1. V
ALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 2€ - JUNY 2020
Vallfogona
confinada
Els gegants de la Ràpita
Festa de Sant Antoni
Plantada del Xop especial
Festa del Roser confinats

2. EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Lourdes Cardona,
AECC la Ràpita, Antoni Carrera,
Itmar Fabregat, Antonieta Gàzquez,
Esther Piqué, Puntaires, Gegants,
Associació de Dones El Roser,
Escola Salvador Espriu, Escola La
Ràpita, CE Ponent, ANC Vallfogona,
Canal Viu, Club Futbol Vallfogona,
Club Excursionista de Vallfogona,
Francisco Alias, Rosa Abad, Neus
Gili, Enric Millà, Dolors Mateu i
Oscar Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ
PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS CO-
MENTARISTES I NO ES FA RESPON-
SABLE DELS CRITERIS EXPOSATS
EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE
SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABI-
LITAT DELS AUTORS I NO NECE-
SARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA
REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
07
07
07
08
09
10
12
13
14
15
16
18
20
24
26
27
28
29
30
31
32
33
34
37
38
39
Editorial
Retalls d’història
Recull de premsa
Vallfogona al dia
Vida social
Puntaires
AECC la Ràpita
Gegants
Associació de dones El Roser
Escola Salvador Espriu
Escola La Ràpita
CE Ponent
ANC Vallfogona
Canal Viu
El poble en imatges
Especial Covid19
Confinament en imatges
Festa de Sant Antoni
Club Futbol Vallfogona
Club Excursionista Vallfogona
Salut
Poesia
Relats
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
L’ABC de la Cuina
Arxiu fotogràfic
Perperdreeltemps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Editorial
per Hel·lena Guillén Llop
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com
Primer de tot m’agradaria
disculpar-me pel retard de
la revista, malgrat el confina-
ment, sembla que quan més
temps has de tindre per fer
les coses al final resulta que
és quan menys en tenim.
Hem passat uns dies molt
durs, tancats a casa amb in-
certesa, por, dubte… i amb la
certesa que mai més res tor-
narà a ser com abans, potser
és que havíem d’aturar-nos
un moment per reflexionar.
Suposo que amb tants dies
de Covid ja n’hem tingut
prou, i no seré jo qui us in-
fli més el cap. Només que-
da esperar que sigui veritat
allò que tant hem llegit: TOT
ANIRÀ BÉ.
El que sí que vull fer i apro-
fitar aquesta editorial és DO-
NAR GRÀCIES a l’Ajuntament
i a tots els que heu ajudat a
que els dies confinats fossin
més vius, per tots aquests
detalls que heu tingut amb
els veïns, vau aconseguir
treure somriures en un Sant
Jordi confinat, que l’esperit
de la Festa Major no quedés
a l’oblit amb els focs i el deta-
lldellotdevermutperpoder
gaudir de les cantades ver-
mut dels diumenges, poder
escoltar els grallers del poble
i la il·lusió que hi havia per
distreure la ment i fer-nos
sentir plens d’energia, entre
tots us en vau sortir. Gràcies!
Al Francisco Elias, dir-te una vegada més
que tens tota la raó del món amb aquesta
poesiaqueensenviesaquestXOP,quecada
dia veig que les teves paraules tenen més
sentit, que la gent gran a ulls de la societat
no té el valor que hauria de tindre. Però so-
bretot el que més greu em sap es que no
puguem ser conscients que gairebé tot el
que tenim us ho devem a vosaltres, els nos-
tres padrins, que heu treballat tota la vida,
una infància sense escola, una infància
sense infància, treballant i portant diners a
casa per intentar tirar endavant fruit de la
pobresa que hi havia. Potser serà que la pa-
drina m’ho ha explicat tantes vegades, però
ningú de la nostra generació pot imaginar
que és anar a treballar als 12 o 13 anys, per
sort n’hi ha que en som conscients, i sabem
que el que heu fet i construït vosaltres no
ho farem nosaltres, un país dessolat per
la guerra i desfet econòmicament que el
vau pujar tots vosaltres treballant i suant,
moltes de les cases on vivim i molt del que
gaudim és fruit del vostre esforç, i tot i així,
es permeten pagar-vos una pensioneta ver-
gonyosa per anar tirant… Francisco, que
sàpigues que hi ha molta gent que us apre-
cia,ijopersonalmentvulldonar-voslesgrà-
cies a la vostra generació, som el que som
gràcies a vosaltres, GRÀCIES PADRINS! (i en
especial als meus, que coi!)
I per cert, si s’ha fet dur quedar-se a casa
durant aquest confinament, potser hau-
ríem de pensar en aquells que porten més
de dos anys tancats o a l’exili només per fer
allò que van prometre als que els van votar.

3. 5
N92 ·
4
· N92
Aquesta era la nostra llengua en ple segle II a. C.
Oficialment és considerat com una “carta comercial”. Aqueta afirma-
ció es indecorosa, com a mínim, si estem davant de un tex religiós.
La lectura s’associa amb ploms com el de la Vall d’Uxó: “Kutur bider
ogeta edin”. (Traducció segons D. Bienvenido Mascaray: “El compro-
miso de encontrar innumerables veces...”).
La proposta particular al plom de Monteró és: “Iz Kutur: Ideren Ogeta
Une”. Que qui l’escriu, segons les regles gramaticals a l’ús, buscant la
comprensió o escurçament sil·làbic, escriu:
“IZ KUTUR: IDER OGEN”.
Traducció particular: IZ, del verb auxiliar Izan, (ser, estar, tenir..).
KUTUR, substantiu postverbal, (el compromís), IDER(EN), verb (tro-
bar-se), OGE(TA), en sentit figurat: innumerables. (U)N(E): oportuni-
tat, temps, ocasió.
Monteró. Camarasa
El 1 er. plom ibèric de l'àrea ilergeta va ser trobat any 1982 per un
aficionat, amb un detector de metalls, buscant material de la Guerra
Civil.
[ ISKUTUR : ITEROKEM] - [TANERE: INE...] - [... KANE ]
"Tenim el compromís: trobar
innumerables oportunitats.."
El text sembla religiós i possiblement
apareixerà, quan es pugui desplegar, la
formula " IUNSTIR", "El vaso de súplicas
a Tí", segons D. Bienvenido M.: "Es una
petición o súplica a La Madre (Ame,
Amea o Ama). Súplicas que grabadas
en láminas de plomo, enrollan cuida-
dosamente y depositan en el recipiente
o vaso. Una joven engalanada (señal
de respeto a la dignidad de La Madre)
será "dama suplicante" la encargada de
presentar el vaso a la Diosa.
(Y no la "Dama Oferente" como se afir-
ma oficialmente).
Les súpliques son moltes i variades.
Algunes traduccions de D. Bienvenido:
"..que no falle el trigo", "libranos de
las riadas", "liberame de ambiciones y
vanidades", "dame juicio..", etc..
Seguien un alt codi moral, a pesar de
les penúries com la fam, les pestes, les
sequeres...
En contraposició a la crueltat i falta de
moral dels invasors i genocides romans.
En una línea de les inscripcions ibèri-
ques del Cogul, també apareix "Iunstir".
(M. Isabel Panoso, Unterman). Santuari
mil·lenari fins a la primera meitat del
segle I a. C. ("Secundio votum fecit").
Retalls
d’història
per A. Carrera

