Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Acta Jornada "Compta amb mi"

523 vues

Publié le

Aportacions i conclusions de la I Jornada de "Compta amb mi" del CEE Gargasindi, Calp

Publié dans : Formation
  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

  • Soyez le premier à aimer ceci

Acta Jornada "Compta amb mi"

  1. 1. ACTA DE LA JORNADA Obertura de les Jornades a càrrec de l’Excm. Sr. Alcalde de Calp, Cèsar Sánchez. Salutacions i agraïments per la participació als organismes, empreses i institucions tant a nivell local com comarcal; així com a l’equip humà del CEE Gargasindi. S’informa de la rehabilitació de la zona verda (Jardí Botànic) com a espai d’oci i esport a l’aire lliure on s’hi disposarà d’una zona de jardineria que es té previst ofertar als alumnes de Jardineria del centre per a la realització de tallers i, si escau, pràctiques laborals. Les Administracions i les polítiques locals han de garantir el màxim d’oportunitats per tal d’assolir les quotes més altes de felicitat. Presentació de la Jornada a càrrec de la directora del CEE Gargasindi, Raquel Andrés Gimeno. “La discapacitat i el dret a una vida plena”. Contextualització del centre i procedencia de l’alumnat des de les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa. Característiques de l’alumnat distribuït per etapes educatives: a les etapes d’infantil i primària s’escolaritzen aquells alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents mentre que a les etapes de Secundària, TVA i PFQB de Jardineria la necessitat de suport no és tan intensa com a les etapes anteriors. L’etapa de TVA es constitueix ja com una etapa preparatòria per a la vida laboral en la que l’alumnat es distribueix atenent a tres perfils professionalitzadors: ceràmica, premsa i cuina. Però, què ocorre en finalitzar l’escolarització? - A la localitat s’hi compta amb el Centre Ocupacional “Maite Boronat” on els alumnes realitzen tasques ocupacionals de caire manipulatiu. No dóna resposta als alumnes amb necessitats de tipus assistencial, greus i permanents. - Si els alumnes no aconsegueixen una plaça en aquest centre i tampoc no accedeixen al mercat laboral (en l’àmbit públic o el sector privat), romanen a les seues cases. És per això que cal traçar el camí a recórrer en matèria d’ocupació laboral, com: a) Creació de centres especials de treball, com per exemple, de Jardineria. Hi ha experiències que ja estan en funcionament com el Centre Especial de Bugaderia a Benidorm. Aquests centres poden contractar un nombre elevat de treballadors en plantilla i, donada la diversitat de tasques que es poden generar, hi tindrien cabuda diferents perfils d’alumnes. Els responsables són les Administracions amb col.laboració d’altres organismes i entitats. Consultar pàgina web del SEPE per a ampliar la informació en quant a sol.licitud, organització i sbuvencions. b) Treball amb suport al mercat ordinari. En aquesta opció és fonamental la figura del preparador laboral que serà qui realitze l’acompanyament fins a que l’empleat adquirisca suficient autonomia per a desenvolupar el “I JORNADES COMPTA AMB MI”
  2. 2. càrrec pertinent. Qualsevol organisme i empresa tindria cabuda en aquesta categoria per a fomentar la ocupació laboral de l’alumnat amb diversitat funcional. Novament, ens remetem a la pàgina web del SEPE en matèria de sol.licitud i subvencions. c) Ajuntaments i administracions públiques. d) Implicació de les empreses privades de la zona (locals i comarcals), afavorint el coneixement d’experiències que ja estan en funcionament i a través de la col.laboració i coordinació necessàries per a conéixer els perfils professionalitzadors necessaris. Finalment, la proposta des del CEE Gargasindi consisteix en elaborar un certificat de qualificació on conste el perfil professionalitzador dels alumnes. Amb aquest certificat, els alumnes haurien d’inscriure’s a l’INEM i així facilitar la recerca a les empreses atenent a l’especialització de cadascun d’ells tenint en compte les característiques del lloc de treball que pretenen cobrir. Ponènica a càrrec de la Regidora de Rec. Humans i Política Social a l’ajuntament de Calp, Ana I. Perles Ribes i el Tècnic Superior d’Acció Social. Ajuntament de Calp, Antoni Bertomeu. “Bones pràctiques en la contractació de persones amb discapacitat”. La llei vigent (LISMI) regula que en aquelles empreses amb més de 50 treballadors és obligatori contractar un nombre no menor al 2% de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Calp aposta per un municipi