1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Abril 2012 · núm. 138 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat
La nostra és
força creixent
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 138 · Abril 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
La nostra és
força creixent
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Que no s’aturi la
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
lluita
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
L a CGT va convocar Vaga General el
29M contra la Reforma Laboral i el
Pacte Social, deixant clar que l’objectiu
volupades per
les diferents Ad-
ministracions de
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) de CGT no és negociar la reforma laboral l’Estat espanyol,
• Federació de Sanitat sinó derogar-la juntament amb la resta una crida per a
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC) de mesures econòmiques i antisocials defensar la nos-
• Federació d’Administració que agredeixen directament a la classe tra dignitat i els
Pública (FAPC)
treballadora. Una vaga general, combi- drets laborals i
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110 nada amb una vaga de consum, que va socials que ens
suposar un èxit de seguiment i un èxit de estan robant
FEDERACIONS COMARCALS
participació en unes manifestacions mul- amb la Reforma
Anoia titudinàries com feia anys que no es veia, Laboral, el Pacte
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es un fet que mostra que poc a poc alguna Social i la resta
Baix Camp/Priorat
cosa es va movent i que la crispació crei- de lleis antiso-
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus xent es va traduint en mobilització. cials que el go-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041 Un 29M en que la CGT va presentar vern i la patronal
Baix Llobregat
la seva pròpia convocatòria de Vaga, estan decretant.
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - absolutament diferenciada, amb actes, Considerem in-
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551 mítings i manifestacions pròpies, buscant acceptable la
Comerç, 5. 08840 Viladecans
el màxim d’unitat i confluència amb altres nova Reforma
cgt.viladecans@yahoo.es organitzacions sindicals i moviments so- Laboral i el pla
Tel./fax 93 659 08 14
cials contraris al pacte social i que perse- d’ajust per reduir
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
gueixen la defensa dels drets de la classe el dèficit que el social i productiu. en que que hem d’aconseguir mobilitzar
Tel. i fax 977660932 treballadora, la justícia social i la llibertat. govern de Mariano Rajoy està imposant Per tant, per a CGT, el 29M és el punt el màxim de gent i ocupar de nou els
cgt.baix.penedes@gmail.com
Una vaga amb una crida conjunta amb a les persones treballadores i classes de partida d’una mobilització continuada carrers. I el 12 de maig, amb motiu del
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
la CNT i SO, i amb la intenció de seguir populars. Suposen un atac frontal contra que inevitablement comportarà noves primer aniversari del 15M, nova jornada
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 treballant per la convocatòria d’una Vaga els drets laborals i socials de tota la po- lluites i la convocatòria d’una altra Vaga internacional de mobilitzacions “Unides
Garraf-Penedès General Europea, coordinant-se amb tot blació, per la qual cosa, sobre la base de General. En les properes setmanes te- per a un canvi global”.
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
el sindicalisme de classe i alternatiu a ni- la nostra dignitat i en defensa de la justí- nim una jornada com és el 1r de Maig, Primavera calenta, construint futur...
Tel. i fax 938934261 vell europeu. L’atac del capitalisme és el cia social, hem de lluitar contra aquestes
Maresme mateix en tots els països, aixafats per les mesures.
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com
polítiques liberals i mesures d’austeritat, Exigim la retirada de les polítiques, lleis Nota: L’autor del dibuix de la portada del Catalunya-Papers
Tel. i fax 937909034 per això cal coordinar-se a través de la i actuacions del capital que fomenten núm. 137 és Josep M. Cazares.
Vallès Oriental xarxa europea del sindicalisme alterna- l’atur, la retallada de drets col•lectius i
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
tiu i de base per preparar una resposta individuals, la precarietat i l’explotació de
Tel. 935931545. Fax 935793173 comuna, que pugui unir els treballadors
a nivell internacional i així lluitar per un
la classe treballadora i que impedeixen
un repartiment just del treball, la riquesa i
Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
model de societat basat en els béns co- el benestar. Exigim l’aplicació immediata
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 muns, en els serveis públics de qualitat, de mesures concretes que acabin amb
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
en unes pensions dignes i en un treball l’atur, la precarietat, la temporalitat i si-
Tel. 972231034. Fax 972231219 estable per a tots. nistralitat laboral.
Ponent La CGT seguim cridant a la lluita de to- La Vaga General del 29 de març ha estat
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
tes i tots els que aquí vivim i treballem, una data molt important que haurà de
Tel. 973275357. Fax 973271630 a la classe treballadora amb o sense tenir continuïtat amb la convocatòria de
Camp de Tarragona ocupació, als moviments socials, als futures mobilitzacions fins a aconseguir
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona
col•lectius desfavorits i precaritzats, a els objectius esmentats. L’èxit de la vaga
cgttarragona@cgtcatalunya.cat les assemblees populars i de barris, jo- ha d’utilitzar-se per exigir la derogació
Tel. 977242580 i fax 977241528
ventut, estudiants, pensionistes, desno- total de la Reforma Laboral, no per a la
FEDERACIONS LOCALS nades, migrants, exclosos… una crida seva negociació, així com també per im-
Barcelona a tota la població per a secundar les pedir les retallades socials que atempten
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona mobilitzacions durant aquesta primavera, directament contra els drets de la majo-
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080 una crida a manifestar un rebuig radical ria. Al mateix temps implica establir les
Berga de la política econòmica i social desen- bases per a l’exigència d’un nou model
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “La meva llibertat, per alguns dels qui
Rubí
Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles m’envoltaven havia de ser, en particular,
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de la llibertat sexual. La llibertat sexual amb
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
ells, pel que, en negar-m’hi deixaven de
43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,
Sabadell
com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre considerar-me una dona lliure!”
