SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
EDAT MITJA
Claudia Anguera nÂş1
InĂŠs Gimeno nÂş7
Paula Gutierrez nÂş9
Patri Ribas nÂş16
INDEX
•
•
•
•
•
•
•
•

IntroducciĂł
El Feu
EstratificaciĂł social
Relacions de
vassallatge
La vida a la ciutat
La vida al camp
La vida dels pagesos
Castells

• Cavallers
• La medicina
• La Pesta
• La vida al monestir
• Els monjos
• Principals regnes
d’Europa
•Art Romànic
•Art Gòtic
INTRODUCCIÓ
• Característiques:
- Va començar al segle V i va acabar al segle XV.
- És el període entre l’edat antiga i l’edat
moderna.
- Va ser durant segles una societat rural,
pagesa.
- La majoria dels habitants vivia al camp i
treballava.
- La societat estava dividida en estaments.
- Tothom menys el rei havia d’obeir algú.
INTRODUCCIÓ
• Alta Edat Mitja:
- Sistema feudal esglĂŠsia, noblesa, poble)
- Literatura LlatĂ­
•
-

Baixa Edat Mitja:
Economia Burgesia
Contacte amb altres països França, Itàlia
Aparició d’altres llengües derivades del llatí
EL FEU
• Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall
que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi
de què se li lliurÊs un domini real.
• Qui posseïa el feu havia d’exercir responsabilitats
administratives i militars i cobrava les rendes
pĂşbliques.
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
•PRIVILEGIATS:
-Rei: imparteixen justĂ­cia, no
treballen, no paguen impostos
-Noblesa i monjos: ocupen cĂ rrecs
de govern, i son la minoria de la
poblaciĂł
•NO PRIVILEGIATS:
-Camperols: treballaven, pagaven
impostos, no tenen accĂŠs en la
polĂ­tica, sĂłn la majoria de la
poblaciĂł
RELACIONS DE VASSALLATGE
• Vassall és el terme en el feudalisme que diu
que un pagès demana protecció a un noble.
• El noble jura donar-li fidelitat i protecció al
pagès, i tambÊ una casa al costat del camp.
• A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha
de pagar els impostos per fer servir les eines
necessĂ ries.
LA VIDA A LA CIUTAT
• Les cases tenien una habitació o un taller.
• Estaven fetes de fusta i pedra.
• A les ciutats vivien els que eren independents
(no depenien de cap feudal)
• Va néixer la ‘Burgesia’
• A les cases s’il·luminaven i s’escalfaven amb
foc.
• Compartien habitació amb el bestiar
• Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
LA VIDA A LA CIUTAT
• Parts d’una casa de pagès:
LA VIDA AL CAMP
• Una bona part de la població la formaven els
pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i
cuidar el bestiar.
• Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums.
• Tots els feus tenien un molí per poder fer la farina
pel pa.
• Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins
la propietat d’un senyor.
• Vivien molt miserablement en cabanes on residia
el bestiar.
LA VIDA AL CAMP
LA VIDA DELS PAGESOS
• El menjar era escàs: algunes herbes, gra, caça
petita i pa.
• Autosuficients: produïen el que necessitaven,
s’alimentaven del que cultivaven i es vestien
amb la roba que teixien les dones.
• Tota la família treballava de sol a sol.
• Per treballar al camp feien servir eines molt
rudimentĂ ries, generalment de fusta.
LA VIDA DELS PAGESOS II
• No tenien adob (producció agrícola escassa)
• Els pagesos tenien l’obligació de donar-li la
major part de la seva collita al senyor.
• Cultivaven: cereals, vinya, avellaners,
ametllers, i hortalisses.
• Les seves cases eren d’una sola habitació i la
compartien amb el bestiar i la famĂ­lia.
• Eren de palla, més endavant de pedra.
LA VIDA DELS PAGESOS
ELS CASTELLS
- Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes
habitacions.
- Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels
reis)
- S’organitzaven festes importants amb molts
convidats i amb molt menjar i begudes per
tothom convidat a la cerimònia.
- Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i
les famílies que vivien al poble en cas d’atac.
ELS CASTELLS
• Parts d’un Castell:
ELS CAVALLERS
• Vestidura:
- Yelm: casc metàl¡lic amb una llamina de ferro per
protegir la part anterior del rostre.
- Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents
amb les seves llances.
- Armadures: tambĂŠ utilitzada per protegir-se dels
atacs d’oponents i és va fer de millor qualitats quan
la van reemplaçar per les malles de metall.
ELS CAVALLERS II
• Armes:
- Llança: era molt llarga i s’utilitzava per poder colpejar
del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall.
- Espasa: s’utilitzava per lluitar cos a cos amb un altre
cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder
fer mĂŠs mal a qui ataca.
ELS CAVALLERS
LA MEDICINA
• Els que l’exercien eren els monjos i els capellans.
• Ells acudien a les cases per mirar al pacient.
• Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi
donaven remeis d’herbes, i depèn de la malaltia els
hi donaven remeis o els hi treien sang.
• Una de les malalties més dures que va haver va ser la
Pesta Negra.
LA PESTA
• Al segle XIV es va produir una crisi agrària
provocada per males collites, es va disminuir
la producciĂł de blat i la fam va augmentar.
• A l’any 1347 un vaixell provinent de Crimea va
escampar la Pesta Negra per tot el continent i
va provocar moltes morts tambĂŠ per la mala
alimentaciĂł.
LA VIDA AL MONESTIR
• Els monestirs eren centres culturals en que la majoria
de la poblaciĂł era analfabeta
• Distribució fixa:
- EsglĂŠsia
- Dormitori
- Refetor
- Sala capitular
• Tenien un pati interior o claustre
• A les terres dels monestirs treballaven els monjos
• No podia entrar la població si no fos en un cas
especial
LA VIDA AL MONESTIR
ELS MONJOS
•
•
•
•

