. Concursà un
cavaller enamorat d'una tal Lionor i un altre dit Gran Noble, el
qual, tot i ser vençut per Tirant, l'avergonyí un xic a causa del
cavall ( li va fer tocar la mà a terra). I es va prometre no justar
més si no tenia al davant rei o príncep. Substituït per Diafebus al
camp, s'abillà ricament i ho lliurà al Gran Noble. Al novè dia,
acabades les festes, camí de Pera, Carmesina, davant Estefania i
la Viuda pregunta a Tirant si això de portar una mitja brodada i
l'altre no era costum francesa. Tirant li'n recorda la causa ella li
dona esperances ("temps vendrà que així com ara t'has brodada
l'una cama, que les dues te poràs brodar, e les poràs posar a ta
llibertat llà on desitges").
Veuen arribar nou galeres franceses amb 500 francs arquers
comanades pel vescomte de Branches, mossèn d'Amer, cosí de
-Martorell s'esplaia en la sumptuositat
ritual, cerimonial, barroca, lúdica i fastuosa
dels esports cavallerescos que eren els
següents: justes (combats d'un cavaller
contra un altre), torneigs (combats entre
dos grups de cavallers) i pas d'armes (un
cavaller se situava en un lloc i combatia
qualsevol altre que hi volgués passar o
acostar-s'hi). Tanmateix, la festa oferta als
ambaixadors del Soldà no era cap dels
esmentats sinó una variant de justa
denominada joc de la Taula Rodona
(caracteritzat per la intervenció femenina a
l'hora d'oferir elm, escut i llança al
mentenidor reptat i a l'hora d'atorgar
premis).
-La dona segueix estimulant l'activitat
cavalleresca i, perquè no oblidem que la
lluita i l'amor van junts, hi ha tota l'analepsi
del capítol (escena galant, atrevida,
enjogassada, sensual i fetitxista: pinta i
sabata). Tirant, segueix essent un tímid als
ulls de Plaerdemavida. (Hi ha experts, per
exemple el professor Ruiz Domènec, que
dedueix que Tirant es canvia la mitja
mullada [?] com a emblema d'haver
despertat el desig eròtic de la noia). Com
sigui, el fet de col·locar la pinta damunt del
Sant Graal (=calze del Sant Sopar), no sols
és una referència a la matèria de Bretanya
que Tirant vol superar, sinó una blasfèmia
sols explicable pel caràcter fetitxista
esmentat.
-El gust dels cavallers del s. XV per
l'escenografia els porta a viure la vida en
funció de l'estètica (teatralització de
l'existència). Els personatges de ficció
extrets de la Matèria Antiga o de la de
Bretanya existeixen al costat dels nostres
herois "reals" gràcies a la màgia del teatre i
tothom fa veure que pren per real la ficció.
D'aquí la Sibil·la damunt les amants
decepcionades, la presentació d'incògnit de
Diafebus (Últim Ponent =Bretanya) com
Lancelot a El cavaller de la carreta ,o
l'enfrotnament amb Tirant (imitació de la
lluita entre Ivany i Galvany a El cavaller
del lleó) o la nau final coberta de negre (la
nau de Morgana, ficció coneguda com
Entremés del rei Artús). Però el joc teatral
permet a la cavalleria palesar un cop més
els seus idelas i el seu desig d'aventura.
-Versos sense dificultat.
-Mossèn (<mossènyer, el meu senyor)
d'Amer, vescomte de Branques, es un
personatge segurament inspirat en el
portuguès João d’Almada, comte
d’Abranches o de Branches, a qui l’infant
Ferran de Portugal —el destinatari del
Tirant— va regalar un cavall quan va ser a
Catalunya.
10

11. CXC-
CCXXX
Una de les donzelles, Esperança, explica que han arribat amb una nau amb Morgana, la germana del rei Artús, a
qui busquen amb desesperació d'ençà de 4 anys, i demana a l’Emperador si en té notícies. L’Emperador les
acompanya al port, es presenta a Morgana i li fa saber que amb ell hi ha un cavaller que té una “molt singular
espasa” anomenada Escalibor i que està en companyia d’un cavaller anomenat Fe-sens-pietat. En sentir-lo,
Morgana li demana que l’hi deixi veure. De seguida són portats a presència del rei Artús, que inicia un parlament
sobre les virtuts de la cavalleria i els vicis del món contemporani. Fe-sens-pietat li va traslladant les preguntes que
li fa l’Emperador sobre els béns de la natura, la forma de coronar els reis, què és l’honor, i tot de qüestions sobre
la cavalleria, la resposta de les quals troba mirant l’espasa Escalibor. A continuació es traslladen a la nau de
Morgana i s’acomiaden dels visitants. [Es tracta d'un entremès en què l'actor que fa de rei Artús aprofita per
discursejar sobre les virtuts avalleresques]
Quan Tirant s’acosta a terra en una barca procedent de la nau d’Artús i Morgana, a l’Emperadriu se li acut fer-
li mullar la “calça brodada” per descobrir-ne el motiu. Ordena que un moro el porti a coll fins a terra i li mulli una
mica la mitja. El moro obeeix i fa veure que el pes de Tirant és tant que cau dins l’aigua i el remulla tot. Les
rialles de l’Emperadriu i les donzelles fan veure a Tirant que ha estat objecte d’una burla i demana al moro que
s’estiri a terra. Posant-li el peu damunt el cap pronuncia un vot cavalleresc pel qual es compromet a no dormir en
llit ni vestir camisa fins que hagi mort o fet presoner un rei o fill de rei. Altres parents i amics de Tirant també fan
vots cavallerescos. Després Tirant dóna al moro tots els diamants i perles que duia a la mitja brodada, a més de la
majoria de vestits que porta “fins a la camisa”, però no li vol donar la mitja ni la sabata brodades. L’alegria del
moro es completa quan l’allibera de la captivitat que sofria.
