2. OBJECTIUS
Formar i actualitzar a professorat (o tècnics) expert en el contrast
de memòries segons el model d’excel·lència educativa e2cat
Disposar d’un equip d’avaluadors sèniors
PROGRAMA:
El Model d’eixos d’excel·lència e2cat
El procés de valoració externa: propòsit i etapes
El codi deontològic de l’avaluador durant la visita
Avaluació de la memòria
Treball no presencial: anàlisi i puntuació de la memòria
Posta en comú de la puntuació de la memòria
Elaboració i presentació de l’informe
3. El reconeixement de l’avaluador
e2cat
Formar part del club d’avaluadors
e2cat
Formació contínua i aprenentatge
Reconeixement
Permet tenir uns preus reduïts per
al centre que fa el contrast e2cat
Demostra compromís amb el bé
comú
Despesa de temps
Assumpció de responsabilitats
Complicacions àmbit personal
Esforç continu de posta al dia en el
model, el sistema educatiu i la Q
Percepció de poc reconeixement
del model i la feina realitzada
Formar part de QualiCat
Millora del currículum
Accés a d’altres centres i entorns
Treballar amb experts
Participació en el desenvolupament
del model
Possibilitat de fracàs
Conflictes amb el grup avaluador
Conflictes en el lloc de treball
Poc control en el manteniment i
actualització del model
Poc reconeixement extern
13. Què acredita el certificat e2cat
% d’acompliment
del model
Transparència
i retiment de
comptes
El passat, present i
futur
Qualitat,
innovació i
passió per fer
un servei
educatiu
excel·lent
14. Què diu la normativa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
Les modalitats d'avaluació que ha determinat el Departament d'Ensenyament són:
Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.
Les avaluacions diagnòstiques de les competències bàsiques assolides pels
alumnes, que correspon desenvolupar al Consell Superior d'Avaluació.
Les avaluacions de centres i de serveis educatius, que correspon efectuar a la
Inspecció d'Educació.
Les avaluacions de l'exercici docent i de la funció directiva, que es desenvolupa per
part de la Inspecció amb la col·laboració dels directius dels centres.
L'autoavaluació que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts
amb fons públics per tal de deduir-ne les actuacions de millora a implementar.
15. Què diu Europa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
Self-assessment
There are two main approaches to self-assessment. In several countries there is no
obligation for VET providers to make use of self-assessment or to have an internal
quality assurance (QA) system; as accreditation usually demands internal quality
assurance, this is the case only in countries without an accreditation system. In such
countries self-assessment is purely voluntary but there are others without an officially
recognised accreditation system where VET providers must have self-assessment. In
contrast, there are several European countries, such as Denmark, Finland, the
Netherlands, Sweden and the UK, where it is stipulated by law that VET providers
must have an internal system for quality assurance, and this sometimes is
understood as self-assessment or – with the same
meaning – self-evaluation.
Self-assessment is both the starting point for better quality and, through continuous
application, one of the most effective methodological tools for improvement.
Accreditation and quality assurance in vocational education and training: Selected European approaches. CEDEFOP 2009.
Assuring Quality: Policies and Approaches to School Evaluation in Europe. Eurydice Report . 2015.
16. Què diu Europa sobre
l'autoavaluació o avaluació interna?
17. Quins models d’èxit existeixen?
- Els mateixos documents i guies de l'avaluació externa
- Matrius d’indicadors de referència
- Guies pròpies
- Models de referència com ISO, EFQM, CAF o derivats d’aquests
19. Esquema reconeixement e2cat
fins 300 300 +
Compromís amb l’excel·lència
Requisits
Excel·lència en la gestió
Requisits
Autoavaluació i memòria especial fins a
300, i pla de millores
Autoavaluació de 300 a 399, memòria
estàndard i matriu de puntuació e2cat
301, 325, 350, 375, 399200, 225, 250, 275, 300
20. Esquema reconeixement e2cat
400 + 500 +
Excel·lència en la gestió
Requisits
Excel·lència en la gestió
Requisits
Autoavaluació de 400 a 499, memòria
estàndard o memòria conceptual, i matriu
de puntuació e2cat
Autoavaluació de 500 o més, memòria
conceptual i matriu de puntuació e2cat
400, 425, 450, 475, 499 500, 525, 550, 575, …
24. Amb què i qui comptem?
Model
2015
Models memòries
Guia
autoavaluació
Matriu càlcul
eixos
Quadern
avaluador
Checklist
QualiCat
Centres e2cat
PQiMC
Experiència
Formadors i
avaluadors
Socis,
col·laboradors i
aliances
30. Eines per fer l’autoavaluació i el
contrast e2cat
Com la resta de documents i eines
s’ha actualitzat a 2015.
