1. Papers
Z Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 114 • Febrer
de Balears
2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat
Amor...
i guerra
social!
Disseny: Mireia Bordonada

2. Catalunya
Z Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Febrer 2010 • núm. 114 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Amor...
i guerra
social!
Disseny: Mireia Bordonada

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
(CGT) DE LES ILLES BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",
2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.
971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella
Anarcosindicalisme: ens cal
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ
CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
ampliar la participació
ls comicis d'una organització ampliar. És clar que no tenim la
E
• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i són el lloc adequat per ex- culpa de la poca participació dels
Entitats de Crèdit de Catalunya pressar què pensen els seus altres però és clar també que no
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) membres sobre tots els temes que ens podem felicitar per ser com
• Federació de Sanitat de Catalunya mereixen opinió, per decidir, triar i diem que som si no fem tot el pos-
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC) construir. En una organització as- sible per tal que qui és membre de
• Federació d’Administració Pública de sembleària com són les CGT de la nostra organització pugui deci-
Catalunya (FAPC)
Balears o Catalunya, els congres- dir, sàpigui com fer-ho i finalment
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 933103362. Fax 933107110 sos són el moment de discutir-ho ho faci... o no. La feina imprescin-
tot i de parlar sobre tots els temes dible en una organització assem-
FEDERACIONS COMARCALS que al llarg del temps es van acu- bleària, docns, no es troba en re-
Anoia
mulant en les agendes col·lectives. petir mil vegades que ho és sinó en
Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. Per això, la participació és un fet ampliar cada vegada més l'espai
Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es importantíssim, perquè és precisa- de les decisions, obrir canals de
Baix Camp/Priorat ment en els congressos on tothom participació i fer, en definitiva, que
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat pot i ha de dir-hi la seva. No val a les decisions delegades siguin
Tel. 977340883. Fax 977128041 dir que ve qui vol perquè, desgra- cada cop menys. Si una organitza-
Baix Llobregat ciadament, les informacions sobre ció assembleària no creix en parti-
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
com es pot participar a la CGT, les cipació és que es troba davant
Tel. 933779163. Fax 933777551 convocatòries d'assemblees, els d'un greu problema ja que està re-
mecanismes que tenim de prendre duint la base damunt la qual es
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 decisions... no són coneguts per construeix i, per tant, s'especialit-
Baix Penedès
tota l'afiliació. Ens cal fer molta zen les decisions fins a esdevenir
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax tasca de difusió per desfer aquest acords i decisions que, malgrat se-
977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com problema real en l'actualitat. No guir fil per randa els Estatuts i els
Barcelonès Nord ens podem dir de cap de les ma- textos normatius interns, estan
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 neres assemblearis si a les assem- mancades d'allò imprescindible en
Garraf-Penedès blees només hi van els de sempre, qualsegol democràcia directa, en
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - les cares que sempre cal lloar per- qualsevol organització llibertària: la
cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261
Maresme
què hi són però que sempre cal participació. Agurrelj
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-
mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -
cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax
972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-
lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Aquest número s’ha tancat el dillluns 15 de gener de 2010
flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i “La CGT de Catalunya col·laborarà amb
Tel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, les associacions i organismes pertinents,
Manresa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep mitjançant el Servei Sindical de Català,
Circumval·lació, 77, 2n - 08240 Manresa - des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: que possibilitin un major coneixement i ús
manre@cgtcatalunya.cat Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. del català entre els seus afiliats i
Tel. 938747260. Fax 938747559 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- afiliades, fins a assolir la seva
Rubí cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. normalització efectiva"
Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit
Tel. i fax 93 588 17 96 Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. Article 10è dels Estatuts
Sabadell No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de la CGT de Catalunya"
Unió, 59 Drets dels subscriptors:
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són
Tel. i fax 93 745 01 97 incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT
de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les
Terrassa mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir
Ramon Llull, 130-136 el seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org
Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Clos, 5, 08650 Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Febrer de 2010

4. REPORTATGE Els projectes
L’estructura de la Unió Europea s’ha armamentístics cada
dissenyat com un instrument per enfortir vegada tenen més espai
les regles de joc del gran capital en l’agenda europea
Una cruïlla en
la Unió Europea
La CGT davant la presidència
Espanyola de la U.€.
Secretariat Permanent del 2020 de la Competitivitat i com po- - on més de 80 milions de persones
Comitè Confederal de la CGT tenciar el model desarrollista que són pobres, és a dir que el 17% de
segueix plantejant el capitalisme la població de la UE viu sense re-
U
n semestre europeu per a “europeu”. cursos bàsics, inclosos 19 milions
l’engegada del Tractat de Com veiem, les prioritats de la UE, de nens;
Lisboa i acabar d’ofegar en la seva Comissió, el seu Consell, la - la seva població parada arriba al
la crisi als treballadors”. El govern Presidència espanyola en aquest se- 10%, tenint l’estat espanyol el rè-
de Zapatero ha entrat en el semestre mestre, pretenen avançar en el ma- cord amb 4,2 milions de persones i
de la Presidència de la Unió Euro- teix model productiu consumista en augment;
pea com un elefant en una terrisse- que ens ha conduït a la crisi sistè- - les emissions de gasos d’efecte hi-
ria. En primer lloc, amenaça amb mica que patim els treballadors i vernacle, no només no s’han reduït
sancions als estats que no complei- treballadores, evitant iniciar o pos- segons l’acordat a Kyoto, sinó que
xin amb els comptes del Pacte sibilitar el més mínim gir que enge- han augmentat, generant una políti-
d’Estabilitat, és a dir, reduir el dèfi- gui un nou model econòmic, social ca suïcida contra el planeta;
cit al 3% i el deute públic al 60%. i productiu, que garanteixi una vida - les llibertats són restringides en la
En segon lloc, es reuneix en els ini- digna per als 500 milions de perso- mateixa mesura que augmenten les
cis de la seva presidència, amb els nes que habitem aquesta denomina- polítiques de control per a assegu-
màxims exponents de l’empresariat da “Unió Europea”. rar el seu model capitalista;
europeu (ERT), un club de selectes La UE aborda les seves polítiques - en el terreny laboral, el Tribunal
empreses transnacionals, per a de creixement, en un context social, Europeu de Justícia (TJCE) ha li-
veure com s’aplica l’estratègia laboral i mediambiental: mitat seriosament el dret de vaga,
condicionant-lo a la competitivitat; especuladors… són els responsa-
- el dúmping social s’ha constituït bles d’aquesta impunitat, responsa-
en el model social-laboral en els bles de l’enfortiment del model
desplaçaments dels treballadors en productiu desarrollista, responsa-
el mercat interior; bles del malestar social, de la des-
- l’aplicació i entrada en vigor de la cohesió i desigualtat social sense
Directiva de Serveis (Bolkestein) precedents, de les amenaces serio-
amenaça seriosament l’educació ses que pateix la continuïtat de vida
superior, la sanitat i serveis essen- del planeta.
cials com l’aigua, etc. CGT segueix instant a les persones
L’estratègia 2020, fent desaparèixer treballadores, desocupades, preca-
la retòrica de la “sostenibilitat”, ritzades, als joves, als immigrants, a
mostra les misèries d’un sistema i estudiants, a la societat civil orga-
uns polítics que han lliurat al “mer- nitzada i marginada, a oposar-se a
cat lliure”, la defensa del bé públic i aquestes polítiques i a expressar,
l’interès general. El principi rector cridar i exigir en el carrer, amb mo-
de la política és el mercat i totes les bilitzacions i lluites, que el model
mesures que són capaces de plante- de producció i distribució de béns i
jar-nos són d’explotació salvatge: serveis, anomenat capitalisme, ha
les relacions econòmiques de lliure de ser substituït per altre model, on
competència i lliure circulació dels valors com el repartiment i drets so-
diners, les relacions comercials de cials per a tots i totes, siguin el
protecció de les multinacionals en motor del desenvolupament.
els seus intercanvis desiguals i in- Una altra Europa és possible, igual
justs amb la resta del món, l’aposta que un altre món, a condició que els
decidida per la “financiarització” milions de persones perjudicades
de l’economia. (la majoria social) lluitem per això.