Rosellò 10, 08207 Sabadell -
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Entre el sol i la tempesta”
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Sara Belenguer
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Maig de 2010

4. REPORTATGE La crisi que ens
Les contrareformes, les retallades i totes les afecta a tothom
noves regulacions tindran uns efectes que no ens té nom de dona
beneficiaran, ni com a treballadores, ni com a dones.
La contrareforma
laboral des d’una
perspectiva de gènere
Aprofiten la crisi per fer involucions en les normatives que afectaran en major
mesura a les dones
Blanca Rivas, Secretaria Xifres com que la taxa d’ocupació
Jurídica CGT Catalunya de les dones a l’estat espanyol és
11’6 punts inferior a la dels homes
o que el 95’8% de la població inacti-
va en l’estat espanyol són dones. El
Per posar-nos en motiu principal pel qual no busquen
antecedents feina és perquè han de tenir cura
dels seus fills, filles, persones adul-
El que es feia fins abans de la refor- tes malaltes, discapacitades o d’edat
ma del 2012 era millor? Doncs la avançada.
resposta és no. Està clar que no hem A la contrareforma laboral del 2012
defensat ni defensarem les línies aquestes xifres li importen ben poc.
ideològiques de les legislacions que No és una prioritat fer quelcom per
pretenien protegir els drets de les ven als empresaris, que si després les llacunes de cotització que es co- ball que s’entendria contemplat dins acabar amb aquesta situació. Però,
dones i afavorir la seva incorporació volien, beneficiarien o no a les do- briran 2 anys amb la base mínima i de l’Estatut dels i les Treballadores. fins i tot, podríem afirmar que la
al món laboral. Aquestes legisla- nes. És a dir, les contractarien o no la resta amb el 50% de la base míni- És a dir, a aquell treball a les ordre idea és a la inversa. Sembla ser que
cions acostumen a fer més laxes les amb més freqüència no per les seves ma o l’augment del període de càlcul d’altri (conegut com per compte es vulgui o el retorn de la dona a la
obligacions dels i les empresàries i, capacitats sinó pels beneficis fiscals per la jubilació. Totes elles provoca- d’altri) i pel que és percep un salari. llar o complicar més la situació a qui
per tant, no posen en l’eix central la i laborals que els hi podia comportar. ran reducció de les dones que poden Així, que no parlarem, de tot el tre- intenta compaginar feina i vida per-
problemàtica de l’ocupació femeni- Posteriorment, també es va dur a ter- accedir a la prestació contributiva i ball que existeix dins de l’economia sonal o familiar.
na. me una reforma del sistema públic una reducció de la seva quantia. informal, que està ocupat majori- Anirem desglossant així, algunes de
Si fem una mica de memòria, aquest de prestacions, bàsicament de les Tot això, ja feia que la crisi que ens tàriament per dones, sense cap dret, les previsions legals de la reforma
fet ja el vam tractar en un article pensions de jubilació. En aquestes afecta a totes pogués tenir nom de sense cap regulació i on es produei- que creiem que poden portar a re-
d’aquesta mateixa revista després modificacions també vam poder fer dona. Però és que les coses cada cop xen més abusos (per exemple: cura trocedir, i molt, en el temps.
de l’aprovació la contrareforma la- un anàlisi en clau de gènere i vam van a pitjor. de persones, neteja d’habitatges par-
boral feta pel Govern del PSOE el considerar que les modificacions ticulars, prostitució,...). Ni tampoc Els canvis en la
setembre de 2010.
En aquest text legal, en la seva ex-
eren perjudicials per a totes les tre- Una crisi que sempre tot aquell treball reproductiu, que
contractació
balladores però encara més per les fan majoritàriament dones, que no té
posició de motius, considerava com dones. paguem les mateixes salari, ni horari, ni drets,... i de fet
La creació del nou contracte per a
una de les problemàtiques del mer- Les dones majoritàriament tenen sa- … i les dones encara no es considerant ni tan sols com a
emprenedors. És un contracte consi-
cat laboral de l’estat espanyol, la
discriminació en les possibilitats
laris més baixos, vides laborals amb més treball.
derat indefinit però que té un any de
constans interrupcions per la cura de Així, i centrant-nos en el marc de les
d’ocupació de determinats sectors període de prova. En podran fer ús
familiars i contractes parcials. Això Els moments de crisis són moments relacions laborals, les reformes i les
de població. Entre aquests hi eren les empreses de menys de 50 treba-
fa, que siguin menys les que arriben de canvis. La paradoxa d’aquesta lleis anteriors parlaven d’evitar les
les dones, i també les joves i majors lladores. Aquest contracte afectarà
a percebre una prestació contribu- frase és que el canvi, que hauria de xifres negatives d’ocupació i preca-
de 45 anys quan, a més, eren dones. més a les dones, doncs aquest tipus
tiva i quan ho fan aquestes són en ser entès en sentit positiu, sembla ser rietat femenina.