4. 7
N92 ·
6
· N92
per Lourdes Cardona
Recull de
premsa per Itmar Fabregat
Cartes digitals en restaurants,
a través de pantalles i codis QR
© Ramon Prat i Anna Guillau-
met, del restaurant Farré de
la Noguera.
Ramon Prat i Anna Guillaumet, del restaurant Farré de Vallfogona de
Balaguer, han adaptat la carta del restaurant a un nou format digi-
tal. Pantalles desplegades a les parets del local mostren diapositives
amb imatges dels diferents plats que ofereixen cada dia, mentre que
un codi de matriu de punts (QR) permetrà als diversos clients poder
comprovar quins plats estan disponibles a través dels telèfons mòbils.
Puntaires
Exposició
per Antonieta Gàzquez i
Esther Piqué
Vida
social
Benvolguts vilatans,
Això és un comiat, hem
deixar de fer la SECCIÓ DE
VIDA SOCIAL; relacionada
amb els NEIXAMENTS, CA-
SAMENTS I DEFUNCIONS,
molt a pesar nostre.
Doncs ara degut a la
nova LLEI DE PROTECCIÓ
DE DADES, Llei orgànica
3/2018 de 5 de desembre
de protecció de dades per-
sonals i garantia dels drets
digitals, no ens permeten
continuar amb aquesta
informació.
Donem gràcies a tos els
que en han seguit durant
tots aquests anys, a nosal-
tres i als nostres prede-
cessors, que amb molt
de gust ho hem pogut
publicar.
Vallfogona al dia

5. 9
N92 ·
8
· N92
Dinar
contra el
càncer
La Ràpita,
13 d’octubre de
2020
Assemblea
Local de la
AECC de la
Ràpita
per Assemblea la Ràpita
Des de l’Assemblea Local
de la AECC de la Ràpita
s’agraeix a tothom la col·la-
boració i comuniquem que
el total recaptat ha estat
3.265 €.
Gegants
de la
Ràpita
Ermengol IV
i Adelaida de
Forcalquier
L’any 1090 els comtes d’Urgell Er-
mengol IV (1056-1092) i Adelaida
de Forcalquier (també anomena-
da Alix de Provença) (? - 1129)
efectuaren la donació del caste-
ll de la Ràpita a uns nobles just
després de ser conquerit.És en
aquest moment quan apareix per
primera vegada el topònim del
poble de La Ràpita, i per aquest
motiu es posen aquests noms a
les primeres figures del seguici
popular del poble.
Ermengol IV i Adelaida de For-
calquier foren batejats durant la
Festa Major de la Ràpita al juliol
de 2019.

6. 11
N92 ·
10
· N92
Sortida a Camarasa
Associació
de Dones
El Roser
per Junta Associació de Dones
L´Associació de Dones el Roser us fa
un recull de les activitats que hem
dut a terme desde la darrera revista
el Xop fins ara.
4-8-19 Revetlla d´estiu. Espec-
tacle de màgia amb l´Oriol Lorenzo.
Repartiment d´entrepans i begu-
des i tot seguit ball amb el “Duet
Acordies”.
20-10-19 Sortida a Camara-
sa.
Visita guiada al centre Espais Ori-
gens i a la Central Hidroelèctrica.
14-11-19 Conferència
“La química que ens envolta”. A
càrrec d´Andreu Solans”
14-12-19 Xocolatada i bingo.
On l´Associació col.labora amb
aportació econòmica amb la Mara-
tó.
08-02-20 Sopar festa de les
Àguedes
20-02-20 Conferència
“Prevenció d´estafes i robatoris a
càrrec dels Mossos d´esquadra.
Destaquem el gran èxit del llibre
“Recull de receptes”que vam
presentar al mes de desembre ob-
sequiant a totes les sòcies un llibre
de regal, on a hores d´ara podem
dir que la resta que vàrem editar
els tenim venuts.
Gràcies a tots/es les que vau col·la-
borar aportant les vostres receptes,
sense vosaltres no hagués estat
possible aquest projecte.
Sóc
Cugula
Conferència a càrrec d’Andreu Solans
Xocolatada i bingo
Sopar festa de les Àguedes Conferència a càrrec dels Mossos
Llibre “Recull de receptes”

7. 13
N92 ·
12
· N92
Escola
La Ràpita
per Claustre Escola La Ràpita
Aquest matí a les nou, quan hem entrat a l’escola hem donat la benvin-
guda a quatre degans del país Basc i a professors de la UdL. Nosaltres,
havíem decidit celebrar un col·loqui sobre les pràctiques del Dual.
En l’activitat han col·laborat els quatre degans, els acompanyants, els
mestres de la facultat, els aprenents, els mestres de la Ràpita i també
els seus alumnes de cicle mitjà i superior. El públic estava format de
nens i nenes que han participat activament en el col·loqui.
Durant el col·loqui s’ha parlat de les pràctiques de Dual, les pràctiques
al país Basc, de la ZER, de l’escola rural i finalment de la creació i futur
d’aquesta modalitat de pràctiques a Catalunya i, potser, al País Basc.
La Universitat ens visita
UdL i universitats del país basc a casa nostra
https://www.balaguer.tv/representants-de-les-facultats-dedeuca-
cio-del-pais-basc-visiten-la-noguera/
Estàvem una mica nerviosos, in-
quiets, emocionats, però, tot i això,
ens n’hem sortit prou bé. Havíem tre-
ballat molt per aconseguir-ho. Hem
après paraules noves en castellà, en
Basc i ara ja sabem parlar més en pú-
blic. Al final la il·lusió ha tancat un
bon col·loqui.
Estem molt contents perquè el Quim
ha vingut de Menàrguens per parti-
cipar-hi i el Guifré i l’Alejandro han
conduït l’activitat d’una manera ge-
nial. La tv de Balaguer també va venir
a gravar –nos. En resum, tot ha sortit
molt bé i estem motivats i preparats
per seguir millorant les pràctiques de
Dual entre tots.
L’ús de la impressora 3D ens faci-
lita treballar continguts com els
cossos geomètrics o la longitud.
Però a més, ens permet potenciar
la creativitat, i cercar solucions a
petites necessitats diàries. En la
imatge, alumnes observant com
la impressora fa realitat un disseny
que ells han creat.
Al nostre centre, els alumnes pre-
paren projectes personals durant
diversos mesos. Posteriorment, els
exposen als companys, mestres i
famílies. Els equips de projecció in-
teractius ens faciliten la comparti-
ció dels materials, i poder fer unes
presentacions acurades i atracti-
ves.
També ens permeten interactuar
en equip, treballar cooperativa-
ment, i construir coneixements
plegats.
La tecnologia tàctil ens permet la
recerca d’informació, i per tant
la preparació dels projectes de
l’alumnat de tots els nivells.
A més, ens facilita l’ús de la foto-
grafia i l’enregistrament de vídeo,
i el treball didàctic de totes les
àrees.
La robòtica educativa ens facilita el
treball de la lògica formal, la reso-
lució de problemes, la construcció i
millora dels prototips, i el treball en
equip. I a més, ens encanta! En la
imatge, alumnes programant un ro-
bot Lego EV3.
Alumnes de P4 a l’aula amb les Bee-
Bot: programen un robot coopera-
tivament mentre juguen, però a la
vegada treballen el càlcul mental i la
numeració.
Els alumnes de Cicle inicial descobre-
ixen el funcionament d’un robot Zowi
mentre intenten assolir els reptes
que se’ls plantegen. Que serà capaç
de fer? Hi entren en joc el raonament
lògic, la psicomotricitat, la coopera-
ció, la comunicació, la creativitat...
Escola
Salvador
Espriu
per Escola Salvador Espriu
Els infants d’avui viuen i
creixen, des de ben petits, es-
tant en contacte amb la tec-
nologia: juguen amb mòbils,
amb tablets, els videojocs,
etc. Un dels grans objectius
de l’educació és preparar
l’alumnat per al futur, i la
tecnologia n’és un dels seus
motors fonamentals.
A finals del curs passat, la
nostra escola -conjuntament
amb altres 5 centres de la
província va ser seleccionada
com a centre pilot en l’impuls
de la transformació digital
dels centres educatius. Com
a resultat, se’ns va assignar
una dotació important de
recursos tecnològics per a
transformar les metodolo-
gies i entorns d’aprenentat-
ge convencionals i millorar
l’aprenentatge dels alumnes
en competència digital.
Tot el professorat contri-
bueix, utilitzant de diferents
maneres aquesta tecnologia,
ja sigui per cercar informació,
per estructurar contingut o
com a via de comunicació
amb les famílies; a que els
alumnes des de P3 fins a sisè
siguin competents i resolu-
tius en l’ús de les tecnologies.
L’ús de les
tecnologies de
l’aprenentatge a
l’Escola Salvador
Espriu

