1. Catalunya
 Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Desembre 2009 • núm. 112 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Possible!!!
Disseny: Jordi Borràs

2. Papers
 Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 112 • Desembre
de Balears
2009 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat
Possible!!!
Disseny: Jordi Borràs

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
(CGT) DE LES ILLES BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",
2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.
971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca
‘Catalunya’ i ‘Papers’
Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ
caminem junts
CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
Secretariats Permanents de
• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)
les CGT de Catalunya i Balears
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
“C
Químiques (FECIQ) atalunya” és, des de fa
• Federació de Sanitat de Catalunya molts d’anys, la publica-
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC) ció periòdica de la CGT
• Federació d’Administració Pública de de Catalunya. La seva capçalera
Catalunya (FAPC)
és heretada de l’històric periòdic
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 933103362. Fax 933107110 de la CNT, que va sortir a la llum en
el trienni de la Guerra Civil 1936-
FEDERACIONS COMARCALS 1939. Actualment, “Catalunya” és
un periòdic d’aparició mensual, de
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. referència entre els sectors d’es-
Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es querra i llibertaris, d’ampla difusió
Baix Camp/Priorat social i escrit íntegrament en cata-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat là.
Tel. 977340883. Fax 977128041 “Papers” és, com sabeu, la revista
Baix Llobregat de la CGT de les Illes Balears. En la
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
seva primera època (1993-1994)
Tel. 933779163. Fax 933777551 va ser l’òrgan d’expressió del
SABEI (Sindicat Autònom de
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Banca i Estalvi de les Illes), federat
Baix Penedès
des de 1999 en la CGT. En aques-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax ta nova etapa, va sortir el primer
977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com número a la primavera de 2005 i, com també de les xarxes de distri- tica de la revista, allà on hi hagi Enhorabona a tots i totes els que la
Barcelonès Nord amb una periodicitat trimestral, ja bució. En les Balears, la revista debat i mobilització social: centres fan possible, i a tots els lectors i
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 s’han publicat 20 números (19 més durà la capçalera “Papers”, i pas- de treball, locals socials, centres lectores. Llarga vida a la nova re-
Garraf-Penedès el núm. 0). Té una tirada de 2000 sarà a tenir periodicitat mensual. culturals, esportius, d’esplai, etc. vista.
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - exemplars de difusió gratuïta. Entenem que la unió d’aquests
cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261
Maresme
En els darrers temps, entre els dos mitjans potencia l’apropament Agurrelj
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - companys de Catalunya i de les dels companys de la CGT de Bale-
maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Balears s’ha anat madurant un ars i Catalunya, i projecta un mitjà
Vallès Oriental debat sobre si, donat l’especial in- novedós, alternatiu, anarcosindi-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-
mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 terès recíproc de les dues publica- calista, obrer, llibertari i en català,
cions, caldria donar una passa i in- amb una tirada de 13.000 exem-
FEDERACIONS INTERCOMARCALS tentar una publicació i difusió plars, que sens dubte serà una
conjunta, tot amb el respecte de la eina de comunicació de lliure ex-
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - identitat i autonomia de redacció pressió de idees i notícies, alterna-
cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax de cada part. Desitjam que, en un tiu i enfrontat al sistema capitalista,
972231219
Ponent
futur, es puguin afegir també els i al servei dels treballadors i treba-
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata- companys i companyes de la CGT lladores i dels moviments socials.
lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630
del País Valencià. Fem una crida a la col·laboració de
Camp de Tarragona El projecte que posam en marxa tothom, per a millorar els contin-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat intentarà aprofitar el potencial de guts, per a ampliar les aportacions,
Tel. 977242580 i fax 977241528 les dues revistes, tant des de la i també la xarxa de punts de distri-
suma de totes les col·laboracions, bució, per potenciar la utilitat pràc-
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Aquest número s’ha tancat el dillluns 16 de novembre de 2009
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose
flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i
Tel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, “És que no el sentim també molts de
Manresa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep nosaltres, en diversa forma, (...)
Circumval·lació, 77, 2n - 08240 Manresa - des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: aqueix tret d'unió qui acobla la
manre@cgtcatalunya.cat Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. nostra ànima a la de tots els rebels
Tel. 938747260. Fax 938747559 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- passats i futurs?”
Rubí cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit
Tel. i fax 93 588 17 96 Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. "El futurisme",
Sabadell No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Gabriel Alomar
Unió, 59 Drets dels subscriptors:
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són
Tel. i fax 93 745 01 97 incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT
de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les
Terrassa mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir
Ramon Llull, 130-136 el seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org
Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Clos, 5, 08650 Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Desembre de 2009

4. REPORTATGE Som valentes i valents,
Amb aquest número de la revista sabem que la nostra
que estàs llegint, les CGT de Catalunya aposta, lenta i segura,
i de Balears fem un pas de gegant és una aposta de futur
Les CGT de Catalunya i Balears treuen una revista conjunta escrita en català
Una revista que es
diu ‘Papers’ i
‘Catalunya’
La publicació serà mensual i mantindrà
les capçaleres respectives de ‘Papers’ i ‘Catalunya’
Jordi Martí Font
mb aquest número de la re-
A vista “Papers”… Amb
aquest número de la revista
“Catalunya”… Amb aquest número
de les revistes “Catalunya” i “Pa-
pers”… Amb aquest número de la
revista “Papers”-“Catalunya”…
Digueu-ho com vulgueu… Amb
aquest número de la revista que
estàs llegint, les CGT de Catalunya
i de Balears fem un pas de gegant
que esperem que no sigui el darrer
en la constatació que més enllà de
les fronteretes autonòmiques les
dones i homes de les nostres res-
pectives organitzacions tenim les
coses clares a l’hora de parlar i
d’escriure per tal d’explicar-nos en-
dins i enfora de les respectives or-
ganitzacions. Unes i altres hem de-
cidit unir esforços i treure al carrer
una publicació conjunta que expli-
qui qui som, què pensem i què fem,
quan ho fem, per què ho pensem i
on ho fem. Per tant, hem decidit
treure al carrer una publicació pe-
