1. V
ALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 2€ - SETEMBRE 2019
Inventari de
patrimoni a
Vallfogona
Creu de terme
Plantada del Xop
ACC Vallfogona
Festa gastronòmica

2. EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Lourdes Cardona,
Associació Lluita Contra el Càncer,
Associació de Dones El Roser, Club
Futbol Vallfogona, CE Ponent, Llar
d’infants La Mainada, Escola Salva-
dor Espriu, Claudi Balasch, Maria
Prat, Esplai de la Gent Gran La Vall,
Coral Vallfogonina, ANC Vallfogona,
Francesc Poblet, Club Excursionista
de Vallfogona, Francisco Alias, Rosa
Abad, Neus Gili, Enric Millà, Dolors
Mateu i Oscar Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ
PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS CO-
MENTARISTES I NO ES FA RESPON-
SABLE DELS CRITERIS EXPOSATS
EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE
SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABI-
LITAT DELS AUTORS I NO NECE-
SARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA
REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
24
27
28
30
31
32
33
34
36
38
39
Editorial
Retalls d’història
Vallfogona al dia
Recull de premsa
L’Hostal Nou i La Codosa
Associació Lluita contra el càncer
Associació de dones El Roser
Club futbol Vallfogona
CE Ponent
Llar d’infants La Mainada
Escola Salvador Espriu
Rubikids
Projecte RIUS
Vallfogonins que...
Esplai de la gent gran La Vall
El poble en imatges
ANC Vallfogona
Salut
Club Excursionista Vallfogona
Poesia
Ponentí correcte - Relats
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
L’ABC de la Cuina
Arxiu fotogràfic
Perperdreeltemps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Editorial
per Hel·lena Guillén Llop
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com
Setembre ja, tornada a la normali-
tat... (Per alguns suposo, ja que per
altres és igual que sigui setembre
que febrer, les cel·les de la presó no
deixen gaudir d’aquestes diferèn-
cies.)
En teoria a l’editorial s’ha de parlar
dels temes actuals, però què hem
de parlar de política? Ja ho sabem
com està “l’asunto”; uns tancats, uns
altres exiliats, els que són fora fan el
que poden i els que encara no ma-
nen no ho saben ni ells el que fan.
S’ha de parlar de la societat? De què
cada dia hi ha més violacions i agres-
sions a dones? Del dilema de Franco
i el seu mausoleu? Un tema sí que
m’interessa, i és la publicació al BOE
dels assassinats a Mauthausen, per
fi una mica de reconeixement, no? I
dic una mica, per què només és una
mínima part de tot el que s’ha de fer.
s’ha de treure molta pols d’aquest
període encara, pols i terra que
enterra cossos a les cunetes. Cossos
que son buscats per moltes famílies,
que van ser assassinats i abandonats
en una fossa, com si no fossin res.
Uns en un mausoleu i altres amun-
tegats al costat de les carreteres.
“Reabrir heridas” en diuen... Clar.
Però bé, parlem de la revista que
total per molt que en parlem
continuaran fent el que voldran.
Dediquem la portada d’aquest
número al patrimoni del nostre
municipi; a tot el conjunt d’ob-
jectes o béns dels quals podem
gaudir. Aquest any s’ha fet un
inventari de tot allò que tenim al
nostre terme, patrimoni natural
com per exemple la Bassa Roja,
patrimoni documental com po-
drien ser les imatges de la FECSA,
patrimoni moble com el monu-
ment al Sifó que tenim ubicat al
passeig Sant Jordi i patrimoni im-
moble, on hi tenim una extensa
llista on hi podem trobar l’estació
del Carrilet, el poblat de la Pedre-
ra, cases i cabanes amb el seu in-
terès històric, una làpida situada
al camí vell de la Sentiu, fites de
terme… Un conjunt d’elements
que ens fan reflexionar sobre què
ens envolta. Molts vallfogonins
dubtaven si realment es podria
trobar una llista extensa de pa-
trimoni a Vallfogona, i el resultat
ha estat sorprenent per molta
gent. Vallfogona no té història
deien...! Doncs més de la que es
creia. Espero que dediqueu una
estoneta a visitar-ho i descobrir
nous indrets del municipi, de ben
segur que us emportareu alguna
sorpresa.
En aquest número també podreu
veure alguna foto de la Festa Ma-
jor o d’altres esdeveniments, no
n’hi ha gaires, ens falta algú que
es vulgui dedicar a fer de “repor-
ter/a fotogràfic de la revista”, o si
no es vol responsabilitat i voleu
enviar alguna fotografia ho podeu
fer a: revistaxop@gmail.com.

3. 5
N91 ·
4
· N91
Retalls
d’història
per Hel·lena Guillén Llop
Ens explica el Joanet de Cal Marxant, molt emocionat, que la pri-
mera senyera que es va posar al XOP era seva. I una de les primeres
senyeres pintades pel poble potser també... tot i que una li va portar
conseqüències amb la Guardia Civil, rondava l’any 1961, i l’altra fa
que encara avui es miri la bandera onejant del Xop amb il·lusió.
Era el maig de 1974, quan encara es feia la plantada de la Festa Ma-
jor davant de Cal Farré, quan a algú, tot mirant el Xop a terra abans
de tirar-lo amunt, se li va il·luminar: - aquí hi podríem posar una ban-
dera! Ràpid el Joanet es va presentar voluntari a portar-la , mentre el
Manolo anava corrents a casa a buscar martells i claus per poder-la
clavar. Volien anar ràpid, no fos cas que els plans canviessin en un no
res. Un amb la bandera, l’altre amb els claus i els martells i l’emoció
de la major part de la població que hi havia en aquell moment, van
aconseguir clavar ben fort la senyera. Cal dir que hi havia gent con-
trària a posar-la, el dictador encara vivia i sabem que a Vallfogona hi
havia habitants de tot tipus de pensaments.
Ens recorda també que en aquella mateixa Festa Major, l’endemà
de posar la senyera a l’arbre, a la plaça Sant Miquel hi havia l’esce-
nari on tocava la cobla i van decidir posar-hi de faldilla una senyera,
malgrat les insistències del cap del Movimiento, que vivia a Vallfogo-
na, per saber qui havia estat que havia posat aquella senyera, ningú
va gosar dir qui havia estat i encara menys treure-la del seu nou
lloc, així és que aquella Festa Major del 1974 dues senyeres vestien
Vallfogona, la del Xop i la de l’escenari de la cobla. S’havia de fer país
com es podia.
Des d’aquell maig de 1974 oneja la senyera al XOP, alguns anys subs-
tituïda per una estelada, però el nostre Xop sempre ha anat vestit de
gala, amb estrella o sense.
La primera senyera
penjada al Xop
EL PRIMER
PARTIT DE
FUTBOL...
EN CATALÀ!
Durant el franquisme el futbol
televisat era en castellà, i si volies
veure un partit ja sabies que to-
cava, en la lengua del imperio. La
ràdio però era diferent, en Puyal ja
havia començat a retransmetre els
partits en català a la ràdio... així és
que un dia, mentre feien el passi
d’un partit al Cine de Vallfogona,
el Joanet va pujar a dalt de la sala
de transmissió i va treure el so de
la televisió, posant als altaveus
la ràdio amb la retransmissió del
Puyal. D’aquesta manera tots els
vallfogonins que eren al cine van
poder veure el partit i escoltar-lo
amb la seva llengua, el català.