Quan acaben les festes que es feien en honor dels ambaixadors turcs del Soldà, l’Emperador els assabenta que
no accedeix al rescat del Gran Caramany i del rei de la sobirana Índia ni al casament de Carmesina amb el Soldà.
Els esforços de Tirant per aconseguir, malgrat les dificultats, els favors amorosos de Carmesina continuen amb
l’ajuda decidida de Plaerdemavida. La princesa es resisteix a perdre “la mia tendra virginitat”, perquè el seu pare
confia en ella i en la seva “casta vergonya”. A més, la Viuda Reposada, antiga dida de la Princesa, està
enamorada apassionadament de Tirant i obstaculitzarà la relació fent creure a Carmesina que Tirant malparla
d’ella i s’interessa només per saquejar la riquesa de l’imperi; també li diu que Tirant la forçarà i, si ella s’hi
resisteix, farà matar l’Emperador. Carmesina la creu i es distancia de Tirant, situació que l’enfonsa en una gran
malenconia.
Tirant aleshores demana la mà d’Estefania per al seu cosí Diafebus i amb la boda celebrada a la cort l’Emperador
els concedeix el ducat de Macedònia, vacant per la mort de l’anterior duc. La nova duquessa de Macedònia,
Estefania, i Plaerdemavida tracten d’afavorir els amors de Tirant, però topen amb l’aferrissada oposició de la
Viuda Reposada i els seus enganys. Malgrat tot, Plaerdemavida té a punt la manera de posar remei al dolor de
Tirant, i li explica que té la manera d'introduir-lo a la cambra de la princesa.
CCXXXI i
CCXXIII
Li diu que hi ha d'anar quan l'Emperador sopi. Aquest el va a
buscar per anar a consell, parlen de la guerra i a 'nit escura',
mentre l'Emperador sopa amb les dames, ell va a la cambra
d'Estefania i d'allí se l'emporta Plaerdemavida a la cambra de la
Princesa, on el fa amagar en una caixa feta a la cambra de bany
perquè respirés. En retirar-se les dames, Plerdemavida fa els
possibles amb espelmes perquè Tirant vegi nua Carmesina i ella,
tocant-la, es posa al seu lloc. Abans d'entrar al bany la serventa
li posa com a condició de banyar-se amb ella que un dia accepti
Tirant al llit. La Princesa respon que si se li trobés, s'estimaria
més callar que ser difamada. Mentre enraonen, entra la Viuda
Reposada, la princesa li prega educadament que es banyi amb
ella i, tot i no ser lletja, com que ho fa amb calces vermelles i
capell, sembla un diable. Acabat el bany i la colació de princesa,
tothom es retira, menys les dues donzelles que dormien a la seva
cambra. Plaerdemavia treu tirant de la caixa, li dóna ànims
perquè està tremolant. Però Tirant es trona enrera perquè no la
vol enutjar i per l'extrema amor que li té. Plaerdemavida reprèn
el cavaller i, amb un breu discurs, l'exhorta a afrontar més
coratjosament la situació. I quan es decideix, el fa estar mitja
hora desorientat, descalç i a les fosques. Finalment el fa estirar-
lo al costat de la princesa, mentre ella, dempeus perquè l'espona
del llit no arribava a la paret, posa el seu cap entre ells dos i li
parla mentre Tirant li acaricia pits i carns, cosa que Carmesina
mig endormiscada pensa que fa la noia per espai d'una hora.
Però quan sent que es a punt de ser penetrada, s'adona que no és
ella i, malgrat les raons i esforços de Plaerdemavida perquè no
ho faci (fins i tot li esgarrapa la cara en voler tancar-li la boca),
es posa a cridar. La Viuda Reposada ho sent, sospita el que ha
passat i quan Carmesina ja desitjava que "la plasent batalla no
-Episodi del bany de la princesa o de la
rata.segueix amb un to divertit, enjogassat,
i amb molts aspectes lúbricament eròtis
(voyeurisme, lesbianisme…)
-Hauf ha mostrat el sentit humorístic del
debat entre Tirant (que es mostra tímid) i
l'oportunista Plaerdemavia per a qui
"honest" vol dir "secret".
-Plaerdemavida fa el rol de confessor i
Tirant prendrà el de pecador penedit.
-Presències textuals de les Heroides
d'Ovidi, la Lamentació de Mirra de Roís de
Corella, de la litúrgia i de la poesia
goliardesca (Manus autem.., del llibre dels
Pr: 'Mçans indolents, empobreien; mans
diligents, enriqueixen".
-Interessant final d'episodi al·legòric: la
princesa crida, Tirant esdevé una rata i en
la fugida es trencarà una cama (clares
connotacions fàl·liques), amb la qual ja no
es podrà apropar ni al sexe de la Princesa
com havia fet abans.
