Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2012· núm. 139 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Laura
llibertat!
Disseny: Dídac Salau
Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 139 · Maig 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Laura
llibertat!
Disseny: Dídac Salau
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Volen que tinguem
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
molta por i callem
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
A quests dies els recordarem al llarg
de les nostres vides. Els recorda-
rem perquè són els darrers que viurem
cietat catalana,
els seus amics
del Grup Godó
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) en democràcia formal tal com fins ara i el seu apèndix
• Federació de Sanitat l’entenem. Democràcia formal no és de- d’última hora, la
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC) mocràcia i molt menys democràcia direc- Teletrès, insis-
• Federació d’Administració ta, però és la forma que fins ara teníem i tien i insistien en
Pública (FAPC)
potser ens hi havíem acostumat. És clar una mentida: les
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110 que per tal que els poderosos ens robin mobilitzacions
encara més amb total impunitat cal anar contra el Banc
FEDERACIONS COMARCALS
un pas enrere. És ben clar que democrà- Central Europeu
Anoia cia formal no és només votar cada qua- de què parlaven
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tre anys, i sense llibertat d’expressió de se les havien
Baix Camp/Priorat
democràcia no n’hi ha. Sense llibertat de inventat. No hi
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat havia cap mani-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041 de manifestació. A on anem, la dissidèn- festació convo-
Baix Llobregat
cia és considerada com a criminal, inde- cada…
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - pendentment dels mètodes que utilitzi. Aleshores, si
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551 Felip Puig ha decidit encapçalar el camí no hi havia
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cap a la negació de drets democràtics aquest “perill”,
cgt.viladecans@yahoo.es bàsics i com si s’hagués llegit “1984″ per què no van
Tel./fax 93 659 08 14
d’una tirada i l’estigués paint apressa- parar de cridar
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
dament. És així que ha passat a aplicar i amenaçar que
Tel. i fax 977660932 cada una de les recomanacions que els perseguirien “les
cgt.baix.penedes@gmail.com
totalitaris poden arribar a extreure del lli- rates” i no sé
sada per altres i la pròpia, l’autocensura. volen escoltar, si són pacients, hi acaben
Barcelonès Nord bre per mantenir i estendre el seu poder quantes frases més de regust, diguem-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona I alguns no ens resignem a ser munts de descobrint la veritat” perquè “Les parau-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 o, en aquest cas, el seu poderet. ho clar, més aviat feixistoide? La respos-
carn en mans dels rics. Vam néixer amb les sempre conservaran el seu poder…
Garraf-Penedès Una de les normes del totalitarisme que ta continua sent a les pàgines de “1984″
cap, boca, veu i paraules i mentre no pro- les paraules fan possible que quelcom
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la descriu Orwell és la referència constant i de fet Puig ens ho va dir ben claret fa
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat dueixin humans que no tinguin aquestes prengui significat i, si s’escolten, enun-
Tel. i fax 938934261 i perseverant per part del poder a una uns mesos: la gent ha perdut la por i així
característiques pensarem com “V”: cien la veritat”. I tal com deia aquell, no
guerra llunyana que si no es guanya no hi ha qui governi. Governar aquí vol
Maresme “encara que les porres puguin substituir hi ha res més revolucionari que la veritat,
Unió 38 baixos, 08302 Mataró - acabarà amb la societat que el Gran dir retallades, retallades i retallades.
maresme.cgt@gmail.com el debat, les paraules es continuen fent per això no volen que parlem. I per això
Tel. i fax 937909034 Germà governa amb mà dura i que és Som-hi doncs, bona dosi de por. Fronte-
sentir, les paraules comuniquen i els que parlem i parlarem…
Vallès Oriental vista pels que hi viuen com a conforta- res tancades (150.000 persones identifi-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
ble “si no et poses en política”, que deia cades), controls ideològics (els Mossos
Tel. 935931545. Fax 935793173 Franco.
Aquí no hi ha guerra com l’entenem,
preguntaven per Barcelona, després
d’identificar gent, quin pensament polí-
Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
per això s’han muntat aquesta suposa- tic tenien), amenaces dia sí i dia també
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 da guerra de baixa intensitat en què la (a qui participi a una assemblea, a qui
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
crema d’un contenidor per part de qui vol dissenteixi des de la Universitat…), jut-
Tel. 972231034. Fax 972231219 canviar el sistema és considerada pitjor ges que sempre tenen el seu torn quan
Ponent que un assassinat i la violència física “cal” detenir algú, detencions a munts
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
o econòmica és bona si qui la fa és un amb acusacions ridícules… i els “ben-
Tel. 973275357. Fax 973271630 policia o un banquer. Per a això es va pensants” mirant cap a un altre lloc. I els
Camp de Tarragona inventar unes suposades manifestacions “pensadors” del país callant no fos cas
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona
contra la reunió del Banc Central Euro- que “com a “rates” els anessin a caçar
cgttarragona@cgtcatalunya.cat peu els dies 3, 4 i 5 de maig a Barce- a les seves poltrones universitàries (que
Tel. 977242580 i fax 977241528
lona, els responsables en bona part de ja els van avisar)…
FEDERACIONS LOCALS l’empobriment i la miserabilització de les I així anem i així ens tindran si no hi fem
Barcelona nostres condicions de vida. Se les va res. Per això ho fem i ho farem. Pensem,
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona inventar, i per tal de donar dimensió al parlem i ho fem en veu alta. I no calla-
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080 “perill” que els “antisistema”, “vàndals” rem, només faltaria. Perquè callar és
Berga o com els diguin suposen per a la so- acceptar la dictadura, la censura impo-
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara
Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles descoberta, no amaguem les nostres accions,
Rubí les considerem justes i sense perill per a la
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. integritat de ningú, per tant descartem que els
43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, Mossos d’Esquadra hagin d’investigar gaire per
Sabadell saber què fem o què deixem de fer”
Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
Web revista: www.revistacatalunya.cat. CGT Barcelona davant l’empresonament
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de la Laura.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Maig de 2012
REPORTATGE La repressió és
l’eina del poder
La crisi multiplica els retrocessos socials, també
en matèria de drets civils i polítics i de garanties per a frenar les
jurídiques lluites
Deriva autoritària i
conflicte social
L’èxit de la jornada de vaga del 29M, amb uns destacats índexs de seguiment i una rri– van ser empresonats “preventivament” el 29M arran de la fal•lera repressiva,
important participació en les mobilitzacions, va quedar eclipsat pel braç mediàtic fins a ser deixats en llibertat el 4 de maig. Per altra banda, el 25 d’abril, en un atac
del poder, que amplificant fins al màxim els incidents produits a Barcelona, va directe contra la CGT, era empressonada la secretària d’organització de la CGT de
elevar la cortina de fum adeqüada per a diluir els efectes de la gran mobilització Barcelona, per una acció simbòlica a les portes de la Borsa de Barcelona el 29M.