4. 7
N91 ·
6
· N91
per Lourdes Cardona
Vallfogona
al dia
Cal recordar que aquest cop
el PP, partit que durant l’úl-
tim mandat tenia un regidor,
no es presentava als comicis.
Una altra de les dades a
destacar de les municipals
del 26M és l’increment de
la participació, atès que al
2015 va ser del 65,38% i en
aquesta ocasió va pujar fins
al 72,8%.
Així doncs, Xavier Castellana
ha estat investit alcalde amb
el suport dels regidors del
seu equip i amb l’abstenció
dels regidors republicans,
que van votar en blanc. Per
tant, el ple de l’Ajuntament
de Vallfogona està format
pels següents regidors: Xa-
vier Castellana (alcalde),
Cristina Rúbies, Gregori Este-
ban, Gemma Peries, Ramon
Borda i Josep M. Pons de
Junts per Vallfogona; i Jaume
Sarret, M. Dolors Tribó i Vi-
cens Trilla d’ERC.
Xavier
Castellana
relleva
MariaSarret
alfrontde
l’Ajuntament
deVallfogona
La llista que
encapçalava
guanya les
municipals en
aconseguir 6 dels
9 regidors del
consistori
Resultats a la Noguera
Valllfogona és un dels municipis de la comar-
ca que canvien d’alcalde si bé en la majoria
de poblacions governarà la mateixa formació
política que els darrers quatre anys (encara
que CiU sigui ara Junts per Catalunya). I és
que en només 3 (Àger, Albesa i la Sentiu de
Sió) dels 30 municipis de la Noguera va guan-
yar les eleccions un partit que fins aleshores
era a l’oposició. Val a dir que en la meitat dels
pobles de la comarca va guanyar les elec-
cions ERC (formació que governarà el Consell
Comarcal) mentre que a la resta va resultar
vencedora JxCAT.
A la nostra comarca hi haurà fins a 11 alcal-
desses i comptem amb el primer alcalde mu-
sulmà de Catalunya a Castelló de Farfanya.
El cap de llista de Junts per Vallfogona, Xavier
Castellana, relleva Maria Sarret (alcaldessa du-
rant els dos darrers mandats) al front de l’Ajun-
tament de Vallfogona en guanyar les eleccions
municipals del passat 26 de maig. Igual que al
2015, la candidatura hereva de l’antiga CiU va
ser la llista més votada en els comicis. En con-
cret, el 26M va aconseguir 574 vots (57,46%)
front els 319 (31,93%) que va aconseguir la
candidatura vinculada a ERC, encapçalada per
Jaume Sarret. Per la seva banda, la llista asso-
ciada al PSC va aconseguir el suport de 67 elec-
tors (insuficients per aconseguir representació
a l’arc consistorial).
Per tant, el ple de l’Ajuntament de Vallfogona
per al mandat 2019-2023 estarà format per 6
regidors de Junts per Vallfogona i 3 d’Esquerra,
ja que la candidatura socialista s’ha quedat fora
del consistori en no sumar prou suports per
aconseguir cap regidor.
Junts per Vallfogona en aquesta ocasió va acon-
seguir un vot més que al 2015 i obté els matei-
xos regidors que tenia en la darrera legislatura.
Per la seva banda, la llista liderada per Jaume
Serret, oncle de la nostra veïna exiliada Meri-
txell Serret, ha aconseguit un regidor més del
que va aconseguir fa 4 anys en passar de 241
a 319 vots.
El bateig del
poliesportiu, un dels
primers actes oficials
del nou alcalde
El nou alcalde de Vallfogona es va estre-
nar en un acte oficial l’endemà mateix
de ser proclamat primer edil. I és que el
16 de juny va tenir lloc un dinar groc per
recaptar fons per la caixa de solidaritat
en el marc del qual es va rebatejar el
poliesportiu del poble amb el nom de
Meritxell Serret en honor de l’exconse-
llera d’Agricultura del govern de Carles
Puigdemont, actualment a l’exili. Els seus
pares i la seva germana petita, visible-
ment emocionats, van ser els encarre-
gats de descobrir el nom del pavelló.
Dos centenars de persones van assistir
a l’acte, que va començar amb un recital
de poemes i va prosseguir amb un dinar
popular que va acabar amb l’actuació
musical de Lo Pau de Ponts.

5. 9
N91 ·
8
· N91
per Lourdes Cardona
Recull de
premsa
per Hel·lena Guillén Llop
L’Hostal Nou
i La Codosa
Creu de terme
Base de la creu de terme de l’Hostal Nou, da-
tada del segle XII, trobada mentre es feien les
obres per ubicar a l’espai la rèplica de la ma-
teixa que es trobava en procés de restauració.

6. 11
N91 ·
10
· N91
L´Associació de dones el Roser us
volem recordar tots els actes que
hem fet des de el 15 de desembre
del 2018 que per finalitzar l´any,
com sempre l´esperada xocolatada
i bingo, on ens trobem al poliespor-
tiu de Vallfogona i passem una molt
bona estona. Us fem un recull de
les activitats:
· 02/02/19: Sopar de les Àguedes.
· 07/03/19: Xerrada-Col·loqui “La
necessitat de seguir lluitant per
la igualtat” a càrrec de Lourdes
Cardona.
· 25/04/19: Taller “Balls i danses
catalanes” Impartit per Albert Palau
i Subirà.
· 15/05/19: Taller “Prevenció en
Salut Bucodental” a càrrec de
Susanna Soler” (Institut Dental La
Noguera”.
I per acabar vàrem assistir amb re-
presentació de la nostra Associació
a la Trobada de dones de la Nogue-
ra a Ivars de Noguera el diumenge
7 d´abril. En primer lloc vam arribar
les associacions a la plaça Major i
benvinguda amb la colla grallera
d´Almenar, visita cultural i turística
pels carrers d´Ivars de Noguera.
Missa Cantada. Tot seguit, visita a
l´exposició de fotos de la vida del
poble i dinar al Pavelló d´Ivars de
Noguera. I per tancar la festa amb
concert amb el grup de música folk,
popular, de gresca, taverna i sobre-
taula KSONRONDA.
Associació
de Dones
El Roser
per Junta Associació de Dones
Taller “Balls i danses catalanes”
Xocolatada
Sopar de les Àguedes
Xerrada a càrrec de Lourdes Cardona Taller a càrrec de Susanna Soler
Trobada de dones de la Noguera a Ivars de Noguera
Des de la Junta volem agrair tots/
es els/les que feu possible que
puguem anar treballant per tirar
endavant l´Associació, i us ani-
mem al fet que ens feu arribar
propostes o idees pels propers
díptics, tot és benvingut...
Bon estiu a tothom!!!!
Prop de 400 persones van
participar el passat diumen-
ge 7 d’abril al primer MATI
SOLIDARI que va organitzar la
nova Junta Local de l’AECC de
Vallfogona de Balaguer, en la
que es van organitzar activi-
tats i xocolatada pels més pe-
tits, i VERMUT SOLIDARI amb
música amb directe a càrrec
del grup VERSIONS ESTELADA,
d’Agramunt i La Incògnita de
Menàrguens.
Amb una recaptació de 1517
euros, un cop més Vallfogona
ha demostrat la seva solida-
ritat envers la Lluita Contra el
Càncer.
La Junta local agraeix a
l’Ajuntament del municipi,
a col·laboradors i a tots els
assistents, haver fet possible
aquest acte solidari.
Matí
solidari
Associació
Lluita
Contra el
Càncer de
Vallfogona
per Junta associació