Els canvis han servit per actualitzar
els exemples per aplicar e2cat en
cadascú dels eixos i subeixos.
Dues són les estratègies de més èxit:
- L’equip directiu ampliat avalua tot
el centre
- L’equip directiu crea equips per a
cadascun del subeixos amb els
responsables i interessats
32. Tenim tres documents per fer la
memòria, una de molt senzilla per
evidenciar el compromís. En el segon
model cal descriure tot el REDAR. En
el tercer model dissenyat per a
centres que mantenen la ISO 9001,
han fet, almenys, una primera
avaluació e2cat i l’últim contrast es
demana per a +400, poden completar
una memòria conceptual. Aquesta
inclou explicar els nous enfocaments i
resultats, identificar PF i pf. Cal afegir
documentació complementària.
En la memòria s’ha canviat l’ordre de
redacció per fer-la més senzilla.
39. eix 1: lideratge i estratègia
Introducció (exemple)
Els centres d’excel·lència defineixen el seu model de lideratge democràtic
fonamentant-lo en el seu plantejament institucional (missió, visió i valors), el Projecte
Educatiu, una estratègia enfocada a satisfer les necessitats i expectatives dels seus
grups d’interès i els objectius propis del centre, per tal de fer del futur una
realitat. Les personesque lideren un centre excel·lent són accessibles, transmeten proactivitat, donen
exemplei responen a les necessitats i expectatives dels
professionals que hi treballen. Despleguen accions per tal d’assegurar l’acompliment dels objectius establerts amb la
col·laboració i implicació de l’equip humà del centre educatiu de manera flexible i d’èxit continu.
Des del lideratge es transmet la cultura i els valors propis de l’organització. Aquestes persones disposen de la
competència ila formaciónecessàries per gestionar el desenvolupament de l’equip humà, tot dissenyant i implantant estratègies que
facilitin a les persones i els equips del centre el desenvolupament de les seves funcions.
El centre excel·lent desenvolupa i revisa la seva estratègia i el projecte educatiu, considerant la seva situació inicial i els
objectius a assolir. Integra el Projecte Educatiu, el Projecte de direcció i el Pla Estratègic. Una vegada analitzats els resultats dels seus indicadors, es defineixen els
objectius estratègics i els processos i activitats necessàries per assolir-los. Es desenvolupa la metodologia a seguir i es revisen i milloren els
resultats.
