la decadència i la renaixença catalanes

1. LA DECADÈNCIA
per Pilar Gobierno

2. Contextualització
històrica
La literatura popular
S. XVI
El Renaixement
S. XVII
El Barroc

3. Contextualització
històrica
POESIA DEL SEGLE XVI AL XVIII
Del període que va des del Renaixement fins a la Il·lustració a Catalunya rep el
nom de Decadència. Un període on es combinen diversos factors negatius:
1 2 3
Afebliment de la Davallada de la Situació de
personalitat política qualitat literària en diglòssia radical tan
catalana les obres lingüística com
produïdes. cultural.

4. Contextualització
històrica
1
Afebliment de la
• Castellanització progressiva, sobretot arran de
personalitat política
la unió de Catalunya i Castella amb el casament de
Ferran II i Isabel la Catòlica (1469). catalana
• Política uniformitzadora i centralista de la
dinastia dels Àustries.
• Aquesta situació desfavoreix els intel·lectuals
catalans.
• Decret de Nova Planta (1716). El rei Felip V
imposa l’absolutisme monàrquic que anul·la les
institucions catalanes i es suprimeix el català com a
llengua oficial.

5. Contextualització
històrica
2
• Cal distingir el que és considerat com a producció
Davallada de la
literària culta i elitista de les manifestacions
literàries populars, de tradició oral i poc o gens qualitat literària en
vinculades a la cort.
les obres
• En els cercles intel·lectuals seguien els models i produïdes.
llengua de la literatura espanyola en ple Siglo de
Oro.
• La literatura popular marcava el ritme i l’expressió
de la vida quotidiana i les festes ancestrals,
entretenint el poble baix i analfabet (el 90% de la
població).
• Cristòfor Despuig va fer una defensa aferrissada
de la llengua catalana i una denúncia decidida dels
prejudicis lingüístics en l’obra: Los col·loquios de
la insigne ciutat de Tortosa (1557)

6. Contextualització
històrica
• Bona part dels escriptors catalans enlluernats pel
Siglo de Oro espanyol es passen al castellà.
3
Agreujant la situació de diglòssia cultural i
lingüística imposada. Situació de
• Fins el s. XVIII no apareix una recuperació de la diglòssia radical tan
cultura catalana reflectida pel pedagog Baldiri lingüística com
Reixac que va publicar les Instruccions per
l’ensenyança de minyons (1749), en la qual es cultural.
defensa la conveniència d’aprendre el català com
a primera llengua, perquè era l’única de la
majoria de la població Catalana, en àmbits
informals i col·loquials. També deia que calia
aprendre l’espanyol perquè era la llengua
hegemònica en els àmbits formals.
• Durant la guerra del francès s’escriuen molt
documents en català amb la intenció que los
payeses de la montaña lo entiendan.
• Durant l’ocupació napoleònica (1808-1814),
Josep P. Ballot escriu per encàrrec la Gramàtica
i apologia de la llengua catalana, considerada el
precedent de l’esperit de la Renaixença.

7. La literatura popular
Trets característics:
Són composicions poètiques anònimes, de tradició oral, acompanyades d’una
melodia que n’afavoria la difusió.
Les cançons s’aprenien i es cantaven en festes i trobades col·lectives d’àmbit
familiar i es recopilaven en cançoners i romancers.

8. La literatura popular
Nadales
goigs
Cançoners
Conrades I cançons
de pandero
Cançons
de bandolers
Lladres de
cami ral

9. La literatura popular
Romanços
Provenen dels antics cantars de Romanços autòctons
gesta, guardats a la memòria del
poble dels llargs poemes èpics que
els joglars que interpretaven en A partir del s. XVII I XVIII
castells i places. Després, i amb el destaquen:
mateix model mètric, se’n van anar
creant de manera oral amb el mateix El comte Arnau, El mariner, El
caràcter narratiu i la tradició oral dels testament d’Amèlia, L’hereu Riera I
primers. Els estudiants de Tolosa.
Existeixen de procedència provençal
o francesa i de castellana.

