1. Catalunya
◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2006 • número 73 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
La tortura, encara
Foto: Dídac Salau

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC) La policia, encara,
tortura i assassina
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ot i semblar un dels molts
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
T lemes de manifestació com-
bativa i poca cosa més, el crit
de “La policia tortura i assassina”
Policies d’arreu del món en el concurs per
veure qui fa millor la fena i queda millor a la foto
Anoia continua sent completament vigent
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.es a l’Estat espanyol.
Tel. i fax 93 804 29 85 Any rere any, les comissaries i
Baix Camp/Priorat presons espanyoles, tant sota res-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net
ponsabilitat dels cossos policials
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 estatals com dels autonòmics, con-
Baix Llobregat tinuen aportant el seu gra d’arena
Cra. Esplugues, 46 al mapa mundi de la infàmia. Les
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 organitzacions més solvents pel
que fa a la defensa dels drets hu-
Jacint Verdaguer, 23
08640 Olesa de Montserrat mans denuncien explícitament l’Es-
Tel. 93 778 04 93 tat espanyol com un indret on es
Baix Penedès desenvolupen pràctiques de mal-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 tractaments i de tortures contra els
Barcelonès Nord detinguts que s’accentuen encara
Alfons XII, 109 més quan aquests detinguts per-
08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es tanyen a alguna de les múltiples
Tel. i fax 93 383 18 03 dissidències polítiques que encara
Garraf-Penedès es mantenen als nostres països.
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Sabem perfectament que molts
Tel. i fax 93 893 42 61 presos socials pateixen les matei-
Maresme xes pràctiques i en no ser enfocats
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com per cap mitjà de comunicació els
Tel. i fax 93 790 90 34 seus casos passen a formar part
Vallès Oriental dels que no existeixen, dels que no
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com computen. Però els maltracta-
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 ments i les tortures continuen exis-
tint.
La millor imatge del mes
FEDERACIONS INTERCOMARCALS És per això que hem dedicat la
Girona portada, l’editorial, el reportatge i Estatut
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
l’entrevista d’aquest “Catalunya” a constitucional
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 aquesta vergonya col·lectiva que
Ponent ens continua amenaçant a totes i a Entre les coses que quedaran d’a-
Av. Catalunya, 8è
, 2 tots des de l’ombra, expectant, fins quest joc de despropòsits que és el
25002 Lleida - lleida@cgt.es
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 que algun dia ens toqui. Com a lli- projecte per a la reforma de l’Esta-
Camp de Tarragona bertaris i llibertàries volem acabar tut de Catalunya, hi ha una sèrie de
Rambla Nova, 97, 2n 1a amb el monopoli de la violència cartells que utilitzen la ironia i la
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 que exerceix l’Estat no per repartir- mala llet per atacar a cada una de
la en altres mans sinó perquè no les parts. No ens hem pogut estar
FEDERACIONS LOCALS volem violències, però sabem que de reproduir aquest cartell penjat a
aquest és un objectiu a llarg termi- Internet just després de comença-
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è ni. Ara bé, ara mateix, exigim ja l’a- da la campanaya de recollida de
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org cabament de la tortura a comissa- signatures del PP contra l’Estatut.
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
ries i presons per tal que el titular Tejero va ser un dels primers “fa-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n esdevingui només un lema. mosos” que s’hi va adherir.
08240 Manresa - manre@cgt.es
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 de febrer
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, Xavi del 2006.
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net
Roijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, Jose
Tel. i fax 93 588 17 96
Cabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: Gila Svirsky, Dones
Sabadell “No hi ha lluita de classes:
Llibertàries, Àlex Tarradellas, Indymedia Barcelona, Reinald Roca, Associació de Dones Periodistes
Unió, 59 hi ha tensions socials
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com de Catalunya, Carmen de Celis, Ariadna Nieto, Antonio Carretero, Núria F., Assemblea d’Entitats
Tel. i fax 93 745 01 97 Ecologistes de Catalunya, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: polaritzades entorn de desiguals
Terrassa Dídac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Regino Hillera, Indymedia Barcelona i repartiments de la renda
Ramon Llull, 130-136 Esther Sancho. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subs- nacional”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labora-
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es “España”, poema de Joan Brossa
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis
08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt_castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Tel. i fax 93 714 21 21
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob -
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Març de 2006

3. REPORTATGE La tortura és una de les
pràctiques més aberrants
L’Estat espanyol continua apareixent cada
any a les llistes de llocs del món on es d’entre les possibles
tortura i aquí com si se sentís ploure per vèncer l’”enemic”
PREVENIR LA TORTURA
Jornades per a la implantació del Protocol Facultatiu de l’ONU
Text: Ariadna Nieto
(historiadora) i Esther Sancho
(advocada); fotos: Dídac Salau
E
ls passats dies 3 i 4 de febrer
la Coordinadora per la Pre-
venció de la Tortura (CPT),
integrada per 37 associacions i
col·lectius, va realitzar les primeres
Jornades per a la Prevenció de la
Tortura, que van tenir lloc a la seu
del Col·legi d’Advocats de Barce-
lona, com a punt de partida d’una
iniciativa que s’estendrà posterior-
ment per diversos punts de l’Estat
espanyol, com és el cas de Bilbao el
6 de febrer i Madrid el 8 de febrer
del 2006.
Les Jornades, així com la CPT,
parteixen d’uns objectius comuns,
com són la ratificació i posada en
marxa del Protocol Facultatiu (PF)
de la Convenció contra la Tortura i
Altres Tractes o Penes Cruels, In-
humanes o Degradants, aprovat per
l’Assemblea General de l’ONU el
18 de desembre del 2002 i signat
per l’Estat espanyol, com a pas fo-
namental de cara a avançar en la
prevenció de la tortura. Pacte Internacional de Drets Civils moment de la detenció als teus fa- nió s’hi afegia un altre òrgan de su- de Barcelona, Santiago Vidal, va
La CPT, davant el que conside- i Polítics, presentava una preocu- miliars, que no s’assabenten, per pervisió, el Comitè de Drets Hu- exposar que l’única modificació
ren una situació crítica a l’Estat es- pant dicotomia entre les afirma- tant, de la teva situació; no tens mans de l’ONU, que manifestà que que s’havia efectuat arran de l’in-
panyol, van decidir organitzar cions de l’Estat que deien que no accés a un advocat/da ni a un metge s’haurien d’adoptar disposicions forme del Relator Theo Van Boven
aquestes Jornades, convidant al tenia lloc la pràctica de tortura tret de confiança; no pots rebre cap vi- per acabar amb el règim d’incomu- havia estat la de l’article 510 de la
debat jutges, advocats/des, fiscals, d’alguns casos aïllats, i la informa- sita... entre d’altres restriccions nicació. LECrim per incorporar el dret a una
metges, periodistes... al costat d’or- ció obtinguda de fonts no governa- contemplades per l’article 527 de la segona opinió mèdica, això sí, per
ganitzacions humanitàries, associa- mentals que revelaven la presència Llei d’Enjudiciament Criminal. En El paper dels tribunals part d’un metge forense dels jutjats
cions de suport a persones preses, de nombrosos casos de tortura per aquest sentit, els testimonis pre- i no pas per un metge de confiança
col·lectius contra la llei antiterroris- part de les forces i cossos de segu- sents a la sala, com Susana Atxe- Malgrat tot, l’evolució legislativa de la persona incomunicada.