Els centres excel·lents creen una estructura de processos tot assegurant la seva eficàcia i eficiència,
mitjançant la definició i el seguiment d’indicadors; alhora defineixen una estratègia pressupostària que doni suport a la planificació anual del centre
40. eix 1 lideratge i estratègiaIntroducció subeixos, aspectes a tenir en compte, exemples
1.1 Lideratge: 1.2: Estratègia
1.3: organització
1.4: comunicació
42. eix 2 gestió de persones
2.2: alineament2.1: formació i competència
2.3: participació 2.4: reconeixement
43. eix 3 gestió de recursos
3.2 materials i tecnològics3.1 econòmics
3.3 seguretat i medi ambient 3.4 informació i coneixement
44. eix 4 interacció amb els grups
d’interès i l’entorn
4.1 orientació als grups d’interès 4.2 aliances
4.3 responsabilitat social
4.4 innovació
45. eix 5 servei d’ensenyament i aprenentatge
5.1 identificació de necessitats
educatives
5.2 planificació i disseny de
metodologies i activitats
formatives
5.3 desplegament de
l’ensenyament i avaluació de
l’aprenentatge
5.4 acció tutorial i orientació
46. eix 6 resultats:
6.1 estratègics i 6.2 procés
6.1.1: resultats pla estratègic 6.1.2: resultats claus del centre
6.2.1: resultats de procés
6.2.2: resultats de la gestió de
persones
6.2.3: resultats econòmics i
sostenibilitat
53. EXERCICI: UNA VISIÓ GLOBAL DEL TREBALL DE L’AVALUADOR E2CAT
Ordre Activitat
1 Llegir una vegada complerta la memòria
2 Analitzar els resultats de la memòria
3 Estudiar l’alineament entre l’estrategia i els enfocaments
4 Coherència entre enfocaments, desenvolupaments, avaluació i millora
5 Analitzar resultats subeix
6 Puntuar REDAR agents
7 Puntuar REDAR resultats
8 Detectar Punts Forts
9 Detectar punts febles
10 Anotar dubtes per a la visita
54. LA REVISIÓ INDIVIDUAL DE LES
MEMÒRIES DESCRIPTIVES DE LA
GESTIÓ, ORGANITZACIÓ I
RESULTATS DEL CENTRE
55. Puntuació de la memòria amb un checklist, un senzill REDAR, i la posta en
comú dels avaluadors e2cat
57. EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
EXERCICI
Avaluar la memòria: punt 5.4 Acció
tutorial i orientació
Puntuar buscant el REDAR
Puntuar amb el checklist
Identificar Punts Forts, punts febles i
punts per a la visita
Posta en comú dels resultats
Valoració de les eines i propostes de
millora
58. Punt de partida: la guia e2cat
Exemple: eix 5 el servei d’EiA
Introducció de l’eix 5
Subeix 5.4: acció tutorial i orientació
Acció tutorial i orientació: aspectes per analitzar i reflexionar
Els centres excel·lents dissenyen plans d’acció tutorial per a cadascun dels cursos i etapes per tal de donar resposta al
definit al Projecte Educatiu.
Els Plans d’acció tutorial es dissenyen, planifiquen, despleguen, controlen, s’avaluen i es milloren contínuament.
La tutoria de grup cal que tingui en compte introduir activitats per desenvolupar aspectes individuals i de grup.
L’orientació de l’alumnat és un tema central de la tutoria de l’alumnat, abasta l’orientació acadèmica, personal,
professional i laboral.
El centre pot recórrer a especialistes externs per acomplir amb el que proposa el Pla d’acció tutorial, com per exemple:
tècnics i professionals en actiu, tècnics en orientació acadèmica, psicòlegs, etc.
Les visites a empreses i organitzacions, convenientment preparades, poden ser d’utilitat alhora de realitzar l’orientació.
El centre ha de valorar la oportunitat d’introduir a la tutoria temes reaccionats amb el desenvolupament de la
intel·ligència emocional, l’autoconeixement i la gestió de la individualitat enfront al que succeeix en els diferents entorns
en què l’alumnat interactua.
La tutoria individualitzada ha d’ajudar a que l’alumnat faci accions d’autoavaluació de la seva actuació al centre,
potenciant l’autoconeixement, la presa de decisions i l’èxit educatiu.
Acció tutorial i orientació: exemples d’actuacions
Acció tutorial i orientació: punts forts
Acció tutorial i orientació: punts febles o àrees de millora
Puntuació de l’apartat 5.4: acció tutorial i orientació
62. EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
5.4 ACCIÓ TUTORIAL I ORIENTACIÓ
5.4.1 Enfocament
“Controlar de manera rigorosa l’assistència i millorar la comunicació amb les famílies per a reduir l'absentisme i
l'abandonament escolar. L'acció tutorial i la relació directa amb l’alumnat i les famílies a través d'entrevistes són la millor
eina de prevenció i millora en la relació d'interconeixement i confiança que NY entre l'alumnat, les seves famílies i el
centre.”PEC 3.4
“El Centre ha d’estimular el treball dels diferents continguts transversals (educació per la pau, coeducació, salut, consum
responsable, solidaritat, seguretat, i medi ambient) des de totes les àrees i en tots els nivells educatius”. (PEC.3.1)
Ajudar a organitzar els seus propis pensaments, a relacionar-se de forma correcta amb les altres persones, adoptar
actituds solidàries i tolerants i, en definitiva, reforçar la pròpia personalitat amb una correcta formació integral,
intel·lectual i humana.” (PEC.4)
Per assegurar que l’acció tutorial cobreix aquesta formació integral de l’alumne/a, hem desplegat els PATs dels 3 estudis
que impartim, cadascun adaptat a la singularitat de l’alumnat a qui va dirigit, emmarcats en una organització tutorial i de
coordinacions de nivell que en garanteix l’aplicació, valoració i millora contínua, un procediment de control d’assistència
amb vinculacions amb els agents socials externs, comunicacions amb les famílies i aplicació rigorosa de les NOFC, que
ens permet assolir cotes d’abandonament, absentisme i conflictes molt Matriues. Les sessions inicials garanteixen que
l’alumnat nouvingut conegui el centre i les seves normes de funcionament i organització. La tasca de tutor/a estarà
clarament definida a cada PAT, la qual cosa facilita la seva tasca i millora el seu grau de satisfacció.
