Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
LA GLOBALITZACIÓ I LESDESIGUALTATS MUNDIALS               GEOGRAFIA 2n BATX             IES PERE VIVES I VICH
LA GLOBALITZACIÓ· CONCEPTE DE GLOBALITZACIÓ“globalització” terme que va aparèixer a la dècada dels noranta per substituir...
· FACTORS DE LA GLOBALITZACIÓ- Desenvolupament de les TIC i la seva incorporació a la vida diària (interconexió).- Avenç d...
· LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICAConcepte  integració de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic(capitalisme), junt...
· Les regions dins del sistema global- Tres grans centres de poder: Estats Units, Japó i Unió Europea; seus de les emprese...
PAÏSOS MEMBRES DE L’OMC
· LA GLOBALITZACIÓ CULTURALCultura  imposició del model cultural nordamericà (pel·lícules, música, llibres, estil devida....
· CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ· ECONÒMIQUES:Producció  interdependència dels sistemes productius de tots els països,...
· Política  autonomia i capacitat decisió dels països ja no depèn únicament dels estatssinó de les empreses multinacional...
· RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ A NIVELL MUNDIAL-Malalties:· La propagació d’algunes malalties s’ha convertit en un problema ...
· PERSPECTIVES DE FUTUR DE LA GLOBALITZACIÓ1.   L’existència d’una societat cada vegada més urbana· Països rics: creixemen...
Els fons de l’AOD haurien de destinar-se a projectes de desenvolupament global al llargtermini.Per altra banda es necessar...
· LA SITUACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA EN EL MÓN-Amb l’arribada de la democràcia, Espanya s’integrà progressivament en les re...
LES DESIGUALTATS MUNDIALS· Causes de les desigualtats:- Els desequilibris demogràfics als països pobres:· L’elevada natali...
Aplicació pràctica de les polítques neoimperials:IRÁN 1953. En la década de los cincuenta fue elegido presidente Mohammad ...
DEUTE EXTERN
TIPUS DE DESIGUALTATS· Entre els països del Nord i els del Sud-Els països del Nord:· Els problemes socials que pateixen só...
% POBLACIÓ MUNDIAL QUE VIU AMB      MENYS DE 2$ AL DIA
PROBLEMES NUTRICIONALS      D’OCCIDENT         MALNUTRICIÓ AFRICANA
·L’explotació infantil- Motivada:· Treball infantil suposa un ajut per l’economia familiar· Moltes vegades representa una ...
Principi 1: Linfant ha de gaudir de tots els drets enunciatsen aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconegutsa to...
Principi 7: Linfant té dret a rebreeducació, que serà gratuïta i obligatòriaalmenys en la seva etapa elemental. Se lidonar...
·La situació de la dona· La major part de les dones pateixen discriminacions respecte als homes. Aquestesdiscriminacions s...
-Accés a la política:· Mentre que als països avançats les dones van assolint paulatinament una majorrepresentativitat dins...
INDICADORS SOCIOECONÒMICS DEL GRAU DE                          DESENVOLUPAMENT O BENESTAR-    Concepte:· Conjunt de dades ...
4. Dades culturals: % analfabets – escolaritazió – premsa diària/1000 hab.5. Dades sobre béns de consum: televisors – telè...
ELS ESTATS I LES RELACIONS A NIVELL MUNDIAL                    ELS ESTATS DEL MÓN I LES SEVES RELACIONS· Els estats actual...
4. L’interès de Rússia per recuperar el seu poder i influència sobre els països de l’antigaURSS i tornar a intervenir a es...
BLOCS COMERCIALS MUNDIALS
· Causes dels conflictes internacionals:1.   Les qüestions energètiques, especialment relacionades amb el control i la loc...
LES ORGANITZACIONS ENTRE ELS ESTATS· Els recursos de cada estat són insuficients per mantenir la independència econòmica.A...
PAÏSOS MEMBRES DE LES NACIONS UNIDES
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

La globalització i les desigualtats mundials

7 236 vues

Publié le

Presentació digital amb les principals característiques de la globalització.