11

12. vengués a fi", la Viuda desperta tothom. Arriben les donzelles i
l'Emperadriu i, mentre cerquen llum, Plaerdemavida, que havia
previst una altra sortida per a Tirant, fa anar-lo al terrat i li dóna
una corda perquè es despengi a l'hort (com que falten més de 12
metres, ha se saltar i es trenca una cama). Davant l'Emperadriu i
les serventes VCarmsina dóna l'excusa que una rata li ha pujat a
la cara i l'ha esgarrapada mentre Plaerdemavida teu la corda del
balcó. En arribar l'Emperador es malfia de l'explicació i ho
controla tot, però no troba res. Diafebus pensa que Tirant ha estat
descobert i es decideix a combatre a favor seu, però troba
l'Emperador al passadís, el qual li diu que tot el rebombori ha
esta per una rata i que se'n torni al llit. Estefania acudeix a
l'estança de la Princesa i així Plaerdemavida pot veure comes dol
Tirant de l'hort estant.
CCXXXIV
-CCLIX
Carmesina, per la seva banda, reprèn la Viuda Reposada, que es defensa al·legant que ha intentat honrar-la,
potser més del que ella mateixa volia. Altrament, Hipòlit, el vescomte de Branches i el senyor d'Agramunt volen
saber quin rebombori passa a Palau i l'un va a la porta principal i els altres a la de l'hort. D'allí senten la veu
estrafeta de Tirant (pel dolor i per no ser recoengut, not saben qui son aquelles persones) i es fa passar per una
ànima en pena fins que reconeix que són amics seus i el salven d'aquella situació. Fingeixen que ha tingut una
accident de cavall i el mateix Emperador es preocupa molt pel seu estat de salut (els metges de Constantinoble
han trobat que la lesió és greu) perquè l'amenaça infidel torna a ser notable: els turcs tornen a entrar a l'Imperi. En
la convalescència de Tirant, Plaerdemavida farà de missatger entre els enamorats. Malgrat tot, Tirant decideix
anar al camp de batalla, ajudat per Hipòlit i un metge. Quan Diafebus i el vescomte de Branches ho descobreixen
i s’assabenten que Tirant ha perdut el coneixement cinc cops durant el viatge recriminen durament Hipòlit;
Diafebus, per la seva banda, mata el metge tallant-li el cap per la meitat fins als muscles. La gravíssima situació
de Tirant, que pot perdre la cama, aconsella un llarg repòs a Constantinoble. Mentre dura la convalescència del
cavaller, Plaerdemavida fa d’enllaç entre ells i s’intercanvien cartes. Mentrestant, l’emperadriu s’enamora del
jove Hipòlit i mantenen llargues converses. Havent-se declarat els amors, Hipòlit, tot i sentir-se poca cosa davant
l'altesa imperial i no saber com comportar-se, li demana si serà correspost. L'Emperadriu respon a un parlament
d'Hipòlit així:
CCLX-
CCLXII
Està disposada a passar els límits de la castedat i li dóna una cita
a palau a la nit. A palau fa canviar els parament de la seva
estança amb l'excusa que l'Emperador la vol visitar. Eliseu, la
criada, trobant-la alterada, la fa visitar pels metges…Finalment
pot anar a cercar Hipòlit al balcó, el qual no vol entrar a l'estança
sense senti , a terra mateix, "l'última fi d'amor". Després van al
llit i no dormen en tota la nit. L'endemà Eliseu ho descobreix,
però fa que ningú entri, fins que els metges i l'Emperador en
persona no truquen a la porta. Hipòlit s'ha d'amagar i
l'Emperadriu dóna com a excusa que ha estat somniant amb el
seu fill i que el tenia en braços i li besava els pits. La deixen
descansar i, aleshores, ella vol fer xantatge a la criada, que
mostra una certa dignitat. Els amants passen junts el matí fins a
l'hora de dinar (Hipòlit s'amaga al retret) i encara fins al dia
següent de manera que Hipòlit passa en el retret de l'Emperadriu
una setmana, fins que l'Emperadriu recela i el fa marxar, no
sense oferir-li abans un valuós collar de regal.
-Mite d'Hipòlit-Fedra (mare enamorada del
fill, en el cas de l'Emperadriu, mort abans
de l'arribada de Tirant). Comença a prendre
cos una lliçó ben significativa de la
novel·la. Els amants que cerquen la
satisfacció i l'interès (Hipòlit i Emperadriu)
protagonitzaran el final feliç de la novel·la,
mentre que com afirma Tirant al c. CXX:
"La fortuna és contraria a los qui bé amen".
A Menéndez y Pelayo ja li havia semblat
escandalós que Hipòlit acabés assumint el
tro imperial.
-La moral es trenca obertament: l'èxit es
reserva als gripadors com Hipòlit, a qui no
importa abandonar Plaerdemavida.
L'activitat eròtica nocturna de la cort,
hieràtica, refinada i sumptuosa, esdevé un
vodevil grotesc (si l'Emperador persegueix
cambreres segons diu Plaerdemavida, al c.
CLXVII, l'augusta senyor ja s'havia
insinuat a Tirant). El món bizantí és més
aviat valencià. S'ha insinuat que
l'Emperadriu seria una contrafigura dels
adulteris de Violant d'Arenós a la cort de
Gandia.
-Fonts: tornem a trobar el Decameron, les
Heroides i Lamentaió de Tisbe, de Roís de
Corella.
CCLXIII-
CCLXXXII
Hipòlit es lamenta perquè vol quedar-se amb l’Emperadriu i, amb la mediació de la donzella Eliseu, aconsegueix
restar-hi amagat durant quinze dies rebent els favors de l’Emperadriu, que “ordena” la seva vida amb tota classe
de béns i serveis. Aleshores Tirant ja està gairebé restablert i la seva imminent partida al front o camp de batalla
mou la Viuda Reposada a sembrar novament discòrdia entre els enamorats. Enganya Carmesina sobre l’interès de
Tirant i declara en privat l’amor al cavaller. Com que aquest la rebutja, li fa creure que Carmesina té relacions
amb Lauseta, l'hortolà i jardiner negre de palau. Malgrat tot, cap dels dos no se la creu i Tirant i Carmesina es
declaren marit i muller amb les fórmules rituals del matrimoni secret. Però la Viuda Reposada reprèn les
intrigues i torna a declarar el seu amor a l'heroi.
