Intervenció de Ramon Costa a l

1. II Jornada ACCID. Reus 2012
“Gestió Empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme”.
Sessió 7. “El paper de les TIC en la transformació de les empreses.
Les TIC 2.0 com a motor de creixement a les empreses”
Intervenció de Ramon Costa.
“Empresa 2.0, el repte actual de les empreses
per a millorar la seva productivitat”
Actualment, la informàtica, o mes formalment, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són presents en
molts i variats camps de l’activitat humana: medicina, enginyeria, indústria, àmbit científic, al món artístic i, per
suposat, a l’empresa en general, entre d’altres.
Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (conegudes com TIC) han esdevinguts imprescindibles per a
les empreses, per moltes raons.
D’una banda, com a eines per a millorar i optimitzar processos, per agilitzar operacions i les activitats empresarials,
ja sigui per a poder capturar les dades d’una manera ràpida i segura (aplicació operativa) o per a poder processar
aquestes dades, i convertir-les en informació d’anàlisi (aplicació tàctica) i per tant, ajudar a la presa de decisions
(aplicació estratègica).
I d’altra banda, en moltes ocasions, i igual o mes d’important, com a eines per a la innovació de les companyies,
facilitant aquesta innovació ja sigui a nivell de processos, productes i els serveis d’aquestes, o inclús facilitant nous
modes d’organització i treball, incorporant el teletreball, el treball en mobilitat (o itinerància) i el treball amb
equips virtuals (distribuïts físicament en diferents seus, delegacions i/o països).
Només cal veure com tots els processos de les companyies estan suportats, actualment, per aquestes tecnologies:
 el procés de logística i distribució (amb les eines anomenades ‘supply chain management’)
 el procés productiu (amb els coneguts i famosos ‘ERP – entreprise resource Planning – o sistemes gestió
integral)
 les activitats comercials i de màrqueting (amb les eines emmarcades dins l’àmbit de la gestió de la relació
amb els clients coneguts com CRM – custormer relationship management)
 els processos de desenvolupament de nous productes, amb eines de CAD, per exemple
 o la millora de les comunicacions i el treball en equip i la col•laboració entre els professionals, dins i fora de
la pròpia organització, amb les intranets, els correus electrònics o les xarxes socials, entre d’altres.
1

2. Costaria de tornar a un estadi en què no tinguéssim la important ajuda d’aquestes aplicacions ‘informàtiques’ pel
dia a dia de les nostres companyies.
A l’empresa, aquestes tecnologies (TI) tenen una aplicació en tots els seus processos empresarials i àrees
funcionals, des de la comptabilització de les operacions que s’hi realitzen, la generació de les nòmines o emissió de
les factures, fins al càlcul de costos d’un producte, l’avaluació de costos de distribució i lliurament dels productes,
passant per l’anàlisi de l’impacte de les campanyes publicitàries o el càlcul del preu d’un servei.
En els seus orígens, ara fa mes seixanta anys, la informàtica s’aplicava als processos estructurats de la companyia,
per a facilitar als operaris l’automatització de tasques rutinàries i repetitives de l’activitat administrativa,
aconseguint una reducció de costos.
Aquesta automatització va començar per les àrees financeres i administratives i s’ha anat estenent a totes les àrees
productives de les organitzacions. Posteriorment, aquestes tecnologies s’han anat aplicant a tots els processos
estructurats de les companyies (operacions, distribució, logística, màrqueting, comercial, innovació, R+D,...), als
processos no estructurats (reunions, treball en equip, comunicació, gestió documental, mobilitat,...), i a aquells que
ens ajuden a gestionar informació i prendre decisions, a tots els nivells.
D’aquí que en un principi aquesta àrea depengués del departament de finances o comptabilitat i poa a poc s’hagi
desplaçat cap a una dependència més de Direcció General.
Les TIC (o TI) faciliten una major i millor coneixement de la realitat de la pròpia empresa i del seu entorn (clients,
proveïdors, competència, tendències,...), el que comporta un increment en l’eficàcia de la gestió empresarial el que
incideix directament en el creixement del negoci i de la companyia.
Centrem-nos, però, en l’àmbit de les TIC 2.0 o les xarxes socials i les eines 2.0 i el seu paper de transformació del
negoci i de suport, també, al seu creixement.
Segurament tots estaríem d’acord en què un dels mes importants fenòmens esdevinguts en els primers anys
d’aquest segle XXI ha estat la irrupció i extensió, massiva, de la web 2.0 i l’ús intensiu de les seves aplicacions
(blogs, wikis,…) i, especialment, de les xarxes socials i els microblogs, amb Facebook i Twitter, com a principals
referents, entre d’altres.
Poc a poc les empreses han anat descobrint el valor que pot tenir per a elles ser presents en aquestes xarxes a
l’hora d’establir contactes, converses i arribar a una bona part del seu públic potencial o bé, per exemple, per a
posar en marxa nous canals de comunicació amb la seva comunitat (clients, usuaris,…) o per definir grups de treball
o comunitats de pràctiques externes a la companyia.
O, inclús, per a poder gestionar processos de compra-venda ‘electrònica’ (B2B) a través de xarxes socials
empresarials i sectorials.
2