riodística conjunta que intenti fugir
de les autocomplaences que sovint
ens corquen i ens malmeten tant
com els atacs externs. afiliats de les CGT de Balears i de A partir d’ara, qui gestionarà aques- Tramuntana, un col·lectiu que recu- pròpies CGT. La nostra tirada com
Som valentes i valents, no tenim Catalunya rebran a casa seva una ta publicació doble en capçalera pera el nom de la primera publica- a publicació ens fa fins i tot una
por del què diran i sabem que la publicació que, malgrat conservar però unitària en continguts serà un ció anarquista i obrera publicada en mica de por (aviat 13.000 exem-
nostra aposta, lenta i segura, és una dues capçaleres serà igual en la nou col·lectiu, La Tramuntana, que català al segle XIX. plars), però tenim clar que totes les
aposta de futur. Una aposta per la resta de les seves pàgines, comple- alhora comptarà amb un bloc l’a- Sabem i entenem que aquest és un passes fetes fins a avui avalen
llengua comuna en temps de nega- tament igual. És una aposta diferent dreça del qual ja us anunciarem en pas de gegants en el difícil espai de aquest projecte, avalen l’aposta de-
ció de les diferències i afirmació de ja que no hem unificat les capçale- el proper número en què s’inclourà la premsa llibertària, en el complex cidida per dir en veu alta que avui
la uniformitat cultural i lingüística. res per no perdre-les. Una és del la majoria dels continguts de la nos- espai de l’anarcosindicalisme i del més que mai entre Balears i Cata-
Triem una llengua minoritzada però 1937, “Catalunya”, i reactualitza la tra publicació i altres que conside- sindicalisme alternatiu i també en el lunya no hi ha mar, que entre les
no de minories per a l’expressió de històrica capçalera de la CNT de rem d’interès. La gestió de La Tra- de la premsa escrita en la nostra obreres i obrers de les Balears i les
les lluites sindicals i socials, i la Catalunya, alhora que és l’única muntana anirà a càrrec de les llengua. Sabem també que el camí Pitiüses i les obreres i els obrers del
triem amb totes les conseqüències, publicació que pot utilitzar el nom secretaries de Comunicació de les que encetem no serà fàcil i possi- Principat de Catalunya el que hi ha
amb totes les modalitats, esperant del país sense afegits. L’altra, “Pa- CGT de Balears i de Catalunya al blement trobarem més dificultats és la voluntat ferma i unitària de fer
que algun dia altres companys i pers”, és avui la publicació senyera costat del coordinador de la revista de les que caldria. Però aquest és un front al capital i vèncer-lo també en
companyes que també la tenen com de la lluita sindical anarcosindica- “Catalunya” i del Col·lectiu Cata- pas endavant que aposta pel futur, el terreny de la comunicació. On
a pròpia s’afegeixen a aquest vai- lista i alternativa de la CGT de Ba- lunya. Tots ells junts i amb qui s’hi que defuig triomfalismes tot i que, ells hi diguin mentides nosaltres hi
xell valent i audaç que és el “Pa- lears, després de ser durant anys la vulgui sumar (fem una crida a tota ho afirmem ja, és un triomf immens direm “Papers”, hi direm “Catalun-
pers”, que és el “Catalunya”. històrica capçalera del sindicat l’afiliació de les dues CGT perquè de tota la classe obrera balear i prin- ya”. El futur és nostre i tot està per
A partir d’aquest mes, les afiliades i SABEI. ho facin) formaran el Col·lectiu La cipatina, més enllà fins i tot de les fer i tot és possible!!!
Desembre de 2009 3

5. REPORTATGE
La història
de ‘Papers’...
La revista ‘Papers’ ha estat sempre molt lligada
a la història del SABEI i, des de l'any 2005, també a la CGT
Pep Torres
oc temps després del naixement
P del Sindicat Autònom de Banca
i Estalvi de les Illes (SABEI), ara fa
20 anys, vam tenir la necessitat de
plasmar sobre paper l'esdevenir
diari i l'activitat sindical de les di-
verses seccions sindicals i va apa-
rèixer el primer número de “Pa-
pers”.
“Papers, a primera hora”, l'hivern
de 1993, va ser el titular del seu pri-
mer editorial. En ell es podia llegir
“l'univers de les publicacions aug-
menta la família. Ha nascut ‘Pa-
pers’ com un astre de poc embalum,
invisible en un planetari i que, per
contra, fa llum a bastament en els
àmbits circumveïns. Va com a pin-
tada la comparació amb l'estel del
matí o l'estel de l'alba, que tan sols
no és estrella, però té una brillantor
singularíssima, deguda més que
més a la proximitat. Comptat i de-
batut, aquesta mica de quadern que
repartim de fresc a companys i a
companyes dels sectors financers,
és més pròxim als destinataris que
la resta del món editorial. Fet i fet,
el teniu a la vora, tots i cada un; just
a mà, pel que fa a la lectura, i a dis-
posició permanent, si us ve de gust
col·laborar-hi...”
Amb el pas del temps les coses es
reciclen i “Papers” va donar pas a la
seva segona etapa, ja amb les sigles
de CGT, amb la mateixa vocació i
il·lusió de ser un mitjà obert a la
participació i a l'intercanvi d'idees.
En el seu editorial dèiem “aquesta
revista que teniu en les vostres
mans suposa el compliment d'un
objectiu llargament perseguit des
de la CGT de les Illes Balears, el
disposar d'un mitjà escrit, a manera
de punt de trobada, per a tots dinàmic i atractiu. Un espai de par- SABEI, impulsor de la seva prime- homes i dones participant i impul- saben que els tinc del tot presents i
aquells que intentam canviar, per a ticipació i d'intercanvi d'idees”. ra etapa, i ho fem gairebé amb un sant tant lluites socials, com ecolo- els agraeix sincerament el seu des-
millor, un estat de coses que no ens En el número de la tardor del 2009, monogràfic dedicats a aquests anys gistes, feministes, això com també interessat i encomiable treball al
agrada. Un punt de trobada alhora vam celebrar el 20 aniversari del de lluita sindical en el sector finan- en defensa dels nostres drets demo- llarg d'aquests anys. Però ja ho
cer, però sense oblidar altres qües- cràtics com a poble: identitat, llen- diuen, es tanca una porta i s'obre
tions i problemes quotidians, com gua i cultura”. una finestra.
la crisi que cada dia ens deixa més Aquesta última etapa que ha durat El projecte que posam en marxa in-
aturats o la més que previsible puja- gairebé cinc anys, i que he tengut el tentarà aprofitar el potencial de
da d'impostos, mesura a la qual s'o- plaer i la sort de dirigir, ha estat dues publicacions ja consolidades,
posa frontalment la CGT. molt fructífera i ha servit per a con- tant des de la suma de totes les
Dintre d'aquest darrer editorial es fa solidar un projecte conjunt sota les col·laboracions, com de les xarxes
un petit balanç del qual resumim sigles de la CGT. Els últims resul- de distribució. Entenem que l'unió
“el camí recorregut durant aquests tats així ho avalen: victòries en Ka- d'aquests dos mitjans de comunica-
anys no ha estat gens fàcil. Consoli- lise Menorquina, Fundació Deixa- ció, “Catalunya” i “Papers”, projec-
dada i donar continuïtat a aquesta lles o en Consorci Jove, per posar ta una nova revista novedosa, alter-
nova eina sindical va ser tasca de els últims exemples. Darrere que- nativa i en català. Serà una eina de
tots. Els entrebancs han estat molts, den 19 números elaborats amb la comunicació de lliure expressió de
però el SABEI ha sabut ser una or- major il·lusió del món. Sense la idees. Al mateix temps apropa un
ganització compromesa i solidària col·laboració de molta gent, fossin poc més als companys de la CGT
amb les lluites i interessos de tots o no afiliats, aquesta aventura no de Balears i Catalunya.
els treballadors, encara que no fos- hagués pogut arribar fins a aquí. De segur que amb el nou projecte
sin del sector bancari. Basta mirar Nomenar a algun en concret crec entrarà aire nou i renovat. Salut i
cap enrere i es podrà trobar als seus que seria del mal gust, però ells gràcies a tots.