Així, la reforma va fer tot un seguit d’empreses tenen més alt percentat-
menor quantia. que no és ben bé el que estem vivint Xifres com que les dones, segons
d’articles que pretenien acabar amb ge d’ocupació femenina. El contrac-
Així, l’acord per la reforma de les actualment. l’Enquesta de l’Estructura Salarial
aquesta “problemàtica”. te permetrà l’acomiadament sense
pensions, va preveure mesures ten- Des del 2008 sempre som les ma- de l’any 2009, perceben de mitja-
Entre elles, les quals esmentarem avís ni indemnització. Per això con-
dents a millorar les prestacions teixes les que estem pagant els plats na el 78% del salari dels homes.
doncs ja vam entrar a fons en el seu siderem que, en el fons, més que un
en les dones, com l’ampliació del trencats, les treballadores i les ciu- Fet que comporta que una dona ha
moment, es preveien tot un seguit contracte indefinit és un contracte
còmput de la interrupció de la vida tadanes, però semblar ser, que quan de treballar més de 3 mesos més
de bonificacions en les quotes a la temporal més.
laboral per naixement o adopció o aquestes són dones, amb les refor- per guanyar el mateix salari que un
Seguretat Social abonada pels em- La permissivitat de realitzar hores
presaris quan contractessin dones l’ampliació del període de cotitza- mes d’aquest passat mes de febrer, home. És cert, que sembla que amb
ció per excedència de 2 a 3 anys. la crisis aquesta diferència ha dismi- extres en el contracte a temps par-
o l’ampliació de supòsits de casos ho pagaran molt més.
Mesures que, com ja vam expo- nuït però per l’empitjorament de les cial. Això permetrà que sense cap
en que es podia dur a terme la con- La contrareforma laboral del febrer
sar, afavoreixen el manteniment de condicions salarials de tota la pobla- tipus d’avis previ es puguin realit-
tractació a través del contracte pel del 2012, aprovada pel Govern del
l’estructura patriarcal, en el sentit ció, no per una millora dels salaris zar hores extraordinàries quan una
foment de la contractació indefinida PP, i recolzada pel Govern de la Ge-
que fomenten que siguin les dones neralitat de Catalunya, capgira les re- que perceben les dones. persona està contractada a temps
(amb una reducció de la indemnitza-
qui més les utilitzen i, per tant, qui lacions laborals tal i com s’entenien Xifres com que el treball a temps parcial. Cal tenir en compte, que un
ció a 33 dies i 24 mensualitats) si es
feia amb dones o l’inici de la modifi- seguiran fent-se càrrec de tot allò a l’estat espanyol. Dóna un tomb ra- parcial està ocupat, en un 76% per contracte a temps parcial vol dir del
cació dels contractes temporals pro- que passa un cop tancada la porta de dical, és a dir, des de l’arrel i ja res dones, degut a que són les que majo- 1 al 99% de la jornada complerta.
curant un augment de les indemnit- casa. tornarà a ser com abans si nosaltres ritàriament “concilien” la vida labo- Això permetrà una jornada establer-
zacions, encara que ridícul, i l’inici, En contraposició, moltes de les me- no ho impedim. ral amb la familiar. Aquest fet fa que ta de forma unilaterial i diària per
també, de les facilitats pel canvi de sures que preveia i que ja s’apliquen, Aquest tomb també afecta a les línies no treballin jornades completes que l’empresària. Tothom sap com es fan
les condicions laborals, coneguda encara que gradualment, són nefas- d’actuació que s’han traçat, i que an- els dificultarien complir amb totes servir en realitat les hores extraor-
com a flexibilitat interna, per evitar tes per les prestacions de les dones teriorment hem descrit, per trencar les conegudes com a càrregues fa- dinàries. I amb el 76% de les dones
els acomiadaments. i la seva qualitat de vida durant la amb la discriminació al mercat labo- miliars (el mateix nom ja indica com contractades a temps parcial aquest
Totes aquestes mesures, ja vam vellesa. Algunes són l’augment de ral. Evidentment, cal deixar clar, que són vistes aquestes tasques impres- fet implica dificultar el manteniment
apuntar en el seu moment, que lluny l’edat ordinària de jubilació i dels quan parlem de mercat laboral ens cindibles per la supervivència de la del lloc de treball amb les responsa-
de beneficiar a les dones, beneficia- coeficients reductors, la reducció de referim, en aquest cas, només al tre- societat). bilitats diàries.
Abril de 2012 3

5. REPORTATGE
laboral després de la ma- que totes aquestes mesures passin
ternitat. a ser d’insuficients i ineficaces a
No defensarem ara que inexistents.
es torni a bonificar però Aquestes són només algunes de les
si pensem que és un conclusions que es poden extreure
exemple de que la refor- de les modificacions que fa la refor-
ma laboral vol un retro- ma laboral.
cès per les dones en el El que realment passarà, però, està
món del treball. per veure. Possem en dubte que el
RDL tinguin la intenció de fer que
La davant les adversitat homes i dones
s’incorporin d’una mateixa manera
privatització al mercat laboral i comparteixin per
dels Serveis igual aquelles tasques que formen
d’Ocupació part de la cura i de la vida quotidia-
na. Això requereix d’un canvi molt
La permissió de les Em- més profund que no es troba en les
preses de Treball Tem- relacions laborals sinó en el si del
poral d’actuar com a sistema, un sistema clarament pa-
Agències de Col·locació triarcal.
de forma remunerada.