8. 15
N92 ·
14
· N92
Trobada de
beibis i
preminis a
Vallfogona
Diumenge
2 de febrer de 2020
CE
Ponent
per CE Ponent
Premi a
David Segarra
Solsona
pels 30 anys,
jugant a
Vallfogona
La Fundació del Bàsquet Català guardona aquells jugadors i jugadores
que han estat al seu club 20 anys o més i que han jugat o encara juguen
al sènior del seu mateix club, demostrant una fidelitat i lleialtat al seu
club i als seus colors. Jugadors i jugadores que per la seva trajectòria
representen els valors i l’essència d’un club.
Per celebrar com cal el Dia de la
Dona, el passat dia 11 de març
l’ANC va organitzar, juntament
amb Òmnium Cultural, una taula
rodona a la sala d’actes de l’Ajun-
tament de Vallfogona de Bala-
guer.
Aquest any vam triar la cultura
com a punt de connexió, ente-
nent que la cultura és un element
important que porta els pobles
cap a la llibertat. Ens va semblar
adient lligar-ho amb la tasca de
les nostres regidores de cultura
que han ocupat el càrrec els da-
rrers anys al nostre Ajuntament.
Com sempre va ser un acte molt
participatiu, on vam poder escol-
tar amb gran interès a les ante-
riors regidores Josefina Moreno
i Montse Montoliu, i a l’actual
regidora Cristina Rúbies. Des
d’aquí els hi volem agrair la seva
col·laboració i sempre excel·lent
disposició.
Igualment ho volem fer, de manera
especial, amb la també anterior re-
gidora Meritxell Serret, actualment
delegada del Govern davant la Unió
Europea, que va participar a l’acte en
directe des de Brussel·les, tot recor-
dant els seus primers passos dins la
política institucional al nostre Ajun-
tament.
Al llarg d’aquesta taula rodona, vam
intentar fer un repàs al conjunt de la
feina feta des de la Regidoria de Cul-
tura durant aquests darrers anys, re-
cordant les principals activitats realit-
zades, anècdotes, celebracions,...
Com a cloenda de l’acte, la Directora
del Centre de Recursos de la Nogue-
ra, Mercè Plens, ens va presentar un
seguit de jocs, contes i llibres per una
educació no sexista. Des d’aquí li fem
constar també el nostre agraïment.
Moltes gràcies a les qui vau poder as-
sistir i, en qualsevol cas, us esperem
a la propera ocasió!
ANC
Vallfogona
per ANC Vallfogona

9. 17
N92 ·
16
· N92
La Diada de les Casilles va
ser molt emocionant, la
plantada d’arbres, allibera-
ment d’ocells, esmorzar de
germanor al costat d’una ca-
silla i la visita a les caves del
Castell del Remei amb tast
de vi inclòs.
La història de les casilles
contada pels pares és que,
desprès de la guerra per
gaudir d’aquesta vivenda
(La Casilla era això) acon-
sellaven als treballadors de
casar-se, quasi era una obli-
gació que venia de la Direc-
ció de la Casa Canal, seu a
Mollerussa, on actualment
hi ha el museu.
Canal
Viu
per Canal Viu
Diada
de les
Casilles
Suposo que per la canalla que va viure aque-
lla experiència a les casilles va ser una vida
plena de llibertat i de contacte directe amb
la natura tanmateix cal pensar que pels pares
no ho devia ser tant, eren temps durs. La vida
per ells era difícil, sense llum, ni aigua corrent
i uns hiverns molt freds.
Els desplaçaments per proveïr la família del
més necessari era feixuc, tot era lluny, l’escola
també, i els desplaçaments es feien a peu o
amb bicicleta.
Però tot i així hi amb bons records amb les xe-
rrades amb el pare es feien més vius i encara
hi són presents.
Ara parlan-ne amb els germans hem consta-
tat que va ser un temps feliç per tota la famí-
lia haver gaudit d’una Casilla.
Tot i ser temps de postguerra no ens va man-
car mai res.
Família Simó Solsona

10. 19
N92 ·
18
· N92
El poble
en imatges
a Vallfogona
a La Ràpita
Els Reis de l’Orient
Festa Major
Sant Miquel Gegants
Festa Holly i escuma
Guanyadors torneig de pòquer
Sopar gastronòmic
Focs artificials
Inflables