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

La globalització i les desigualtats mundials

  1. 1. LA GLOBALITZACIÓ I LESDESIGUALTATS MUNDIALS GEOGRAFIA 2n BATX IES PERE VIVES I VICH
  2. 2. LA GLOBALITZACIÓ· CONCEPTE DE GLOBALITZACIÓ“globalització” terme que va aparèixer a la dècada dels noranta per substituir a dostermes que fins llavors havien definit les relacions econòmiques: capitalisme iimperialisme; però és un terme més ampli inclou també la mundialització de latecnologia, la comunicació, la cultura, la política i la societat.- Els trets més característics són:· Qualsevol esdeveniment afecta al món en la seva totalitat· Qualsevol decisió que es pren en un indret pot tenir efectes immediats a l’altre extremdel planeta.· Ha transformat la manera de viure de gran part del món· Ha creat una consciència global, és a dir, el sentiment de compartir amb persones detots els racons del món, la preocupació per determinats temes com la sostenibilitat o lesdesigualtats socials.· Definicions de la globalització:-Joaquín Estefanía: principal característica del postcapitalisme, procés d’integració de leseconomies nacionals en la economia internacional, aquesta evolució depèn dels mercatsinternacionals no dels governs.- Michael Chossudouski: globalització relacionada amb l’increment de la pobresa, ja queés un sistema global de sobreabastiment cimentat sobre l’atur i la reducció de costoslaborals.- Wim Dierckxen: és el procés de recomposició de l’acumulació de capital a escala global,
  3. 3. · FACTORS DE LA GLOBALITZACIÓ- Desenvolupament de les TIC i la seva incorporació a la vida diària (interconexió).- Avenç dels mitjans de transport i abaratiment dels mateixos, especialment l’aeri.- Llibertat i facilitat de moviment dels capitals financers.- Existència de multinacionals. Característiques: - Centres de producció  països pobres (mà d’obra barata, menys impostos iabsència de regulació mediambiental) - Centres de decisió  països rics, controlen els mercats i l’economia.-Aquestes empreses controlen el 40% de la producció i el 80% del comerç mundialSom 6300 milions d’habitants en aquesta nau espacial anomenada planeta Terra. Apenes1000 milions de persones, habitants dels països desenvolupats, s’apropien del 80% de lariquesa mundial. [...]Imagini tots els bens de consum del món. Sàpiga que el 86% són propietat de només el 20%de la població mundial. El 20% dels habitants del món, els més pobres, es divideixen entred’ells el 1,3% d’eixos bens de consum.El món està dividit més o menys en 240 nacions. Vegi les diferències entre els 20 més rics iels 20 més pobres. Els primers disposen del 74% de les línies telefòniques del planeta;consumeixen el 45% de la carn i el peix, el 58% de l’energia i el 87% de la producció depaper. Els segons disposen de l’1,5%; i consumeixen el 5% i el 4% de la producció de carn ipeix, i menys de l’1% del paper.En quatre dècades la renta dels països més rics va triplicar-se (32.339$ per persona); la delmés pobres només va incrementar-se un 26% (267$). [...] Adaptació article Frai Betto
  4. 4. · LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICAConcepte  integració de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic(capitalisme), juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemesproductius i una progressiva manca de decisió de cada estat sobre la seva economia.· Característiques- Concentració del capital i la formació de grans empreses multinacionals que uneixen alpoder econòmic una influència política destacada (Wal-Mart)- La fragmentació i deslocalització de la producció dels països rics caps als pobres.- El creixement dels intercanvis de tot tipus i la defensa de la lliure competència enaquests intercanvis, ja que els països rics defensen el lliure mercat, sense mesuresaranzelàries proteccionistes.- La facilitat de moviment de capital que tenen les borses mundials. Els dinerss’inverteixen als llocs que ofereixen unes oportunitats amb més avantatges, però elcapital es pot retirar ràpidament i provocar crisis greus als països on s’havia invertit.- Procés de globalització: decreixement de l’economia mundial, caràcter especulatiu del’economia, les operacions especulatives mouen recursos setanta vegades més alts que leslligades a la producció (economia casino)- Globalització també ha accelerat notablement la fusió de capitals, concentrant-se cadavegada més la riquesa. “Cualquiera de las cien empresas mayors muestra un volumen deventas que supera a las exportaciones de los ciento veinte países más pobres” (CarlosTaibo)