obrera, de forma que es va acabar parlant més dels disturbis que de la pròpia Tot això, acompanyat de les restriccions a les convocatòries de manifestacions,
vaga i dels motius de la convocatòria. l’augment del control social a tots nivells, l’invent del Felip Puig en forma de web per
Però això només era el primer acte d’una espiral repressiva que ha marcat la de- a delatar “violents” i el fet que la despesa policial no pateix retallades, ens mostra un
riva autoritària del(s) govern(s), que conscients de l’increment de la conflictivitat panorama certament complicat. Ara més que mai és hora de plantar cara i mostrar
social, de l’augment de participació en les lluites i de la força creixent dels mo- que no tenim por.
viments socials i el sindicalisme combatiu, han optat per criminalitzar qualsevol Per analitzar tot això, publiquem cinc articles de persones que segurament el conseller
signe de dissidència i mostrar la seva cara més repressiva. d’Interior titllaria d’intel•lectuals que donen cobertura ideològica als “violents”, per a si-
A Barcelona, tres joves –dos estudiants i un membre d’una assemblea de ba- tuar el tema i reflexionar sobre el que està passant.
La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre
tenir l’ordre. I callava com un puta
Jordi Martí
(és una expressió del meu poble,
amics censors, sense acritud) quan
a quatre dels seus mossos els va
S i no tinguéssim la literatura ens
seria impossible entendre les
rodes de premsa de personatges
indultar el Consell de Ministres de
Mariano Rajoy després de ser con-
demnats en ferm per tortures l’any
d’un intel•lecte tan ridícul i mínim 2008 per l’Audiència Provincial de
com aquest Felip Puig que els con- Barcelona. I és que la dignitat de
vergents han posat al capdavant de Lucian Padurau i de la seva dona,
la conselleria repartidora de cops embarassada i detinguda també per
de porra, pots de fum i pilotes de equivocació però per sort no tortu-
goma. Per sort, un ciutadà exemplar rada, val menys que un contenidor
com George Orwell, que va venir a de plàstic…
lluitar a casa nostra contra els ante- Es veu que també es faran identifi-
cedents ideològics del conselleret, cacions preventives… Ja se’n fan,
ja ens ho va explicar abastament a però posats a demanat jo dema-
una de les seves obres més citades i naria si fos possible que les fessin
recitades. Efectivament, malgrat els persones amb plenes facultats… I
intens d’apropiació i defecació en m’explico. A la vaga del 29 de març,
forma de brossa televisiva, “1984” a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet
continua donant-nos elements lin- de Mossos que identificava les per-
güístics suficients per entendre la sones que participàvem en el piquet
realitat que hi ha i que vindrà. obrer estava molt nerviós, tant que
Temps de crisi com a gran excusa, la mandíbula del meu identificador, Fotografies del reportatge: Jordi Borràs (Nació Digital)
en què la guerra la fan els estats per posar un exemple proper, balla-
contra els seus propis pobles i la jus- va sola, per dir-ho d’alguna manera
tifiquen sempre amb perills llunyans per a res i que són del segle XIX… s’hi assembli, sinó d’altres coses. mínima violència contra el plàstic
que no suposi delicte. I ho dic així Doncs un cop construït el coixí Incapaços de donar més excuses per dels contenidors com a excusa, hi ha
que diuen que els obliguen a lligar- perquè, com no podia ser d’una altra
nos de cames i mans i no deixar-nos ideològic, ara cal anar per ells. No a una crisi que ha destrossat tots els la vostra violència màxima contra
manera, entre les “mesures antido- ho fan com van fer a la Transició pilars (els fonamentals i els menors) les persones que tu i els teus prac-
la boca ni per cridar. En nom de la lents” també hi ha la negació de la
guerra santa contra els cremadors introduint un mosso (aleshores era del sistema social de garanties mí- tiqueu. En som milions en aquest
llibertat d’expressió, sobretot a In- un policia i es deia Gambín) dins de nimes derivat de la Segona Guerra país que sabem perfectament que
de contenidors, la violència policial ternet. És clar que el gran germà de
queda exculpada i el robatori orga- l’anarcosindicat per tal que fes un Mundial a nivell europeu i fill dels per acabar amb aquesta violència
son germà, si en té, l’ha maquillada atemptat a la Sala de Festes Scala darrers anys del franquisme i de les cal canviar-ho tot, començant per tu
nitzat pels bancs de les hisendes de
dient que perseguiran aquells webs i poguessin obrir la cacera de brui- lluites per la democràcia a l’Estat mateix i la por que ens vols fer. No
les persones estalviadores no exis-
o piulades que generin violència xes amb tots els mitjans de comu- espanyol, els amos han vist que la et tenim por, Puig.
teix. Quan qui mana parla de la sa-
(suposo que el web de ’la Caixa’ el nicació afins, no. Ara, de moment, gent no se’ls creu. I mira que s’hi No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni
grada “propietat privada” sempre es
tancaran), la promoguin (què vol dir obriran expedients sancionadors als esforcen! I lluny de llençar la seva amb Oceania ni amb l’Àsia Central.
refereix a la “propietat privada dels
promoure aquí?, tancaran els cen- promotors de la manifestació de la ràbia contra el boc expiatori que qui I si hi és no ens la creiem. I per molt
rics que ho volen ser més i més…” I
tenars de webs neonazis?…) o se’n CGT i la CNT. Així s’escalfen els mana havia preparat (les persones que t’hi esforcis la teva novoparla
el nostra gran problema, avui en dia,
mostrin còmplices (aquest article motors… immigrades), la vaga general del no ha estat capaç d’esborrar parau-
no és altre que els anomenats “grups
de guerrilla i violència urbana que mateix, és còmplice d’alguna cosa, I totes aquestes mesures d’excepció 29M ha demostrat que la gent no les gruixudes que formen part de la
s’han cronificat”. Felip Puig? Quin mosso filòleg tenen una justificació que a mi em és ximple i sap perfectament qui ha societat que dius que representes,
Algú pot explicar què vol dir “cro- decidirà fins a on arriba la paraula rebel•la com a persona que sap es- creat i atiat la crisi, amb quin objec- com llibertat, justícia i solidaritat,
nificat”? Res de res, però no impor- còmplice?). criure i llegir. I és que Puig ha afir- tiu i a on cal apuntar per moure fitxa que totes i tots tenim al diccionari.