inclusiu, cercant aliances amb els diferents sectors i agents socials (entitats socials, institucions comarcals i provincials, organismes empresarials, etc.) amb la finalitat que s’hi produïsca una inclusió social vertadera. Primerament, es fa una breu referència a la importància del llenguatge emprat en la construcció de conceptes socials compartits absents de prejudicis i connotacions negatives, de manera que és recomanable comprometre’ns amb algunes expressions més socialment vàlides com “persones amb discapacitat” en comptes de “persones discapacitades”. Seguidament s’hi fa una referència al concepte d’INCLUSIÓ LABORAL: un professional amb diversitat funcional que participa en l’empresa aportant el seu talent i destresa, de manera que: a) El camí que ens hem de plantejar no hauria de ser en vertical i “de dalt a baix”, és a dir, l’empresa que sol.licita a la carta una persona amb discapacitat amb un percentatge determinat o amb unes característiques concretes; sinó que cal que posen la mirada en la validesa de totes elles i les seves destreses i habilitats a l’hora de dur a terme una tasca. b) Cal posar l’èmfasi en el VALOR AFEGIT que suposen per a l’empresa. c) És necessària l’eliminació de les barreres corporatives: allò relacionat amb el desconeixement, la sobreprotecció, els prejudicis i la discriminació. Pel que fa als recursos existents en la localitat de Calp, s’esmenten els següents:
  3. 3. - Centre ocupacional: s’encarrega de donar una ocupació, PERÒ, la mancança de places obliga que, en no haver altres opcions, molts dels alumnes acaben a les seues cases. - Centre especial de treball: té com a objectiu oferir treball remunerat, és a dir, generar i mantenir un treball estable i de qualitat. Hi havia una proposta en anys anteriors de construir-lo, però amb l’arribada de la crisi es va desestimar el recurs. Pel que fa al centre especial de treball caldria que avaluàrem si volem convertir-lo en empresa amb entitat pròpia o bé, com a centre de formació per a qualificar els alumnes amb les habilitats necessàries per oferir els serveis que les empreses demanden. - L’empresa pública: Ajuntaments a) Dificultats: han de superar un procés selectiu (oposició), amb la qual cosa els alumnes amb discapacitat intel.lectual tenen menys oportunitats d’accedir que aquells la naturalesa de la seua discapacitat és de caire físic o sensorial. b) L’Ajuntament de Calp compleix amb la quota establerta per llei (LISMI), com ja s’ha comentat, en aquelles empreses i organismes amb més de 50 treballadors ha d’haver un 2% de reserva per a persones amb discapacitat c) Contractació: hi ha que tindre en compte que és un benefici en matèria de deduccions fiscals, subvencions, etc. d) En l’Ajuntament de Calp per tal de complir amb la quota de reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat es realitzen totes les adaptacions necessàries: adaptacions en la realització de les proves selectives, preferència en l’elecció de places, adaptacions en el mateix lloc de treball, adaptacions en l’horari. Tothora es fa referència a discapacitats de tipus físic o sensorial. - Les empreses privades. Quins són els problemes a què hem de fer front? a) Mancança de confiança per part dels empresaris b) Falta de formació específica que no se supleix perque els empresaris no demanden quin tipus de perfil/formació específica requereix l’alumnat per al lloc de treball. c) Falta d’experiència: això no obstant si les persones amb discapacitat no tenen gaires oportunitats per treballar, és pràcticament impossible que adquirisquen experiència. L’Ajuntament de Calp aprovà el Pla Municipal d’Inclusió i Cohesió Social que abarca 7 àmbits d’actuació: 1. Accessibilitat Universal: eliminació de barreres arquitectòniques 2. Participació social: seu d’Esports Adaptats en la modalitat de Vela 3. Participació Ciutadana: Associació de Minusvàlids de Calp, Platges Accessibles, Tallers Accessibles en els mesos d’estiu.