Aquest canvi, a part de Les retallades
ser una privatització en-
coberta, farà que les per- Però amb la reforma no s’acaba tot:
sones en situació d’atur les retallades també ens afecten de
siguin un objecte més de manera greu.
mercaderia. Un nou pro- Totes les retallades implementades,
ducte d’unes velles em- tant pel Govern espanyol com pel
preses. Això, si més no, de la Generalitat, són un punt més
legals de les que discriminació de l’ocupació de do-
situarà a les parades de més difícil de discriminació vers les ciutadanes
Els canvis en la majoritàriament fan
nes al mercat laboral eren les boni-
ocupació entre les menys interes- i vers les dones.
ficacions. Aquestes les vam criticar
relació laboral ús les dones per diferents motius. Considerem
sants pels nou negoci. I les dones, Així, el sector públic, per les seves
acordada o la com ja sabem, som un d’aquests característiques, més possibilitats
que existeixen tantes bonificacions
En trobem també amb un permís col·lectius. d’estabilitat i flexibilitat, i per les
flexibilitat interna que en realitat no comportaven la
Però és que, a més, si els Serveis tasques que cobreix, com sanitat o
per lactància més rígid. La modifi- contractació de més dones sinó la
cació és que el permís de lactància d’Ocupació Públics estaven obli- educació, està ocupat en un 80%
D’una banda es fa desapareixer el reducció de les despeses empresa-
pugui ser fet per homes també. Una gats a respectar uns paràmetres per dones. Això està fent que les re-
concepte de categoria professional. rials, i perquè més enllà d’afavorir
mesura que podria semblar positiva de no discriminació i d’igualtat tallades afectin més la destrucció de
Així, abans, hi havia un grup profes- o no la contractació suposaven una
en el fons és restrictiva. Només pot en l’ocupació, això desapareixerà. llocs de treball femenins.
sional i dins d’ell diverses catego- reducció dels ingressos de la Se-
utilitzar-se per un dels membres de la Com es faran complir a una empresa Si això se li suma la desaparició
ries. Això farà que en el nostre lloc guretat Social que pot ser la gran
parella, no pels dos. El fet que el per- privada que busca el màxim bene- d’alguns serveis, dins l’àmbit social,
de treball puguem desenvolupar, de excusa per a futures reduccions de
mís no es pugui repartir entre els dos fici?. i de les subvencions a serveis cap a
manera natural, diferents tasques, prestacions.
membres, a la seva lluire voluntat, la comunitat, la situació no millora.
tant d’inferior com de superior ca- Doncs bé, algunes de les bonifica-
tegoria, pel mateix salari. Aquest
dificulta la possibilitat de distribució cions s’han tret, però no moltes. Els canvis en els Desapareixen així tot un seguit de
de la cura de les filles d’una manera treball i, tot això, recau de nou en la
fet, per algunes expertes, es consi-
més equitativa. A més, es preveu que
Entre elles, la que s’ha suprimit és Convenis part femenina de les famílies o en els
dera que dificultarà la identificació la bonificació de maternitat. Aques-
el Conveni Col·lectiu pugui marcar treballs de dones sense cap tipus de
de les causes de segregació vertical ta comportava una deducció de 100 Els Convenis Col·lectius són els
les hores concretes en les que s’ha de dret ni regulació.
per raó de gènere en les empreses euros al mes per les empreses que que preveuen mesures contra les
gaudir del permís tenint en compte Un exemple que s’està utilitzant és
i, per tant, impedirà la previsió de contractessin treballadores que es discriminació a les dones, tenen
les “necessitat productives i organit- l’aturada en l’apliació de la Llei de
mecanismes per a la seva correcció. reincorporaven al mercat laboral articles de discriminació positiva
zatives de les empreses”. És a dir, in- la Dependència. Això és doblement
També hi ha canvis en la mobilitat entre els 2 anys següents a la seva i la previsió d’elaboració de Plans
vertint la idea pel que hauria d’estar greu per les dones. Ja que moltes
geogràfica. Un terme que implica maternitat. Volia ser un incentiu a la d’Igualtat. La reforma trasllada la
pensat. El permís de lactància, com d’elles podien fer la mateixa feina
el canvi de centre de treball i que, reincorporació de les dones al món negociació a l’empresa i això farà
el seu nom indica, és per poder alle- que feien com a mínim tenint dret
pot comportar, un canvi del lloc de tar el fill o filla i de res serveix si qui a una remuneració. Es diu que entre
residència. En aquesta es suprimeix marca l’horari és l’empresària i no les 2009 i 2010 es van crear 165.000
de l’article la garantia del dret de necessitats de l’infant. llocs de treball directes amb aquesta
permanència de les persones amb També hi ha canvis en la reducció llei. Llocs de treball que ja existien
càrregues familiars. Ara el dret de de jornada. La llei estableix que la però que no eren reconeguts com a
permanència serà només pels i les reducció de jornada, que pot ser de tals. I d’altra banda, perquè això farà
delegades sindicals. Això dificulta la meitat a una vuitena part de la que aquestes dones hagin de seguir
més la situació de les famílies i de jornada ordinària, sigui diària. Això cuidant dels seus familiars sense re-
les dones. No voler canviar de cen- comporta unes circumstàncies simi- coneixement ni remuneració o que
tre de treball comportarà la rescis- lars a l’anteriorment expressat pel les que havien contractat algú per
sió del contracte a 20 dies per any permís de lactància. Dificultarà la fer-ho, i així havien accedit al món
treballat amb 12 mensualitats. distribució de la reducció de jornada laboral, ho hagin de deixar de fer.