4 Desembre de 2009

6. REPORTATGE
Una mica d’història
de la revista ‘Catalunya’
Col·lectiu Catalunya
a revista Catalunya va néixer
L en el marc conflictiu de la
Guerra Civil, ara fa setanta
anys, i la seva història no pot ser
més desgraciada.
Els dirigents de la CNT la van crear
més aviat a disgust als tallers que
havien estat incautats el setembre
de 1936 a l'Editorial Catalana i en
els quals s’hi havia imprès “La Veu
de Catalunya”, el conegut diari pro-
per a la Lliga Regionalista que
havia acollit les firmes de Carles
Sentís i Ignasi Agustí, entre d’al-
tres. Amb aquestes màquines i uns
treballadors amb poca o cap cons-
ciència llibertària -cap d’ells no es-
tava afiliat a la CNT- es va iniciar el
22 de febrer de 1937 la singladura
del que suposava en aquell moment
la segona gran publicació del sindi-
cat, després de la “Solidaridad
Obrera”. La “Soli” estava escrita en
castellà i ara se’n volia una altra en
català.
En realitat, però, no hi havia cap in-
terès especial perquè fos en català -
cap consciència de país- sinó que frívols que alguns lectors se’n quei- Un compromís
s’ho plantejaren com una mera es- xaven, però els dirigents sindicals La revista Catalunya és el principal
tratègia política per apropar-se a replicaven que un diari no podia òrgan d'expressió del sindicat CGT
Esquerra Republicana de Catalun- estar tota l’estona parlant sobre l’a- de Catalunya. Per aquesta publica-
ya, el partit que governava la Gene- narquisme. Fins i tot, els treballa- ció han passat centenars de lluites
ralitat, amb la voluntat de contra- dors es queixaven de la pèssima socials, centenars de conflictes sin-
restar la influència creixent del qualitat de la revista. dicals, centenars de propostes
PSUC. La revista mai no té gaire vitalitat: emancipadores en tots els àmbits
Es tractava d’aparentar un cert cata- el sindicat n’edita pocs exemplars, que aquesta paraula pot fer anar: fe-
lanisme sense haver-lo de tenir real- molt per sota de la “Soli”, i la difu- minisme, laïcisme, antiracisme,
ment; la CNT més aviat estava en sió i penetració social són encara okupació, ecologisme, pagesia, mo-
contra de tot això. El títol de la nova menors. Els comunistes ironitzen viment llibertari, defensa de les
publicació havia de ser, en un pri- sobre els pocs lectors que té el “Ca- llengües, opció sexual, memòria
mer moment, “Catalunya Lliure”, a talunya” i la redacció ho reconeix històrica, antifeixisme... i tot amb
imitació de l’homònima “Castilla explícitament quan contesta que un tronc central que són les activi-
Libre”, però l’adjectiu es va elimi- això no els importa perquè no tenen tats que desenvolupen les seccions
nar perquè ningú no ho interpretés res de comerciants ni de botiguers. sindicals, els sindicats, les federa-
com un gest de simpatia cap a la A partir de desembre de 1937, la re- cions de rama, les federacions lo-
causa nacionalista. No es volia dei- vista deixa de distribuirse a les co- cals, comarcals i intercomarcals de
xar cap mena de marge a l’ambigüi- marques de Girona, Lleida i Tarra- la Confederació General del Treball
tat ideològica. A més a més, els diri- gona. de Catalunya.
gents anarquistes volien deixar Durant uns mesos, Joan Peiró diri- El “Catalunya” és al carrer amb el
clara la seva postura sobre el fet geix el “Catalunya” i el millora, en compromís ferm d'ajudar a cons-
d’emprar la llengua catalana; ho part, però mai no arriba a superar truir l'espai contrainformatiu. Som
justificaven com una manera d’arri- les llacunes que el convertien en només una part d'aquest entramat
bar als afiliats que no dominaven una publicació poc atractiva de lle- que vol obrir l'espai d'explicació de
prou bé el castellà. Una mena de gir i, amb aquest panorama, es va la realitat als qui la volem transfor-
publicació per als ignorants, afegi- esllanguint sense assolir gaire ressò mar de forma radical; és a dir, des
ríem nosaltres. fins que el 28 de maig de 1938, amb de la base, de baix cap a dalt, sense
Els dirigents sindicals no van tenir el pretext de la necessitat d’estal- mitjancers, sense professionals;
massa estima per la nova publicació viar el paper, deixa de publicar-se. amb el món del treball com a centre que contribueixen a construir la so- gle” al “Illacrua”, de “La Lletra A”
del “Catalunya” i, de fet, poques Una prova de la indiferència amb però coincidint amb els sectors de cietat llibertària. Volem expressar el o “Polémica” a les desenes de but-
vegades li passaven els comunicats què fou acollit el “Catalunya” en la societat que aposten per lluitar nostre reconeixement a publica- lletins que els militants de la nostra
oficials perquè els difonguessin. aquesta seva primera època és que enlloc de callar, per construir un cions com “La Tramuntana”, de mateixa organització s'han dedicat
Molt del que s’hi publicava estava els llibertaris ben poques vegades futur enlloc d'assumir la realitat Josep Llunas i Pujals, o “L'Avenir”, a repartir per tants centres de treball
mancat de pretensions ideològi- en parlen, i quan ho fan és de mane- present. Contra els mitjans que de Pere Cortiella; “La Revista com hi tenim presència... i a molts
ques. Així, per exemple, va sortir ra imprecisa, equivocant dades i re- aposten per l'autoritarisme, lluitem, Blanca” de Federico Urales i la ma- més que no anomenem però que sí
un article sobre els supervivents del dactors. des del Catalunya, per construir el teixa “Solidaridad Obrera”, l´òrgan llegim.
Titànic precisament quan tenia lloc Les reaparicions de la publicació futur llibertari ara mateix. de la CNT de Catalunya durant
l’ocupació feixista d’Astúries, un des d’aleshores han estat constants. Des del Col·lectiu Catalunya, el anys i panys. De “Estudios” o “Ge- Més informació
altre de com fer una dieta d’aprima- A l’octubre de 1977, el "Catalunya" col·lectiu editor del Catalunya, ens neración consciente” al primer “In- Jordi Sabater “Anarquisme i catala-
ment quan la gent ja començava a tornava a ser al carrer travessant di- reconeixem continuadors de la tegral” o “Alfalfa”, del “Ajoblan- nisme. La CNT i el fet nacional ca-
passar gana i algun més sobre la verses etapes fins a arribar a l’ac- tasca de convertir en lletres de tinta co” o “El Viejo Topo” dels setanta, talà durant la Guerra Civil”, Edi-
vida glamourosa de les estrelles de tual època, la vuitena en la seva se- o digital els pensaments, les ac- de “La Bicicleta” al “Contra-infos” cions 62 (Llibres a l’Abast, 216),
Hollywood. Els continguts eren tan gona part. cions, les discussions i els avenços o el “Info-Usurpa”, de “El Trian- Barcelona 1986.