  5. 5. · Les regions dins del sistema global- Tres grans centres de poder: Estats Units, Japó i Unió Europea; seus de les empresesmés grans, els principals bancs i les borses més importants. Centralitzen també lestransferències econòmiques i d’informació així com la part més important del fluxmundial de transport.- Altres centres secundaris  Austràlia, Índia, Xina i Brasil.· Organitzacions econòmiques que lideren la globalització- Banc Mundial (BM)- Fons Monetari Internacional (FMI)- Organització Mundial del Comerç- Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
  6. 6. PAÏSOS MEMBRES DE L’OMC
  7. 7. · LA GLOBALITZACIÓ CULTURALCultura  imposició del model cultural nordamericà (pel·lícules, música, llibres, estil devida...). A tot el món es veuen les mateixes pel·lícules, es llegeixen els mateixos llibres is’escolta la mateixa música. “Les idees de la classe dominant, són a totes les èpoques, lesidees dominants” Karl MarxTambé a la moda i els esports.Ciència  descobriments científic-tècnics són coneguts i adoptats per tothomConsum  importància de la publicitat, desitjós mundials: cadenes de restaurants,productes congelats, destinacions turístiques, cotxes...Informació tres agències generen el 90% de les notícies que es serveixen als medis decomunicació. Aquests medis han sofert a l’hora un procés de concentració, al haver estatadquirits per conglomerats d’empreses que controlen les informacions.
  8. 8. · CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ· ECONÒMIQUES:Producció  interdependència dels sistemes productius de tots els països, afavorida pelsmitjans de transporti les comunicacions. Relacions desiguals:- Països del Nord:· Concentren la major part de la riquesa i prenen les decisions econòmiques.· Seu de les grans multinacionals, que no es limiten al seu país d’origen sinó queprodueixen a qualsevol lloc del planeta, allà on els resulta més rendible.-Països del Sud:· Es situen a la perifèria, fora dels centres de decisió econòmica més importants.· Estan sotmesos a la voluntat dels països rics.· És on es localitzen els centres de producció de les grans multinacionals.-Deslocalització  Actualment, les empreses tendeixen a instal·lar les seves fàbriquesallà on obtenen un major benefici, independentment si és lluny o prop del lloc d’origen;pot provocar que un mateix producte tingui elements de diferent procedència o que espugui comprar a qualsevol lloc del planeta.Intercanvis  Les empreses productores ja no es limiten al seu país d’origen sinócompeteixen i comercialitzen a qualsevol lloc.Actualment es produeix una interdependència entre tots els països del món, gairebéningú queda aïllat de la resta, mantenent-se autosuficient. Paper clau del transport i lescomunicacions.∆ comerç mundial = x2 producció mundial
  9. 9. · Política  autonomia i capacitat decisió dels països ja no depèn únicament dels estatssinó de les empreses multinacionals o de les Organitzacions Internacionals (FMI-BM) quepoden arribar a condicionar les decisions polítiques. Els estats han perdut sobirania.· Mediambiental  la globalització pot provocar:- Sobreexplotació del sòl que pot arribar a la desertització.- Sobreexplotació de l’aigua per l’augment del seu consum i de les zones irrigades.- Desforestació dels boscos.- Contaminació del sòl i de l’aigua per les activitats agrícoles.- Contaminació de l’aire per les activitats industrials.· En la societat: desigualtats mundials  les desigualtat s’accentuen amb laglobalització, això fa que es creï una relació jerarquitzada en la qual els països centralstenen el control i els perifèrics no, eixamplant-se cada vegada més les diferències (20-80)Els treballadors dels països del sud emigren cap al nord, l’aplegada massiva d’emigrantspot plantejar problemes de convivència al Primer Món, ja que sovint, se’ls exigeixl’abandonament se les seves pràctiques tradicionals i la seva aculturació, la imposiciódels valors occidentals.
