Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2011 · núm. 131· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
L’Europa
neocolonialista
i excloent...
Dipòsit legal: B 36.887-1992

> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 131 · Setembre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
L’Europa
neocolonialista
i excloent...
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Sortim al carrer...
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
Les retallades socials i laborals assenyalen al poble treballador la
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax necessitat de lluitar
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
L a exigència de democràcia directa i
participativa, junt amb el crit tant sentit el
últims mesos: “la crisi que la paguin els rics”,
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit s’emmarca en un llarg procés de lluites als úl-
• Federació Catalana d’Indústries tims anys.Les lluites contra els EROs al sec-
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat tor industrial, lluites que van quedar aïllades a
• Federació d’Ensenyament de cada empresa i no van aconseguir aturar les
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració reformes neoliberals dissenyades per tots els
Pública (FAPC)
governs i patronals i el mes llastimós amb la
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn connivència del sindicats institucionals.
Tel. 933103362. Fax 933107110
El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb
FEDERACIONS COMARCALS retallades salarials i socials als empleats i
Anoia empleades de tots els serveis públics va tenir
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada una resposta contundent amb la convocatòria
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
d’una Vaga el mes de juny del 2010 que va
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
significar la sortida al carrer de 80.000 tre-
baixc-p@cgtcatalunya.cat balladors i treballadores d’aquests sector a
Tel. 977340883. Fax 977128041
Barcelona.
Baix Llobregat El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat contra la Reforma Laboral va tenir ressò al
Tel. 933779163. Fax 933777551
sector industrial i als serveis, malgrat la crimi-
Comerç, 5. 08840 Viladecans nalització del Conseller Saura.
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 El 27G del 2011 un altra vaga és va convo-
Baix Penedès
car al Principat, aquesta vegada de la ma del
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sindicalisme combatiu i els moviments socials
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com de perfil anticapitalista per tal de manifestar el
rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT.
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
Més de 9.000 persones ens varem manifes- clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, an- sanitari s’ha portat a terme el 2 de setembre tat tindran el suport del nostre sindicat i si els
Garraf-Penedès tar per el centre de Barcelona.El 14 de Març amb una marxa que va acabar en concentra- esdeveniments porten a plantejar si convé la
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la tic president de la patronal del sector privat,
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat una gran manifestació mostrava el grau de ció davant del Departament de Sanitat, més convocatòria d’una vaga general, a la CGT
te clar com traslladar als seus amics de la
Tel. i fax 938934261 malestar social contra les retallades en salut, els talls de carretera del 3 de setembre. no tindrem cap inconvenient a participar en
patronal la gestió de la sanitat.La ciutadania,
Maresme es sumaven a les lluites de ensenyament en Les mobilitzacions que des del propi movi- l’anàlisi de la convinença de convocar-la.
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - que rebutja aquesta manera de fer, s’ha
maresme.cgt@gmail.com defensa de la escola pública de qualitat.El 14 ment ciutadà i veïnal es vagin acordant a fa- La solució està en el repartiment del treball
mobilitzat en contra d’aquestes mesures en
Tel. i fax 937909034 de Maig una manifestació encara més gran vor dels serveis públics universals i de quali- i de la riquesa.
un moviment, lliure, obert, autogestionari i
Vallès Oriental que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciu-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - d’acció directa en quant ha estat necessari,
tadà a les polítiques neoliberals del govern
cgt_mollet@hotmail.com com per evitar desnonaments d’habitatges.
Tel. 935931545. Fax 935793173 de CiU. La mobilització continuava “in cres-
cendo”. Un moviment que per la defensa del drets Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS i serveis públics que com ciutadans tenim,
Des del mes d’abril i progressivament tots
Girona
els sectors dependents de la gestió pública: coincideix amb les reivindicacions que des
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
Girona administració, ensenyament i sanitat han es- del sindicalisme no claudicant i per tant com-
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219 tat reivindicant els seus drets i batallant per batiu, practiquem a la CGT.
mantenir dignificat el servei a la població, El moviment ciutadà sorgit des del 15-M
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - serveis públics que els dirigents polítics en mantingut des del moviment veïnal que li
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630 lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar- dona suport, amb la llibertat d’acció que el
los, intentant imposar el sentiment i pensa- caracteritzat i que defensa en el seus pro-
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ment: “millor privatitzat” i per tant, donar a cessos assemblearis per sobre de qualsevol
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat mans privades d’ells mateixos o dels seus altre consideració, es trobarà amb una tardor
Tel. 977242580 i fax 977241528 amics, el negoci. farcida d’oportunitats per seguir dient que tot
FEDERACIONS LOCALS La mantinguda lluita del sector sanitari en allò que reclamaven encara no s’ha solucio-
aquests mesos d’estiu on les retallades en nat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu,
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona urgències i serveis bàsics han estat tant evi- els polítics l’han anat fent cada cop més
flbcn@cgtbarcelona.org dents, son l’exemple clar de com volen ges- grossa com en el cas del PIRMI i els ajuts
Tel. 933103362. Fax 933107080
tionar els serveis a la ciutadania derivats del socials a les vivendes.Una primera convoca-
Berga
Balç 4, 08600 impostos que paguem. És evident i queda tòria per defensar una vegada més el servei
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “La classe mitjana consumeix inconscientment
Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, i assegura un mercat inesgotable per nodrir,
Rubí i alhora adopta al Tercer Món o col·labora
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a amb oenagés amb la benedicció de l’estat, un
Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: mecanisme de control subtil i sibil·lí per evitar
Sabadell
Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a contradiccions de classe.”