Desembre de 2009 5

7. TREBALL-ECONOMIA Prop de 1,3 milions
de persones aturades
Set de cada deu ERO temporals
es convertiran en no tenen cap mena
acomiadaments definitius de prestació
Els ERO es
multipliquen
per tretze a
Els pirates més grans
Catalunya
Redacció
no vénen de Somàlia
l nombre de treballadors afec-
E tats per expedients de regulació
d’ocupació (ERO) autoritzats a Ca-
talunya s’ha multiplicat per 13 en
un any. Al setembre del 2008 hi
havia 8.552 afectats, mentre que al
mateix mes d’aquest any se n’han
registrat 114.002.
El nombre de treballadors afectats
per ERO d’extinció en el període
de gener a setembre del 2009 és de
13.260, mentre que en el mateix
període de l’any passat era de
6.060. El nombre d’empleats afec-
tats per ERO de suspensió a Cata-
lunya en el període de gener a se-
tembre del 2009 ha estat de 96.219, Pep Juàrez, Secretari d’Acció tèntica muntanya de doblers pú- miadaments massius: Airbus, Seat, exemple, cal recordar que, des del
mentre que en el mateix període de Sindical de CGT-Balears blics, perquè no els afecti la crisi Mercedes Benz, Telefònica Mò- passat dia 27 de juliol, els tripu-
l’any passat era de 2.344. El nom- que ells mateixos han provocat. En bils, Marina d’Or, Nissan, Spanair, lants del vaixell “Mercedes del
bre de treballadors afectats per l cas del tonyiner “Alakra- “agraïment” per aquest immens Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citro- Mar”, de la naviliera ISCOMAR,
ERO de reducció de jornada a Ca-
talunya s’ha situat en 4.523, mentre
que al setembre del 2008 era de
E na” ha col·locat en primera
línia d'actualitat la situació
d'una zona del martiritzat continent
regal, la banca espanyola manté
tancat el grifó del crèdit, sense
ningú que li piuli, precipitant d’a-
ën, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono,
Orange, Zeta, Prometheus i un
llarg etc... En 2008 es van fer 6.227
mantenen una vaga a València,
amb el buc aturat, perquè no co-
bren el seus salaris, entre d’altres
148. africà, com és Somàlia, que s'ha questa manera la caiguda d'un xin- Expedients de Regulació d’Ocupa- motius. Hi ha altres dos bucs d’IS-
Per demarcacions, Barcelona acu- convertit en terra de ningú, on les xer d'empreses petites i mitjanes, ció (ERO’s), un 64,1% més que en COMAR aturats, per impaga-
mula 98.217 treballadors afectats xarxes mafioses gestionen la “des- treballadors autònoms i economies 2007. Per cert, el president de la ments, als ports de Barcelona i a la
per ERO autoritzats fins al setem- aparició” de tot tipus de residus familiars. Mentre l'atur ronda ja els patronal CEOE, Gerardo Díaz Fe- Badia de Palma. L’esfondrament
bre, gairebé 14 vegades més que en procedents del nord, inclosos els quatre milions de persones (oficial- rrán, aquest que canvia de principis del “Don Pedro” front al port d’Ei-
el mateix mes del 2008 (7.108). Ta- nuclears, i on se saquegen sense ment 3.808.353, en el conjunt de com Groucho Marx, anant de les vissa, al juliol de 2007, està encara
rragona té 8.670 treballadors afec- control els recursos naturals dels l'Estat, dels quals 81.683 formen ensarronades ultra-liberals a les de- per aclarir. L’Expedient de Regula-
tats, 31 vegades més que al setem- seus mars, per part de les grans em- part de les Balears, dades a mandes de l’intervenció de l’Estat, ció d’Ocupació que li va regalar el
bre del 2008 (279). Girona ha preses pesqueres d'occident. Una 3/11/09), mentre ja hi ha més segons convingui, fa tres o quatre Govern de Jaime Matas en 2006,
arribat als 5.646 treballadors afec- vegada que acabi el segrest dels tri- d’1.100.000 famílies que no tenen mesos que té als treballadors d’una quatre dies abans de publicar un
tats per ERO autoritzats, set vega- pulants de l'esmentat vaixell, que cap ingrés regular, mentre no atura de les seves empreses, AIR 70% de beneficis, i que va deixar
des més que l’any passat (783). desitjo que sigui aviat, de manera de créixer l'economia submergida i COMET, sense cobrar els seus sa- en el carrer 18 treballadors, encara
Lleida té 1.469 treballadors afectats justa i sense danys personals, l’exclusió social, els beneficis dels laris. Deu ser la seva manera parti- està en els Jutjats. L’empresa de la
per ERO autoritzats, gairebé quatre temps haurà per a estendre'ns sobre cinc grans bancs (Santander, cular d’aplicar les receptes d’auste- família Seguí té una llarga tradició
vegades més que l’any passat el que allí realment està passant. BBVA, La Caixa, Caja Madrid i ritat, que tant recomana per als d’embulls financers. Cada vaixell
(382). Una realitat que, una vegada més, Banc Popular) durant el primer se- demés. Els treballadors d’AIR d’ISCOMAR suposa un forat eco-
Al conjunt de l’Estat espanyol, el en occident es “ven” al públic com mestre de 2009, han arribat als COMET s’han posat en vaga inde- nòmic, i la bolla de neu no ha dei-
nombre de treballadors afectats per una truculenta pel·lícula de pirates. 9.311 milions d'euros. Un suculent finida, davant les obligacions in- xat de créixer, amb la col·labora-
ERO autoritzats s’ha multiplicat Però, si us sembla, parlem de pira- botí. complides de Díaz Ferrán. Si ció, còmplice, d’algunes entitats
per nou en un any, i ha passat de tes, dels de bon deveres. Perquè no També haurem de parlar d’unes al- aquest personatge està al cap de la financeres, i patent d’impunitat (de
46.947 al setembre del 2008 a importa anar tan lluny, per a trobar- tres grans empreses espanyoles gran organització patronal, imagi- cors?) per part de les presumptes
435.564 al setembre del 2009. El los. Aquí, per exemple, els ban- que, en temps de crisi per a la ma- neu-vos com seran els budells de la “autoritats”.
nombre més gran de treballadors quers que provoquen el col·lapse joria de treballadors, no tenen cap CEOE. No s’ha d’anar a cercar-los a la
afectats per ERO autoritzat s’ha re- creditici, aquests als quals el Go- problema per a continuar sent molt De pirates d’aigua salada, també Banya d’Àfrica. Conviuen amb
gistrat a Catalunya, seguit del País vern ha posat a disposició una au- rendibles, això sí, a costa d’aco- en tenim un amplíssim catàleg. Per nosaltres.