ta, perquè la resta de paraules tam- Es podrà dir no a la Reforma Labo- mat que tot això és necessari perquè en el terreny de la política. Més en- Ni les ha esborrades ni permetrem
bé han perdut els seus sentits en la ral? O també serà complicitat? Se- el sistema de seguretat actual “no llà de votar, als que manen la parti- que les dotis (que les doteu) de sig-
boca de qui recorre a la dialèctica gurament, delicte, perquè el policia feia por”. Són paraules clares, diàfa- cipació els fa una por terrible…. nificats que no els corresponen. Ni
dels punys preveient que els seus sense placa del bat de beisbol al coll nes i concises. Quan un dirigent re- Així que ho sento, Felip, no et tenim ara ni demà ni aquí ni mai!
pegaran més fort. Afirma Puig que també ha anunciat que qui pillarà corre a la por per governar, quan por. No tens prou presons per posar-
pretén restringir els drets dels con- abans que res són dos sindicats. Ja crea mesures dirigides únicament a nos a totes. Perquè saps perfecta- * Jordi Martí Font, filòleg i profes-
demnats per delictes d’aldarulls i ho diuen els tertulians de l’extrema crear més por, del que estem parlant ment que l’explosió del 29M no és sor de Llengua i Literatura, membre
alteració de l’ordre públic per man- dreta que els sindicats no serveixen no és de democràcia ni de res que cosa de quatre gats. Més enllà de la de la CGT de Tarragona
Maig de 2012 3
REPORTATGE
Reflexions sobre la violència
Pablo Bustinduy
manifestants, a Barcelona diversos
detinguts entren a la presó “per” si
poguessin fer en el futur una cosa
que no han fet encara.
H aver de bregar amb una realitat
nua, salvatge i sense edulcorar
és una altra de les moltes violències
Al triar a qui serveix i a qui perse-
gueix, el Govern despulla per fi la
seva pròpia retòrica i es revela com
de la crisi. De sobte cau la bena dels el que és: un testaferro d’interessos
ulls i un es troba aquí, sol o sola en espuris, criminals, essencialment im-
l’habitació, sentint davant la respira- productius, que reclamen l’execució
ció pesada de la bèstia. El suau torpor dels nostres drets com garantia del
dels clixés i els llocs comuns, aquest cobrament del seu deute. Això és el
temps gairebé-màgic on coincidei- que expressen els Pressupostos: la
xen paraula i realitat, ha estat inte- lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós
rromput. Sense ideologia que ho co- d’un nou equilibri de forces.
breixi, el real apareix com una força Aquesta és la imatge que ens retorna
dura, cruel, gairebé immanejable. el mirall, la imatge de l’espoli a les
La conseqüència és que un darrere mans d’un poder que ja està gairebé
d’altre, els relats habituals del poder nu, que s’ha quedat sense paraules,
cedeixen sota el pes d’allò que ja sense llençols ideològics per a embo-
no poden contenir. L’únic imperatiu licar-lo. Cada vegada que diu “aus-
que ens queda diu llavors que tota teritat” l’Estat menteix. L’excepció
raó ha de ser qüestionada, tot poder s’ha fet altra vegada la norma, s’ha
profanat i tota paraula negada, per- fet paradigma de govern: es tracta de
què ja sabem el que són: mentida. repartir-se el que queda, el que sigui
Alguna cosa així ha passat amb els possible, i d’administrar amb policia
Pressupostos Generals de l’Estat: la pobresa. Per això no hi ha temps
els números estan aquí davant, ame- Tributària, el frau fiscal de les grans ressos del deute públic en 2011, uns que no existeix, és a dir a càrrec de que perdre. La rotunda victòria de la
naçadors, grollers, com un mirall fortunes suma uns 64.000 milions 27.000 milions d’euros. És la lletra més deute futur. vaga general del 29M ha de servir
còncau en el qual tot es veu des d’euros a l’any (el 72% del total): en petita d’aquella reforma express de En lloc de trencar aquest cercle sa- perquè cadascú assumeixi el seu lloc
de massa prop. El pressupost del lloc de suposar confiscacions, pèr- la constitució: l’Estat retalla salvat- tànic, l’Estat decideix amputar-se en la batalla.
Ministeri de Defensa doblega el dua de nacionalitat i penes de presó, gement la sanitat, l’educació, o la la mà esquerra mentre s’enguixa la De moment, cal omplir tots els buits,
d’Educació, però es retalla menys el rentat d’aquests diners tributarà al dependència per a seguir transvasant dreta. aixecar-se i dir la veritat sobre les
de la meitat. La retallada en Sanitat 8% entre crits demanant l’amnistia. riquesa als seus creditors, silenciosa Els abusos policials de València coses. Si el nostre futur és ser po-
triplica la del Ministeri de l’Interior. Quan cauen els vels de la ideologia, i infatigablement, a raó d’uns 850 queden en la impunitat, els poders bres, haurem de ser-ho a la nostra
En temps d’emergència pressupos- totes les paraules semblen perverses. euros per segon. Poc sembla impor- públics persegueixen als piquets i manera, a una manera que està enca-
tària, les Sicav seguiran tributant Però per sobre de tot, el mirall tren- tar que aquests creditors siguin en falsegen les xifres de la vaga, des ra per inventar.
al 1% i els rendiments del capital cat dels Pressupostos diu que l’Estat gran mesura els mateixos causants de la premsa es prepara a l’opinió
molt per sota de les rendes del tre- retallarà en 2012 la mateixa quanti- de la crisi, diverses vegades trencats pública per a un ús massiu de la * Article publicat al web de Madri-
ball. Segons tècnics de l’Agència tat que va destinar a pagar els inte- i rescatats amb uns diners públics legislació anti-terrorista contra els lonia
Legislació antiterrorista? I per què no camps
d’extermini?
ferencials, etc.)–; desbaratament dels comprendre i resoldre quines són les Però el més greu, president Mas i incompetència, sinó pur deliri. Vostès
Gerard Horta
mitjans d’integració d’una societat fonts d’aquestes expressions de vio- conseller Puig, és curtcircuitar la saben què són les allaus humanes fu-
abocada a la pobresa i l’exclusió, etc. lència o de lluita al carrer, ens ame- marxa de centenars de milers de per- gint de les bales de goma i els gasos
I també per la precarització de les nacen amb anys de presó per…, per sones que baixaven per la plaça de lacrimògens? Només la capacitat de la
L a deriva totalitarista dels po-
ders econòmics i polítics a les
societats occidentals era previsible.
condicions laborals: desaparició dels
convenis col•lectius i de les meses de
què? Per insultar, escopir, protegir-se
instintivament, bolcar un contenidor?