7. 13
N91 ·
12
· N91
Xerrada àrbrite
Adrià Ugidos, 18
de maig de 2019
a l’Ajuntament de
Vallfogona
Equip Premini Mixt:
samarretes commemoració
Som Campions lliga 2018-19
Els 2 equips
sèniors F del CEP
han arribat a la
fase Final de la
lliga 2018-19
L’equip sènior M,
campió de la 1a
Fase de la Lliga
2018-19
L’equip
premini Mixt,
campió de la
lliga 2018-
19 no havent
perdut cap
partit en tota
la temporada
Equips CEP 2018-
19, publicada al
diari Segre el
dissabte 11 de
maig de 2019
CE
Ponent
per CE Ponent
CFVallfogona
per Toni Piñol
Unatemporadamés,arribemalfinal.Ijaenvan7
desquevaremagafarlesrendesdelclub!
Enguany però, hem perdut la categoria i l’any vi-
nenttornaremajugara3aCatalana.
Han estat dos anys competint i donant la cara
contra els millors equips de lleida, on han passat
pelnostreestadimoltsjugadorsdegranqualitat.
Per la temporada vinent no només seguirem
competint, sino que anirem amb més ganes que
mai.Ambnovesincorporacionstantalajuntacom
al’equip,ionesperemferunagrantemporada!
Esperem veure’us a tots al camp, necessitem tot
el vostre suport. Fer futbol de poble i de qualitat
duranttantsanysésmoltcomplicat.
Usnecessitem!
Viscaelfutbol!
AmuntVallfogona!

8. 15
N91 ·
14
· N91
Llar d’infants
La Mainada i
Esplai de la gent
gran La Vall
Trobadaamblagentgran
Escola
Salvador Espriu
Comtots,aquestha
estatuncursple
d’experiències...
per Escola Salvador Espriu
Colònies a Empúries
A finals de maig els alumnes
de 3r a 6è vam anar de colò-
nies a Empúries. Allà vam fer
diverses activitats. A banda
de jugar molt i molt a la pla-
tja, hem après coses sobre la
sorra i les dunes, moltes curio-
sitats sobre els aiguamolls de
l’Empordà, i fascinants secrets
de l’antiga ciutat d’Empúries.
I com no, les activitats de nit,
que mai falten!
Colònies a Vilanova de
Meià
I els més joves de l’escola, de
P3 a 2n van fer colònies a Vila-
nova de Meià. Pels més petits,
passar una nit fora de casa
amb tota la classe és tota una
experiència!
Activitats participatives
A l’escola fomentem les activitats par-
ticipatives amb diversos col·lectius.
Pensem que és molt important que els
infants siguin conscients que hem de
treballar plegats, així que amb les acti-
vitats com “A mi m’agrada”, “El fil de la
vida” o projectes personals ens perme-
ten estrènyer llaços amb les famílies.
Aquest curs hem arrencat de nou amb
el projecte d’emprenedoria “FER” a 5è,
i com no, les famílies han estat nova-
ment una gran font de coneixements.
Des de curs passat, el projecte PatiEs-
priu és una festa de la participació, on
famílies, AMPA, Ajuntament i escola
han treballat colze a colze per millorar
els espais de joc i aprenentatge.
I es que és tots junts,
que fem escola!
Us recordem que podeu estar al dia
des del nostre web:
escolavallfogona.cat.
Feu-hi un clic!

9. 17
N91 ·
16
· N91
El concepte de discapacitat inte-
l·lectual és un constructe social
que ha experimentat una gran
evolució al llarg de la nostra his-
tòria. Si ens remunten molt temps
enrere, en l’època de les cultures
antigues, la discapacitat s’associava
a càstigs divins i era una condició
que provocava rebuig i aïllament.
Amb el pas dels temps, aquesta
concepció es va anar modificant
paulatinament, fins que al segle
XV, la discapacitat es va secula-
ritzar i van aparèixer les primeres
institucions on les persones amb
discapacitat hi vivien de manera
segregada y estigmatitzada. És
a partir del segle XX, quan es va
començar a percebre la discapaci-
tat des d’un enfoc més assistencial
i les institucions es van convertir
en centres d’educació especial que
es regien d’una visió bàsicament
paternalista. Aquesta perspectiva
va reforçar el concepte de depen-
dència i discriminació social. És a
partir de la segona mitat segle XX,
quan comença una nova manera
d’entendre la discapacitat al néixer
l’enfoc que es coneix com l’atenció
centrada en la persona, el qual té
com a objectiu principal destacar
les habilitats, recursos i competèn-
cies que tenen les persones amb
discapacitat intel·lectual ja des
d’aquesta perspectiva només s’ofe-
reixen els suports necessaris.
Projecte RIUS
Tot i que el concepte de discapa-
citat intel·lectual com hem vist ha
evolucionat molt al llarg dels anys,
cal destacar que actualment, encara
persisteixen costums històrics i
culturals que perpetuen actituds
relacionades amb la sobreprotecció
i el posicionament passiu de les per-
sones amb discapacitat. Es tractaria
de poder integrar a tots els nivells la
idea que la persona amb discapaci-
tat és simplement una persona com
qualsevol altra.
El compromís que tenim amb el can-
vi de mirada cap a les persones amb
discapacitat intel·lectual, s’origina a
partir de la interpretació de la vivèn-
cia de veure com cada dia laborable
de l’any ve la furgo de l’Associació
l’Estel de Balaguer a buscar la Mª
Neus, una veïna de Vallfogona, que
casualment viu al lloc més cèntric
del municipi, on hi ha diferents
negocis concorreguts com la car-
nisseria, el banc, el bar del poble, la
pastisseria, la farmàcia... i que a més
a més, és la via de pas cap a l’escola i
la guarderia.
Us heu preguntat mai si quan la Mª
Neus puja a la furgo té un lloc reser-
vat per un amic?
Què li agrada fer? Si està enamora-
da? Si és feliç? Si té parella? Què fa
durant el dia? Us heu plantejat mai
preguntar-li a ella? De totes aques-
tes inquietuds i preguntes és com
neix fa sis anys el Projecte Rius.
El projecte Rius és una iniciativa
solidària que té com a objectiu
fomentar la inclusió social, la
solidaritat i la convivència amb
la finalitat donar a conèixer i fer
convergir dos realitats que s’han
viscut com mons paral·lels, el
món de les persones amb disca-
pacitat del nostre entorn directe i
la vida comunitària de Vallfogona.
Cada any a l’estiu organitzem
unes jornades de convivència que
es duen a terme a diversos espais
públics del poble. En aquestes
jornades ens acompanyen els
usuaris de la Llar – Residència de
l’Associació l’Estel de Balaguer i
es realitzen una sèrie d’activitats
diverses de tipus artístic, cultural
i esportiu com aquagym, taller de
salsa, DJ, pintar un mural, dinar
popular, una sardana de germa-
nor...
Confiem que aquestes jornades
i altres activitats que us anirem
proposant al llarg de l’any ens
permetin establir una col·labora-
ció comunitària per tal de seguir
avançant en la promoció de la
inclusió social de les persones
amb discapacitat en totes les es-
feres socials. Us convidem a tots
a formar part i prendre acció en
aquest projecte, estem plena-
ment convençuts que en un món
divers com el que vivim tots i hem
de tenir cabuda.
Rubikids
Aquest curs escolar els alumnes de les escoles de
La Ràpita i Vallfogona van rebre la visita de la Mòni-
ca, una jove de la Ràpita que ha iniciat un projecte
que combina les matemàtiques amb la piràmide
Rubik per intentar fer les classes menys avorrides.
Comenta que els infants no només aprenen habi-
litats matemàtiques d’una forma lúdica, sinó que
també “els desperta la curiositat, els fa guanyar
paciència i memòria, desenvolupen la seva creati-
vitat,treballenlasuperació,lavisióespacialitambé
la lògica i el raonament”.
per Hel·lena Guillén Llop per Claudi Balasch i Maria Prat