  10. 10. · RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ A NIVELL MUNDIAL-Malalties:· La propagació d’algunes malalties s’ha convertit en un problema a nivell mundial compassa amb la Sida, llur tractament és molt diferent segons el grau de desenvolupamentd’un país: - Als països desenvolupats  s’hi practiquen polítiques preventives i la gent téaccés a medicaments molt cars per retardar els seus efectes. - Als països subdesenvolupats  és una de les principals causes de mortalitat,mots infectats no tenen accés als medicaments i no hi ha gaires polítiques de prevenció.· Risc de propagació arreu del planeta de qualsevol virus potencialment perillós pelshumans.· Terrorisme:· Consisteix en una sèrie d’actes de violència que tenen com a objectiu principal produirterror entre la població civil i aconseguir així que accepti unes determinades condicions:polítiques, econòmiques, religioses...· Els trets comuns són: - Grups violents armats - Reivindiquen causes que creuen justes - Pensen que mai les aconseguiran amb mitjans pacífics· L’amenaça més gran de la comunitat internacional és el terrorisme islàmic d’Al-Qaida
  11. 11. · PERSPECTIVES DE FUTUR DE LA GLOBALITZACIÓ1. L’existència d’una societat cada vegada més urbana· Països rics: creixement de els ciutats és important, com a conseqüència del procés d’industrialització. Les dones juguen un paper actiu a la societat i els models de vida i feina han canviat, flexibilitzant-se.· Països pobres: gran creixement de les ciutats, previ i a la industrialització, motivat per l’èxode rural.2. La intenció de garantir un Estat de Benestar· La intenció d garantir un Estat de benestar consisteix en el manteniment i l’extensió dels serveis bàsics (educació, sanitat, pensions...). La globalització unida a una visió neoliberal de l’economia, afavoreix la privatització de serveis que fins ara eren propis de l’estat, argumentant que ho gestionen millor.3. La lluita contra la pobresa· La lluita contra la pobresa es fa mitjançant l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD), conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen a ajudar als pobres.Els diners es destinen a:- Promocionar el treball productiu- Subministrar els serveis socials bàsics per a la població més pobre.· A molts països de l’Àfrica subsahariana l’AOD constitueix el pilar de l’economia, en moltes ocasions aquests diners no es destinen a lluitrar contra la pobresa sino a cobrir necessitats immediates o pagar el deute extern, incrementant-se la dependència vers occident.
  12. 12. Els fons de l’AOD haurien de destinar-se a projectes de desenvolupament global al llargtermini.Per altra banda es necessari el renegociament del deute extern, a l’hora que la reduccióde la corrupció i el nepotisme dins d’aquests països. Cal que els governs occidentalsdonen el seu suport als moviments pro-democràtics, malgrat que això perjudiqui alsinteressos econòmics de les multinacionals.Els diners provenen de:- Acords bilaterals: Els països desenvolupats donen diners per assegurar-se quotes demercat i avantatges comercials en els països subdesenvolupats que els reben.- Acords multilaterals: Els ajuts provenen dels bancs de desenvolupament (FMI, BM),destinant-se a projectes de desenvolupament global, però condicionats a polítiquesd’ajustament estructural.- ONG (organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, autònomes i independentsde qualsevol govern que treballen pel desenvolupament i la millora de les condicions devida): diners desinteressats que rebem els països subdesenvolupats, es destinen aintervencions d’àmbit local per millorar les condicions de vida (subministrament d’aiguapotable, habitatges dignes, programes de capacitació...). Tenen el problema de la mancade continuïtat i la reduïda escala d’actuació.
  13. 13. · LA SITUACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA EN EL MÓN-Amb l’arribada de la democràcia, Espanya s’integrà progressivament en les relacionsexteriors. L’ ingrés a la OTAN (es va integrar en 1982, en 1986 es va sotmetre a unreferèndum, SI  52,3%) i la UE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègicd’Espanya a l’actualitat.- Espanya té una gran tradició d contactes i relacions amb moltes àrees que actualmentengloben els països del Sud. D’aquests les més importants són amb el nord d’Àfrica i ambHispano Amèrica.- La participació en les organitzacions internacionals és important. Entre elles destaca lapresència en diverses institucions internacionals vinculades a les NNUU com UNICEF oUNESCO.- Cal destacar la importància de Catalunya com a regió més desenvolupada (amb Euskadii Madrid) que participa molt activament a la política europea, així com la importància deBarcelona a nivell mundial.
