2. La màgia és il·lusió, la màgia és sorpresa, la màgia és meravellosa.
La sorpresa de quan veus acabar un truc i no vols saber com ho ha fet, és fantàstic. És millor
quedar-te amb el misteri que veure la manera de com es fa aquell truc.
Si vas a un espectacle deixa’t sorprendre, tot seguit fes les coses amb més entusiasme, per
cloure atreveix-te a fer les coses que el mag diu, com per exemple si necessita un voluntari
ves-hi tu...
Amb l’il·lusionisme passa el mateix. T’has de deixar il·lusionar i a més a més moltes vegades
el truc surt llavors és molt bonic veure com una persona endevina coses.
La màgia ens uneix.
Aina Fernández Dorado
3. Tot va començar, quan a principis de curs vam fer una pluja d’idees de quin podria ser el
tema que podríem treballar enguany. Entre les idees ens va captivar la màgia.
A classe sorgien molt sovint jocs de càlcul entre nosaltres i també algun efecte sorpresa per
captivar als companys. Un altre motiu per descobrir aquest tema era el treball que des de
la classe del Gegant ens ha portat a descobrir a Joan Brossa i la seva obra. Des de que
coneixem al poeta, sempre hem sabut que tenia especial predilecció per aquesta activitat
gràcies a la seva amistat amb els diversos propietaris de la botiga El Rei de la Màgia.
Joan Brossa deia:
«...He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són
una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per a la persona intel·ligent....»
Joan Brossa. Declaracions al Diari de Barcelona. 15 de març de 1990
Joan Brossa ens volia dir que no trobava diferència entre un joc de mans i un poema i que
només poden fer màgia i entendre-la les persones intel·ligents.
4. La màgia és un tros de la vida que poca gent ha volgut saber el que és. La gent sempre ha
volgut anar per aquell camí misteriós. La màgia, indubtablement, sempre et deixà boca-
badat. El mag ha de ser bo per transmetre’t la sorpresa o la il·lusió. Poca gent aconsegueix
transmetre aquesta idea. La màgia és un tros del món que et deixa amb sorpresa. Per això
mai s’ha de dir com es fa.
Álvaro Sánchez Millán
5. De mica en mica, hem pogut comprovar que màgia i poesia es donen la mà i així ens hi
hem pogut aproximar. A la visita que Eulàlia Bosch va fer a l’Escola a l’inici de curs , va
recordar als mestres, que la frontera entre la màgia i la poesia ens ha de servir per a
tranquil·litzar-nos quan no obtenim del món respostes adequades a les nostres preguntes.
«...Quan parlem de poesia parlem d’això...Això és el que després et permet de gran viure
entre preguntes que no busquen ser respostes sinó contemplant la meravella que vagin ser
formulades..»
Eulàlia Bosch
Un joc de mans o una il·lusió, són de fet una pregunta just en l’instant de ser formulada.
Aquests instants són molt especials i valuosos ja que s’esvaeixen de pressa quan obtenim les
respostes o trobem una explicació lògica.
6. La màgia és com un poema, quan acabes de veure un truc et quedes sorprès i et preguntes
com ha passat allò, i amb un poema acabat de llegir et quedes pensant amb el que t’ha
volgut transmetre. Aquests dos fets són molt semblants, doncs et deixen amb un misteri per
resoldre.
Els poetes i els mags són extraordinaris, un et deixa fascinat amb els seus trucs, i l’altre et
deixa emocionat amb el que ha escrit.
La màgia també la podem comparar amb el que fem durant el nostre dia a dia. Una carta
pot ser un de nosaltres i un joc de mans pot ser una cosa única i meravellosa que fem amb
els nostres amics.
En conclusió dir que la màgia la podem considerar una part de la nostra vida, perquè et
condueix emocions, alegries i sorpresa.