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97
Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Montse Banegas a
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Una dona incòmoda”
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Setembre de 2011

REPORTATGE Del procés
d’ocupació de
La forta crisi econòmica va provocar a l’Argentina un avanç
en la lluita popular: moviments de treballadors aturats i la fàbriques tenim
recuperació de fàbriques i empreses pels treballadors molt que aprendre
Sin Patrones
El procés de recuperació d’empreses pels seus treballadors a
l’Argentina, 2001-2009
de copejar i negociar per a acumular
Red Libertaria, Argentina
poder corporatiu dintre del sistema
i no per a generar una ruptura del
sistema. Però la mesura va espantar
A partir de finals de l’any 2001 i
començaments del 2002, sectors
de la classe obrera argentina van pro-
tant a la burgesia i als propis burò-
crates sindicals que el pla de lluita,
organitzat en diferents etapes, va ser
tagonitzar una experiència de lluita avortat a la meitat.
molt singular: l’ocupació d’empreses L’ocupació del lloc de treball va ser
i la posada en marxa de la producció també una mesura de resistència a
sense patrons. En un context de crisi
dictadures o intents de privatitza-
econòmica, alt nivell de l’índex de
ció: per exemple, presa del frigorí-
desocupació, fallides d’empreses i
fic Lisandro de la Torre (que es va
acomiadaments massius, milers de
realitzar per a evitar la privatització
treballadors es van organitzar per a
del mateix i va produir una forta in-
mantenir les seves fonts de treball.
surrecció obrera en el barri que se
situava), presa de l’empresa tèxtil
La crisi econòmica i Alpargatas durant l’última dictadura
política militar o la presa de l’obra de la Re-
presa del Chocón, etc.
Entre 1997 i 2001 en l’Argentina Existeixen també mesures intermè-
va esclatar una forta crisi econòmi- dies que també tenen un arreli i una
ca que va impactar fortament en el història en el moviment obrer argen-
bloc en el poder. Aquesta crisi va tí: la vaga amb presència en el lloc
estar coronada per la rebel•lió po- de treball, per exemple, és una de-
pular dels dies 19 i 20 de desembre rivació moderada de la “ocupació”
que, enfrontant l’estat de setge, va llisa i plana de la fàbrica. Però des-
produir la renúncia del president devaluant la moneda, per a fer a la cions. És de destacar el sorgiment de projectes productius per a, per mitjà prés de la crisi de 2001 va aparèixer
Fernando de la Rúa i l’obertura d’un producció local més competitiva a les Assemblees Veïnals i el protago- de pràctiques autogestives i coope- el fet nou: els treballadors ocupaven
procés d’acefàlia en el poder execu- nivell mundial. L’altra part busca- nisme guanyat pel moviment pique- ratives, aconseguir llocs de treball. la fàbrica en fallida per a protegir els
tiu de la república [1], i un avanç de va adoptar el dòlar com moneda de tero (o de Treballadors Desocupats/ Les organitzacions piqueteras es van seus llocs de treball i posar-les a pro-
la lluita popular. curs legal, fent a l’economia local Aturats). Les Assemblees Veïnals convertir així en un actor polític de duir sense patrons.
Aquesta rebel•lió va posar fi a una més depenent de l’economia nord- van sorgir en les primeres setma- summa importància en aquells anys, La majoria de les vegades, les ocu-
sèrie de governs de tall neoliberal americana. nes després de la caiguda de De la articulant al voltant de si a les rei- pacions començaven com mesures
en el país, alhora que va produir un La situació social es va tornar in- Rúa. En gairebé totes les places i vindicacions populars de diferents preventives. Els treballadors busca-
avanç en la lluita popular: assem- tolerable al desembre de 2001. La cantonades importants de les grans sectors i demostrant un alt poder ven impedir per aquest mitjà, que
blees barrials, moviments de treba- congelació dels dipòsits bancaris ciutats milers de veïns es van reunir de mobilització i pressió contra el els empresaris retiressin les ma-
lladors aturats i la recuperació de fà- impedia als treballadors disposar del per primera vegada en anys. Es dis- govern. En els primers mesos de quinàries, mercaderies i matèries
briques i empreses pels treballadors. seu salari. La falta de diners circu- cutia de política, s’organitzaven les 2002 es va establir una forta aliança primeres abans de declarar la fallida.
Durant la dècada del 90 en lant accelerava el procés de fallides accions rondaires (mobilitzacions, entre les assemblees d’origen urbà, Si això succeïa, les empreses serien
l’Argentina s’havia imposat un mo- i la desocupació augmentava. Va ser escraches), així com es buscava, per conformades majoritàriament per insolvents, i evitarien pagar els sala-
del econòmic basat en “la converti- així com per al dia 15, en els barris mitjà del suport mutu atendre a les sectors de classe mitja i els aturats ris deguts i les indemnitzacions per
bilitat” de la moneda. Això significa pobres de les grans ciutats van co- necessitats dels veïns aturats. També dels suburbis de les ciutats, que es acomiadaments, per no comptar amb
que 1 pes equivalia a 1 dòlar ame- mençar els saquejos a comerços. van aconseguir establir Assemblees va expressar en la consigna “piquet i béns que poguessin ser rematats per
ricà. Clarament, l’única manera de La resposta del govern va ser la Interbarrials que es reunien setma- casserola, la lluita és una sola”. a saldar els seus deutes.