“El centre ha de proporcionar a l’alumnat la informació suficient i l’orientació necessària per triar les opcions més
adequades als seus interessos i aptituds d’acord amb les ofertes acadèmiques i professionals existents, tant durant
l’escolarització com en l’accés a estudis o activitats posteriors. S’han de planificar accions d’orientació, que poden
concretar-se en sessions monogràfiques, jornades, conferències, visites... per tal que l’alumnat disposi d’informació
suficient respecte a les ofertes de l’entorn i a les vies per accedir a les diferents opcions i sortides acadèmiques i
professionals."
63. EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
5.4.2 Desplegament
Reduir l’absentisme i l’abandonament escolar:
Aquest objectiu de centre passa a més de per totes les accions relacionades amb l’E/A explicades anteriorment, per una bona acció tutorial. El contacte
amb les famílies d’ESO, clau en l’acció tutorial, es realitza via SMS/email diàriament si l’alumne/ no assisteix i presencialment sempre que els
responsables legals ho sol·liciten, quan NY comunicar alguna incidència important i trimestralment de forma planificada ja que es lliuren les notes en mà a
les famílies. En el cas d’alumnat menor d’edat de GM i BATX, hi ha almenys una entrevista durant el curs i a més es fa comunicació via SMS/email del
control d’assistència mensual i de les notificacions en cas de conducta impròpia.
Entenent que reforçar el sentiment de pertinença i els vincles entre tota la comunitat, és una bona estratègia cohesió social, cada curs s’organitzen des de
diferents àmbits activitats lúdiques que afecten diversos o tots els estudis i grups d’interès: Lipdub, Flashmob, Cursa Xavi Magraner, Teatre musiNY, teatre
de professorat obert a l’alumnat i famílies, activitats extraescolars conduïdes per professorat o per exalumnes, registre d’activitats complementàries,
activitats complementàries extraordinàries programades arrel d’alguna detecció de necessitats concreta (jornades esportives, taller de manga a l’hora del
pati, ....). Totes aquest activitats i accions queden enregistrades i són publicades a les xarxes socials (YouTube, Facebook, Rascassa, Instagram...)
perquè esdevinguin una eina de reforç del sentit d’identitat amb el centre.
Pla d’Acció Tutorial (PAT):
Tenim un PAT per a cada estudi que cobreix les necessitats de cada nivell i un d’específic per a l’alumnat de NEE d’ESO que està totalment alineat amb
els valors del PEC i ha estat sistemàticament considerat punt fort a les auditories internes i externes realitzades. Les sessions del PAT (activitats concretes
d’aula) estan programades per a que resultin atractives i eficaces, utilitzant metodologies diverses i ben temporalitzades per donar resposta a la formació
integral de l’alumnat. Cada sessió de tutoria que fan els tutors/es és introduïda i valorada a l’aQ de manera que els coordinadors/es de nivell i l’ED poden
valorar-ne la idoneïtat i plantejar si NY propostes de millora. Les coordinadores de nivell són les encarregades, a partir de la valoració dels tutors/es,
d’actualitzar els PATs del seu nivell i de proposar activitats (jornades esportives a GM, noves propostes de xerrades i/o d’activitats complementàries, ...).