Carla Torreguitart José
7. Hem descobert la il·lusió?
Hem parlat molt a classe sobre aquests instants irrepetibles que tenen una durada breu. Ens
provoquen sorpresa, admiració, esglai... Ha calgut pactar entre nosaltres el fet de no voler
saber el truc o la forma de realitzar aquell efecte o treball. El resultat ha estat que entre
nosaltres han sorgit petits mags que ens han fet passar moments d’il·lusió. Podem dir que sí ,
que hem descobert la il·lusió de sorprendre’ns davant d’allò que no entenem. Aquesta
il·lusió no suposa enfadament ni impaciència . Suposa un joc d’instants brillants entre
nosaltres que no ens cansem de repetir, perquè deuen ser d’una categoria humana molt
elaborada. Els nostres sentits s’alenteixen davant dels efectes màgics i admirem allò que no
entenem. Admirar allò que no s’entén deu ser alguna cosa molt important tenint en compte
els petits jocs que hem fet a classe però també molt important per als grans misteris i
incògnites de la humanitat.
Compartir misteris i secrets, des de petits, ens ha acompanyat des de que vam néixer. Hem
recordat els petits jocs que ens feien els pares i mares, les tradicions nadalenques amb un
munt de misteris i llums o moments de celebracions ara que som més grans.
Molts instants d’il·lusió ens han acompanyat al llarg dels nostres onze anys de vida i esperem
que ens segueixin acompanyant quan la raó que acompanya el fer-se gran se’ns faci més i
més present.
8. La màgia, és com aquell moment d’il·lusió o de sorpresa com quan obres un regal no
t’esperes que hi haurà a dintre. És com un tret que sorprèn i no penses en com es fa sinó que
saps que es tracta de màgia. Té molt mèrit fer màgia perquè no és només fer-la sinó allò
més important és no dir el truc. És un moment molt impactant i que val mes no tocar-lo.
Arnau Gotsens Lecha
9. Instants per sorprendre’ns
Per treballar el tema, hem fet diverses accions que exposarem en aquest treball. Entre les
accions en destaquen tres que ens han reportat moments d’alegria que no oblidarem
fàcilment.
•Vam visitar el Museu de la Màgia de Barcelona del qual en tenen cura els propietaris de la
botiga El Rei de la Màgia.
•Vam rebre la visita d’en Carles Canals, avi d’en Pere que ens va fer una sessió de
metal·lisme que no oblidarem fàcilment.
•També hem estat practicant a classe diversos jocs de màgia que han fet possible
sorprendre’ns entre nosaltres i que prepararem per compartir el dia de la Festa de Sant Jordi
de l’Escola.
El treball que presentem s’intercala amb els nostres pensaments sobre la màgia. Esperem
que en gaudiu de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres
10. La màgia és una il·lusió. Sigui el truc que sigui el que et facin sempre et sorprendrà. La
màgia és molt important ja que amb ella il·lusiones a petits i a grans. La màgia és excitant
perquè és molt interesant. La màgia converteix els mals pensaments en fantasia.
Èric Barnet Roche
11. Visitem El Rei de la Màgia
Per a conèixer millor el tema de la
màgia vam anar a Barcelona al Teatre
Museu de la Màgia regentat pels
propietaris d’una botiga anomenada El
Rei de la Màgia.
Quan vam arribar al Teatre Museu ens
va acollir una senyora que es deia Rosa
Maria Llop, és una persona molt
simpàtica va començar a fent-nos uns
trucs de màgia i una explicació sobre
l’historia de la botiga, en acabar ens va
portar al Museu de la màgia situat en
una sala de més endavant. En el Museu
ens va parlar dels antics mags que
havien passat per al Teatre i la botiga.
Joan Brossa va passar moltes hores de la
seva vida en aquell espai tant
meravellós que el va enamorar, ell deia
que la gent que entenia la màgia era
molt intel·ligent tal com hem pogut
comprovar en la frase que hem anotat
abans.