  14. 14. LES DESIGUALTATS MUNDIALS· Causes de les desigualtats:- Els desequilibris demogràfics als països pobres:· L’elevada natalitat i la disminució progressiva de la mortalitat infantil fa que en aquestspaïsos la població jove sigui molt nombrosa. Aquesta població té unes necessitats a lesquals no hi pot accedir (sanitat, treball, educació…) així que han d’emigrar cap als païsosrics.- La descolonització:· Una bona part dels països pobres havien estat colònies dominades per potèncieseuropees. Quan van aconseguir la independència disposaven d’escassos mitjansmaterials i una població poc preparada.· Aquests factors significaren la continuació sota el domini econòmic de les antiguespotències europees (però també com a peces d’escac dins de la confrontació mundialentre les dues superpotències, el neoimperialisme), explotant els recursos naturals idonant feina a part de la població. Tanmateix la lluita pel control dels recursos il’artificialitat de les fronteres han comportant una sèrie de guerres interminables quearruïnen els països amb els préstecs per la compra d’armes, incrementant la dependènciavers occident.- El deute exterior:· El comerç desigual entre els països rics i els pobres endeuta als països pobres. Aquestsnecessiten construir infraestructures, crear serveis i comprar maquinària i per aixòdemanen crèdits als països rics o entitats internacionals, al no poder fer-lis front el deutes’acumula, ofegant l’economia del país, ja que destinen les produccions a lesexportacions.
  15. 15. Aplicació pràctica de les polítques neoimperials:IRÁN 1953. En la década de los cincuenta fue elegido presidente Mohammad Mossadeghy fue considerado como "la esperanza de la democracia". Sin embargo, una de las cosasque implementó fue la idea de que las compañías petrolíferas extranjeras debían pagarlea Irán por el petróleo que estaban extrayendo, para que el pueblo iraní se beneficiase delo que realmente le pertenecía. Esto no le gustó demasiado al Gobierno de los EstadosUnidos y en vez de mandar a las tropas militares, enviaron a un agente de la CIA, aKermit Roosevelt, con unos cuantos millones de dólares y consiguió en poco tiempo queMossadegh fuese derrocado, y compró al Sah de Irán que siempre aceptaba pactos depetróleo. Esta fue la primera vez que utilizaron este método, y, sorprendidos de sufacilidad y baratez, lo establecieron como camino para la manipulación de países y asícrear un imperio.GUATEMALA 1954. Cuando Árbenz fue elegido presidente de este país, la economía deeste estaba en manos de United fruit company. Jacobo Árbenz se presentó bajo el lema:"Nosostros devolveremos la tierra a la gente". Una vez llegó al poder, implantó políticasque hacían exactamente eso. Esto no fue aprobado por United fruit company, por ellocontrató una gran empresa de relaciones públicas para que lanzase una campaña depublicidad en los Estados Unidos para convencer a los norteamericanos de que Árbenzera un títere soviético. Esto provocó un gran revuelo y temor por la "furia comunista". Laconsecuencia de esta campaña fue que se llegó a un compromiso por parte de la CIA y losmilitares para sacar a este hombre del poder. Y así se hizo. El nuevo presidente despuesde esto, reestableció las políticas que eran más beneficiosas para las corporacionesmultinacionales.
  16. 16. DEUTE EXTERN
  17. 17. TIPUS DE DESIGUALTATS· Entre els països del Nord i els del Sud-Els països del Nord:· Els problemes socials que pateixen són: la pobresa, la marginació i el quart món ques’han de resoldre mitjançant: l’aplicació de polítiques de protecció social; la promociósocial, és a dir, la integració dels exclosos; i la promoció comunitària, l’ajut als col·lectiusen risc d’ésser discriminats (minories ètniques, immigrants...)-Els països del Sud:· Pateixen els problemes propis d’una situació de pobresa:-Malnutrició sistemàtica i endèmica que afecta als més vulnerables i marginals de lasocietat. Provoca l’afebliment del sistema immunològic i poden contraure malalties queprovoquen la mort.- Problemes de salut associats a la dificultat d’accedir als serveis sanitaris.- Manca d’accés a l’educació bàsica, especialment afecta a les nenes.- Impossibilitat d’accedir a bens bàsics com aigua potable, electricitat, sanejament; aixícom carència de roba i de serveis públics.- Absència de mecanismes de protecció familiar per afrontar situacions de vellesa omalaltia.· Aquestes desigualtats afavoreixen els fluxos de persones dels països pobres vers elspaïsos rics.