Els polítics de la UE, els financers, Ni un pas enrere cap a la Vaga Ge-
banquers, gestors, transnacionals, neral.
Febrer de 2010 3

5. REPORTATGE
Si un cec guia un altre cec…
(apunts sobre la presidència
espanyola de la UE)
Pep Juàrez, Secretari d’Acció PP, han obeït sempre als mateixos cantilització de l’ensenyament, a la
Sindical de CGT-Balears dictats, i l’actual presidència espan- retallada dels drets dels treballadors
yola de la UE no serà una excepció: i dels pobles d’Europa, i a la des-
«Si un cec guia un altre cec, amb- el programa ha estat consensuat trucció del medi ambient.
dós cauran en el mateix clot.» entre aquests dos partits, als quals L’estructura de la Unió Europea ha
(cita bíblica) se’ls han afegit la dreta nacionalista estat dissenyada com un instrument
de CiU i PNB. per enfortir les regles de joc del
A
inici de 2010, les principals La recent entrada en vigor del Trac- gran capital, sense descartar la seva
dades socials en l’Estat es- tat de Lisboa, imposat sense con- faceta més agressiva, la del domini
panyol són realment acla- sulta als ciutadans, amb l’excepció militar. Va caient progressivament
paradores: més de quatre milions de “l’error corregit” irlandès, situa la careta d’un suposat “pacifisme”,
de persones aturades (20% de la po- el govern de Rodríguez Zapatero alternatiu al model nord-americà.
blació activa) i en augment, dupli- davant la seva principal “tasca” De fet, l’ampliació de la UE als 27
cant la taxa de la UE; precarietat presidencial: consolidar un entra- ha suposat, per a molts dels països
generalitzada, amb més d’un terç mat dirigent, mancat de legitimitat de l’est europeu, transitar per l’an-
dels ocupats amb contractes tempo- democràtica. La Comissió Europea, tesala de l’ingrés previ en l’OTAN.
rals, i una protecció social que no presidida per Durao Barroso (el Els projectes de la indústria arma-
deixa de disminuir, 21,1% del PIB mateix que va exercir d’amfitrió en mentística (gairebé tots, per cert,
(23,4% en 1993), que retrotreu la la “cimera de les Açores”, de Bush, amb participació espanyola) cada
diferència amb l’eurozona (de mit- Blair i Aznar, per a la invasió de l’I- vegada tenen més espai en l’agenda
jana, un 27% del PIB comunitari) raq), i amb greus sospites de co- europea: “Eurofighter”, “Airbus A-
als temps del final de la dictadura rrupció sobre diversos dels seus 400”, “Tifón”, etc., i les interven-
franquista. I tot això a pesar dels es- membres, tria Joaquín Almunia cions d’agressió neocolonial als
tímuls com l’aplicació de la Llei de com a “home fort” (vicepresident i països del sud, sota eufemismes
Dependència o les importants parti- comissari de la competència), un com ”accés als recursos energètics
des addicionals, destinades al sub- buròcrata col·locat a Europa des- globals” (Somàlia, Afganistan?),
sidi d’atur, davant l’espectacular in- prés que, encapçalant les llistes del jalonen els discursos agressius de
crement del nombre de desocupats. PSOE en 2000, fes possible la ma- dirigents com Àngela Merkel.
Mentrestant, i a pesar de la muntan- joria absoluta d’Aznar. El recent Mentrestant, cada vegada és més
ya de diners posada a la seva dispo- nomenament de la presidència per- evident la incondicional submissió
sició, els bancs mantenen el crèdit manent, encapçalada per Van Rom- europea als dictats del Pentàgon, a
congelat, destruint el teixit produc- puy (qui, com i per a què han triat a l’agressió sionista sobre el poble
tiu i generant atur, i continuant amb aquest?), és l’última peça del mun- palestí o a l’ocupació marroquina
l’obtenció de grans beneficis espe- tatge institucional de la UE, cada del Sàhara Occidental.
culatius, en línia amb altres grans vegada més allunyat de la ciutada- No sembla, per tant, que els treba-
empreses del país, sense que cap nia. Mentrestant, organismes com lladors i els ciutadans, tant euro-
govern hagi gosat posar-los la més el Banc Central Europeu, fora del peus com de la resta del món, pu-
mínima trava. més mínim control democràtic, se- guem esperar res positiu de la
Aquesta és la factura de la crisi, a guiran dictant la política monetària presidència espanyola, ni tampoc
càrrec dels treballadors i treballado- al gust de les grans fortunes, i injec- de la pròpia UE. Les organitzacions
res, i també és la credencial amb la tant diners públics per a salvar ban- socials que s’han vingut mostrant
qual accedeix el govern de Zapate- quers i grans empreses. més actives contra aquesta Europa
ro a la presidència semestral de la Aquesta és la fórmula per a sortir del capital i la guerra, ja han co-
UE. Si algú albergués la més míni- de la crisi compartida per Zapatero, mençat a obrar en conseqüència, i
ma esperança que aquesta presidèn- i aquest és el projecte d’Europa que s’estan coordinant esforços per a
cia de torn, governant un partit que defensa. Un projecte que va deri- oposar, a aquest model d’Europa
es diu socialista i obrer, aportés un vant perillosament cap a un esgue- que ens imposen, “la solidaritat
punt d’inflexió en benefici dels tre- rro antisocial. És en aquest espai entre els pobles, entre les diferents
balladors, la pot anar rebutjant. La europeu on circulen lliurement les lluites i entre les persones”, amb un
construcció europea sempre l’hem transaccions especulatives del capi- ampli calendari de mobilitzacions a
pagat els de baix, i en el cas espan- tal, però on s’impedeix el dret favor dels drets socials, al llarg del
yol amb especial rigor: en els anys humà a la lliure circulació de les semestre. El nombre d’entitats con-
80 i amb el govern de González, persones. Les mesures racistes, vocants no atura de créixer, així
l’entrada en la UE va suposar la de- com la “directiva de la vergonya”, i com les accions a desenvolupar. De
sertització industrial, i Espanya es els governs que les apliquen, pro- fet, si algun avantatge té la presi-
va convertir en un país de serveis, voquen milers de morts en les pas- dència espanyola de la UE, és l’o-
el cambrer d’Europa, aturat o tem- teres i en les fronteres, i greus portunitat de posar en escena tot un
poral. En els noranta es va fer un agressions als drets humans en con- calendari de “cimeres alternatives”
volt de rosca més, i el compliment flictes prenyats de xenofòbia. És en oposades a les convocades “oficial-
amb Maastricht va anar a càrrec de aquesta Europa del capital on les ment”, en l’Estat Espanyol, al llarg
més atur, més contractes precaris, conquestes laborals són sacrifica- d’aquests sis mesos: energia i medi
greus retallades de la despesa social des, mitjançant l’augment de la ambient (Sevilla); treball (Barcelo-
i privatització massiva de serveis productivitat i la destrucció d’ocu- na); defensa (Palma); Amèrica Lla-
públics. Finalment, la introducció pació, en l’altar de la “flexisegure- tina i Carib, Afganistan, etc., en el
de la moneda única, a part d’un tat”, i des d’on es governen les nos- cim UE-EEUU (Madrid); agricul-
sever encariment de la vida per a la tres vides mitjançant altres tura (Mérida), etc., són només una
població, es va saldar amb pèrdua directives (Bolkestein, 65 hores, part de les cites previstes. De la
de més drets, especialment per mig Bolonya, etc.), orientades exclusi- força social que siguem capaços de
de retallades de la despesa pública. vament a l’obtenció del benefici, a generar en elles depèn, en gran me-
Els governs, tant del PSOE com del la privatització de serveis, a la mer- sura, el futur de tots i totes.
