SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
[object Object]
Per comprendre la manca de producció novel·lística durant el Noucentisme, cal veure alguns dels trets d'aquest moviment artístic i cultural. El Noucentisme es caracteritza per la  intervenció  en la vida pública amb la finalitat de construir una nova societat, una Catalunya més moderna i europea (la  Ciutat Ideal ).
El Noucentisme com a moviment cultural es defineix per la col·laboració entre un sector de la intel·lectualitat i els polítics catalanistes. * Dirigisme cultural, acceptat pels intel·lectuals noucentistes. * Aparició d'una “intel·lectualitat orgànica” (Eugeni d'Ors, J. Carner, J. Bofill i Mates, V. Gassol): intel·lectuals-polítics. * Substitució de l'ideal de professionalització per la col·laboració dels intel·lectuals en les institucions polítiques. * Exclusió o marginació dels sectors intel·lectuals més allunyats del catalanisme conservador (anarquistes, catalanistes d'esquerra, socialistes, etc.)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Alguns fets històrics marquen canvis i inflexions en el període noucentista: 1909 Setmana Tràgica (retraïment d'una part de la intel·lectualitat, arraconament dels sectors més esquerrans i anarquistes...) 1917 Mort d'Enric Prat de la Riba i proclamació de Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat (es passa d'un noucentisme més intel·lectual i amb grans projectes culturals a una política més populista) 1923 Dictadura de Primo de Rivera
Com a moviment cultural, el Noucentisme desapareix el 1923, amb la dictatura de Primo de Rivera.  La burgesia catalana, que havia donat suport al catalanisme de la Lliga, ara sosté la dictadura, tot i ser anticatalanista.  El Noucentisme ja només continuarà existint en algunes manifestacions artístiques i literàries.
El Noucentisme selecciona algunes de les tendències artístiques ja existents al segle XIX i durant el Modernisme i exclou aquelles que resultaven contradictòries. En la selecció realitzada i en l'actitud ideològica dels noucentistes hi ha un dels factors de la manca de novel·la durant aquests anys.
El Noucentisme (Eugeni d'Ors) assumeix les teories de l' arbitrarisme , explicades per Casellas i defensades per Alomar. L'arbitrarisme (art desvinculat de la realitat) se situa a l'altre extrem del naturalisme (determinisme) i del realisme, que havien donat un bon resultat en la novel·la. També es combaten les teories espontaneistes, que defensaven la transmissió de l'emoció directa, sense passar per un procés d'elaboració.
El classicisme respon a l'interès dels noucentistes per un art arbitrari, que cerca la perfecció formal. Enllaça amb algunes tendències de segle XIX (parnassianisme) i amb l'Escola Romana francesa (Jean Moréas, Maurice Barrès, etc.), que és introduïda a Catalunya per Eugeni d'Ors, Joaquim Torres-Garcia i Josep M. Junoy. El classicisme noucentista implica els valors d'ordre, control, mesura, autoritat... És una reacció contra l'esperit de revolta, contra la bohèmia.  En canvi, el classicisme de Carducci (revolucionari, satànic...) és reduït als aspectes formals.
Els noucentistes defensen el  mediterranisme.   Diverses raons: * cerquen les arrels en una tradició pròpia * rebutgen el mite del nord (modernista), perquè l'associen al decadentisme, i creen un mite compensatori * el mediterranisme enllaça perfectament amb el classicisme i amb l'arbitrarisme
L'ideal de  civilitat  també encaixa en l'arbitrarisme. El Noucentisme és un moviment urbà (barceloní, sobretot).  El món rural és vist com quelcom negatiu (domini de la natura sobre l'home). Quan es presenta la natura, és una natura “urbanitzada” (natura-jardí). La Ciutat noucentista és un ideal, que s'identifica amb idees com la polis grega (democràcia, cultura, convivència, civilització...). La novel·la rural oferia una visió antiquada i negativa de Catalunya.
Joaquim Sunyer, 1917
Joaquim Torres Garcia
Joaquim Torres Garcia
El Noucentisme també estén altres idees sobre l'obra d'art: * Perfecció formal (obra ben feta, exigència de qualitat, refús de la facilitat...) * Artificiositat lingüística (construcció d'una llengua literària, allunyada de la llengua col·loquial). * Concepció jeràrquica dels gèneres literaris (de la Poesia, el gènere superior, neixen els altres) * Exemplarietat de l'obra artística / literària (exclusió d'aquells temes que mostrin una realitat imperfecta o negativa).
Els noucentistes creen un model teòric de novel·la que esdevindrà inviable: * manca de viabilitat del model de llengua a usar * impossibilitat d'escriure una novel·la desvinculada del món real * excés d'abstracció * dificultat d'introduir el classicisme en la novel·la * dificultat d'aconseguir la perfecció formal * impossibilitat de cenyir-se a uns temes exemplars * exclusió d'una part molt important de la realitat (la ruralia), que ja gaudia d'una tradició novel·lística * la novel·la esdevé un gènere “acomplexat” (major importància de la poesia)
A la crisi de la novel·la a Catalunya durant el noucentisme s'uneix la crisi del model realista de novel·la arreu d'Europa. < Eugeni d'Ors Anatole France > El model d'una novel·la abstracta, filosòfica... (d'Ors), que no reflecteix una realitat concreta, fracassa i no té seguidors.
La novel·la rural és vista com un model antiquat. Hi ha una actitud bel·ligerant contra el ruralisme per part d'alguns joves noucentistes. Tot i això, els noucentistes accepten el ruralisme de J. Ruyra. La novel·la ciutadana existent (Rusiñol, Oliver, Folch i Torres) encara està molt vinculada al costumisme i al segle XIX. El noucentisme integrarà un cert costumisme, però aquesta novel·la ciutadana no és un model a continuar perquè no mostra una ciutat moderna.  Hi ha un oblit de la figura de Narcís Oller.
Xavier Nogués
Al final de la primera dècada del segle XX comença a desaparèixer la novel·la modernista (1912,  La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , de Josep Pous i Pagès), sense que hi hagi una novel·lística noucentista que la substitueixi. Cap a 1911 desapareixen les principals col·lec-cions que publicaven novel·les (Joventut, El Poble Català...). Però el Noucentisme no en crea de noves que les substitueixin. Només Francesc Matheu (Il·lustració Catalana) segueix publicant novel·les, però no accepta les normes ortogràfiques de l'IEC. Matheu acaba publicant obres anacròniques (ruralisme manso, novel·la rosa, costumisme...) i de poca qualitat.
© Pere Rosselló Bover, 2011