10. 19
N91 ·
18
· N91
L’Antoni Carrera, membre del Club
Excursionista de Vallfogona i dels
jubilats, ha volgut compartir amb tots
nosaltres la seva experiència pujant la
muntanya més alta d’Àfrica del nord,
el Toubkal (Atles) que té 4167 metres
d’altitud. Aquesta sortida la va fer amb
tres dies, el 31 de maig i 1 i 2 de juny,
acompanyat d’un grup d’amics de Bar-
celona i el seu cunyat de Màlaga.
Un cop reservats els vols, els refugis,
els trasllats, l’assegurança i el guia, ens
comenta que un dilema va ser saber
exactament què s’havia d’endur a la
motxilla; tot el que és imprescindible
sense deixar-se res, era difícil. Però ho
va posar tot dins la bossa i de cap a
l’aventura.
Vallfogonins
que...
Esplai de la gent
gran La Vall
Calçotada
Arribats a l’aeroport de
Marràqueix, van anar cap
a Imlil, ja a l’Atles, a 1750
metres d’altitud, on passen
la primera nit. L’endemà es
posen les botes i a cami-
nar! A uns 4 km de la sorti-
da entren al Parc Nacional,
on sorpren positivament
una escriptura amb berber
(imazighen), emparentada
amb el guanxe, l’íbera i
l’etrusca.
Ja de camí varen tenir un
ensurt en forma de tem-
pesta d’aigua neu amb un
fort descens de la tempe-
ratura, i és on s’adonen de
la importància d’haver fet
bé l’equipatge... Arriben al
refugi de Mouflons (3200
metres) han fet 12 km i
1500 metres de desnivell,
allí hi troben bon menjar
i mantes que els ajuda a
refer el cansament.
L’endemà enganxen a les
3.30/4h de la matinada
amb les llums frontals i
després de fer 5 km amb
1000 de desnivell arriben
al cim, on tot i la fatiga
tenen una immensa alegria
a l’haver-ho aconseguit.
Després dels somriures i
la satisfacció personal de
cadascú del grup, toca la
baixada, un descens verti-
ginós fins a Imlil (18 km),
on els espera un menjar
excel·lent preparat per la
dona del guia.
De ben segur que l’Antoni
recordarà aquests tres dies
d’aventura durant molt de
temps.
Expedició a Toubkal

11. 21
N91 ·
20
· N91
El poble en imatges
Reis Mags d’Orient
Gimnàstica de manteniment
Les més grans també van celebrar santa Àgueda
Coral Vallfogonina
La Coral Vallfogonina està d’aniversari, el dia 15 de juny va celebrar la 20a trobada de corals amb un con-
cert de música tradicional catalana i va comptar amb l’actuació de la Coral Xiroia i la Coral de l’Hospital
Universitari Arnau de Vilanova.

12. 23
N91 ·
22
· N91
Festa del Roser

13. 25
N91 ·
24
· N91
El passat dia 1 d’octubre vam
celebrar el primer aniversari del
referèndum d’autodeterminació
de Catalunya i, allí mateix, imbuïts
per l’emotivitat de l’acte, ens
vam decidir a fer una proposta
al Consistori Municipal: posar el
nom de Meritxell Serret al pavelló
poliesportiu del poble.
La proposta popular va ser ac-
ceptada i al mateix temps es va
anar completant amb altres actes
paral·lels, destacant l’organització
d’un dinar groc solidari en suport
dels exiliats, empresonats i repre-
saliats polítics.
Aquest diumenge dia 16 de juny,
doncs, ens vam trobar al pavelló,
just un any després del concert
que es va celebrar també en
suport de tots ells, sempre fent es-
pecial esment a la filla del nostre
poble, la Consellera Serret.
El primer acte va ser la presenta-
ció del llibre Versos per la Llibertat
a càrrec del seu coordinador Car-
les Sanuy; un volum de poemes
que volien sumar-se a la resta de
col·lectius ciutadans per dema-
nar l’excarceració dels presos,
i el sobreseïment de totes les
causes obertes. Al mateix temps,
els assistents podien gaudir d’un
vermut i visitar les paradetes de
productes artesans locals, i la de
l’ANC de Vallfogona, situades al
costa mateix del pavelló.
ANC
Vallfogona
per ANC Vallfogona
Francesc Poblet
Com sempre, cal destacar que els bene-
ficis de la recaptació del vermut, el dinar
groc i la fila zero que es va organitzar van
a parar a la Caixa de Solidaritat, que els
gestionarà de la millor manera per cobrir
les necessitats de totes les persones
afectades.
L’acte central va ser el descobriment del
nom de Meritxell Serret a l’entrada del
pavelló, un lloc escollit per ser punt de
reunió i de moltes activitats de tota la
gent del poble. L’acte solemne va comp-
tar amb la presència de familiars i amics
de la consellera, així com de nombrosos
alcaldes i alcaldesses de la comarca, com
ara les de Camarasa, Òs de Balaguer,
Vilanova de l’Aguda, Torrelameu i el Paer
de Balaguer. En el seu discurs, l’alcalde de
Vallfogona Sr. Xavier Castellana va voler
“reconèixer la tasca de la nostra veïna”
i ens va exhortar a “seguir treballant pel
país, per la seua llibertat, i a no perdre cap
esperança”. “Estem aquí per retre home-
natge a la Meritxell, a la nostra Meri, que
tant trobem a faltar” va reblar enmig d’un
ambient d’emoció poc continguda.
Finalment els pares de la Consellera, i ara
Delegada del Govern de la Generalitat
davant la Unió Europea, i la seva germa-
na Anaïs, van descobrir el nou nom del
pavelló entre aplaudiments de tots els
presents.