4 Febrer de 2010

6. REPORTATGE
Els moviments socials es
mobilitzen davant la presidència
espanyola de la Unió Europea
Rojo y Negro
Accions previstes blics no haurienles persones. També Mobilitzacions a Madrid
menats “Acords d’Associació”. de ser negocis, sinó
A
mb motiu de la presidència Són una forma de “neocolonialis-
drets bàsics de
espanyola de la Unió Euro- Entre les accions de resposta que 25 de maig A Madrid s’està organitzant, des nacionals europees a Amèrica Lla-
pea, desenes d’organitza- s’ha previst donar en relació als di- Mobilitzacions contra la presència de les xarxes “Enlazando Alterna- tina i Carib i la correspondabilitat
cions de l’Estat espanyol, entre ferents esdeveniments que tindran de tropes de la UE i EEUU a Afga- tivas” i “Contra la Europa del capi- de la UE.
elles la CGT, han decidit unir les lloc durant la presidència espanyo- nistan coincidint amb la cimera tal i la guerra, y sus crisis. Por la
seves forces per a expressar una ve- la de la Unió Europea hi haurà les UE-EEUU de Madrid. solidaridad entre los pueblos” un 15 de maig
gada més la seva repulsa davant el següents: ampli ventall de respostes que con- Tribunal Permanent dels Pobles.
projecte capitalista i neoliberal que 30 de maig al 1 de juny gregaran milers de persones i cen- Fòrum Alternatiu a la reunió ofi-
representa la UE. Aquestes organit- 15-16 de gener Mobilitzacions centrades en la re- tenars d’activistes llatinoameri- cial.
zacions estan coordinades amb al- El Fòrum Alternatiu a la reunió forma de la PAC i contra els trans- cans i de la resta de la Unió
tres de la resta de la Unió i d’Amè- dels ministres d’energia i medi gènics en paral·lel a la reunió de Europea. 16 de maig
rica Llatina. ambient a Sevilla. ministres d’agricultura a Mèrida. El calendari d’activitats és el se- Mobilització per la solidaritat
La UE ha demostrat ser un entra- güent: entre els pobles. Assemblea de
mat institucional antidemocràtic al 27-28 de gener 6-7 de juny Moviments Socials de la UE i
servei dels interessos de les multi- Fòrum Alternatiu a la reunió de Fòrum Alternatiu i mobilitzacions 14 de maig Amèrica Llatina i Carib.
nacionals i de les elits dels estats ministres de treball a Barcelona i a la reunió de la Regió Euromedi- Arribada a Madrid de les marxes
membres. Serveixi d’exemple l’o- mobilitzacions. terránea a Barcelona. contra l’atur i l’exclusió. Inici del 17-19 de maig
rientació econonomicista i contrà- Tribunal Permanent dels Pobles Accions directes noviolentes cen-
ria als drets socials bàsics del Trac- 17-19 de maig Data per determinar que jutjarà les accions de les multi- trades en la Cimera oficial.
tat de Lisboa, aprovat sense Es descriuen els actes més enda- Mobilitzacions centrades en el dret
consultar a la ciutadania (excepte a vant, en paral·lel a la reunió de la a l’autodeterminació del Sàhara
Irlanda, per imperatiu legal). Unió Europea, i Amèrica Llatina i coincidint amb la cimera UE-Ma- Igualment, el discurs ambientalista en matèria de transports, d’agricul-
Per a servir a aquests interessos, la Carib. rroc de Granada. de la UE no deixa de ser paper mu- tura, de finances, d’educació… se
UE no dubta a rebaixar les condi- llat que es queda en no-res, o molt supediten a l’objectiu econòmic i es
cions laborals i a facilitar els aco- poc, a l’hora de prendre mesures concreten en un major expoli del
miadaments i la destrucció d’ocu- me” i d’expoli, tant de la naturalesa és reprovable la política de la UE concretes. Una vegada més, els be- mediambient.
pació, com demostra la doctrina de com de les poblacions del Sud. En sobre les fronteres. Amb diferents neficis del capital estan per sobre La UE és insostenible social i am-
la “flexiseguretat”. Igualment, de- paral·lel a aquest suport explícit als directives aprovades es pretén fer dels drets dels pobles, les persones i bientalment. Creiem en la solidari-
fensa amb tot el seu aparell diplo- interessos de les elits, es produeïx de la UE una fortalesa on els diners la resta d’éssers vius. tat entre els pobles, entre les dife-
màtic les estratègies comercials i una desprotecció premeditada de i els béns puguin moure’s lliure- Al ser una estructura creada amb rents lluites i entre les persones. Per
empresarials abusives de les em- les ciutadanes i ciutadans europeus. ment, mentre que a les persones im- l’objectiu d’enfortir les economies això, al llarg del semestre de la Pre-
preses europees en països del Sud. Les organitzacions signants denun- migrants se’ls posen barreres que capitalistes i de millorar la competi- sidència espanyola de la UE convo-
Les organitzacions signants rebut- cien una vegada més el desmante- violen els drets humans. Manifes- tivitat, com bé reflecteixen l’estra- carem diverses trobades i accions
gen les pressions a les quals la UE llament i la privatització dels ser- tem la nostra especial repulsa da- tègia “Europa Global competint en per a analitzar a la UE, denunciar la
sotmet a tercers països perquè sig- veis públics promoguda per la vant la Directiva de Tornada, reba- el món” o la Directiva “Bolkes- injustícia estructural que tanca i
nin els tractats comercials, mal ano- Comissió Europea. Els serveis pú- tejada com “de la Vergonya”. tein”, totes les polítiques europees crear alternatives.
Febrer de 2010 5

7. TREBALL-ECONOMIA Privatitzar un servei
públic significa
Des de l'esquerra s’ha de defensar que
l’objectiu de allò públic és la rendibilitat reconèixer el fracàs
social, no el econòmic de la seva gestió
El Ministeri de
Treball
incompleix els
Vaga i concentracions a
seus propis
compromisos i
l’ICS el 21 i 28 de gener
aprova els ERO Federació Sanitat CGT Catalunya
L
de l’empresa a vaga, per al personal de
l’Institut Català de la Salut
multinacional (Hospitals i Atenció Primà-
Roca ria), estava convocada per la retira-
da de la nova borsa de treball i el
reconeixement del solapament d’-
Secció Sindical horaris retribuïts per infermeria i
CGT Roca
auxiliars d’infermeria. El 21 de
A ixò implicarà un màxim de
629 acomiadats i un mínim de
504, així com la suspensió tempo-
gener, a més de la vaga, es van
convocar assemblees a les portes
dels centres de treball. El 28 es va
ral per un any d’altres 200 treballa- fer una concentració a l’ICS Bal-
dors. mes de Barcelona.