Vivien als monestirs
Àmbit i normes molt estrictes
Dedicaven el seu temps a l’estudi, l’oració i el treball
Uns monjos s’ocupaven de l’hort, elaborar productes
artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a
llegir.
• Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturó
• La població era analfabeta
• Esmorzar: pa, cervesa – Dinar: sopa, verdura i pa –
Sopar: ous, fruita i formatge
ELS MONJOS
PRINCIPALS REGNES D’EUROPA
•
•
•
•

Regne BizantĂ­ Justiniano
Regne dels Francs Carlo Magno
Regnes Carolingis Carlo Magno
Regne Àrab/Imperi Musulmà
ART ROMÀNIC
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Entre els segles XI i XIII.
Art mĂŠs representatiu del mĂłn feudal.
Art essencialment religiĂłs.
Arquitectura: esglĂŠsies, catedrals, monestirs
L’escultura i la pintura serveixen per decorar o
completar els edificis religiosos.
EsglĂŠsies de planta basilical
Naus acabades en absis
Arc de mig punt
Finestres escasses
ART GÒTIC
•
•
•
•
•
•
•

Durant els segles XII, XIII, XIV
Tres perĂ­odes:
PerĂ­ode de formaciĂł
PerĂ­ode de plenitud
PerĂ­ode final
Va néixer a França i es va difondre per l’Occident
Temes religiosos i profans
Art urbĂ 
Finalitat decorativa mĂŠs que didĂ ctica
S’intenta reflexar la naturalesa
VÍDEO
LINK DE EXERCICIS
• http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20C
ASTELLS%205/els_monjos.html
FI
Moltes grĂ cies

More Related Content

What's hot

La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANACarla
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANAEscola Santa Anna
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergatmireia_jp
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALquim_lara
 
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"webjose1975
 
EDAT MITJANA
EDAT MITJANAEDAT MITJANA
EDAT MITJANAprimer1314
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medievalSĂ­lvia
 
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudalJulia Valera
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1SĂ­lvia
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaLaiaAngerri
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaRaĂźl Pons Chust
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medievalLiam2211
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 

What's hot (20)

Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDAL
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"
Resum "Les ciutats de l'Europa medieval"
 
EDAT MITJANA
EDAT MITJANAEDAT MITJANA
EDAT MITJANA
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 

Similar to EDAT MITJA / EDAD MEDIA

L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjanacimioms
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
Cultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia RosaCultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia Rosamireiarosa
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 FeudalismeMaria Polo
 