More Related Content

What's hot

Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
Josep Miquel
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
juanjogonzalez
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
gemmaencamp
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 

What's hot (20)

Pompeu fabra
Pompeu fabraPompeu fabra
Pompeu fabra
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
La renaixença
La  renaixençaLa  renaixença
La renaixença
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
 
Antígona
AntígonaAntígona
Antígona
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 

Viewers also liked (13)

La narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XXLa narrativa catalana del segle XX
La narrativa catalana del segle XX
 
Catà belgica
Catà belgicaCatà belgica
Catà belgica
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Bartomeu rossello porcel
Bartomeu rossello porcelBartomeu rossello porcel
Bartomeu rossello porcel
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Poesía modernista
Poesía modernistaPoesía modernista
Poesía modernista
 
Pere calders
Pere caldersPere calders
Pere calders
 

Similar to El noucentisme i la novel·la

Similar to El noucentisme i la novel·la (20)

9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
El Modernisme a Catalunya
El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
El Modernisme a Catalunya
 
Introducció al Modernisme
Introducció al ModernismeIntroducció al Modernisme
Introducció al Modernisme
 
Elmodernismeacatalunya
ElmodernismeacatalunyaElmodernismeacatalunya
Elmodernismeacatalunya
 
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I AvantguardismeEl Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
 
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
Unitat 4  La Poesia DavantguardaUnitat 4  La Poesia Davantguarda
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
 
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
Unitat 4  La Poesia DavantguardaUnitat 4  La Poesia Davantguarda
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
 
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
Unitat 4  La Poesia DavantguardaUnitat 4  La Poesia Davantguarda
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
 
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
Unitat 4  La Poesia DavantguardaUnitat 4  La Poesia Davantguarda
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
 
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
Unitat 4  La Poesia DavantguardaUnitat 4  La Poesia Davantguarda
Unitat 4 La Poesia Davantguarda
 
Modernisme mossèn.pptx
Modernisme mossèn.pptxModernisme mossèn.pptx
Modernisme mossèn.pptx
 
El Modernisme
El ModernismeEl Modernisme
El Modernisme
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Modernisme01
Modernisme01Modernisme01
Modernisme01
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
Modernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I AvantguardaModernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I Avantguarda
 