14. 27
N91 ·
26
· N91
Osteoporosi
Salut
per Rosa Abad Badia
Què és?
L’osteoporosi és una malaltia sistè-
mica esquelètica, caracteritzada per
la disminució de la massa òssia i un
deteriorament de la micro arquitec-
tura dels óssos, així es tornen més
porosos, augmenta el nombre i ta-
many de les cavitats que hi ha al seu
interior, llavors són més fràgils, resis-
teixen pitjor els cops i es trenquen
amb major facilitat. Hi ha un dany a
la matriu de l’ós.
Freqüència:
SegonslaSocietatEspanyoladeReu-
matologia (SER), l’osteoporosi afecta
a uns 75 milions de persones a Eu-
ropa, Estats Units i Japó. És més fre-
qüent en dones que en homes.
A Espanya hi ha uns 2 milions de do-
nes amb osteoporosi. De fet, un 25%
de dones postmenopausiques té
osteoporosi, malaltia que ocasiona
25000 fractures anuals.
Es calcula que, aproximadament, 1
de cada 3 dones i 1 da cada 5 ho-
mes més grans de 50 anys, patiran
al menys una fractura osteoporòtica
durant la resta de la seva vida.
Causes:
A l’interior de l’ós, al llarg de la vida, es
produeixen nombrosos canvis meta-
bòlics, alternant fases de destrucció i
formaciód’ós.Aquestesfasesestanre-
gulades per diferents hormones, l’acti-
vitat física, la dieta, els hàbits tòxics i la
vitamina D, entre altres factors.
A partir dels 35 anys hi ha una pèrdua
natural de massa òssia, que serà més
agreujada en persones sedentàries i
amb una dieta poc saludable.
En el cas de les dones, hi ha més os-
teoporosi perquè la massa óssia és
menys densa que la dels homes i per
què, amb la menopausa, s’accelera la
pèrdua d’ós (osteoporosi postmeno-
pausica).
Altres causes:
- Alcoholisme
- Fàrmacs: glucocorticoides, tracta-
ments hormonals utilitzats pel càncer
de mama i de pròstata…
- malalties inflamatòries reumàtiques,
endocrines, hepàtiques, insuficiència
renal, entre altres.
- Factors genètics i hereditaris.
- Mala alimentació. Desnutrició.
- Sedentarisme.
Símptomes:
L’osteoporosi es denomina epidèmia
silenciosa,jaquenomanifestasímpto-
mesdepèrduademassaóssiafinsque
aquesta és tant gran que es produeix
fractura.
Malgrat tot, el millor és la PREVEN-
CIÓ, tenir hàbits alimentaris saluda-
bles, fer exercici físic i prendre el sol
(la vitamina D és important).
Per mantenir els óssos forts i que
es desgastin el mínim possible, ne-
cessitem aports suficients de calci i
vitamina D, així com mantenir-nos
en moviment per activar el metabo-
lisme.
La Font alimentaria de calci més co-
neguda és la llet, però no és l’única,
hi ha molts més aliments, vegeu la
taula de sota.
També cal dir que una dieta alta en
sal i sucre afavoreix que l’eliminació
de calci per l’orina sigui més gran.
ALIMENT CONTINGUT Ca per 100g (mg) % Ca ABSORBIBLE Ca ABSORBIT mg
Llet de vaca
Suc de toaronja
Mongetes blanques
Bròquil
Col Xinesa
Ametlles
Llavors de sèsam
Coliflor
Col
Sardina fresca
125
125
102.7
49.2
92.9
285.7
132.1
27.4
33.3
153
32.1%
50%
17%
52.6%
53.8%
21.2%
20.8%
68.6%
64.9%
29.4%
40.1
62.5
17.4
25.8
49.9
60.5
27.4
18.7
21.6
34.7
Les fractures més freqüents
són:
- Maluc (cadera): requereix interven-
ció quirúrgica.
- Vertebrals: dolor sord i profund.
- Canell (fractura de Colles): dolor ca-
nell i impotència funcional.
Diagnòstic:
Actualment la densitometria és la
millor Técnica per mesurar la massa
óssia.
Tractament:
- Farmacològic: inhibidors de la re-
sorció (estrògens, calcitonines, bifos-
fats…)
- Canvis en la nutrició i l’estil de vida.
Més de dues centes persones ens vam aplegar després al
dinar groc que va tenir lloc dins del pavelló, on es va res-
pirar un ambient de festa però també de reivindicació. El
punt culminant i més emotiu va ser la connexió telemà-
tica en directe, amb pantalla gegant, amb Brussel·les,
des d’on la Meritxell Serret ens va enviar, com sempre,
un missatge de profund agraïment i de persistència en la
nostra lluita cívica, pacífica i democràtica per la llibertat i
la República Catalana, que va ser rebut amb molta empa-
tia i sentiment.
Per finalitzat i alegrar més l’ambient, lo Pau de Ponts ens
va amenitzar la sobretaula amb un dels seus desenfadats
recitals, personalitzat per aquesta actuació a Vallfogona,
que va incloure les seves cançons més conegudes i els
garrotins, tant reivindicatius com còmics, de rigor.
Agraïm a tots els participants i organitzadors la seva
col·laboració i la seva gran tasca en l’èxit d’aquesta jor-
nada reivindicativa i de festa, també de participació i de
cohesió veïnal, amb el desig de que la propera pugui ser
sobre tot motiu de celebració, i que hi puguem ser totes i
tots, en plena llibertat.

15. 29
N91 ·
28
· N91
Continuem fent rutes per indrets del nostre país. A
primers d’any vam realitzar l’Assemblea General de
socis,onentrealtrescosesesvapresentarlaprogra-
mació de sortides per tot l’any i altres novetats.
Hem començat l’any al CONGOST DE MON-
TREBEI, un dels llocs més emblemàtics de les nos-
tres contrades. El 27 de gener des de l’ermita de LA
PERTUSA a Corça, vàrem creuar el Congost i re-
torn. Com sempre impressionant. Hi passàrem tot
el dia.
També el 26 de febrer vam visitar el poble d’EL
TOSSAL. Molt curiós, prop de Ponts, on algú no
fa massa temps es va atrevir a emmurallar-lo. Prop
d’allí neix el Canal d’Urgell. Vam poder accedir a les
instal·lacions de les comportes, molt ben guiats pels
seus responsables . Un lloc molt interessant i molt
lligat a la història de les nostres comarques.
El 24 de març, vàrem anar a ULLDEMOLINS. Un
tomb pel CONGOST DE FRAGUERAU, i les ermites
de Santa Magdalena, Sant Antoni, i Sant Bartomeu,
aquesta en un racó molt especial. Un paisatge sor-
prenent i desconegut per molts dels que hi vam
anar. Tot seguint el riu Montsant. Per gaudir.
El 19 de maig, la sortida va ser al petit i pintoresc
poble de TÒRREC, molt a prop d’Artesa de Segre,
visitant una balma, habitada fins a meitats del segle
passat, i recorren curiosos gorgs i torrents d’aigua.
Rutamoltfàcildeferimoltrecomanablepelsque
no heu estat mai per aquest lloc.
El dia 30 de juny anirem a fer la ruta dels llacs
Gerber, a la zona del Port de la Bonaigua. Com
cada any, una escapada pel Pirineu. Esperen que
eltempsensrespecti,totiquejatenimexperièn-
cia “caminant sota la pluja”.
A finals de Juliol farem la sortida popular i fami-
liar, amb col·laboració de l’Ajuntament de Vallfo-
gona per Foradada i Montsonís. Us hi espe-
rem a tots.
A la tardor anirem a coronar el punt més alt de la
Serra del Montsec, el Tossal de les Torretes
i Mirapallars, l’any passat el Club Excursionista
ja hi va estar present organitzant-hi la pujada per
l’acte reivindicatiu de Cims per la Llibertat.
També anirem a gaudir dels colors de tardor a la
Vall D’Ordesa, i tornarem a la muntanya de
Montserrat.
Pel que fa a nosaltres, ja estem treballant per les
noves sortides del 2020.
Us animem a tots a participar de les nostres acti-
vitats,podeucontactarambnosaltresatravésdel
mail: clubexvall@gmail.com, on us infor-
marem de tot el que desitgeu.