10. S. XVI
El Renaixement

11. S. XVI
El Renaixement
Període històric
s. XV al XVI que s’inicia a Itàlia
Influeix a Europa
en tots els àmbits
culturals
Retorn dels valors Refús de l’època Retorn de
de l’antiguitat medieval l’Humanisme
clàssica en filosofia,
filofogia i teologia
amb l’ús del llatí

12. S. XVI
El Renaixement
Producció literària
catalana
L’Humanisme
El model medieval literari
continua vigent,
Llengües vulgars Sent un interès alguns autors
excepcional per l’home segueixen escrivint
–que representa en llatí o castellà.
l’equilibri entre àngel i
El Renaixement va bèsties- i a la vegada La poesia renaixentista
coincidir amb un pel món. va seguir tres línies:
període de canvis que Es passa d’una visió • Línia medieval
van reflectir en la teocèntrica pròpia del (influenciada per March)
concepció i creació de món medieval, a una • Influència italiana
l’Estat modern. Les visió antropocèntrica, • Caire popular i
llengües vulgars que caracteritzarà tradicional
superen la seva aquest segle.
condició d’inferioritat Destaca la reforma Autors destacats: Pere
respecte el llatí. protestant de l’Església Serafí, Joan
amb l’Erasme de Timoneda.
Rotterdam.

13. S. XVII
El Barroc

14. S. XVII
El Barroc
Es desenvolupa a
Europa a finals del XVI
i al llarg del XVII
Oposició amb el
moviment anterior
Desencant Evasió a través La fugacitat de la vida
i valors en crisi de l’art. El pas del temps
El barroc és l’evolució Recargolament, que destrueix la bellesa.
del renaixement artifiositat El gust per la monstruositat
Exagerada, i pel grotesc
recarregament Il·lusions òptiques
i enfarfegament Neguit, desencís
i disconformitat

15. S. XVII
El Barroc
El Vallfogonisme
El rector
El gust per la ironia i
de Vallfogona
l’humor va donar lloc
El culteranisme al Vallfogonisme,
corrent
Francesc Vicent Garcia
que va augmentar la
va néixer a Tortosa.
fama del rector.
Va ser conegut
Cercava l’expressió de literàriament com el
la bellesa absoluta a La seva obra:
rector de Vallfogona, L’Harmonia
través de l’exageració rectorat que va ocupar.
de les formes del Parnàs.
Poeta destacat per la
emprades en el seva diversitat i La producció literària es
Renaixement. varietat d’obra. va centrar principalment
Autor català: Francesc Va representar dues en el Principat. A
de Fontanella influït actituds literàries: una València
per Garcilaso de la elegant i retòrica i i les Balears les
Vega. l’altra satírica, irònica, produccions són
burlesca i escatològica. escasses
i en castellà.

16. Seguirem...
La Renaixença
El Modernisme. Joan Maragall. Poesia
Noucentisme. Josep Carner
La poesia de preguerra i postguerra. Poesia d’avanguarda
Salvat-Papasseit

17. EL ROMANTICISME
I LA RENAIXENÇA

18. Contextualització
històrica
La Renaixença
Jacint Verdaguer
Àngel Guimerà
Narcís Oller

19. Contextualització
històrica
Ressorgiment de la
• A començament del s. XIX van proliferar personalitat
defenses, diccionaris i polèmiques a l’entorn
de la llengua, demostrant un interès de catalana
recuperació cultural molt vinculat als
moviments romàntics europeus de l’època
(entusiasme pels valors històrics i tradicions
culturals pròpies).
• En l’àmbit polític cal destacar la Guerra del
Francès (1808-1814)
• Transformació social i econòmica provocada
per la industrialització de Catalunya

20. Contextualització
• Un moviment cultural que es va iniciar a Alemanya
i Anglaterra a final del s. XVIII i es va estendre pels històrica
altres països europeus durant el s. XX.
• És una època de transformacions, marcada pels
idearis de la Revolució Francesa i els efectes de la
Revolució Industrial.
El Romanticisme
• És un canvi profund de la manera d’entendre el
món i l’art, s’abandona el model clàssic.
• El Romanticisme és un moviment innovador que
basarà la seva estètica en l’exaltació de la
sensibilitat individual. Transmetre emocions i
sentiments propis a través de l’art és la seva
missió.
• L’artista mostrarà a través de la seva obra el seu
món interior, el seu estat d’ànim i la seva visió
personal de la realitat.
• Imaginació, originalitat, espontaneïtat i llibertat per
crear un obra única.
• El moviment romàntic mira camp el món medieval
per exaltar l’origen de les cultures europees, per
poder escriure històries llegendàries i exaltar els
sentiment nacional dels pobles.