ta... i les pròpies víctimes de tortura retat de l’Estat mai investigats. randio (víctima de tortures per la de les diferents disposicions que re- Aquest avenç minúscul contrasta
i els seus familiars. Cal destacar la Guàrdia Civil a Madrid), Jordi Vi- gulen la detenció, incomunicació i amb la rotunditat amb la que el
presència de l’exRelator Especial Detenció, incomunicació laseca i els seus pares (jove de Torà empresonament a l’Estat espanyol jutge assegura que “el marc proces-
sobre la qüestió de la tortura a l’Es- i empresonament incomunicat 5 dies a la comissaria sembla ignorar l’opinió internacio- sal segueix essent massa restrictiu i
tat espanyol i membre de l’ONU, de Mossos de Lleida i víctima de nal al respecte. Encara més, sembla que encara hi ha un alt nivell d’im-
Theo Van Boven. Ell va ser el res- La primera taula rodona de les Jor- maltractaments) o Estanis Extabu- que les lleis espanyoles estan enfo- punitat en els cossos policials.”
ponsable, juntament amb altres ex- nades va tractar el tema de la inco- ru, familiar de presos/es bascos dis- cades en una direcció totalment Pel que fa al control judicial dels
perts estatals i internacionals, de municació de les persones detingu- persats per tota la geografia penin- oposada. casos de tortura, Vidal coincidia
l’elaboració de tot un seguit de re- des o preses, permesa per la sular, van fer palesa l’angoixa Aquest fet queda palès en l’apro- amb els advocats José Luis Galán i
comanacions al Govern espanyol legislació espanyola i que es veu viscuda durant aquells inoblidables vació de les Lleis Orgàniques núm. Arantxa Zulueta, presents a la taula,
fruit d’una visita efectuada del 5 al amb absoluta preocupació des de la 5, 10 o 13 dies tant per les persones 13/2003, del 24 d’octubre del 2003 en què existeix certa inèrcia judicial
10 d’octubre del 2003 i que es va Comissió i el Comitè de Drets Hu- sotmeses a incomunicació com per i núm. 15/2003 del 23 de novembre en no investigar les denúncies per
plasmar en un informe l’any 2004 mans de l’ONU, en considerar que la família, havent arribat com en el del 2003 (la primera d’elles a tan tortura. En el mateix sentit, el Rela-
sobre el grau de compliment del PF, la detenció incomunicada pot faci- cas de Torà a denunciar la desapari- sols dues setmanes d’haver rebut la tor Especial havia contrastat infor-
examinant els aspectes de fet i de litar que es cometin actes de tortura. ció del seu fill sense que la policia visita oficial del Relator Especial macions procedents de diferents
dret de les denúncies per tortura i Aquest període d’incomunicació, es dignés a informar de la situació de l’ONU), a través de les quals es fonts que evidenciaven que el con-
maltractaments, en particular en re- segons van exposar l’advocat real. modificà el Codi Penal i la Llei trol dels tribunals era més aviat for-
lació a les persones detingudes sota Jaume Asens i l’experta internacio- Davant d’aquesta situació, Theo d’Enjudiciament Criminal (LE- mal i administratiu, que no entrava
l’aplicació de la Llei antiterrorista. nal Judith Sunderland, a l’Estat es- Van Boven, en el seu informe del Crim), no per suprimir ni limitar el en absolut fins al fons de la qüestió
Van Boven va constatar que Es- panyol pot arribar fins a 13 dies se- 2004, recomanava textualment al règim d’incomunicació, sinó per a abans d’arxivar aquests casos.
panya, tot i ser un estat que va ac- guits (5 a comissaria, més 5 a presó Govern espanyol “suprimir el tot el contrari: consolidar-lo defini- Vidal es mostrà contundent en la
ceptar cooperar en tots els procedi- prorrogables en 3 dies més), durant règim d’incomunicació per crear tivament en el nostre ordenament cerca de solucions: “cal canviar el
ments i mecanismes de supervisió els quals la persona detinguda o condicions que facilitin la perpetra- jurídic. sistema de selecció dels jutges per-
internacionals i regionals existents presa queda totalment desprotegida ció de la tortura i poder constituir En la segona taula rodona on es què molts fan resolucions legals
per a la protecció dels drets hu- i mancada de les garanties bàsi- en sí una forma de tracte cruel, in- va tractar el paper dels tribunals, el
mans, i a més formant part del ques: no pots comunicar el lloc ni el humà o degradant”. A aquesta opi- magistrat de l’Audiència Provincial continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Març de 2006 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3 d’Egunkaria) i David Bassa (perio-
dista de TV3 i autor d’un llibre
però en cap cas justes. La majoria sobre tortures a Catalunya). Bassa
són persones que han viscut aïlla- va ser molt clar en afirmar que els
des de la societat durant llargs anys grans mitjans de comunicació esde-
d’estudi i de sobte els posen a resol- venen còmplices de la tortura en el
dre conflictes dels ciutadans mentre moment en què la silencien i que
que ells no n’han viscut cap”. Pro- aquesta complicitat es deu a inte-
posa també ampliar el marc proces- ressos econòmics i polítics. Apuntà
sal actual: identificar nominalment als grans mitjans com a causants de
totes les persones que realitzen els l’opinió pública que minimitza el
interrogatoris, gravar totes les ses- drama de la tortura i resta credibili-
sions d’interrogatori en àudio i tat a les persones que s’atreveixen a
vídeo, introduir el dret a l’assistèn- denunciar-la. I afegeix que és cert
cia lletrada efectiva i de confiança, que molts periodistes adopten una
el dret al teu metge de confiança, postura no sols acrítica, sinó direc-
entre d’altres. tament còmplice de la barbàrie,
Sobre l’assistència lletrada, José quan redacten notícies de tortures i
Luis Galán, de l’Asociación Libre hi afegeixen que es pot tractar d’au-
de Abogados (ALA), exposà la lò- tolesions o de l’estès “manual
gica desconfiança envers l’advo- d’instruccions” per a terroristes,
cat/da d’ofici que sentien les perso- donant arguments a l’espectador
nes sotmeses a incomunicació amb per creure que la denúncia és falsa.
una alta probabilitat d’haver rebut Otamendi, en la seva doble condi-
maltractaments i a qui s’ha negat el ció de periodista i víctima de tortu-
dret a ser assistides del seu advo- ra, puntualitzà que l’acusació públi-
cat/da particular. Per això recoma- ca de denúncia falsa no és casual i
nava a tots els advocats/des d’ofici Vuit-centes denúncies per maltractaments i que persegueix dos objectius molt
que prenguessin una postura més clars: desacreditar les víctimes sal-
activa i competent, deixant clara la tortures durant el 2004 a l’Estat espanyol vaguardant l’honor dels cossos po-
seva independència i fomentant la licials davant la societat i directa-
confiança mútua amb la persona Un informe realitzat per la Coor- ments socials, el 17% són perso- 7% ertzaintza, el 5% guàrdies ci- ment la d’encobrir el delicte. Sobre
detinguda. dinadora per la Prevenció de la nes preses, un 6% persones immi- vils i el 3% mossos (força elevat la censura diu Bassa que aquesta no
Per la seva banda, Arantxa Zu- Tortura l’any 2004 apunta que grades, un 5% en aplicació de la tenint en compte que les dades sol ser directa, a excepció del cas
lueta criticà la manca de justificació 800 persones van denunciar haver llei antiterrorista i un 2% eren me- són estatals). A més, entre 2001 i dels independentistes catalans de-
d’aquesta privació del dret al teu estat sotmeses a tortures i maltrac- nors. 2004 han estat sentenciats en pro- tinguts el 92, on va haver-hi censu-
advocat/da particular en els casos taments durant aquest any. Per cossos funcionarials, el cessos judicials 227 membres de ra sobre les seves denúncies de tor-
d’incomunicació, tenint en compte El 31% de les persones denun- 42% de denunciats eren policies les forces de seguretat en delictes tura i fins i tot es va fer cessar
que la detenció és la culminació ciants de tortura pertanyien al mo- nacionals, el 23% municipals, el relacionats amb la pràctica de la periodistes que les havien difós
d’una operació policial i no pas el viment sindical, el 18% als movi- 17% funcionaris de presons, el tortura. com ara Salvador Alsius a TV3 o
seu punt de partida; de manera que Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.