  18. 18. % POBLACIÓ MUNDIAL QUE VIU AMB MENYS DE 2$ AL DIA
  19. 19. PROBLEMES NUTRICIONALS D’OCCIDENT MALNUTRICIÓ AFRICANA
  20. 20. ·L’explotació infantil- Motivada:· Treball infantil suposa un ajut per l’economia familiar· Moltes vegades representa una mà d’obra abundant, barata i dòcil en unes condicionsprecàries.-Els tipus més importants de treball infantil són:· L’àmbit familiar tan rural com urbà: fer tasques domèstiques que els ocupen tot el dia.· Com a treballadors assalariats en l’agricultura, la ramaderia, la indústria, la mineria iels serveis; especialment als països pobres.· En règim de servitud: treballar sense cobrar a causa dels deutes dels pares que esveuen obligats a pagar amb el treball o amb la venda del fill/a.· Treballs marginals: guardacotxes, enllustradors... per compte propi o de tercers.
  21. 21. Principi 1: Linfant ha de gaudir de tots els drets enunciatsen aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconegutsa tots els infants sense excepció de cap mena odiscriminació per motius de raça, de color, de sexe, dellengua, de religió, dopinió política o daltra índole, dorigennacional o social, posició econòmica, de naixement o dequalsevol altra condició, ja sigui de linfant mateix o de laseva família.Principi 2: Linfant ha de gaudir duna protecció especial idisposarà doportunitats i serveis establerts per la llei, idaltres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament,mentalment, espiritualment i social, duna manera sana inormal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgarlleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a quècaldrà atenir-se serà linterès superior de linfant. Principi 4: Linfant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi latenció prenatal i postnatal adequades. Linfant té dret a disposar dalimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
  22. 22. Principi 7: Linfant té dret a rebreeducació, que serà gratuïta i obligatòriaalmenys en la seva etapa elemental. Se lidonarà una educació que afavoreixi la sevacultura general i li permeti, en condicionsdigualtat doportunitats, desenvolupar lesseves aptituds i el seu judici individual, elseu sentit de la responsabilitat moral isocial, i esdevenir un membre útil de lasocietat. Linterès superior de linfant seràel principi que guiarà aquelles persones quetenen la responsabilitat de la seva educaciói orientació; aquesta responsabilitat pertocaen primer lloc al pare i a la mare. Linfantgaudirà plenament de jocs i de lesbarjos,els quals hauran destar orientats vers lesfinalitats perseguides per leducació; lasocietat i les autoritats públiquessesforçaran a promoure la satisfacciódaquest dret
  23. 23. ·La situació de la dona· La major part de les dones pateixen discriminacions respecte als homes. Aquestesdiscriminacions són resultat de processos socials i polítics complexes i no depenenúnicament del nivell de riquesa d’una societat ni del creixement econòmic. Es dona endiversos aspectes:-Sistema productiu· Les dones treballen més que els homes ja sigui en feines remunerades (al sector terciarial món occidental i al sector primari als països pobres) o en feines sense remuneració,com les domèstiques o el treball submergit, que no compten com població activa.· Feines inferiors als homes; als països occidentals, les dones sovint cobren menys que elshomes, ja que treballen en sectors salarials més baixos i ocupen la part inferior del’escala professional. Molt poques dones ocupen càrrecs d’administració i direcció; lamajor part de les dones treballen en feines d’oficina o de serveis del sector terciari banal.Als països subdesenvolupats la dona treballa al sector primari (plantacions) o secundari(manofactures d’exportació). També es dedica a les activitats considerades marginals comla venda ambulant. Moltes vegades no tenen reconeguda la seva activitat o la realitzen enunes condicions que serien inacceptables en qualsevol país desenvolupat amb unaescassa remuneració, degut a la manca de formació. A l’àrea cultural islàmica hi ha unamínima participació de la dona en el mercat laboral pels suposats preceptes religiosos.-Accés a la formació:· Als països desenvolupats gairebé la totalitat de la població femenina accedeix alsdiversos nivells de formació, mentre que als països en vies de desenvolupament nomésuna minoria accdeix a la formació secundària i superior, restant la major part analfabeta,especialment a les zones rurals.