Catalunya. Què pretenen, s’han begut
l’enteniment? Si volen protegir con-
gent d’autogestionar l’ordre públic va
evitar una tragèdia molt més gran que
negociació, reducció de salaris, aco- Insultar un home que afirma que no és tenidors, arrenglerin els seus policies la dels centenars –centenars, sí– de fe-
Davant l’esclat i la consolidació de miadament lliure, anul•lació pràctica policia secreta i que després apareix a i furgonetes a les voreres, davant els rits. En democràcia haurien de dimitir
formes d’autoorganització social de drets sindicals, etc. Són les gangues comissaria en qualitat de secreta serà aparadors, i deixin que la gent flueixi i ser jutjats presidents, ministres, con-
emancipadora i de l’arrelament d’un de la societat de classes. tipificat com a desacatament i resis- pels carres. Perquè blocar el 29M Ron- sellers, directors d’operatius i tothom
bagatge polític subaltern en molts tència a l’autoritat? Ens prenen per da de Sant Pere, Fontanella i plaça de implicat en aquesta catàstrofe. La gent
Les autoritats se sorprenen que això
casos fonamentat en la precaritza- Catalunya és completament delirant, n’està tipa. No se n’adonen o no se’n
que en diuen ’antisistemes’ –perquè el esclaus, per imbècils?
ció gradual de les condicions de vida cosa que cap mitjà periodístic no ha volen adonar?
mot ’anticapitalistes’ deu tenir conno- I tot plegat en nom de què? D’aquest
de les classes populars, la recepta de denunciat encara. Convertir la plaça Construeixin camps d’extermini, els
tacions polítiques massa explícites– ja concepte tan poc jurídic nascut a
l’estat esdevé una cantarella rovella- de Catalunya en un cul d’ampolla, serà més barat. I ho pagarem nosal-
no en siguin dos-cents, sinó dos mil. I, l’Alemanya nazi dels anys 1930 ano-
da: la militarització del conflicte so- amb una densitat extrema de perso- tres, no s’amoïnin. Però no en diguin
tot seguit, tracten tots aquells que som menat ’alarma social’, tan fàcilment
cial i la invisibilització de les seves nes –amb infants i gent gran i amb democràcia sisplau, diguin-ne feixis-
al carrer com uns perillosos paraterro- instrumentalitzable des de qualsevol
causes. la mobilitat reduïda– tancades per la me.
ristes. concepció totalitarista del dret jurí-
Als Països Catalans i a l’estat espan- policia i per la mateixa presència mul-
Dels continus casos d’absolució de dic i de la societat? S’aplicarà potser
yol, el circ mediàtic i polític apel•la titudinària de gent, i alhora dur a ter- * Gerard Horta és antropòleg i es-
al concepte de violència urbana per policies amb sentència condemnatòria la legislació antiterrorista als polítics
que fa anys que ens neguen el dret de me càrregues indiscriminades és ja no criptor. Article publicat a Vilaweb
justificar l’empresonament de mani- ferma per maltractaments i tortures,
festants. Paradoxalment, tant els go- dels morts sota custòdia policíaca que manifestació?
vernants com l’oposició institucional s’acumulen, les amnisties fiscals, la El que va passar el 29 de març es re-
invisibilitzen les veritables dimensions impunitat de la màfia política (tant de peteix un cop i un altre fa anys: mos-
d’una violència estructural dirigida l’associada directament com indirec- sos –agents de carrer i membres de la
contra la majoria social. Per la pre- tament a aparells polítics i institucions Brigada Mòbil– incomplint la llei del
carització de les condicions de vida: públiques) que malgrat la successió Parlament de Catalunya de l’octubre
impossibilitat d’accés a l’habitatge escandalosa de robatoris de fons pú- del 2008 que els obliga a anar identifi-
–desnonaments, alts lloguers, hipo- blics continuen rodant en llibertat, cats visiblement; ús d’armes il•legals
teques– o al mateix treball assalariat; d’una desigualtat social que ha situat (porres extensibles); llançament indis-
augment del cost dels serveis bàsics al llindar de la pobresa una quarta part criminat de bales de goma dirigides al
–aigua, gas, telèfon, electricitat–; re- de la societat i que en el cas de Cata- cap; pallisses dins i fora de les furgo-
ducció i/o supressió i/o privatització lunya resulta indissociable del fet que netes de transport dels detinguts (dues
dels serveis públics (educació –esco- prop del 70% dels assalariats cobren melses rebentades a puntades de peu,
les on ja no serveixen els dinars cada menys de mil euros mensuals, de tot ossos fracturats a dojo, ulls petats); in-
dia, únic àpat per a molts alumnes–, plegat no se’n diu violència urbana. I formes mèdics de policies ferits que, a
sanitat, serveis socials, transports); resulta que aquests polítics que hau- diferència dels altres països, mai no es
paranys bancaris (participacions pre- rien d’investigar, reconèixer, analitzar, fan públics. Impecable, sí.
4 Maig de 2012
REPORTATGE
Benzina al foc
actes il•lícits. ’Aquells qui, sense per-
David Fernàndez
tànyer’ són qualssevol? Jurídicament,
sí: aquells qui no són terroristes seran
terroristes. Abisme i deriva: joguines
A nuncien l’equiparació del van-
dalisme al terrorisme. Ben ràpid
ament, opten per la veta de sempre.
del Poder. Benzina al foc.