12. La màgia és com un sentiment de llibertat i de felicitat. És un punt on et pots fer moltes
preguntes molt interesants i d’una manera molt positiva. Quan et fan un truc de màgia tu
sempre penses amb la pregunta de sorpresa i de la il·lusió que tens per aquell truc i per
saber com és fa. Però allò més interessant és que o puguis gaudir-ho. És la màgia positiva o
més ben dit la màgia blanca que ens aporta qualsevol truc de màgia. Quan va venir l’Avi
d’en Pere ens va fer uns trucs molts bons i molt interessants. Allò més interessant és gaudir
del truc que és el que va fer tota la classe. Em vaig preguntar com va fer el truc?
Ferran Cabrera Caja
13. Rosa Maria Llop, va captivar-
nos de seguida amb el joc de
mans de la caixa màgica.
Aquesta caixa aparentment
buida conté molts dels jocs de
mans i il·lusionisme que podem
admirar al Museu.
14. La màgia, és una il·lusió. Té un caràcter especial i fascinant que atrau els espectadors d’una
manera molt sorprenent. Són aquells mateixos instants els que fan que els jocs de mans, la
màgia, ens il·lusionin com ho fan...
Si t’agrada la màgia, sempre tens ganes de quedar-te il·lusionat, si no és així, mai t’interesses
per saber com ha sigut possible el que han vist els teus ulls. Si més no, és ben segur que ni
que sigui la més mínima cosa, quelcom t’ha fascinat.
Aquesta estanya sensació que provoquen els trucs, són com un núvol de preguntes que mai
tenen resposta, sempre i quan, el mag no et destapi l’il·lusionisme i et digui el secret que tu
no vols saber però en part sí.
La poesia és com una màgia però diferent, té aquest punt de misteri i aquest altre contrast
especial, i les dues idees t’ho ensenyen pels ulls.
La màgia no només són els trucs i els jocs de mans, sinó que també és gran part de la nostra
vida que ens encanta.
Ila De Rooij Torres
15. Els jocs de mans apareixien i
desapareixien davant nostre
amb gran rapidesa. Teníem
just el temps de
sorprendre’ns i admirar-nos.
El joc del dau i el barret de copa, és un
dels Jocs emblemàtics del Rei de la Màgia.
El dau incomprensiblement viatge per
l’espai entre la taula i el barret del mag.
16. La màgia es quelcom màgic, que et fa sentir feliç i intrigat, com un nen abans d’obrir un
regal. La màgia...,quina màgia? Hi ha molts tipus de màgies: trucs amb cartes, trucs amb
monedes, trucs amb tovallons, trucs amb coses d’una capsa de màgia, il·lusionisme i màgia
negra. Si me n’oblido d’alguna, perdó. La màgia és com la loteria, reparteix il·lusió i intriga,
corregeixo, millor que la loteria. Per acabar vull dir que tots hauríem de fer o veure màgia
algun cop, per molts motius: et fa pujar l’autoestima; et posa reptes, com fer el truc o trobar-
lo i et fa estar feliç.
Jordi Alemany Gómez
17. Tots els jocs tenien una història i
contenien una explicació parlada i
una acció amb les mans i els objectes
que ens va impressionar. Sempre vam
comprovar que es tenia cura de la
presentació i la manipulació.
Les col·laboracions del
públic ajudaven a fer més
versemblants els efectes
que es volien aconseguir.
18. La màgia ha d’il·luminar, no pot ser que a la mínima que vegis el truc estiguis preguntant…
La màgia és com una flor, primer neix, com la màgia, després floreix, el seu pas més bonic,
aquest punt seria la il·lusió, després acaba… Anteriorment s’ha d’haver regat, en el cas de
la màgia és el pas de preparar. Ara bé, has d’entendre que hi ha gent que li agrada un
tipus de màgia i altres persones un altre tipus de màgia…
El moment en el que et quedes il·lusionat no es pot descriure…
En el teu pensament se sent, on ha anat aquella carta? Què ha passat? Com pot ser?…Això
sento en el moment més bell de la flor.
Marc Luque Rodríguez
19. La majoria de jocs d’il·lusionisme
els realitzaven amb objectes
senzills que podem tenir a l’abast.
Sempre es realitzaven els jocs
de cara al públic i buscat-ne la
complicitat.
