Qué és el son? Quina finalitat té? Trastorns del son. Insomni, parasòmnies, Trastorn de retard de fase. Trastorn del moviment relacionat amb el son. SAHOS.

1. El son en els nens
NúriaVisa Reñé
Neuropediatria
Hospital Universitari Arnau deVilanova
nvrene.lleida.ics@gencat.cat

2. Què és el son?
Suspensió fàcilment reversible
de les interaccions
sensorio-motores amb l’entorn,
generalment associada a
descans i immobilitat.

3. Quina finalitat té el
son?
Absorbir les emocions i impressions
viscudes durant el dia, recuperar-se de les
activitats físiques i guanyar energia.

4. ● Essencial per:
○ l’aprenentatge dels nens
○ els processos de
memòria
○ rendiment escolar
○ benestar general

5. Què cal tenir en compte?
▪ Un nen ha de dormir el que necessiti per estar alegre i content i realitzant les seves
activitats quotidianes.
▪ Estudis epidemiològics han demostrat en diversos grups d’edat des de la infància
fins a l’adolescència una elevada prevalença de trastorns del son els quals
s’associen a conseqüències mèdiques, psicològiques i socials.
▪ Els trastorns del son apareixen amb més freqüència en nens amb problemes
neurològics.
▪ La valoració del son infantil pel pediatra ha de formar part de la seva rutina
clínica, com l'avaluació de l'alimentació o el creixement.

7. De què parlarem?
FISIOLOGIA DEL SON,
ONTOGÈNIA I L'EVOLUCIÓ
DURANT L'EDAT PEDIÀTRICA.
TRASTORNS DEL SON
COM AFECTEN ELSTRASTORNS
DEL SON EN LA SALUT DELS
NENS

8. Per què dormim?
▪

9. 23h 56
min
24'2-24'5h
Cicle
son-vigília
*¿Cuánto debe dormir la población infantil de 0-18 años? M.I. HidalgoVicario. Pediatría integral

10. Què regula el ritme circadià?
SINCRONITZADORS
EXTERNS:
-Llum-foscor
-Hàbits socials (menjar,
exercici...)
SINCRONITZADORS
INTERNS:
-Secreció de
melatonina.
-Secreció de cortisol.
-Temperatura corporal.
*Buttgereit F, Smolen JS, Coogan AN, Cajochen C. Clocking in: chronobiology in rheumatoid arthritis. Nat Rev Rheumatol. 2015 Jun;11(6):349-56.

11. FISIOLOGIA DEL SON - HIPNOGRAMA
NREMs --> Fase N1 i N2
NREMp --> Fase N3 i N4
REM: Predomina al final de la
nit.
*Pin G., Sampedro M.Fisiología del sueño y sus trastornos. Ontogenia y evolución del sueño a lo largo de la etapa pediátrica. Relación del sueño con la alimentación. Clasificación de los problemas y
trastornos del sueño. Pediatr Integral 2018; XXII (8): 358–371

12. Canvis durant la vida...
▪ 30 SG → inici diferenciació cicle son-vigília
▪ Son actiu (REM de l'adult) → apareix quan el nounat s'adorm (mov. oculars ràpids, atonia
muscular...)
▪ Son tranquil ( NREM de l'adult) → 40 min després del son actiu.
▪ SA ST
▪ Son Actiu: 33 SG = 80% / RN = 60% / 3a = 33% (REM) / Adolescència = 25% (REM)
▪ Als 3 mesos comença a diferenciar-se entre el patró diürn i nocturn
▪ Despertar nocturns són fisiològics:
▪ 20-40% <3a
▪ 15% als 3a
▪ Adolescents solen tenir retràs de fase.

13. *Los trastornos del sueño. Pautas de prevención, diagnóstico, tratamiento y derivación desde atención primaria.