16. 31
N91 ·
30
· N91
Poesia
per Francisco Alías
Relats
per Neus Gili Masagué
Captius
Les seves passes es remenaven
entre l’herba mullada igual
que les seves mans per captu-
rar-nos. Les botes d’aquells in-
dividus es clavaven en el fang
mentre avançaven lentament
entre els camps. Durant el pro-
cés de batuda alguns donaven
instruccions a la resta del grup
en veu alta “només agafeu els
grans i forts!”. La por ens feia
estar arrupits entre la malesa,
així i tot, seguíem, arrossegant
el pes del cos amb el desig de
no ser vistos. No tots ho van
aconseguir. Molts dels nostres
companys van ser capturats, en
l’intent fallit de voler fugir. Du-
rant dies els van tenir privats
d’aigua i menjar tancats en un
lloc fosc i petit. Alguns no van
suportar les males condicions
del captiveri i morien al costat
dels seus excrements. Feien pu-
dor de podrit. Amb instint de
supervivència i desesperació,
els altres supervivents furgaven
dia i nit per tal de fer més gran el
forat que els ajudaria a escapar
dels seus opressors. La llibertat
els va arribar un dia que plovia
a bots i barrals, i els habitants
d’aquella casa posaven l’olla al
foc. Les closques els hi brillaven
mentre s’escapaven.
@neusgilimasagué
Neus Gili Masagué.
Autora de “Reverso” Publicat per
l’editorial Olé Libros (2019) i “Des-
pulla’maversos”ApostrophEdicions
(2018)
Como no me encuentro bien
y muy avanzado en edad
es fácil que a corto plazo
me marche a la eternidad
y quisiera dar las gracias
a toda la vecindad.
Quisiera darles las gracias
por haberme acogido
estos cincuenta y tres años
este pueblo tan divino o tan querido.
Darles las gracias también
al que lee mis poesías
algunas con fundamento
y otros con tonterías.
A lo largo de estos años
he mencionado muchas coses
primero al ayuntamiento
al médico y al mosente
a la iglesia y su reloj
a los perros callejeros
y a la Plaza del Roser
a la Plaza de la Sardana
a la plaza San Miquel
a los Países Catalanes
y algunas calles también
a la bella balsa roja
al campo de futbol y piscinas
al sifón y al safareig
y no me debo olvidar
el paseo y la carretera
que nos une con Els Arcs.
Muchas gracias
Hay cientos de poesías
que me dejo en tintero
sin poderlos mencionar
moriré con la esperanza
que alguien las publicará.
Si alguien se encuentra enfadado
también le pido perdón
si en algunas de mis poesías
he escrito algo por error.
Gracias al ayuntamiento
y a la directora de El Xop
lo digo con alegría
por haberme permitido
publicar esta poesía.
Lo digo de corazón
y también con alegría
que visca Catalunya
y mi alegre Andalucía.
Y antes de finalizar
les voy a dar un consejo
si alguien lo quiere tomar.
Si vienes a Vallfogona
y te paras a comprar
yo te puedo aconsejar
las tiendas y restaurantes
de mas especialidad.
El Coronel el cordero
el Marxant la longaniza
el Farré los caracoles
La Dida especializada
en bodas y comuniones.
D
Cinc
cèntims
de
ponentí
correcte
amb lo
nostre
diccionari
per Hel·lena Guillén Llop
de:
Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert
Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.
Daixonses: això d’aquí
Dallonses: Allò d’allà
Demés, los: els altres. “Només
ham vingut naltros, los demés
s’han quedat foten la migdiada”
Desaigüe: Desguàs, conducció
per treure l’aigua que queda
emmagatzemada en algún lloc.
“ abuida l’aigua que quede an-
tollada al tros pel desaigüe”
Des de luego: multiusos. Vol dir
moltes coses… i tant que sí!
Destraler: persona que ho fa
malvé tot. “no l’invitos que és
un destraler, tot lo que toca ho
trinxa!”
Desumflar: desinflar, “ Au!, s’ha
desunflat la roda del jeep!”
Desvaguerat: persona que està
rato sense fotre res.
De desagraïts, l’infern n’és ple
Déu dóna pa a qui no té dents
per rosegar
De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a
totes les cases
De tant que et vull et trac un ull
De més verdes en maduren
De nit tots els gats són negres
De porc i de senyor se n’ha de
venir de mena
De mica en mica s’omple la pica

17. 33
N91 ·
32
· N91
En aquest número del Xop ens
endinsarem amb la D.O Alella.
El primer que es podria dir és que
és la primera D.O amb tots els
seus cellers ecològics, inscrits al
CCPAE, el següent és que sempre
ens vindrà al cap el seu caràcter
mediterrani, amb un propi micro-
clima que ens recorda els seus
vins blancs, però moltes vegades
les percepcions ens juguen males
passades, aquesta D.O pot arribar
a sorprendre pels seus caves
i alguns dels seus vins negres.
Està situat en ple Maresme,
producte d’unes petites vinyes,
a voltes amagades de la mirada
curiosa dels visitants, que des de
fa molts anys lluiten per la seva
supervivència en una admirable i
desigual batalla contra l’expansió
de la gran àrea urbana. No sem-
pre ha estat així, ja que els vins
d’Alella tenen una llarga història
i una important significació dins
la vinicultura catalana. Coneguts
i estimats ja a l’època romana,
els citen Plini i Marcial com a vins
laietans. Els vins alellencs eren, en
plena edat mitjana, els preferits a
la Seu barcelonina, per esdevenir
més tard un dels vins de qualitat
més exportats des de Catalunya
arreu del món, amb particular in-
cidència a les colònies d’ultramar
on hi havia abundosa població de
catalans.
Per a 4 persones:
Sopa d’estèvia:
(SteviaReubadianaBertoni)
14 grs de fulles d’estèvia fresques
1,2 dl d’aigua mineral
0,05 grs de Xantana lliure de OMG.
Triturar tot en thermomix al moment de servir.
Rovell d’avellanes:
5 rovells d’ou ecològic
1 dl de llet
20 grs d’avellana
2 grs de sal
Introduir tots els ingredients a la thermomix i
triturar a 80 graus al número 3 durant 10 mi-
nuts, treure i reservar amb 4 cilindres de 4 cm
ample per 2,5 cm d’altura i deixar refredar.
Ingredients i elaboracions: Emplatat:
Elracódel’enòleg
perEnricMillàNovau
Ficar el rovell d’ave-
llanes al centre d’un
plat fons, desem-
motllar el cilindre,
ficar 4 caixetes
d’amunt per ració,
les algues i per últim
l’aire d’algues. Com
a toc final servir la
sopa davant dels
invitats.
Recordeu: que l’es-
tèvia la podem tenir
fresca als mesos
d’estiu en un test i
d’un any per l’altre
sempre rebrota. Sa-
lut, creativitat i bons
productes.
Amanida d’algues:
6 grs d’algues seques (wakanme, nori, kon-
bu, agar-agar)
3 dl d’aigua mineral.
Deixar en remull 10 minuts i reservar l’aigua.
Aire d’algues:
3 dl d’aigua (de l’elaboració anterior)
2,3 grs de lecitina de soia lliure de OMG
0,1 dl d’oli d’oliva verge extra.
Reduir a foc lent l’aigua fins a obtenir 1
dl, incorporar l’oli i la lecitina, als 60 graus
emulsionar amb el turmix al moment de
servir.
Caixetes: (Arca de Noe)
16 caixetes. Obrir al vapor i treure de la
closca, reservar en fred.
Segurament fa molts anys que sentiu parlar de
l’estèvia, en aquest cas he volgut fer una re-
cepta per aquest número del xop que no sigui
dolça, ja que sempre associem aquesta planta
per les seves propietats pels diabètics i a les
postres. L’Estèvia és un petit arbust natiu del
nord de Paraguai, les seves fulles han sigut uti-
litzades per la tribu dels indis Guaraní des de
temps precolombins per endolcir els aliments.
Innovació
als fogons
És un edulcorant natural alternatiu al sucre i a edulcorants artifi-
cials, no té calories i ajuda amb l’absorció de la grassa, a la pressió
arterial i a la tolerància a la glucosa, pel que és recomanable per la
diabetis. El seu gust amb records a la regalèssia el fan molt apte per
combinar amb marisc i no només ser utilitzat en postres. Amb l’arri-
bada de l’estiu aquest plat ens refrescarà i sorprendrà qualsevol in-
vitat, no és una recepta fàcil però sempre podreu substituir alguns
delsingredientscomsónles“caixetes”,aquestmol·luscdelDeltade
l’Ebre, gens fàcil d’aconseguir, per unes gambes per exemple.
Sopa d’estèvia amb caixetes,
rovell d’avellanes i algues
Inicialment, el territori de la DO
Alella estava format per divuit mu-
nicipis: set del Vallès Oriental i onze
del Maresme. L’any 2013 el territori
DO Alella va créixer fins a vint-i-
vuit municipis, actualment la D.O
compta amb 9 cellers. La superfície
de vinyes és de 227 hectàrees, hi ha
uns 50 viticultors, 9 cellers embote-
lladors i la producció mitjana anual
és d’uns 4.000 hectolitres. Els vins
blancs són els més característics
d’Alella, secs o dolços, elaborats
principalment amb pansa blanca.
Són lleugers, perfumats i cristal·lins.
Els rosats són frescos, aromàtics i
lleugers. S’elaboren amb garnatxa,
també amb pansa rosada i merlot.
Els vins negres són fruitats i suaus,
i s’elaboren principalment amb
garnatxa negra. Però sempre ens
podran sorprendre amb dolços i ge-
nerosos. Si hagués de recomanar un
celler d’aquesta D.O, no ho dubtaria,
el Celler AA, és el més conegut pels
seus espumosos, amb les botelles
tan estilitzades, un dels primers
cellers de la D.O que va apostar per
recuperar varietats, fer espumosos
complexos i uns grans vins dolços.
Destacaria els seus vins naturals
com són el Bruant, Merla, Puput o
Gafarró “el celler de les Aus”. Una
D.O que val la pena visitar, mes amb
l’arribada de l’estiu, ja que podem
aprofitar les seves platges per visi-
tar. Salut.