No n’aprenem. Fet i fet, disposen
d’un codi penal reformat vint-i-sis
Estirant el fil inquisitorial. Discursos vegades des del 1995. Sempre sota el
habituals de fermesa, sota la cul- paradigma de l’enduriment i amb la
tura de la por que multiplica vots i cantarella de penes ’més grosses, més
l’obsessió per la seguretat que capta dures, més llargues’. A cop de vint-
adhesions, en una deriva jurídica cro- i-sis reformes no hem anat enlloc.
nificada de la qual no aprenem mai
Mai no s’ha resolt res del que es deia.
res. Memòria de peix, amb més soroll
Fer sempre igual i esperar resultats
que no realitat. Més propaganda que
diferents, xiula Einstein, és sempre
no solucions. Més impotència que
la cosa més inútil. Com inútil és un
no cap altra cosa. Aparentar que són
codi penal que és ’el més dur de la
resolutius tot sabent que les raons de
UE’, segons Pérez Rubalcaba. I que
fons són fondes. I ben complexes.
ens ha dut al nombre de presos més
Però la realitat és força més tossuda.
gran just quan més baixaven les taxes
Es desautoritzen sols. Perquè, encara
dels delictes. Paradoxal. Però en la
que sigui tan recurrent i efectiu, això
d’anunciar noves reformes, resulta societat de l’espectacle, la disrupció
que la ’novetat’ legal que ara anun- urbana dels aldarulls fa cotitzar la por
cien… ja existeix. Des de fa dotze a l’alça. El drama potser és aquest.
anys. És vigent des del 2000, quan Dotar-se infinitament de més estris
Ángel Acebes va introduir l’article repressius que no canviaran res i que
577 al Codi Penal. Amb el mateix ar- únicament retroalimentaran l’espiral
gument d’ara: combatre la violència de l’afrontament i les injustícies. Que d’haver cremat caixers automàtics– entre Kafka i Carl Schmitt, ho jus- els retrocessos socials. En matèria
urbana. Un article que és una mena segurament és això que anhela el po- amb l’espasa de Damòcles d’una tificava adduint que el 3 de maig el de drets civils i polítics i de garan-
de calaix de sastre que, com Mides, der, incapaç de respondre al col•lapse condemna de deu anys de presó. Van Banc Central Europeu es reunia a ties jurídiques, també. Els tres joves
converteix tot allò que toca en terro- social dels 2,7 milions de pobres dels ser absolts del tot. Passa allò que Barcelona i es podien reproduir les empresonats a Quatre Camins en
risme, encara que no hi concorri cap Països Catalans, cultiu del malestar passa. Ni nosaltres no n’aprenem ni topades. Profilaxi franquista? Neteja són la pitjor prova. Avui. Ara. Ací.
de les especificitats legals d’aquesta i de la desesperació. Termodinàmi- ells no volen aprendre’n. preventiva de la ciutat per a evitar Quan allò que caldria definir com
tipificació penal. En van dir ales- ca de les desigualtats: on no hi ha I sant tornem-hi. Nou cicle embo- protestes? Embogim. Som-hi, dra- a terrorista –dominació pel terror,
hores els del món jurídic: expansió dret(s), senyories, hi ha dretes. git anunciat. Amb osques que ja es gons. segons la GEC– és la definició ma-
difusa del delicte de terrorisme, una Fernández Díaz no ha llegit el codi recompten. A Barcelona, tres joves Abans i ara, metàfora d’un Guantá- teixa de terrorisme que ja existeix i
porta oberta a tota mena d’abusos i penal que el PP va modificar el –dos estudiants i un soci d’una as- namo que mai no s’ha tancat, sura la que ja preparen. A l’article 577 i
atropellaments. El pas següent, prou 2000? Felip Puig no coneix l’article semblea de barri– van ser empreso- finalment l’etimologia del terror. Val als que vindran. Amb el teló de fons
recordat, va ser tancar Egunkaria. 577? Quina mena de responsables nats arran de la fal•lera repressiva. la pena de recordar avui les dificul- de sempre: sabem on comença la de-
El redactat de l’article 577 és obert i polítics líquids tenim? No aprendre Empresonats en calent, exemplifica- tats de Josep Borrell a la darrera Ci- riva. Mai com s’acaba. Per molt que
senzill: contra ’aquells qui, sense per- del passat recent és, a banda ridícul i ció d’inquisició, propaganda de xa- mera Euromediterrània de Barcelo- sempre s’acabi malament.
tànyer a cap organització terrorista, i simptomàtic, ben perillós. Memòria rop de canya. Tres joves que van ser na, quan compareixia amb evidents
amb la finalitat de subvertir l’ordre quasi immediata: aquell article 577 detinguts al matí a Barcelona sense entrebancs filosòfics per a concretar * David Fernàndez és periodista i
constitucional o d’alterar greument la va tenir durant quatre anys tres jo- gens de relació amb les violències de què era i què no era terrorisme. La activista social. Article publicat a
pau pública’ participin en múltiples ves graciencs –acusats falsament la tarda. L’ordre d’empresonament, crisi ens fa tornar enrere i multiplica Vilaweb
Violents, connivents, i altres feres del convent
què escrivia i inoculava el verí al cap una protesta social important i una sota custòdia dels mossos del jove els arguments per a mantenir empre-
Xavier Montanyà
dels qui havien jutjat aquell matí. El gran majoria que es va manifestar manresà Mustaphà, l’octubre passat, sonats preventivament els detinguts
van condemnar a mort. Per escriure. tranquil•lament? o la recent i misteriosa detenció de del 29-M? Hem emprès un camí de
Crec que l’obligació de l’intel•lectual, A banda la crema de contenidors, l’activista i periodista Rachid Alí, de no retorn? Volen instituir, a la llarga,
E l conseller Puig, amb cara
d’haver-se empassat un glop de
salfumant, diu que hi ha connivència
o del periodista, és la vigilància i el
control del poder. Els governants es-
passen més coses. I la nostra obliga-
ció és de qüestionar-les. Em sembla
Terrassa. Són indicis preocupants,
també, de l’actual estat de coses que
no es poden passar per alt.
una dictadura encoberta amb la refor-
ma del codi penal i la criminalització
tan al nostre servei i no a l’inrevés. covard, fins i tot perillós, d’insistir de tota forma de protesta i opinió?
intel•lectual amb la violència. Jo no Aquest hauria de ser un dels concep- tant en els aldarulls de la vaga i, en Hi ha moltes preguntes a fer. És nor- Temps al temps.
he llegit enlloc una frase que animi a tes clau de la democràcia. Malaura- canvi, deixar de banda, o esmentar mal que la justícia absolgui els mos-
cremar contenidors o a fer malbé apa- dament, molts ja han dimitit. Sigui molt de passada, amb la mateixa per- sos per la càrrega violenta i desme- * Xavier Montanyà, és periodista i
radors. Deu voler dir que qui no repe- perquè han esdevingut intel•lectuals severança, fets lligats a l’altra cara de surada de l’any passat a la plaça de director de documentals. Article pu-
teixi i multipliqui les seves paraules, orgànics dels partits, perquè tenen la violència, la de l’estat. És inquie- Catalunya? Són sòlids jurídicament blicat a Vilaweb.