20. La poesia és la màgia escrita, la màgia és la poesia representada en forma de jocs de
mans. A mesura que et vas fent gran vas entenent aquesta frase. Quan ets petit no veus la
màgia tal i com la veus de gran.
Un mag novell és com un ocell acabat de néixer, a mesura que va aprenent, és com si
l’ocell creixés. Quan el mag deixa de ser un aprenent, és com quan l’ocell deixa el niu.
En fi, la màgia. Tal i com diuen molta gent que pensa com Joan Brossa, té molta relació
amb la poesia.
Màgia no és el truc en sí, màgia és el moment entre l’emoció i la il·lusió de quan t’acaben
de fer el truc.
Marc Paredes Farràs
21. Alguns jocs formaven part de la
col·lecció del Museu. En especial
vam fixar-nos en el joc dels mocadors
i els discs de vinil. Vam entendre que
Barcelona és un referent mundial de
la màgia.
El joc de cartes dels ànecs i dels
gats ens el van regalar a la
sortida demanant-nos el
compromís de mantenir el
secret.
22. Aquest joc de mans,
només depèn de tu.
Una carta escolliràs
de la baralla especial,
i bé la recordaràs.
Això sí, només es
Complirà si tu
ho desitges.
La il·lusió teva serà
quan et trobis la carta
a la cartera.
Si no et sorprens a
tu mateix,
mai et sortirà.
Només depèn de la
teva il·lusió, només
cal desitjar-ho i deixar-te sorprendre.
Deixa’t sorprendre i
tot et sortirà.
Il·lusionar-te per la màgia és com sentir-se lliure,
només les persones intel·ligents saben sorprendre’s
per ella. Fer màgia és molt difícil, per això quan
veus algú fent màgia, has de felicitar aquella
persona perquè ha fet un esforç pe a tu, i li has
d’agrair.
La màgia és una cosa extraordinària, i molt
original!
Maria Navarro Domingo
23. A mesura que progressava el petit
espectacle vam comprovar la traça de
la Rosa que ens anava mostrant els
objectes que tenia preparats amb cura
per tal que gaudíssim d’aquests instants
d’il·lusió que volíem descobrir.
La paraula, el gest, la música, el color, la
forma, el moviment estaven integrats
d’una forma espectacular que no ens
deixava temps per a pensar
raonablement sinó que el sentiment
anava per endavant.
Potser aquest sentiment que passa per
davant d’allò raonable és el que ens va
captivar. Aquesta idea la relacionàvem
amb l’opinió de Joan Brossa sobre la
poesia i la màgia.
24. A l’espectacle vaig seure a la butaca de color vermell, com una rosa acabada de collir. Les
cortines es van obrir, i un home amb un barret de copa sortí del no res. Jo em vaig quedar
bocabadada, un somriure i els ulls brillants van sorgir en la meva cara.
Tot seguit va demanar un voluntari, molta gent va aixecar la mà, jo n’era un d’ells.
Em va triar a mi, no sabia què fer era el primer cop que veia un mag. A continuació em va
fer un truc fantàstic. Estava molt concentrada i no volia que ningú revelés el truc. Perquè ja
no sentiria una il·lusió tan forta.
L’espectacle s’acabà i jo contenta me’n vaig anar.
Aquell dia vaig saber que hi tornaria.
La màgia ens fa ser com nens petits.
Mariona Boladeras Serradó
25. El Museu ens parlava de la llarga
tradició que Barcelona té amb el
món de la màgia. Vam quedar
sorpresos per la gran col·lecció de
capses de màgia de joguina que
al llarg dels anys han fet il·lusionar
a nens i nenes com nosaltres.
26. La màgia es una cosa increïble i molt bonica i divertida i plena d’il·lusió. Mai ens deixarà de
sorprendre.