Des de la Secció Sindical de la
CGT a Roca valorem negativament El perquè de la vaga
aquesta Resolució i no entenem Des de fa més de dos anys les tre-
com l’Administració accedeix a les balladores i els treballadors de
peticions de la multinacional Roca, l’ICS estem patint la nova Llei
en lloc d’escoltar les peticions dels 8/2007, del 30 de juliol, de l’Insti-
treballadors. tut Català de la Salut (transforma-
Encara estem recuperant-nos del ció en empresa pública) aprovada
cop rebut en el dia d’ahir, i analit- al Parlament de Catalunya. Són
zant els motius exposats per a acce- clars exemples de privatització la
dir a la seva aprovació. Com prime- nova borsa de treball, l’obligatorie-
ra mesura, CGT ha sol·licitat a la tat de treballar gratis un nombre
resta de Sindicats una convocatòria elevat d’hores a l’any a conseqüèn-
urgent del Comitè d’Empresa amb cia de la falta de solapament entre
l’objectiu de convocar immediata- torns, el “presentisme”, irregulari- borsa de treball per tots els treba- sional. CGT proposa el restabli- L’ICS no té en compte la necessitat
ment una Assemblea general de tre- tats relacionades amb les DPOs, lladors implicats i agents socials, i ment de la promoció interna, com d’un temps de trobada entre el pro-
balladors/es. les excessives càrregues de treball, no sols pels “sindicat-amics” de estava establert a la circular 9/90. fessional que passa el “parte” i qui
Des de CGT anunciem que conti- la privatització de serveis, etc. l’ICS, és a dir, CCOO, UGT i 6.- La màniga ampla donada a el rep, cosa que fa que coincideixi
nuem la lluita i proposem iniciar Aquesta situació ha provocat que SATSE. l’administració per l’elecció de tre- l’horari laboral de l’inici de la jor-
accions contundents per a mostrar la CGT hagi emprès diferents ac- 2.- Aquest pacte dóna a l’empresa balladors que ocupin llocs de tre- nada d’un torn amb el del final del
el nostre més profund rebuig a cions per mostrar el seu rebuig: re- la possibilitat d’avaluar el personal ball específics a través de la utilit- torn anterior. Les infermeres i auxi-
aquesta barbàrie, que com ens hem alitzant assemblees, concentra- de forma arbitrària i unilateral, zació de “perfils” professionals, liars d’infermeria dels hospitals de
cansat de repetir és simplement una cions i recollides de signatures, i amb criteris absolutament subjec- tant a la borsa de treball com al l’ICS, dirigides per la seva moral
deslocalització de produccions a boicotejant el sopar del 25è aniver- tius. El pes d’aquesta avaluació re- moviment intern, és altre dels personal i per la deontologia pro-
països on el benefici empresarial és sari de l’ICS. Per tant, ja era hora presenta, ni més ni menys, que el punts controvertits d’aquest pacte. fessional, busquen garantir la segu-
més gran. d’accions contundents davant el 50% de la nota final! CGT proposa establir la màxima li- retat dels pacients al seu càrrec
Les condicions autoritzades per a nefast rumb que els nostres polítics 3.- Per altre banda, molts i moltes mitació de la capacitat de les direc- quedant-se a passar el “parte” fora
l’extinció dels contractes de treball han decidit posar ja a la gairebé treballadors i treballadores s’estan cions per l’establiment de “per- de la seva jornada laboral. Això de-
es divideixen en dos: moribunda qualitat assistencial de trobant amb la sorpresa de que fils”. termina que realitzin un important
1.- Prejubilacions a partir dels 53 la sanitat pública catalana. És per estan sent avaluats per comanda- 7.- A conseqüència d’aquesta situa- excés de jornada anual que no els
anys, amb un 90% del salari net i aquest motiu que la CGT va con- ments intermedis amb els qui han ció que al final denota la incompe- és reconegut, retribuït o recompen-
una pujada anual del 1,5%. vocar la del 21 i 28 de gener de treballat. Els mateixos comanda- tència i el patent desconeixement sat, la qual cosa vol dir que treba-
2.- Els treballadors afectats que no 2010. ments intermedis ens expliquen no tècnic dels qui van proposar aquest llen gratis moltes hores a l’any.
compleixin els requisits per a aco- haver estat formats per la pràctica sistema d’avaluacions, a més de la Així, CGT reclama el reconeixe-
llir-se al pla de prejubilacions, per- Sobre la Borsa de treball d’un mètode d’avaluació tan ambi- falta de compromís i la responsabi- ment per part de l’administració
cebran una indemnització bruta de Davant el pacte sobre la borsa de gu com el que proposa aquest es- litat dels sindicats que a la lleugera del temps destinat al “solapament”
45 dies per any de servei amb un treball, signat el 19 de maig de pantós acord. el van signar, trobem avaluacions entre torns. Finalment, CGT també
topall de 42 mensualitats. 2008 entre l’ ICS i els sindicats 4.- Segons el pacte, els contractes manifestament desbaratades que, reclama la retirada de l’ítem “pre-
CGT no es quedarà aturada ni a ni- CCOO, UGT i SATSE, el sindicat inferiors a tres mesos poden ser sovint, distancien molt treballadors sentisme” (absentisme) de les
vell jurídic ni a nivell sindical i ba- CGT considera, denuncia i planteja oferts per l’empresa al seu desig, amb característiques laborals sem- DPO.
tallarem on, com i quan sigui ne- que: sense cap tipus de control o limita- blants. Això només aconsegueix Entenem que cal impedir que els
cessari per a demostrar que Roca 1.-La centralització i el control ex- ció. CGT proposa la regulació a crear un clima laboral irrespirable, millors llocs de treball siguin ocu-
tan sols busca l’augment dels seus clusiu del seu funcionament per través de la borsa de treball de tot amb les nocives conseqüències que pats per gent escollida a dit pels
ja enormes beneficis i anteposa la part de la pròpia administració i tipus de contractació o nomena- això suposa a la sanitat pública, als caps. Cal dificultar que l’ICS es ca-
seva avarícia als interessos dels dels tres únics sindicats signants ment. seus treballadors i, el que és pitjor, rregui el principi constitucional
seus treballadors, que amb enorme atorguen a l’administració sufi- 5.- El pacte elimina la circular als pacients i usuaris. d’igualtat, mèrit i capacitat per a
esforç i sacrifici durant molts anys cient poder per manipular al seu 9/90, fent desaparèixer la promo- 8.- Considerant les barbaritats del l’ocupació de llocs de treball pú-
són els que han contribuït a que desig la borsa de treball i el movi- ció interna. D’aquesta manera, els pacte aquí qüestionades, CGT pro- blics. En defensa de la sanitat pú-
aquesta multinacional avui sigui la ment intern i excloure, com a les treballadors i treballadores amb posa l’anul·lació de totes les ava- blica, hem d’aturar les privatitza-
número 1 a nivell mundial en el empreses privades, a qui pel motiu plaça a l’ICS estan en igualtat de luacions realitzades, així com la re- cions.
sector d’habitacions de bany. que sigui no li agradi. CGT propo- condicions que el personal tempo- negociació global del pacte.
