1.
ECONOMIA DIUMENGE, 29 DE GENER DEL 2012 | Regió7
28
EL NOU MÓN DEL TREBALL I ELS SEUS REPTES
«La manera de dirigir les persones i els equips no es pot basar en la visió del que estan fent al lloc de treball, sinó que s’ha de fonamentar
en l’establiment d’objectius i mètriques i el foment de l’autogestió. També cal una major disciplina dels mateixos professionals»
AXIU/MIREIA ARSO
La manera de dirigir les persones i els xa corporativa,... D’aquesta manera, tendi-
equips no es pot basar en la visió del que es- rem a disminuir els espais xos de treball
tan fent al lloc de treball, sinó que s’ha de fo- (una taula per a cada professional) substi-
TRIBUNA namentar en l’establiment d’objectius i mè- tuint-los per espais pensats per a altres
UNIVERSITÀRIA triques i el foment de l’autogestió. També cal funcions (sales de reunions i vídeo confe-
una major disciplina dels mateixos profes- rència, espais tancats per a audioconfe-
Ramon Costa sionals en la pròpia gestió del temps i les se- rències, espais per afavorir la creatitivitat,
PROFESSOR DE GESTIÓ DE LES TIC DELS ESTUDIS ves tasques i l’aprenentatge de l’ús i aplica- sales de trobada informal...).
D’EMPRESA DE LA FUB
ció de noves eines de comunicació i col·la- I el tercer repte és el tecnològic i les eines
boració virtual. D’altra banda, l’ús intensiu de suport al dia a dia dels professionals i de
’entorn de treball de les orga- de les xarxes socials, dins i fora de les nos- millora de la productivitat dels processos
L nitzacions ha evolucionat en
els darrers any cap a un món
global, amb equips virtuals i
tres organitzacions, modi carà la nostra ma-
nera de comunicar-nos i col·laborar amb
l’entorn, ja siguin clients o potencials clients,
organitzatius. A mes de les eines informà-
tiques clàssiques de gestió (ERP, CRM,
SCM...), que ens ajuden a automatitzar els
distribuïts i basat en el treball en xarxa i amb la nostra comunitat d’usuaris, proveïdors i processos estructurats, necessitem incor-
un fort component en la gestió de la infor- els nostres col·laboradors a les empreses. porar un conjunt de tecnologies de la iPro-
mació i el coneixement. El futur del treball a les nostres organit- ductivitat que ens facin mes e cients a
A més, la mobilitat dels professionals en zacions és el que s’anomena treball en ei- l’hora de comunicar-nos i col·laborar amb
el seu dia a dia ha esdevingut una caracte- xam, amb equips que s’aniran recon gurant, el nostre entorn i de gestionar i compartir la
rística de la majoria dels treballadors de les de manera dinàmica, en funció de les ne- informació i el coneixement: comunicacions
empreses (a més dels per ls clàssics de ven- cessitats i moment del projecte. Això com- uni cades, espais i entorns col·laboratius,
des, comercial, consultors i treballadors de portarà, també, canvis en el lloc de treball eines o màtiques, solucions de mobilitat,
camp), intensi cant-se el treball en el tercer tendint a uns espais mes exibles, oberts i eines socials, eines de cerca i gestió de la in-
lloc (allà on ens trobem, cafeteries, biblio- amb noves funcionalitats, pensats per po- formació i els documents....
teques, aeroport...), mes enllà del concep- der-hi fer reunions, treball col·laboratiu, La incorporació d’aquestes eines (moltes
te de teletreball (treball a casa). videoconferències, sessions de creativitat, de les quals ja estan disponibles a les nos-
Tots aquests canvis, que podríem posar treball individual, llocs de descans i esbar- tres organitzacions), però, no és garantia que
sota les etiquetes de Flexible Workplace, Mo- jo, despatxos tancats temporals... aconseguim millorar la nostra productivi- Les TIC canvien la forma de treballar
bile Worker, InformationandKnowledge- Caldrà adaptar els espais de treball a tat. Les eines per si soles no garanteixen
Worker, Social networking..., porten associats aquestes noves realitats, així com la neces- aquesta e ciència. vingui habitual en la cultura corporativa i es-
uns reptes que les companyies han de con- sitat de posar a disposició dels professionals Cal que les acompanyem de la formació tigui alineat a les necessitats empresarials.
