3. INTRODUCCIĂ
⢠CaracterĂstiques:
- Va començar al segle V i va acabar al segle XV.
- Ăs el perĂode entre lâedat antiga i lâedat
moderna.
- Va ser durant segles una societat rural,
pagesa.
- La majoria dels habitants vivia al camp i
treballava.
- La societat estava dividida en estaments.
- Tothom menys el rei havia dâobeir algĂş.
4. INTRODUCCIĂ
⢠Alta Edat Mitja:
- Sistema feudal esglĂŠsia, noblesa, poble)
- Literatura LlatĂ
â˘
-
Baixa Edat Mitja:
Economia Burgesia
Contacte amb altres països França, Ità lia
ApariciĂł dâaltres llengĂźes derivades del llatĂ
5. EL FEU
⢠Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall
que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi
de què se li lliurÊs un domini real.
⢠Qui posseĂŻa el feu havia dâexercir responsabilitats
administratives i militars i cobrava les rendes
pĂşbliques.
6. ESTRATIFICACIĂ SOCIAL
â˘PRIVILEGIATS:
-Rei: imparteixen justĂcia, no
treballen, no paguen impostos
-Noblesa i monjos: ocupen cĂ rrecs
de govern, i son la minoria de la
poblaciĂł
â˘NO PRIVILEGIATS:
-Camperols: treballaven, pagaven
impostos, no tenen accĂŠs en la
polĂtica, sĂłn la majoria de la
poblaciĂł
7. RELACIONS DE VASSALLATGE
⢠Vassall Ês el terme en el feudalisme que diu
que un pagès demana protecció a un noble.
⢠El noble jura donar-li fidelitat i protecció al
pagès, i tambÊ una casa al costat del camp.
⢠A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha
de pagar els impostos per fer servir les eines
necessĂ ries.
8. LA VIDA A LA CIUTAT
⢠Les cases tenien una habitació o un taller.
⢠Estaven fetes de fusta i pedra.
⢠A les ciutats vivien els que eren independents
(no depenien de cap feudal)
⢠Va nĂŠixer la âBurgesiaâ
⢠A les cases sâil¡luminaven i sâescalfaven amb
foc.
⢠Compartien habitació amb el bestiar
⢠Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
9. LA VIDA A LA CIUTAT
⢠Parts dâuna casa de pagès:
10. LA VIDA AL CAMP
⢠Una bona part de la població la formaven els
pagesos, que sâocupaven de conrear la terra i
cuidar el bestiar.
⢠Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums.
⢠Tots els feus tenien un molà per poder fer la farina
pel pa.
⢠Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins
la propietat dâun senyor.
⢠Vivien molt miserablement en cabanes on residia
el bestiar.
12. LA VIDA DELS PAGESOS
⢠El menjar era escà s: algunes herbes, gra, caça
petita i pa.
⢠Autosuficients: produïen el que necessitaven,
sâalimentaven del que cultivaven i es vestien
amb la roba que teixien les dones.
⢠Tota la famĂlia treballava de sol a sol.
⢠Per treballar al camp feien servir eines molt
rudimentĂ ries, generalment de fusta.
13. LA VIDA DELS PAGESOS II
⢠No tenien adob (producciĂł agrĂcola escassa)
⢠Els pagesos tenien lâobligaciĂł de donar-li la
major part de la seva collita al senyor.
⢠Cultivaven: cereals, vinya, avellaners,
ametllers, i hortalisses.
⢠Les seves cases eren dâuna sola habitaciĂł i la
compartien amb el bestiar i la famĂlia.
⢠Eren de palla, mÊs endavant de pedra.
15. ELS CASTELLS
- Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes
habitacions.
- Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels
reis)
- Sâorganitzaven festes importants amb molts
convidats i amb molt menjar i begudes per
tothom convidat a la cerimònia.
- Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i
les famĂlies que vivien al poble en cas dâatac.
17. ELS CAVALLERS
⢠Vestidura:
- Yelm: casc metà l¡lic amb una llamina de ferro per
protegir la part anterior del rostre.
- Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents
amb les seves llances.
- Armadures: tambĂŠ utilitzada per protegir-se dels
atacs dâoponents i ĂŠs va fer de millor qualitats quan
la van reemplaçar per les malles de metall.
18. ELS CAVALLERS II
⢠Armes:
- Llança: era molt llarga i sâutilitzava per poder colpejar
del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall.
- Espasa: sâutilitzava per lluitar cos a cos amb un altre
cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder
fer mĂŠs mal a qui ataca.
20. LA MEDICINA
⢠Els que lâexercien eren els monjos i els capellans.
⢠Ells acudien a les cases per mirar al pacient.
⢠Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi
donaven remeis dâherbes, i depèn de la malaltia els
hi donaven remeis o els hi treien sang.
⢠Una de les malalties mÊs dures que va haver va ser la
Pesta Negra.
21. LA PESTA
⢠Al segle XIV es va produir una crisi agrà ria
provocada per males collites, es va disminuir
la producciĂł de blat i la fam va augmentar.
⢠A lâany 1347 un vaixell provinent de Crimea va
escampar la Pesta Negra per tot el continent i
va provocar moltes morts tambĂŠ per la mala
alimentaciĂł.
22. LA VIDA AL MONESTIR
⢠Els monestirs eren centres culturals en que la majoria
de la poblaciĂł era analfabeta
⢠Distribució fixa:
- EsglĂŠsia
- Dormitori
- Refetor
- Sala capitular
⢠Tenien un pati interior o claustre
⢠A les terres dels monestirs treballaven els monjos
⢠No podia entrar la població si no fos en un cas
especial
24. ELS MONJOS
â˘
â˘
â˘
â˘
Vivien als monestirs
Ămbit i normes molt estrictes
Dedicaven el seu temps a lâestudi, lâoraciĂł i el treball
Uns monjos sâocupaven de lâhort, elaborar productes
artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a
llegir.
⢠Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturó
⢠La població era analfabeta
⢠Esmorzar: pa, cervesa â Dinar: sopa, verdura i pa â
Sopar: ous, fruita i formatge
27. ART ROMĂNIC
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
Entre els segles XI i XIII.
Art mĂŠs representatiu del mĂłn feudal.
Art essencialment religiĂłs.
Arquitectura: esglĂŠsies, catedrals, monestirs
Lâescultura i la pintura serveixen per decorar o
completar els edificis religiosos.
EsglĂŠsies de planta basilical
Naus acabades en absis
Arc de mig punt
Finestres escasses
28. ART GĂTIC
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
â˘
Durant els segles XII, XIII, XIV
Tres perĂodes:
PerĂode de formaciĂł
PerĂode de plenitud
PerĂode final
Va nĂŠixer a França i es va difondre per lâOccident
Temes religiosos i profans
Art urbĂ
Finalitat decorativa mĂŠs que didĂ ctica
Sâintenta reflexar la naturalesa