Basc, amb 59.160, el País Valencià,
amb 49.386, i Aragó, amb 40.643
treballadors afectats, segons les Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadaments
dades del Butlletí d’estadístiques
laborals del Ministeri de Treball.
definitius
Kaos en la Red ha recollit els fruits que s’esperava. metre als treballadors i mantenir- d’extinció, registra greus dificul-
Tan sols el 25% de les empreses los contractats durant un any. De tats econòmiques, pel que no sap
a crisi obliga a les empreses que han tramitat un ERO de caràc- no ser així, les empreses haurien de exactament si podrà readmetre als
L que van suspendre als seus
empleats per uns mesos a no read-
ter temporal ha sol·licitat l’ajuda
econòmica, que consisteix a boni-
reemborsar a Treball la part bonifi-
cada de les cotitzacions.
treballadors.
Actualment, segons el Ministeri de
metre’ls. Les que es van compro- ficar el 50 per cent de les cotitza- Per això, el 75 per cent de les com- Treball, uns 300.000 treballadors
metre a mantenir l’ocupació, si no cions durant els sis mesos com a panyies s’ha decantat per no sol·li- es troben en suspensió temporal a
ho fan, haurien de retornar la sub- màxim que els empleats poden citar l’ajuda, ja que "amb tota pro- l’Estat espanyol, percebent la pres-
venció. estar suspesos d’ocupació, segons babilitat acabaran acomiadant als tació d’atur. La majoria d’ells es
Una altra mesura fracassada. L’ú- informen fonts de la Secretaria Ge- treballadors", assenyalen les fonts troben acorralats en una excedèn-
nica iniciativa que va aprovar el neral d’Ocupació. abans citades. I és que una empre- cia de 120 dies. I una gran part dels
Govern espanyol per ajudar les El requisit de la mesura ha estat la sa, quan sol·licita la tramitació expedients corresponen al sector
empreses a mantenir l’ocupació no trava principal: l’obligació de read- d’un ERO, ja sigui de suspensió o industrial.
6 Desembre de 2009

8. TREBALL-ECONOMIA
Pressupostos suïcides
Jacinto Ceacero, secretari la banca; es presta diners a tot el
general de la CGT (*) sistema financer per mitjà del Banc
Central Europeu i el Banc d’Espan-
ls pressupostos generals de ya, en centenars de milers de mi-
E l’Estat aprofundeixen les lò-
giques que han generat les
desigualtats socials. No resulta difí-
lions d’euros a un interès del 1% i
ells ho presten a una mitjana del 5
7%; s’endeuten (deute públic) cada
cil construir una crítica a aquest go- vegada més per pagar interessos a
vern social-liberal del PSOE, tant aquest mateix sistema financer
per la seva proposta de Pressupos- (6,6% de tots els PGE 2010), siste-
tos Generals de l’Estat (PGE) per a ma al que paradoxalment s’avala i
2010 com per les seves polítiques dóna diners; es pugen els impostos
socials, de regulació del mercat de directes a tots per un igual (IVA), i
treball, polítiques privatizadores es legisla, no en funció de les ne-
que no garanteixen la satisfacció de cessitats públiques i socials, sinó
necessitats (com l’educació, sanitat, per a quadrar els comptes de l’Estat
cures, pensions, atenció familiar, i no sobrepassar el 3% del dèficit
transport, etc.), les seves polítiques públic per a l’any 2012, tal i com ve
mediambientals, energètiques o de imposat per la Comissió Europea.
retallada de llibertats civils. Totes les polítiques i especialment
Com a organització sindical i social les pressupostàries, tenen com a fi
llibertària, anticapitalista i revolu- garantir el “suïcidi col·lectiu” in-
cionària ens posicionem radical- vertint en un model productivista
ment crítics a aquestes polítiques assalariats concorren en la mateixa Ajuntaments i a la UE, que aques- cial. Aquesta realitat oculta la, cada (alta velocitat, infraestructures vià-
del Govern perquè només contem- lògica capitalista: “a créixer” per- tes suposadament empren en neces- vegada major, descohesió social, ries, indústria de l’automòbil, etc.) i
plen el continuisme del marcit què els diners i les regles del mercat sitats socials, ja que tenen transfe- basada en la injustícia social més que la majoria social, les persones
model productiu. El capitalisme no ens faran feliços. rits drets socials essencials per a la criminal i suïcida, que el capitalis- assalariades, pensionistes, joves,
és millorable ni reformable, no La crisi del sistema capitalista no població. Però la realitat s’emmas- me duu a terme en els inicis d’a- les persones estrangeres seguim fi-
existeix cap capitalisme amb rostre ens ha fet reflexionar sobre la ne- cara: el 63% dels treballadors i tre- quest segle XXI. nançant la barbàrie. Només hi ha un
humà. Amb ell la classe treballado- cessitat d’un nou model social al balladores perceben menys de S’oculta el fet que la baixada dels camí. Prendre el carrer, cridar a la
ra no té futur. Cal seguir treballant, servei de les persones i no del mer- 1.100 euros al mes; el 60% de les ingressos prové de la rebaixa dels mobilització, perquè junts, les orga-
lluitant, teixint xarxes d’autoorga- cat. Ens diuen que els comptes són llars tenen problemes seriosos a fi impostos que s’ha fet als més rics: nitzacions sindicals, socials, veï-
nització civil que aglutinin la nostra molt clars. Disminueixen els in- de mes; el 20% de la població es l’impost de societats ha descendit nals, estudiantils, plataformes en
rebel·lia fins a assolir un canvi de gressos per la contracció de tots els troba per sota el llindar de la pobre- entre cinc i deu punts amb el PSOE; defensa del públic… defensem
model social. sectors productius i de serveis i sa relativa, els joves augmenten sis l’impost del patrimoni ha desapare- altre model social basat en la soli-
En aquesta ocasió, els PGE 2010 no l’augment de l’atur en cotes del punts el seu nivell de pobresa en gut; la tributació s’ha limitat fins al daritat, el suport mutu, la justícia
mostren sinó les mateixes políti- 20% de la població activa i, d’altra 2008; prop de 1,3 milions de perso- tipus del 43% com a màxim; s’han social i la llibertat.
ques implementades des de 2004, banda, augmenten les despeses. nes aturades no tenen cap prestació. rebaixat les quotes patronals a la Com a CGT ja hem iniciat el procés
quan el PSOE accedeix al poder Aquesta realitat se’ns presenta com Seguretat Social a través de dues de trobada, confluència i unitat
polític i s’emmarquen en un cicle Injustícia social oculta una cosa inevitable, que no està vies, reduccions directes i milers de d’acció amb la resta d’organitza-
de creixement sense precedents de Del Pressupost 2010 podria sem- mediatitzada ni provocada pel milions d’euros en subvencions de cions perquè aquesta mobilització i
l’economia, en el qual governants, blar que estem davant d’uns pressu- model social de relacions que contractes; es deixen de percebre vaga general sigui una realitat en
empresaris, multinacionals, orga- postos “socials”: el 51,6% de la patim, per les polítiques que apli- milers de milions d’euros d’ingres- els pròxims mesos.
nismes supranacionals com la Co- despesa es destina a les pensions i quen els governants, pels avantat- sos al mantenir els topalls de cotit-
missió Europea, el FMI, l’OCDE o l’atur; el 21% són les transferències ges que progressivament assoleix la zació de la Seguretat Social; s’ava- (*) Article publicat al núm. 113 de
el Banc Mundial, al costat de molts a les Comunitats Autònomes i els patronal a costa de la majoria so- len fins a 90.000 milions d’euros a la revista “Diagonal”
Per un nou model social per a sortir de la crisi
Secretariat Permanent del a la població, estafa i atracament a dur per a pagar la seva crisi.
