Atenció emocional a l'Atenció Primària Pediàtrica. Recursos. Gestalt.

1. EL CONTE INVENTAT,
UNA EINA DE TREBALL EMOCIONAL
EN LA CONSULTA DE PEDIATRIA
( Gestalt /Pedagogia Sistèmica)
D U I TERESA PUJOL PUYANÉ
ABS D’AGRAMUNT
O P E N M E E T T I N G P E D I AT R I A
1 3 - 2 - 2 0 1 9
1

2. COM NEIX EN MI?
 1996: Tallers vivencials sobre el dol (Kübler- Ross)
 1997-2013: Cursos, tallers,bibliografia,...
 2014-16: Gestalt Infantil
 2017-19: Màster Pedagogia Sistèmica
2

3. ESTRUCTURA
3
 Justificació:
 marc legal
 situació actual en AP Pediatria
 idoneïtat i beneficis de SM a AP
 resultats provisionals
 Models basats en l’atenció a la persona
 Bases de la Gestalt i de la Pedagogia Sistèmica
 Aplicació a la consulta de pediatria d’AP
 Contingut, objectiu i el com
 Diferents tècniques
 El conte inventat: alguns exemples
 Conclusions

4. JUSTIFICACIÓ EN APS
MARC LEGAL I
 Definició de salut:
 OMS,1946 :"la salut és un estat de total benestar físic, mental i
social, i no només l'absència de malaltia.
 Jordi Gol i Gurina,1976: "la salut viure d’una manera autònoma,
solidària i joiosa".1
 En el Pla de Salut (2011-15): malalties relacionades amb la Salut
Mental (SM) s’atenen bàsicament en l’atenció primària de salut(APS), i
que es dóna molta variabilitat d’atenció.2
 L’actual Pla de Salut (2016-20):
 promou aprofundir en les decisions compartides amb l’usuari
 incorporar noves evidencies.
 reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals, i la taxa de
suïcidi del 2010.3
4

5. JUSTIFICACIÓ EN APS
MARC LEGAL II
 2011-ICS: Catàleg d’actuacions no farmacològiques en
salut mental a l’atenció primària6. “...algunes, però, com ara:
Mindfullnes, programació neuro- lingüística (PNL), teràpia Gestalt,
reflexologia..., tot i comptar amb evidència, no es van recollir en aquest
Catàleg, donat que requereixen d’una formació específica per aplicar-les”.
 Federació SM Cat-2016: l’Institut Català de Salut (ICS) proposa
adoptar un paper actiu en l’atenció dels trastorns mentals no greus, també
dels infants i adolescents, usant eines no farmacològiques.4
 Inici canvi de paradigma: del model directivista-
paternalista, al model basat en l’atenció a la persona i les
decisions compartides.5
5

6. Referències bibliogràfiques
del Marc Legal
 1Pons-Vigués M, Berenguera A, Coma-Auli N, Pombo-Ramos H, March S, Asensio-Martínez
A, Moreno-Peral P, Mora-Simón S, Martínez-Andrés M, Pujol-Ribera E. Health-careusers, key
community informants and primary health care workers' views on health, health
promotion, health assetsand deficits: qualitative study in seven Spanish regions. Int J Equity
Health. 2017 Jun 13;16(1):99. doi: 10.1186/s12939-017-0590-2. PubMed PMID: 28610633;
PubMed Central PMCID:PMC5470288
 2Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Pla de Salut 2011-15
 http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/pla_de_salut/documents
/arxius/plan_de_salud_catalunya_es.pdf Pla salut 2010-15).
 3 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Pla de Salut 2016-20
http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/Pla_salut/pla_salut_2016
_2020/Documents/Pla_salut_Catalunya_2016_2020.pdf)
 4Federació de Salut Mental de Catalunya. Fundació Pere Terres. Atenció a la salut mental
infantil i adolescent a Catalunya. 2016
 5Miller, William R; Rollnick,Stephen. La entrevista motivacional. Barcelona. Ed.Paidos
Ibérica. 2015)
 6ICS, Catàleg d’actuacions no farmacològiques en salut mental a l’atenció primària. 2011.
http://ics.gencat.cathttp://ics.gencat.cat/web/.content/documents/assistencia/protocols/C
ataleg_act_nofarmaco.pdf
6