l’excusa oficial de la transmissió amb representants del govern, de la les presons i centres de menors) la relleu que les dones som les grans En la resta de casos explica que la
d’informació perd tota credibilitat. víctima, d’una associació huma- lluita per la supervivència de l’Estat afectades per la tortura sexual, tant censura arriba de forma indirecta:
Per la seva banda, Gisela Perren, nitària i del propi jutge sentencia- i del sistema capitalista enfront les quantitativament com qualitativa- “el director del mitjà ‘aparca’ les
metgessa present a la taula, deixà dor. persones pobres o excloses que ment. Per percentatges, el 60% de notícies ‘problemàtiques’, el cap de
molt clara l’obligació ètica de tot Tots tres ponents van concloure amenacen l’estabilitat del sistema. víctimes d’agressions sexuals en redacció en veure l’anterior, el pe-
professional de la medicina que de- que per posar fi a l’existència de la Al seu torn, Rafael Lara, d’Anda- comissaries, presons i centres de riodista en veure el seu cap i el be-
tecti l’existència de signes de mal- tortura calia adoptar totes les modi- lusia, va exposar la problemàtica de menors són dones. I qualitativa- cari/a l’estripa”.
tractaments en persones detingudes ficacions legals exposades, més les persones immigrades que inten- ment, quan les dones som víctimes
de denunciar els fets d’immediat, una darrera de definitiva: suprimir ten creuar les tanques de Ceuta i de tortura sexual hi ha més acarnis- Mecanismes de
deixant al marge el secret profes- l’Audiència Nacional. Com a juris- Melilla i com, massa sovint, són sament. Per últim, destacà la im- superació de la tortura
sional. dicció especial que coneix de casos víctimes de maltractaments i fins i portància d’aconseguir suport no
Però per investigar com cal les en què s’aplica la llei antiterrorista, tot són assassinades per cossos de solament judicial, sinó també so-
i el protocol
denúncies per tortura, ja existeixen van posar de relleu les distorsions seguretat de l’Estat espanyol i ma- cial, a les persones agredides se- Al llarg de les diferents interven-
les eines legals suficients. Alesho- que sorgien del propi fet d’estar jut- rroquí. A més, milers de persones xualment que s’atreveixen a denun- cions s’ha reiterat la persistència
res per què no s’investiguen? A la jant a més de 400 quiulòmetres, per de diferents ètnies romanen cada ciar. avui dia de la tortura a l’Estat es-
inèrcia judicial denunciada pels po- exemple, del lloc dels fets i sota una any privades de llibertat en centres panyol i la necessitat que ratifiqui
nents cal afegir-hi “la tolerància del excepcionalitat constant; pel que d’internament d’immigrants, sense Societat, mitjans de d’una vegada per totes el Protocol
govern, quan no col·laboracionis- cal retornar al concepte de jutge or- que cap d’elles hagin comès cap comunicació i tortura Facultatiu de l’ONU, seguint les re-
me” -diu Vidal- amb els cossos de dinari, proper a la gent a qui jutja i delicte. Ens alertà de l’increment en comanacions del Relator Especial
seguretat implicats i que té una tra- seleccionat sota nous criteris. la penositat de les condicions de Davant d’aquesta realitat, el Rela- Theo Van Boben.
ducció pràctica en l’ús sistemàtic vida d’aquestes persones des del tor Especial de l’ONU es va reafir- En aquest sentit, aquestes Jorna-
de l’indult per als pocs casos de Discriminació i tortura 2005 i de l’actual enfortiment de les mar en la necessitat de crear un des han estat un espai de debat pú-
funcionaris que resulten condem- tanques a Ceuta i Melilla, a les que espai públic per plantejar i discutir blic que, davant la gravetat de la si-
nats per tortura. També l’informe En la tercera taula de la jornada es anomenà “fronteres-arma”, ja que les qüestions referents a la vulnera- tuació, han permès plantejar i
Van Boven ha servit per evidenciar va tractar com afectaven les coor- no estan pensades tan sols per al ció dels drets humans a l’Estat es- debatre les fórmules per prevenir
que, tot i que existeixen mecanis- denades de classe social, nacionali- control de fronteres, sinó com una panyol. Aquesta motivació és la aquesta pràctica, assumint respon-
mes d’investigació en l’ordenament tat, ètnia i gènere a l’hora de con- arma en elles mateixes, pensades que ha incentivat la creació de les sabilitats i organitzant-se per lluitar
jurídic espanyol, per diverses raons vertir-se en víctima de tortura. per fer mal. Per últim, destacà el Jornades per a la Prevenció de la per la seva total eradicació. Han
aquesta capacitat d’investigació El públic assistent i la resta de perill que representa l’existència Tortura, que han aplegat en la ma- estat una magnífica plataforma de
està infrautilitzada i resulta amb ponents van destacar en més d’una d’un espai entre fronteres, que teixa taula de debat persones de la denúncia davant la ignorància, per
freqüència ineficaç, cosa que pro- ocasió l’especial lucidesa de dis- sobre el paper és territori espanyol, judicatura, advocacia, medicina i part de l’Estat Espanyol, de les re-
voca que la pràctica de la tortura és curs de Laudelino Iglesias, expres però a la pràctica és “territori de persones dels moviments socials en comanacions compreses dins l’in-
realitzi amb una total impunitat. comú en règim d’aïllament FIES ningú”, on no existeix el respecte defensa de les víctimes de tortura forme del Relator de l’ONU del
Santiago Vidal advoca per derogar qui, sense acudir a teories doctri- mínim als drets humans. sistemàtica a l’Estat espanyol. 2004. Fruit d’aquesta actitud bel·li-
la llei que regula l’indult exclusiva- nals o jurídiques, va assenyalar Carlos Hernández ens exposà Totes elles han donat visibilitat a gerant, el 2 de novembre del 2004,
ment en mans del govern des de com a causa subjacent en les pràcti- l’estudi de Salhaketa (associació de una situació que durant anys ha el Tribunal Europeu de Drets Hu-
1870 i que és la llei més antiga ac- ques de tortura que es donen en defensa dels drets de les persones estat silenciada. mans va fer pública una sentència
tualment vigent a l’Estat espanyol, i condicions d’aïllament de la perso- preses per causes socials) sobre les Sobre aquesta necessitat de di- en què es condemna l’Estat espan-
en el seu lloc proposa conformar na (ja sigui per l’aplicació de la llei agressions sexuals comeses en el fondre l’existència de tortura com a yol per vulneració de l’article 3 de
una comissió paritària que valori antiterrorista, ja sigui per l’aplica- centre penitenciari de Nanclares de primer pas per eradicar-la, van par- la Convenció Europea dels Drets
els casos a indultar i que compti ció de la classificació i els càstigs a Oca el 2004. Un estudi que posa de lar Martxelo Otamendi (director Humans.