mantenir aquesta paritat era el crèdit declaració de l’estat de setge (estat nalment per a coordinar accions No obstant això, aviat van començar
extern. Quan a partir del 97 es va en- d’emergència), suspenent les garan- a posar les plantes en producció. Van
ties constitucionals de la població la
conjuntes. Les ocupacions de tenir com antecedent l’ocupació de
carir el crèdit, l’economia argentina D’altra banda, el moviment piquete-
va entrar en una forta recessió. Si bé nit del 19 de desembre. A l’acabar la ro, que havia sorgit en 1997, organit- fàbriques l’empresa IMPA (Indústria Metalúr-
el model econòmic havia generat una transmissió del missatge presiden- zant a treballadors acomiadats des- gica i Plàstica Argentina), que des
alta taxa de desocupació (superior al cial per cadena nacional, la població És en aquest context de crisi econò- de 1996 estava ocupada i els treba-
prés de la privatització de l’empresa
10%), la crisi va disparar la desocu- de les grans ciutats va començar a mica i mobilització popular que es lladors de la qual havien començat a
petroliera estatal en la Patagonia i
pació a més del 25%. Nombroses guanyar els carrers, copejant les cas- va produir un dels fenòmens que autogestionar, després de resistir du-
el nord-oest del país, en lluita per
empreses van tancar llençant a més soles corejant “¡Qué boludos, qué més va cridar l’atenció a la mili- rant setmanes i fins a mesos, en els
a aconseguir ocupació i subsidis
treballadors al carrer. La resposta del boludos!” ¡El estado de sitio se lo tància anticapitalista en tot el món: quals hagueren d’emprendre una for-
que permetessin pal•liar la situació
govern, seguint els consells del FMI meten en el culo!” o “¡Qué se vayan el procés d’ocupació de fàbriques i ta lluita política i jurídica. En aquest
d’atur, va aconseguir una projecció
todos, qué no quede ni uno solo!”, empreses i la posada en producció
i del BM va ser aplicar retallades en nacional. Per a 2001, els pobres i punt va ser essencial la solidaritat
demanant la renúncia del ministre pels seus treballadors sense patrons.
el pressupost nacional, que van em- desocupats de les viles misèries (fa- prestada pels veïns, les assemblees i
d’economia, del president i de tots Si bé aquest procés va ser nou a
pitjorar la situació del poble. velas) del centre polític del país, la els piqueteros que van permetre rea-
els polítics. Així va començar la l’Argentina, no deixa de tenir impor-
Per a 2001, l’Argentina va deixar de Ciutat de Buenos Aires, també es- litzar mobilitzacions massives per a
rebel•lió popular, de característi- tants llaços amb les tradicions i me-
ser un paradís per a les inversions fi- taven organitzats i mobilitzats. El aconseguir la tinença de les empre-
ques insurreccionals, que va acabar todologies de lluita dels treballadors.
nanceres, amb el que molts capitals govern transicional d’Eduardo Du- La tàctica de l’ocupació de fàbriques ses i els drets d’explotació de les
van abandonar el país. La resposta amb la presidència de Fernando de halde, electe per l’Assemblea Legis- mateixes. En la majoria dels casos,
la Rúa. té llarga data en el país. L’antecedent
del govern va consistir a congelar els lativa (que reuneix a la cambra baixa més important en tal sentit va ser no van aconseguir el suport de les
dipòsits bancaris dels estalviadors, i la cambra alta) el 2 de gener de impulsat per la CGT (Confederació direccions gremials, burocràtiques i
situació que a la llarga va constituir La mobilització 2002, hagué d’ampliar els subsidis a General de Treballadors) en l’any grogues (propatronals), encara que
una expropiació als treballadors i popular la desocupació per a intentar calmar 1964. En una jornada van ser ocu- en alguns casos puntuals, algunes
sectors mitjos per a salvar al sistema els ànims dels milions de treballa- pats pels treballadors els 10.000 seccionals sindicals també van do-
bancari. Davant això, la burgesia es Els mesos següents a la caiguda de De dors sense ocupació, aconseguint en establiments fabrils més importants nar suport a les ocupacions. El cas
va dividir entorn de dos programes la Rúa l’Argentina va estar sumida en el seu lloc el creixement de les orga- del país amb una precisió miliciana. més ressonant, però no l’únic, és el
per a superar la crisi. Una part bus- un procés d’avanç de les organitza- nitzacions reivindicatives d’aquests La conducció d’aquesta mesura era de Zanón (actualment anomenada
cava abandonar la “convertibilitat”, cions populars i les seves reivindica- proletaris. A més, van emprendre burocràtica i actuava amb una lògica FaSinPat, Fábrica Sin Patrón), on
Setembre de 2011 3

REPORTATGE
titud al suport rebut. D’aquesta ma- Amb la devaluació de la moneda es
nera, les empreses recuperades van va posar fi a 10 anys de la política
experimentar una important transfor- de convertibilitat, imposant-se una
mació, ocupant-se de diferents aspec- fracció de l’alta burgesia que busca-
tes de la vida social dels barris. va generar millors condicions per a
competir en el mercat mundial. Va
El debat: cooperatives ser derrotada l’altra fracció burgesa,
representada principalment pel capi-
o control obrer? tal financer i les empreses de serveis
públics privatitzades durant els anys
Un important debat, de caràcter estra- noranta, que buscava l’adopció del
tègic es va donar en el sí de l’esquerra dòlar com moneda.
i del moviment d’empreses recupera- Només faltava disciplinar al poble
des. El problema a resoldre era com que seguia lluitant, mobilitzant-se
havien d’organitzar-se aquestes em- i organitzant-se. Per a això, el go-
preses en el marc del sistema capita- vern va utilitzar una doble tàcti-
lista. La solució més difosa ha estat la
ca: d’una banda, la repressió, per
conformació de cooperatives. Aques-
l’altre, l’anul•lació de moviments
ta forma, que revesteix caràcters ju-
socials per mitjà de la cooptació o
rídics precisos, va permetre donar un
l’anul•lació política. La repressió va
marc legal i avançar en l’explotació
ser salvatge, i es va cobrar la vida
de les empreses.