Comitè Confederal CGT les butxaques de les i els treballa- En aquests moments de crisis, les
dors. seves lleis inexorables ens aixafen:
es entitats financeres Santan- El model capitalista està basat en el - acomiadaments;
L der, BBVA, Popular, La Caixa i
Caja Madrid, en 9 mesos van en-
concepte de “darwinisme social” :
només els més aptes sobreviuen i
- major desregulació dels mercats
de treball;
greixar als seus accionistes amb ho fan a costa dels altres, mitjan- - tancaments d’empreses en tots els
13.602 Milions d’euros de benefici. çant l’egoisme, la competitivitat, sectors;
No hi ha dubtes sobre qui està pa- l’individualisme, la propietat priva- - acomiadaments massius : Nissan,
gant la seva crisi. La crisi no és de da… El progrés per a rics, ban- Electrolux, Seat, Opel, Renault,
tots, ni ho ha estat mai. quers, executius, poderosos, polí- Delphi, Michelín, Martinsa-Fadesa,
Els dos gegants, Santander i tics, significa desarrollisme, Tecnocasa, FCC, Acciona, Endesa,
BBVA, van obtenir 6.740 i 4.179 creixement i consum sense límits Iberdrola, Gas Natural, Roca, Spa-
milions d’euros. Com és possible per a seguir obtenció beneficis per nair, Banca, Iberia, RTVE, Telefó-
que les polítiques del Govern i de la sobre de la salut de les persones, nica i centenars de Contrates i Sub- - congelació de la despesa pública; compartir, l’harmonia en la relació
UE, per mitjà del seu Banc Central, per sobre de la pròpia existència de contrates; - privatització dels serveis públics i amb el medi natural, la solidaritat,
segueixin ficant-los milers de mi- la vida en el planeta. - reestructuració en tots els sectors socials; el suport mutu, la igualtat, la lliber-
lions d’euros al 1% per a després Aquest “progrés”, per als especula- de la producció i els serveis; - maquinaciones i presses per a al- tat, la justícia social. Aquests són
aquests mateixos bancs comprar-li dors del totxo, de la banca, dels ali- - acomiadaments invisibles de mi- terar el preu de l’habitatge, ali- els pilars sobre els quals construir
deute als estats i cobrar-los fins al ments o l’energia, ho han basat en lions de treballadors temporals; ments, matèries primeres. un nou model social que contempli
5% ? el seu enriquiment i benestar perso- - deslocalitzacions d’indústries sen- Des de la CGT tenim clar que cal el veritable progrés social en funció
Aquestes polítiques de transferir nal i ho han fet des de la més abso- ceres; acabar amb aquestes regles de joc de les persones i no pas dels mer-
milers de milions de diners públics luta impunitat i irresponsabilitat - congelació salarial; injustes en les quals només guanya cats.
que els governs del món estan im- perquè quan el seu model “reben- - pèrdua de poder adquisitiu; una minoria a costa de la majoria. Com a treballadores i treballadors
posant, de manera absolutament ta”, som la majoria social, les per- - moderació salarial trianual; Les persones treballadores hem estem immersos en la tasca d’arri-
antidemocràtica, sense consulta ni sones treballadores, les classes po- - pujada d’impostos en l’IVA; d’apostar per un altre model social bar a majors quotes de la mobilitza-
debat, per a mantenir el “quiosquet pulars, immigrants, precaris, joves, - acomiadament lliure i gratuït; que garanteixi prou per a tots i ció social cap a la vaga general. Ens
financer”, només té un nom: estafa qui hem de fer un esforç i treballar - “pau social” i “reforma laboral”; totes, basat en el repartiment, el hi va la vida.
Desembre de 2009 7

9. TREBALL-ECONOMIA
Solidaritat amb
tripulants i
treballadors
Rècord de desocupació
dels vaixells
d’Iscomar
a les Balears amb
CGT Sector Mar 81.683 aturats
ls grups d’empreses CONTE-
E NEMAR/ ISCOMAR, que per-
tanyen a la Família Seguí Soloaga i
Llorenç Buades
estan principalment dedicades a les l Centre de Recerca Econò-
diferents branques del transport
marítim (navilieres, consignatàries,
estibadores), es troben en un procés
E mica de Sa Nostra en col·la-
boració amb la Universitat
de les Illes Balears aventura que
de desmantellament, en una opera- aquest hivern podem arribar a les
ció que sens dubte pretén "netejar" Illes Balears a la xifra de 100.000
els seus negocis, treient-se de da- persones desocupades registrades.
munt als seus treballadors sense ni Aquesta dada indica que encara no
tan sols abonar-los els deutes sala- hem arribat al punt àlgid de la crisi
rials que en alguns casos superen econòmica. Per la seva banda la
els sis mesos. patronal illenca CAEB, més opti-
Acomiadaments, ERO, coaccions, mista, desitjava fa poc que les per-
enganys, impagaments i amenaces, sones desocupades i registrades a
formen un rosari d’actuacions que final d’any no superessin les
els responsables d’aquestes empre- 85.000. Allò que s’aventura és que
ses porten a terme cap als més de aquest hivern batrem tots els rè-
1500 treballadors que presten ser- cords en desocupació.
vei, tant en terra com en els bucs. A final d’octubre les persones des-
Tot això amb el silenci còmplice de ocupades i registrades en el SOIB
les administracions i l’estat catatò- eren 81.683, amb una pujada del
nic dels sindicats majoritaris que 13,27 per cent en relació a setem-
semblen desapareguts. bre (9.567 persones més), conver-
La CGT dóna suport a una part dels tint-nos en la comunitat autònoma
treballadores que li han dipositat la en la qual més va créixer l'atur.
confiança i els assessora des de l’i- En relació a l’octubre de 2008 la
nici del conflicte (juliol de 2009) i desocupació ha augmentat en anuals, l'atur entre estrangers va Parlament espanyol que permet prés de cremar el salari amb im-
fins i tot d’abans en situacions que 24.701 persones, perquè fa un any augmentar un 43,78 per cent, amb l’acomiadament lliure, els empre- posts directes i indirectes, paga-
ja feien presagiar la situació actual. la desocupació era de 56.982 per- 6.748 nous desocupats respecte a saris poden decidir amb o sense ment d’habitatge i amb despeses
La nostra activitat es desenvolupa sones. L’atur masculí ha crescut en octubre de 2008. causa justificada que una persona que moltes vegades no arriben a
especialment a Barcelona, València els darrers dotze mesos en 13.641 Per Illes, les persones desocupades passi a ser desocupada. Així que el ser les elementals. En el tercer tri-
i Madrid; en les primeres ciutats els homes aturats, perquè eren 31.224 a Mallorca arribaren a 64.983 per- capitalisme usarà i abusarà per a la mestre, que inclou els mesos de
implicats són tres bucs en un port i i ara són 44.865. L’atur femení ha sones , a Menorca, a les 6.138, a recomposició de la seva taxa de be- major ocupació turística, el con-
d’un en l’altre, les tripulacions dels crescut en 11.070 desocupades Eivissa, a les 10.057 i a Formente- nefici d’una demanda de treball de sum a les Illes Balears ha baixat un
quals es troben sense cobrar i aban- més, perquè em passat al cap d’un ra a un total de 505 persones. més de cent mil persones a les Ba- 1,7%.