12

13. CCLXXXIII Li confessa que la té captivada, que el vol emparar en la seva
desorientació i que a les dues, si vol acudir on li dirà, podrà
assabentar-se del que li cal. Tirant hi accedeix. Així, a l'hora de
la migdiada, disfressat, el porta a l'estança d'una casa que dóna a
l'hort del palau i que ha fet preparar amb dos miralls, un posat
damunt d'una finestra alta que reflectís el que s'esdevenia a l'hort
i l'altra a baix per poder-ho veure. Aleshores fa deixondir
Carmesina i la fa anar a l'hort, on disfressa Plaerdemavida amb
robes de l'hortolà negre Lauseta i amb una careta semblant a ell.
Allí, enjogassades, Plaerdemavida, travestida de Lauseta, besa i
la grapeja les parts íntimes de la princesa davant dels escarafalls
de la Viuda i el dolor de Tirant, marit sord de la Princesa, que ho
contempla tot des de l'estança i mitjançant el joc de miralls i creu
que la princesa s'entén amb l'hortolà negre. Pensant que els
miralls el poden enganyar, els trenca i s'enfila com pot a la
finestra i veu que l’hortolà fingit s'emporta a Carmesina a la
caseta de les eines. En plena lamentació contra la Fortuna
("enemiga de tots aquells qui rectament en lo món viure
desitgen"), la Viuda fa que una serventa posi un drap sota les
faldilles de Carmesina (com per demostrar que hi ha hagut
relacions sexuals) i, tot seguit, va on és Tirant i el troba encara
lamentatnt-se. Se li posa a la seva disposició.
-Aquest episodi del joc de miralls, on el
narrador ens demostra que les aparences
enganyen és els més significatius de l'obra,
peruè l'idealisme queda retut davant
l'engany. Tirant no veu sinó una pantomima
teatral (amb màscara i tot), però Martorell
sap quela ralitat la tenim sempre
mediatitzada per les "imatges" de la realitat
(llibres, pintures…)
-Rastres textuals: Joan Roís de Corella:
Història de Jàson i Medea, Tragèdia de
Caldesa… O bé Boccaccio: Fiammetta.. Al
Roman de la Rose l'enamorat ha de
desxifrar l'enigma de l'amor en un jardí clos
com l'hort del palau. I el nom de Lauseta
reporta a la cèlebre composició troba-
doresca de Bernat de Ventadron Can vei la
lauzeta mover… ("Quan veig l'alosa que
mou ses ales joisoa…") i el clima
(l'enamorat ja no és ell mateix d'ençà que
s'emmirallà en els ulls de l'estimada)del text
és molt semblant al de Tirant. Narcís en el
mirall farà imprecacions contra les dones
s'exiliarà de Constantinoble.
CCLXXXIV-
CCXCVI
La Viuda li explica que també ella estava molt adolorida, com a dida que havia estat de la Princesa, cosa que
consola poc Tirant, ja que ha vist com allò que ell tant anhelava, ho ha aconseguit Lauseta sense esforç. Es
desespera pensant en el que ha vist, i la Viuda Reposada aprofita la seva desesperació per fer-li propostes
amoroses. Tirant la rebutja, surt d’allà i, quan troba casualment el Lauseta veritable el mata.
Mentrestant, l’imperi torna a estar en perill perquè les dissensions entre el duc de Pera i Diafebus, nou duc de
Macedònia, han permès la victòria turca i, a més, els turcs han fet molts presoners, entre els quals hi ha el mateix
Diafebus. El desconsol a la cort de Constantinoble s’agreuja amb la notícia que Tirant s’ha trencat altre vegada la
mateixa cama i fa témer per la seva vida. Amb la salut recuperada gràcies al consell d’una jueva, Tirant, que no
ha adreçat la paraula a Carmesina per la suposada ofensa d'infidelitat, s’embarca per anar a lluitar contra els turcs
sense acomiadar-se. La princesa, estranyada per l’actitud de Tirant, envia Plaerdemavida a bord de la nau, on
aconsegueix que Tirant li expliqui les raons de la seva actitud. Plaerdemavida li demostra l’engany tramat per la
Viuda Reposada i demana que Hipòlit, mentre ella resta amb Tirant a la galera, vagi a buscar la roba i la careta de
la disfressa de Lauseta, que era sota el seu llit a palau, i que van servir per al joc. De retorn, Hipòlit ja no pot pujar
a la galera perquè la mar s’ha embravit, però amb una corda fa arribar a Tirant la màscara i la disfressa del
jardiner. Tirant, doncs, queda convençut de la innocència de la princesa i demana perdó a Plaerdemavida, que
tampoc no pot baixar dela nau a causa de la mala mar. Aleshores la nau és arrossegada a la deriva mar endins.