No obstant això, com ja hem dit, de dos joves referents (Maximiliano
l’Estat argentí preveu una impor- Kosteki i Darío Santillán) del movi-
tant ingerència en la vida orgànica ment piquetero el dia 26 de juny de
de les cooperatives. Si en la lluita, 2002, quan els treballadors desocu-
tots els treballadors estaven en peus pats van llançar un pla de lluita que
d’igualtat, decidint en assemblees buscava tallar els principals acces-
com dur endavant la lluita, la llei de sos a la ciutat de Buenos Aires.
cooperatives en l’Argentina estableix Si bé la repressió va causar la con-
un mecanisme organitzatiu basat en vocatòria precipitada a eleccions
la representació que allunya a la to- presidencials, també va implicar el
talitat dels associats de la gestió quo- començament de la decadència del
tidiana de l’empresa. Aquest primer moviment piquetero. Les assem-
obstacle va ser superat de fet per mol- blees, que van ser tan actives du-
tes de les empreses sense patró, que rant l’estiu de 2002, van començar
els treballadors havien aconseguit En altres casos, el fet d’haver romàs argentines. prenien formalment la categoria de a esmorteir-se. La falta d’objectius
recuperar les estructures sindicals tancats durant mesos va produir el Quant a les formes d’organització, cooperatives però que van constituir concrets, la falta d’experiència i una
(primer de base, després el sindi- dany de les maquinàries. Això va totes han pres la forma legal de coo- mecanismes democràtics de gestió. situació econòmica que començava
cat) de les mans de la burocràcia, passar en diverses fàbriques de vidre peratives. En aquest sentit, la llei que Però en el capitalisme les cooperati- a normalitzar-se, van ser alguns dels
constituint-se en una organització o metall, on els forns es van arruïnar regula les cooperatives és molt res- ves han d’enfrontar-se a problemes factors que van produir el seu reflux.
classista (de lluita de classes). per romandre apagats. A més, pels trictiva en els aspectes organitzatius, més importants. El procés de com- Va ser Néstor Kirchner, qui va as-
El mecanisme habitual de la recu- grans deutes, tenien tallats els seus ja que imposa l’existència d’una co- petència entre les empreses obli- sumir la presidència de la Nació el
peració de les empreses es pot es- canals de proveïdors i la provisió missió administrativa i un president. guen als patrons a introduir canvis 25 de maig de 2003, a qui li va tocar
quematitzar de la següent manera. d’energia o aigua, i per la inactivitat Aquest president té poders gairebé en les formes de produir, augmentar recompondre el domini de l’Estat.
Primer, s’ocupava l’empresa per havien perdut a importants clients. plens en el seu exercici, havent de els ritmes de treball, incorporar ma- Ex governador d’una província de
a evitar el buidament d’estocs de L’accés al crèdit a aquestes empre- rendir comptes de l’exercici anual als quinària, acomiadar treballadors, etc. l’extrem sud del país, desconegut
mercadeies i béns de capital, per a ses era nul. associats en assemblees ordinàries Com pot veure’s, la producció per al
per a molts, en un context de fort
enfrontar el lock-out o per a recla- Tampoc hem d’oblidar que es trac- una vegada a l’any. No obstant mercat està en conflicte amb els in-
això, més enllà d’aquesta cobertura
rebuig cap als partits polítics i so-
mar pel pagament de salaris deguts. tava d’empreses que havien fet falli- teressos dels treballadors. No només
legal, la majoria de les cooperati- bre la base d’un discurs d’oposició
A continuació, es decidia posar la da per la seva incapacitat per a com- pel que es produeix, sinó que també
ves han adoptat de fet altres formes al neoliberalisme, de condemna a
planta en producció, com forma de petir en el mercat capitalista. Moltes per com es treballa en les empreses
d’organització, que garanteixen la les violacions dels Drets Humans
per a produir. Per aquesta raó, els
cobrar-se els deutes patronals. Per a de les empreses tenien tecnologia durant l’última dictadura militar
participació del ple dels associats en treballadors d’algunes empreses re-
això, els treballadors es constituïen obsoleta i estaven descapitalitzades. els més diversos aspectes de la vida (1976-1983) i de reivindicació de la
cuperades van elaborar un altre mo-
en cooperatives de treball i empre- Amb la qual cosa, en la majoria dels de l’empresa. militància política d’intencionalitat
del d’organització, conegut com “el
nien la lluita legal per a aconse- casos, el començament de l’activitat D’altra banda, en la majoria dels ca- revolucionària de la dècada del se-
control obrer”. Aquesta modalitat
guir que se’ls adjudiqués el dret a va estar basat en fortes dosis sos es busca que el repartiment dels implica el control pel ple dels treba- tanta, va aconseguir un fort suport
l’explotació de l’empresa. La ma- d’autoexplotació per a començar beneficis sigui igualitari entre tots lladors de la totalitat del procés pro- popular, particularment dels orga-
joria de les vegades, van aconseguir el procés de capitalització. Moltes els treballadors. En els casos que ductiu. Està acompanyada una moda- nismes de drets humans (entre ells
en primer lloc drets temporals per a vegades, els treballadors havien de hi ha diferències salarials, són molt litat organitzativa que parteix de les les mares i àvies de Plaza de Mayo),
l’explotació (2 anys o més), però no treballar llargues jornades sense po- menors que en altres empreses de assemblees de base de cada secció de moviments socials, intel•lectuals,
els drets de propietat, pel que hague- der realitzar cap retir de diners, per la mateixa branca. En els casos que l’empresa, l’elecció democràtica i di- etc.