4 Catalunya. Març de 2006

5. REPORTATGE
Entrevista a Santiago Vidal i Carlos Hernández
‘És fonamental que el debat
social sobre la tortura es reobri’
Text:Ariadna Nieto i Esther
Sancho; fotos: Regino Hillera cia del tipus de delicte imputat.
-I l’Audiència Nacional ha de se-
Santiago Vidal i Marsal (S.V.) és guir jutjant els casos en què s’a-
jutge de l’Audiència Provincial de plica la Llei Antiterrorista en lloc
Barcelona i professor de Dret al de fer-ho els jutjats ordinaris del
departament de Criminologia de lloc on es produeixen les deten-
la UB. Carlos Hernández (C.H.) cions?
és membre de Salhaketa Bizkaia i -S.V. L’existència de l’Audiència
coordinador de la campanya con- Nacional és -en ella mateixa- una
tra els abusos sexuals a preses de anomalia en el sistema judicial es-
Nanclares de la Oca. panyol. Va néixer l’any 1977 com a
-Quina ha estat la vostra motiva- substitutiu temporal del TOP Tribu-
ció a l’hora de participar a les nal d’Ordre Públic) i amb una pre-
primeres Jornades de Prevenció visió legislativa de substitució per
de la Tortura que es realitzen? una jurisdicció especialitzada en el
-S.V. Qualsevol jutge hauria d’estar propi territori on es cometés el de-
motivat sempre en matèries tan licte, amb la qual cosa es faria com-
sensibles com la defensa dels drets patible el dret al jutge natural del
humans, no només a l’Estat espan- lloc on succeeixen els fets i la ne-
yol, sinó arreu del món. En aquest cessària competència jurídica en
cas concret, m’ha semblat necessari l’àmbit dels delictes de terrorisme.
fer palès que dins la judicatura La llei orgànica del Poder Judicial
també hi ha un sector que estem ció pericial forense en matèria de 6/85 va frustrar aquesta expectativa
disposats a lluitar amb totes les sanitat. Tanmateix, ni es permet en- i ja portem gairebé 30 anys convi-
eines legals contra l’ús de la tortura cara que aquest segon metge pugui vint amb un tribunal “d’excepció”.
i els maltractaments al detingut ser designat per la família del detin- -Per què un percentatge tan alt
com a mètode d’investigació de de- gut; ni es contempla el caràcter de denúncies per tortures s’acaba
lictes. (...) És molt necessari dur a obligatori de les gravacions audio- arxivant sense ni tan sols investi-
terme debats públics com els de la visuals de l’estada a comissaria del gar-les?
Jornada que posin en qüestió detingut, ni la presència del secreta- -S.V. A la dificultat d’obtenir pro-
aquesta percepció tolerant amb els ri judicial en l’interrogatori, ni la ves objectives sobre la realitat dels
qui encara defensen que “el fi justi- posada immediata a disposició ju- maltractaments soferts durant el pe-
fica els mitjans”. dicial de la persona que s’acull al ríode d’incomunicació en de-
-C.H. Salhaketa és una associació processos i tràmits tant penals com, diferents societats de l’Estat espa- seu dret constitucional a no declarar pendències policials (atesa la
abolicionista de la presó i de suport especialment, penitenciaris; i per nyol, i que estructures com els en seu policial, la qual cosa signifi- manca absoluta de transparència i
a les persones preses que com a part damunt de tot creiem en el valor col·legis d’advocats s’obrin com a ca que estem molt lluny de complir col·laboració dels comandaments
del seu ideari rebutja totalment que implica denunciar els abusos espais a aquests debats. Això sí, les recomanacions proposades pel dels funcionaris públics implicats),
qualsevol forma de tortura i lluita de poder i les violacions dels drets s’ha de matisar aquesta apreciació Relator de l’ONU i pel Comissari s’hi afegeix un cert temor de la
contra qualsevol abús de poder dins humans en espais de custòdia, i per amb una problemàtica que “regio- Europeu de Drets Humans. classe judicial a ser titllada de “po-
i fora de la presó. Des d’aquesta això mateix oferim assistència jurí- nalitza” aquesta qüestió... Vaig -Durant les Jornades, s’ha reite- ruga” en relació als actes terroristes
base, Salhaketa s’integrà des d’un dica i suport social a tota denúncia poder acompanyar Theo van Boven rat en diversos casos que el marc de la banda ETA.
primer moment en la Coordinadora que ens arriba de la presó, comissa- durant tota la seva estada a l’Estat jurídic processal espanyol és -Una eina fonamental en la difu-
per la Prevenció de la Tortura. ria, etc. De fet, “salhaketa” en eus- espanyol i això va suposar una massa restrictiu de drets. Quines sió dels casos de tortura són els
-Cada un en els vostres àmbits kera vol dir denúncia, la nostra as- autèntica radiografia: efectivament, modificacions caldria fer? mitjans de comunicació. Quin
respectius de la judicatura i dels sociació explica la seva missió des a Barcelona, on les Jornades van -S.V. En primer lloc, caldria modi- paper hi juguen?