TIRANT
AL NORD
D’ÀFRI-
CA
CCXCVII-
CCCXI
La galera de Tirant i Plaerdemavida, navegant a la deriva, naufraga a les costes de Barberia (Magrib o Nord
d'Àfrica actuals, conformat a la novel·la pels regnes de Fes [Marroc], el de Tremissèn [o Tlemceén, en la
novel·la Tremicèn, en el nord-oest d’Algèria, annexionat al de Fes des de 1389], el de Bugia [Bejaïa, a Algèria] i
el de Tunis [Tunísia]. Ells se salven, però arriben a la platja separats: la donzella és recollida per un vell moro
bondadós, que la duu a Rafal, prop de Tunis, i la tracta molt bé, i el cavaller cau en mans del Cabdillo sobre los
Cabdillos (amir al umara, "emir dels emirs" o capità general), un alt funcionari del rei de Tremissèn, que viatja
amb una ambaixada per al rei de Tunis, l’acull amb simpatia, li promet riquesa i el fa vestir “a la morisca” en
entrar al seu servei. El fill del Cabdillo, però, el fa empresonar. La filla del rei de Tremissèn, Maragdina, està
promesa amb el fill del Cabdillo, però el rei de la Gran Etiòpia, el negre Escariano, pretén casar-s’hi i ataca
Tremissèn amb l’ajut del rei de Tunis. En un primer moment, els atacs tenen èxit; aleshores, el Cabdillo intueix
que Tirant, ara anomenat Blanc per ocultar en part el seu passat, pot ser un bon cavaller i el pot ajudar, perquè en
el seu cos hi ha senyals d’haver participat en nombroses batalles. Per això el treu de la presó on el tenia el seu fill.
La col·laboració de Tirant serveix per alliberar el rei de Tremissèn, la seva filla i el fill del Cabdillo, que estaven
assetjats en un castell. Com a recompensa, Tirant aconsegueix la llibertat, però promet al rei no marxar fins haver
mort, empresonat o foragitat Escariano. Malgrat una ambaixada pacificadora de Tirant davant Escariano, aquest
no pensa a aturar la guerra fins aconseguir casar-se amb Maragdina, la qual tanmateix s’ha enamorat del cavaller
cristià. La situació és cada cop més desfavorable al rei de Tremissèn, i Tirant ha de marxar per defensar una ciutat
molt important del regne. Amb l’ajuda traïdora d’un jueu, el rei Escariano aprofita aquest moment per entrar a
Tremissèn. Mata el rei, els seus fills i el del Cabdillo, s’apodera de Maragdina i l’empresona en el castell de Mont
Túber. Les notícies arriben a Tirant i al Cabdillo, quan a Tremissèn són a punt de lliurar-se a Escariano. Tirant
retroba aleshores un captiu cristià albanès amb qui havia parlat moltes vegades abans. Li promet alliberar-lo si
l'ajuda a introduir-se al castell enemic de Mont Túber deixant-se assotar —sense fer-li gaire mal— i tallar “ un
poc de les orelles”.
13

14. CCCXII-
CCC
XV
El cristià albanès es posa a les ordres de Tirant, que paga el seu
rescat i mana alçar el campament a les portes de la vila en el
castell de la qual hi ha Escariano i la reina (Maragdina, atesa la
mort dels seus). De fet, els vilatans del rei etíop no temen gaire el
setge dels cristians, perquè no tenen bombardes (Tirant sols fa
tallar els arbres fruiters de les rodalies) i aviat confraternitzen.
Un dia que Escariano envia missatgers per fer tractes, refusats
per Blanc i el Cabdillo, el cristià albanès realitza el pla ordit per
Tirant: roba un pitxer de plata, és castigat amb reducció d'orelles
i assots, però escapa cap ala la vila i castell enemics, on obté
d'Escariano pas franc d'anar i venir per poder-li dur notícies de
l'actitud dels cristians. Tirant el premia, li dóna diners i préssecs
que ell ofereix a la reina i li demana que digui a Escariano que ell
prepara molt de pa com a senyal que vol presentar-se al castell
abans de tres o quatre dies. Els préssecs acontenten tant la reina
del seu dolor que permeten a Escariano de pregar-li que oblidi la
mort dels seus, però ella li respon que no l'ofengui prenent-li el
plor tot comparant-se amb dones mítiques que se suïcidaren
(Adriana, Fedra, Sipile i Enone). En efecte, Tirant anà al castell
al cap de tres dies per parlar de concòrdia i se'n tornà, però
allargà aquell comportament dos mesos, fins que l'albanès es va
guanyar la confiança de tots, posà una taverna, des d'on donava
vi a totes les guàrdies del castell i es passaven la nit fent tabola
amb timblas en comptes de vigilar. Tot és fruit de l'estratègia de
Tirant: una nit que l'albanès aconsegueix emborratxar els soldats
de guàrdia (a qui adorm amb herbes i degolla), l'heroi amb el
Cabdillo i els seus entren al castell. Escariano i Maragdina es fan
forts a la torra mestra, i el Cabdillo resta admirat i afalaga Tirant.
-La novel·la canvia d'escenari. Tirant,
tanmateix, desposseït del poder que tenia a
Constantinoble, continua mostrant-se un
militar extraordinari (astut i bon estratega,
capaç d'envoltar-se de col·laboradors
eficaços com el cristià albanès, que pro-
tagonitza bona part d'aquestes perícopes.
-Àfrica té una funció d'exili madurador i de
redempció dels errors comesos en el passat:
ara, com Varoic, no pot escapar del seu
destí d'home d'armes cristianes (d'aquí les
conversions)
-Contrast entre l'acció narrativa (sembla un
reportatge filmat) i els parlaments, retòrics i
alambinats, concords amb la "valenciana
prosa" del XV.
-Manlleus textuals: el parlament d'Escariano
a Maragdina és el de Paris a Helena de les
Històries troianes, de Guido delle Colonne.
També hi ha prèstecs de la Fiammetta de
Boccaccio.