Més informació sa la implantació de mecanismes ral a l’hora d’accedir a un lloc de Sobre el solapament d’horaris re- Per a més informació:
www.cgt-roca.com que permetin la transparència de la treball d’una altra categoria profes- tribuït www.cgtsanitat.org
6 Febrer de 2010

8. TREBALL-ECONOMIA
La lluita exemplar
de la plantilla de Seat
Seccions Sindicals
CGT Grup Seat
L
es mobilitzacions a Seat his-
tòricament han estat sempre
encapçalades pels treballa-
dors de producció, possiblement
perquè sofreixen el treball físic i co-
bren menys salari. El costum ha
estat que la majoria dels tècnics han
evadit mobilitzar-se davant els con-
flictes, pensant que a l’estar “prop
de l’empresa” tenien més seguretat.
Així ha semblat gairebé sempre, ja
que l’empresa ha potenciat la dife-
rència amb millors condicions al
col·lectiu cridat de “coll dur”.
Hem de felicitar-nos tots els treba-
lladors i treballadores de Seat per
l’exemplar lluita unitària portada a
terme entre el 19 i el 23 de gener.
Aquest exemple ens reforça encara
més a la CGT en la seva tasca i
compromís sindical.
La CGT sempre hem cridat a la
unió de tots els treballadors/es tant
de producció com d’oficines per-
què l’empresa busca el benefici a
costa de tots/es nosaltres:
• En el col·lectiu de producció, amb
uns augments de ritmes de treball,
pel sistema de Producció Seat
(SPS) que afecten cada vegada més
directament a la salut.
• En indirectes i tècnics, amb el Tre-
ball en Equip i assumint més càrre-
ga de treball cada dia, sense una
descripció clara de tasques del seu
lloc de treball.
La CGT sempre hem avisat que els amb la inacceptable i injustificable • La negociació ha estat unitària i • El signat és conseqüència d’una rial, davant l’incompliment de Seat
objectius insaciables de beneficis causa del baix “rendiment”, fins a democràtica, recollint-se les pro- mobilització exemplar i unitària. del manteniment de l’ocupació.
de les empreses no distingirien arribar als 291. Però la realitat des- postes de la CGT. El procés ha significat un canvi en • Aconseguir en aquest conveni una
entre col·lectius. La Direcció de menteix la campanya pública de • La decisió final ha estat presa pels l’actitud de la plantilla. Ha estat reducció del temps de treball, sense
Seat va decidir portar a terme una Seat que això era només per a “qua- propis afectats/des. històrica la mobilització del col·lec- reducció de salari, per a recuperar
agressió en tota regla. Una acció tre directius” i els afectats es veuen • A diferència del Pla Social del tiu indirecte que, per primera vega- més companys/es, i fins i tot realit-
coordinada amb les pretensions de en oficines i en tallers, entre la mà ERO del 2005 on es van pactar aco- da, ha aconseguit parar la produc- zar noves contractacions.
la patronal espanyola, que porta d’obra. miadaments, aquest acord el que ció. La Mà d’Obra Directa, al • Un acord de qualificació profes-
anys demanant eliminar els condi- El procés de mobilitzacions s’inicia pacta és la retirada d’acomiada- principi sorpresos, han respost amb sional del col·lectiu indirecte i TAS
cionaments de la legislació per a a Zona Franca el 19 de gener i s’es- ments. solidaritat a la plantilla indirecta a que contempli la descripció de tas-
poder acomiadar lliurement, de ma- tén a tots els centres de Seat. Des- • Els treballadors, tant indirectes ZF i Gearbox, i de forma creixent a ques per a tots/as com únic mig ob-
nera salvatge si fa falta. prés de cinc dies de mobilització, a com directes, s’ha mobilitzat amb Martorell, iniciant el camí cap a la jectiu de valoració.
A la fi de desembre el nou President última hora del 22 de gener arribà- un objectiu clar: que els afectats po- unitat de tots els treballadors. • Parar els augments de productivi-
va anunciar a tots els sindicats la vem a un preacord per al reingrés guessin triar lliurement i que el La confiança en aquesta empresa tat en els tallers (RDEs, KVP, o
seva pretensió de “donar una punta- immediat de 24 companys/es i la reingrés estigués assegurat. L’acord que compleixi els seus acords no és com vulguin anomenar-los) fruit
da de peu als mals remers”. Des de possibilitat de reingrés per a tots recull aquestes reivindicacions gai- molta. Per això és imprescindible d’un Treball en Equip que, a més,
la CGT avisem a l’empresa que aquells que triïn, aquesta vegada rebé al complet. mantenir la unitat d’acció tant dels l’empresa aplica al seu antull.
provocaria un conflicte, i realitzem lliurement, si accepten l’acomiada- • L’empresa ha hagut de rectificar i sindicats, com dels treballadors. La Per altra banda, els dies 21 i 22 es
continuats esforços amb els sindi- ment amb els 60 dies ja signats o retirar acomiadaments. Comissió de Seguiment ha de fer van portar a terme aturades a l’em-
cats majoritaris per a donar una res- entren en un pla de reingrés, amb • Les condicions de reingrés signifi- complir els acords i aconseguir que presa Gearbox del Prat, pertanyent
posta contundent de tots els sindi- formació, fins a juliol de 2011. D’a- quen una millora clara respecte a tot aquell company que lliurement al Grup Seat, que fabrica caixes de
cats, i intentar detenir aquesta quest acord ha quedat exclòs el Per- l’ocorregut en 2005, fruit del treball trii el camí del reingrés amb forma- canvi per a la pròpia Seat i tot el
barbaritat. Sense poder arribar a un sonal Extra Conveni (PEC) i la unitari de la plantilla i de tots els ció, entri com més aviat millor. Per grup Volskwagen. La factoria va
acord de mobilització arribem al 11 plantilla de Seat-Sport. sindicats. S’assegura el reingrés en davant ens queda molt treball, per quedar pràcticament paralitzada. El
de gener, quan l’empresa aplica El dia 25, en una assemblea de més menys temps, qui vulgui podrà als sindicats i per a tota la plantilla: motiu de les aturades va ser l’aco-
unilateralment l’acomiadament de de tres hores, totalment democràti- mantenir la seva antiguitat en l’em- • La negociació d’un Pla de Preju- miadament de tres treballadors. Fi-
115 companys/es amb les condi- ca i participativa, els afectats van presa i tot el procés des de ja ma- bilacions voluntari i el seguiment nalment, l’empresa va fer marxa
cions de pre-jubilació de l’acord de acceptar l’acord per majoria. Aque- teix, serà tutelat directament pels de les vacants que es produeixin per enrere i va readmetre els tres treba-
2007. Vam tornar a insistir als sin- lla mateixa tarda la CGT del Grup sindicats. a reingressar a la totalitat de com- lladors acomiadats, fet que va ser
dicats majoritaris de la necessitat de SEAT vam aprovar la signatura de- • A més de l’escrit en l’acord hi ha panys acomiadats com més aviat valorat molt positivament per la
respondre i sol·licitem Ple del Co- finitiva d’aquest acord en Assem- un gir important en les negocia- millor. CGT com un exemple de que la
mitè. blea extraordinària. cions: per primer cop un president • El Conveni Col·lectiu, que haurà lluita de tota la plantilla de forma
El 18 de gener es comença a aco- La CGT hem signat aquest acord signa un acord i es compromet di- de forçosament contemplar una re- unànime i contundent dona bons re-
miadar a desenes de companys/es, perquè: rectament amb el seu compliment. negociació de la congelació sala- sultats.