18. 35
N91 ·
34
· N91
Volovansdepoma
ibotifarranegra
Bunyolsdepoma
Pastísrústic
depomainous
Ingredients per a 12 Volovans:
12 Volovans de pasta de full
1 poma petita
5-7 cm. de botifarra negra
1 c / s de sucre
Una mica mantega, pinyons
Ingredients per a 4 persones:
4 pomes Golden petites
1 got dels de vi de moscatell
1 ou, un pessic de sal
100 gr. de farina
100 cc. de cervesa
1 c / s de sucre
Guisatdepollastre
alcurriambpoma
Piqueulacebapetita;elpebrota
trossosunamicagrans;lapastanaga
peladaitalladaarodanxes.
Poseutotesaquestesverduresala
cassolaambl’olicalent,saleuideixeu
semitapat,afoclentuns6-8minuts.
Mentretalleulacarndepollastrea
dausiafegiu-laalacassola,pujarel
focicouretotunsminuts,poseusal,
elcurri,lespatatestalladesadausde
mos,cobriu-hototambelbroude
verdures,baixeuelfocicuinardurant
uns25-30minuts.
Traieuelcor,peleuitalleuadaus
petitslapomaiafegiu-laalguisat,
rectifiqueudesal,deixeu-hocoure
uns5-6minuts,escampeu-hijulivert
picat.
Ingredientspera4persones:
700-800g.depitdepollastredesossada
1ceba,2pastanagues
1pebrotvermell
2patates
1pomagran
½l.debroudeverdures
1c/cdecurri
sal,julivert,olid’olivavergeextra
Poseuelspinyonsenunapaella,sen-
seresdegreix,deseguidaestorren.
Reserveu.
Alapaellaposeulamantegaiquan
estiguifosaafegiulapomapeladai
picadetamenuda,doneuunesvoltes
ials2-3minutsafegiu-hielsucrei
deixeucaramel·litzar2-3minuts.
Reserveu.
Enaquestamateixapaelladeixeu
lacarndelabotifarraianeuaixa-
fantambunaforquillaunparellde
minuts.Reserveu.
Enelfonsdelvolovanposeuuna
micadelapoma,asobreunacullera-
detadebotifarranegraiunspinyons
torrats.
Peleu,traieuelcordelespomesies
tallenarodanxesdemigcentímetre
d’ample.Col·loqueu-lesenunreci-
pient,lesregueuambelmoscatell.
Reserveu.
Bateul’oufinsquequediblanqui-
nós,afegiulafarina,lasal,sucreila
cervesa,batretotjuntfinsateniruna
massaunamicadensa,quevelila
cullera.
Enolimoltcalentfregiu,pelsdos
costats,lesrodanxesdepomapas-
sadesperaquestamassafinsquees
daurin,deixeuescórrerl’excésd’oli.
Serviuempolvoradesambunamica
desucrellustreicanyella.
Ingredients per a 8 persones:
Làmina de massa de pasta de full
Uns llegums secs
5 +2 pomes golden
2 c / s de sucre
100 cc. de xerès dolç
8-10 nous, una mica de mantega
sucre glas o llustre
Peleu,traieuelcoritrossegeu5
pomes,col·loqueu-lesenunreci-
pientapteperamicroonesamb
elsucreielxerèsdolç,connecteu
amàximapotènciadurantuns
8-10minuts,pareuamitjacocciói
remeneu,uncopestiguintovesles
pomestritureu-les.Reserveu.
Estireulamassadepastadefullambel
mateixpaperenquèveembolicada,sobre
unmotllerodóampliibaix,retalleula
massadelesvoressobrants,punxeu-la,
cobriuambuntrosdepaperd’enfornari
repartiupersobreelsllegums.Deixeu-ho
courealfornpreescalfata180ºdurantuns
15minuts.
Traieuelsllegums,elpaperd’enfornari
repartiulacompotadepoma,noustrosse-
jadespersobreicol·loqueurodanxesfines
depoma,trossetsdenousiunamicade
mantega,coureunaaltravegadaa180º
durantuns20minuts.Uncopfredaespot
espolsarsucreglaçollustreperdamunt.
Lapoma
És interessant saber unes nocions bàsiques
dels productes que tenim al nostre abast
emprats per l’elaboració dels nostres àpats,
tant de diari com de festa, per a dolç i tam-
bé per a salat.
Història
Lapoma,maçanaomançanaéselfruitdela
pomera,undelsméscultivatsdelmón.L’arbreés
petitidefullacaduca,potarribaratenirdetres
adotzemetresd’alçada,ambunacoronaàmplia,
sovintdensaifina.
Lesflorsesprodueixenalaprimaveradeforma
simultàniaambelbrotardelesfulles,sóndecolor
blancambuntintrosatqueapocapocs’esvaeix
Lafruitamaduraalatardor,ihabitualmenttéde5
a9centímetresdediàmetre.Elcentredelafruita
contécinccarpelsdisposatsenunaestrelladecinc
puntes,cadacarpelcontéd’unaatresllavors.
Varietats
Consum
Comerç
Lapomacomasímbol
Lapomaapareixfreqüentmentambconnotacionssimbòliques.
*Alparadísterrenal,eralatemptacióperaEva.
*Elcordelapomaésunafiguraquepodriahaveroriginatelpentacle.
*Lespomesd’orapareixenaljardídelesHespèrides,comafruitdel’arbredelavida.
*Unapoma,encaure,vainspiraraIsaacNewtonlateoriadelagravetat.
*Blancaneucaumigmortaquanesmenjaunapomaenverinada
*QuinorecordaaGuillemTell,quehadetravessarambunafletxaunapomacol·locadadamuntelcapdelseufill.
L’arbreésoriginaridel’ÀsiaCentral,onelseuavantpassatsilvestreencara
estrobaenl’actualitat
Lapomeravaser,probablement,elprimerdelsarbresfruitersquehacul-
tivatlahumanitat,ielsseusfruitshanestatmilloratsatravésd’unaselec-
ció desenvolupada durant milers d’anys. Està documentat que Alexandre
elGranvatenirinterèsaaconseguiruntipusdepomesnanesquevatro-
baral’ÀsiaMenorel300aC,ilesvaintroduirenretornaralseupaís.
Lespomesd’hivernqueespodenrecolliralatardoriseremmagatzema-
desenfred,hanestatunalimentimportantaÀsiaiEuropadurantmilers
d’anys, així com a l’Argentina i als Estats Units a partir de l’arribada dels
colons europeus. Les pomes van ser introduïdes a Amèrica del Nord pels
colons a partir del 1600,] i el primer hort amb pomes que es coneix als
EstatsUnitsestavalocalitzatapropdeBoston(1625).
A la dècada del 1900, els projectes de reg impulsats a l’estat de Washing-
ton van permetre el desenvolupament de la multimilionària indústria de
lafruita,delaqualladelapomaéselproducteprincipal.
Hihamésde7.500varietatsdepomesqueesdistribueixenenclimestem-
peratsisubtropicals,jaqueelspomersnofloreixenenleszonestropicals.
La poma és una de les espècies de fruites que necessita acumular més
horesdefred,ambtemperaturesinferiorsa7°C,durantelrepòshivernal.
Entrelesdemajorconsumdestaquen:Golden,GrannySmith,RoyalGala,
Reineta
Les pomes poden ser presentades envasades, espremudes i, de manera
opcional,fermentades.D’aquestamaneraesprodueixsucdepoma,sidra,
vinagreipectina.
De la sidra de poma destil·lada es produeixen begudes alcohòliques com
elcalvados.Tambéespotproduirvidepoma.
Les pomes són un ingredient important en moltes postres (encara que
també formen part de plats salats), també poden eixugar-se i ser consu-
midesposteriormentdesprésdeser.
Elpurédepomesésconegutcomacompotadepoma.
Delespomestambéespotobtenirmantegadepomaigeleadepoma.
L’any 2005 es conrearen a tot el món uns 55 milions de tones de pomes,
sent els principals productors: Xina (35%), Estats Units (7,5%), Turquia,
França,Itàlia,il’Iran.El2006,elsprincipalsexportadorsdepomesvanser
laXina,Xile,Itàlia,FrançaielsEUA,mentrequeelsmajorsimportadorsvan
serRússia,Alemanya,elRegneUnitielsPaïsosBaixos.