moviments socials, com treballeu del mateix nom. ser un enorme èxit, cal destacar la ficar l’actual art. 520 bis) en el sen- -C.H. Si per grans mitjans entenem
la problemàtica de la tortura? -Sembla que ens trobem en un col·laboració del Col·legi d’Advo- tit de suprimir la pròrroga de la de- aquells de difusió estatal, la veritat
-S.V. Els jutges tenim la responsa- moment en què està emergint cats, així com el divers i nombrós tenció preventiva en matèria de és que la seva aportació al debat
bilitat de fer dues aportacions cab- tota una realitat sobre la tortura públic assistent. A Bilbao va passar delictes de terrorisme. És cert que sobre la tortura ha estat la de col·la-
dals. D’una banda, suggerir en les que durant anys ha estat silencia- el mateix, tant en la roda de premsa la investigació de tots els fets rela- borar en la seva ocultació. Potser
nostres sentències que cal efectuar da. Creieu que cal sortir dels àm- com en les xerrades en un centre cionats amb bandes organitzades és algun periodista a títol personal
canvis en les normes processals per bits minoritaris on habitualment cívic municipal. Però a Madrid, on molt més complexa per a les forces hagi fet crítiques o aportacions,
tal de fer realitat el Protocol de ga- es tractava? el Col·legi d’Advocats també va de seguretat, però res justifica una però els mitjans entesos com un tot
ranties que recomana el Relator Es- -S.V. Sense cap mena de dubte. En oferir la sala d’actes, l’assistència diferenciació amb el règim de de- han aportat ocultació sobre les tor-
pecial de NNUU. De l’altra, aplicar especial en el camp de la lluita anti- va ser reduïda i limitada als grups i tenció comú. La policia ha d’inves- tures succeïdes al propi Estat, la
la llei amb tot el rigor quan com- terrorista. Si volem que la ciutada- col·lectius de la pròpia Coordinado- tigar tant com calgui i acumular qual cosa ressalta quan es compro-
provem que un funcionari públic ha nia atorgui credibilitat a les denún- ra. proves abans de detenir ningú, i no va la doble moral d’aquests mit-
comès un delicte de tortures o mal- cies que fan públiques les entitats -Al llarg de les Jornades es fa una a l’inrevés, com passa ara. L’inte- jans, on és habitual trobar-hi grans
tractaments. afins al món abertzale que treballen referència constant al Protocol rrogatori del detingut no pot ser mai proclames contra els EUA per les
-C.H. A Salhaketa desenvolupem el en l’àmbit de prevenció de la tortu- Facultatiu (PF) de l’ONU apro- el principal mètode de descobri- tortures a Guantánamo o Abu
que nosaltres mateixos definim ra, és imprescindible que altres or- vat el 2002. Tres anys després, ment d’un delicte. En segon lloc, Graib, mentre s’ignora el que suc-
com a “solidaritat activa” amb les ganismes jurídics i socials assumei- quin balanç es pot fer de la seva caldria modificar substancialment ceeix a Nanclares, Quatre Camins o
persones preses. En aquest sentit, xin la responsabilitat de donar aplicació per part de l’Estat es- el règim d’incomunicació (art. Valdemoro... De fet, fins i tot situa-
juntament a l’acompanyament per- suport a la seva denúncia, prèvia panyol? 527), de manera que el detingut es- cions com la de Roquetas de Mar
sonal de les persones preses (...), comprovació objectiva de cada cas -S.V. Força decebedor, ja que de tigués ja sota custòdia judicial i no han estat silenciades pels mitjans,
donem molta importància a “l’auto- concret. totes les propostes només se n’ha policial. Finalment, caldria garantir fins i tot després de conèixer-se la
formació” jurídica de la persona -C.H. Sí, em sembla fonamental, fet realitat una. S’ha modificat l’art. el dret de defensa i permetre que el notícia. Precisament per aquesta ac-
presa perquè ella mateixa sigui com he dit abans, que el debat so- 510 Lecrim per tal que el detingut detingut fos assistit per un lletrat de titud cal potenciar altres formes
autònoma en la gestió dels seus cial sobre la tortura es reobri en les pugui gaudir d’una segona valora- la seva confiança, amb independèn- d’informar més alternatives.
Catalunya. Març de 2006 5

6. TREBALL-ECONOMIA Continua la lluita
La Bolkenstein pretén portar els països de la Unió per la readmissió
Europea cap al neoliberalisme extrem, és per tant dels i les
una normativa contra les treballadores i treballadors acomiadades a Seat
Acomiadament Es va discutir al Parlament Europeu el 14 de febrer i la CGT i altres
del delegat de organitzacions van ser al carrer per denunciar-la
CGT a Correus
de Tarragona
i resposta
solidària
Només la lluita pot frenar
Secció Sindical de CGT Correus
Tarragona
la Directiva Bolkestein
E l passat 24 de gener va ser aco-
miadat el delegat de la Secció
Sindical de la Confederació Gene-
Confederació General del
Treball (CGT)
món. L’efecte és la remodificació i
canvi de concepte del que fins a ara
coneixíem com serveis bàsics.
E
ral del Treball a Correus de Tarra- l comerç de serveis es defi- La UE, en paral·lel, agilita la
gona, esgrimint com a argument la neix de manera molt àm- seva agenda quant a aquestes tres
finalització del contracte. plia per a incloure la inver- àrees. A la fi de novembre del
Aquest company va ser declarat sió estrangera directa en serveis 2005, la Comissió del mercat Inte-
indefinit per sentència del Jutjat tals com salut, educació, aigua, rior, votava a favor de la Directiva
Social número 1 de Tarragona amb pensions, transport. Significativa- Bolkestein, sense reformes subs-
data 5 de novembre de 2003, ment, també inclou acabar amb tancials, com el principi del país
sentència que va ser ratificada pos- “els monopolis públics” els quals d’origen i sense delimitar quins
teriorment pel Tribunal Superior de gestionen precisament aquests ser- serveis essencials no poden ser ob-
Justícia de Catalunya el 25 de fe- veis com necessitats socials: la jecte de mercaderia.
brer de 2005. salut, l’educació, la sanitat, etc. El 14 de febrer el Parlament Eu-
Aquest afiliat de la Confederació Obre al mateix temps la possibili- ropeu havia de votar sobre aquesta
General del Treball ara acomiadat tat de la desregulació, la qual cosa directiva, tot i que en algunes de
va ser membre del Comitè d’Em- suposa que si una norma es consi- les seves parts va ser retallada, i a
presa de Correus per la CGT entre dera massa onerosa per als inver- tenen preu i no compten en aquesta economia global, ofereix les mi- partir d’aquests moments i atès que
1998 i 2002, actualment era delegat sionistes i proveïdors de serveis es- lògica instituïda per l'OMC i on la llors oportunitats en termes de co- el Consell de la UE la sancioni, la
LOLS de la secció sindical de CGT trangers (multinacionals, sobretot), UE pretén instal·lar prèviament merç: increment del volum d’ope- mateixa serà d’obligat compliment
des de febrer de 2005, i durant tots s’eliminen les traves jurídiques. aquest model de “serveis” per a racions de negoci, increment de en tots els països membres (UE-
aquests anys ha treballat activa- En aquells països, estats, àrees d’aquesta manera arribar a un facturació, increment de la deman- 25).
ment en defensa dels interessos geopolítiques, on les persones ac- volum de negoci suficient que li da i increments de l’ocupació. So- Davant aquesta situació, la CGT
dels treballadors i treballadores de cedíem a aquests serveis com drets permeti competir en qualsevol lament en l’àrea de serveis es con- va fer una crida a tots els treballa-
Correus, denunciant davant la Ins- ciutadans, ara són mercaderies que punt del planeta. templa un nombre ampli de dors i treballadores i a tota la socie-
pecció de Treball la falta d’elabora- caldria comprar i milions de perso- L’Acord General sobre el Co- sectors, que inclou l’aigua, la salut, tat per a frenar i desmantellar les
ció de les avaluacions de riscos nes amb baixos recursos no tin- merç de Serveis (AGCS) -GATS l’educació, l’habitatge, i una multi- estratègies per la competitivitat les
dels llocs de treball a Correus a la drien accés a ells. en anglès- és un dels acords de plicitat d’altres serveis abans oferts quals utilitzen tots els factors: hu-
demarcació de Tarragona, així com Les preocupacions per la desi- major abast de l’Organització pels estats i ara oberts a la com- mans, empresarials, ambientals, te-
altres temes de salut laboral, acon- gualtat, el repartiment de la rique- Mundial del Comerç (OMC). El petència privada internacional. rritorials, institucionals, com re-
seguint requeriments favorables a sa, l’equitat social, la qualitat de seu propòsit és liberalitzar progres- Això es vincula als processos cursos per a atreure inversions, per
aquestes denúncies i posant en vida, les formes autònomes-locals sivament el “comerç de serveis” actuals de la privatització del sec- a ser més competitius que l’empre-
evidència la despreocupació de de produir, el medi ambient, la entre els membres de l'OMC. tor públic i la deterioració dels ser- sa del costat, que la regió, que el
l’empresa davant un aspecte tan terra, la igualtat, l’equitat... no El sector de serveis en l’actual veis socials en totes les regions del país, etc.