ren d’emprendre noves lluites per a a poder comprar noves mercaderies, les empreses sense patró hagueren recta de representants per a consells La recuperació de l’economia (en
aconseguir l’expropiació de les em- i perquè no podien utilitzar les seves de prendre nous associats, en molts o altres organismes, la revocabilitat aquests anys, l’economia va créixer
preses i que després se’ls adjudiqués maquinàries, havent de produir de casos ho han fet entre activistes que dels mandats per l’assemblea, el con- a un ritme d’entre 7 i 9% anual), la
la propietat. Aquestes lluites han manera gairebé artesanal. van donar l’ocupació des del primer trol permanent entre la base obrera i creació de noves ocupacions, acom-
arribat a durar anys, com en el cas moment. És el cas de la ceramista Fa- els seus representants, la promoció de panyats la majoria de les vegades de
de l’empresa productora de ceràmi- Característiques de SinPat, que en els primers anys de la la funció dirigent en tots els interes- llargues jornades de treball i forta
ques Zanón. Però aquest camí de gestió obrera va experimentar un fort sats i la projecció de la pràctica del precarietat laboral, l’aplicació de
lluites va ser molt llarg i dur.
les empreses sense creixement de la producció havent control en la fàbrica cap al domini plans socials contra la desocupació
El context de mobilització popular patró d’incorporar nous associats. Molts de la societat. Aquesta modalitat està i la pobresa van servir també per a
i la crisi política i de domini burgès d’ells eren membres del Moviment acompanyada a més de la reivindica- apagar gran part de la rebel•lia de
i estatal van ser les condicions que Segons l’estudi realitzat pel col•lectiu de Treballadors Desocupats, que van ció de la nacionalització de les em-
les jornades de 2001.
van permetre que aquestes reivindi- de periodistes de lavaca.org, el 2007 acompanyar als treballadors durant preses [3]. No obstant això, la forma
Poc queda d’aquell moviment, que
cacions s’aconseguissin. El govern havia 163 empreses funcionant sense l’ocupació, en els enfrontaments amb predominant és la cooperativa (més
copejant casseroles i enfrontant a la
patró [2]. Els sectors de les empreses les forces de seguretat i en les mobi- del 90% de les empreses recupera-
estava fortament afeblit i no podia policia, cantava en la carrers “Què
són dels més diversos. Bàsicament, litzacions exigint l’expropiació de la des), mentre que el 4,7% ha adoptat
impedir l’ocupació de fàbriques. No se’n vagin tots, que no en quedi ni
hi ha tant empreses de serveis (in- planta. les forma de Societat Anònima o de
obstant això, no hem de creure que un!”. Això no vol dir que la mobi-
formàtica, supermercats, periodisme, Un últim element a destacar és que Societat de Responsabilitat Limitada
una vegada aconseguit el marc legal i només el 2,3% la de control obrer. lització popular s’hagi esgotat. Però
escoles i jardins d’infants, etc.) com moltes de les empreses recuperades
per a l’explotació de les fàbriques empreses productives (construcció, van diversificar les activitats que rea- sí s’ha transformat. La gran majo-
els problemes estaven superats. Ara ria es canalitza avui dia per canals
havien d’enfrontar-se a problemes
autoparts, alimentació, hidrocarburs, litzaven, buscant superar el fet de ser El kirchnerisme i institucionals, i si bé encara no s’ha
plàstic, vidre, etc.). En general són mers centres productius de mercade-
tan profunds com els altres, però de empreses petites i mitjanes, amb una ries. Així, en moltes empreses recu- la reconstrucció de reconstruït el sistema bipartidista
caràcter comercial. Les empreses majoria d’empreses amb al voltant de perades funcionen centres culturals, l’hegemonia burgesa característic de l’Argentina, els par-
recuperades moltes vegades havien 50 socis, encara que els extrems van biblioteques, sales d’atenció primària tits polítics del règim han recuperat
estat buidades. No tenien estoc de dels 10 socis per al cas de les més pe- de salut, escoles, etc. Aquesta diver- L’elecció del president interí Duhal- part important del seu protagonis-
peces ni de productes acabats. Mol- tites i 500 per a les més grans. Pel que sificació va ser una tàctica molt útil a de a principis de 2002 va marcar el me. D’altra banda, la majoria de
tes vegades els patrons ja havien re- estem parlant de l’ocupació d’una l’hora d’aconseguir suports en les co- començament de la reconstrucció del les organitzacions piqueteras es van
tirat part important de la maquinària. fracció minoritària de les empreses munitats, així com una forma de gra- domini burgès en després de la crisi. alinear amb el govern. Aquelles que
4 Setembre de 2011

REPORTATGE
de treball. pitalisme té mecanismes per a neu-
Tal vegada més important és que en tralitzar aquestes experiències. La
aquest mateix període, sense la vi- realitat de moltes empreses recupe-
gilància i la pressió patronal es van rades marquen que en realitat s’està
reduir dràsticament els “accidents” autogestionant la misèria, sectors de
de treball. Si sota la gestió patronal l’economia que el propi sistema ca-
hi havia 300 accidents anuals, en el pitalista descarta per considerar-los
període 2002-2005 només va haver- inviables.