Mai sabrem com ens llegeixen la ment, com parteixen per la meitat les coses i després les
tornen a l’estat normal, ni tampoc com fer desaparèixer coses. Allò divertit de la màgia es
deixar-se il·lusionar, però és irresistible pensar: com ho a fet!? Pots quedar-se al·lucinat com
quan va venir l’avi d’en Pere a classe. La màgia existeix gràcies als mags que cada dia fan
coses increïbles. Hi ha molts tipus de trucs des dels més fàcils fins al més difícils. Tothom pot
fer sorprendre a les persones i a vegades fins i tot pot sorprendre’t a tu mateix amb un:
Ostres no m’ho acabo de creure ho he aconseguit.
Arnau Granados Martin
27. Mental·lisme amb l’avi d’en
PereEn Carles, avi d’en Pere, va
venir a fer-nos una sessió
de metal·lisme. El
metal·lisme és una de les
especialitats de la màgia
que vol endevinar allò que
pensen les altres persones.
En Carles Canals fa molts
anys que hi té afició i en
sap un munt. Vam quedar
impressionats per les seves
habilitats i per la sorpresa
dels seus encerts. La seva
visita va motivar que
comencéssim amb força la
pràctica de jocs de mans
amb baralles de cartes i
altres estris. Vam quedar
realment bocabadats.
28. Quan em fan un truc de màgia em sento especial, em sento diferent, com si estigués en el
meu món. No penso en res més que en saber com és possible fer això. Una cosa que
demanes molt després de fer el truc és:
-Com ho has fet?
Penso que és molt millor no saber el truc, perquè et quedes amb la il·lusió. En canvi si te’l
diuen perd tota la gràcia.
Nil Allué Mengual
29. Des de bon començament en
Carles ens va captiva amb les
seves propostes. Vam fer un
semicercle a classe i anàvem
gaudint de les seves
descobertes.
En Carles era capaç d’endevinar
coses realment difícils o que només
nosaltres teníem al cap.
30. La Màgia és com un món tot ple de somriures i sorpreses. És com una vida amb tot de
misteris per respondre.
La Màgia és un misteri, un misteri, és una pregunta i una pregunta és un interrogant, que és
el tema que l’Escola estem treballant.
Què és la vida sense cap pregunta, què és el món sense cap persona? La Màgia és
quelcom molt interessant que et pot arribar a fer veure la vida d’una altra forma. Si ets una
persona que ho veus tot en blanc i negre i et deixes sorprendre pots veure la vida amb
colors. La Màgia és com un dia sense problemes, un dia net. La Màgia està composta de
persones felices.
Mar Junyent Bergés
31. Ens va sorprendre molt un joc molt
difícil on va ser capaç d’endevinar
una paraula d’un dels llibres que
tenim a la Biblioteca i que nosaltres
havíem escollit a l’atzar.
Vam comprovar que havia endevinat
de forma incomprensible una paraula
entre els milers de paraules d’un
volum de l’Enciclopèdia Comarcal.
32. La màgia és màgia.
Serveix per sorprendre als que t’estan mirant. És una sensació extraordinària. Et poden fer
aparèixer una carta a la jaqueta o mil coses més. Però com tots sabem sempre hi ha algun
truc, que no hem aconseguit veure i per això ens sorprenem tant. La màgia és una espècie
d’efecte òptic, és com una il·lusió. La màgia també serveix per il·lusionar-te.
T’has de deixar sorprendre i no intentar saber el truc i si el saps no li diguis a ningú.
Marc Julià Maiquez
33. A part de metal·lisme, en
Carles, ens va fer un joc
d’escapisme amb unes
cordes que el lligaven.
Tirant per un cantó i tirant per l’altre
cantó, en Carles es va desfer de les
cordes que li passaven per l’interior
de la jaqueta i que li lligaven les
mans.
34. Tal com deia el nostre amic Joan Brossa la màgia i la poesia són una metamorfosi de la
realitat, perquè les dues són una manera més culta d’expressar-te ja que només una petita
porció de la gent la pot entendre.
La màgia és una cosa que és basa en els petits detalls igual que la poesia. Tant la poesia
com l’il·lusionisme són tant especials que sempre et fan somriure i et sorprenen amb la seva
presència quan ho veus o ho llegeixes.