11. per Lourdes Cardona
Especial
Covid-19
Coronavirus:
altesdosisd’incertesai
solidaritat
Incertesa i solidaritat. Són
dos dels ingredients de
la crisi del coronavirus al
municipi de Vallfogona
que es repeteixen arreu,
a cada poble i ciutat, si-
guin petits o grans. Són
la cara i la creu de la ma-
teixa moneda si bé la pit-
jor part d’aquesta pandè-
mia mai vista per moltes
generacions són la gran
quantitat de persones
que no l’han pogut supe-
rar. Només a Lleida hi ha
confirmats més de tres
mil casos de la malaltia i
vora dos-cents quaranta
morts (són dades de l’11
de juny). Hi ha famílies
que han hagut de con-
viure frec a frec amb la
Covid-19 (cinc al nostre
municipi segons dades
de l’Agència de Qualitat
i Avaluació Sanitàries),
algunes fins a l’extrem
de perdre una persona
estimada; però tota la
província n’ha patit les
conseqüències. El 13 de
març, el coronavirus atu-
rava en sec el món, fre-
naria les nostres vides.
Com ho hem viscut a Va-
llfogona? N’hem parlat
amb l’alcalde, Xavier Cas-
tellana, i amb un parell de
veïns que es van posar al
servei dels altres, l’Albert
Palau i la Montse Farré.
explicaXavierCastellana,quedenuncia
que molts consistoris del nostre entorn
s’han sentit desemparats perquè recla-
maven una informació que no arriba-
va. “Trucàvem al Departament de Sa-
lut i no obteníem resposta a les nostres
demandes”, sosté. “Reclamàvem
saber si teníem casos de coro-
navirus al poble simplement per
vetllar pel benestar de les perso-
nes implicades i que complissin
el confinament. Res més.”
Però la informació no circulava. D’en-
lloc. Ni a través del govern català ni
estatal. L’alcalde de Vallfogona posa
d’exemple que el dissabte abans
d’entrar a la fase 1 encara no s’havia
publicat el decret corresponent que
estipulava què permetia i en quines
condicions i què no, “i així costa molt
planificar”. Castellana afegeix que la
informació no va començar a ser més
fluïda fins passada una reunió entre
tots els alcaldes de la Noguera. “Des-
prés d’aquesta reunió es va crear
un grup de WhatsApp on hi som
tots els alcaldes de la comarca,
membres de Protecció Civil i els
delegats territorials de la Gene-
ralitat a Lleida per vehicular la
informació”, explica.
Malgrat les dificultats, el consistori no es
va estar de braços plegats i des del primer
moment es va organitzar per desinfectar
els carrers (al principis dos cops per setma-
na i més endavant un cop cada set dies; si
bé cada dies es netegen amb una dissolu-
ció d’aigua i lleixiu aquells espais de major
concurrència de gent com són les voreres
de davant dels establiments comercials o
els dispensaris mèdics), organitzar els torns
del personal municipal, adquirir equips de
protecció (EPI) per a la plantilla de l’Ajun-
tament, precintar els parcs infantils... “Ha
canviat radicalment la nostra manera de
funcionar: hem fet torns a la brigada per
evitar contagis, vam implantar el teletre-
ball...”, detalla l’alcalde, que admet haver
passat “molts nervis” per la incertesa de
la situació i perquè la gent complís el con-
finament. “Cal felicitar els veïns dels
pobles Vallfogona perquè ho han fet
molt bé. El dilluns dia 16 tothom es
va tancar a casa”, explica. Amb tot fa
una crida a no relaxar-se durant el descon-
finament.
Alhora, la primera setmana de confinament
el consistori va moure fitxa per crear una
xarxa de voluntaris per atendre les perso-
nes grans i d’altres col·lectius de risc que ne-
cessitessin ajuda per anar a comprar. “Se’n
va ocupar la regidora de Cultura i Festes i
Joventut, Cristina Rúbies, que també s’ocu-
pa de la relació amb les entitats”, sosté. Així
doncs, una quinzena de joves de Vallfogo-
na, cinc o sis de l’Hostal Nou i tres o quatre
de la Ràpita es van oferir de suport als més
grans i van arribar a fer tres o quatre serveis
al dia, segons la jornada. “Vull agrair la feina
de tots els voluntaris, dels joves, les cosido-
res... La gent sempre respon”, afirma.
Van ser aquests mateixos joves els qui per Sant Jor-
di es van encarregar de repartir 750 roses, una per
cada casa del municipi, per Sant Jordi. “Volíem
fer alguna cosa per aixecar els ànims de
la gent perquè aquells dies tot eren males
notícies”, explica l’alcalde. “Així que vam parlar
amb l’escola per si ens volien ajudar i vam trucar
els escriptors que després van participar en la jor-
nada de Sant Jordi a casa”, afegeix. D’aquesta ma-
nera, amb els contes dels mestres de l’escola, les
intervencions dels escriptors lleidatans i les roses
que els veïns es van trobar a la bústia o penjades
a la porta de casa vam viure un Sant Jordi diferent,
que alhora va servir per donar suport a una em-
presa local (Rapiplant).
Amb la mateixa finalitat, “buscar un somriu-
re i alegrar el dia a dia durant el confina-
ment”, l’Ajuntament va adaptar la Festa Major
del Roser a les circumstàncies. Segons relata Cas-
tellana, “enguany ho teníem tot contractat per la
festa major des del gener i de seguida vam tenir
clar que no la podríem celebrar com cada any i
l’hauríem de reconvertir”. El resultat, tots el re-
cordem, un programa per viure des de casa que la
pluja va esguerrar el diumenge, jornada en la qual
cada llar de Vallfogona va poder gaudir d’un com-
plet vermut gràcies a l’Ajuntament i l’Associació de
Joves, que va repartir els lots preparats per tres fir-
mes locals (Aladia, Xavier Vera i Jordi Berenguer)
casa per casa. Una festa major estranya però en
la qual tampoc no hi va faltar el Xop, que un parell
de veïns del poble plantaven la nit de dissabte a
diumenge (i encara continua dret malgrat les tem-
pestes d’aquesta primavera).
De moment, la crisi del coronavirus ha obligat el
consistori a fer una despesa que no preveia de
6.000 euros, atès que, per exemple, l’Ajuntament
ha adquirit 1.200 mascaretes quirúrgiques, 500
mascaretes FPP3 (requisades per no sabem qui,
segons l’alcalde), 500 mascaretes FPP2, entre al-
tres, per repartir entre els veïns (repartiment que
es va dur a terme el passat 6 de juny), així com 50
impermeables per cedir al CAP.
Pel que fa a l’economia local, Castellana explica
que “com que el sector primari hi té un pes impor-
tant, de moment s’ha vist poc afectada” però tem
pel que pugui passar després de la crisi sanitària.
“La primera notícia que alguna
de grossa teníem a tocar la vam
tenir a través de l’escola, en veu-
re que es restringien algunes ac-
tivitats primer i que es tancaven
els centres després”, hicular la
informació”,
UnSantJordidiferent

12. L’Albert Palau no va ser l’únic veí que es va
posar al servei de la resta. També ho va fer la
Montse Farré i amb ella, totes les cosidores
que durant dies van confeccionar mascaretes.
“La idea va sorgir d’un grup de WhatsA-
pp de gent de Lleida que es deia Cosim
per tothom, en el qual es demanava que
cada poble creés la seva pròpia xarxa
de cosidores”, explica la Montse. Així que
abans que res, va contactar amb unes quantes
dones “que sabia que cosien” per demanar-los
si voldrien col·laborar amb la iniciativa.
“Així va començar el boca-orella que va aple-
gar fins a 24 voluntàries per fabricar mascare-
tes casolanes”, relata. Al grup la feina es repar-
tia: “Unes tallaven la roba, altres planxaven els
plecs i altres les cosien i una persona s’encarre-
gava de dur el material de les unes a les altres.”
Segons detalla la Montse, el teixit per fer les
mascaretes va sortir de les pròpies voluntàries
que van donar una nova vida a llençols de
cotó; mentre que la goma i la beta per fer-ne
les tires provenia de donacions de comerços
que, com l’Associació de Dones el Roser, es van
oferir a col·laborar amb la iniciativa.
L’engranatge que va muntar aquest grup de 24
dones empès per la Montse funcionava a la
perfecció. Tant és així que en qüestió de molt
poques setmanes van confeccionar, pel cap-
baix, unes 700 mascaretes que es van cedir al
grup Cosim per tothom (l’alcalde en persona
els les va lliurar), 100 més per a una residència
de Balaguer i 200 més per iniciativa de la sec-
ció local de l’ANC, amb la venda de les quals
es van aconseguir recaptar 346 euros per a la
recerca i el tractament de la Covid-19 als hos-
pitals catalans.
La Montse i l’Albert són només un exemple de
la solidaritat que ha omplert el nostre i tants
altres pobles catalans durant la crisi sanitària
més important del darrer segle. Mesos durs,
sobretot per als malalts i les seves famílies, així
com per als professionals sanitaris (metges,
infermeres, zeladors, treballadores de la nete-
ja...) que tant han treballat per tenir-ne cura,
que ho han donat tot per preservar la nostra
salut.
L’hora del vermut dels diumenges de confinament
era un dels moments més esperats, sinó el que
més, de la setmana per als vallfogonins gràcies a
la iniciativa d’Albert Palau, que des del diumenge
22 de març cada diumenge (si el temps no feia la
guitza) sortia al balcó de casa seva i interpretava
les cançons que els veïns del poble i de més enllà li
havien demanat per WhatsApp durant la setmana.
Les cantades-vermut que organitzava van esdeve-
nir “un parèntesi especial per a molta gent. En són
una mostra la quantitat de fotos que la gent com-
partia per l’Instagram del Jovent de Vallfogona, que
animava a tothom a penjar fotos del seu vermut”,
explica.
Com és que l’Albert va decidir posar-se a cantar els
diumenges per amenitzar el vermut? “La música
és una eina que a mi i a la meva família ens
ajudava a passar el confinament. Alesho-
res vam pensar: “I si compartim la música
amb els nostres veïns”?. I així va ser com el 22
de març l’Albert va instal·lar el seu equip de so al
balcó (un espai infrautilitzat fins aleshores, com ell
mateix admet), que es va convertir en un escena-
ri en deu ocasions. “El primer dia va ser tota
una aventura, amb tota la casa plena de fils
i altaveus per fer arribar el so al màxim de
gent possible. Per això també vam obrir un
canal a internet perquè tothom ho pogués
seguir”, relata.
Cantada-vermut,
elparèntesiespecial
delsdiumenges
Manspercosir
mascaretespertothom
La iniciativa va ser molt més que ben
rebuda pel veïnat de Vallfogona. Tant
és així que, en col·laboració amb l’al-
calde, van idear un sistema per fer
arribar el so a gairebé cada llar. “Pas-
sava per fer ús de la megafonia mu-
nicipal, fet que era possible gràcies
a la proximitat de casa meva amb
l’Ajuntament”, detalla Palau i afegeix
“però ens faltava un fil prou llarg, que
ens va facilitar Jaume Monesma. Des
de llavors cada cantada se sentia per
la megafonia del poble, l’equip de so
de casa i pel canal de Twitch”, que se-
guia gent d’arreu de Catalunya.
“Per a mi les cantades han es-
tat un grapat d’experiències
enriquidores que han fet xar-
xa i han acompanyat la gent
durant un temps especialment
complex”, explica aquest músic
local que recalca que “a Artu-
ro Gaya (cantautor, periodista i
professor de cant popular tor-
tosí) sempre li he sentit dir que
un lloc on es canta s’hi pot anar
a viure. Doncs potser és que
el que ha passat aquests dies,
hem fet que el nostre poble fos
un lloc més agradable on viu-
re”.