19. 37
N91 ·
36
· N91
Arxiu
fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
A Vallfogona hem tingut visites de gent prou coneguda en el
món de l’esplectacle, venien en actes de l’ajuntament o com a
invitats en alguns dels concursos que s’organitzaven, com per
exemple el CONCURS DE PASTISSOS, que es feia a principis dels
90 i anava adreçat a les mestresses de casa i aficionats a la pas-
tisseria en general.
Un altre dels concursos coneguts a Vallfogona va ser EL CARA-
GOL CUINAT, on només hi havia una condició: que l’ingredient
principal fossin els caragols. També s’organitzava a principis dels
anys 90.
Us deixem fotografies d’alguns dels famosos que ens van visitar.
I ja ho sabeu, si en teniu cap per casa i la voleu compartir amb el
poble, ens la podeu fer arribar.
Amb Ramon
Folch i Camarasa,
fill de Josep Ma-
ria Folch i Torres,
en el 50è aniver-
sari de la mort
del seu pare.
Amb Núria Feliu, cantant,
en un acte d’homenatge a
la gent gran.
Amb el cantant Josep
Guardiola, en un acte en
homenatge a la gent gran.
Amb Ester Fornosa, actiu
de Nissaga de Poder i Ma-
riona Comelles, periodista
i presentadora de TV3. En
una edició del concurs de
pastissos.
Amb els actors del Cor de
la Ciutat, Oriol Vila i Menh-
Wai Trinh, com a invitats
en una edició del concurs
de pastissos.
Amb l’actriu
Lola Lizarran, la
tieta Victòria,
de la sèrie
Poble Nou,
en una edició
del concurs de
pastissos.
Amb Jaume
Pastallé, del
programa de
cuines de TV3,
Bona Cuina,
durant una edi-
ció del Caragol
cuinat.
Amb Toni
Nadal, me-
teoròleg de
TV3, invitat
en una edició
del concurs de
pastissos.

20. 38
· N91
Per
perdre
el temps
Proverbi xinès
per Oscar Hernando
AJUNTAMENT VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 20 08
Fax 973 43 21 80
ajuntament@vallfogona.net
CONSULTORI MÈDIC VALLFOGONA
ATS PRACTICANT
Major, 1
Tel. 973 43 23 60
CONSULTORI MÈDIC LA RÀPITA
Pl. Santa Margarida, 5
Tel. 973 45 03 02
PROGRAMACIÓ VISITES
Https://ics.gencat.cat
902 111 444
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
Pl. Sant Miquel, 4
Tel. 973 43 22 14
LLAR D’INFANTS LA MAINADA
Escoles, 2
Tel. 973 43 22 75
ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA
Tel. 973 44 36 50
LLAR DE JUBILATS
Pl. Miquel Martí i Pol, s/n
Tel. 973 30 61 38
FARMÀCIA
Tel. 973 43 21 51
SALA DE VETLLA
Pl. Sant Miquel, 11
Tel. 973 43 20 08
PARRÒQUIA
Mn. Jordi Profitos Freixanet
Tel. 973 44 53 42
FUNERÀRIA TORNÉ
Tel. 973 43 22 84 - 606 85 68 18
FUNERÀRIA BORRÀS
Tel. 973 25 80 23 - 973 25 82 61
RÀDIO VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 22 68
SERVEIS ASSITÈNCIA SOCIAL
Tots els dijous de 10.00h a 12.00h
a l’Ajuntament de Vallfogona
Sudoku alfabètic
Es resol com un Sudoku normal però no té de
9 xifres, té 9 lletres, En color groc les 9 lletres.
r
s
i
a
v
e
X
e
a
i
v
t
e
a
p
i
a
r
s
p
s
e
a
i
v
t
v
p
i
e
a
i
p
X
s
e
v
X
r
p
s
p
s
t
r
Instruccions: cada requadre buit conté una lletra, els requadres negres i els que contenen signes ja són
ocupats, es resol en vertical, cada columna de requadres li correspon la columna de lletres que té a sota.
Com a ajuda es dóna la primera paraula, “Si”
S I
Solució
Proverbi:
Si
tens
un
problema
i
no
té
solució,
perquè
et
preocupes;
i
si
té
solució,
perquè
et
preocupes.
Sudoku
alfabètic:

21. Granja
Fleca
C/
Major,
5
Vallfogona
de
Balaguer
Tels.
973
43
23
12
Granja
Fleca
Coca
i
Teca
www.fusteriajmsegura.es
Carrer
Major,
2
Telèfon
973
432037
VALLFOGONA
DE
BALAGUER
www.calfarre.com