  24. 24. -Accés a la política:· Mentre que als països avançats les dones van assolint paulatinament una majorrepresentativitat dins de la vida política i fins i tot algunes arriben a ocupar llocsdestacats (com caps d’estat) als països en vies de desenvolupament la situació és moltdiferent, ja que les dones tenen restringida la seva presència en la vida política i estàcondicionada per molts factors culturals com la religió o la persistència del masclismeinherent al patriarcat. Només a alguns països com Argentina o Brasil les dones hanassolit la presidència.
  25. 25. INDICADORS SOCIOECONÒMICS DEL GRAU DE DESENVOLUPAMENT O BENESTAR- Concepte:· Conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d’una determinada àrea. S’utilitzen per mesurar el grau de benestar d’una societat.- Condicions que han de complir:· Validesa: reflecteixen allò que han de reflectir.· Fiabilitat: ha de mesurar un mateix concepte sempre de la mateixa manera, i ens ha de donar una idea aproximada del nivell de vida mitjà dels habitants d’un país encara que depèn de les circumstàncies en que s’ha fet l’estudi i del grau d’engany dels particulars.· Disponibilitat: ha d’investigar dades fàcilment accessibles i quantificables.· Plausibilitat: les dades que vol mesurar han de tenir sentit.· Aquests indicadors s’obtenen mitjançant enquestes que elaboren els organismes governamentals i/o algunes entitats privades (bancs, organismes supranacionals...)- Els indicadors més significatius:1. Dades sobre població: població urbana, població per edats, TN, TM i ISF...2. Dades sobre salut: TMI, %metges x hab, població/llit, envelliment, esperança de vida...3. Dades sobre economia: inflació, deute extern, PIB, poder adquisitiu, PNN
  26. 26. 4. Dades culturals: % analfabets – escolaritazió – premsa diària/1000 hab.5. Dades sobre béns de consum: televisors – telèfons – automòbils/1000hab., energia...6. Dades sobre alimentació: calories diàries per habitant, consum de proteïnes...-Indicadors més habituals:· IDH (Índex de Desenvolupament Humà): sistema de mesurament elaborat per lesNacions Unides basat en tres paràmetres: esperança de vida, taxa d’alfabetització adulta iPIB per càpita per paritats de poder adquisitiu. S’obté un índex comprès entre 0 i 1 quemesura el desenvolupament i relaciona a l’IDH amb el ISF (tenint en compte que alspaïsos desenvolupats el primer és positiu i el segon negatiu i a l’ inrevés).· Taxa mortalitat menors de 5 anys (TMM5): representa el nivell de benestar de lapoblació infantil d’un país  nens morts menors de 5 anys x 1000/total nens nascutsÉs el resultat d’una gamma de factors: condicions higièniques, serveis sanitaris, bonaalimentació, nivell de benestar...· Índex Gini: mesura les desigualtats internes d’un país. 100 = desigualtat absoluta, 0 =igualtat absoluta.
  27. 27. ELS ESTATS I LES RELACIONS A NIVELL MUNDIAL ELS ESTATS DEL MÓN I LES SEVES RELACIONS· Els estats actuals- Actualment la Terra està dividida en gairebé 200 Estats, només l’Antàrtida, un espai protegit internacionalment, queda fora d’aquest repartiment.· Les àrees geopolítiques- Espais territorials definits per característiques geogràfiques determinades i un conjunt de relacions polítiques que se sustenten en aquesta base territorial.- La fi de la Guerra Freda, el triomf del capitalisme i l’important progrés econòmic de Xina ha donat pas a un món multilateral que està caracteritzat per diversos aspectes:1. La preponderància econòmica i militar dels Estats Units amb un fort intervencionisme en les àrees que considera com a proveïdores de productes energètics, especialment l’Orient Mitjà.2. La presència de dos espais regionals, la UE i l’àrea Japó – Corea del Sud, amb una gran importància econòmica però escàs pes diplomàtic i poca potència militar. Tots dos blocs practiquen una política d’aliances, especialment amb els EEUU i intenten mantenir bones relacions amb els països proveïdors de productes energètics.3. La importància creixent de Xina i de l’Índia, dos extensos estats amb una gran quantitat de població i amb un desenvolupament econòmic important. Tots dos estats s’han convertit en futures potències econòmiques del segle XXI, en competència directa amb els Estats Units, la UE i el Japó.