important com és la prevenció de
riscos laborals i la salut de la planti-
lla. L’empresa CTP’S accepta la readmissió Concentració a
A la CGT considerem que aquest
acomiadament és una agressió a dels tres companys acomiadats a Llucmajor Correos de
l’activitat sindical del nostre com-
pany i de la CGT, i un intent de fer CGT Balears Barcelona per
callar les veus discordants amb la
la negociació
política empresarial de Correus a
Tarragona, per això s’emprengue-
ren les accions legals pertinents per
E l passat27 de gener del 2006,
estava prevista la celebració
del judici per l’acomiadament
del Conveni
revocar aquesta incoherència em-
presarial d’acomiadar per suposat
fi de contracte un treballador inde-
dels tres companys de l’empresa
CTP’s Mallorca, de la planta de
reciclatge de residus de Llucma-
E l 24 de gener, un grup de dele-
gats sindicals de CGT i USO a
Correos es van concentrar davant
finit, i ens mantindrem en la matei- jor. A les portes del judici, els re- l’oficina principal de l’empresa a
xa línia d’actuació sindical de de- presentants de l’empresa van ac- Barcelona, per denunciar els pro-
fensa dels drets dels treballadors i ceptar la readmissió dels tres blemes en la negociació del Conve-
de denúncia de tots els incompli- companys acomiadats sobre la ni Col·lectiu i l’obscurantisme
ments normatius que porti a terme base de les següents condicions: existent.
l’empresa. 1-Incorporació immediata a mitació des del dia de l’acomiada- l’empresa amb CGT,a la seu del Els dos sindicats rebutgen el
El 2 de febrer uns 30 militants de partir del dilluns 30 de gener. ment (7 d’octubre del 2005) fins TAMIB (mediació i arbitratge) el model de negociació que exclou
la CGT van participar en una con- 2-Consideració especial per a al dia abans de la reincorporació dimecres 1 de Febrer per tractar una part de la representació sindi-
centració davant el local central de un company dels tres, que ha (29 de gener del 2006). les condicions de treball del per- cal i converteix en interlocutors
Correus a Tarragona, a la plaça hagut de desplaçar-se al Senegal 4-Garantia de condicions, dins sonal de la planta de residus de únics CCOO, CSIF i UGT. Cal
Corsini, per denunciar la persecu- per un problema familiar greu i de la legalitat, d’horari (40 hores Llucmajor. tenir en compte que entre CGT i
ció sindical a què se sotmet el nos- que s’incorporarà abans de l’1 de setmanals), salari i condicions de CGT de les Balears valora USO sumen el 45 per cent de la re-
tre company i exigir-ne la readmis- març. treball. aquesta decisió d’una manera ex- presentació sindical a Correos de
sió. 3-Pagament dels salaris de tra- 5-Compromís d’una trobada de traordinàriament positiva. Barcelona.
6 Catalunya. Març de 2006

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a Miguel Á. Menchón i José C. Iglesias, SS de SAS Martorell LA MIRADA
INDISCRETA
‘Tenim moltes ganes i un A voltes amb la
transició
gran suport dels companys’ Emili Cortavitarte
Josep Garganté
E l 20 de novembre de 1975, va
morir el dictador i es va co-
mençar a desenvolupar un procés
de canvi social i polític de magni-
-Com i per què es forma la secció tuds i implicacions desconegudes
sindical de CGT a SAS Marto- en la història espanyola del segle
rell? XX. Cal recordar que durant els
-Es forma d’una manera precipita- primers 23 anys del segle regí el
da, però amb el convenciment de sistema caciquista i corrupte de la
lluitar pels nostres drets i el dels Restauració borbònica; després, set
nostres companys i amb l’objectiu anys de dictadura amb Primo de
de representar a la major part Rivera i un de dictatova amb Be-
d’ells. D’una manera precipitada renguer; de 1931 a 1936 la II Repú-
perquè SAS incompleix l’acord de blica; entre 1936 i 1939 la guerra
trasllat dels treballadors d’Abrera a civil; i, a continuació, 37 o 40 anys
Martorell, de manera que solament de dictadura, en funció de la re-
trasllada un afiliat de la CGT i sistència al cop d’estat militar.
tanca qualsevol possibilitat que el Després de 48 anys de dictadures
nostre sindicat pugui accedir a la militars, 23 de fals sistema de-
resta de treballadors. mocràtic dominat per les tupinades
Ens costa adonar-nos dels drets i altres extorsions electorals i
que ens retallen dia a dia, i ja sigui només cinc de sistema republicà
per no buscar-nos problemes o per- democràtic es pot entendre la im-
què estem acostumats que siguin portant dimensió, especialment des
uns altres els que reclamin els nos- rés quan els hem dit que havíem rés, però finalment vam aconseguir sa i les Federacions de CCOO i del punt de vist a democràtic, d’a-
tres drets, no donem el pas fins que d’unir-nos per a defensar el nostre, que diversos companys més s’hi UGT, ja que des d’un principi han questa etapa.
portem uns mesos a Martorell. contestant-nos que podria haver interessessin i formessin part de la tingut el convenciment que la CGT El 76 va ser un any de canvi de
Veiem que és molt important conflictes amb l’empresa i que llista electoral de la CGT. Sobretot, no anava a estar present a Marto- govern (Suárez substituí Arias Na-
que ens unim i que l’empresa no això repercutiria en ells. També hem coincidit en una cosa, que en- rell. varro), de vagues, d’excarcera-
aconsegueixi el que vol, que no és hem hagut d’escoltar d’algunes cara quen tinguem poca o cap ex- A partir d’ara és tota una incòg- cions, de violència feixista (Monte-
altra cosa que tenir a la gent atemo- que altres (companyes) coses com periència sindical, sí que tenim nita, perquè el gruix de la plantilla jurra), de segrestos i atemptats
rida i callada. El nostre objectiu “que fa aquesta gent aquí”, com si moltes ganes i un gran suport dels ha repartit el vot i hi ha una part d’ETA, de retorn d’exiliats, de ne-
està clar, que l’empresa no ens tre- no tinguéssim dret a expressar la companys de la CGT de SAS d’aquesta que dóna suport a la gociacions polítiques, de forta in-
pitgi i que compleixi els acords nostra opinió. Abrera, que malgrat qui els pesi, CGT. flació (més del 20%), de tanca-
signats que tant ens va costar acon- Han intentant enfrontar-nos amb ens han anat guiant en aquest món. -Com està, a dia d'avui, el con- ments d’empreses.
seguir a Abrera, respectant a tots les altres seccions sindicals -Quins resultats hi ha hagut en flicte a SAS? Doncs bé, si avui és necessària
els treballadors, tinguin contracte (CCOO i UGT) traient escrits amb les eleccions sindicals i què com- -El conflicte està pendent del que una recuperació de la memòria
d’empresa o estiguin eventuals, les sigles de la CGT com si els ha- portaran? es decideixi en els jutjats, ja que històrica ha estat en bona mesura
perquè tots tenim els mateixos guéssim fet nosaltres, una cosa En les eleccions es triava un Co- l’acord de trasllat d'Abrera a Mar- pels pactes entre els anomenats
drets i fem el mateix treball. amb molta mala bava per part de mitè d’Empresa de 9 integrants, torell l’ha incomplert l’empresa, i sectors més oberturistes del règim
-Quines dificultats heu tingut en qui ho hagi fet, encara que no ha sent 7 del col·legi obrer i 2 del la CGT som els únics que ho hem franquista i els representants més
el procés de muntar-la? aconseguit el seu objectiu. col·legi tècnic. La CGT ens hem denunciat perquè es compleixi i es moderats de les anomenades forces
Hem tingut dificultats de tot tipus, -Quins han estat els primers pas- presentat solament al col·legi traslladi als companys que encara d’oposició, sota l’excusa de no tor-
ja que SAS ha fet tot el possible sos que heu donat com a secció obrer. Els resultats han estat bas- estan a Abrera i que l’empresa no nar a repetir un altre conflicte
perquè la CGT no estigués repre- sindical? tant bons, ja que hem aconseguit 2 vol traslladar. bèl·lic.