Noms de dones mítques tràgiques: Adriana
és Ariadna, enamorada de Teseu; Fedra era
la madrastra d’Hipòlit, a qui va sol·licitar
favors amorosos; Sipile és Hipsipila, que va
tenir amors amb Jàson; Enone era una
nimfa enamorada de Paris
CCCXVI-
CDVII
El Cabdillo lloa les habilitats de Tirant i li demana de represaliar els vençuts, però Tirant li recorda l’art de la
cavalleria i l’obligació de perdonar l’enemic virtuós. Tirant allibera Maragdina i aconsegueix la rendició del rei
Escariano, que és empresonat. L’albanès suplica a Tirant que el faci cavaller. Tirant rebutja la petició perquè
l’honor de la cavalleria és “cosa molt delicada” i l’albanès ha ofès el rei Escariano; en canvi, en recompensa, li
dóna una gran quantitat de diners.
Maragdina, enamorada de Tirant, li manifesta el seu amor, però ell la rebutja perquè, segons diu, es manté fidel a
Carmesina. Després, la convenç perquè es converteixi al cristianisme i la bateja. Escariano, que ho ha sabut i ha
estat rebutjat per Maragdina, també demana fer-se cristià, per la qual cosa Tirant l’adoctrina i després el bateja. Es
fan germans d’armes i es juren fidelitat absoluta.
Tirant, ajudat per un frare valencià de la Mercè que havia vingut a rescatar captius (com era la tasca principal de
la seva ordre), emprèn una acció evangelitzadora pel nord d’Àfrica que el duu a batejar més de quaranta-quatre
mil moros. Maragdina insisteix a casar-se amb Tirant, però ell la convenç que ho faci amb Escariano, que, com a
marit, esdevé també rei de Tremissèn. Tirant actua ja com a capità general de tots els regnes africans conquerits i
cristianitzats. Hi ha, però, grans senyors a qui no ha agradat l’evangelització duta a terme per Tirant. En especial
al Cabdillo no li sembla bé que Tirant tingui tant de poder i li recrimina que hagin d’abandonar la seva llei
musulmana. Escariano s’enfada i el mata, amb el consegüent disgust de Tirant, tot i que no diu res per no
empitjorar la situació. El rei Escariano, de tota manera, es penedeix espontàniament de la seva mala rauxa. Els
exèrcits infidels , aleshores, ataquen els regnes cristians de Tirant. Just aleshores se li uneix el senyor
d’Agramunt —cosí de Tirant— que havia arribat amb el mateix vaixell que ell i havia estat captiu a Tunis, però
que Tirant havia alliberat en les seves campanyes. Les batalles entre musulmans i cristians se succeeixen i els de
Tirant arriben davant la ciutat de Montàgata, on regnava una donzella. Estan decidits a atacar-la perquè els seus
habitants havien ferit el senyor d’Agramunt, però allà hi havia Plaerdemavida com a donzella de la reina, que
s’assabenta que són les forces de Tirant les que són a punt d’arrasar la ciutat. Vestida de mora i d’incògnit,
decideix presentar-se davant Tirant; a poc a poc, va fent al·lusions a les gestes del cavaller a Grècia i als amors
amb Carmesina. Tirant no la reconeix i el relat apassionat de Plaerdemavida el va afectant fins al punt que cau
desmaiat. Ella s’asseu a terra i es posa el cos de Tirant sobre la falda i la cara sobre els pits nus per refer-lo. El
senyor d’Agramunt, malinformat pel rei Escariano, entra en aquell moment i pensa que la donzella mora ha
volgut matar Tirant, així que l’ataca, però només aconsegueix ferir Tirant en una mà. Tirant, ja força refet, reprèn
el senyor d’Agramunt, que queda avergonyit. Plaerdemavida descobreix la seva identitat i Tirant li dedica grans
honors, fent que la situïn en un cadafal perquè sigui reverenciada com a reina. El senyor d’Agramunt es disculpa
davant Tirant que, amb la intercessió d’Escariano, el perdona. La ciutat és perdonada i hi ha grans festes. La reina
de Montàgata vol ser batejada i tota la ciutat es fa cristiana. Abans, però, Tirant demana a la reina de Montàgata
que es casi amb un cavaller cristià anomenat Melquisedec. També converteix el senyor d’Agramunt en rei de Fes
i Bugia i el casa amb Plaerdemavida, motiu pel qual se celebren noves festes. Aleshores envia Melquisedec com a
ambaixador a Constantinoble per tenir notícies de la situació a l’imperi grec.
L’avanç turc gairebé ha reduït l’imperi a la ciutat i Carmesina, reclosa en un monestir perquè creia que Tirant era
14

15. mort, li fa arribar una carta mitjançant Melquisedec. Tirant en queda fortament impressionat. Amb l’ajut del
senyor d’Agramunt i del rei Escariano, decideix reunir un gran estol a Contestina (a l'Algèria) per derrotar
definitivament els turcs, però mentrestant continua la seva tasca evangelitzadora, ara amb un frare mercedari de
Lleida anomenat Joan Ferrer: en tres dies aconsegueixen batejar 334.000 infidels. Finalment, envia el cavaller
Espèrcius a Sicília, a demanar més reforços a Felip per salvar l’imperi grec i el rei de Sicília fa els preparatius
necessaris per unir-se a les forces de Tirant.
TIRANT
TORNA A
L'IMPE-
RI GREC
CDVIII-
CDIX
Després d’haver demanat a Escariano que recluti un exèrcit a la seva terra d’Etiòpia, Tirant parteix de Contestina
cap a Constantinoble, però fa escala a Palerm, per reunir-se amb l’estol del rei de Sicília. Marxen plegats cap a
Constantinoble. Mentrestant, el rei Escariano fa batejar la seva gent, prepara les tropes i inicia el camí cap a la
capital de l’imperi grec.