com els masovers del Comte, incita por de perdre el lloc, o perquè els tant de comprovar,
a la violència. Ell voldria, potser, la és més còmode i molt més rendible si tant els preocu-
criminalització, per extensió, de tota seguir l’argumentació dels qui gover- pa la violència,
protesta o de tota opinió que no sigui nen i dels seus grans mitjans. És a dir: que no provin
la seva. No us feu preguntes, no pen- són comprats. És amb debat i crítica d’analitzar i de
seu, seguiu-me, creieu-me, jo sóc el que avancem o, millor dit: que pro- resoldre les cau-
camí, la veritat i la vida. Molt poc de- vem d’impedir el retrocés. ses polítiques i
mocràtic. Tractar l’intel•lectual crític Que hi hagi aldarulls un dia de vaga socials que la mo-
de connivent amb la violència té un general és fàcilment pronosticable, i tiven. Com també
so franquista, totalitari. S’assembla normal, atesa la tensió social i polí- ho és de constatar
massa a l’estratègia aplicada no fa tica que vivim. Un jove de cada dos que els excessos
pas gaire a Euskadi. no té feina. El futur és impredictible, de la policia no
Em ve al cap la narració que feia Haro per no dir molt negre. I tota mesura els preocupen
Tecglen del consell de guerra del seu que apliquen és una trepitjada més tant. Exemples
pare, periodista, els anys 40. Ell era dels drets més bàsics, que tants anys n’hi ha, i sembla
un nen assegut entre el públic assis- han costat d’aconseguir. La cosa es- que cada dia més.
tent a aquella farsa judicial. Recorda- tranya és que la violència no sigui Les lesions, algu-
va els sabres damunt la taula, la creu, pitjor i que es limiti als dies de vaga nes amb resultat
i els rostres circumspectes, severs, general. Amb això, la gent, la joven- mortal, de les ba-
dels militars del tribunal. Però allò tut, demostra no solament una gran les de goma, els
que mai no havia d’oblidar és que el maduresa, sinó també una gran capa- abusos policíacs a
cas del seu pare es va deixar per al fi- citat de sacrifici i de resistència. Per València, la càrre-
nal. Quan li va arribar el torn, el fiscal què no ho reconeixen, això? Per què ga a la Universitat
va dir que ell era el pitjor de tots per- els aldarulls es fan servir per amagar de Girona, la mort
Maig de 2012 5
TREBALL-ECONOMIA La repressió
contra vaguistes
Un 1r de maig combatiu i anticapitalista, amb
manifestacions més multitudinàries i reivindicatives i la del 29M marca
petició de llibertat per als presos del 29M ben present el 1r de Maig
Crònica del 1r de Maig
a Catalunya
Manifestacions del 1r maig 2012 de la CGT
primera hora del matí amb una co-
Redacció Catalunya
lumna que s’ha desplaçat fins a Saba-
dell, on s’ha fet la mobilització més
massiva.
L es manifestacions del 1r de Maig
han estat les més importants
i reivindicatives dels últims anys.
Un miler de persones han participat
des de l’Estació de Renfe Centre en
la manifestació convocada a Saba-
Les mobilitzacions de CGT en soli- dell per la Coordinadora del 1r de
tari o en el marc de manifestacions Maig del Vallès Occidental, dins la
anticapitalistes més àmplies convo- qual participa la CGT. La marxa ha
cades amb altres organitzacions i avançat per Tres Creus en direcció
col•lectius, han estat importants arreu a l’ajuntament i després ha rodejat
del país i el rebuig al sistema, a la re- l’entorn del mercat Central, fins arri-
forma laboral, a les retallades i a les bar a la Via de Massagué i finalitzar
polítiques repressives han estat una al davant de la patronal Pimec, on
constant, esdevenint un clam antica- s’ha acabat la marxa amb la lectura
pitalista massiu. del manifest.
Un fet que les ha marcat i que cal des- Els governs, central i català, i les
tacar ha estat la campanya repressiva entitats bancàries, així com la pa-
desencadenada per part dels governs tronal han estat el blanc de les crí-
català i espanyol que, des de la vaga tiques dels convocants, assenyalat-
general del 29 de març, han estat pa- los com a veritables culpables de
tint els sindicats combatius i els mo- la crisi i les retallades. També s’ha
viments socials. exigit l’alliberament de les persones
Una repressió, que han patit en les se- detingudes el 29-M. S’han penjat
ves carns a Barcelona, dos joves estu- pancartes en les entitats bancàries,
diants i un activista social, detinguts l’ajuntament de Sabadell, el Gremi
el mateix 29M i empressonats pre- de Fabricants (on s’han llençat sacs
ventivament fins el 5 de maig. O la de fems), la seu de Convergència i rrant els fets succeïts a Chicago l’any rar l’1 de maig. sortia a les 11h. del matí dels Jardins
Secretària d’Organització de la CGT Unió, l’Obra Social d’Unnim i la pa- 1886 arran de la convocatòria d’una Unes cinc mil persones s’han mani- Francesc Macià, estava convocada
de Barcelona, detinguda el 24 d’abril tronal Pimec. vaga general, que van donar origen a festat a partir de les set del vespre des per CGT, COS, Asemblea pels Drets
i enviada a presó provisional sense la celebració del 1r de Maig. de la plaça Imperial Tàrraco fins a Socials, CUP, UM9, Ateneu Vina-
fiança el 25 d’abril. A més de dese- Posteriorment, s’han produït dife- l’edifici de les seus sindicals, circu- loví, GER, JV i Ateneu Popular de
nes de detencions amb posterioritat al
Reus lant per algunes de les vies més cèn-
rents intervencions repassant la his- Sitges.
29M a Barcelona i altres ciutats com tòria del 1r de Maig a Reus, homena- triques de la ciutat. Amb la presèn-
Reus reclama la vigència de la lluita
Tarragona (18 detinguts), per partici- tjant les figures de Cipriano Martos cia de tots els sindicats però també
par a la jornada de vaga.
obrera de l’1 de Maig. Unes 300 per-
Jiménez i Joan Garcia Oliver, i fent de moviments socials i de partits, la Vallès Oriental:
sones es concentren a les Peixateries
Una repressió que mostra a les clares
Velles per protestar contra la reforma una crida a continuar lluitant malgrat marxa s’ha dividit entre la capçale- Manifestacions a
que els poders polítics i econòmics ra del sindicalisme institucional i el
laboral, les retallades i el pacte social, la repressió. Granollers i Mollet
estan optant clarament per accen- Bloc Anticapitalista, aplegant aquest
en un acte organitzat per l’Assemblea
tuar la repressió per tal de fer front darrer la meitat de les assistents i que
al conflicte social. Per això les crides
Popular de Reus (CGT, EIC, 15M), Manifestació central entre pancartes i lemes també s’ha
S’han fet activitats i mobilitzacions
que ha consistit en una concentra- amb motiu del 1r de Maig a la co-
contra la repressió i per la llibertat de unitària del Camp a pintat algun banc. En acabar, hi havia
marca per tornar a recuperar aquesta
ció, repartiment de material infor-
les persones detingudes han estat una
matiu i un vermut popular, i també Tarragona quatre parlaments planejats, dos dels
diada com un dia de lluita, omplint el
constant aquest 1r de Maig. quals pertocaven als sindicats alter-
ha comptat amb la realització d’una buit que hi hagut durant molts anys al
Després de dotze anys de convoca- natius i als moviments socials.
performance, recreant l’assassinat Vallès Oriental.