Per a millorar el PAT de CFGM des de fa 2 cursos hi ha un equip de millora que va desenvolupant sessions d’interès i planificant actuacions als diferents
grups. Abans d’iniciar el curs es fa formació de tutors/es (funcions, sessions, NYendari PAT, ...)
Es duen a terme reunions de tutors/es separades per estudis (per cicles, en el cas d’ESO) per tal de poder realitzar una anàlisi més exhaustiva del
rendiment, seguiment i dinàmica de les tutories. Les entrevistes dels tutors/es amb alumnat i famílies queden registrades a l’aQ i el responsable d’ED hi té
accés permanent. El pla d’acollida contempla a més l’acollida d’alumnat nouvingut durant el curs.
Orientació acadèmica i professional:
Un dels eixos principals de l’acció tutorial a 3r, 4t d’ESO, 2n de BAT i Cicles és l’orientació, que està planificada dins dels respectius PATs i completada
amb xerrades individualitzades, grupals i a les famílies. Li donem tanta importància que és el propi ED qui fa les darreres xerrades d’orientació a alumnat i
famílies per resoldre els dubtes que hagin pogut sorgir durant el procés d’acció tutorial. Anualment dissenyem un NYendari d’orientació acadèmica amb
totes les actuacions i activitats d’orientació que es realitzaran al centre i fora (xerrades, visites a universitats, Fira FP, Apropa’t als oficis, visites a PFIs,
visites d’exalumnes).
Servei d’orientació acadèmic-professional setmanal amb reserva devisita.
El departament de FOL fa assessorament laboral i d’emprenedoria a alumnes i exalumnes; organitzen anualment jornades d’emprenedoria i fomenten la
participació de l’alumnat en reptes emprenedors. La valoració d’aquestes jornades és molt alta ja que l’alumnat coneix les experiències emprenedores
d’exalumnes i joves emprenedors, participen en tallers fets per professionals i coneixen organitzacions properes de joves emprenedors.
64. EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
5.4.3 Avaluació
Reduir l’absentisme i l’abandonament escolar:
Els indicadors d’inspecció, ja incorporats als sistema,mesuren absentisme i abandonament i reflecteixen l’èxit de
les estratègies aplicades (abandonament 0 a ESO i menor que centres similars a postobligatoris). Aquesta
informació es traspassa a les famílies a les reunions que es realitzen durant el curs i es rendeix comptes al
Claustre, Consell escolar i Departament d’Ensenyament. Disposem d’indicadors de conducta, mediacions i
coaching.
PAT:
L’acció tutorial global i els PATs en concret, són avaluats per part de l’ED a partir dels registres que queden a l’aQ,
de les actes d’avaluació i d’equip docent i del seguiment d’acords, i de l’enquesta de satisfacció de les famílies
amb aquest àmbit.
Orientació:
Disposem d’indicadors dels serveis de centre (POT, Assessorament i Reconeixement, IOC, ...) i de preguntes sobre
l’orientació rebuda a les enquestes de satisfacció. L’elevat nombre de visites personalitzades i de persones que
assisteixen a les jornades de portes obertes, així com la preinscripció de tots els estudis, molt per sobre de
l’oferta, són també indicadors de la bona feina que es fa en orientació al Centre.
5.4.4 Millores
Els darrers canvis curriculars (LOMCE) han fet que hàgim hagut d’avançar part de l’orientació al 3r trimestre de 3r
d’ESO, actuacions que obliguen a reformular algunes sessions del PAT d’aquest nivell.
Al detectar a l’EM de tutories de GM que alguns problemes d’aula excedeixen l’abast de les sessions de PAT
preparades, s’ha endegat una iniciativa per que professorat especialista realitzi sessions concretes a petició del
tutor/a d’altres grups.
A partir del curs 15-16, es crearà una nova coordinació annexa a Sotsdirecció per ajudar en la coordinació de
tutories i en el seguiment d’alumnat d’FP d’NEE.
65. EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU
Altres enfocaments aplicables a aquest eix Com es despleguen Quin resultat obtenen
Per tal d’aconseguir que el professorat pugui centrar-se
en la tasca docent i dur-la a terme en condicions
òptimes, s’han simplificat els protocols de
funcionament per descarregar al professorat de
tasques rutinàries o burocràtiques.