Els altres canvis però també són per cura de filles menors de 8 anys en
greus. La facilitat en els canvis funció de les necessitats concretes de
de jornada, de torns, d’horaris, de cada treballadores. El 96’8% de les Com a conclusió
quantia salarial, de les funcions, treballadores que treballen a temps
… precaritzen de manera greu les parcial per cura de menors o fami- No estem aquí per defensar cap de
nostres condicions laborals. Aques- liars a càrrec són dones. Aquest fet les mesures que hem exposat ni,
tes decisions estan sotmeses a la es reconegut pel Ministeri de Treball com ja hem dit, compartim la seva
voluntat unilateral de l’empresària que adment, que la reforma limita el línia ideològica, però si volem aler-
i faran que ens haguem d’adaptar a marge per la jornada reduïda per cura tar que totes elles, i sobretot les da-
la productivitat, al mercat o, fins i de menors, ja que a partir d’ara la re- rreres, són un greu atac a tots els
tot, als seus “capricis”. Essent les ducció serà diària, sinó es pacta el drets adquirits i lluitats. Uns drets
dones, majoritàriament, les que se- contrari. que eren mínims, però que com a
gueixen conciliant els dos móns la mínim éren.Les contrareformes, les
retallades i totes les noves regula-
“flexibilitat” comportarà, de ben se- I fins i tot canvis cions tindran uns efectes que encara
gur, una expulsió de moltes dones, en les línies no podem valorar però que de ben
mares, … del món laboral o la presa
d’unes decisions concretes per qui ideològiques segur que no ens beneficiaran. No
ens beneficiaran ni com a treballado-
tingui en el seu principal objectiu el d’anteriors lleis res, ni com a dones. Cal fer tot el que
seu lloc de treball. estigui a les nostres mans per dir que
Ja vam parlar en el seu moment, i no acceptem que precaritzin més les
Els canvis en també ho hem fet en el breu repàs nostres vides. Que no volem ser es-
al principi d’aquest article, que una
previsions de les grans línies per acabar amb la
claves ni de l’amo, ni de l’home ni
del sistema.
4 Abril de 2012

6. REPORTATGE
Una nova oportunitat
perduda en la nova llei
d’empleades de la llar
indemnitzacions que van de 20 a Amb l’entrada en vigor
Àlex Tisminetszky, advocat
laboralista del
33/45 dies), entre molts d’altres exem- de la llei de la reforma
Col·lectiu Ronda ples. Per tant, i a pesar d’haver-se do- laboral les empleades
nat una poques millores, la empleades de la llar no han des-
de la llar continuaran sent una immo- aparegut les principals
ral “excepció” dins el mercat laboral. diferències en les condi-
L es empleades de la llar porten a
les seves esquenes massa injus-
tícia. Dones (94%), pobres i majo- Finalitats de la norma
cions de treball d’aquest
col•lectiu respecte a la
resta de treballadors.
ritàriament immigrants (61%), són
La pregunta és evident, si no hi ha una Les diferències enca-
alguns dels estigmes socials que ex-
millora, perquè ho han reformat. Di- ra són més grans en la
pliquen la precarietat absoluta dels
gueu-me desconfiat, però tot sembla pràctica real d’aquest
seus contractes laborals, on la legalitat
apuntar a que simplement el govern ram, oblidat de cap con-
permet tot tipus d’abusos, des de no
ha volgut controlar més un règim de trol de la Inspecció de
gaudir ni de l’atur, pensions més bai-
la Seguretat Social “especial”, profun- Treball o altre organis-
xes o els acomiadaments pràcticament
dament precari, però alhora de “lliure” me, però fins i tot en les
gratuïts, passant pels sous de misèria
adhesió sense necessitat d’empresari, lleis es conserven injus-
generalitzats, que en la gran majoria
i que era aprofitat pels més precaris tificables diferències. I
de casos voregen el Salari Mínim In-
entre els precaris per cotitzar pagant concretament:
terprofessional, que el govern popular
ha congelat en els pauperrims 641,40 pocs diners, per arribar a les pensions
euros per 40 hores de treball setmanal. mínimes (i cada cop més minimíssi- Sense
La darrera reforma de la Seguretat mes), o per obtenir una relació labo-
Social, alhora que retardava l’edat ral que permetés renovar els papers prestació
de jubilació a 67 anys i rebaixava el als treballadors immigrants. Ara tot d’Atur En el càlcul de les pensions als treba- hores setmanals més de “presència”, a
20% de les quanties generals de les això s’ha acabat: molts treballadors lladors “normals” se’ls aplica una co- les que es poden sumar les mateixes
pensions, anunciava en grans titulars immigrants no trobaran una forma de A pesar de la propaganda oficial, el tització mínima als mesos que no han hores extres que la resta de treballa-
que milloraria les condicions d’aquest cotització “flexible” en aquest règim, BOE és ben clar: les empleades de la cotitzat. Les empleades de la llar no dors. En conclusió, es poden arribar a
col•lectiu. El govern de Zapatero es va dificultant la renovació de residència, llar no tenen dret a la prestació d’atur, compten amb aquest benefici, i cada fer jornades setmanals de més de 60
afanyar a va fer propaganda de la seva i els que hagin cotitzat poc cauran de- i per tant un cop acomiadades resten més que no hagin cotitzat significarà hores.