  28. 28. 4. L’interès de Rússia per recuperar el seu poder i influència sobre els països de l’antigaURSS i tornar a intervenir a escala mundial malgrat la seva feblesa econòmica. El seuprincipal argument són les importants reserves energètiques de combustibles fòssils deles quals depenen molts països desenvolupats del seu entorn (UE)5. La formació d’un bloc països islàmics, amb fenòmens de radicalisme religiós i violènciasocial, entre el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, una zona de inestabilitat geoestratègica acausa de la presència d’hidrocarburs. Dins d’aquest bloc de països hi ha:- Els que intenten seguir una política independent dels Estats Units com Iran- Els que actúen com a fidels aliats dels Estats Units (Aràbia Saudita, Kuwait…)6. El conjunt de països de l’Àfrica subsahariana, amb problemes de desenvolupamentimportants i amb reserves minerals i d’hidrocarburs, on s’encreuen els interessoscomercials de les multinacionals occidentals i xinesos. Sovint aquests països veuenimpedit el seu desenvolupament per:-Greus enfrontaments interns que pateixen.-Corrupció generalitzada-Manca de control sobre la pròpia economia pel fet d’estar sotmesos a les decisionseconòmiques dels països desenvolupats.7. L’espai d’Amèrica Llatina on trobem:· D’una banda països amb un important lligam econòmic amb els Estats Units i lesmultinacionals europees.· D’altra un grup de països que intenten, per la via del socialisme populista, construir unaalternativa al poder econòmic europeu i nord-americà. Aquesta situació comporta greus
  29. 29. BLOCS COMERCIALS MUNDIALS
  30. 30. · Causes dels conflictes internacionals:1. Les qüestions energètiques, especialment relacionades amb el control i la localització de les reserves d’hidrocarburs. (Rússia – Geòrgia).2. L’explotació i el control dels recursos minerals (Sierra Leona).3. Les tensions dins dels estats multiètnics en què el poder resta en mans d’una sola de les ètnies que els formen i hi ha un repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris (Somàlia, Etiòpia...)4. Les tensions relacionades amb reivindicacions territorials d’un col·lectiu ètnic i religiós (Disputa entre l’Índia i el Pakistan pel control de Catxemira).5. La gestió mediambiental i dels residus.6. L’accés a l’aigua potable (Països africans especialment).- Des de 1992 s’ha reduït el número de conflictes internacionals però ha augmentat el de conflictes armats dins de les fronteres d’un estat on grups guerrillers o forces armades paramilitars s’enfronten al poder estatal per motius d’alliberament nacional, diferències religioses o per conflictes socials. Les Nacions Unides han jugat un paper important, encara que discutir, en la reducció dels conflictes internacionals.
  31. 31. LES ORGANITZACIONS ENTRE ELS ESTATS· Els recursos de cada estat són insuficients per mantenir la independència econòmica.Aquest fet fa impensable qualsevol plantejament autàrquic i obliga a tots els estats, fins itot els més poderosos a buscar la cooperació en aspectes polítics, econòmics, defensius iculturals amb altres estats.· Aquestes organitzacios poden ser:- Organitzacions mundials: integren a estats de tot el planeta. ONU- Organitzacions supranacionals: inclouen estats de diferents continents. OTAN,OPEP, OMC…- Organitzacions regionals: inclouen estats d’un continent o regió continental. UE, LligaÀrab, Unió Africana, NAFTA…
  32. 32. PAÏSOS MEMBRES DE LES NACIONS UNIDES

×