Caporalia fa la part més burocràtica de relació
amb les famílies (amonestacions, control
d’assistència, ...) aplicant amb rigor les NOFC
per tal d’educar l’alumnat en la responsabilitat,
no es fan reunions setmanals de professorat;
es convoquen només quan són necessàries,
es facilita la gestió de les guàrdies i control
d’espais de forma transparent i àgil,
control d’assistència amb un programari
senzill i eficaç i un/a TIS que fa el seguiment
dels casos més complicats en contacte amb el
tutor/a i els caps d’estudis
Alt grau de satisfacció del
professorat amb la gestió de
centre
Reforçar les competències comunicatives i operacions
matemàtiques bàsiques de l’alumnat de GM que
presenta mancances.
Utilitzant les hores de lliure disposició per oferir UF’s
que completin i reforcin aquestes competències i
fent desdoblaments per nivells.
Molt eficaç a GM de Gestió
Administrativa i a Activitats
Comercials.
Fer activitats complementàries i sortides per
augmentar la motivació, millorar l’aprenentatge
competencial i combatre l’abandonament
Increment de sortides i activitats complementàries a
tots els GM.
Molt bona valoració a les
enquestes de satisfacció de les
sortides i reducció de l'índex
d’abandonament.
Utilització de les aliances per dissenyar activitats i
metodologies o desenvolupar una part de Projectes de
Responsabilitat Social a l’aula i/o dins dels projectes de
final d’etapa a FP.
Parelles TIC amb la biblioteca X. Amorós, projectes
amb la residència STS Misericòrdia, amb Càritas, de
realització d’aparadors, treballs amb escoles i llars
d’infants
Valoració molt positiva dels
projectes realitzats i ampliació
anual del nombre de projectes:
Curs 14-15: 3
Curs 15-16: 6
Revisió i millora contínua de la informació que donem
als diferents grups d’interès: guies, protocols, aQ, ...
Revisió anual de: guies avaluació, de professorat,
alumnat i famílies, els protocols de funcionament i
de l’aQ que va ampliant-se amb les necessitats que
es deriven de noves actuacions, afegint nous
Matrius d’informació, nous informes, ...,
Són eines vives, actualitzades i
adaptades a les necessitats de
l’organització.
Millora contínua de la formació inicial i seguiment del
professorat nouvingut i substitut, sobretot en l’àmbit
pedagògic i de gestió d’aula.
Pla d’acollida del professorat; entrevistes amb
direcció i si escau observació a l’aula.
Resultats satisfactoris de
l'enquesta de seguiment del
professorat nouvingut.
70. PLANIFICACIÓ VISITA CENTRE
Tasques prèvies:
Llegir memòria i demanar informació complementària si escau. i puntuar.
Posta en comú avaluadors. Comprovar consistència amb la puntuació a la matriu del
centre. Presa de decisions si 50<>100.
Repartiment de rols: avaluador en cap sènior / junior /
representant DdE / convidats / ...
Revisar objectius contrast. Metodologia i temporització.
Exemple: desdoblament d’eixos: (2) Recursos i (3)
Persones. Alumnat i professorat. Visita...
Lliurament del Pla d’avaluació. Esmenes. Interlocutor
centre. Tancament del pla del contrast.
71. LA REUNIÓ DE CONSENS DE L’EQUIP AVALUADOR PRÈVIA A LA
VISITA –SI ESCAU-
73. VISITA CENTRE
Puntualitat, presentacions i aspectes formals.
Posta en situació i metodologia de treball per part de
l'avaluador sènior.
Presentació dels eixos per part del responsables. Fer les
preguntes previstes i les que determini la situació.
Assegurar que es fan totes les qüestions previstes i
aquelles que no apareixen a la memòria però que determina
el model e2cat.
Assegurar que està determinat el REDAR en cada
enfocament.
Assegurar l’alineament amb la missió, visió i valors.
74. AVALUACIÓ IN SITU: DEBAT
Demanar evidències o no?
Deixar parlar molt a la direcció o no?