hi 33, tots lleus, sense registrar cap Per aquesta raó, hem d’apuntar a au-
mort [4], el que ens parla d’una clara togestionar la totalitat de la produc-
millora en les condicions de treball. ció i de la vida social. I per a això
No obstant això, creiem que hem és necessari expropiar massivament
d’analitzar també els límits que el a la burgesia, construint una societat
capitalisme imposa a les empre- socialista i llibertària. No existeixen
ses recuperades. Per a això hem oasi de socialisme en el marc de la
de clarificar quins són els nostres societat capitalista i no es pot cons-
objectius com anarquistes i què en- truir al marge del sistema i viure
tenem per autogestió. Com dèiem aquí: cal destruir al sistema. No hi
més amunt, la majoria d’aquestes ha convivència possible. Com diuen
empreses hagueren de tornar a pro- a Zanón: “si no es fa la revolució,
duir en condicions molt adverses: Zanón es queda sola i la destruei-
falta de proveïment de mercaderies, xen”.
impossibilitat d’accés al crèdit, ob- En el procés d’ocupació de fàbri-
solescència tecnològica, cadenes ques els anarquistes tenim molt que
de comercialització destruïdes. Per aportar alhora que aprendre. Hem
la qual cosa, hagueren de basar d’aportar la nostra perspectiva po-
la seva producció en fortes taxes lítica, alhora que brindar el nostre
d’autoexplotació dels treballadors. suport moral i militant i ajuda tècni-
Moltes de les empreses recuperades ca i econòmica. Buscant sempre la
no ho van fer van perdre gran part generalitzi. latituds i temps. En aquest sentit no desesperades per l’accés a crèdits i solució del conflicte en funció dels
de la seva influència i presència en podem deixar de destacar els punts subsidis van acabar lliurant la gestió interessos dels implicats: conser-
la política nacional. Aquestes orga- Conclusions. Un excel•lents de l’experiència. Si bé de les empreses a persones amb vin- var el treball. En el marc d’aquesta
nitzacions depenien per a funcionar hem de tenir en compte que aques- cles polítics, amb el que van acabar lluita es pot aconseguir avanços de
dels recursos de l’Estat i el govern,
balanç anarquista tes experiències van ser de caràcter cridant a un nou patró per a gestio- consciència. Avanços que podran
enfortit, només destina fons als mo- sobre les empreses defensiu i que van estar principal- nar les empreses. D’aquesta mane- acumular-se en la construcció d’un
viments afins. sense patró ment centrades en empreses petites ra, molts treballadors van renunciar moviment obrer classista si aquestes
i mitjanes, baixament tecnificades, a l’autogestió per a mantenir el seu experiències romanen vinculades a
La crisi internacional Molt s’ha escrit sobre les ocupacions i per aquesta raó vulnerables a la lloc de treball. les organitzacions de treballadors,
de fàbriques en l’Argentina en els competència capitalista, són ex- D’altra banda, la necessitat de man- participant de les seves lluites braç
de 2008 i noves anys 2001-2003. Importants sectors periències valuoses d’autogestió tenir la competitivitat comporta que a braç.
ocupacions de la militància anticapitalista de que demostren les possibilitats de els treballadors de moltes d’aquestes
tot el món van bolcar la seva mirada produir sense patró. Les empreses empreses tinguin ingressos inferiors Notes:
En aquest context polític de fortale- cap a aquestes experiències buscant recuperades permeten demostrar a als de treballadors que realitzen
sa de l’Estat i el seu govern es va trobar l’avanç cap a una societat so- la major part de la població la pos- les mateixes tasques en empreses (1) La acefalia es va produir ja que
produir la crisi financera interna- cialista. No obstant això, a deu anys sibilitat de l’autogestió. L’existència privades. La mateixa Zanón (tal el vicepresident havia renunciat des-
cional a mitjan 2008. En aquell mo- de la rebel•lió de 2001, creiem que de centenes d’empreses funcionant vegada una de les empreses més prés d’haver denunciat el pagament
ment es van produir noves fallides és necessari realitzar un balanç més sense patró, on són els treballadors paradigmàtiques i la qual sol pre- de suborns en el parlament davant el
d’empreses. Però no van ser tan ge- profund de l’experiència. qui decideixen el curs d’acció da- sentar majors assoliments) ha hagut tractament d’una llei de flexibilitza-
neralitzades. L’Estat comptava amb En primer lloc, voldríem sintetitzar vant la producció, ampliant les seves ció laboral.
d’enfrontar dificultats econòmiques
suficients reserves com per a afron- alguns aspectes que ens resulten cen- (2) Colectivo lavaca, Sin Patrón,
preocupacions a altres problemes de en els últims anys. A diferència dels
tar la crisi econòmica. Així, l’any trals a l’hora d’analitzar el procés. Buenos Aires, 2007. Más informació
la vida de les seves comunitats. seus competidors privats, ells no
2009 es va produir una reducció en Podem resumir breument aquesta en www.lavaca.org
En aquest sentit, l’exemple de Za- compten amb cap tipus de subsidis a
el creixement de l’economia, però caracterització en els següents punts: (3) Aiziczon, Fernando, “Teoría y
* Les ocupacions i empresesnrecupe-
nón tal vegada ens demostri les pos- l’energia que consumeixen, amb el
no una recessió. práctica del Control Obrero: el caso
rades són expressions de la lluita de sibilitats de l’autogestió, d’una pro- que els seus costos de producció són de Cerámica Zanón, Neuquén, 2002-
Es van produir algunes fallides men- ducció orientada per l’interès social més elevats.
classes entre la burgesia i el proleta- 2005”; a Revista Herramientas…
tre algunes empreses es van declarar i no pel guany privat. En aquest sen- És per això que hem de preguntar-
riat. Més encara, corresponen orgà- (4) Aiziczin, Fernando, op. cit.