Febrer de 2010 7

9. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Ni amb tu ni La privatització dels
sense tu
Pepe Berlanga
serveis públics
E ntre la fauna que habitem la
CGT hi ha un rar especimen
que desperta la seva letargia hiver-
nal quan olora una presa. Aquest
depredador sent com les seves neu-
rones s'alteren, el cor li bomba gran
quantitat de fluid vermellós, les
venes se li inflen desmesuradament
i l'adrenalina que origina li causa
suggeridor plaer, arribant a simili-
tuds gairebé orgàsmiques.
Aquest ésser tan vigorós sent que el
seu propòsit és protegir el ramat,
conservar les tradicions de l'espècie
i que no cal renovar-se.
Imaginem per un instant el perill
que pel llinatge genera que ens ba-
rregem amb altres imperfectes que
alterarien la puresa genètica de la
nostra raça, ve a concloure.
Doncs bé, aquest ésser, característic
de temps passats que imaginàvem
oblidats, correteja alegrement per la
geografia catalana. Recorre ingents
quilòmetres per a aguaitar els ene-
mics. Es trasllada de la planura a la
muntanya pretenent airejar les im-
pureses i perversions d'altres mem-
bres de la manada. Es fa acompan-
yar d'uns altres de la seva mateixa
espècie que, si bé no resulten tan
agressius -encara que no sempre és
així- l’abrigallen i protegeixen.
En aquest camí té la caradura de ca-
talogar els seus coterranis com un Helena Herrera Drets Humans al seu article 22 diu tuacions i propostes sobretot del tització.
bloc monolític enfrontat a ell, l'únic Sec. General CGT-Balears “la satisfacció dels drets econò- Pacte de Lisboa,... els i les ciuta- L’argument per cobrir les necessi-
E
versat en la veritat, això li permet l gaudi dels drets socials mics, socials i culturals, indispen- dans no tenim cap possibilitat de tats dels consumidors, millorar l’e-
alçar-se com insuperable i exclusiu depèn de l’existència, el sables a la seva dignitat i al lliure participació directa, més enllà de la ficiència de les finances públiques i
abanderat. Per això, li urgeix equi- funcionament apropiat i desenvolupament de la seva perso- participació a les eleccions. crear un mercat europeu comú que
parar els altres com els impurs, els l’accés en condicions equitatives nalitat" com a estàndard mínim del Lo preocupant és l’escenari que permeti la lliure circulació d’em-
quals han perdut pedigrí per tolerar de certs serveis públics. Aquests deure de prestacions de tot Estat. se'ns presenta ja que les línies polí- preses, professionals i treballa-
ajuntar-se amb altres espècies per a certs serveis públics, comunment Així mateix l’article 25 consagra el tiques dels estats suposen idear dors/es; polítiques d’aquest tipus
arribar a metes comunes, sense en- són denominats serveis públics bà- dret de tota persona “a un nivell de mesures per a la satisfacció de les comporten privatitzar serveis his-
tendre que l'evolució exigeix sics, entre els quals hi hauria per vida adequat que li asseguri, així necessitats socials de les persones tòricament garantits i protegits per
aquesta cooperació. De vegades exemple, la prestació de serveis com a la seva família, la salut el be- des de la visió de la mercantilitza- l’estat, despullant així la població
minusvalora als qui considera els d’aigua potable i corrent, energia nestar i especialment l’alimentació ció dels serveis públics bàsics per d’un control democràtic sobre la
seus contrincants, tendint-los pa- elèctrica, gas natural, lavabo i tele- el vestit, l’habitatge, l’assistència la submissió pragmàtica dels go- forma que es gasten els seus im-
ranys que, si no aconsegueix dissi- fonia, la potestat de la qual és exer- mèdica i els serveis socials neces- verns nacionals ja siguin de dretes postos, sense recordar que el des-
mular, cobeja reconduir arribant a cida per l’estat. No obstant això, i saris"; i en el seu article 26 assen- o d’esquerres als interessos econò- envolupament d’un bon sistema de
culpabilitzar el seu imaginari opo- en clara vinculació amb la consa- yala el dret a l’educació gratuïta i mics dels centres financers interna- serveis públics representen el mi-
nent de les majors malifetes inima- gració dels drets socials i el con- obligatòria de la instrucció elemen- cionals i les empreses transnacio- llor model de gestió dels drets so-
ginables, per que actuen en contra cepte de dignitat humana, s’han tal i fonamental i l’accés en condi- nals que gestionen lo públic des de cials. Però aquesta reducció de la
l'interès de la comunitat, arribant a teixit arguments entorn de la noció cions d’igualtat als estudis supe- la lògica dels negocis corporatius democràcia té a veure directament
alts nivells de fantasia que acaba de serveis públics fonamentals, riors, destacant que l’educació (privatitzacions de béns públics, amb la reestructuració econòmica
creient-se a ulls clucs. entre els quals hi ha, a més dels an- "tindrà per objecte el ple desenvo- acomiadament de personal i con- de l’estat en funció del sistema
En les seves obstinacions arriba teriors, l’assistència a la salut, l’ac- lupament de la personalitat huma- tractació de serveis privats en tota econòmic neoliberal de cobertura
fins i tot a menysprear en privat a cés a educació i ocupació decent na", per tant la noció de serveis pú- l’estructura governamental, sub- mundial que, entre altres efectes
una part dels “seus”, revelant clara- com mitjans per a satisfer les con- blics, efectivament passa per una contractacions etc.) més que en negatius per a la població, genera
ment com els menysprea o com dicions mínimes de vida adequada relació amb de dret i en aquest cas funció del benestar real dels ciuta- actituds cada vegada menys solidà-
amb les seves actituds no contri- i decorosa i per tant el respecte i amb els drets humans. dans. La integració en la Unió Eu- ries en la cultura política i menys
bueixen a que el seu anhel sigui un desenvolupament de la dignitat de Mentre que d’una banda tenim de- ropea està significant assumir les responsabilitat social en l’aparell
camí de roses, per sort ells desco- tota persona. claracions universals que ens "em- directives neoliberals que ataquen governamental.
neixen la seva hipocresia, no obs- Anant més enllà, la Carta de les paren" quant a l’accés als serveis directament al manteniment dels És una realitat que a les nostres so-
tant això, alguns comencen a des- Nacions Unides estableix en el seu públics bàsics, a Europa, la priva- serveis públics com, per exemple, cietats occidentals els mercats ca-
pertar-se del coma induït. preàmbul que els pobles de les na- tització d’aquests serveis públics la directiva Bolkestein, segons la pitalistes han aconseguit convertir-
Ara bé, si els qui compartim espais cions unides “[....] resolts a reafir- avança de forma implacable en tot qual tots els serveis públics s’hau- se en l’epicentre de l’organització
comuns amb el referit subjecte no mar la fe en els drets fonamentals el continent, la pregunta a fer-nos rien de liberalitzar i sotmetre’s a les social i han erigit l’economia com
ens deixem acoquinar, exercim la de l’home, en la dignitat i el valor és com ens afecta aquesta situació lleis del mercat capitalista, al crite- únic principi de realitat; això ha
nostra capacitat de decidir per no- de la persona humana [.....] i [....] a a la ciutadania, i específicament a ri de la competitivitat i el benefici estat possible, en gran mesura, per
saltres mateixos, acabarem d'arrel promoure el progrés social i a ele- les dones? , quines possibilitats de empresarial. Així, després d’una la seva habilitat per camuflar la re-
amb aquest problema, encara que var el nivell de vida dintre d’un participació en les decisions tenim planificada campanya de despresti- alitat i convèncer-nos perquè veiés-
no és menys cert que no serà tasca concepte més ampli de la llibertat com subjectes beneficiaris? La ve- gi i deteriorament dels serveis pú- sim només allò que havíem de
fàcil, però tampoc és impossible. [....]”, la Declaració Universal dels ritat és que vistes les darreres ac- blics, es procedeix a la seva priva- veure: que la demanda de les ne-
8 Febrer de 2010

10. TREBALL-ECONOMIA
cessitats socials bàsiques per qües-
tions d’optimitzacions publiques és QUI PAGA MANA
tenen que cobrir també des de lo
privat per raons de arribar al major Treballar fins
nombre de poblacions i aquesta
idea que ha anat calant a la societat als 67 anys
que acceptem (perversament) el
pagament per accedir a determinats Vicent Martínez
serveis. Pensions, sanitat, protecció
per atur, dependència, educació,
propietat intel·lectual, patents,
N o deixa de ser curiós que en
compte de reduir el temps de
treball hagim de treballar cada cop
aigua, polítiques contra la pobresa i més hores . Ara un govern socialis-
l’exclusió, etc. L'Acord General ta ha proposat retardar l'edat de ju-
sobre el Comerç de Serveis i la Di- bilació als 67. Pot semblar raona-
rectiva Bolkenstein promou la pri- ble, en realitat són només dos anys
vatització i comercialització gene- més per una finalitat bona, mante-
ralitzada de tots els serveis públics. nir el sistema de pensions, però hi
Tot això vol dir que la vida, i la ha vàries consideracions a fer.