“mesura social”, que va obrir els tele- finitivament en el pou de les pensions sense cap ingrés. Com sempre, el le- un mes a 0 euros, amb una important
notícies del dia, i els sindicats CCOO no contributives, que cada dia acapa- gislador ha volgut deixar constància baixada de les pensions finals. Responsabilitat
i UGT (que van donar suport a la ver- ra més i més capes de la societat. Les de la seva mala consciència amb la empresarial per
gonyosa retallada, ui, volia dir refor- empleades de la llar, moltes d’elles, possibilitat de que en un futur incert Salaris de tramitació
ma, de pensions d’agost de 2012) van continuaran en negre i amb condicions les empleades de la llar puguin arribar manca de cotització
afirmar que, per fi, “gràcies a la seva precàries entre les precàries. a gaudir d’aquest dret. En aquest àmbit les empleades de la
lluita”, les empleades de la llar havien El resultat no és una millora, sinó que llar mai han tingut dret als salaris de Finalment, si l’empleada de la llar
aconseguit equiparar-se a la resta de tot apunta que serà més treballs en tramitació, i la reforma de la Segure- pateix un Accident de Treball o una
treballadors. Entrant a les planes webs negre, menys pensions per a les do- Acomiadament: 12 invalidesa, i l’empresari no ha cotitzat
tat Social d’agost de 2011 va mantenir
de l’INSS, el Ministeri de Treball o la nes, més obstacles pels treballadors dies per any treballat aquesta discriminació, que no es sus- ni ha donat d’alta a la Seguretat So-
UGT es pot comprovar l’alegria dels immigrants, i amb tota probabilitat tenta en cap justificació. cial, aquest no respondrà ni abonarà
ponents davant de la seva lloable tasca més ETT (o ara dites “empreses de Les empleades de la llar compten amb Però la darrera Reforma Laboral de aquestes prestacions a pesar de la in-
en benefici de les més humils entre les serveis”), que cobriran aquesta de- un acomiadament “sense causa”, on el febrer de 2012 ha vingut a trencar fracció, tal com es donaria en la resta
humils. manda de treballadors domèstics, on empresari pot acomiadar-les amb un aquesta discriminació, aquest cop de treballadors.
seguiran campant els salaris de misè- simple “desestiment” (sense haver de retirant els salaris de tramitació per
ria i l’explotació més severa, però ara determinar cap motiu), que dona dret
Anàlisi real de la llei “normatitzada”. a una indemnització mínima de 12
a tots els treballadors, i dificultant la
denúncia dels acomiadaments impro- Normativa aplicable
I és que amb la nova llei, els empre- dies per any treballat. Si l’empresari cedents.
Però la definitiva aprovació de la llei,
saris estan obligats a donar d’alta ells no realitza el “desestiment” per es-
que ha entrat en vigor el darrer 1 de Disposició addicional trigèsima no-
mateixos a les seves treballadores, crit, l’acomiadament serà improce-
gener i estarà plenament vigent el 30
encara que sigui per una hora de tre- dent amb una indemnització de 20 Horari vena de la llei 27/2011, de 1 d’agost,
de juny de 2012, i encara més la seva sobre actualización, adecuación y
ball, i el resultat pràctic és que a la dies per any treballat. La resta de
aplicació, estan demostrant que ni hi La jornada laboral màxima dels treba- modernización del sistema de Seguri-
realitat moltes persones que estaven treballadors compten amb una in-
ha una substancial millora, ni la finali- lladors és de 40 hores, amb un límit de dad Social.
inscrites com a treballadores de la llar demnització de 33/45 dies per any
tat del govern sembla ser aquesta. 80 hores extres anuals. Les empleades Reial Decret 1620/2011, de 14 de no-
estan passant al treball negre, i moltes treballat, per aplicació de la darrera
Però anem a pams. Amb la nova llei de la llar compten amb les mateixes vembre, por el que se regula la rela-
altres, passaran en els propers mesos Reforma Laboral.
desapareix el règim especial de treba- 40 hores màximes, però sorprenen- ción laboral de carácter especial del
a treballar per a ETT, com (oh, nova
lladores de la llar, però, oh sorpresa, tment compten amb unes possibles 20 servicio del hogar familiar.
es crea unes treballadores “excepcio-
sorpresa!) ja ho preveia descarada- Topall màxim de
ment la pròpia llei.
nals” dins el règim general. En termes Un cop més, al topar-se amb la rea- cotitzacions: 748,20
jurídics (i amb certa conya), la nova litat, els discursos governamentals i €/mes Algunes dades:
llei canvia un “règim especial” de les dels sindicats oficials sobre millores
empleades de la llar, per un “sistema socials resten vuits i sense contingut. Les empleades de la llar per molt que
especial” dins el sistema general. En
definitiva, un joc de noms amb la vo-
Però aquest cop potser s’han passat,
doncs ha estat a costa de perdre una
cobressin (que no cobren en la reali-
tat) mai podrien cotitzar actualment
500.000 empleades de la llar es
luntat de canviar termes per deixar-ho nova ocasió per a dignificar de for- més de 748,20 €/mes, que resta lluny i calcula que treballen en negre a l’Estat
casi com estava.