21. Contextualització
històrica
• Tradicionalment s’ha datat el començament
del moviment l’any 1833, en què
Bonaventura Carles Aribau escriu la seva LA RENAIXENÇA
Oda a la pàtria (on s’exalta la pàtria, el
passat històric i la llengua). com a moviment
literari català
• Un altre fet cabdal en l’inici del moviment és
el pròleg de Joaquim Rubió i Ors a Lo Gayté
del Llobregat (1841). En aquests pròleg
s’exposa d'ideari del moviment (la
reivindicació del català com a llengua
literària) i es proposa el restabliment dels
Jocs Florals.
• Ideari: Promoure l’activitat literària,
crear una literatura pròpia, fomentar el
coneixement de la història pròpia i crear
institucions catalanistes.
• Any 1877 es publica l’Atlàntida de Jacint
Verdaguer, el primer gran poema èpic de la
literatura catalana contemporània.

22. Contextualització
històrica
• Es du a terme el 1859.
• Lema: Pàtria, fe i amor. (Tres premis de
poesia) La restauració del
• A partir d’aquest moment la producció Jocs Florals
literària catalana és protegida per les
institucions.
• Els Jocs Florals significaren:
• la creació d’un mecanisme de difusió
(premsa i edició)
• el fet d’acostumar el públic a acceptar la
dignitat literària de la llengua
• l’assoliment d’una plataforma de prestigi
social
• la consolidació del moviment polític
catalanista
• l’aparició i difusió dels autors més
importants dels moviment

23. Contextualització
històrica
• El català no havia perdut terreny com a parla
col·loquial; el que preocupava els escriptors
de l’època era la llengua culta. Antecedents de la
normativització
• Fruit d’aquesta preocupació al llarg del s. XIX
proliferen obres de gramàtica (un total de
17), vocabularis i diccionaris (Pompeu Fabra
ja va fer una proposta de gramàtica el 1891 a
la revista modernista l’Avenç).
• Aqueta proliferació propicia un cert
desconcert. Hi havia quatre tendències:
• La tradicional
• L’acadèmica
• La del s. XV (Ausiàs March, Tirant...)
• La del català que ara es parla
• No s’aconsegueix que els escriptors es posin
d’acord ni es sometin. Haurem d’esperar fins
el s. XX.

24. Jacint Verdaguer
 Neix a Folgueroles l’any 1845. Fill de pagesos, ingressa als 10
anys al seminari de Vic.
 Adquireix educació en humanitats, filosofia i teologia.
 Comença molt aviat a escriure i als 20 anys obté dos guardons en
els Jocs Florals de BCN.
 Per temes de salut s’embarca uns anys i més tard passa a residir
al palau del Marquès de Comillas com a capellà de la família i es
dedica plenament a la creació literària.
 Als quaranta anys pateix una crisi espiritual i es dedica a practicar
l’exorcisme i a fer obres de caritat, activitats que provoquen el seu
endeutament.
 Aquest comportament irregular provoca el seu desterrament al
santuari de Gleva (Osona). En aquest moment ja consideraven que
s’havia tornat boig.
 Mort de tuberculosi el 1902 a Vallvidrera. L’enterrament de Mossèn
Cinto, com el coneixia la gent, va ser una manifestació de dol
popular.