cura de les persones depenen de En primer lloc, ens hauríem de
serveis públics cada vegada mes qüestionar que hi ha darrere d'a-
mercantilitzats i exemple més que quests informes “objectius”, molts
patent es la Seguretat Alimentària finançats per la banca (gran interes-
como dret fonamental "La sobira- sada en ficar por a la gent sobre els
nia alimentària és el dret dels po- sistema públic de pensions perque
bles a una alimentació saludable i es faci assegurances privades). Són
culturalment apropiada, produïda aquests informes interessats els que
ecològicament i amb mètodes sus- asseguren que el sistema pot que-
tentables, i el seu dret a definir els brar. Llavors, com són de reals
seus propis sistemes alimentaris i aquestes dades que anuncien la
agrícoles" segons la Declaració de quebra del sistema de pensions?
Nyéléni. En segon lloc, acceptant que po-
Aquest afany privatitzador dels es- guessin ser certes les conclusions
tats europeus que s’aplica als dife- d'aquests informes, no hauriem de
rents sectors productius fa que els qüestionar-nos altres coses abans?
efectes en relació al gènere siguin Es diu molts cops que hi haurà pocs
molt mes agressives i tendeixin a treballadors en comparació als an-
precaritzar encara més la situació cians que mantenir, però, en canvi,
de les dones en tots els àmbits, tant en poques ocasions es diu que el
en el públic com en el privat. percentatge de població activa a
re dels drets socials i l’accés als blica pel que la recepta hauria de questes eines sigui participativa, l'Estat espanyol és molt baix res-
Efectes de la privatització serveis públics. ser la dimissió d’aquests gestors amb pressupost amb perspectiva pecte a altres països perque encara
dels serveis públics en Des de l'esquerra s’ha de defensar públics més que la privatització. de gènere. no s'ha igualat la participació entre
relació al gènere que l’objectiu de allò públic és la Un Servei Públic, ho és perquè la Obrir a la participació ciutadana homes i dones al mercat laboral. En
En general, ens trobem freqüent- rendibilitat social, no pas l’econò- seva activitat està controlada públi- d’organitzacions i col·lectius de resum, hi treballa menys part de la
ment tres aspectes relacionats amb mica, i satisfer les necessitats de les cament i està destinat a atendre ne- dones i sobretot escoltar la veu de població en altres països europeus i
el gènere: la privatització és més persones, mentre que el privat cessitats col·lectives. Per extensió, les dones a l’hora de la planificació això disminueix els ingressos.
perjudicial per a les dones treballa- busca el benefici econòmic del em- s’ha de considerar com a serveis de polítiques actives. La nostra pressió fiscal cap a les
dores dels serveis privatitzats i es presariat. Que lo públic cerca la públics els serveis controlats públi- Garantir un accés objectiu i trans- rendes altes i les de capital no és,
torna un col·lectiu molt més vulne- protecció social i la redistribució cament i destinats a facilitar l’exis- parent a l’ocupació pública, amb precisament, de les més elevades
rable precaritzat i factible d'ésser de la riquesa de forma col·lectiva tència i el funcionament de la resta unes condicions laborals, socials i d'Europa i això repercuteix en els
explotat. La privatització significa, mentre que el privat busca la rendi- de serveis. econòmiques dignes per a les ingressos de l'Estat. A més, estem
entre altres coses, que les tarifes bilitat, l’eficàcia i la competitivitat dones: a igual treball, igual salari. en un mercat laboral per a joves:
pugen pel que els més afectats són des de l’interès individualista. El Propostes Eradicació de la cada vegada més una economia que només vol joves
les persones que es troben en risc públic garanteix drets salarials, la- Mantenir i millorar els serveis pú- elevada precarietat laboral en els al treball per pagar-los poc. Com
de exclusió social que no poden ac- borals, socials, repartiment de la ri- blics i socials universals i de quali- serveis públics i socials. van a treballar fins als 67 si als 50
cedir als recursos (sanitat, educa- quesa, una major justícia, igualtat i tat sota gestió pública. Recuperar Augment significatiu de la despesa ja tenen problemes? Qui va a pagar
ció, serveis bàsic....) especialment solidaritat social mentre que des els serveis externalitzats i/o priva- i ocupació pública, i dels serveis les pensions, els mileuristes? O ens
les dones i les llars monomarentals del privat no hi ha redistribució so- titzats. socials i de protecció als col·lectius plantegem pujar els impostos del
amb càrregues familiars. La priva- cial. Privatitzar un servei públic Eines de participació dels movi- més desfavorits, en contraprestació capital, augmentar l'activitat eco-
tització desconeix i ignora el plan- significa reconèixer el fracàs de la ments socials y de la ciutadania en als danys socials originats per les nòmica, crear treball de qualitat i
tejament amb enfocament de gène- gestió d’aquesta administració pú- general reals a on el disseny d’a- polítiques neoliberals. ben pagat i evitar un mercat dual
que es desfà dels grans i agafa
joves per explotar-los... o retardar
l'edat de jubilació als 67 anys no
tindrà cap efecte d'estalvi real més
enllà de retallar drets socials.
Hi ha determinades professions on
treballar més enllà dels 65 seria
possible sense un gran perjudici per
a les condicions laborals: per
exemple a moltes de les profes-
sions liberals. Però en aquelles en
què es demana un ampli esforç físic
com ara albanyil, camioner, etc on
pot ser s'hauria fins i tot de rebaixar
als 60? I per últim, no anem molt
equivocats si pretenem fer treballar
a un de 65 al mateix ritme que un
jovenet de 25. No hauríem de regu-
lar d’una forma diferent i més se-
gura per al treballador el mercat la-
boral?
Febrer de 2010 9

11. TREBALL-ECONOMIA
Prou
acomiadaments
al sector del
La ‘cosa nostra’: llista dels
metall polítics balears imputats
L
FEMEC-CGT
a Federació del Metall de la
CGT ens dirigim a la població
en processos judicials
per a rebutjar la política que patei-
xen els treballadors de la indústria
del metall amb innombrables expe-
dients d’acomiadaments i de sus-
pensió temporal de contractes.