14. PROBLEMES AMB EL SON
Patró de son insatisfactori pel pare, nen o pediatra
No tots són anormals ni precisen tractament.
TRASTORN DEL SON
Constitueixen una alteració real

15. INCIDÈNCIA
▪ 30% nens/adolescents presentarà alguna alteració del son durant el seu desenvolupament.
Infants Pre-escolars Escolars Adolescents
25-30% 15-30% 37% 20%
● Problemes d'anar a
dormir.
● Despertars nocturns.
● Moviments rítmics
relacionats amb el
son (head banging,
body rocking, and
body rolling.)
● Pors nocturnes i
malsons.
● Problemes per
dormir.
● Despertars nocturns.
● Apnea obstructiva
del son i trastorns de
la respiració.
● Parasòmnies
(sonambulisme i els
terrors del son).
● 5-25%: resistència a
l’hora d’anar a
dormir.
● 10% retards i
ansietat en l’aparició
del son.
● 10%: somnolència
diürna.
● Síndrome del son
insuficient
● Hàbits de son poc
saludables
● Insomni
● Trastorns retard de
la fase de son-vigília
● OSA
● RLS
● PLMD
● Narcolèpsia
*Ophoff D, Slaats MA, Boudewyns A, Glazemakers I, Van Hoorenbeeck K, Verhulst SL. Sleep disorders during childhood: a practical review. Eur J Pediatr. 2018
May;177(5):641-648.

16. Insomni
Trastorns de la son relacionats amb la respiració.
Trastorns de hipersomnolència central.
Trastorns del ritme circadià son-vigília
Parasòmnies.
Trastorns del moviment relacionats amb el son.
Altres trastorns de la son.

17. CAS
CLÍNIC 1
▪ Consulten al pediatra els pares d'una nena de 2,5 anys.
▪ Té problemes per adormir-se, i li comporta un baix nivell energia durant el
dia.
▪ Des de fa 6 mesos anteriors, anar a dormir s’ha tornat cada vegada més
difícil i ara només pot adormir-se quan la mare o el pare es troben al costat
d’ella agafant-li de la mà.
▪ Quan es desperta a la nit, no pot tornar a dormir sense un d’ells al seu
costat.
▪ Els pares van intentar evitar-ho, però acaben estirats al seu costat perquè
finalment s’adormi. Algunes nits, un d’ells ha de dormir amb ella al llit o
ningú no podria dormir perquè ella ploraria tota la nit.
Quin problema del son presenta?
*Ophoff D, Slaats MA, Boudewyns A, Glazemakers I, Van Hoorenbeeck K, Verhulst SL. Sleep disorders during childhood: a practical review. Eur J Pediatr. 2018 May;177(5):641-648.

18. INSOMNI
▪Dificultat per iniciar el son
▪Dificultat per mantenir-lo
▪Despertar-se aviat amb la impossibilitat de tornar a
dormir.
▪1a infància → INSOMNI CONDUCTUAL
▪Els nens amb trastorns neurològics, mèdics crònics o
psiquiàtrics corren un major risc de patir trastorns del
son que provoquen insomni i sovint requereixen un
enfocament de tractament adaptat (conductual).
Tipus d'insomni en la infància
Insomni conductual de la infància
Relacionat amb l'aparició del son
Relacionat amb límits inadequats per part dels
pares
Insomni psicofisiològic [condicionat]
Trastorns del son transitoris
*Ophoff D, Slaats MA, Boudewyns A, Glazemakers I, Van Hoorenbeeck K, Verhulst SL. Sleep disorders during childhood: a practical review. Eur J Pediatr. 2018 May;177(5):641-648.