25. Jacint Verdaguer
 És el gran poeta de la Renaixença (s. XIX).
 Creador de la llengua literària moderna.
 Aficionat a transcriure llegendes i rondalles populars i a
llegir literatura clàssica.
 Creador d’un estil propi que combina elements populars i
cultes.
 Va ser molt reconegut tant per la gent senzilla com pels
cercles intel·lectuals.
 De temperament idealista, apassionat i rebel, conferiran
en ell una sensibilitat romàntica.
 Els protagonistes de les seves obres: la natura, els mites,
els símbols, la imaginació, la nostàlgia pel passat, el
sentimentalisme, l’interès per la cultura popular i el
nacionalisme.
 És considerat la gran figura del romanticisme català.

26. Jacint Verdaguer
 Verdaguer va ser un sacerdot dedicat a la vida mística i a
la caritat. També l’estimació pel seu país el va portar a
interessar-se per la cultura popular i a elogiar la seva terra.
 Part de la seva obra lírica té un caràcter religiós i patriòtic.
 Destaquen Idil·lis i cants místics, Flors de Calvari i
Pàtria.
 Alguns poemes s’han convertit en cançons molt
conegudes com el Virolai (himne de Montserrat), Lo noi
de la mare (cançó de bressol nadalenca) i l’Emigrant
(enyorança d’un emigrant).
 Verdaguer reescriu moltes rondalles i llegendes antigues,
algunes en prosa, com Lo Marineret de Sant Pau, i
d’altres en vers, com Lo comte Arnau.

27. Àngel Guimerà
 Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845. De mare canària i
pare català, comerciant establert a l’illa.
 El 1853 la família es trasllada al Vendrell, on Guimerà
s’adapta als costums i llengua catalanes.
Aquest fet el marcarà profundament i quedarà reflectit a la
seva obra. Alguns dels personatges són mestissos i
pertanyen a mons culturals oposats.
 Als 25 anys i instal·lat a Barcelona ja se sent
completament català. Es va incorporar al moviment de la
Renaixença i col·labora amb el naixent catalanisme polític
com a defensor de la recuperació catalana.
 Mor el 1924.

28. Àngel Guimerà
 És el dramaturg més important de la literatura catalana del s. XIX.
Algunes de les seves obres tenen un èxit immediat i van ser traduïdes
a nombroses llengües per ser-hi representades: castellà, francès,
anglès, alemany, italià, rus, suec...
 La majoria de les obres són de caràcter romàntic despertant
emocions i sentiment.
 Les obres més importants: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894),
Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
 Guimerà escriu en vers la tragèdia romàntica amb to solemne,
ambientació històrica i accions ubicades en indrets llunyans. Violència,
passió i conflictes amb personatges apassionats i idealitzats que
s’enfronten a forces superiors. Tot això desemboca en finals tràgics.
 El drama romàntic de caire realista està escrit en prosa. Amb un
to més natural i llengua col·loquial. Ambientats en l’època de Guimerà
i tracten fets quotidians i més realistes. El món de la pagesia, l’obrer,
el mariner i sobretot les desigualtats entre rics i pobres. El conflicte
gira entorn de la possessió amorosa. El final, però, també segueix
sent tràgic.

29. Àngel Guimerà
És una tragèdia romàntica.
L’acció se situa al segle XVII
Representa la relació entre Blanca, cristiana, i Saïd, corsari fill de
musulmans, que la té captiva al seu vaixell.
Ambdós s’enamoren apassionadament, però l’amor resulta impossible.
Pertanyen a bàndols enemics amb cultures diferents.
Només la mort pot realitzar la seva unió.
Obra de caràcter històric (expulsió dels moriscos de València)
Es tracta el problema del mestissatge i el conflicte entre religions.

30. Àngel Guimerà
És un drama romàntic de caire realista.
Ens mostra la seva manera d’entendre el món.
Creu que l’ésser humà és bo per naturalesa i que és la societat civilitzada
que el corromp.
En l’obra apareixen la terra alta, muntanya, i la terra baixa, el poble o
ciutat, on Manelic és víctima de la tirania, l’engany i la corrupció.
També hi apareix a l’obra la problemàtica de Marta, òrfena, caiguda a les
mans del poderós Sebastià. La submissió resignada de la pagesia al
poder del propietari, cacic del poble.
És una obra realista i contemporània a l’autor. Pretén mostrar la realitat
social de l’època.
La caracterització dels personatges i les seves passions són pròpies del
Romanticisme, pretén emocionar el públic.