El noucentisme i la novel·la

  • 1.
  • 2. Per comprendre la manca de producció novel·lística durant el Noucentisme, cal veure alguns dels trets d'aquest moviment artístic i cultural. El Noucentisme es caracteritza per la intervenció en la vida pública amb la finalitat de construir una nova societat, una Catalunya més moderna i europea (la Ciutat Ideal ).
  • 3. El Noucentisme com a moviment cultural es defineix per la col·laboració entre un sector de la intel·lectualitat i els polítics catalanistes. * Dirigisme cultural, acceptat pels intel·lectuals noucentistes. * Aparició d'una “intel·lectualitat orgànica” (Eugeni d'Ors, J. Carner, J. Bofill i Mates, V. Gassol): intel·lectuals-polítics. * Substitució de l'ideal de professionalització per la col·laboració dels intel·lectuals en les institucions polítiques. * Exclusió o marginació dels sectors intel·lectuals més allunyats del catalanisme conservador (anarquistes, catalanistes d'esquerra, socialistes, etc.)
  • 4.
  • 5. Alguns fets històrics marquen canvis i inflexions en el període noucentista: 1909 Setmana Tràgica (retraïment d'una part de la intel·lectualitat, arraconament dels sectors més esquerrans i anarquistes...) 1917 Mort d'Enric Prat de la Riba i proclamació de Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat (es passa d'un noucentisme més intel·lectual i amb grans projectes culturals a una política més populista) 1923 Dictadura de Primo de Rivera
  • 6. Com a moviment cultural, el Noucentisme desapareix el 1923, amb la dictatura de Primo de Rivera. La burgesia catalana, que havia donat suport al catalanisme de la Lliga, ara sosté la dictadura, tot i ser anticatalanista. El Noucentisme ja només continuarà existint en algunes manifestacions artístiques i literàries.
  • 7. El Noucentisme selecciona algunes de les tendències artístiques ja existents al segle XIX i durant el Modernisme i exclou aquelles que resultaven contradictòries. En la selecció realitzada i en l'actitud ideològica dels noucentistes hi ha un dels factors de la manca de novel·la durant aquests anys.
  • 8. El Noucentisme (Eugeni d'Ors) assumeix les teories de l' arbitrarisme , explicades per Casellas i defensades per Alomar. L'arbitrarisme (art desvinculat de la realitat) se situa a l'altre extrem del naturalisme (determinisme) i del realisme, que havien donat un bon resultat en la novel·la. També es combaten les teories espontaneistes, que defensaven la transmissió de l'emoció directa, sense passar per un procés d'elaboració.
  • 9. El classicisme respon a l'interès dels noucentistes per un art arbitrari, que cerca la perfecció formal. Enllaça amb algunes tendències de segle XIX (parnassianisme) i amb l'Escola Romana francesa (Jean Moréas, Maurice Barrès, etc.), que és introduïda a Catalunya per Eugeni d'Ors, Joaquim Torres-Garcia i Josep M. Junoy. El classicisme noucentista implica els valors d'ordre, control, mesura, autoritat... És una reacció contra l'esperit de revolta, contra la bohèmia. En canvi, el classicisme de Carducci (revolucionari, satànic...) és reduït als aspectes formals.