en situació crítica. Els treballadors tit, entre 2002 i 2005, l’empresa va nos sobre la viabilitat de l’autogestió
van ocupar aquestes plantes, però el nicament al moviment obrer argentí,
són produïdes per treballadors o per aconseguir augmentar enormement a petita escala. Si és possible gene- * Article extret del web www.anarkis-
govern, lluny de permetre la proli- la producció duplicant, en aquest rar illes d’autogestió en els marcs mo.net/
feració de recuperació d’empreses treballadors desocupats, reprenent
tàctiques de lluita de llarga data. mateix període, la quantitat de llocs del sistema capitalistes o si el ca-
va realitzar salvaments de les em-
preses per mitjà de préstecs o les va * Les particularitats que revesteixen
intervenir amb la intenció de sane- aquests processos no es deuen al
jar les seves finances per a després fet que siguin externs al moviment
retornar-les als seus amos. Això és obrer i a la lluita de classes sinó a les
el que va succeir amb les empre- diferents etapes que va ser traves-
ses més grans. Mentre que algunes sant la formació econòmica-social
empreses petites van declarar la fa- argentina en les últimes dècades. La
llida (en molts casos fraudulentes, resposta obrera sorgeix com respos-
provocades a dretcient pels amos) i ta a la política de la burgesia.
els seus treballadors les van ocupar * Les ocupacions i recuperades no
amb la intenció de posar-les a tre- són generades per grups polítics
ballar sense patró. En aquests casos, (minories) comunistes, ni anarquis-
la recuperació de les empreses va tes. En realitat no van ser planifi-
ser més dificultosa. Si entre 2002- cades per ningú. Són expressions
2003 les recuperacions hagueren legítimes de la lluita de classes. La
d’enfrontar a un govern afeblit, que derrota i divisió de la classe obrera
intentava recompondre la seva auto- i les seves direccions burocràtiques
ritat, i el poder judicial es veia supe- moltes vegades comporten que les
rat per la mobilització popular, ara ocupacions i recuperades siguin vist
havien d’enfrontar un enemic enfor- com un fenomen juvenil o de partits
tit en condicions de major aïllament. d’esquerra, ja que aquests van ser
A més, la possibilitat d’aconseguir els seus principals defensors man-
noves ocupacions feia que molts cant moviment obrer organitzat.
dels treballadors no romanguessin En aquest sentit, creiem que és
en la lluita. La fortalesa de l’Estat possible avançar en un balanç de
va permetre a la burgesia controlar l’experiència, que ens permetin
millor la situació impedint que es extreure ensenyaments per a altres
Setembre de 2011 5

TREBALL-ECONOMIA El canvi
constitucional és
La Reforma constitucional significa renunciar a les
polítiques econòmiques basades en el repartiment i en la
una renúncia a la
defensa dels serveis públics i els drets socials i laborals sobirania popular
Per la revolta social
Contra la reforma constitucional i les noves mesures laborals
Secretariat Permanent del pació directa, de democràcia directa i
Comitè Confederal de la CGT la CGT dóna suport i practica l’acció
directa, però entenem que el referèn-
dum per si sol és insuficient. Cal lluitar
L
i mobilitzar a la societat per a no per-
a reforma constitucional apro-
metre aquesta dictadura dels polítics,
vada al Congrés dels Diputats
que des de la prepotència, provoquen
i les noves mesures antisocials,
canvis legals irreversibles i transcen-
constitueixen un veritable “autocop
dents. Els capritxos de Zapatero, els
d’Estat” dels polítics.
seus impulsos, el seu legislar a cop de
La Reforma de la Constitució per-
decretazos, amb traïdoria aprofitant
què es reculli el principi d’estabilitat
l’estiu, ens recorda el vell estil més
pressupostària i que posa sostre a la
propi del caudillisme.
despesa pública suposa la fi de l’estat
La CGT crida a la mobilització i la re-
del “benestar”.
volta social per a impedir aquest gra-
La Reforma de la Constitució que víssim atemptat a la societat d’aquest
ha pactat el govern socialista amb país. Farem quantes mesures estiguin
l’oposició conservadora, pel seu con- en les nostres mans, assemblees, de-
tingut i pel seu procediment, repre- bats, mobilitzacions, aliances amb el
senta el màxim atac que s’ha comès màxim consens de totes aquelles or-
des de la dictadura franquista contra ganitzacions i moviments socials que
la societat civil i el model de demo- encara no hagin perdut la seva dignitat
cràcia que tenim. per a parar aquest autocop d’estat.
Aquesta reforma perquè la Constitu- A més de la reforma constitucional,
ció reculli el nivell màxim de dèficit s’ha donat a conèixer el pacte entre la
i d’endeutament públic, suposa la patronal i el sindicalisme institucional
consagració i perpetuació de tota la per a mantenir la moderació salarial
política de reformes econòmiques, pactada el 2010 fins al 2014, perdent
antisocials i neoliberals que el go- sions públiques en el futur, significa privat dels bancs, perquè s’estan pri- liberal. descaradament les i els treballadors
vern, polítics, patronal, banquers, renunciar al que coneixem com “estat vatitzant tots els serveis públics que Per altra banda, la reforma constitucio- poder adquisitiu, el govern ha dis-
especuladors i sindicats institucio- del benestar”, significa accentuar i ra- produïen beneficis… nal es fa a poques setmanes de la con- senyat altres noves mesures anticrisi
nals han anat aprovant sistemàtica i tificar el model productivista, compe- El canvi constitucional significa una vocatòria de les eleccions polítiques, igualment pernicioses per als interes-
calculadament en aquests últims anys titiu, consumista, creixentista que ha autèntica renúncia a la sobirania popu- amb presses, amb un govern desacre- sos de les i els treballadors i mantenir
com solucions a la crisi sistèmica provocat l’actual crisi econòmica. lar, significa un veritable dèficit demo- ditat, esgotat, provisional. Per què? els beneficis dels poderosos i empre-
del capitalisme amb l’únic objectiu El canvi constitucional no contem- cràtic i la submissió als dictàmens dels Tot és una farsa. Quan ens han venut saris.