31. Narcís Oller
Neix a Valls el 1846 i mor a Barcelona el 1930 amb 84 anys.
 Escriptor i advocat. Orfe de pare de molt petit, s'educà a la
casa pairal de la seva família materna, una de les més
importants de Valls, en un ambient "il·lustrat" i molt liberal.
Més tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingué un
"demòcrata convençut", però la Revolució de Setembre el
decebé i es desentengué de la política. Una vegada acabada
la carrera, anà compaginant la seva tasca d'advocat amb la
d'escriptor. Després d'uns deu anys de producció escassa, de
caire romàntic i en castellà, es passà a les files dels
escriptors realistes i comença a escriure en català.

32. Narcís Oller
 És el novel·lista més important de la literatura catalana
del s. XIX.
 Les seves obres tenen elements romàntics, però
s'inscriuen dins del corrent del Realisme.
 El Realisme neix com a reacció al Romanticisme. Els
autors entenen que l’art ha de reproduir fidelment la
realitat social de l’època.
 L’artista actua com un científic que observa i analitza la
societat per tal de mostrar-la amb exactitud i
objectivitat.
 Narcís Oller ens mostra a les seves obres la societat
catalana de l’època, ens descriu l’estil de vida burgesa
de BCN, el progrés tecnològic i industrial, els
enfrontaments polítics i sindicals i la problemàtica dels
individus marginats.

33. Narcís Oller
 La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera
comença amb un volumet de quatre contes titulat
Croquis del natural, publicat el 1879 i es clou amb la
seva novel·la més extensa i ambiciosa: La febre d’or
editada definitivament l'any 1893, entremig publica
diversos reculls de contes i tres novel·les, La papallona
(1882), prologada per Zola, un dels seus escriptors
predilectes, malgrat que Oller mai no arribà a seguir del
tot el naturalisme de l'autor francès; L'escanyapobres
(1884) i Vilaniu (1885). Fou una època d'èxits, durant la
qual exercici una influència decisiva dins la literatura
catalana i mantingué relació amb les principals figures
literàries espanyoles i estrangeres.

34. Narcís Oller
 La segona etapa comença amb l'aparició del modernisme
literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaçat per les
noves tendències i els nous escriptors i també l'afecta la mort
dels dos crítics i amics seus, el seu cosí Josep Yxart i Joan
Sardà, a l'estímul dels quals es devia una gran part de la seva
obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novel·les: La
bogeria (1899), la seva obra més naturalista, i Pilar Prim
(1906), novel·la psicològica amb la qual intenta acostar-se, en
part, a l'estètica modernista.
 Després de Pilar Prim comença la tercera etapa en què va
publicant contes i traduccions, però cap novel·la. Es tracta
d'un període en el qual cada vegada està més aïllat i enfrontat
als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca
directament. En aquesta darrera etapa prepara les seves
Memòries literàries que es publicaren pòstumament el 1962.

35. Narcís Oller
La Papallona és la història d’una L’Escanyapobres i la Bogeria són
noia òrfena i sense recursos, de dues obres amb protagonistes
classe baixa que queda marginals de la societat. L’un, un
embarassada d’un estudiant que avar incapaç d’adaptar-se al
l’abandona. Patirà un desequilibri progrés industrial. L’altre, un jove
nerviós que la portarà a la mort. que es torna boig. Teories
L’obra té elements realistes i científiques exemplificades amb els
romàntics. Llenguatge poètic i dos protagonistes constituiran una
moralitzador. de les principals característiques
del Naturalisme literari.

36. Narcís Oller
La febre d’or ens mostra el món de la
burgesia i la transformació de la ciutat de
Barcelona al final del s. XIX, concretament
el període conegut com “la febre d’or”.
Narra la història d’un fuster que s’enriqueix
amb inversions en borsa. Es converteix en
un nou ric, però la seva conducta poc
assenyada i el tren de vida que portarà
faran que s’arruïni ràpidament i torna al
punt de partida social modest. L’obra fa
una denúncia del capitalisme i els esperits
vanitosos i egoistes.