  4. 4. 4. Suport a les famílies: Llei de Dependència (assumpció de l’Ajuntament en els casos locals), Municipi pilot per al SAD de Dependència (les persones dependents poden accedir a aquest servei d’ajuda a domicili) i el SAD Municipal compatible. Posada en marxa del TAPIS. 5. Vivenda: ajudes per a l’eliminació de barreres, creació d’espais d’estacionament adaptats, targeta d’estacionament per a persones amb diversitat funcional (assumpció per part del govern local). 6. Educació: tot i que l’Ajuntament no té competència en matèria d’educació col.labora en la cessió d’espai per al CEE Gargasindi (l’antiga escoleta infantil). D’altra banda hi ha que recordar el problema a l’IES Ifach en la demora de la substitució de l’educador d’educació especial. 7. Feina: Centre Ocupacional (de caràcter concertat d’entre l’Ajuntament i la GVA). L’Ajuntament augmenta la ràtio de professionals respecte a la Conselleria. Finalment, es compleix amb la quota de reserva que obliga la LISMI en la ocupació de llocs tècnics de treball. Ponència “Bones pràctiques en la contractació de persones amb discapacitat”. Excm. Sr. Alcalde de Daimús, Francisco Javier Planes Planes. Contextualització: Daimús és una localitat en la comarca de La Safor (província de València). Compta amb un pressupost de 3’7 mil.lions d’euros, dels quals, 1’5 mil.lions es destinen a personal. Pel que fa als treballadors, l’Ajuntament compta amb 41 empleats en plantilla; dels quals, 8 són treballadors amb discapacitat tant de naturalesa física o psíquica pel que els valors van des del 33% fins al 70%. La línia de treball comença amb el traç d’una aposta clara per la ocupació dels col.lectius més desfavorables. Els Ajuntaments, sobretot aquells que tenen la sort, pel seu tamany, de conéixer de prop les necessitats dels seus ciutadans; han d’estar preparats per donar resposta a aquestes i garantir el dret bàsic d’integració social que és responsabilitat de tots aquells que ocupen un càrrec polític o públic. La incorporació al mercat laboral és fonamental per a una plena inclusió: ser actiu, sentir-se motivat i ser un més en la comunitat i en la “construcció” del poble. La principal dificultat amb què es trobaren a l’inici d’aquest projecte fou les mateixes famílies de les persones amb discapacitat, per motius relacionats amb la por; de manera que la primera acció estava lligada a trencar aquesta barrera a través de diverses reunions explicatives a les famílies i l’esclariment dels objectius de l’Ajuntament amb l’oferta d’aquests llocs de treball. Un cop superada aquesta barrera, s’elabora el programa d’inserció sòcio-laboral: es tenien en compte els llocs de treball amb que l’Ajuntament comptava i quins eren aquells susceptibles de ser coberts per les persones amb diversitat funcional. D’aquesta manera, es tenien en compte dos paràmetres fonamentals: el grau
  5. 5. d’autonomia de les persones i el nivell d’especialització que requeria el lloc de treball. I en aquest cas, la premisa bàsica és conéixer de primera mà les persones i les seves característiques, per això s’hi remarca en diverses ocasions la importància de la comunicació, la coordinació i el diàleg per conéixer d’una manera propera i ajustada les necessitats tant de les persones com dels propis llocs de treball. Finalment, s’elabora una llista de candidats i llocs de treball a què podrien assignar-se, alguns dels quals sofriren les adaptacions necessàries per a ajustar-los a les característiques de les persones. La distribució va quedar de la següent manera: - Servei de suport: 1 treballador-guia durant les primeres setmanes fins que adquiriren l’autonomia necessària - Llocs de treball (manteniment, consergeria i telefonistes) a) 3 treballadors en Manteniment i Neteja b) 4 conserges c) 1 telefonista - En finalitzar el Centre Polivalent es crearan 2 places més de Consergeria i es crearà 1 lloc de treball més a l’ECOPARC que ha passat a ser d’àmbit municipal - Així doncs, en finalitzar l’any hi haurà 11 persones amb discapacitat treballant en l’Ajuntament de manera fixa. - A més a més d’aquestes plantilles fixes hi haurà altres treballs de caràcter temporal durant els mesos de temporada alta en què augmenten els serveis: també en eixa borsa hi ha una reserva destinada a les persones amb discapacitat en l’àrea de: Consergeria, Substitució de les 8 vacants anteriors, Informador Turístic, Neteja i Manteniment de platges i Dunes. L’Alcalde resumeix aquests comptes indicant que en la localitat de Daimús totes les persones amb discapacitat estan en actiu excepte 3, els quals ho han escollit per decisió propia. Es remarca que l’accés a un treball digne, estable i de qualitat és FONAMENTAL PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL DE LES PERSONES amb diversitat, ja que el món laboral fomenta l’autoestima, les relacions socials i la participació plena i ciutadana. Ponència a càrrec de Fèlix Garcia, Director de l’empresa Leroy Merlín Finestrat. “Ayudamos a cumplir el sueño de las personas”. Contextualització: Leroy Merlín té seus en l’estat espanyol des de 1989, amb més de 70 punts de venda i un total de més de 10000 col.laboradors. D’aquestos, fins a 190 treballadors pertanyen a Leroy Merlín Finestrat. L’empresa Leroy Merlín forma part d’un grup corporatiu anomenat ADEO que agrupa diverses empreses de gran renom com l’AKI, Zódio, etc. Estan compromesos amb els drets socials pel que col.laboren estretament amb organitzacions com la Fundación ONCE i l’Obra Social La Caixa.