donades pels seus empresaris, des any de 25.748 desocupades a Tot i que ens manquen les dades lears que faran que els salaris bai- Aquesta crisi ens hauria de servir
de diferents dates. En el cas de Va- 36.818. d’octubre en relació a les presta- xin encara més , que les condicions per a la recuperació de l’internacio-
lència, el Mercedes del Mar, porta En relació al jovent, que suposa el cions de desocupació, en el mes de de treball empitjorin, i que la gent nalisme. Hauríem d’aprendre a va-
en vaga des del 27 de juliol, i sense 15,5% del total de persones des- setembre arribaven a 50.700 perso- treballadora competeixi entre si per lorar que si la classe treballadora
cobrar des de dates anteriors, i en- ocupades, els homes menors de 25 nes quan la xifra de desocupació va tal d’obtenir un salari. britànica, com és el cas, perd poder
cara resisteixen a bord una desena anys desocupats han passat en un ser de 72.116 persones. L’increment de la desocupació, adquisitiu, es fa més difícil fer tu-
de tripulants que, davant la falta de any de 5.226 a 7.065 (1.839 més), Aquestes són les xifres oficials que l’increment de l’atur de llarga du- risme. Això fa que, operadors turís-
subministraments, han sofert falta en tant que les dones menors de 25 manifesten la crua realitat de la rada que arribà al 17,8% en el mes tics com Thompson no ofereixin
de qualsevol servei a bord (llum, anys han passat de 3.902 a 5.568 crisi. d’agost o la congelació dels salaris viatges en temporada baixa i dels
aigua, serveis, etc) durant dies. A (1.666 aturades més). de la funció pública, fan caure les 217 hotels del terme de Calvià
Barcelona, els empleats del Teresa En relació a les persones majors de La desocupació possibilitats de consum de llars que només 24 estaran oberts aquest hi-
del Mar estan en una situació sem- 45 anys, els homes desocupats han L'economia balear va créixer un les passen magres per arribar a vern, o que el turisme alemany, tot
blant. passat en un any de 8.665 a 13.137 1,4% en 2008, mentre que aquest final de mes, castigades també per i que es mantengui, ho faci per
Perquè els treballadors puguin re- (4.472 més), en tant que les dones any s'espera tancar amb un descens les càrregues que suposen les hipo- menys dies i amb despeses més li-
sistir necessiten aigua, llum i que- majors de 45 anys desocupades del 1,4%, de manera que s’estima teques derivades de l’adquisició mitades. Tot té una interconnexió
viures i amb la finalitat de proveir- han passat de 7.411 a 10.482 que el decreixement a final d’any d’habitatge, molt altes , tot i la cai- en una economia com la nostra
los d’aquestes necessitats bàsiques (3.071 més). Per sectors, l’agricul- serà del 2,8 % en relació a la fi de guda de l’euribor. En el cas de les molt dependent del turisme ale-
s’ha creat un compte corrent a La tura ha passat en un any de 549 a l’any 2008. Els economistes del Balears la taxa d’estalvi ha caigut many i britànica. Tot té un inter-
Caixa: 2100-2460-89-0200073258. 674 persones desocupades, la in- sistema capitalista manifesten que molt en els darrers anys, perquè di- connexió perquè el nostre model
És important d’especificar “solida- dústria ha passat de les 2.460 per- sense taxes de creixement d’un 2% fícilment pot estalviar un mileuris- productiu es fonamenta en el turis-
ritat Contenemar” com a concepte i sones desocupades a les 4.512 en anual no hi ha possibilitats de ge- ta que a més és una persona en pre- me i en el ciment, i la indústria i els
l’ens o la persona emissora, a fi de l’actualitat, la construcció ha pas- nerar ocupació i la previsió per a cari, i difícilment pot estalviar un serveis estan absolutament condi-
que si fos possible recuperar els im- sat de 13.056 a 18.277 persones en l’any 2010 és d’una nova tancada pensionista quan tenim les pen- cionats per aquest fet (el transport i
ports gastats o part d’ells es realit- atur, i els serveis han passat en un en negatiu de l’exercici, que el ma- sions molt per davall de la mitjana bona part del comerç i de la restau-
zés la devolució proporcional de any de 39.171 persones sense feina teix govern autonòmic xifra en una espanyola. De manera que la ració depèn del turisme, la fusta i el
l’aportat, tret que expresseu el con- a 55.551. baixada del 1,5%, de manera que manca d’accés al consum ens ins- metall de la construcció…).
trari en aquest cas quedaria com L'atur entre estrangers va augmen- no es previsible que l’any vinent tal·la en la deflació. L’actual situació de desocupació,
fons de solidaritat de la FETYC- tar un 19,04% pel que fa al mes an- sigui un any per a la recuperació de Pensar que la societat en general és de precarietat i d’inseguretat social
CGT per a possibles futures oca- terior, amb 3.544 desocupats més, l’ocupació , i entre altres coses per- consumista és una abstracció gene- és insostenible per al desenvolupa-
sions. fins a un total de 22.160, dels quals què els capitalistes no la volen. No ralista externa al moviment obrer ment humà i també per a la natura,
14.667 eren extracomunitaris oblidem que a l’empar d’una legis- que tot i que subjectivament ho però ara per ara pesa més la idea
Més informació (18%) i 7.493 de la Unió Europea lació consentida de manera explíci- vulgui ser, en general les passa ma- d’escapar de la realitat que l’alter-
www.fetyc.cgt.es/-Mar-y-Puertos- (9,2% del total). En termes inter- ta o tàcita per tots els partits del gres per arribar a final de mes, des- nativa d’enfrontar-se amb l’actual
8 Desembre de 2009

10. TREBALL-ECONOMIA
estat de coses, perquè no hi ha cap
raó ( i la lògica del benefici empre- QUI PAGA MANA
sarial és menys raonable que mai)
per la qual cent-mil persones si- La solidaritat
guin excloses de la possibilitat de
viure amb dignitat. El problema obrera i la
actual per a les persones és la des-
confiança en la capacitat de canvi,
professionalitat
tal vegada perquè al llarg dels anys
s’han acumulat excessives traï- Vicent Martínez
cions per part de l’esquerra institu- l model empresarial espanyol i
cional, en la seva vessant política i
també en la d’agents socials.
