Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Teatre roma

424 vues

Publié le

El teatre llatí: comèdia i tragègia. Plaute , Terenci i Sèneca

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Teatre roma

  1. 1. EL TEATRE LLATÍ: La comèdia i la tragèdia Remei Baldó
  2. 2. INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:  Gènere poètic Inicis populars: improvisació+ música+dansa Consolidació com a gènere culte:  Influència grega  s. III a. C. Livi Andrònic  Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca (tragèdia) Decadència del teatre culte i continuació del teatre popular: atellana, pantomima i mim
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:  No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia) Les representacions es feien en festivitats religioses, en commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges importants... Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat per un edil que contractava una companyia o grex Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien la competència
  4. 4. LES COMPANYIES TEATRALS O GREX: Dominus: director i productor alhora El dominus compra l’obra a l’autor Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró) Cada actor podia fer més d’un paper Importància de la indumentària, perruques i màscares Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia) La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text
  5. 5. EDIFICIS: Primer edificis de fusta desmuntables Després edificis de pedra (s. I aC) Model grec: cavea, orchestra, scaena Diferències respecte del model grec:  Vessant de la muntanya ?  Sistema d’arcs i galeries  Cavea dividida en tres sectors  Orchestra semicircular ( no hi ha cor)  La plataforma de l’escena és més gran  Frons scenae ( edifici quasi tancat) A l’aire lliure. Velarium Representacions amb públic molt bulliciós
  6. 6. SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ: Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata) Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata) Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata) Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta) Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs Per què?
  7. 7. LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS  La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels personatges i ambientació en una ciutat grega)  Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb música, cant i mímica (Plaute)  Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...  Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic  Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç  Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills perduts, el tema del doble...  Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau astut, la prostituta...
  8. 8. LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE  Viu entre el s. III i el s. II a.C  Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.  Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules, acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i la grolleria al to més líric (parts cantades)  Intenció: entreteniment sense reflexions morals/ FER RIURE  Personatges plans i caricaturescos (exagera les característiques per fer riure: voracitat del paràsit, arrogància del militar, embadaliment de l'enamorat...)  Argument molt mogut  Protagonisme d’esclaus i paràsits Va escriure més de cent comèdies. En conservem 21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) , Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo ( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius), Curculius, Pseudolus
  9. 9. LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI  Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C  Cercle dels Escipions: més influència grega  Autor més proper a la noblesa. Menys èxit  Algunes obres no es representaren: lectures en cercles literaris  Llenguatge més culte  Personatges amb més profunditat psicològica  Intenció: fer somriure  Preocupació moral: humanisme  Molt admirat en l'Edat Mitjana i el Renaixement  Les seues comèdies no són tan mogudes  Conservem 6 comèdies:  Adelphoi (Els germans)  Hecyra (La sogra)  Eunuchus (Eunuc)  Andria (La jove d'Andros)  Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)  Phormio (Formió)
  10. 10. LA TRAGÈDIA LLATINA  Menys èxit que la comèdia  Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi, Enni, Pacuvi i Acci. Fragments SÈNECA (s. I)  Vida  El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura  Model: Eurípides /Fabula cothurnata  Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral  Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...

×