7. JUSTIFICACIÓ APS III
SITUACIÓ ACTUAL
 Important augment de la demanda a les consultes de pediatria d’ AP
per malestars emocionals (21-25% de les visites). En 2 anys van augmentar
8000 casos del CSMIJ a Catalunya.
 Dèficit de recursos :
 CSMIJ saturats (llistes d’espera; seguiment c/4m; dificultat en contactar)
 Psiquiatrització, dèficit de serveis psicològics
 Manca de formació dels professionals d’AP en assumptes de benestar
emocional
 Manca de sistematització i homogeneïtzació en els tractaments
7

8. MIL PROBLEMES
EMOCIONALS DIFERENTS
 Somatitzacions: tics, marejos, cefalees, abdomàlgies,
alopècies,...
 Alteració en la relació: entre iguals, dins la família,
l’escola,...
 Malalties cròniques: obesitat, DM, ...
 Tristesa, depressions, pors, ansietats,...
 Dols, separació pares,gelosies,
 Agressivitat
 Tn. autoestima
 Baix rendiment escolar, tdah,...
 Anorèxia, adiccions,...
 …
8

9. IDONEÏTAT
DE L’ATENCIÓ EMOCIONAL EN AP
 Coneixem a l’usuari al llarg de la seva vida
 Coneixem la seva família i el seu entorn (escola, esports,...)
 Centralitzem tota la seva informació sanitària
 Relació de confiança
 Proximitat tempo- espaial
 Millora del seguiment (P nen sa, malaltia aguda, catch up
familiar,...)
...........................................................................................
 Molts dels malestars emocionals “lleus”generen molta angoixa
 Provoquen somatitzacions, cronificacions i hiperfreqüentació
 El malestar es normalitza
 Mètode senzill de resultats positius de millora que s’ha becat per
la Fdció IDIAP Gol i Gurina: estudi qualitatiu
9

10. BENEFICIS DEL TMT
DE PROBLEMES EMOCIONALS A AP
 Alteracions lleus
 Evitar psiquiatritzar (es deriva menys)
 Millora d’atenció a les somatitzacions
 disminució de la cronificació
 disminució de la hiper- freqüentació
 Poques atencions
 Presencia de la família (actuació doble)
 Co- seguiment amb CSMIJ
 Millora del seguiment (catch up,…)
 Millora la coordinació
 Millora l'adherència de l’usuari al tmt
10

11. RESULTATS PROVISIONALS DE L’ESTUDI I:
31 ENQUESTATS (gener-desembre 2018)
 SEXE: Dona 66,7%
 EDAT:
 5 a 7 anys 50%
 8 a 14 anys 50%
 FONT DE DERIVACIÓ:
 pediatra 45%
 TIPUS DE FAMÍLIA:
parella estable: 71%
 PAÍS D'ORIGEN: Espanya 77%
 NIVELLS D'ESTUDIS DELS PARES
 Secundaris (referència 34%) 60%
MOTIU DE DEMANDA
Somatitzacions: 32%
Pors/ansietat: 26%
Alt. relació entre iguals 12%
MOTIU D'ATENCIÓ
Tn relació familiar 32%
Somatitzacions (no es detecta causa?) 10%
Ansietat 26%
RELACIÓ AMB SERVEIS DE SALUT MENTAL
-no derivació a serveis de salut mental 70%
11

12. RESULTATS PROVISIONALS DE L’ESTUDI II:
31 ENQUESTATS
*NIVELL DE PREOCUPACIÓ FAMILIAR ABANS
D'INICIAR LA PRIMERA SESSIÓ (escala
analògica 0-10)
8-10 80%
*NIVELL DE PREOCUPACIÓ FAMILIAR EN
ACABAR
L'ÚLTIMA SESSIÓ (escala analògica 0-10)
8-10 20%
<5 62%
*GRAU DE MILLORA (escala analògica 0-10)
8-10 50%
7-10 75%
RECOMANARIA AQUESTES TÈCNIQUES
A UN AMIC? (0-10)
10 58%
7-10 100%
*NÚMERO DE SESSIONS REALITZADES
2 42%
1 21%
3 o menys 80%
*TEMPS TOTAL DE DEDICACIÓ (HORES)
2h 50%
3h o < 80%
12

13. 13
Opinió
de Margaret Creus,
pediatra.