CDX Espèrcius, veient que el rei de Sicília respon a la crida de Tirant,
se'n va de Palerm a Constantina per explicar-ho a Tirant. Al cap
de pocs dies, tanmateix, Tirant i el seu estol arriben a Palerm, de
manera que es creuen i Espercius no el troba a Constatina ni a
Palerm, on retorna, perquè, en arribar-hi, Tirant ja ha partit fa
quinze dies. No el troba a Valona (Vlöre, a Albània) i agafa la
direcció del canal de Romania (Estret dels Dardanels), però
naufragà a l'illa de Lango (Kos, al nord-oest de Rodes, prop de la
costa d'Anatòlia) i se salvà amb deu homes. Un pastor li explica
que aquella és una illa encantada. Hipocràs, el seu príncep, tenia
una filla que la deessa Diana convertí en un drac, el qual sols
podria desencantar un cavaller capaç de besar-li la boca. Ara la
noia-drac habita en les voltes o coves d'un castell antic, i cap dels
que han intentat desencantar-la no ho han aconseguit. Espèrcius,
malgrat ell mateix, ho aconsegueix i es troba amb una gentil i
bellíssima dama.
-Capítol desconcertant i fantasiós, que
sembla contradir el verisme de la novel·la,
però d'acord amb l'imaginari cavalleresc i,
tanmateix, sense sortir-se del tema de les
relacions cavaller-dama. (Tot i la
mescladissa o tropell ['tropelía'] de
Martorell en fer la paròdia del
desencantament: és ella la que besa el
cavaller i no a l'inrevès, d'acord amb
l'encanteri.
-El parlament del pastor procedeix d’un
llibre de viatges —amb molts elements
meravellosos— de sir John Mandeville
(1322-1372) redactat en francès, el Voyage
d’outre mer (Viatge a ultramar). Al costat
de nombroses traduccions medievals, se’n
va fer una de catalana abans de 1410, avui
perduda. El tema del "petó feroç" provè de
la novel·la artúrica Li blaus desconeüs (El
bell desconegut), de Renaud de Beaujeu.
També hi ha Boccaccio i autocitació: quan
parlen cavaller-dama Martorell reprodueix
fragments de parlaments entre Hipòlit i
l'Emperadriu
CDXI-
CDXXXIII
El cavaller Espèrcius ofereix el seu amor a la filla d’Hipòcrates i ella li correspon. Fan venir gent a
poblar l’illa, la cristianitzen i s’hi queden a viure.
Tirant ha arribat al port de Troia. Els grecs, per la seva banda, resisteixen a Constantinoble amb moltes
dificultats dirigits per Hipòlit, tot i que un missatger de Tirant arriba a Constantinoble i els dóna
esperances. En canvi, la Viuda Reposada, quan s’assabenta que Tirant és a prop, tem el descobriment
de les seves malifetes, i se suïcida prenent verí. L’estol de Tirant, a trenc d'alba, ataca per sorpresa les
naus turques i les fa presoneres. Després els talla la fugida per terra i socorre la ciutat. Mentre els turcs
estan en aquesta angoixosa situació, sense poder retirar-se i sense poder rebre ajuda, Tirant tramet
Plaerdemavida a la ciutat per intercedir davant Carmesina i negocia amb els turcs la rendició. I
immediatament es dirigeix a Constantinoble, formalment per informar l'Emperador de les propostes de
pau, però amb l'esperança secreta d'entrevistar-se amb Carmesina. El Soldà i el Gran Turc es veuen
perduts i li proposen pau i treva per a tres mesos o més, o pau final a cent anys, propostes que Tirant
vol consultar amb l’Emperador. D'aquí que viatja d'incògnit a Constantinoble. Plaerdemavida, reina de
Fes, ja i ha confirmat a Carmesina els bons sentiments del cavaller.
CDXXXIV-
CDXXXVII
Acabat el consell amb els seus barons sobre les propostes
turques, Tirant viatja a la capital, deixant el camp sota
responsabilitat dels reis de Fes (senyor d'Agramunt) i de Sicília
(Felip). Fa les 20 milles de distància de fosc i hi arriba a les deu
de la nit. Acudeix a Plaerdemavida, reina de Fes, que li
recomana que no perdi temps i obtingui la victòria que anhelada
sobre Carmesina al llit. Fent-li ella de mitjançera, fa venir
Carmesina a dormir a la seva estança i els dos enamorats
poden, finalment, mantenir relacions tranquils, malgrat les
queixes d'urbanitat i un cert desencís final de la princesa ("Açò
és el que jo tant desitjava?") que acaba desmaiada (potser perquè
ideal i ralitat mai no s'acaben de conformar). Plaerdemavida la
retorna i malgrat la pèrdua de la virginitat ("pèrdua per
escampament dels meus carmesins estrados") passen tota la nit
"en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats". [El
-Vitalisme intens en la consumació
e l'amor i altitud de la mitjancera.
--Lliçó pagana: cal sempre
aprofitar el moment?
-El parlament retòric de la princesa
(simulació de dona forçada com a
fórmula d'urbanitat eròtica)
substitueix els esdeveniments, cosa
que permet al narrador a no fer-ne
la descripció detallada.
-Fonts: poema ovidià (Militat
omnis amans et habet sua castra
Cupido), Pamphilus i Facet.