13. Confinament
en imatges

14. 27
N92 ·
26
· N92
Festa de Sant Antoni
Coronavirus. Aquest ha es-
tat l’inesperat protagonista
d’aquesta temporada. Una
temporada que sempre re-
cordarem.
Mentre el virus ens va
deixar, vam poder gaudir
de victòries i lamentar-nos
i patir derrotes amargues,
en definitiva, vam poder
gaudir de l’escènica del fut-
bol.
Ara però, no queda altra
que mirar cap al futur, cap
a la pròxima temporada.
Nous reptes, noves il·lu-
sions.. un futur incert, és
veritat, però no queda altra
que ser optimistes!
Club
Futbol
Vallfogona
per Junta CF Vallfogona
Vallfogona va recuperar el passat 18 de gener la festa
dels tres tombs en honor a Sant Antoni. Hi van participar
unacinquantenadetractors,duescarrosses,unparell de
carruatges i mitja dotzena de cavalls, com també alguns
animals de companyia van passar per davant l’església
per ser beneïts.
Comnopodiaserd’unaaltramanera,elPere
Clarisó seguirà sent el nostre entrenador i,
com a novetat, aquest proper curs serà aju-
da’t pel seu germà, Josep Mª Clarisó.
Respecte als jugadors, renovem al 90% de
la plantilla i estem treballant per incorporar
noves cares que, ben aviat, us anunciarem.
Per últim, només ens queda agrair a totes
aquelles persones, socis, sòcies, empreses,
al nostre ajuntament que, any rere any, ens
fan costat, ajudant-nos a tirar endavant i
seguint fent futbol al nostre poble. A totes
elles, moltes gràcies! Us animem a seguir
fent-nos costat!
Que duri el futbol i
amunt Vallfogona!
per Hel·lena Guillén Llop

15. 29
N92 ·
28
· N92
Tractaments:
- Mesures posturals: posar el nadó “bocate-
rrosa” sobre el nostre braç amb el cap recolzat
sobre la fossa del colze, de tal manera que la
panxeta descansi sobre el teu avantbraç.
- Massatges abdominals, acompanyats de fle-
xió de cames.
-Osteopatia:ambdiversestècniquesosteopà-
tiques podem millorar els còlics del teu nadó:
o Osteopatia Cranial: relaxant el Forat Rasgat
Posterior (FRP), situat al crani entre als óssos
occipital i temporal, orifici pel qual passa el
nervi vago (Xè parell cranial o també anome-
nat nervi pneumogàstric). El FRP pot estar
tens per la pressió cranial que pateix el cap
el nadó al passar pel canal del part, o bé per
una postura mantinguda dins l’úter matern.
Si relaxem aquesta estructura, la innervació
del desè parell cranial cap a les estructures
que innerva (faringe, esòfag, laringe, tràquea,
bronquis,cor,estómacifetge)millora,ajudant
a millorar així el procés digestiu.
El còlic
del
lactant
Salut
per Rosa Abad Badia
Es defineix el CÒLIC DEL
LACTANTcoml’episodide
plor d’inici sobtat, amb
rigidesa de tronc i/o ex-
tremitats (hipertonia), de
predomini a la tarda-nit i
inconsolable,ésadir,que
encara que, s’agafi el nen
enbraçosnoescalma,no
hi ha consol.
A més, ha de complir les
següents característi-
ques:
- Lactant menor de 4 me-
sos.
- Els episodis són, almen-
ys, 3 dies/setmana
- Durant més de 3 hores
al dia.
- Durant almenys 3 set-
manes.
- El seu pes i talla no es
veuran afectats.
Per tant, no tot el plor
és un còlic encara que
gairebé la meitat dels
nens menors de 4 mesos
n’han tingut.
Causes:
Hi ha gran quantitat de
factors associats, però
són molt variables; del
quemésesparlaésd’una
immaduresa intestinal
que presenta el nadó fins
als 4 mesos, que fa que
les digestions siguin més
pesades i generin més
gasos.
Diagnòstic:
No s’acostumen a fer
proves mèdiques, es fa
una valoració clínica de
la simptomatologia per
arribar al diagnòstic.
oOsteopatiaVisceral:relaxantlesestruc-
tures implicades en la digestió, ajudant
així a un millor trànsit intestinal, expulsió
degasos…
- Probiòtics: l’administració de probiòtics
(bacteris beneficiosos per a l’intestí) en
els nadons amb còlics ajuda a millorar
considerablement aquesta simptoma-
tologia. Cal valorar cada cas per decidir
quin és el probiòtic més adequat per al
nounat,elquedependràdediversosfac-
tors:
oLactànciamaterna:elprobiòticelpren-
drà la mare i arribarà al bebè a través de
lalletmaterna.
o Lactància artificial: administrarem el
probiòticalbiberó,amblaprimeratoma
delmatí.
oTipusdepart:tambécaltenirencomp-
te si el nadó ha nascut per un part vagi-
nal o per cesària, ja que un nounat per
cesària té el primer contacte amb els
bacteris de la pell de la mare, que seran
diferents dels bacteris vaginals amb els
quals hauria contactat en un part nor-
mal.
- Alimentació de la mare: seria ideal que
la mare fes una dieta antiinflamatòria,
lliure de gluten, lactosa, sucres i produc-
tesprocessats,iricaenfruitesiverdures;
sobretotenelscasosdelactànciamater-
na.
- Homeopatia: alguns medicaments ho-
meopàticsajudenamillorarelscòlicsdel
lactant, aquests medicaments s’acostu-
men a administrar abans de cada toma.
També cal valorar cada cas individual-
ment per decidir quin és el més adequat
peralseunadó.
La combinació de diverses teràpies,
molts cops, és la clau per eliminar els
còlics del lactant. Segons la meva ex-
periència professional, la combinació
d’osteopatia, probiòtics i alimentació
antiinflamatòria de la mare, si lactància
materna, és la manera més efectiva de
tractaraquestaproblemàtica.
El passat 18 de gener, vam
celebrar l´assemblea de so-
cis del Clubexvall, que com
cada principis d´any venim
fent i en la qual són convi-
dats a assistir-hi els/les so-
cis/es i totes les persones
que estiguin interessades
en saber les noves propos-
tes del Club per l´any en
qüestió.
En l´assemblea, la junta
vam presentar el calenda-
ri d´excursions per l´any
2020.
Però degut a la crisi sani-
tària de la COVID-19, de
moment, només hem po-
gut realitzar la primera ex-
cursió de l´any que va ser
el 26 de gener, a la zona de
Sant Llorenç de Montgai.
Vam pujar a l´ermita del
Castell i al turó de les restes
del castell. Vam seguir una
pista fins al mirador d´Ur-
gell, passant pel refugi de la
Garriga del Cantoné.
El recorregut va ser d´uns 12 km. i un desni-
vell d´uns 415 metres. Sortida senzilla, prop
de casa i amb unes vistes encantadores. Llàs-
tima que les vam poder observar per poc
temps, ja que la nostra “estimada” boira ens
va acompanyar quasi tot el trajecte!
Us animem als qui encara no formeu part del
Club, a venir a alguna excursió, ja sigui com
a nou soci/a o com a “convidat/da” d´algun
soci/a.L´any passat vam incorporar aquesta
nova opció per als qui vulguin probar alguna
sortida amb nosaltres, sense ser soci/a, per 5
euros l´excursió.
Us informarem de la propera sortida, tan
aviat es pugui reemprendre l´activitat.
Moltes gràcies per la vostra comprensió i es-
perem retrobar-nos de nou ben aviat. Salut!
per Clubexvall