14. Però, COM??
14

15. Model directivista- paternalista…??
 …si algún paciente se resistía, debía ser confrontado enérgicamente (descomponerlos para
reconstruirlos). Esta filosofía ha perdurado a pesar de la ausencia de evidencia científica, a
pesar de ir en contra de los más elementales principios de la medicina (1).
 Afortunadamente, el siglo XXI está viendo la consolidación de nuevos modelos de relación
médico-paciente. En este sentido existe amplio consenso en la necesidad de implementar,
también en las adicciones (2) , los modelos de atención centrados en la persona (3) y de
toma de decisiones compartida (4).
 (1). White W, Miller W. The use of confrontation in addiction treatment: History, science and
time for change. Counselor. 2007;8:12–30.
 (2.)Bradley K, Kivlahan D. Bringing patient-centered care to patients with alcohol use
disorders. JAMA. 2014;311:1861–2.
 (3). Morgan S, Yoder LH. A concept analysis of person-centered care. J Holist Nurs.
2012;30:6–15.
 (4). Elwyn G, Dehlendorf C, Epstein RM, Marrin K, White J, Frosch DL. Shared decision
making and motivational interviewing: Achieving patient-centered care across the spectrum
of health care problems. Ann Fam Med. 2014;12: 270–5
15

16. MODELS BASATS EN
L’ATENCIÓ A LA PERSONA:
 Models basats en atenció a la persona y presa de decisions compartides:
-Entrevista motivacional de William Richard Miller: parteix del client.
-Elwyn G, Dehlendorf C, Epstein RM, Marrin K, White J, Frosch DL. Shared decision making and motivational
interviewing: Achieving patient-centered care across the spectrum of health care problems. Ann Fam Med.
2014;12: 270–5
 Teràpia breu estratègica
-Giorgio Nardone (tracta de resoldre problemes complicats amb solucions aparentement simples).
 La roda del canvi: Prochaska i Diclemente
 Programació neurolingüistica i couching
-Robert Dilts, PNL2, la siguiente generación
-O Connor
 Educació emocional:
-Goleman
AUTORESPONSABILITZACIÓ DE L’USUARI
16

17. MODEL BASAT EN LA PROJECCIÓ I EL
PODER DE LA METÀFORA
 Qualsevol metàfora té una funció cognoscitiva, i ajuda a intercanviar,
creences i opiniones.1
 La metàfora fa descobrir nous elements o relacions prèviament existents a la
realitat.2
 "Quan un procés intern no pot ser integrat, usualment es projecta cap a
l'exterior.« 3.
 El poder del conte per la millora emocional del nen. 4,5,6
 1. Chamizo Dominguez, P. J. (1998: 95).
 2. Bustos, E. (2000: 143).
 3. Carl Gustav Jung
 4.Violeta Oklander, Ventana a nuestros niños
 5.María Colodrón, Muñecos, metáforas y soluciones
 6.Eva Martinez Pardo, Sota la pell del llop
MIRADA DE
L’ESCOLA GESTALT I
DE LA PEDAGOGIA SISTÈMICA
17

18. NO JUTJAR !!!
RESPECTE i
CONFIANÇa EN EL
PROCÉS !!!
18

19. QUÈ ÉS LA GESTALT? I
Teràpia humanista,
existencialista (estar en el món)
i positivista (se centra en el que hi ha)
(1942, Fritz Perls)
- desenvolupa el potencial humà (no només la
patologia)
- interacció entre l’organisme i el camp (P. Sistèmica)
- integra les parts : cos, emoció i ment (vivencial)
19

20. PRINCIPIS DE LA GESTALT II
 Promou l’AUTO- RESPONSABILITAT
(i auto- capacitat) de la persona, en crear la seva pròpia
realitat.
 Té en compte els AJUSTOS CREATIUS CONSERVADORS
(creences limitants, projeccions, retroflexions,
evitacions,...)
20

21. QUÈ ÉS LA GESTALT? III
 Fa prendre consciencia de l'experiència actual
Parteix de l‘ aquí i l’ara, amb “el que hi ha”
I d’un contacte autèntic entre el tu i el jo
Busca el “donar-se compte” (awareness)
Valora més el procés que el contingut
21