E català impulsa un model labo-
ral basat en quantes més hores facis
No és raonable que el camí per a la millor. És un model obsolet, dife-
creació de llocs de treball sigui un rent al d'altres països on la presen-
creixement del 2% que gairebé cialitat és clau perquè l'empresari o
sempre és destructiu per a la natu- directiu pense que controla el tre-
ra, perquè en bona part va vinculat ballador i que s'assegura que surt la
al sector del totxo , que encara té a feina. Un model que s'imposa da-
les Balears 7.000 habitatges d’obra vant la necessitat del treballador de
nova sense poder vendre. El camí a tenir feina per subsistir, un sistema
emprendre és el que des de fa anys que imposa a les persones haver de
proposa el nostre sindicat de repar- suportar situacions de pressió, de
timent del treball i de la disposició submissió, de gairebé esclavisme,
col·lectiva de la riquesa que faci per arribar a final de mes. Un
possible un canvi social que aturi model en el qual els empresaris
l’absurd capitalista. volen controlar l'absentisme (un
La flexibilitat laboral i la mobilitat Antics sindicats es convertiren en tació temporal afecta especialment interna, millors condicions de tre- cop més l'obessió per la presència
Des de la dècada dels 80 el combat agents econòmics i socials , i ara als joves, a les dones, als immi- ball que no pas els que estan con- no pel treball de qualitat o per la
empresarial espanyol a favor de la mateix ja fa 25 anys que consagra- grants i als treballadors poc qualifi- tractats temporalment. Solen ser salut del treballador). Un model
flexibilitat laboral ha format part ren la contractació temporal per a cats, vinculats especialment a tre- persones amb una llarga trajectòria que tracta els treballadors com a
del discurs dominant. Aquest com- fer-la normativa general. balls en la construcció, comerç, laboral que difícilment poden ac- números i no com a persones, un
bat de la patronal, va ser culminat Ara, gràcies als agents polítics i so- hoteleria i restauració. Els contrac- ceptar les condicions de treball que model obsessionat en la producció,
amb un èxit notable gràcies a la cials la contractació temporal afec- tats temporals al contrari del que es s’ofereixen avui, molt precàries i la productivitat i el cada cop més,
col·laboració servil d’algunes enti- ta a més d’una quarta part de la predica tenen més possibilitats de mal pagades. en compte de tendir a un model ra-
tats que diuen ser sindicats obrers i gent assalariada a les Balears trobar feina que els que provenen Aquest sector de persones amb cional on l'economia satisfaci les
de classe i d’alguns partits polítics (28,5%) proporció molt superior a de la contractació indefinida, per- contractes indefinits, amb el pas necessitats de les persones.
amb programari d’esquerra con- la mitjana de la UME (16,2%) i què els seus salaris són baixos i el del temps minva i constitueixen Actualment, el model satisfà la ne-
versos al realisme social-lliberal. d’estats com Alemanya (14,7%), seu grau de rotació i de mobilitat per als empresaris l’objectiu a eli- cessitat d'alguns de lucrar-se a
La necessitat d’adaptar-se a les cir- França (14,2%), Itàlia (13,3%), Ir- entre empreses és gran. Altra cosa minar, només frenat pel major cost qualsevol cost. I la professionalitat
cumstàncies i de respondre de ma- landa (8,5%) o el Regne Unit és l’eficiència dels contractats tem- que representa el seu acomiada- és una forma d'explotació. La pro-
nera conseqüent als canvis d’esce- (5,4%). porals, perquè és evident que la ro- ment, cost que a la vegada és una fessionalitat és posar per damunt
nari ha presidit un període, encara Ara mateix, i malgrat les promeses tació i la flexibilització no són pos- garantia per a la supervivència d’a- l'empresa i el treball per sobre de la
vigent, en el qual la concertació so- de la darrera «reforma laboral» que sibles quan les feines a fer són questes persones. Així i tot la crisi, teua pròpia vida. La professionali-
cial a qualsevol preu, a canvi de la CGT va combatre en tant que era qualificades. ha permès als empresaris presentar tat com a excusa per a fer sentir mal
millores per a la burocràcia política defensada pels sindicats virtuals, L’atur de llarga durada afecta més més ERO (118 a l’hoteleria fins al els treballadors que no poden més,
i sindical ha centrat l’objectiu de un 85,6% dels contractes signats aviat als acomiadats que tenen con- mes de setembre) i altres fòrmules que estan farts o que no arriben en
persones que tenien un passat de anualment a les Balears són tempo- tractes indefinits, que sovint tenen, que han permès fer més barats aquest model competitiu. La pro-
lluites, però que s’instal·laren en rals i la seva taxa de conversió en per acumulació d’antiguitat , expe- aquests acomiadaments. fessionalitat com a forma de culpa-
les conveniències personals. indefinits és del 6,7% . La contrac- riència i possibilitats de promoció Com a resultat tenim que en menys bilitzar individualment del que
d’un mes, els treballadors desocu- passa i no veure la perspectiva
pats de durada superior a l’any han col·lectiva d'explotació o la pers-
passat del 14,4% al 17,6 % actual. pectiva per la qual són els interes-
La baixa qualificació i la precarit- sos de l'empresari el que estan per
zació del treball a les Illes Balears davant sempre. Sino arribes... no
ha permès als empresaris usar i ets professional: és culpa teva.
abusar d’una mà d’obra barata, Un model en el qual sinó arribes és
més submissa, menys formada. perquè no tens “aguante”, no saps
Però a la vegada és una mà d’obra superar els reptes, individuals, de la
menys productiva i pel seu grau de professionalitat i en els quals s'ad-
rotació, menys adaptada i adabta- mira els líders “durs” és a dir ex-
ble a les exigències de qualitat del plotador. Un model on la professio-
treball, que la d’aquelles persones nalitat està per sobre de les
que gaudeixen de contractes esta- condicions laborals. Has de ser pro-
bles, i que han pogut gaudir de fessional, fins i tot en les pitjors
major especialització i experiència. condicions laborals i d'explotació,
Com que el treball a les Illes Bale- sinó arribes és que no vals. No cal
ars gira al voltant de la construcció, dir els problemes d'autoestima i es-
de l’hoteleria, del comerç i del trés que tot això genera.
transport , i moltes de les feines a El més lamentable de tot això és
fer són de peonatge o d’escasa qua- quan els propis treballadors s'ho
lificació, els empresaris han pogut creuen i et miren mal sinó ets pro-
gaudir d’una gran flexibilitat, capa- fessional sinó arribes (és a dir sinó
citat de rotació i mobilitat contrac- fas de la feina l'eix vertebrador i
tual que ara mateix s’aplica en gairebé unic de la teua vida). La-
forma d’acomiadaments massius. mentable. Hauríem de qüestionar
En canvi, en les societats on la for- tot això a petita escala en els mis-
mació, l’aprenentatge i l’experièn- satges qüotidians que fan explotar
cia és un bé a preservar, els empre- els treballadors i que el risc laboral
saris no recorren de la mateixa creixent més important sigui estar
manera als acomiadaments com a cremat o l'estrés. La solidaritat
fórmula. obrera és l'única resposta.
Desembre de 2009 9