16. 31
N92 ·
30
· N92
Poesia
per Francisco Alías
Relats
per Neus Gili Masagué ©
®
Immensitat
Ten mucho cuidado
Salparé del port amb la marea baixa,
i al puny hi duré records de la sorra blanca,
i la sal que he plorat la deixaré a la platja
en castells d’arena, també de sorra blanca...
Esperaré que arribi el bon oratge
i que la calma balandregi la meva barca.
Romandré aquí, fins que el batec m’abraci
i la pau em sigui rítmic bransoleig d’ones.
I m’afonaré,
i marxaré,
tan aviat pugui,
tan aviat despunti,
tan aviat guiï
la llum de l’alba...
I m’endinsaré,
i me n’aniré...!
Recordaré, en mig de res amb vaivé bressolat,
l’últim ball que la mar em sabrà dansar,
passes, que dins la profunditat de les aigües,
t’hauré de saber oblidar.
Adormiré el dolor amb l’amor,
i serà l’escuma qui l’acotxarà.
I serà de blaus que t’estimo, límpidament.
I seràs rialla a l’horitzó, eternament.
Somriure que, en pensar-te, serà, amorosament.
Qui sap si el plor serà de buidor, tristament,
qui sap si seràs, sols perdó, desconsoladament.
I m’afonaré,
i marxaré,
tan aviat pugui,
tan aviat despunti,
tan aviat guiï
la llum de l’alba...
I m’endinsaré,
i me n’aniré...!
Enganyaré les gavines
quan vinguin a veure’m.
Els hi mostraré l’anell d’argent,
que encara guardo...
I volaré, sense ales, imaginant-te,
i volaré sense tu, amb el vent.
Cantaré en nits enyorades de lluna amagada,
peces isolades d’història passada.
No recitaré poemes d’estrofes trencades,
ni versos salobres...
Les mans tinc closes al cor,
i l’esguard a l’infinit, un finit que no vol morir...
encara no.
Ten mucho cuidado
si llegas a viejo
que te dan de lado.
Te miran de reojo
como a un ser extraño
qué pena, que daño.
Un día llegará
y no se dan cuenta
que estarán igual.
Algunos vecinos
vuelven la cabeza
para no hablar contigo.
Algunos de familia
también hacen igual
pueden molestar.
Ahora me doy cuenta
de lo que es la vida
es pura mentira.
Llegas a una edad
que lo necesitas
comprensión y caricias.
Trátalos mejor
de los pobres viejos
tened compasión.
Cuando era joven
tenía más valor
que cosas señor.
Ya nadie me habla
soy un monigote
creen que soy un fantasma.
Piensan que estoy loco
te dicen mentiras
aunque sean piadosas.
Y tú te lo creías
como una idiota
qué pena que cosas.
Lo vuelvo a decir
un día muy lejano
estarás así.
A mí me da pena
de que los tratéis
de cualquier manera.
Hay gente especial
con mucha cultura
y los tratan igual.
Dios le mande suerte
a los pobres viejos
que nadie les entiende.
Cuando yo era niño
a los viejos se trataban
con mucho cariño.
Se les daba el rincón
que se calentaran
siempre se mimaban.
A mi abuela maría
siempre se le daba
lo mejor que había.
No le faltó nada
los días que vivió
doy gracias a dios.
Solo nos queda a los viejos
que aplicar este refrán
ese refrán tan certero
por mis días pasarás.
Si no fuera por la paga
que sería de los viejos
moriríamos de gana.

