Els cristians es fan presents a l'Imperi Romá

1. Història de l’Església
L’ESGLÉSIA A
L’IMPERI ROMÀ
L’ESGLÉSIA VIVA
Tema 4 - Religió Catòlica - 4t ESO
1

2. En poc més de tres segles, el cristianisme va passar de
ser una religió a penes coneguda, cruelment
ridiculitzada i perseguida, a ser la religió oficial de
l’Imperi Romà.
1. Com es va estendre l’Església fins a arribar al cor de
l’Imperi?
2. Per què va ser tan cruelment perseguida?
3. Com va arribar a convertir-se en la religió oficial de
l’Imperi?
4. Com va afectar l’Església este canvi? Va guanyar? Va
perdre?
5. Com va afectar l’Imperi Romà: a la política, a les lleis,
a la moral, a la vida dels ciutadans?
2

3. 3

4. 4

5. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
La força expansiva de l’Església 1/3
Alhora que l’Imperi Romà s’obria camí
amb les armes i s’imposava per la força,
l’Església s’anirà estenent amb l’única
arma de la creu i amb la sola força de
l’Esperit.
El Llibre dels Fets ens posa al descobert
l’acció de l’Esperit en l’Església. Ell és
qui la impulsa perquè s’òbriga a tots els
pobles i no es tanque en el món jueu. Ell
és qui pren la iniciativa, convoca, anima i
guia els apòstols.
Aquell vent de Pentecosta, que va omplir la sala on estaven reunits
els apòstols, s’estenia a poc a poc per tot l’Imperi i ompliria la faç
de la terra.
L’universalisme de l’Església era expressió de la universalitat de Déu.
5

6. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
La força expansiva de l’Església 2/3
El cristianisme es va expendre ràpidament
per l’Imperi.
Escriptors cristians i no cristians donen
testimoni de la presència de comunitats
cristianes per tot l’Imperi ja a finals del
segle I. Sant Justí
Plini el Jove, governador de Bitínia, al nord
d’Àsia Menor, escriu al començament del
segle II dient que són inenarrables les
persones de tota edat i condició que s’han
convertit a la nova secta.
Sant Justí, també en el segle II, diu que ja
no queden races humanes on no ressonen les
alabances del Déu cristià. Plini el Jove
6

7. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
La força expansiva de l’Església 3/3
Sabem que a mitjan segle I Sant Pau va
portar el cristianisme per tota Àsia Menor.
També en el segle I hi havia comunitats
cristianes a Roma i al nord d’África, i
possiblement també a Espanya, si Sant Pau
va aconseguir complir el seu propòsit de
portar l’Evangeli als confins de la terra.
Durant el segle II el cristianisme va
prosseguir la seua expansió, penetrant per
àrees noves de l’Imperi i consolidant-se en
elles.
En el segle III hi ha comunitats florents a
França i a la vora del Rin i del Danubi.
7

8. 8

9. 9

10. 10

11. 11

12. 12

13. 13

14. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
Roma, centre de la unitat de l’Església 1/2
No sabem amb exactitud quan va
arribar el cristianisme a Roma ni
qui ho va portar portar.
Va poder ser Sant Pere a l’anar des
de Jerusalem quan la persecució
d’Herodes l’any 43 (Hch 12, 17).
La carta de Sant Pau als Romans
escrita cap a l’any 58, suposa
l’existència d’una comunitat
cristiana a Roma.
Així mateix, quan Sant Pau és
portat captiu a Roma l’any 61,
“alguns germans” ixen a rebre’l.
14

15. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
Roma, centre de la unitat de l’Església 2/2
La tradició cristiana associa els noms de Pere i Pau a
l’Església de Roma; allí es veneren les seues tombes i
l’Església commemora la mort d’ambdós el mateix dia.
El paper del bisbe de Roma com a pastor universal i
papa (pare) de tota l’Església, es basa en el fet de que
és successor de Pere.
Ja des del principi, per a veure si les comunitats es
mantenen en la verdadera fe, es mira preferentment a
Roma, en la seu de la qual s’ha mantingut fidelment la
tradició apostòlica.
A finals del segle II el papa Victor apel·la a la
tradició apostòlica per a provar la legitimitat de
l’Església romana, fent veure que s’ha mantingut fidel
a la tradició des del seu primer bisbe, Pere, fins a ell.
15