sentada a Martorell, ja que sap per -El primer que hem fet és explicar representants (21 vots), 2 UGT (17 Respecte a Martorell, es podria Però no només de la guerra civil
l’experiència d’Abrera, que aquest a tots els companys que ens han vots) i 3 CCOO (28 vots). Els 2 del dir que estem immersos en un pro- i el franquisme, també s’ha tergi-
sindicat no cedeix a les seves pres- volgut escoltar quins eren els nos- col·legi tècnic han estat per a cés en ebullició, ja que la direcció versat el propi procés de transició.
sions i no es deixa comprar (exem- tres objectius i els passos a seguir CCOO. Aquests resultats li donen de l’empresa no compleix els Aquest model internacional de
ple dels nostres companys que en les nostres reivindicacions. Fins la majoria a CCOO, però compor- acords signats a Abrera, que són transició política s’explica a les
estan acomiadats). Hi ha hagut a una setmana abans de les elec- ten que es tirin per terra part dels pels que ens hem de regir en els di- noves generacions des de l’arbitri
companys que no han volgut saber cions sindicals no vam poder fer plans que havien fet entre l’empre- versos camps del treball. de Joan Carles I, l’harakiri volunta-
ri de sectors del franquisme, el pa-
triotisme de l’exèrcit i l’habilitat
Continuen les mobilitzacions a Atos Origin contra l’arbitrarietat negociadora d’aperturistes i refor-
mistes.
Trenta anys després, el diari
Col·lectiu Catalunya seu del Banc de Sabadell a la pl. de molt per baix de l’IPC anual. En L’empresa Atos Origin és el (“independiente de la mañana”) de
Catalunya, a Sabadell. conseqüència, els treballadors pa- principal soci tecnològic mundial més tirada de l’Estat, nascut preci-
E ls treballadors de l’empresa
Atos Origin, ubicada a Barce-
lona, van tallar la C-31 d’entrada a
El conjunt de la representació
sindical present a l’empresa (CGT
inclosa) continua així amb la cam-
teixen una constant pèrdua de
poder adquisitiu (21,6% des de
gener del 2000), mentre que el seu
per als Jocs Olímpics, en els quals
hi té un important paper el centre
de Barcelona, i els seus clients són
sament l’any 1976, en el llibre de-
dicat a la memòria gràfica de tran-
sició (1975-1982) no posa ni una
Barcelona, a l’altura de les Glòries, panya de protesta amb les convo- mànager general, Bernard Bouri- grans companyies nacionals i in- sola foto de la CNT. No van existir
el passat 28 de gener. catòries de concentracions de tre- geaud, és el dirigent d’empresa de ternacionals de tots els sectors els mítings de San Sebastián de los
Els treballadors van tallar, a més, balladors davant les seus d’Atos serveis informàtics millor pagat d’activitat: SCH, Ministeri de De- Reyes o de Montjuïc (per a molts
l’avinguda Diagonal i el carrer Origin a Madrid i Barcelona. (més de 2.800.000 euros, segons la fensa, BBVA, “la Caixa”, Vodafo- historiadors l’acte partidista més
Sardenya, on tenen els seus centres Els sindicats denuncien que els revista francesa “Capital” en la ne... L’empresa en qüestió compta massiu de l’època), ni les celebra-
de treball. Aquests talls de trànsit increments salarials a Atos Origin seva edició de desembre del 2005). amb una plantilla de més de cions al carrer per la seva legalitza-
es van repetir el 2 de febrer, i el 6 es concedeixen de forma arbitrària Els sindicats exigeixen un canvi en 45.000 empleats arreu del món, ció, ni la manifestació pel Paral·lel
de febrer es va realitzar una con- i que són molt freqüents les conge- la postura de l’empresa i que esti- dels quals 5.000 estan a l’Estat es- barceloní contra els Pactes de la
centració de treballadors davant la lacions salarials i els augments guin disposats a negociar. panyol. Moncloa.
Catalunya. Març de 2006 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT Un afiliat d’UGT denuncia que li van demanar noms per fer la llista
Els mitjans de
comunicació i
la crisi de Seat
La lluita de Seat fins
Timanfaya
al 20 de febrer
D es de fa uns quants mesos,
l’empresa automobilística
Seat forma part de les nostres notí-
Text: Col·lectiu Catalunya;
foto: Gabriel Serra
cies quotidianes.
Hi ha una notícia, però, que està El 21 de gener la Coordinadora de
passant de llarg per no dir que està l’Automoció de la CGT i la CGT
sent ocultada a l’opinió pública, d’Aragó van convocar una mani-
ens referim a la denúncia realitzada festació a Saragossa amb els lemes
per un sindicalista de la UGT sobre “Prou de xantatges en el sector de
l’elaboració de llistats de persones l’automoció”, “Contra l’explota-
“molestes o conflictives en l’em- ció: unitat d’acció”. Hi assisteixen
presa” mesos abans de la presenta- unes 3.000 persones, la majoria de
ció de l’ERO. El més aclaparant de la CGT.
la notícia, però, no és que aquestes La CGT va presentar el 19 de
persones fossin “molestes” per a gener un recurs d’alçada contra
l’empresa sinó que encobertament l’ERO que va comportar 646 aco-
els sindicats (si més no en el cas del miadaments a la Seat. El recurs es
denunciat) també han aprofitat l’o- basa en el qüestionament de les
casió per a realitzar una “neteja èt- causes al·legades per la companyia
nica de descontents” o com s’esta- i que no es van esgotar totes les
blia en el règim anterior, en els vies per reduir l’excedent laboral.
temps de la dictadura franquista, de Els diferents capítols del recurs as-
“desafectos al règim”. L’esmentat senyalaven la necessitat de concre-
treballador/sindicalista actiu de- ció dels treballadors afectats, la in- denúncia són diverses. Algunes es teix temps que es realitzava una menys de salari.