siderar i afrontar per garantir la seva com- els equips necessaris per treballar amb adequada, que posem en marxa accions Finalment, no oblidem que tot aquest ti-
petitivitat, e ciència i productivitat i que aquesta mobilitat: portàtils, telèfons in- d’adopció de les mateixes i de gestió del can- pus d’eines requereixen el coneixement de
podem resumir en tecnologia-espai- tel·ligents, connexions G, sistemes d’in- vi (comunicació, participació, formació, com utilitzar-les (formació) i de com utilit-
persones. formació accessibles des de fora de la xar- suport als usuaris...) i que aquest ús esde- zar-les bé (bones pràctiques).
CAPGIREM L’ATUR
«No entenc per què l’administració paga, als aturats, tants cursos en especialitats sense demanda empresarial, i tan pocs en oficis que tenen sortida.
Per què no lliga això? Per què no orienten bé l’aturat? Per què no escolten i deixen gestionar-ho a les entitats que estem dins el món empresarial? »
(necessari) que no pas per estimular l’acti- criteris. Sincerament, no entenc per què dicionada a la formació de l’aturat, per mi-
vitat. paga tants cursos en especialitats sense llorar-ne la quali cació o reorientar-lo cap
Mentrestant, quan una persona entra a demanda empresarial, i en canvi tan pocs a un sector amb més futur. I el segon és fer
engruixir les llistes de l’atur, rep una prestació en aquells o cis que tenen sortida. Per què un veritable esforç per aconseguir que
LLETRES DE CANVI econòmica en funció del que ha estat co- no lliga això? Per què no orienten bé l’atu- molts aturats es llancin a crear la seva prò-
titzant ns aquell moment. I que per molts rat? Per què no escolten i deixen gestionar- pia empresa.
Pere Casals anys la puguem mantenir. Però a partir ho a les entitats que estem dins el món em- Per reeixir en crear-la cal un mínim de for-
PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA d’aquí, el suport que es dóna a l’aturat és molt presarial? mació o habilitat per oferir un producte o
poc e cient. Sovint se sol començar pel camí La gran paradoxa de tot plegat és que avui servei vendible. Però també un bon pla de
més fàcil, oferint-li formació de com fer un hi ha empreses que ofereixen llocs de treball negoci, superar els tràmits legals necessa-
’atur és un dels problemes més bon currículum i buscar feina. Està bé, i no troben candidats amb la formació i ex- ris, reunir un mínim capital d’arrancada i es-
L greus que té avui el nostre país.
Malgrat això, les decisions pre-
ses ns ara no han servit per
però quina e càcia té això quan sovint el
problema és que no hi ha demanda d’em-
pleats o que l’afectat té una formació amb
periència adients. No és una fantasia, pas-
sa cada dia. Ho podeu veure analitzant els
portals digitals o seguint els anuncis en
tar disposat a posar-hi molt esforç i il·lusió.
En lloc de malbaratar tants recursos públics
en iniciatives de dubtosa e càcia, destinem-
capgirar el problema. Evidentment el re- poca sortida? premsa que es repeteixen setmana rere los a impulsar la creació de moltes noves em-
duiríem si aconseguíssim reactivar la roda També s’ofereix formació ocupacional a setmana. Al nal, cobrir llocs de treball preses, avalem projectes creïbles i acom-
econòmica. Aquest és el principal repte, però qui voluntàriament l’accepti, en els temes amb persones no idònies va contra qualsevol panyem els que fan el pas, per augmentar-
hi ha poc consens en com. més diversos. I de passada, mentre dura millora de competitivitat del país. ne les possibilitats d’èxit. Altrament, tindrem
Coincidim que cal generar con ança, aquesta formació, l’afectat desapareix tem- Per fer el tomb a les estadístiques, el pri- l’atur desmesurat per molts anys. I encar-
però a partir d’aquí sentim opinions que són poralment de les estadístiques de l’atur. mer pas és deixar de veure la prestació d’a- reguem-ho a les entitats on es troben i
divergents. I a sobre les diferents adminis- L’oferta nançada amb diner públic la de- tur sols com un dret adquirit, i plantejar- col·laboren els qui van engegar una empresa
tracions fan més per tal d’estalviar despesa cideix l’Administració, no sé amb quins la com una inversió pública lligada i con- molt temps enrere.