I és que, per exemple, aquestes em-
ma real les condicions laborals d’un no arriba ni a una quarta part del topall espanyol
col•lectiu tant legalment exclòs. màxim de cotització de la resta de tre-
pleades continuen sense gaudir de
l’atur per molts anys que hagin treba-
balladors, 3.262,50 €/mes. El resultat, 61% de les empleades de la llar són
Principals diferències pensions mínimes entre les mínimes.
immigrants
llat, i el seu acomiadament comptarà
amb una pírrica indemnització de 12 entre les empleades
dies per any treballat, i a més amb de la llar i la resta de
Integració de llacunes 94% de les empleades de la llar són
pensions
el simple (i lliure) “desestiment” de treballadors dones
l’empleador (la resta comptem amb
Abril de 2012 5

7. TREBALL-ECONOMIA CGT exigeix al
govern de Rajoy
Per si no fos suficient amb la Reforma Laboral, el 30
de març el govern del PP va aprovar els pressupostos que retiri la
més regressius i antisocials que es recorden Reforma Laboral
Es va
paralitzar el Exigim la retirada de la
consum el
29M reforma laboral
Rojo y Negro Després de l’èxit de la vaga general del 29M
C Secretariat Permanent del les amenaces, xantatges, por a ser gociar aquesta reforma laboral que La CGT valora molt positivament el
om a conseqüència de la Vaga Ge-
Comitè Confederal de la CGT acomiadat… de la patronal i go- no és possible millorar en cap sen- procés d’unitat d’acció aconseguit
neral i la Vaga de Consum convo-
vern, hi ha hagut un seguiment molt tit, ja que, el contingut que subjeu al entre organitzacions sindicals de
cada el 29 de març, es va paralitzar el
país i desplomar el consum. És absurd important, molt superior a la Vaga seu articulat és nefast per als drets i classe, alternatives, plataformes en
L
entrar en la guerra de xifres sobre se- General del passat 29 de setembre interessos de les i els treballadors. defensa dels serveis públics, contra
a CGT responsabilitza al Govern
guiment de la vaga general, la paràli- de 2010, tant en la quantitat de El 29M ha estat una data molt im- les privatitzacions, els moviments
d’intentar manipular l’opinió pú-
si en els transports (excepte serveis tancament d’empreses i fàbriques, portant en la qual la classe treballa- socials, el moviment ecologista,
blica al falsejar les dades reals sobre
mínims), grans empreses i polígons com en els innumerables piquets dora i classes populars han sortit en- 15M, assemblees populars, movi-
la incidència de la Vaga General del ment veïnal, plataformes contra els
industrials gairebé deserts, demostra- informatius, com en les massives fortides, però a partir d’ara mateix,
29M. Els índexs de participació en la desnonaments, moviment estudian-
ven que la gran majoria de les perso- manifestacions produïdes al llarg de la CGT torna a treballar per futures
Vaga General superen infinitament mobilitzacions unitàries i nova Vaga til, col•lectius jovenilsetc, etc, etc…
nes amb feina que podien fer vaga (no la jornada en tot el país, de nord a
els aportats pel govern i oscil•len, sud, d’est a oest, com fent vaga de General, en el nostre país i a Europa unitat que ha permès l’èxit del 29M.
comptem empresaris ni personal ame-
per sectors, des de més del 90% en consum. fins a aconseguir l’objectiu de reti- Finalment, la CGT vol expressar
naçat amb l’acomiadament), havien
decidit secundar-la.La vaga de consum el transport al 50% en altres sectors Sens dubte, han estat milions de rar la reforma laboral i la resta de públicament el seu suport a totes i
s’ha demostrat com el complement com els serveis i comerços. En con- persones, les que han intervingut di- lleis econòmiques i antisocials que cadascuna de les persones que han
imprescindible de la vaga general i de seqüència, la CGT exigeix al govern rectament en l’èxit global del que ha fomenten l’atur, la precarietat, la intervingut i participat perquè la jor-
gran importància, tant que es pretén de Rajoy que retiri la Reforma La- significat aquest dia de Vaga Gene- temporalitat, la sinistralitat laboral, nada del 29M hagi significat un èxit
conèixer el seguiment d’una vaga pel boral. ral. Per altra banda, la CGT exigeix la retallada de drets socials i indi- per a les i els treballadors i classes
descens del consum elèctric, que ha Per a la CGT, la jornada de Vaga als sindicats institucionals que es- viduals i que impedeixen un repar- populars, així com agrair el suport
estat similar al d’un diumenge o festiu General del 29M cal catalogar-la coltin el clam del poble en el carrer timent just del treball, la riquesa i rebut per múltiples organitzacions
quan la gran majoria de persones no com èxit rotund, ja que, a pesar de i que no tornin a asseure’s per a ne- el benestar. sindicals i socials internacionals.
treballa.Amb la vaga s’han tancat fà-
briques, tallers, oficines … i molts su-
La CGT contra la tisorada dels Pressupostos
permercats, centres comercials i grans
magatzems, perquè els seus treballa-
dors no han acudit al lloc de treball. En
altres no ha estat possible el seu tanca-
ment, perquè l’empresa directament o
Generals de 2012
indirectament ha amenaçat la plantilla.