Tema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumTema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumpatitadegoma
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
Resum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixosResum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixosvolcabisaroques
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtesmcarmenjuan
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso2nESO
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romanssocialsjuanjo
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana6mdmeva
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanapcvcolegioaltet
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaLaiaAngerri
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaLaiaAngerri
 

Similar to EDAT MITJA / EDAD MEDIA (20)

Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Cultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia RosaCultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia Rosa
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHAELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
 
Tema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumTema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resum
 
Tema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudalTema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudal
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Resum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixosResum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixos
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 

EDAT MITJA / EDAD MEDIA

  • 1. EDAT MITJA Claudia Anguera nÂş1 InĂŠs Gimeno nÂş7 Paula Gutierrez nÂş9 Patri Ribas nÂş16
  • 2. INDEX • • • • • • • • IntroducciĂł El Feu EstratificaciĂł social Relacions de vassallatge La vida a la ciutat La vida al camp La vida dels pagesos Castells • Cavallers • La medicina • La Pesta • La vida al monestir • Els monjos • Principals regnes d’Europa •Art RomĂ nic •Art Gòtic
  • 3. INTRODUCCIÓ • CaracterĂ­stiques: - Va començar al segle V i va acabar al segle XV. - És el perĂ­ode entre l’edat antiga i l’edat moderna. - Va ser durant segles una societat rural, pagesa. - La majoria dels habitants vivia al camp i treballava. - La societat estava dividida en estaments. - Tothom menys el rei havia d’obeir algĂş.
  • 4. INTRODUCCIÓ • Alta Edat Mitja: - Sistema feudal esglĂŠsia, noblesa, poble) - Literatura LlatĂ­ • - Baixa Edat Mitja: Economia Burgesia Contacte amb altres paĂŻsos França, ItĂ lia ApariciĂł d’altres llengĂźes derivades del llatĂ­
  • 5. EL FEU • Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi de què se li lliurĂŠs un domini real. • Qui posseĂŻa el feu havia d’exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes pĂşbliques.
  • 6. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL •PRIVILEGIATS: -Rei: imparteixen justĂ­cia, no treballen, no paguen impostos -Noblesa i monjos: ocupen cĂ rrecs de govern, i son la minoria de la poblaciĂł •NO PRIVILEGIATS: -Camperols: treballaven, pagaven impostos, no tenen accĂŠs en la polĂ­tica, sĂłn la majoria de la poblaciĂł
  • 7. RELACIONS DE VASSALLATGE • Vassall ĂŠs el terme en el feudalisme que diu que un pagès demana protecciĂł a un noble. • El noble jura donar-li fidelitat i protecciĂł al pagès, i tambĂŠ una casa al costat del camp. • A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha de pagar els impostos per fer servir les eines necessĂ ries.
  • 8. LA VIDA A LA CIUTAT • Les cases tenien una habitaciĂł o un taller. • Estaven fetes de fusta i pedra. • A les ciutats vivien els que eren independents (no depenien de cap feudal) • Va nĂŠixer la ‘Burgesia’ • A les cases s’il¡luminaven i s’escalfaven amb foc. • Compartien habitaciĂł amb el bestiar • Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
  • 9. LA VIDA A LA CIUTAT • Parts d’una casa de pagès:
  • 10. LA VIDA AL CAMP • Una bona part de la poblaciĂł la formaven els pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i cuidar el bestiar. • Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums. • Tots els feus tenien un molĂ­ per poder fer la farina pel pa. • Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins la propietat d’un senyor. • Vivien molt miserablement en cabanes on residia el bestiar.