16. 4.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
El cristianisme a Espanya
No sabem qui va portar el cristianisme a Espanya. Possiblement fora
Sant Pau, que expressa dos vegades els seus desitjos de portar el
cristianisme fins als “confins de la terra”, és a dir, la Península Ibèrica;
Sant Clemente, bisbe de Roma, escriu cap a l’any 95 que Sant Pau va
arribar “fins al límit d’Occident”.
Una tradició posterior diu que Santiago el Major va predicar l’Evangeli
a Espanya. Una altra tradició parla de “set barons apostòlics” enviats
des de Roma per Pedro i Pablo.
Donada l’estreta relació de les “esglésies” d’Espanya amb les del Nord
d’África, els historiadors s’inclinen a pensar que el principal focus
d’expansió del cristianisme van ser les comunitats cristianes del Nord
d’África, sobretot la de Cartago.
La veritat és que ja en segle II existien comunitats cristianes a
Espanya. Així ho testifiquen Sant Ireneu, bisbe de Lió, al referir-se a
les “esglésies d’Ibèria”, i Tertulià de Cartago.
16

17. 3.1. L’ESGLÉSIA EN ACCIÓ
ACTIVITATS
1. Respon en el teu quadern:
a. -¿Por què es constituïx Roma en centre de la unitat de l’Església?
Com es manifesta esta unitat?
b. -Hi ha raons per a pensar que el cristianisme va vindre a Espanya
portat per Sant Pau, Santiago, els set barons apostòlics o des de les
comunitats cristianes d’África. En què es basen estes raons i quin
grau de possibilitat oferixen?

18. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
L’Església, comunitat de salvació
Al començament del segle II l’Església està ja molt estesa per
l’Imperi Romà.
Els cristians tenen consciència de pertànyer a això no per
iniciativa pròpia sinó per la gràcia de Crist: per la seua
misteriosa crida feta a través de l’Església.
Se senten nascuts a una vida nova, inspirada en l’amor, llibertat,
justícia, pau, veritat. Aspiren a la salvació plena en Jesucrist;
per això, se senten com perseguits en la terra.
Enfront del món que els rodeja se senten comunitat de salvació.
Esta experiència de salvació l’expressen amb distintes imatges
preses dels Evangelis.
Els Pares Apostòlics transmeten algunes d’estes imatges.
18

19. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Els Pares Apostòlics 1/2
Els “Pares Apostòlics”, son
escriptors que representen la
segona generació de cristians,
així cridats per la seua
connexió amb l’època i tradició
dels apòstols (primera mitat del
segle II), tenen una
importància extraordinària dins
de la història de l’Església.
En els seus escrits està molt
present la imatge o idea
original d’Església i reflexen
amb fidelitat la fe d’aquells
primers cristians.
19

20. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Els Pares Apostòlics 2/2
Sant Climent Romà, tercer successor de Sant
Pere, concep l’Església com un poble en constant
pelegrinatge cap al Pare. És el “nou Israel”, la
“porció santa”; per això els cristians han de
fugir de tot pecat i tendir a la santedat.
Sant Ignasi d’Antioquia és el primer que
qualifica a l’Església de “catòlica”, referint-se al
seu caràcter universal. Per insistix molt en la
unitat a través de la comunió amb el bisbe:
l’Església no té cap validesa si no està presidida
pel bisbe.
En l’escrit del Pastor d’Hermas, és representada
com una “mare” mediadora de la salvació. Pel
baptisme es naix a la nova vida de l’Església: “se
submergixen com a morts en l’aigua i ixen d’ella
com a vius”.
20

21. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
La didagé 1/2
La Didagé o Ensenyament dels Dotze
Apòstols és un dels escrits més venerables
que ens ha llegat l'antiguitat cristiana.
La seua composició es data entorn de l'any
70; quasi contemporàniament, per tant, a
alguns llibres del Nou Testament.
Es tracta d'un document catequétic, breu,
destinat probablement a donar la primera
instrucció als neòfits o als catecúmens.
Es desconeix l'autor i el lloc de composició.
Alguns estudiosos parlen més aviat d'un
compilador, que hauria posat per escrit
alguns ensenyaments de la predicació
apostòlica.
Se situa la seua redacció en sòl sirià o tal
vegada egipci.
21

22. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
La didagé 2/2
Reflectix la vida de la primitiva cristiandat. A través de formulacions
clares, s'enumeren normes morals, litúrgiques i disciplinaries que han de
guiar la conducta, l'oració, la vida dels cristians.
L’Església apareix com a “congregació universal dels sants”. La paraula
“església” conserva el seu significat original “d’assemblea” o “reunió”.
És universal perquè en ella té entrada tots els hòmens, tant jueus com
pagans. I és santa perquè viu de l’Esperit, encara que estiga en el món.
22

23. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Carismes 1/2
En l’Església cada un està cridat a donar el millor
de si mateix per al bé de tots: ensenyar,
aconsellar, animar, cantar, traduir, interpretar,
comunicar, profetitzar, curar, etc. El cristià sap que
estes qualitats són carismes atorgat per Déu per
al bé comú.
La paraula “carisma” significa “el senyor”, “gràcia”,
qualitat innata. Des del punt de vista cristià, els
carismes són dons que l’Esperit dóna a cada un
per al bé de tots i enriquiment de la comunitat.
Hi ha diversitat de carismes o dons. Sant Pau
menciona el do de saviesa, d’intel·ligència, de
llengua, de la fe, de curar, de miracles, de
profetitzar, de discerniment, d’interpretació. Tots
són necessaris i uns complementes a altres,
enriquint així a la comunitat.
23

24. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Carismes 2/2
La diversitat no ha de ser un obstacle
per a la unitat, perquè tots els carismes
procedixen del mateix Esperit i s’ordenen
al mateix fi: el bé de la comunitat.
Però hi ha el perill d’estufament o
lluïment personal i d’aprofitament
egoista. Açò succeïx quan es pren el
carisma com a qualitat personal més que
com a do de l’Esperit i es busca el
benefici propi més que li bé comú.
Sant Pau ja advertix d’açò perills fent
veure que per damunt de tots els
carismes està l’amor; de tal manera que
si falta l’amor de res servixen els altres
dons o carismes (1 Cor 13, 1-13)
24

25. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Ministeris 1/2
Tots els membres de l’Església tenen la seua
funció segons el carisma rebut.
L’Església funciona si els seus membres complixen
Sant Vicent Ferrer, famos predicador valencià
bé la seua funció. Totes les funcions són
necessàries.
La dignitat del cristià no depén de quina funció
(més o menys vistosa) exercix dins de l’Església,
sinó de com l’exercix.
Hi ha funcions que tenen el seu caràcter absolut
de servici al conjunt de fidels, per la qual cosa es
denominen “ministeris”, que vol dir “servicis”.
Hi ha molts ministeris: predicació, inspecció o
vigilància, govern, assistència, profecia,
ensenyança, litúrgia, etc.
25

26. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
Ministeris 2/2
Al principi els dotze apòstols van ser els predicadors,
bisbes, preveres, diaques, mestres, profetes, catequistes,
liturgos...
A mesura que sorgien noves comunitats els apòstols les
confiaven als seus col·laboradors designant bisbes
(vigilants, inspectors), diaques (assistents, servidors),
preveres (ancians).
En un principi no estaven clarament definides les funcions
dels uns i els altres, però a poc a poc anaren delimitant-se.
A partir del segle II, el bisbe presidix i dirigix a les
comunitats locals, assistit pels preveres i diaques. Com a
successors dels apòstols, els bisbes asseguren la unitat de
l’Església.
Quan augmenta el nombre de comunitats, els bisbes
deleguen en els preveres o sacerdots perquè les atenguen
Gregori Nazianzè davall la seua orientació i autoritat.
26

27. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
ACTIVITATS
1. Indica en el teu quadern la imatge o idea d’Església que destaquen els
Pares Apostòlics i els seus significats.
2. Fes una llista de carismes, actualitzant els que menciona Sant Pau.
Després, escriu dos exemples de cristians que empren malament els seus
carismes i altres dos exemples de cristians que les empren bé.
3. Assabenta’t dels diversos ministeris que existixen en l’Església o
parròquia del teu lloc i compara’ls amb els ministeris del segle II.

28. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
Procés de creixement i organització 1/2
Ser cristià significa seguir Crist.
Per a això és necessari escoltar la seua paraula, acollir-la amb fe i
deixar-se transformar per ella.
Però el cristià no és simplement un individu
aïllat, sinó que pertany a una comunitat que
celebra la seua fe, l’expressa i la viu.
Tota la comunitat requerix un mínim
d’organització: un lloc i un temps per a reunir-
se, persones per a preparar les reunions, servir
a la comunitat, coordinar, orientar, etc.
Quan la comunitat és xicoteta, tot sol ser més
espontani i viu. Però a mesura que la comunitat
creix, sorgixen noves necessitats, problemes i
situacions a què és necessari adaptar-se.
28

29. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
Procés de creixement i organització 2/2
Al començament del segle II l’Església havia crescut tant que estava
pràcticament present en tot l’Imperi Romà.
Això va crear noves situacions, noves necessitats i problemes. L’Església
se va anar adaptant a elles sense trencar la línia que Jesús i els seus
apòstols havien traçat.
La Sagrada Escriptura i la tradició, com a fonts de revelació divina,
eren dos punts de referència constants en este procés de creixement i
organització de la vida interna de l’Església.
29

30. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
Baptisme i confirmació 1/2
El baptisme és l’acte d’entrada a
l’Església. Des dels temps apostòlics
s’administrava després de la professió de fe
de l’iniciat.
A partir del segle II sorgixen noves
situacions i problemes. Es fa precís iniciar
els candidats en el contingut de la fe, en el
coneixement dels misteris i en els costums i
actituds cristianes.
Sorgix el catecumenat: un procés
d’instrucció o catequesi que solia durar dos
o tres anys.
Hipólito de Roma, sacerdot que va viure al
començament del segle III, arreplega en la
seua Tradició apostòlica els costums
litúrgics de la comunitat romana.
30

31. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
Baptisme i confirmació 2/2
Per a rebre el baptisme era necessari que
algun membre (padrí) de la comunitat present
al candidat, responent de la seua sinceritat.
Després era instruït durant després d’anys en
la doctrina cristiana per un mestre o
catequista.
Finalment, si passava l’examen, era triat per
a rebre el baptisme, que solia celebrar-se la
vespra de Pasqua o de Pentecostés.
És baptisme solia fer-se per immersió:
Submergien després de vegades el cap en
l’aigua després de confessar la seua fe en
Déu Pare, en Jesucrist i en l’Esperit Sant i
l’Església. Després, el bisbe els imposava les
mans i els ungia amb l’oli. Confirmant-los així
en la fe.
31

32. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
L’Eucaristia, centre de la vida cristiana 1/2
Després de la mort i resurrecció de Jesús els apòstols
es reunien per a celebrar el sopar del Senyor, segons
ell els va manar: “Feu açò en memòria meua”.
Es reunien en cases particulars; el ritu principal era la
fracció del pa: partien el pa, deguen gràcies, ho
repartien i se’l menjaven en memòria de Jesús.
La Carta als Hebreus ressalta el caràcter sacrificial
d’este ritu, a què flama sacrifici d’alabança.
Molt prompte, el primer dia de la setmana, que els
romans anomenaven “dia del sol”, es va convertir per
als cristians en el “dia del sol”, es va convertir per als
cristians en el “dia del Senyor” (diumenge), en el
record de la resurrecció de Jesús.
Este dia es reunien i celebraven el sopar del Senyor
que molt prompte van començar a cridar
“eucaristia” (acció de gràcies).
32

33. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
L’Eucaristia, centre de la vida cristiana 2/2
La Didajé diu a propòsit de l’eucaristia:
“Reunits cada dia del Senyor, trenqueu el pa i doneu gràcies,
després d’haver confessat els vostres pecats, a fi que el
vostre sacrifici s’a pur. Tot aquell, emperò, que tinga contesa
amb el seu company, no s’ajunte amb vosaltres, fins que no
s’hagen reconciliat, a fi que no es profane el vostre sacrifici”.
A mitjan segle II l’eucaristia presenta ja la mateixa
estructura que hui, segons testimoni de Sant Justí:
“El dia cridat del Sol es té una reunió (...) i es lligen els
comentaris dels apòstols o les escriptures dels profetes,
mentres el temps ho permet. Després, quan el lector ha
acabat, el que presidix exhorta i incita de paraula a la
imitació d’estes coses excelses. Després ens alcem tots a
una i recitem, oracions, (...). Quan hem acabat d’orar,
presenta el pa, vi i aigua, i el que presidix eleva, segons
el poder que hi ha en ell, oracions i igualment accions de
gràcies (eucaristies), i el poble aclama dient Amén. I es
dóna i es fa partícip a cada un de les coses eucaristizadas
i als absent li’ls envia per mitjà dels diaques” (Primera
apologia, 67).
33

34. 4.3. LA VIDA INTERNA DE L’ESGLÉSIA
La penitència
Jesús va donar als apòstols el poder de perdonar els pecats i
d’apartar de la comunitat als pecadors (Mt 16, 18-19; 18, 15-18).
En primer lloc, Déu concedix pel baptisme el perdó dels pecats. El
batejat no hauria de pecar ja més; per a les faltes ordinaris es
demana perdó al començar l’eucaristia.
En el segle II es planteja la qüestió sobre la possibilitat de perdonar
els pecats públics i greus (apostasia, idolatria, assassinat, adulteri...).
Després d’un debat entre indulgents i intransigents s’arriba a la
conclusió de perdonar als que mostren provat penediment, establint-se
un procés penitencial.
El penitent que desitjava ser readmés havia de passar un període de
penitència, entregat al dejuni, disciplina, vida austera i dura, és a dir,
vida ascètica.
Després d’haver donat prova del seu penediment, la comunitat cristiana
l’acollia solemnement en un acte de reconciliació presidit pel bisbe.
34

35. 4.2. L’ESGLÉSIA, MISTERI DE SALVACIÓ
ACTIVITATS
1. Escriu el significat de l’expressions següents: sopar del Senyor, fracció del
pa, sacrifici d’alabança, eucaristia, diumenge.
2. Descobrix en la Primera apologia de Sant Justí les referències a:
diumenge, lectures, homilia, oració dels fidels, ofertori, pregària
eucarística, comunió.
3. Fer un debat sobre la qüestió de l’excomunió o no-admissió de certes
persones hui en l’Església.