17. 33
N92 ·
32
· N92
Per a 4 persones:
4 lloms de bacallà dessalats
Oli d’oliva
Alls
Caiena
Carxofes
Calamars de potera
Cloïsses
Pol·len
Xantana
Opcional:
Mostassa verda
Salicòrnia fresca
Brots
Ingredients: Elaboracions: Emplatat:
Elracódel’enòleg
perEnricMillàNovau
Innovació
als fogons
Bacallà amb
pil pil suau de pol·len,
calamarsets i cloïsses
El bacallà es un dels ingredients
típics de les terres d’interior, el nos-
tre receptari compta amb infinitat
de receptes d’aquests producte, al
ser la salaó el sistema de conserva-
ció va ser un dels peixos amb mes
èxit al nostre receptari tradicional
de la cuina catalana, avui farem
una recepta que es molt senzilla,
però amb un resultat extraordinari,
encara que es típic del país basc, si
estem parlant del pil pil, una salsa
lligada que originalment porta mol-
ta feina i veurem com en un mo-
ment la tindrem feta, l’important
es tenir una bona penca de bacallà,
dessalada artesanalment, no ens
servirà bacallans congelats ja que
el glacejat que apliquen a l’indus-
tria el converteixen en un producte
carregat d’aigua i sense sabor.
En un casso alt ficarem els lloms de bacallà coberts
amb oli d’oliva, 1 caiena i dos grans d’all, o portarem a
foc molt suau a confitar, hem de tenir en compte que
l’ideal seria confitar-ho a 68º de temperatura, quan
veiemqueelbacallàcomençaatreurebombollesapa-
garem el foc i amb la calor residual s’acabarà de coure.
Netejarem les carxofes i les saltejarem en una paella
junt als talls de calamarsets, quan les tinguem casi en-
rossides afegim les cloïsses fresques fins que s’obrin,
rectifiquem de sal i pebre blanc.
Agafarem una part de l’oli de confitar el bacallà, junt a
la caiena i un gra d’all, tot en un pot de fer maionesa
i o triturarem amb el turmix, per lligar-ho afegim una
culleradadecafèdepolsdegomaXantanaijatindrem
el pil pil lligat.
Ficar el llom de bacallà al
centre del plat, afegir una
mica de pil pil “rectifi-
quem de sal si es necessa-
ri” damunt aquesta salsa
unesllavorsdepol·len,per
acompanyament els salte-
jat de calamarsets amb les
cloïsses i les carxofes.
Opcionalment unes pun-
tes de mostassa verda i
uns brots d’herbes per re-
frescar.
Salut, creativitat i bons ali-
ments.
En aquests numero del Xop, ens endinsarem amb la
D.O Conca de Barbera.
El primer que diria que es un D.O molt pròxima al nos-
tre territori, la qual cosa fa que en una escapada po-
dem anar descobrint els seus 23 cellers a part de gau-
dir de les catedrals del vi, ja que compta amb 6 cellers
modernistes, un paisatge on el patrimoni i la cultura i
son molt presents, com a exemple el monestir de San-
ta Maria de Poblet es per tots coneguts, però anem a
descobrir els seus cellers el que implica la varietat reina
d’aquesta D.O, el Trepat.
La Denominació d’Origen Conca de Barberà, empara-
da pel seu Consell Regulador, està situada al nord de la
província de Tarragona. La plana vertebrada pels rius
Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes
que l’envolten, especialment la serra de Prades. L’alti-
tud mitjana és de 500 m i el sòl és bàsicament calcari.
La DO compta actualment amb 3.800 ha de vinya i una
producció mitjana de 150.000 hl de vi. Cal destacar que
molts dels seus cellers son ecològics i on destaquen
alguns d’ells pels seus vins naturals, particularment la
Eva del celler Vega Aixalà, captivà amb els seus vins na-
turals forà de les nostres fronteres un petit celler dirigit
per aquesta jove enòloga fa que sigui difícil aconseguir
els seus vins ja que els nord-americans, els asiàtics i so-
bretot els del nord d’Europa els hi treuen de les mans,
unaltrecellerquevalmoltlapenavisitareseldelJosep
RamondelcellerEscoda-Sanahuja“encaraqueaquests
no pertany a la D.O“ ubicat a la població de Prenafeta
es un dels grans gurus del vi natural.
Com he dit el trepat serià la varietat reina de la D.O,
però això no vol dir que nomes ens trobarem vins ne-
gres lleugers i afruitats amb bona acidesa i graduació
alcohòlica mitjana, típics de la varietat trepat, son per
a mi les varietats de raïm blanc com la Xenin, el sumo-
ll, el moscatell o la garnatxa blanca, que fan d’aquesta
D.O que tingui uns vins blancs i caves extraordina-
ris degut a la seva climatologia on els vents humits i
son present a les vesprades aconsegueixen crear uns
blancs frescos i lleugers.
Parlarem de dos d’aquests que particularment reco-
manaria, amb cava el celler Carles Andreu de Pira on
el seu cava reserva barrica brut nature elaborat amb
macabeu, parellada i chardonnay ens dona un color
or palla, molt afruitat amb una fusió subtil entre el vi
i la barrica. En boca és suau, amb bona estructura, re-
tronasal de fusta, fresc i persistent.
En blanc El Emma Brutal 2019 del celler Vega Aixalà,
un vi natural 100% Roussane, una varietat per molts
potser desconeguda, amb una producció limitada de
840 ampolles i 14º fan d’aquests vi un plaer impres-
sionant, premsat directe i envellit en àmfora de fang 3
mesos. No té additius, ni està filtrat. Per això no te un
color clar, en nas es poma al forn i en boca equilibrat
amb unes notes amargues al final, extraordinari a ni-
vell personal.
Una D.O que val la pena visitar, per endinsar-nos en
els seus paisatges com la serra de Prades.
Salut.

18. 35
N92 ·
34
· N92
Síndria
És interessant saber unes nocions bàsi-
ques dels productes que tenim al nostre
abast emprats per l’elaboració dels
nostres àpats, tant de diari com de festa,
per a dolç i també per a salat.
Cultiu
Com
escollir-la
Propietats
Varietats
La síndria amb d’altres noms com: síndia, meló d’aigua, meló d’Al-
ger, meló de moro, meló roig o albudeca, prové d’una planta amb
flor, la sindriera, te forma pepinoide o esfèrica, amb pela gruixuda
que pots ser de color verd, grog o blanca, amb la carn de color ver-
mell quan és madura. Les llavors són negres o de color marró fosc,
encara que recentment s’han creat varietats sense llavors. És una
planta enfiladissa o que s’estén per terra.
Es creu que la síndria es va originar al sud d’Àfrica on encara se’n
troben formes silvestres i n’hi ha tipus dolços i amargants que ex-
pressen la diversitat genètica de l’espècie.
La síndria pot ser cultivada tant en terres
de secà (les plantes es disposen més es-
paiades i el rendiment és molt menor en-
cara que els fruits acostumen a ser més
dolços) con de regadiu.
Pot ser sembrada directament o fent un
planter però s’ha de plantar sempre amb
el pa de terra íntegre, ja que les seves
arrels són molt delicades i no resistirien
un trasplantament directe.
Les síndries necessiten un període de cul-
tiu més perllongat que la majoria de les
altres plantes de l’hort i els cal normal-
ment uns 85 dies de creixement per arri-
bar a madurar Per detectar que el fruit
ja és madur tradicionalment es diu que
aquest ha de ser pesant, al contrari que el
que passa en el meló.
És la cucurbitàcia més exigent en calor i
en aigua. Les seves llavors no germinen
fins als 16 graus. Necessita un adobat or-
gànic molt intens. Normalment es conrea
en regadiu. És sensible a diversos fongs
del sòl i a determinats tipus de virus.
Hi ha més de 1.200 varietats de síndria que oscil·len entre un pes
de 400 grams a més de 80 quilos.
Les varietats més conreades són la Sugar Beautyi la Klondike
i altres varietats més tradicionals com la Catalana.
Des de fa uns anys es conreen molt les que no tenen llavors, en
realitat aquestes queden avortades, en estat molt rudimentari.
La varietat Carolina Cross té el rècord de pes d’una síndria,
119 kg.
La varietat Yellow Crimson té la carn de color groc i es diu que és
més dolça i amb més gust de mel que les varietats tradicionals ver-
melles.
La varietat Orangeglo té la polpa de color taronja i el fruit pot pesar
entre 9-14 kg.
Al Japó, van trobar el sistema de fer síndries quadrades en-
capsulant-les dins de caixes de plàstic i de forma natural els fruits
adopten la forma del seu receptacle. Originàriament aquesta for-
ma cúbica facilitava l’emmagatzematge però actualment una sín-
dria quadrada té un preu doble que les oblongues normals.
Història
Te un contingut elevat en aigua que li confereix propietats
hidratants, fins al punt que dos talls de síndria equivalen a un
got d’aigua.
L’aportament calòric és molt baix (30 kcal per cada 100 grams de
fruita) i conté pocs hidrats de carboni i quasi zero greixos.
És rica en Vitamina A, C, B6, manganès potassi.
Te efectes beneficiosos: diürètic, depuratiu, com a protector del li-
copè davant del càncer i els problemes de cor, és una font excel·lent
de l’aminoàcid citrul·lina essencial durant l’etapa de creixe-
ment.
La síndria és una fruita que una vegada collida no continua madu-
rant, per tant, convé triar els exemplars madurs.
Podem rascar la pell amb l’ungla i si ens emportem la capa verda i
apareix la capa blanca vol dir que està al punt.
També es pot agafar amb les mans i prémer-la suaument, si
cruix, està al punt.
Ja el
2000 anys a
C. ja hi ha evidències
del conreu de la síndria a
la vall del Nil, a Egipte,Tam-
bé es menciona la síndria
a la Bíblia com menjada
pels antics israelites en
el seu captiveri a
Egipte.
Al
segle X la
síndria es cultiva-
va a la Xina, la qual
actualment és el
principal produc-
tor mundial.
Cap al segle
XII els musul-
mans introduïren
el seu conreu a
Europa.
Des
del segle XVII
els amerindis dels
Estats Units cultivaven
la síndria a la vall del
Mississipí. Es pensa que
va ser introduït pels
esclaus negres
africans.

