1.
FLEXIBILITAT CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM D’UNA ARTICULACIÓ <ul><li>NO CONFONDRE AMB: </li></ul><ul><li>ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat. </li></ul><ul><li>STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura poc flexible). </li></ul>Amplitud de moviment (ADM)

2.
LA PODEM CLASSIFICAR EN: ESTÀTICA O PASSIVA DINÀMICA O ACTIVA Segons Fleischman En relació al grau de mobilitat assolit amb moviments lents i realitzats amb ajuda. La mobilitat assolida en la gran majoria dels moviments esportius, generats per forces com la contracció dels agonistes i efectes combinats de la gravetat i altres elements externs

3.
FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR COMPONENT MUSCULAR COMPONENT ARTICULAR El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments

4.
DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT MECÀNICS ELASTICITAT (elastina) RIGIDESA (colagen) NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS EXTERNS SEXE, EDAT, HORA DEL DIA, TEMPERATURA

5.
FACTORS MECÀNICS RIGIDESA Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa ELASTICITAT Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs sense modificació estructural o funcional En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen , que aporta la rigidesa, i l’ elastina , que ens dóna la capacitat d’elongació

6.
MÒDUL DE YOUNG Material rígid, com l’os, que suporta grans tensions però molt baixa deformació.

7.
Material poc deformable, com el tendó (majoria de colagen i poca elastina) Material elàstic, com els lligaments

8.
FACTORS NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular. RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARS El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul

9.
FACTORS EXTERNS SEXE EDAT HORA DEL DIA TEMPERATURA EXTERNA

10.
MÈTODES D’ENTRENAMENT SOBRE EL COMPONENT MUSCULAR <ul><li>Estàtic passiu </li></ul><ul><li>Passiu assistit </li></ul><ul><li>Bob Anderson </li></ul><ul><li>FNP </li></ul><ul><li>3-S Holt </li></ul><ul><li>En tensió activa </li></ul>SOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS <ul><li>Dinàmics: Rebots </li></ul><ul><li>Estàtics passius i assistits </li></ul>NO AMB NENS

11.
Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular i generar efecte de relaxació muscular Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. ( Beualieu(1981), Madding et al.(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997) ESTÀTIC PASSIU PASSIU- ASSISTIT Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.

12.
Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del múscul. Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.

13.
ANDERSON

14.
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF) 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

15.
3-S DE HOLT 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

16.
MÈTODES DINÀMICS REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS

17.
DYNAMIC STRETCHING

18.
OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT DE FLEXIBILITAT Permetre la realització dels gestos tècnics. Prevenir lesions per sobreestirament Assolir un correcte equilibri artromuscular Recuperar l’estat del múscul

19.
MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR: A L’INICI DE L’ESCALFAMENT CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç <ul><li>Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU ¿?. </li></ul><ul><li>-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?) </li></ul>AL FINAL DE L’ESCALFAMENT

20.
ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al rendiment. És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann, Klee,1992; Henning y col. 1994) Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius .

21.
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003) PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. ( Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)

22.
PREGUNTES... QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT? CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)? L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR? HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?) QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?

23.
ESTIRAMENTS CORRECTES - El múscul que es pretén estirar ha de trobar-se en l’estat màxim de repòs - La columna vertebral ha de trobar-se en descàrrega o bé mantenint les seves curvatures anatòmiques ESTIRAMENTS NOCIUS - En postura de càrrega la columna vertebral no manté les curvatures anatòmiques ESTIRAMENTS CONTRADICTORIS - El múscul que es pretén estirar no es troba en repòs

24.
ELS TESTS PER VALORAR LA FLEXIBILITAT SIT AND REACH FLEXIÓ PROFUNDA TRONC GONIOMETRE

25.
ANEM A LA PRÀCTICA!!

27.
VELOCITAT

28.
EXISTEIX LA VELOCITAT? QUIN ÉS L’ÒRGUEN RESPONSABLE DE LA SEVA ACCIÓ? HI HA DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESPORTS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS? ES POT ENTRENAR LA VELOCITAT? QUINS TIPUS DE VELOCITAT HI HA?

29.
VELOCITAT LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE DE REACCIÓ GESTUAL CÍCLICA

30.
FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT DE REACCIÓ Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats. Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul. L’estimulació de les diferents unitat motores implicades. ACÍCLICA CÍCLICA Factors neuronals i factors inter intra musculars + La força i la resistència

31.
EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT +++ +++ ++ + + ♂ ♀ +++ ++ + ♂ ACÍCLICA ++ ++ + ♀ + ♀ +++ ++ ♂ CÍCLICA ++ REACCIÓ 18-20 16-18 14-16 12-14 10-12 8-10

32.
SEGONS LA FÍSICA, LA VELOCITAT ÉS: V= e/t A NIVELL ESPORTIU ES VINCULA AL MÍNIM TEMPS POSSIBLE AQUESTA DEFINICIÓ POT SER ÚTIL PER A ESPORTS INDIVIDUALS DE BAIXA INCERTESA...PERÒ NO ÉS ÚTIL PER A ESPORTS COL·LECTIUS!! A LA RECERCA DE LA VELOCITAT...