22. LES LLEIS DE L’AMOR (Bert Hellinger)
LA PERTINENÇA (al grup: inclusions-exclusions)
 Exemples: adopcions, mares solteres, dols,…
L’ORDRE(jerarquia)
 Exemples: gelosies, separacions, canvis de rol,…
 EQUILIBRI EN EL DONAR I EL REBRE
(entre iguals: parella, amics, germans,…)
22

23. POLARITATS
 Reconèixer les polaritats d’un mateix ajuda a no
jutjar
 Acceptar-me com sóc, m’ajuda a acceptar als
altres
 Per veure al nen, primer m’he de veure a mi.
*Imatge d’Enric Corbera”: si estic despentinat i pentino al
mirall no arreglo res. A la vida l’altre=mirall
23

24. PEDAGOGIA SISTÈMICA
24
 Objectiu: el benestar
 Pedagogia de l’abundància: centrament amb el que hi ha, no amb el que
falta
 Pedagogia de la inclusió: evitar els exclosos (pertinença)
 Pedagogia de les possibilitats: tot és possible (la realitat no és la que veiem
sinó una forma de veure-la). No paradigma mecanicista.
 Teoria de la Complexitat: multicausalitat de les alteracions. Interconexió.
 De forma discreta i amorosa acompanya a l’altre per fer emergir
l’inconscient i així fer-lo brillar (llenguatge no verbal)
 Eixos: la família; els equips de treball; el nen
 Es pot treballar: arrels, qui sóc, vincles amb qui estic, potencialitats
(apoderament)
(*)Terapèutica: moviments sistèmics i constel·lacions familiars

25. ALTRE CONCEPTE D’INTERÈS
25

26. 26

27. BIBLIOGRAFIA GESTALT I P SISTÈMICA
 https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-
viure/la-terpia-gestalt/audio/398906/
 https://www.youtube.com/watch?v=7rCdbK28Zi0
27

28. APLICACIÓ
A LA CONSULTA DE PEDIATRIA
D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
28

29. CONTINGUT
 Consciencia corporal: què sentim i on
 Expressió emocional: focusing, role-playing,...
 Consciencia emocional: cóm funcionem (creences limitants,
projeccions,...)
 Consciencia de les nostres relacions (configuracions, T.Karpman)
 Les nostres necessitats (aprenentatge habilitats,...)
 “Experienciar" solucions noves “preguntologia”: no perquè
(si, com és que, per a que, que passaria...)
 Gestió emocional i d’habilitats: assertivitat
29

30. OBJECTIU:
augmentar el benestar de la persona
a)Gestió emocional
-Exploració d’emocions
-Acceptació i Expressió d’emocions
-Analitzar la/es causa/es
-Apoderament. Buscar solucions (diferents opcions)
-Gestió
b)Coneixements i habilitats
-Auto- coneixement (identitat)
-Autoestima
-Objectiu de vida
-Habilitats socials i assertivitat
30

31. SOVINT
EL NEN ÉS EL SÍMPTOMA
D’UN
PROBLEMA FAMILIAR
31

32. EL COM
 NO JUTJAR (tots tenim polaritats)
 NO INTERPRETAR (“fantassejo”-”ressono”)
 Treballar amb el que “HI HA” (observar subtileses)
 Evidenciar les incongruències i confrontar
 ”FER DESCOBRIR les emocions, necessitats, i les pròpies solucions”:
mil camins
 “del laberinto propio no se sale con soluciones ajenas”
 Quan hi ha resistències, anar al COS i metàfora i treballar l’emoció.
 APODERAR
32

33. CUIDAR LA PRÒPIA SALUT MENTAL
 Tots els temes no resolts en nosaltres faran de filtre
distorsionant per a no poder veure al nen realment
qui és.
 Per tant és important que el sanitari tingui resolts
els seus “assumptes”
 La transferència de les emocions (no “salvar”)
 Respiració (obrir boca)
 Identificar el “què és nostre”
33

34. PUNT DE PARTIDA
 Anamnesi: motiu de consulta
 Escales analògiques de benestar (0-10): vida, casa,
escola, amics, cada membre de la família,…
 Genograma (exclusions, ordres,…)
34