19. ▪ INSOMNI relacionat amb l’aparició del son
▪ Només poden adormir-se en determinades condicions.
▪ Objecte o circumstància que sol requerir la presència o intervenció dels pares.
▪ Desapareix als 3-4 anys.
▪ INSOMNI relacionat amb límits inadequats per part dels pares
▪ Dificultat dels pares en establir regles i límits per anar a dormir i fer que els seus fills compleixin.
▪ Els nens protestaran i mostraran resistència de manera tan perllongada que pot resultar en un son
inadequat i insuficient.
▪ INSOMNI psicofisiològic
▪ Ansietat per dormir-se a causa d’una excitació fisiològica o emocional excessiva relacionada amb el son
i l’entorn del son.
▪ Pensen que no podran dormir-se i també ho pensen durant el dia.
▪ TRASTORNS DEL SONTRANSITORIS
▪ Canvis en l'entorn, viatges, estres...

20. Maneig
insomni
▪ Higiene del son
▪ Teràpia conductual adequades: extinció gradual de la
participació dels pares i ensenyant als nens a
auto-calmar-se.
▪ +/-
▪ Melatonina: insomni d'iniciació del son
▪ Estudis controlats amb placebo sobre melatonina en
adults i nens demostren que la melatonina administrada
a l’hora d’anar a dormir redueix el temps de latència
d’aparició del son i augmenta el temps total de son.

21. CAS
CLÍNIC 2
▪ Nen de 4 anys.
▪ Consulten els pares perquè els preocupa molt el seu fill.
▪ Quasi cada nit, entre les 00-01 am es desperta cridant fort.
▪ Quan els pares arriben a la seva habitació, sembla ansiós amb ulls
oberts, suant i senten que el seu cor batega molt de pressa.
▪ Quan parlen amb ell, realment no respon però continua agitat.
▪ Al demanar-li què va passar al matí, no recorda res.
Quin problema del son presenta?
*Ophoff D, Slaats MA, Boudewyns A, Glazemakers I, Van Hoorenbeeck K, Verhulst SL. Sleep disorders during childhood: a practical review. Eur J Pediatr. 2018 May;177(5):641-648.

22. PARASÒMNIES
• Malsons
• Paràlisi del son
En son REM
• Somnambulisme
• Terrors nocturns
• Somniloquis
• Despertar confusional
En son No-REM
▪ La qualitat del son no es veu
afectada.
▪ Sol provocar una preocupació
significativa per als pares.

23. Diferències entre MALSON ITERROR NOCTURN
TERROR NOCTURN MALSON
Estadi del son NREM REM
Record No Vivament
Mobilitat Alta Baixa
Despertar Difícil Fàcil
Descàrrega autonòmica Increment marcat Increment lleuger
Vocalització Intensa Escassa
CARACTERÍSTIQUESTERRORS NOCTURNS TRACTAMENTTERRORS NOCTURNS
● Els episodis apareixen al principi de la nit
● Confusió al despertar
● No hi ha record de l’episodi
● Risc de lesió
● Història famíliar de terrors nocturns o somnambulisme
● Inici en la infància o adolescència precoç
● Remissió adolescènia tardana
● INFORMAR ALS PARES de la naturalesa benigna i autolimitada
dels processos.
● Evitar la privació de son i situacions activadores abans de
dormir.
● Reduir l’estres durant el dia.
● Ambient segur.
● Els despertars programats poden ajudar a disminuir els episodis.
● Farmacològic

24. CAS
CLÍNIC 3
▪ Noi de 14 anys
▪ Se'n va al llit cap a les 22:30 i roman despert durant 2 o més hores al llit
abans d’adormir-se.
▪ Quan finalment dorm, té una bona nit de son sense despertar.
▪ Al matí, encara dorm quan l’alarma s’activa i la seva mare normalment l’ha
d'anar a despertar.
▪ A l’escola, sovint es queixa de mal de cap i somnolència i el seu professor
creu que té dificultats per la concentració.
▪ Durant el cap de setmana se li permet estar despert fins a mitjanit i
després es queda adormit als trenta minuts, però ell dorm fins al migdia.
Quin problema del son presenta?
quierocuidarme.dkv

26. TRASTORN DE RETARD DE FASE
▪ És el més freqüent de l'adolescència.
▪ Temps d'inici i finalització del son retrassat >2 hores.
▪ Un cop el son s'inicia és de característiques normals.
▪ La privació de son provoca somnolència, mal humor, cefalea i problemes de concentració.
▪ Cal restablir el cicle son-vigília a la normalitat → no fer migdiades, mantenir mateix horari de
son els intersetmanals que els festius, no cafeïna ni estimulants, evitar la llum a la nit i la
tecnologia.
▪ Melatonina → pot ajudar a restablir el cicle son-vigília disminuint la latència d'aparició del son i
augmentant el temps total de son. Cal administrar-la entre 3-5 hores abans de dormir.