19. 37
N92 ·
36
· N92
Arxiu
fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
Pavimentació del
carrer Major de
Vallfogona, 1981
Gaspatxo
desíndria
Melóisíndriaamb
formatgefetaengot
Sorbetdesíndria
Ingredients per a 4 persones:
500cc. de gaspatxo tradicional
500 gr. de polpa de síndria
Llavors de sèsam negre
Ingredients per a 4 persones:
½ meló
¼ de síndria
200 gr. de formatge feta
Unes fulles de menta
1 culleradeta de sèsam negre
1 llimona
Confitura
de síndria
Ingredients:
1Kg.desíndria
600gr.desucre
Potsdevidreesterilitzats
Ingredients:
½ Kg. de síndria neta
150 + 50 gr. de sucre
1 clara d’ou
Traieu la pell verda de la síndria,
utilitzareu per a fer la confitura la
part blanca i una mica de polpa
vermella, fareu les tallades d’uns
dos dits d’ample, les trossejareu
d’uns 3 dits de llarg i els posareu
a la cassola juntament amb el
sucre, quan bulli es deixe a foc lent
perquè es vagi coent poc a poc.
Anar remenant fins que es faci
un almívar espès i la síndria quedi
tova, pot trigar una hora. En els
pots posar la confitura i omplir-los
amb el suc de la seva cocció.
Tancar i donar la volta a el pot fins
que es refredi completament.
Fer amb una cullera o un estri
adient tantes boletes com gotets
anem a servir.
Posar la resta de la síndria trosse-
jada en un recipient, triturar amb
la batedora o similar.
Barrejar-ho bé amb el mig litre de
gaspatxo.
Reservar a la nevera.
Arrebossar les boletes de síndria
amb el sèsam negre,punxar-les
en un escuradents i col·locar-les
sobre del got ple d’aquest gaspa-
txo de síndria.
Treure les llavors del meló i amb
una cullera de boles fer esferes de
mida de mos.
Repetirem el mateix procés amb la
síndria i ho guardarem per separat
Tallar menudes les fulles de menta.
Reservar.
En el got de servir, millor de boca
ampla, posar boles alternes de
meló i síndria, esmollar per sobre
el formatge feta, repartir els tros-
sets de menta, escampar el sèsam
negre i ruixar amb una mica de suc
de llimona.
Poseu en un caso al foc 150 gr. de sucre amb 150 cc. d’aigua, bullir durant uns 5
minuts. Refredar.
Tritureu la síndria i afegiu l’almívar, barregeu i guardeu a la nevera.
Escalfeu 50 gr. de sucre amb 2 cullerades d’aigua fins que es desfaci.
Batre a punt de neu la clara i afegir poc a poc l’almívar calent.
Barrejar-ho amb el puré de la nevera i posar-ho al congelador.
Passada una hora ho tritureu o be ho rasqueu amb una forquilla per que no és faci
una placa de gel, i fem el mateix en l’hora següent.
Deixar 3 hores més al congelador. Repartir en copes.

20. 38
· N92
Per
perdre
el temps
per Oscar Hernando
AJUNTAMENT VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 20 08
Fax 973 43 21 80
ajuntament@vallfogona.net
CONSULTORI MÈDIC VALLFOGONA
ATS PRACTICANT
Major, 1
Tel. 973 43 23 60
CONSULTORI MÈDIC LA RÀPITA
Pl. Santa Margarida, 5
Tel. 973 45 03 02
PROGRAMACIÓ VISITES
Https://ics.gencat.cat
902 111 444
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
Pl. Sant Miquel, 4
Tel. 973 43 22 14
LLAR D’INFANTS LA MAINADA
Escoles, 2
Tel. 973 43 22 75
ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA
Tel. 973 44 36 50
LLAR DE JUBILATS
Pl. Miquel Martí i Pol, s/n
Tel. 973 30 61 38
FARMÀCIA
Tel. 973 43 21 51
SALA DE VETLLA
Pl. Sant Miquel, 11
Tel. 973 43 20 08
PARRÒQUIA
Mn. Jordi Profitos Freixanet
Tel. 973 44 53 42
FUNERÀRIA TORNÉ
Tel. 973 43 22 84 - 606 85 68 18
FUNERÀRIA BORRÀS
Tel. 973 25 80 23 - 973 25 82 61
RÀDIO VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 22 68
SERVEIS ASSITÈNCIA SOCIAL
Tots els dijous de 10.00h a 12.00h
a l’Ajuntament de Vallfogona
Sudoku samurai
Solució
5
8
3
4
8
6
1
2
6
9
8
2
9
5
1
3
4
6
1
7
4
5
2
6
4
8
1
9
1
5
7
3
6
3
9
6
3
2
2
1
5
4
5
1
6
9
3
1
4
8
6
2
1
8
7
3
5
2
1
6
7
8
5
8
6
3
1
2
8
3
7
9
6
7
4
8
1
2
3
2
4
5
7
9
6
4
1
3
5
4
1
8
3
2
2
7
9
4
2
6
8
9
1
3
2
5
3
3
7
8
9
2
1
9
6
2
4
7
2
9
6
3
7
3
1
6
2
8
7
3
9
1
2
6
8
9
4
3
5
8
6
2
3
8
2
6
6
5
1
9
8
3
4
2
7
8
9
3
2
7
4
6
1
5
7
2
4
5
1
6
9
8
3
2
8
9
7
5
1
3
6
4
4
3
5
6
9
2
1
7
8
1
7
6
3
4
8
2
5
9
3
1
7
8
6
9
5
4
2
5
6
2
4
3
7
8
9
1
9
4
8
1
2
5
7
3
6
7
3
1
9
8
6
6
4
5
7
3
2
9
2
8
1
5
4
4
2
3
5
8
7
6
1
9
1
6
5
2
9
3
4
7
8
9
8
7
4
1
6
3
2
5
9
1
7
4
8
6
3
3
5
9
2
4
1
4
8
6
2
5
9
7
1
4
7
6
3
8
2
5
3
2
9
4
1
5
6
7
8
5
8
6
9
7
2
3
1
4
5
2
8
9
6
1
3
7
9
6
3
7
4
1
5
8
2
7
1
8
2
5
3
9
4
6
2
3
4
5
6
7
8
9
1
6
7
5
1
8
9
4
2
3
8
9
1
3
2
4
7
6
5
5
4
7
6
1
8
3
2
9
2
6
1
3
7
9
8
5
4
8
9
3
5
2
4
7
6
1
6
7
8
4
9
2
5
1
3
4
2
9
1
5
3
6
8
7
3
1
5
7
8
6
9
4
2
2
3
1
4
7
5
8
4
5
1
9
6
9
6
7
2
3
8
4
7
1
5
9
2
5
9
6
3
8
7
3
8
2
1
4
6
6
5
2
9
3
8
4
7
1
3
8
4
7
1
5
6
2
9
7
1
9
2
6
4
8
3
5
9
2
6
1
4
3
7
5
8
4
7
8
6
5
9
2
1
3
1
3
5
8
2
7
9
6
4

21. Granja
Fleca
C/
Major,
5
Vallfogona
de
Balaguer
Tels.
973
43
23
12
Granja
Fleca
Coca
i
Teca
www.fusteriajmsegura.es
Carrer
Major,
2
Telèfon
973
432037
VALLFOGONA
DE
BALAGUER
www.calfarre.com