Podem augmentar la puntuació de la matriu d'avaluació del
centre? I baixar-la? Quant?
Cal ser empàtic amb les persones del centre sense caure
en la sobrevaloració o entusiasme.
Actitud cordial i evitar discussions.
Escoltar molt i parlar poc.
Important: prendre notes d’aspectes
concrets per a l’informe.
Agrair i felicitar
75. AVALUACIÓ IN SITU: VISITA CENTRE, ENTREVISTES
Visita centre:
Normalment no tenim molt temps, el consell és fer sempre
la visita, en cap cas ha d’endarrerir el Pla. Estar atents a
comunicació, ordre i neteja, seguretat, ...
Entrevistes professorat i alumnat:
És un requisit. Es pot fer durant la visita. Millor fer
preguntes obertes, centrades en EiA. També és important
que estigui determinada la satisfacció dels grups d’interès,
la comunicació, la MiViVa i els recursos
76. Al finalitzar la sessió de contrast cal elaborar i lliurar un preinforme,
aquest pot ser verbal a partir de les notes i posta en comú del grup
d’avaluadors
El preinforme ha d’anunciar el contingut de l’informe final.
Cal fer èmfasi en els punts forts.
Sobre els punts febles cal anunciar-los i que s’entenguin, desprès a
l'informe final han de quedar clarament identificats els què i per què.
No cal informar de com resoldre els problemes detectats, en tot cas es
poden fer suggeriments, sempre molt oberts i amb diferents solucions,
si escau.
La finalització de la sessió s’ha de produir en acabar totes les tasques
i assegurant que el centre coneix les següents fases del procés.
Sempre s’ha de finalitzar agraint l’encàrrec, reconeixent l’esforç,
motivant la millora contínua i la innovació.
PREINFORME DEL CONTRAST
77. L’avaluador en cap recollirà les aportacions i puntuacions finals de
l’equip.
Redactarà un informe que lliurarà a l’equip d’avaluadors per al seu
vist i plau i/o esmenes.
Realitzaran, si escau, una reunió final (presencial o online) per
consensuar l’informe i puntuació.
Cal ser rigorós en la puntuació i la relació amb les oportunitats de
millora detectades.
La ponderació dels eixos no és la mateixa, per això és normal que
aparegui més informació sobre els eixos 1 i 5.
Finalment es lliura l’informe a l'organització que va fer l’encàrrec, la
qual farà el lliurament al centre, els segells i les condicions d’ús de la
marca.
Anualment es farà una reunió d’harmonització de criteris de valoració i
actualització de la formació i presentació d’eines de contrast.
INFORME FINAL
78. Codi deontològic de l’avaluador
e2cat
Definició codi deontològic: és un document
que recull un conjunt, més o menys ampli, de
criteris recolzats en la deontologia, amb
normes i valors que formulen i assumeixen qui
duen a terme correctament una activitat
professional. Els codis deontològics s'ocupen
dels aspectes ètics de l'exercici de la professió
que regulen. Aquests codis cada vegada són
més freqüents en altres activitats.
Deontologia o ètica del deure: és la branca de
l'ètica i el propòsit és establir els deures i
obligacions morals i ètiques que han d'assumir
els que exerceixen una determinada professió
86. deures 2a sessió 14 de febrer
Entrar al Moodle e2cat
Descarregar la documentació:
Guia e2cat (lectura i notes)
Memòria exemple
Quadern avaluador
Càlcul puntuació
Checklist e2cat
Lectura de la presentació de la
memòria i l’eix 1
87. deures 3a sessió 14 de març
Anàlisi global de la memòria
Determinar PF i pf
Puntuar eixos 2 a 6
Notes visita
Publicar quadern de l’avaluador
a la tasca del Moodle
90. OBJECTIUS
Formar i actualitzar a professorat expert en el contrast de memòries
segons el model d’excel·lència educativa e2cat
Disposar d’un equip d’avaluadors sèniors
PROGRAMA:
El Model d’eixos d’excel·lència e2cat
El procés de valoració externa: propòsit i etapes
El codi deontològic de l’avaluador durant la visita
Avaluació de la memòria
Treball no presencial: anàlisi i puntuació de la memòria
Posta en comú de la puntuació de la memòria
Elaboració i presentació de l’informe
92. VISIÓ GLOBAL DEL TREBALL DE L’AVALUADOR E2CAT
Ordre Activitat
1 Llegir una vegada complerta la memòria
2 Analitzar els resultats de la memòria
3 Estudiar l’alineament entre l’estrategia i els enfocaments
4 Coherència entre enfocaments, desenvolupaments, avaluació i millora
5 Analitzar resultats subeix
6 Puntuar REDAR agents
7 Puntuar REDAR resultats
8 Detectar Punts Forts
9 Detectar punts febles
10 Anotar dubtes per a la visita
11 Reunió de consens
12 Planificar visita
13 Visita, contrast, entrevistes, ...
14 Preinforme
15 Informe
93. Eines per fer l’autoavaluació i el
contrast e2cat
Com la resta de documents i eines
s’ha actualitzat a 2015.
Els canvis han servit per actualitzar
els exemples per aplicar e2cat en
cadascú dels eixos i subeixos.
Dues són les estratègies de més èxit:
- L’equip directiu ampliat avalua tot
el centre
- L’equip directiu crea equips per a
cadascun del subeixos amb els
responsables i interessats
94. Tenim tres documents per fer la
memòria, una de molt senzilla per
evidenciar el compromís. En el segon
model cal descriure tot el REDAR. En
el tercer model dissenyat per a
centres que mantenen la ISO 9001,
han fet, almenys, una primera
avaluació e2cat i l’últim contrast es
demana per a +400, poden completar
una memòria conceptual. Aquesta
inclou explicar els nous enfocaments i
resultats, identificar PF i pf. Cal afegir
documentació complementària.
En la memòria s’ha canviat l’ordre de
redacció per fer-la més senzilla.
107. TEMA PRÀCTIC
Avaluació i puntuació de l’eix 1 de la memòria
d’exemple
Detectar punts fors i febles
Puntuar
Anotar qüestions per a la visita
Consensuar puntuació equip avaluador
Planificar visita
108. TEMA PRÀCTIC
Teatralitzar el contrast de l’eix 1
Crear dos grups: equip directiu i equip avaluador
Contrastar eix 1
L’entrevista del professorat
L’entrevista de l’alumnat
La visita del centre
109. Treball NO presencial:
deures 3a sessió 14 de març
Anàlisi global de la memòria
Determinar PF i pf
Puntuar eixos 2 a 6
Notes visita
Publicar quadern de l’avaluador
a la tasca del Moodle
115. OBJECTIUS
Formar i actualitzar a professorat expert en el contrast de memòries
segons el model d’excel·lència educativa e2cat
Disposar d’un equip d’avaluadors sèniors
PROGRAMA:
El Model d’eixos d’excel·lència e2cat
El procés de valoració externa: propòsit i etapes
El codi deontològic de l’avaluador durant la visita
Avaluació de la memòria
Treball no presencial: anàlisi i puntuació de la memòria
Posta en comú de la puntuació de la memòria
Elaboració i presentació de l’informe
116. VISIÓ GLOBAL DEL TREBALL DE L’AVALUADOR E2CAT
Ordr
e
Activitat
1 Llegir una vegada complerta la memòria
2 Analitzar els resultats de la memòria
3 Estudiar l’alineament entre l’estrategia i els enfocaments
4 Coherència entre enfocaments, desenvolupaments, avaluació i millora
5 Analitzar resultats subeix
6 Puntuar REDAR agents
7 Puntuar REDAR resultats
8 Detectar Punts Forts
9 Detectar punts febles
10 Anotar dubtes per a la visita
11 Reunió de consens
12 Planificar visita
13 Visita, contrast, entrevistes, ...
14 Preinforme
15 Informe
117. TEMA PRÀCTIC
Posta en comú dels eixos 2 a 6
Punts Forts
Punts febles
Puntuació
Observacions
El preinforme
Simulació de presentació del preinforme
L’informe final
Diplomes, reconeixements, presentació a premi i qüestions
finals
118.
119.
120. Moltes gràcies per la vostra atenció!
Pere Canyadell i Andrés Villena
info@qualitat.com
fpqualitat@xtec.cat