Principalment semblen dues coses molt diferents però tot i així són les coses més semblants
que existeixen pels motius que he mencionat.
Marc González Cucurella
35. Una caixa que contenia unes
monedes ens va portar una bona
estona intentant esbrinar com
podríem recuperar-les.
Tots els jocs eren fet per en
Carles molt a prop nostre i a la
vista de tots. Aquest fet
augmentava encara més la
nostra sorpresa.
36. Quan algú fa un truc de màgia l’ altre persona es queda sorpresa. Sentir la màgia, és com
una tassa de xocolata calenta, és com el cel quan fa bon tems. La màgia és com un
embolic amb cartes que es deixa sorprendre a sí mateix. Un truc de màgia et pot aportar
moltes coses. Les persones es pensen que ser mag és molt fàcil, però no, has de ser molt
intel·ligent , molt hàbil amb les mans , i tenim molta paciència que és la mare de la
ciència!!!
Marta Mena Oleart
37. Molts dels objectes que en
Carles utilitzava els podem
tenir al nostre abast. Cartes,
globus, monedes...
A mesura que en Carles
anava fent-nos i
mostrant-nos allò que ell
sabia ens preguntàvem
com era possible allò
que succeïa davant dels
nostres ulls.
38. Tot, en molts aspectes, és màgia. Per exemple els diccionaris són màgics perquè poder obrir
un diccionari i trobar moltes paraules és, diria que ja ho he dit, màgic. Obrir un llibre o anar a
l’escola o anar a treballar o anar a l’escola a treballar... Tal com deia tot és màgic. És màgia
blanca no negra perquè per fer mal no s’ha de ser intel·ligent. Per ajudar a treballar i fer
coses bones s’ha de ser molt d’intel·ligent. La màgia no és comparable amb res dolent,
però és comparable amb tot allò bo.
Martí Solé Xanxo
39. De la mateixa manera que
nosaltres anàvem gaudint els
jocs anaven creant-se davant
dels nostres ulls.
En Carles va acceptar que li mostréssim
els jocs que havíem après a fer nosaltres.
Moltes gràcies Carles.
40. Com tothom sap, la màgia només es pot fer servir per coses bones. No es pot hipnotitzar a la
gent si no els hi has demanat. La màgia és una il·lusió pels mes petits i també pels més grans.
Per fer màgia has de tenir algunes habilitats, i per fer poesia has de ser una mica intel·ligent.
No tothom sap fer màgia o poesia per exemple la màgia no la pot fer tothom perquè hi ha
trucs fàcils i trucs bastant difícils. Els fàcils els saben fer tothom però els difícils només els
saben fer els grans mestres de la màgia.
Martina Fisac Leo
41. Els nostres instants màgics
A través d’algunes imatges
us presentem alguns dels
jocs que hem après a fer .
Representen les seqüències
ordenades del joc. Veureu
alguns jocs de cartes i algun
joc amb altres objectes.
42. La màgia et dona un sentiment molt especial. El sol fet de veure com la carta que has triat
es perd en la magnitud de la baralla i de cop gira la carta de sobre la baralla i és la que has
triat, se’t fa un nus a l’estómac i una por immensa et fa pensar que no pot ser o això, que té
un truc o és que som marionetes en el món d’aquest mag. L’il·lusionisme fa feliç a qui el veu
et dóna ganes de saber com ho fa però quan ho preguntes deixa anar la típica frase:
“Un mag mai rebel·la els seus secrets”.
Llavors potser fa ràbia però la gent s’ha de deixar sorprendre.
Òscar Julià Maiquez
43. La carta desapareix a través de la taula...
Escollim una carta, la
incorporem a la
baralla , la mà passa
pel damunt...frega
l’estoreta i la carta
desapareix...!