15

16. fat del desastre final és a punt d'arribar]
CDXXXVIII-
CDLXXXVII
L’endemà, consumada la realció [s’havien promès en matrimoni abans de l’engany de la Viuda que
pagà Lauseta], Tirant comunica a l’Emperador i a Hipòlit, que feia de capità de les forces imperials en
absència seva, la proposta dels turcs. Després de reunir el consell i sentir la seva resolució,
l’Emperador accepta la pau final de cent anys i un dia, si el Soldà i el Gran Turc es lliuren com a
presoners i els seus soldats marxen sense armes i a peu. Estefania suplica a Tirant que alliberi
Diafebus, presoner des d’abans que Tirant naufragués. Tirant torna al campament i informa els
ambaixadors turcs de l’oferta de l’Emperador, que ells accepten. Entra a Constantinoble amb l’exèrcit
i els presoners, i és aclamat pel poble. Uns dies després arriben el rei de Sicília i el senyor
d’Agramunt, rei de Fes i marit de Plaerdemavida, i se celebren festes amb gran participació popular.
Després, Tirant urgeix cada dia Carmesina perquè se celebri el seu casament, cosa que ella promet de
bon grat i demana que la divina Virtut doni llarga vida a Tirant per posseir molt de temps la corona
imperial. Tirant vol reconquerir les terres de mans dels enemics, cosa que l'Emperador li agraeix, no
sense abans concedir-li el títol de Cèsar de l'Imperi i lliurar-li la mà de Carmesina. Finalment, doncs,
abans d'emprendre la campanya, Tirant i Carmesina celebren oficialment les esposalles davant
l'Arquebisbe i amb grans i sumptuoses festes (encara que al cap. CDLII es digui textualment que a
tothom "fon plasent molt aquest matrimoni", cal considerar les 'esposalles' com uns desposoris que
permetien a la parella fer vida conjunta fins a la celebració sagramental del matrimoni, les bodes
pròpiament dites que Tirant mai no pogué celebrar, malgrat —vegi's c. CDLXVI—s'esperava que fes.)
L’Emperador fa una crida per divulgar que Tirant és el successor imperial, i el nou Cèsar parteix per
recobrar tot l’Imperi ben aviat. Maragdina arriba a Constantinoble, on és molt ben rebuda, mentre
l’exèrcit d’Escariano s’uneix al de Tirant per alliberar ciutats i províncies encara en poder de l’enemic.
(Al c. CDLXV fins i tot s'exagera força: Tirant conquesta tota Grècia, Àsia Menor i Pèrisa…!)
Diafebus, en una d’aquelles ciutats, és rescatat i la ràpida campanya continua fins a la reconquesta
total de l’Imperi. A la cort, les festes, amb esposalles i bodes entre cavallers i donzelles de palau (per
exemple, entre l'Almirall de Tiant, marquès de Liçana i Elisea, filla del duc de Pera), s’allarguen per
fer més honor al dia que Tirant "prendria benedicció ab la princesa" (és a dir, tindria lloc la seva
celebració matrimonial amb Carmesina). Però la Fortuna —al dir del narrador, que avisa als humans
des de l'inici del c. CDLXVII i el final de l'anterior— no ho va permetre i Tirant no va poder veure “la
fi del que tant havia desitjat e treballat” (c. CDLXVI). En efecte, prop d'Adrianòpolis Tirant se sent
malalt, s'adona que morirà i demana confessar-se i combregar. Després, Tirant pronuncia una oració,
fa testament deixant com a hereu a Hipòlit i escriu unes paraules de comiat a la Princesa. L’Emperador
hi envia Diafebus, Hipòlit i els metges. Tirant vol anar a Constantinoble, però mor de camí. Les greus
lamentacions de l’Emperador descobreixen la notícia a Carmesina, que es llança sobre el cos fred de
Tirant i el besa “ab tanta força que es rompé lo nas”. Els seus plors són inconsolables. El dolor és tan
intens que, preveient la seva mort, es confessa i fa testament, nomenant hereva la seva mare,
l’Emperadriu. Mentrestant, l’Emperador mor de dolor en veure la fi de Tirant i l’agonia de la seva
filla, la qual mor poc després.
Aquests luctuosos esdeveniments no han impedit, tanmateix, que l’Emperadriu segueixi rebent les
atencions amoroses d’Hipòlit. Els cavallers de l’imperi, d'acord amb el Testament de Tirant i la
princesa, acorden aleshores que Hipòlit i l’Emperadriu, “atesa l’amistat antiga” que hi havia entre
ells, governin un cop casats, resolució que la parella accepta ben de gust. (Al final del c. CCLXII ja
havia estat anunciat) El nou Emperador acomiada l’exèrcit després de pagar generosament tota la gent
d’armes. Fa enviar els cossos embalsamats de Tirant i Carmesina a Bretanya, en compliment de la
seves últimes voluntats, encàrrec que acompleixen el vescomte de Branches i el senyor d’Agramunt. A
Bretanya se celebren uns fastuosos funerals, dels quals informen el nou Emperador al seu retorn a
Constantinoble.
La fortuna afavorí el regnat d'Hipòlit. Un cop fet Emperador, va treure de la presó el Soldà i el Gran
Turc i altres reis, va fer pau i treva amb ells i els retornà a Turquia. L'Emperadriu només va viure tres
anys més i, aleshores, Hipòlit es casà amb una filla del rei d'Anglaterra, bellísima i devotíssima
cristiana, amb la qual tingué un fill, de nom també Hipòlit. Els Emperadors van arribar a molt vells i
"són col·locats en la glòria de paradís". DEO GRATIAS
16