No obstant això en la gran majoria de Secretariat Permanent del milions d’euros menys. Desta- desenvolupament. sarà una nova tisorada d’uns altres
casos aquests establiments han estat Comitè Confederal de la CGT quen les retallades en els ministe- En definitiva, tots i totes treballant 23.000 milions de reducció de la
pràcticament buits, amb els seus treba- ris d’educació (21,2%), en sanitat (els qui tenen treball) i recaptant per despesa pública.
lladors creuats de braços. (13,7%), agricultura (31,2%), in- a la banca, els mercats, pagar el deu- Per a la CGT, aquest govern no té le-
Q
La millor resposta per combatre les dústria (31,9%), foment (34,6%), hi- te i la crisi que han provocat, pagar gitimitat per a aprovar aquests pres-
uan es compleixen els 100 pri-
amenaces empresarials o el esquirlola- senda (22,9%), ministeri d’exteriors la usura i la festa que una minoria supostos o per a aprovar la reforma
mers dies el govern del PP es
tge ha estat la manca de consum, com (54,4%), mentre que els que menys de capitalistes sense escrúpols estan laboral, a pesar de tenir majoria ab-
burla del poble i la seva democràcia
una eina de lluita contra la banca, mul- reduïxen són el ministeri de defensa gaudint gràcies a nosaltres. soluta, simple i planament perquè és
aprovant els pressupostos de 2012.
tinacionals, especuladors i els governs (8,8%) i interior (4,3%). Ni en els pressupostos, ni en les un frau a la població, un frau al joc
que obeïxen submissament. El capita- El divendres 30 de març, un dia
És a dir, es mantindrà pràcticament polítiques aprovades en aquests pri- de la seva pròpia democràcia parla-
lisme salvatge, lluny de reconèixer els després de la Vaga General contra
la inversió en l’exèrcit i la policia mers cent dies, no hi ha cap voluntat mentària, atès que cap d’aquests as-
seus errors i passar a un model basat la reforma laboral i el pacte social,
mentre que es redueix dràsticament política de buscar una sortida social pectes estaven recollits en el progra-
en el consum responsable, sostenible i el consell de ministres aprovava els
el pressupost per a educació, sanitat, a la crisi, de repartir la riquesa i el ma electoral del partit popular.
respectuós amb el medi ambient, pre- pressupostos de 2012, amb una tiso-
foment, formació, investigació, in- benestar, de repartir el treball, de El 29M, dia de la Vaga General, el
tén seguir augmentant les seves grans rada de 27.300 milions d’euros per a
versions públiques, polítiques acti- perseguir el frau fiscal, de buscar la poble, les i els treballadors van dir
fortunes retallant els nostres drets, sa- reduir el dèficit públic fins al 5,3%
ves d’ocupació, reducció ajudes per justícia social. que no accepten aquesta política
laris, prestacions socials i intentant que del PIB i acontentar a banquers, es-
a l’accés a l’habitatge i lloguer per a També hem de tenir en compte, que de reformes, de retallades i de pac-
treballem més hores i anys per menys peculadors, mercats, Unió Euro-
joves, integració d’immigrants, aju- en el mes d’octubre, plantejaran els te social. Des de la CGT ja estem
diners.A diferència d’una Vaga Gene- pea…
des a la dependència, congelació del pressupostos generals per a 2013 treballant per a les pròximes mobi-
ral que solament la poden fer qui tenen En l’apartat d’ingressos, el govern
sou dels funcionaris, no cobertura i tenen previst reduir el dèficit del litzacions i nova Vaga General en el
un treball i la seva empresa no els ame- ha aprovat una amnistia fiscal per a
de places de qui es jubilen, ajudes al 5,3% al 3% del PIB el que supo- nostre país i a Europa.
naça amb l’acomiadament, la Vaga de aquelles persones i empreses que han
Consum o dia sense compres, pot ser defraudat a hisenda, fent que blan-
secundada per tota la societat, evitant quegin els seus diners pagant només
adquirir o consumir qualsevol tipus de el 10%, garantint-li la seva confi-
bé, producte o servei, evitant qualsevol dencialitat, òbviament, mentre que
tipus d’operació o transacció bancària la resta de persones decents paguem
o administrativa, etc.La vaga de con- un mínim de tres vegades més. Amb
sum, malgrat el silenci dels mitjans de aquesta amnistia, el govern preveu
comunicació del capital, ha estat un ro- ingressar 2.500 milions d’euros re-
tund èxit que s’haurà millorar amb més nunciant a perseguir el frau fiscal
planificació i organització en futures que està xifrat en 75.000 milions de
convocatòries, amb l’objectiu d’arribar euros segons fonts dels inspectors
a tota la societat, i ha tingut gran reper- d’Hisenda. Per altra banda, reduirà
cussió en ser impulsada per sindicats, les deduccions als impostos de les
associacions, col•lectius i persones de empreses per a assolir que les grans
tota mena. Prova d’això són les cente- societats paguin una mica més. Així
nars de pàgines web donant suport o mateix, pujarà l’impost al tabac, el
difonent la convocatòria o que en tan rebut de la llum, el gas, el butà, la
sols una setmana, el vídeo “Huelga de gasolina, la justícia si es recorre a la
Consumo: Despierta”, realitzat per un segona instància…
col•laborador anònim, va arribar a les En el capítol de reduir despeses, els
167.000 visites.La lluita continua i se- pressupostos plantegen una reduc-
gur que aviat s’haurà d’organitzar una ció del 17%, el que suposa 13.406
altra convocatòria
6 Abril de 2012