  • 10. Els noucentistes defensen el mediterranisme. Diverses raons: * cerquen les arrels en una tradició pròpia * rebutgen el mite del nord (modernista), perquè l'associen al decadentisme, i creen un mite compensatori * el mediterranisme enllaça perfectament amb el classicisme i amb l'arbitrarisme
  • 11. L'ideal de civilitat també encaixa en l'arbitrarisme. El Noucentisme és un moviment urbà (barceloní, sobretot). El món rural és vist com quelcom negatiu (domini de la natura sobre l'home). Quan es presenta la natura, és una natura “urbanitzada” (natura-jardí). La Ciutat noucentista és un ideal, que s'identifica amb idees com la polis grega (democràcia, cultura, convivència, civilització...). La novel·la rural oferia una visió antiquada i negativa de Catalunya.
  • 15. El Noucentisme també estén altres idees sobre l'obra d'art: * Perfecció formal (obra ben feta, exigència de qualitat, refús de la facilitat...) * Artificiositat lingüística (construcció d'una llengua literària, allunyada de la llengua col·loquial). * Concepció jeràrquica dels gèneres literaris (de la Poesia, el gènere superior, neixen els altres) * Exemplarietat de l'obra artística / literària (exclusió d'aquells temes que mostrin una realitat imperfecta o negativa).
  • 16. Els noucentistes creen un model teòric de novel·la que esdevindrà inviable: * manca de viabilitat del model de llengua a usar * impossibilitat d'escriure una novel·la desvinculada del món real * excés d'abstracció * dificultat d'introduir el classicisme en la novel·la * dificultat d'aconseguir la perfecció formal * impossibilitat de cenyir-se a uns temes exemplars * exclusió d'una part molt important de la realitat (la ruralia), que ja gaudia d'una tradició novel·lística * la novel·la esdevé un gènere “acomplexat” (major importància de la poesia)
  • 17. A la crisi de la novel·la a Catalunya durant el noucentisme s'uneix la crisi del model realista de novel·la arreu d'Europa. < Eugeni d'Ors Anatole France > El model d'una novel·la abstracta, filosòfica... (d'Ors), que no reflecteix una realitat concreta, fracassa i no té seguidors.
  • 18. La novel·la rural és vista com un model antiquat. Hi ha una actitud bel·ligerant contra el ruralisme per part d'alguns joves noucentistes. Tot i això, els noucentistes accepten el ruralisme de J. Ruyra. La novel·la ciutadana existent (Rusiñol, Oliver, Folch i Torres) encara està molt vinculada al costumisme i al segle XIX. El noucentisme integrarà un cert costumisme, però aquesta novel·la ciutadana no és un model a continuar perquè no mostra una ciutat moderna. Hi ha un oblit de la figura de Narcís Oller.
  • 20. Al final de la primera dècada del segle XX comença a desaparèixer la novel·la modernista (1912, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , de Josep Pous i Pagès), sense que hi hagi una novel·lística noucentista que la substitueixi. Cap a 1911 desapareixen les principals col·lec-cions que publicaven novel·les (Joventut, El Poble Català...). Però el Noucentisme no en crea de noves que les substitueixin. Només Francesc Matheu (Il·lustració Catalana) segueix publicant novel·les, però no accepta les normes ortogràfiques de l'IEC. Matheu acaba publicant obres anacròniques (ruralisme manso, novel·la rosa, costumisme...) i de poca qualitat.
  • 21. © Pere Rosselló Bover, 2011