nuncia que s’esdevenen ascensos suficiència i manca de motivació basaven en els criteris de selecció altra concentració a l’Hospitalet de
de categoria, decidits pels dos sin- dels acomiadaments i la falta de dels acomiadaments o a estar en si- Llobregat davant el domicili parti- A la plaça de Sant
dicats majoritaris, al marge dels ca- causes al·legades per l’empresa, tuació de baixa laboral. El cular del president del comitè Jaume
nals ordinaris de promoció, com va entre altres. A més, rebutjava la CEMAC, que s’encarrega de la d’empresa de Seat, Matías Carnero
ser amenaçat amb l’acomiadament proporcionalitat de la mesura i mediació prèvia a la tramitació de (UGT), un dels firmants de la reta- El 15 de febrer, va tenir lloc una
del seu germà, de la seva compa- considerava que vulnera el principi la denúncia a la magistratura, va llada de plantilla. concentració a Barcelona contra
nya sentimental o el germà d’a- constitucional de no discriminació. convocar a grups de treballadors els acomiadaments a Seat. Uns 200
questa si no dimitia dels seus cà- En aquest sentit, assenyalava una per a diversos dies de comença- La coordinadora acomiadats de Seat van encendre
rrecs de representació, ja que havia important sobrerepresentació en la ments de febrer per a reunir-se amb espelmes a la plaça de Sant Jaume
deixat de ser una persona en la qual llista d’acomiadats de les dones i representants de la companyia. Dins la dinàmica de lluita, cal des- de Barcelona per a rebutjar l’ERO.
es podia confiar i no estava dispo- dels afiliats a CGT, amb major pro- Per altra banda, el dia 25 de tacar que la Coordinadora d’aco- Els acomiadats es van concentrar
sada a identificar persones “con- porció entre els acomiadats que en gener, la Secció Sindical de CGT a miadats i acomiadades ha estat rea- davant l’Ajuntament de Barcelona
flictives”. Per si això no fos sufi- el conjunt de la plantilla. CGT re- Seat va sotmetre a referèndum la litzant assemblees setmanals, i el Palau de la Generalitat i van
cient, denuncia com el representant cordava que la jurisprudència exi- convocatòria d’una aturada pel dia xerrades informatives, reunions, formar amb espelmes el número
d'UGT demandat es va vanagloriar geix més que el mer reflex de les 26 a Martorell i la Zona Franca de comissions de treball,.. així com 660, el total d’acomiadaments pre-
que “tiraria al puto carrer” dues xifres de l’excedent. Segons CGT, Barcelona coincidint amb el lliura- també ho ha vingut fent el Comitè vistos per l'ERO. Els assistents,
persones que acabaven de donar-se la resolució impugnada no entrava ment dels impresos on figura la de solidaritat amb els acomiadats i convocats per CGT, portaven una
de baixa del sindicat, a pesar que a valorar la situació real de l’em- seva opció d’acomiadament. La acomiadades de Seat, format per pancarta que reclamava la read-
encara no s’havia presentat l’ERO presa i de la corporació mundial a majoria va optar per la indemnitza- xarxes, moviments i organitza- missió dels acomiadats, la mateixa
(1.346 extincions de contractes de la qual pertany, el Grup Volkswa- ció de 20 dies i la possibilitat de cions socials, polítiques i cíviques, que va encapçalar manifestació ce-
treball) i consegüentment “es des- gen, com tampoc entrava a valorar reingrés en la companyia en menys i gent solidària. lebrada a Saragossa el 20 de gener,
coneixia” a qui afectaria (principal- la proporcionalitat i oportunitat de de dos anys, i només 103 dels 646 En els diferents actes de conci- i cartells, alguns d’ells amb fotos
ment dones separades amb fills, la mesura sol·licitada per l’empre- acomiadats van triar l’extinció de- liació produïts en dies diversos de de fills dels acomiadats.
matrimonis, discapacitats, majors sa, ni a indagar en la possibilitat finitiva del seu contracte. la primera quinzena de febrer (1, 8 Per acabar de donar color a la si-
de 58 anys, presència despropor- d’altres solucions menys traumàti- Més de 200 treballadors de Seat i 10) en el Centre de Mediacions, tuació un delegat de la UGT va
cionada d’afiliats a CGT,…), a ques per a la plantilla, com permet de les factories de Zona Franca i Arbitratges i Conciliacions presentar una denúncia contra el
pesar d’això, segurament per ca- el nostre Dret Laboral. Martorell van seguir l’aturada (CMAC) de la Generalitat, els ad- president del Comitè d’Empresa
sualitat, entre els afectats per l’ex- Per altra banda, més d’un cente- d’una hora i 40 minuts convocada vocats de Seat van rebutjar nego- de Seat, Matías Carnero. La de-
pedient es trobarien també 26 per- nar de treballadors i treballadores per CGT com mostra de solidaritat ciar amb els acomiadats. Aquestes núncia la va interposar el delegat
sones que acabaven de desafiliar-se de Seat van presentar finalment de- amb els acomiadats per l’ERO conciliacions, que afectaven 140 d'UGT a Seat fins al passat 30 de
del sindicat del demandat. mandes contra els acomiadaments, aprovat abans de Nadal per UGT i acomiadats i acomiadades, eren el gener José Jané, qui va acusar Car-
A pesar de les amenaces, no es del total de 646 treballadors de CCOO i l’empresa automobilísti- pas previ a la presentació de de- nero de demanar-li noms per a ela-
va fer ferma la dimissió i ja que va Seat afectats per l’ERO, demandes ca. Uns 200 treballadors i acomia- mandes davant els jutjats socials, borar la llista d’acomiadats. Per
continuar en l’exercici de la seva contra el seus acomiadaments pre- dats en Zona Franca i uns 60 en demandes per a sol·licitar la impro- CGT, amb aquesta denúncia es de-
activitat com a delegat de preven- sentades en el Centre de Mediació, Martorell es van concentrar davant cedència de l’acomiadament o la mostra el que es denunciava des de
ció, va ser novament coaccionat si Arbitratge i Conciliació (CEMAC) les portes d’entrada a Seat, impe- seva nul·litat per raons de discrimi- fa temps, és a dir, que Carnero va
no deixava d’intervenir en aquesta de la Conselleria de Treball i In- dint en el segon cas l’entrada dels nació per disminucions físiques, elaborar la llista de l’ERO, una
matèria laboral. Així mateix, donat dústria de la Generalitat. Els ser- camions amb materials durant l’a- reduccions de jornada o significa- cosa que tothom comentava però
el seu interès a assessorar els aco- veis jurídics de la CGT han gestio- turada. ció política o sindical. Des de CGT de la qual no hi havia proves. Qui
miadats per l’ERO va ser de nou nat un total de 23 inscripcions de També, uns 50 acomiadats i aco- i la Coordinadora d'Acomiadats i estigui interessat a tenir una còpia
avisat que seria executada imme- demanda per a un col·lectiu de 103 miadades es van concentrar el 3 de acomiadades es van convocar con- de la denúncia pot demanar-la a la
diatament “la seva renúncia” als treballadors; a banda, hi havia unes febrer a les portes de la fàbrica de centracions de suport a les portes Secció Sindical de CGT a Seat-
càrrecs de representació. La conse- desenes de demandes gestionades SAS a Abrera (Barcelona) per pro- del CMAC. A més, CGT va denun- Martorell, a cgtseat@inicia.es
qüència de tota aquesta pressió és per altres gabinets. Les demandes testar per l’ERO de Seat, impedint ciar públicament que els llocs de Es pot seguir la lluita obrera de
que es troba pertorbat psíquica- es van presentar de forma indivi- l’entrada i sortida de camions per treballs dels acomiadats i acomia- Seat a www.cgtcatalunya.org i al
ment i moralment per les pressions. dual o per grups de fins a nou tre- paralitzar la cadena de producció dades s’oferien a diferents oficines web www.moviments.net/despi-
Els mitjans no n’han dit res; curiós. balladors de Seat i les causes de de SAS, proveïdora de Seat, al ma- d’ocupació i ETT amb un 30% dosseat
8 Catalunya. Març de 2006