35. LES TÈCNIQUES
35

36. TÈCNIQUES PER
EXPLORAR I EXPRESSAR EMOCIONS I
 Relaxació+visualització+dibuix
 Conte inventat
 “Cadira calenta”
 Play mòbil –Configuracions
 Teatre, role-playing
 Fang, collage,...
36

37. TÈCNIQUES PER
EXPLORAR I EXPRESSAR EMOCIONS II
 Polaritats (tots som blanc i negre)
 Recordar les sensacions sentides en moments
anteriors (hipnosi eriksoniana)
 Amplificació d’emocions
 Treballar la “pandilla interna”: jo mare, jo
filla, jo –professional,...
(*) RÀBIA: tovallola, lluites, crits,…
(*) PORS: caixa de les pors,...
37

38. EL CONTE INVENTAT I
 EL FA EL NEN
 NOSALTRES NOMÉS SOM GUIES
 PARTS DEL CONTE
 Primera part: elaboració del conte
 1.Presentació de l’animal: quin és, edat, color, aspecte, sentiment
actual,…
 2.On està: com és el lloc, descripció, és agradable?
 3.Amb qui està? Com se senten els altres, que fan?
 4.…I va passar una cosa…; i com es van sentir?
 I com es va resoldre?
 Títol, ensanyança,...
38

39. EL CONTE INVENTAT II
 Segona part: en que se sembla a la teva vida?
 “Preguntes poderoses”: en que s’assembla a tu?, quan t’has
sentit així?, que passaria si, com hagués estat el conte si,...
 Et serveix per la teva vida, has après alguna cosa per a tu?
 Valoració del 0-10
 Deures: fer un dibuix i penjar-lo durant un mes en lloc
visible
(*)Mai preguntar per què, sinó “com és que”?
39

40. PREGUNTES PODEROSES
 Com se sent el protagonista?
 Que pot fer per no sentir-se malament?
 Com podries canviar la història per a que se senti millor?
 Què necessita aprendre?
 T’ha passat algun cop alguna cosa semblant?
 Què necessites aprendre?
 Que passaria si…
 Quin és l’obstacle més gran?
 Què és el que més et preocupa?
 Com encaixa això en la teva vida?
 Què has après avui?
 Què necessitaries per a …?
 Què aconseguiries si…?
 Com veus això d’aquí x anys…?
40

41. CONTE A PARTIR D’UN DIBUIX III
 El nen aporta el dibuix d’un animal que ell ha fet
 Li acompanyem a que inventi la seva història a
partir de les observacions que veiem del dibuix (mai
suposades)
 Incidim igualment en sentiments, lloc,
acompanyants, i l’acció
 Solució del problema
 Semblances amb la pròpia vida
41

42. Exemple 1:
el cavall i la cursa
 Nen de 8 anys, tímid que patia vexacions per part d’un
company i no ho explicava a casa
 Conte a partir d’un dibuix: cavall cara enfadada, mira
enrere, cua elevada i cama aixecada
 Conte: cursa amb altre cavall que fa trampes
 Apoderament: treball actitud i habilitat per defensar-se
amb cos i paraules
42

43. Exemple 2:
el castell de la família
 Nena de 6 anys, filla de pares separats, i que en entrar al
món laboral la mare, la nena va deixar de voler anar a
casa del pare
-”Havia un cavall i un llop, i el cavall es va menjar el llop”
-Joc amb titelles
43

44. Exemple 3:
la tortuga marina trista
 Nena de 7 anys amb important alteració de l’hàbit del
son, i pors i agressivitat nocturna
 Conte 1: ratolí net
 Conte 2: tortuga marina trista en mar brut, els fills es
mengen brutícia i emmalalteixen. Els curen en centre de
conservació i la gent de la platja deixen de llençar
escombraries.
 Semblança amb pròpia vida: mal lloc= nit
 Aprèn: la nit és bona i necessària per descansar i créixer
44

45. Exemple 4:
el cotxe sense gasolina
 Nen de 10 anys que presenta impulsivitat, gelosia amb el
germà i cert desafiament a la família, cert grau d’inatenció
 Conte inventat 1: cotxe tunnejat sense gasolina, una altre l’ha
ajudat.
 Aprèn que s’ha de ser bo. Sentiment familiar, tristesa. Expressió amb
plor.
 Deures: millorar atenció al tda (reeducació); taula de dies bons amb
premi/conseqüència
 Als 2m. Conte inventat 2: Germans hipopòtams que lluiten
contra un os.
 Aprèn que es bo tenir un germà
 Treball habilitats per demostrar dis- confort: expressió de sentiments,
dir no, demanar ajut,…
 Als 2m: manifesten franca millora del comportament en gral i
amb el germà
45