Vallès Occidental: dels quatre obrers de Chicago, l’1 de tòries diferenciades del sindicalisme A Granollers es va portar a terme una
Terrassa i Sabadell Maig de 1886. Els quatre màrtirs de institucional i el sindicalisme com- Garraf manifestació el 28 d’abril convoca-
Chicago han estat presents a la plaça, batiu, CCOO, UGT, CGT, Co.Bas, da per CGT, CNT, IAC i COS, amb
Convocada per la Coordinadora del on dues persones caracteritzades com IAC i tots els moviments socials, han A la comarca del Garraf s’ha fet el suport de diversos col•lectius i
1r de Maig del Vallès Occidental, a Mariano Rajoy i Artur Mas n’han convocat enguany una manifestació una protesta comarcal a Vilanova i organitzacions, que va aplegar més
s’ha viscut una marxa unitària co- estat els seus botxins. Durant la re- unitària ha recorregut al vespre els la Geltrú el 1r de Maig amb més de de dues-centes persones. A més es
marcal que ha arrencat a Terrassa a presentació, una persona ha anat na- carrers de Tarragona per commemo- 200 persones. La manifestació, que van fer diverses activitats comple-
6 Maig de 2012
TREBALL-ECONOMIA
membre de la Intersindical-CSC i cats institucionals aplegaven un especial degut al fet que l’Estat ha
treballador de la sanitat pública. A miler de persones a la manifestació segrestat a la nostra companya Lau-
Sant Martí Sarroca s’ha fet una xe- del 1r de Maig pel matí a Lleida, la ra Gómez, secretària d’organització
rrada sobre la Reforma Laboral amb CGT, l’Esquerra Independentista i de CGT Barcelona, l’únic delicte de
l’advocat laboralista Dídac Gallego. els moviments socials es manifes- la qual ha estat cremar una caixa amb
I a Riudebitlles s’ha projectat el film taven a banda en un bloc, integrat papers dintre en una performance de
de Ken Loach ’La cuadrilla’ i s’ha per unes 200 persones, finalitzant denúncia del capitalisme davant la
fet un debat sobre la lluita obrera. el recorregut en un punt diferent de Borsa de Barcelona el 29M.
l’altra marxa, a la plaça Sant Joan, Per a la CGT de Barcelona el 1r de
Jornada per distanciar-se així del model im- maig ha estat un dia lluita contra la
pulsat pels sindicats majoritaris. La vergonyant repressió contra qui pro-
anticapitalista a reforma laboral, l’atur i les retalla- testem per la perduda de drets que dia
Girona des, així com els detinguts a la vaga a dia planifiquen els polítics i els ban-
del 29M van marcar les consignes i quers per a enriquir-se mes com estan
Seguiment ampli dels actes convo- el manifest final. demostrant amb la reforma laboral i
cats el 1r de Maig per les diferents el pacte social.
organitzacions de l’esquerra antica- Mataró La manifestació s’ha parat en la Plaça
pitalista de la ciutat. Pel matí, a la Sant Jaume enfront de la Generalitat
manifestació convocada pels sin- La Plataforma pel Repartiment del de Catalunya, ha continuat fins a les
dicats CCOO i UGT, que va reunir Treball i la Riquesa del Maresme, Rambles, dirigint-se pel passeig de
al voltant de 1.500 persones, unes formada per l’esquerra sindical Colon fins a l’edifici de Correus on
500 persones hi van participar for- (COS, CGT, IAC-CATAC) i les or- han intervingut, entre altres, el Secre-
mant part del bloc anticapitalista de ganitzacions populars (CUP, Mau- tari General a nivell estatal Jacinto
l’Assemblea Popular de Girona. lets, Assemblea de Joves del Mares- Ceacero i la família de Laura Gómez.
A les sis de la tarda, va començar me i Revolta Global), ha organitzat
l’acte anticapitalista convocat per una manifestació a Mataró amb el Manifestació
CGT, Endavant i l’Assemblea Popu-
lar de Girona, que va comptar amb
lema “Contra les retallades i la re- anticapitalista a
forma laboral”. A la convocatòria
400 participants. La convocatòria va
hi ha participat unes 250 persones i Barcelona
arrencar amb la lectura d’un escrit
s’ha clos a la plaça de Santa Anna
en memòria de Michel Rosselet, se- Milers de persones es manifesten
amb la lectura d’un manifest unitari.
cretari de comunicació de la CGT-Gi- sense incidents en la marxa anticapi-
La jornada ha estat marcada per la
rona, que va morir de manera sobtada talista del Primer de Maig per la tar-
recuperació de la diada de l’1 de
el dia 29 d’abril. A continuació, di- da a Barcelona. Unes 20000 persones
maig a Mataró, per la solidaritat amb
verses persones afectades per la pre- s’han manifestat la tarda del 1r de
les represaliades i empresonades per
carietat laboral, l’atur, les execucions Maig pels carrers del centre de Bar-
la vaga general del 29M, i per la
hipotecàries i els acomiadaments in- celona, en la marxa alternativa que
mentàries com un míting a la Plaça tats en altres localitats. Amb el lema voluntat de millorar la coordinació
discriminats que imposa la patronal havien convocat el la Coordinadora
Maluquer i Salvador i un concert a “Contra les retallades i la reforma i eixamplar la mobilització social
van fer diferents parlaments curts. Laboral i Suport Mutu 15M, que s’ha
càrrec de Juanito Piquete. laboral, lluita social!”, la CGT i En- contra les retallades de drets socials,
Seguidament, la manifestació va ini- desenvolupat sense incidents, sota
A Mollet, on feia molts anys que el davant han impulsat diversos actes laborals i nacionals que imposen els
ciar el seu recorregut cap a la plaça de un fort control policial. “Ni reforma
dia 1 de Maig no es feia cap activitat, a l’Alt Penedès al voltant de la jor- mercats financers i que executen els
la Independència i es va aturar davant laboral, ni pacte social. Els nostres
es va fer una manifestació convoca- nada de lluita obrera de l’1 de maig governs de CiU i del PP.