de satisfer les ànsies dels mercaders, pla demanar responsabilitats a qui països rics d’Europa. Es produeix per les enormes dificultats que suposen els Les mesures a les que ens referim són:
d’incrementar el nivell d’explotació han provocat que l’Estat estigui “en a calmar als mercats, en ple atac espe- canvis constitucionals, de la necessitat - Contractes de Formació: es podrà
humana i de recursos en benefici fallida” i en la ruïna. Ens diuen i culatiu contra les arques públiques, en d’un debat públic per a assolir-lo, ara realitzar aquesta forma de contractació
d’una minoria de rics i poderosos. s’exculpen amb que l’estat està en- plena crisi, seguint el dictat implacable en un obrir i tancar d’ulls, en ple pe- a tots els menors de 30 anys. Aquests
Aquest Reforma constitucional sig- deutat perquè no obté ingressos i té dels grans bancs alemanys i francesos. ríode estival, un govern desprestigiat contractes estan exempts de tributar
nifica renunciar, de fet i de dret, a moltes despeses, però no ens diuen La reforma constitucional és una im- i provisional ens arrossega a aquesta les assegurances socials de les i els
qualsevol possibilitat del polítiques que les polítiques dels últims anys han posició a la societat civil d’aquest país reforma. contractats sota aquesta modalitat.
econòmiques basades en el reparti- estat qui han provocat aquest endeuta- quan no se li han plantejat altres paï- Amb aquest pacte dels polítics del go- - Rebaixa de l’IVA en adquisició
ment, en la justícia social, en el des- ment. No hi ha ingressos perquè s’ha sos amb endeutaments i dèficit públic vern i l’oposició de dretes, per a què d’habitatge: es baixa el tipus imposi-
legislat perquè la patronal i les em- semblants. El govern espanyol ha pac- serveixen les eleccions si aquest canvi tiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la
envolupament del sector públic, dels
constitucional ratifica tota la política conseqüent pèrdua d’ingressos a les
serveis socials i públics, de la recu- preses deixin de cotitzar a les arques tat amb l’oposició i resta de polítics de
econòmica i antisocial que es ve fent? arques públiques.
peració dels drets socials i laborals públiques, deixin de contribuir, perquè dretes i s’han convertit en els millors
Ara, potser més que mai, és intrans- - Reforma del FOGASA: Es permetrà
perduts, podria fins i tot conduir a no s’han venut les empreses públiques esclaus dels mercats, fent d’Espanya
cendent el procés electoral, donarà el que el Fogasa pagui a terminis i fins a
poder garantir el pagament de les pen- rendibles, perquè s’ha pagat el deute el màxim exponent de la política neo-
mateix qui surti guanyador en les elec- 2012, vuit dies d’indemnització en els
cions. Aquesta reforma constitucional acomiadaments justificats.
lliga de peus i mans l’acció social de - Prorroga dels contractes temporals: a
qualsevol govern. Tornem a la frase partir d’ara no serà obligatori convertir
“tot lligat i ben lligat” i és que aquest els contractes temporals a indefinits
país no sap desfer-se de “salvadors”, i es pot prorrogar indefinidament la
que en el fons sotmeten als seus inte- relació laboral inestable fins al 2013.
ressos partidistes els interessos gene- Això suposa suspendre l’article 15.5
rals.Per a la CGT és inadmissible, in- de l’estatut dels treballadors.
tolerable aquest “autocop d’estat” dels Aquestes mesures dretanes a cop de
polítics contra la societat civil. Totes decret perpetrades pel PSOE compor-
les mesures antisocials de reduir els ten el manteniment d’una ocupació
drets laborals, les llibertats, de reduir inestable i a l’arbitri de l’empresari
els salaris, de reduir les pensions, les de torn; espolien les arques públi-
prestacions socials, de no garantir els ques minvant els ingressos tant de la
serveis socials… totes aquestes polí- Seguretat Social com de l’Agència
tiques s’han fet per a reduir el dèficit Tributària; són un cop a les classes
fins al 3% i per a controlar el nivell treballadores que perden l’ocupació
d’endeutament de les administracions i veuen que la seva indemnització la
públiques. cobraran en còmodes terminis (per a
Aquest govern ha traït a tot el poble, a l’empresari i Fogasa); i es pretén re-
tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, duir la taxa d’atur juvenil -del 45%-
ara vol plasmar-lo en la Constitució amb la perpetuació de la precarietat
imposant-nos que aquest dèficit s’ha laboral fins als 30 anys.
reduït amb l’únic sacrifici de la classe La CGT crida a la mobilització i el
treballadora i col•lectius populars. referèndum per a impedir la reforma
Per a la CGT, demanar un referèndum de la Constitució i per la derogació de
per a la reforma constitucional és ne- totes les mesures econòmiques per-
cessari però, és insuficient. El referèn- petrades contra la classe treballadora
dum és sempre una mesura de partici- i col•lectius socials més desfavorits.
6 Setembre de 2011