  • 11. LA VIDA AL CAMP
  • 12. LA VIDA DELS PAGESOS • El menjar era escĂ s: algunes herbes, gra, caça petita i pa. • Autosuficients: produĂŻen el que necessitaven, s’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb la roba que teixien les dones. • Tota la famĂ­lia treballava de sol a sol. • Per treballar al camp feien servir eines molt rudimentĂ ries, generalment de fusta.
  • 13. LA VIDA DELS PAGESOS II • No tenien adob (producciĂł agrĂ­cola escassa) • Els pagesos tenien l’obligaciĂł de donar-li la major part de la seva collita al senyor. • Cultivaven: cereals, vinya, avellaners, ametllers, i hortalisses. • Les seves cases eren d’una sola habitaciĂł i la compartien amb el bestiar i la famĂ­lia. • Eren de palla, mĂŠs endavant de pedra.
  • 14. LA VIDA DELS PAGESOS
  • 15. ELS CASTELLS - Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes habitacions. - Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels reis) - S’organitzaven festes importants amb molts convidats i amb molt menjar i begudes per tothom convidat a la cerimònia. - Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i les famĂ­lies que vivien al poble en cas d’atac.
  • 16. ELS CASTELLS • Parts d’un Castell:
  • 17. ELS CAVALLERS • Vestidura: - Yelm: casc metĂ l¡lic amb una llamina de ferro per protegir la part anterior del rostre. - Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents amb les seves llances. - Armadures: tambĂŠ utilitzada per protegir-se dels atacs d’oponents i ĂŠs va fer de millor qualitats quan la van reemplaçar per les malles de metall.
  • 18. ELS CAVALLERS II • Armes: - Llança: era molt llarga i s’utilitzava per poder colpejar del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall. - Espasa: s’utilitzava per lluitar cos a cos amb un altre cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder fer mĂŠs mal a qui ataca.
  • 20. LA MEDICINA • Els que l’exercien eren els monjos i els capellans. • Ells acudien a les cases per mirar al pacient. • Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi donaven remeis d’herbes, i depèn de la malaltia els hi donaven remeis o els hi treien sang. • Una de les malalties mĂŠs dures que va haver va ser la Pesta Negra.
  • 21. LA PESTA • Al segle XIV es va produir una crisi agrĂ ria provocada per males collites, es va disminuir la producciĂł de blat i la fam va augmentar. • A l’any 1347 un vaixell provinent de Crimea va escampar la Pesta Negra per tot el continent i va provocar moltes morts tambĂŠ per la mala alimentaciĂł.
  • 22. LA VIDA AL MONESTIR • Els monestirs eren centres culturals en que la majoria de la poblaciĂł era analfabeta • DistribuciĂł fixa: - EsglĂŠsia - Dormitori - Refetor - Sala capitular • Tenien un pati interior o claustre • A les terres dels monestirs treballaven els monjos • No podia entrar la poblaciĂł si no fos en un cas especial
  • 23. LA VIDA AL MONESTIR
  • 24. ELS MONJOS • • • • Vivien als monestirs Àmbit i normes molt estrictes Dedicaven el seu temps a l’estudi, l’oraciĂł i el treball Uns monjos s’ocupaven de l’hort, elaborar productes artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a llegir. • Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturĂł • La poblaciĂł era analfabeta • Esmorzar: pa, cervesa – Dinar: sopa, verdura i pa – Sopar: ous, fruita i formatge
  • 26. PRINCIPALS REGNES D’EUROPA • • • • Regne BizantĂ­ Justiniano Regne dels Francs Carlo Magno Regnes Carolingis Carlo Magno Regne Àrab/Imperi MusulmĂ 
  • 27. ART ROMÀNIC • • • • • • • • • Entre els segles XI i XIII. Art mĂŠs representatiu del mĂłn feudal. Art essencialment religiĂłs. Arquitectura: esglĂŠsies, catedrals, monestirs L’escultura i la pintura serveixen per decorar o completar els edificis religiosos. EsglĂŠsies de planta basilical Naus acabades en absis Arc de mig punt Finestres escasses
  • 28. ART GÒTIC • • • • • • • Durant els segles XII, XIII, XIV Tres perĂ­odes: PerĂ­ode de formaciĂł PerĂ­ode de plenitud PerĂ­ode final Va nĂŠixer a França i es va difondre per l’Occident Temes religiosos i profans Art urbĂ  Finalitat decorativa mĂŠs que didĂ ctica S’intenta reflexar la naturalesa
  • 30. LINK DE EXERCICIS • http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20C ASTELLS%205/els_monjos.html