33.
CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete LA VELOCITAT ENTESA COM UNA QUALITAT COGNITIU-MOTRIU

34.
ATENCIÓ! LA VELOCITAT COL·LECTIVA NO ÉS LA SUMA DE LES VELOCITATS INDIVDUALS!! “ LA VELOCITAT DE L’EQUIP DETERMINARÀ LA VELOCITAT DE JOC PER SOBRE DE LA VELOCITAT DE QUALSEVOL JUGADOR, PER TANT, LES ACCIONS DE JOC GAIREBÉ MAI VINDRAN DETERMINADES PER LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT DELS JUGADORS, VINDRAN CONDICIONADES PER LA VELOCITAT AMB LA QUE ES MOU LA PILOTA.” GARCIA MANSO et AL (1996) L’EQUIP GESTIONARÀ LA VELOCITAT NECESSÀRIA EN FUNCIÓ DE LA SEVA FILOSOFIA I OBJECTIUS DE L’EQUIP, TROBANT UNA VELOCITAT DE JOC ADEQUADA

35.
“ LA CAPACITAT D’UN EQUIP I/O JUGADOR PER RESOLDRE DE DE FORMA ÒPTIMA LES TASQUES/OBJECTIUS CONSUBSTANCIALS A LES DIFERENTS FASES I SUBFASES DEL JOC” A. VALES I A. ARECES, 2002 DEFINICIÓ DE VELOCITAT EN ESPORTS COL·LECTIUS AIXÒ ENS PORTA A DUES MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT INDIVIDUAL COL·LECTIVA

36.
CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete CONCEPTE DE VELOCITAT DE L’ESPORTISTA QUÈ CONDICIONARÀ AQUESTA VELOCITAT? La disponibilitat cognitiva del jugador La disponibilitat condicional del jugador La disponibilitat coordinativa i tècnica específica La capacitat del jugador per suportar la fatiga

37.
MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:

38.
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat

39.
MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?

40.
MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST Vinculat a la capacitat condicional, coordinativa i tècnica del jugador

41.
MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT DEL JUGADOR ABANS DE COMENÇAR A ACTUAR VELOCITAT DISCRIMINATIVA: La capacitat del subjecte per analitzar els estímuls que informen de l’acció a realitzar (NO ÉS MESURABLE!) VELOCITAT EN LA PRESA DE DECISIONS: La velocitat amb la qual un subjecte selecciona l’acció a realitzar

42.
ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

43.
DURANT L’ACTE MOTOR VELOCITAT INICIAL: La resposta motriu davant d’una situació. Aquesta depèn exclusivament de la força. És el temps que transcórrer des de que l’estímul arriba al múscul i l’activitat motriu. Normalment es troba vinculada a accions aïllades (acícliques) (un llançament, un salt...) VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: Capacitat de realitzar una trajectòria en el temps òptim

44.
VELOCITAT I ACCELERACIÓ ENTENEM L’ACCELERACIÓ COM EL CANVI DE VELOCITAT PER UNITAT DE TEMPS. NO CONFONDRE AMB VELOCITAT MITJA, ENTESA COM LA RELACIÓ ENTRE L’ESPAI TOTAL I EL TEMPS DEDICAT A COBRIR-LO A NOSALTRES QUÈ ENS INTERESSA MÉS?

45.
HO MIREM QUAN FEM UN TEST DE VELOCITAT?

46.
MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT COL·LECTIVA VELOCITAT COL·LECTIVA VELOCITAT OFENSIVA VELOCITAT DEFENSIVA Velocitat de progressió de la pilota Velocitat de circulació de la pilota Velocitat de recuperació/ interrupció de la pilota

47.
RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE VELOCITAT S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ

48.
MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT 1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA. 2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA. 3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6” 4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA. 5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ) 6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT. Font: Portolés,J.

49.
NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat. Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions... Interessant treballar abdominals i propiocepció CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT) Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984)

50.
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp): -Central 12 -Pivot defensiu 15 -Interior 30 -Davanter 20-30 “ MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

51.
EL PORTER i la velocitat de reacció LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació) LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m . A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals). PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...

52.
VELOCITAT PILOTA

53.
Àrbitre