27. CAS
CLÍNIC
4
▪ Nena 6 anys derivada per sospita deTDAH.
▪ Molt moguda "des de sempre" amb inatenció. Cursa 1ºP amb mal
rendiment escolar.
▪ A més presenta mala tolerància a la frustració.
▪ Història del son: entre 60-90min per conciliar el son i 1-2 despertars cada
nit. Inquietud motriu durant el son i també "dolors de creixement". La
nena necessita que li facin massatges a les cames durant 10-15 min.
▪ Mentre està a classe de vegades també té les mateixes molèsties.
▪ La nena diu que és com si li "piquéssin uns bitxets".
▪ EF normal.
▪ A la nena se li demana que dibuixi les molèsties.
Quin problema del son presenta?
*Picchietti MA, Picchietti DL. Advances in pediatric restless legs syndrome: Iron, genetics, diagnosis and treatment. Sleep Med. 2010 Aug;11(7):643-51.

28. TRASTORN DEL MOVIMENT RELACIONAT
AMB EL SON
▪ Moviments simples, sovint estereotipats, contràriament als complexos moviments de les
parasòmnies.
▪ Head banging, body rocking, head rolling, bruxisme, RLS (síndrome de cames inquietes) i
PLMD (moviments periòdics de les cames).

29. RLS PMLD
● Necessitat de moure les cames, començant o
empitjorant quan està assegut o estirat.
● Desapareix a l'aixecar-se i empitjora al vespre o
a les nits.
● Pot provocar alteracions del son, dificultats per
adormir-se i despertar-se.
● Associat a major risc de depressió i ansietat.
● PSG mostra un índex de moviment periòdic de
les extremitats superior a 5 per hora.
● Associa deteriorament funcional.
Fisiopatologia: factors genètics, alteracions de dopamina i dèficit de ferro .
Pot ser útil per iniciar suplements de ferro per a un nen amb un moviment de les
extremitat i valors de ferritina inferior a 50 ng / ml.

30. *Picchietti DL, Arbuckle RA, Abetz L, Durmer JS, Ivanenko A, Owens JA, Croenlein J, Allen RP, Walters AS. Pediatric restless legs syndrome: analysis of symptom
descriptions and drawings. J Child Neurol. 2011 Nov;26(11):1365-76.

31. CAS
CLÍNIC
5
▪ Nen de 3 anys sa.
▪ Acudeix a visita de pediatria a les 15h i està dormit (és l’hora de la
migdiada) i fa un soroll de ronc mentre dorm.
▪ La mare explica que sempre dorm així: "S'assembla al seu pare, que
també ronca fort ".
▪ Està preocupada perquè té la sensació que no descansa. Al posar-lo a
dormir s’adorm ràpid però es desperta molts cops, entre 6-9 vegades.
▪ També explica també que dorm intranquil, que es belluga molt i que
fins i tot adopta postures "curioses" com la de flexionar el coll molt
cap enrere. Diu que de vegades el ronc perd el ritme com si s'aturés un
moment sense respirar.
▪ El desperten a les 8 del matí. Sol estar de mal humor i li costa
aixecar-se. A la guarderia ha de fer migdiada.
Quin problema del son presenta?