  6. 6. El seu model es basa en: l’EMPODERAMENT, L’AUTONOMIA i la INICIATIVA de les persones. Parteixen d’un compromís ferm en canviar la vida d’aquestes. És per això que mamprenen diferents accions socials, com: - Acondicionament de llars i centres d’acollida per a persones amb risc d’exclusió social - Promoció de la inserció sòcio-laboral de les persones amb discapacitat: compliment de la LISMI amb una quota de 2’63% de reserva per a persones amb discapacitat. En Finestrat fins i tot augmenta per sobre del 4%. Per a tal fi, compten amb empleats provinents de diferents sectors, organismes i institucions: el CEE Secanet, COCEMFE, Creu Roja, Randstad Fundació, Fundació INTRAS, etc. En aquest àmbit, remarquen la subcontrata amb una empresa de neteja, Ilunion, amb un alt percentatge d’empleats amb discapacitat. Es remarca novament la importància de CONÉIXER EN PROFUNDITAT L’ENTORN MÉS PROPER com a punt de partida, és a dir, conéixer les necessitats de les persones, comptar amb aquesta información de primera mà, per tal de, a partir d’aquest punt: - Signar Convenis amb institucions - Crear Tallers de Sostenibilitat per a les persones amb discapacitat. - Realitzar les entrevistes adaptades amb les persones susceptibles d’ocupar el càrrec - Oferir llocs de treball L’última reflexió està destinada a remarcar que les empreses també tenen la seua RESPONSABILITAT en la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat, les quals tenen qualificacions vàlides per a dur a terme el seu treball. Cal pensar en les persones i en la comarca, és a dir, l’entorn més proper i no limitar-se exclusivament als nombres regulats per llei. Es proposa que, en cas de comptar amb continuitat de les jornades, convidar els mateixos treballadors perquè puguen contar la seua experiència en el procés de contractació i l’ocupació d’un lloc de treball en l’empresa. Tancament de la Jornada. Espai obert de reflexió, diàleg i aportacions. Públic en general. - La directora del CREAMA Dénia, Sílvia, fa esment del projecte que estan desenvolupant en aquesta localitat “Empleo con apoyo” en el món laboral ordinari; la informació sobre el qual farà extensible als presents perquè puguen participar. - L’Alcalde de Daimús clarifica a la pregunta formulada per la mare d’una alumna del CEE Gargasindi que per a accedir als llocs públics de treball de l’Ajuntament no es realitza un concurs-oposició perquè això limitaria considerablement l’accés per a les persones amb discapacitat. Per poder-ho dur a terme crearen la dessignació de PRESTACIÓ DE SERVEIS de manera que convertiren en accessibles aquests llocs de treball.
  7. 7. - Ximo Perles, regidor de Compromís a la localitat de Calp, demana que s’hi reflexione també sobre la ferramenta que hui en dia les Administracions tenen al seu abast anomenada CLÀUSULES SOCIALS per a la contractació pública, les quals estan pensades per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i s’haurien de contemplar en la contractació pública, tot i que no se n’està fent ús encara. - La Directora de l’SPE d’Altea, Lourdes Rada, proposa que a partir d’aquesta mateixa jornada es cree una Comissió de Treball que aglutine diferents sectors i agents socials: Educació, Sanitat, Institucions, Empreses, Administracions, Ajuntaments… de manera que tinga el caràcter d’interdepartamental amb representació dels principals sectors. Així doncs, les Jornades podrien concretar-se en quelcom de real amb una proposta de treball definida. Els assistents estan d’acord amb la posada en marxa d’una Comissió de Treball, amb la qual cosa s’adquireix un compromís per part del CEE Gargasindi de recopilar en un document l’anàlisi de la Jornada que es farà extensible per a la resta de participants i que ha de donar peu a una reunió en les pròximes dates d’entre centres educatius, organismes, empreses i ajuntaments amb l’objectiu de valorar aquesta experiència i definir una línia de treball comuna que estiga dirigida a establir un Pla de Transició a la Vida Laboral i d’Ocupació que oriente la contractació i la inclusió en el món laboral de les persones i els alumnes amb discapacitat. Calp, a 26 d’abril de 2018

×