3. Ara bé, el repte de les organitzacions ha estat i serè, durant els proper anys, en com esdevenir una Empresa 2.0,
concepte que ja es va definir fa uns anys, el 2006, per part d’Andrew Mc Affee, i que es basava en aspectes com la
cerca d’informació, l’ús d’enllaços per organitzar la informació, l’autoria per a la creació de continguts, l’etiquetatge
dels continguts pels criteris personals, el coneixement en xarxa i l’ús de la tecnologia RSS.
Les tecnologies i aplicacions 2.0 tenen, també, un valor molt important per a ser utilitzades internament, com a
eines de comunicació, col•laboració, treball en equip, accés a informació…
Per exemple, els blogs tenen una aplicació pràctica i immediata en la gestió de projectes com aplicacions per a tenir
un registre/diari del mateix, amb la informació ordenada, classificada i arxivada cronològicament, amb l’opció de
poder incloure comentaris per part de l’equip i accessible, via RSS, pels diferents stakeholders, de manera
automàtica.
O per exemple, podem utilitzar les wikis per a l’elaboració col·laborativa dels diferents documents del projecte
(actes, guies, informes, manuals, ...)
Però també podem aplicar les wikis a l’hora d’elaborar i mantenir informació associada als nostres processos de
gestió de qualitat, per a preparar materials de formació o de producte per a la nostra xarxa comercial o per
elaborar els documents de recull de preguntes freqüents dels clients (FAQs). O per exemple, per a crear i mantenir,
el manual de benvinguda dels nous empleats o per a preparar els continguts i detalls d’un esdeveniment o per a fer
les convocatòries i actes de reunions.
També podem considerar els blogs i microblogs com a canals de comunicació interna entre departaments o a nivell
corporatiu o la seva aplicació, per exemple per a la gestió del coneixement (per ‘registrar’ referències, articles,
notes tècniques,...), facilitant la creació ‘ràpida’ i ‘fàcil’ de continguts, el seu ‘etiquetatge’ i el posar-los a l’abast de
la resta de l’organització de manera simple, amb sindicació “RSS”.
I trobaríem moltíssims altres exemples i aplicacions per a la majoria de departaments i processos empresarials.
En grans empreses podem trobar aplicació pràctica, també, per a localitzar experts, ‘qui sap de què’, posar en
contacte equips distribuïts, identificar les persones rellevants en quant a coneixements o ‘nodes’ de relacions
professionals, per exemple.
La majoria d’aquestes eines i funcionalitats formarien part i/o es podrien integrar amb les nostres intranets i
entorns col·laboratius empresarials, el que anomenaríem ‘Xarxes socials corporatives’.
3

4. Si fem un anàlisi d’aquestes plataformes empresarials (‘xarxes socials corporatives’) trobarem que totes elles
aporten una sèrie de beneficis a les companyies:
 Compartir la informació de l'equip i la coordinació de les activitats relacionades amb el projecte afegint
permanència i estructura de les comunicacions ad hoc.
 Empoderar (empowerment) a les comunitats d'experts i grups de treball (amb espais per interessos
específics, captura de millors pràctiques, difusió d’innovació i proporcionar una xarxa de suport informal).
 Facilitar la interacció social per ajudar els professionals a establir i enfortir les relacions personals i
desenvolupar la confiança, i, en última instància, reduir la fricció i accelerar els processos de negoci en què
la gent està compromesa.
 Accedir a coneixements i experiència que es pot utilitzar per formular un pla d'acció quan les decisions han
de ser fetes.
 Aprofitar els contactes professionals per obtenir assessorament, consell, referencies,...
 Poder rebre alertes relacionades amb nous continguts i activitats a l’entorn de treball corporatiu
És fàcil adonar-se dels molts beneficis i avantatges que poden aportar aquestes eines a les nostres empreses:
 Treball ‘efectiu’ en equip
 Gestió de coneixement intern
 Millor comunicació interna i externa
Llavors, la qüestió és ‘per què no ho estem aplicant a la nostra organització?’
I la resposta, com és habitual, es pot trobar en el desconeixement de les eines, en la ‘por’ al canvi organitzatiu, en
una visió equivocada de moltes d’aquestes aplicacions (són per frikies) i, sobretot, en la desconfiança, per part de
la direcció i dels comandament intermedis a l’hora de posar en marxa noves aplicacions. I, sobretot, pel canvi
cultura necessari en la manera de treballar i dirigir.
Si fa un temps parlàvem de la ‘fractura digital’, actualment estem assistint a les nostres organitzacions a la ‘fractura
digital 2.0’ i com a directius i empresaris no podem permetre’ns el luxe de què això passi a la nostra companyia.
Ramon Costa
Business Productivity Advisor & Project Director – MIC Productivity (www.micproductivity.com)
Associate Professor – Operations and Information Systems Dept, EADA (www.eada.edu)
Dynamic Partner & Co-Founder, inPreneur (www.inPreneur.com)
Ramon Costa és Enginyer en Informàtica i Màster en Qualificació Pedagògica per la UPC i Diplomat en Direcció General per
EADA. Combina les seves responsabilitats al Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft (MIC Productivity) amb la
docència universitària a la UAB (EUG i FUB) i a l’Escola de Negocis EADA.
www.ramoncosta.net, www.twitter.com/ramoncosta, www.linkedin.cm/in/ramoncosta
4