32. SÍNDROME APNEA- HIPOPNEA
OBSTRUCTIVA DE LA SON (SAHOS)
● Episodis repetitius d'obstrucció de les vies respiratòries superiors
generalment acompanyats de dessaturació de l'oxigen sanguini.
● Roncs, somni intranquil i pauses respiratòries.
● Es desperten de mal humor amb mal de cap i sequedat de boca
● Pot afectar-se la concentració diürna → baix rendiment escolar.
● Problemes emocionals o de conducta que es justifiquen per la
hipoxèmia i els microdespertars o arousals responsables d'un somni
fragmentat i superficial.
● Adults >> somnolència diürna → Nens poc freqüent aquest aspecte.
● Signes símptomes per sospitar: respiració bucal diürna, veu nasal o
un fàcies adenoidal, hipertròfia amigdalar.
● Alteracions del comportament→ hiperactivitat, irritabilitat i baix
rendiment escolar.
CRITERIS CLÍNICS ASSOCIATS:
MAJORS:
-Problemes d’aprenentatge
-Dorm a classe
-ConductaTDAH-like
-TA >p97 per l’edat
-Enuresi resistent al tto
-IMC >p97 per l’edat
MENORS:
-OMA i/o CVA freqüents
-Asma / rinitis
-Hipercolesterolèmia (obesitat)
-Pare o mare afectes
-Prematuritat

33. Insomni
Trastorns de la son relacionats amb la respiració
Trastorns de hipersomnolència central
Trastorns del ritme circadià son-vigília
Parasòmnies
Trastorns del moviment relacionats amb el son
Altres trastorns de la son
● Quantitat de son
inadequada
● Alteracions del son
nocturn
(psicoestimulants o
SAOS)
● Patologia: narcolèpsia,
sd. Kleine-Levin, sd.
Prader-Willi...

34. PERQUÈ ÉS IMPORTANT
VALORAR ELS
TRASTORNS DEL SON EN
ELS NENS?

35. • Estat proinflamatori
• Afectació del comportament del nen i afectació cognitiva.
• Problemes cardiovasculars.
• Risc hiperactivitat o conductaTDAH-like s’associa.
Síndrome apnea-hipopnea del son
• En nens ambTEA iTDAH empitjora la simptomatologia.
• En adolescents associació amb ansietat i depressió.
• Empitjorament migranya i cefalea.
• Obesitat
Insomni / retard de fase
• Possible desenvolupament de símptomes anímics.
• Empitjorament de la capacitat atencional i somnolència diürna.
Cames inquietes
*Stranks EK, Crowe SF. The Cognitive Effects of Obstructive Sleep Apnea: An Updated Meta-analysis. Arch Clin Neuropsychol. 2016 Mar;31(2):186-93.
*Fatima Y, Doi SA, Mamun AA. Longitudinal impact of sleep on overweight and obesity in children and adolescents: a systematic review and
bias-adjusted meta-analysis. Obes Rev. 2015 Feb;16(2):137-49.
*Walter LM, Yiallourou SR, Vlahandonis A, Sands SA, Johnson CA, Nixon GM, Davey MJ, Trinder J, Walker AM, Horne RS. Impaired blood pressure control in
children with obstructive sleep apnea. Sleep Med. 2013 Sep;14(9):858-66.

36. CONCLUSIONS
▪ Estudis realitzats a poblacions pediàtriques han mostrat associacions adverses entre indicadors de salut i
patrons de son inadequats, com ara composició corporal, regulació emocional, creixement, cognició,
rendiment acadèmic, qualitat de vida, sensibilitat a la insulina i pressió arterial.
▪ L'avaluació haurà d'incloure una història detallada, amb les característiques del son, horaris,
comportaments associats al son, ambient i trastorns relacionats amb el son.
▪ Un dèficit crònic de son pot provocar somnolència diürna patològica, hiperactivitat, inatenció, fracàs
escolar i depressió.
▪ L'ús de noves tecnologies té una repercussió important en la qualitat i duració del son en totes les edats
en sentit negatiu.
▪ Els trastorns del son empitjoren les malalties cròniques.