la seu de CCOO i UGT per denun- drets no es negocien. Continuem llui-
da per la CGT, amb una participació amb la manifestació del dissabte 28 tant. Juntes podem”, deia la pancarta
ciar el paper que estan duent a terme
d’unes 200 persones. Van completar a Vilafranca com a mobilització cen-
aquests sindicats pactistes, i davant Berga de capçalera de la marxa, que han
la jornada una botifarrada popular, tral. Passades les sis de la tarda, més dut representants de les assembles
la seu de la Generalitat a Girona, on
activitats infantils i la projecció de d’un centenar de persones sortíem A Berga el 1r de Maig al matí, gent dels barris. En la manifestació hi han
es va llegir un manifest per tornar a
“El caso Savolta”. de la plaça de la vila convocades del Centre d’Estudis Josep Ester Bo- participat sindicats alternatius (CGT,
denunciar les dures polítiques de re-
per Endavant, la CGT, l’Assemblea rràs, Ateneu Columna Terra i Lliber- CNT, COS, CoBas, IAC), moviments
tallades i austeritat que està aplicant
Cornellà de Joves, la CUP, l’Ateneu X,
el govern de CiU. Durant la manifes- tat i la CGT han penjat diverses pan- socials i veïnals, assemblees de barri,
l’Assemblea pels Drets Socials i la cartes al centre de la ciutat i repartit activistes del 15M, organitzacions
Intersindical-CSC. Al llarg del reco- tació, es van cridar consignes contra
El Baix Llobregat combatiu. El 30 la banca, el capitalisme, les retalla- fuls informatius. de l’esquerra anticapitalista i grups
d’abril centenars de persones de di- rregut es van cridar lemes en defen- anarquistes.
sa de la sanitat i l’ensenyament pú- des i la patronal i també contra dife-
ferents organitzacions i col•lectius
blics i de qualitat, contra la reforma rents càrrecs polítics. Al final de la Manifestació de la La marxa, una mobilització diversa i
combatius i anticapitalistes del Baix reivindicativa que va sortir de plaça
Llobregat es van manifestar a Cor-
laboral, en defensa dels drets socials manifestació es va llegir un manifest CGT a Barcelona Universitat, va estar envoltada per un
i laborals i contra la repressió. conjunt on es recordaven els casos
nellà contra les privatitzacions enco- desplegament inèdit de centenars de
A banda de la manifestació s’ha repressius viscuts recentment en el Unes 3.000 persones assisteixen a
bertes com a retallades, contra la re- policies pertanyents a totes les unitats
treballat per estendre els actes més marc de la darrera vaga general i la manifestació del 1r de Maig de la
pressió i contra la pèrdua dels drets del conjunt de l’estructura policial de
enllà de Vilafranca, impulsant actes s’exigia la llibertat immediata de les CGT de Barcelona sota els lemes:
laborals que estem patint la classe la ciutat, fins i tot comandos d’agents
a Sant Sadurní, Sant Martí i Riude- persones preses. “Laura Gómez Llibertat, prou de
treballadora dia a dia. de paisà encaputxats i amb braçalets
bitlles. Així, s’ha fet una xerrada so- repressió!” i “Contra la reforma la- que els identificaven com a policies,
bre la situació de la sanitat pública Lleida boral ni rendir-se ni pactar. És l’hora que han escorcollat nombrosos mani-
Alt Penedès a Sant Sadurní amb l’Isa Garnika, de lluitar!” festants i controlat de prop tot el re-
membre de la CGT i treballadora de Bloc alternatiu a la manifestació La manifestació de la CGT a Bar- corregut, que ha finalitzat al Parc de
Manifestació a Vilafranca i activi- la sanitat pública i Sergi Farreras, del 1r de Maig. Mentre els sindi- celona ha tingut un significat molt les Tres Xemeneies.
Un 1er de Maig més reivindicatiu que mai a les Illes Balears
de centenars de persones que sorti- de Palma. “Ni una passa enrere. Ni illes. El secretari general de la CGT a Una torrada a la mateixa plaça dels
Redacció Balears
gueren des de la plaça d’Espanya i retallades socials, ni reforma laboral” les Illes Balears Josep Juàrez va fer Pins i diverses actuacions musicals
varen arribar fins a la plaça dels Pins, era la pancarta que obria la mani- una crida contra les retallades indis- posaren un poc de alegria a una jor-
passant per carrers tan emblemàtics festació convocada pel Bloc Unitari criminades de l’actual govern del PP, nada que resultà més reivindicativa
E l Govern balear ens va despertar
aquest Primer de Maig amb una
altra estisorada a l’estat del benestar
com les Rambles, Jaume III o Pas-
seig Mallorca.
Anticapitalista. A continuació venia
la de la Confederació General del
concretament
les darreres
que mai.
A Menorca una concurrida festa a Treball, on es podia llegir: “ 1er de contra la edu-
anunciant el tancament de dos hos- la plaça dels Pins de Ciutadella amb Maig, contra la reforma laboral i les cació i la sa-
pitals, el Joan March i el General, i intervencions, debat, música, i una retallades socials: ni rendir-se ni pac- nitat. També
l’acomiadament de treballadors in-
bona paella foren actes importants, tar, és l’hora de lluitar”. va demanar la
terins, així com altres mesures per
però l’acte central fou la concentra- “Capitalisme és crisi. Contra les reta- llibertat de la
a ajustar el pressupost en quasi 350
ció el 30 d’abril a Maó per a demanar llades, independència i socialisme” o nostra com-
milions de euros. I sempre allà ma-
teix, educació i sanitat, i contra els la llibertat de la nostra companya de “Contra la reforma i el pacte social, panya Laura
mateixos, els treballadors i treballa- la CGT de Barcelona Laura Gómez. vaga general” eren unes altres les i va criticar
dores de les Illes. Las retallades anunciades el dia de pancartes que portaven els manifes- durament la
La resposta havia de ser contundent. abans centraren mols dels eslògans tats. repressió de la
A Palma la CGT va sortir amb el Bloc que es pogueren sentir al llarg de la Tots els discursos feren clara al·lusió policia contra
Unitari Anticapitalista en una mani- manifestació que transcorregueu sen- a la critica situació per la qual tra- el manifes-
festació que va reunir a un bon grapat se cap tipus d’incidents pels carrers vessen els treballadors de les nostres tants del 29M.
Maig de 2012 7