Els ingents beneficis obtinguts per
les empreses en els últims anys
estan en les butxaques dels empre-
saris i multinacionals. Però quan
s’ha produït la crisi, provocada per
l’avarícia i la sobreproducció a la
qual ens han dut el gran engany de
la competitivitat, ells es queden
amb els diners mentre els impostos
de tots nosaltres es dediquen a
pagar una reestructuració que du
molta gent a l’atur amb poques ex-
pectatives de solució.
Els sindicats grans, es limiten a ac-
ceptar els acomiadaments o pactar
ERO temporals. Pitjor encara, no
donen la necessària resposta de mo-
bilització que mereix la prepotència
de les empreses i no plantegen al-
ternatives a favor dels treballadors.
La CGT entenem que aquesta situa-
ció mereix una resposta contundent
contra els empresaris. Per això en
els nostres congressos hem aprovat
dues grans línies d’actuació:
- Que la crisi la paguin els rics: ells
han estat els que l’han creat amb
l’especulació i els grans pilotassos Llorenç Buades Castell estima que la quantitat abonada pel l'aparcament de Son Fuster Vell i sar una querella contra ell, relacio-
econòmics a costa de la precarietat Palma Arena és de 79.905.905,80 ha cobert la Fase I del Pla E al ca- nada amb presumptes irregularitats
E
de milions de persones. Per això l’- l 12 de desembre de 2009 euros. Una quantitat que sobrepas- rrer de Blanquerna. Cal destacar en la gestió de la Torre de Sant
única sortida perquè paguin ells és més d’un miler de persones sa, de lluny, els 48 en què estava que Antoni Pasqual conseller d'o- Elm, al municipi d'Andratx.
la reducció de jornada sense reduc- es manifestaren en una con- pressupostat aquest equipament. bres públiques (UM) va ser soci del
ció de salari. Si no hi ha treball per vocatòria espontània pels carrers La querella criminal presentada al constructor al temps que com polí- Marina Sans i Oscar Collado
a tots es reparteix però permetent de Palma per tal d’expressar el re- jutjat per la Fiscalia és ben clara: tic li atorgava contractes. Les gaso- La regidora del PP a Cort i expresi-
que puguem viure en condicions buig a la corrupció política. Dies més de 22 milions d'euros pagats lineres d'Antoni Pascual al llevant denta de la Funerària durant la pas-
dignes. després, el 29 de desembre, el Con- per la construcció del Palma Arena varen ser construïdes per Melchor sada legislatura, Marina Sans, ha
- Aconseguir aquest objectiu passa sell de Govern va aprovar la disso- no estan justificats i 30 més no Mascaró. estat imputada en una presumpta
per una convocatòria de vaga gene- lució i liquidació del Consorci per tenen certificat de final d'obra. An- El titular del Jutjat d’Instrucció nú- trama de corrupció. Marina Sans,
ral per impedir que se segueixi de- al Desenvolupament Econòmic de toni Palerm, exdirector insular mero 3 de Palma ha dictat una pro- va pagar 6.833,93 euros en viatges
teriorant la situació i, al contrari, els les Illes Balears (CDEIB), una em- d'Esports va reconèixer ser accio- vidència, dins del procediment co- familiars a càrrec de l'empresa mu-
treballadors tinguem una garantia presa pública vinculada a la pre- nista al 10% de l'empresa Tubos y negut com Palma Arena, en la que nicipal.
de futur per a nosaltres i les nostres sumpta xarxa de corrupció del PP. Bloques Fiol SL (TBF), que va cita a declarar el 23 de març vinent El jutge va decretar pel mateix cas
famílies. Una vaga general contra Un dia abans, el dia dels innocents, subministrar material per valor de en qualitat d’imputats a Jaume presó eludible sota fiança de
els empresaris, contra l’especula- Eugenio Hidalgo i Jaume Massot 804.609 euros per a l'obra del Matas, la seva esposa, María Tere- 100.000 euros per al ex gerent de
ció, contra la corrupció que aflora ingressaven a la presó de Palma .El Palma-Arena, de la qual el cons- sa Areal; Fernando Areal i Barto- l'Empresa Funerària Municipal
entre qui s’han enriquit en temps de Tribunal Suprem havia confirmat tructor Melchor Mascaró també meu Reus. Al Palma Arena s'ha (EFM), Oscar Collado, empresonat
bonança a la nostra costa. la condemna de 4 anys per a l’ex- n'era soci amb un 20%. L'empresa unit el cas Buckingham provisionalment el passat 13 de
La Federació del Metall de la CGT batle d’Andratx i de 3,6 per a l’ex- Melchor Mascaró va obtenir con- El 24 de novembre de 2009, Joan juny. El 26 d'octubre de 2009,
ens seguim mobilitzant recordant cap de l’àrea d’Urbanisme del tractes polèmics per part del PP Serra, constructor, va declarar que Óscar Collado, va considerar lògi-
l’esperit de lluita que va significar Consistori per construir un xalet com el del Metro de Palma, i que per la reforma del palau de Jaume ques les despeses de 20.000 euros
la convocatòria de vaga general il·legal. En qualsevol cas la major amb motiu de les constants inunda- Matas va cobrar 70.000 euros en en menjars i altres 44.000 euros en
feta per tots els sindicats el 14 de part dels polítics eviten la presó cions va generar el nom popular metàl·lic i la resta "en negre" de viatges seus pagats amb diners de
desembre de 1988. Un esperit que amb l’allargament dels processos i del "Litro" . mans del cunyat de Matas Fernan- la societat municipal en 2005.
alguns semblen haver oblidat. Però el pagament de les fiances, una si- Segons el diari “El Mundo” (del 7 do Areal, que era gerent del PP.
que la CGT no perd i demostra tuació que defineix perfectament de gener de 2009), l'empresa SB Jaume Font
cada dia contra les direccions de les que els efectes judicials no són els Activos Agencia de Valores presi- Fernando Areal Exconseller de Medi Ambient, està
empreses. mateixos si els reus són rics, si són dida per Fernando Areal, cunyat de Exgerent del PP. Està imputat pel imputat pel cas Pla Territorial de
Treballador, treballadora, pren polítics, o són pobres. Jaume Matas, va aconseguir un in- cas Palma Arena, inclòs el cas Buc- Mallorca sobre irregularitats urba-
consciència, no pensis que els capi- grés d'1,2 milions d'euros en un kingham. Cunyat de Matas. nístiques.
talistes t’ajudaran a sortir d’aquesta
crisi, lluita amb nosaltres, per les 35
Imputats del PP compte de valors del constructor.
L'empresa Melchor Mascaró , amb Gabriel Cañellas Josep Joan Cardona,
hores setmanals ja, sense reducció Jaume Matas govern s’encarrega de la construc- Expresident del Govern. Va salvar- Exconseller d’Indústria, Comerç i
de salari, i en el camí de les 30 Expresident del Govern, està im- ció del IES Manacor, que està pres- se per prescripció del Cas Túnel de Energia, està imputat per l'entra-
hores setmanals. Aturem els aco- putat de nou delictes pel cas del ve- supostada en més de 8 milions Sóller. El 29 d'octubre de 2009 la mat d'empreses del CDEIB,(Con-
miadaments. lòdrom Palma Arena. La Fiscalia d'euros, de la replantació d'arbres a Fiscalia Anticorrupció va interpo- sorci per al Desenvolupament Eco-
10 Febrer de 2010