46. EXEMPLE PRÀCTIC CONTE INVENTAT:
mal de cap i gelosia entre germans
46
La Laia té 7 anys i sovint acompanya a la mare i germana de 10 que ve a curar-se una ferida crònica al cap. La
mare referix que sovint presenta mal de cap sense cap indici d'organicitat. Decidim fer un conte:
 Infermera:Pensa en un animalet Laia
 Nena:Ja el tinc, una medusa.
 Infermera: Molt be…doncs…”havia una vegada una medusa…”, com era: gran, petita, ….?
 Nena: petita
 Infermera: i on estava?
 Nena: al mar
 Infermera: i li agradava aquell mar?
 Nena: si, estava agust...
 Infermera: i com se sentia la medusa: contenta, trista, enfadada,…?
 Nena: estava molt trista….
 Infermera: mmm”havia una vegada una medusa petita que vivia al mar i se sentia molt trista…”. I estava
sola?
 Nena: Si, si, estava sola i estava trista perquè no tenia amics…
 Infermera: ohhh, i un dia va passar una cosa….!!
 Nena: si, que va anar a parar l’aigua i una senyora la va salvar…i la va retornar a l’aigua
 Infermera: caramb! I com es va sentir aleshores la meduseta?
 Nena: doncs, molt més contenta!!
 Infermera: i conte contat ja s’ha acabat?
 Nena : si
 Infermera: posa-li un títol…
 Nena: la medusa i el mar
 Infermera: I que ensenya aquest conte: doncs que s’han de cuidar els animals i també a les persones...

47. EXEMPLE PRÀCTIC II:
com s’assembla a la pròpia vida
47
 Infermera: i aquest conte s’assembla a la teva vida?
 Nena: no…, no ho sé…
 Infermera: a veure…tu ets petita com la medusa?
 Nena: si…
 Infermera:ah, doncs com la medusa… i vius en un lloc que t’agrada?
 Nena: si també…
 Infermera: i alguna vegada t’has sentit trista com ella?
 Nena: si , alguna vegada si.
 Infermera: quan t’ha passat això…?
 Nena: si , quan m’enfado amb la meva germana…
 Infermera: ummm…i a tu t’han ajudat alguna vegada quan has tingut algun problema?
 Nena: si…moltes vegades la mama, la germana,…
 Infermera: I tu, tu has ajudat algun copa per a que algú se senti millor?
 Nena: si, a la meva germana quan s’ha de dutxar i no pot amb la cama ferida…
 Infermera: i t’agrada? Et posa contenta poder fer això?
 Nena: si, molt !
 Infermera: ahhh, caramb!! Doncs tu també te sembles molt a aquet conte, oi?
 Nen: i tant!!
 Infermera: i t’ensenya alguna cosa, et serveis per a la teva vida?
 Nena: si, que ajudar ens posa contentes ami i a ella.
 Infermera: Molt be!! com t’ha agradat de fer el teu conte del 0 al 10, si diem que 0 és gens, i 10 molt?
 Nena: un 10
 Infermera: magnífic! Doncs ara només et queda que a casa en facis un dibuix i el pengis en un lloc per veure'l
cada dia, i així et recordaràs d’aquest missatge tan xulo!
 Nena: si, si, m’agradarà molt fer-lo!!!

48. L’ADOLESCENT
Consulta oberta del programa salut i escola
48

49. CONCLUSIONS
 Augment de la demanda a AP per malestar emocional que poden afectar
també físicament
(dèficit d’educació emocional)
 Idoneïtat d’AP per donar atenció a tns lleus (adequació de l’atenció a la demanda:
formació, canvi paradigma- model basat en atenció a la persona,..)
 Noves estratègies d’atenció: mètode senzill aplicable a consultes d’AP
 Millora del benestar emocional d’infants, adolescents i les seves famílies
 Si es respecta el procés , no es donen efectes adversos
 Disminució de les derivacions a CSMIj i de la hiperfreqüentació i
cronificació de somatitzacions a AP
49

50. 50