44. La màgia, és una il·lusió que ens deixa amb un estat que no sabem què fer, si aplaudir o
quedar-te callat. Quan tu vas a un espectacle de màgia la il·lusió et queda tot el dia o fins i
tot més. A qui li agrada la màgia està “jo bé tu bé” perquè ell vol que a cada persona del
públic se li dibuixi un somriure a la cara, o que es sorprenguin. La persona que fa el truc ha
de tenir molta confiança amb ell mateix, perquè sinó, el truc no surt. Si tu compares un truc
de màgia fet amb il·lusió i amb ganes, amb un altre que està fet perquè sí, hi ha molta
diferència. Per acabar, si tu mires un truc i intentes descobrir el truc, perds la il·lusió de
l’espectacle. Mira la màgia com l’has de mirar.
Pau Díaz Cuesta
45. La bola apareix i desarapeix...
Tenim una pilota i la posem en una copa. Després de tapar-la i tornar-la a obrir la
bola desapareix . Tornem a tapar i ve’t-ho aquí la bola groga torna a aparèixer...
46. En primer lloc, penso que la màgia té diferents fases, però la meva preferida és quan hi ha
un instant de silenci i no saps com el mag ha pogut fer aquell truc, en aquell precís moment
que sembla que el temps s’aturi.
Seguidament, us haig de dir una cosa molt important: mai intenteu saber el truc, si ho feu,
tot el truc perd la màgia i ja no t’agradarà gens ni mica.
A més a més has de pensar que el mag que està fent un truc, s’hi ha esforçat molt, i no cal
sempre saber-ho tot.
Per últim, penso que els espectacles de màgia són com un globus. Quan comença
l’espectacle, el globus comença a volar, quan s’està fent un truc el globus continua anant
amunt, i quant el truc arriba al seu desenllaç és quan el globus es peta, i quan sembla que
ja s’ha acabat, torna a volar un altre globus.
Pere Arús Canals
47. La moneda desapareix...
Tenim una moneda i un got...Amb les nostres paraules màgiques i aixecant el got
fem desaparèixer per art de màgia la moneda que teníem...
48. Primerament crec que la màgia és increïble. No pares de sorprendre a la gent i quan veus el
truc dius: Alaaaaa! Però quan te l’ensenyen dius que és molt fàcil . A continuació tu
l’intentes fer i és molt més difícil del que et pensaves. Costa molt fer un truc de màgia ben
fet. La màgia és impactant. Té molt mèrit saber fer màgia ben feta perquè costa molt. T’has
de passar hores i més hores per poder fer màgia. Això de la màgia et ve de dins. En Joan
Brossa és un exemple perquè encara que no es dediqués a ser mag ell anava moltes
estones de la seva vida al Rei de la Màgia. Es podia haver quedat a casa mirant la televisió
però ell no, ell volia aprendre moltes coses més de les que sabia. Per acabar vull dir que la
màgia ho és tot.
Quico Roig García
50. El mag descarta una pila de
cartes fins que té un petit
plec de cartes a la mà. Ens
demana que fem un petit
copet i la Q és la única
carta que queda a la seva
mà...Com és possible?
51. La màgia et fa sentir com ningú et pot fer sentir. Et fa sentir molt mes feliç i amb ganes de
seguir endavant. La màgia et fa veure el món amb un sentiment de sorpresa igual que quan
vas a visitar un nou lloc d’aquesta meravellosa Terra. Un paquet de cartes i un mag et pot
fer la persona més feliç del món.
La màgia, és com un riu fluid que baixa des d’un llac fred acabat de desglaçar després
d’una nit on cap animal ha intentat sortir del seu cau. La màgia es tranquil·la i a l’hora per
algú pot ser molt excitant, però sempre, sempre, hi ha un punt que tothom està d’acord en
una cosa. Sempre et deixa amb dos sentiments que són difícils d’aconseguir com són
sorpresa i les ganes de saber fer com es fa. Així és com jo crec que és la MÀGIA.
Quim Bardés Badia
52. El joc dels ànecs i els gats...
Uns ànecs veuen a un gat i tenen por que els atrapi. Mentre el gat queda sol a la taula es
presenta a la granja un ànec que quan veu el gat li diu que amb ell venen quatre gats més.
D’on han sortit tants gats si eren les mateixes cartes?
