Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Factors pas mite logos

education

  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

Factors pas mite logos

  1. 1. • La filosofia neix a Grècia a través d´un procés d´anàlisis i crítica del mite. • Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a tenir la filosofia. • És més normal que els mites esdevinguin religió que no pas filosofia. • El que s'ha anomenat miracle grec és precisament l'aparició d'un nou tipus de pensament que és logos (raó/paraula) en lluita amb el mite. • A Grècia, però, es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el miracle grec: *
  2. 2. • Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials. • El país és molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions (del Mediterrani) i, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneres d´entendre el món; tenen, per tant, l'hàbit de relativitzar i de pactar, propi de la mentalitat de comerciant. • És especialment important la seva relació amb Egipte, l'imperi més important del moment. *
  3. 3. • Grècia no és un imperi, sinó que cada ciutat-estat és independent. • Per tant els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública). • Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi ha una tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei). • Aquesta idea anirà lentament evolucionant cap a la idea d' humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants). • L'humanisme grec és més aviat una confiança en el valor de l'home com a individu capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se també racionalment a sí mateix, sense necessitat d'una religió que li indiqui com s'ha de captenir. *
  4. 4. • A Grècia no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. • Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d´organitzar els cultes religiosos, generalment els sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament simbòliques i sacrificis rituals en nom de la ciutat. • Els mites es poden interpretar de manera diferent a cada contrada. • No hi ha una casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites i que obligui a una ortodòxia. • La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per criticar la superstició i buscar causes racionals. • Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes creuen que l'epilèpsia és divina, merament perquè no la poden entendre. Però si anomenessin diví tot allò no poden entendre, hi hauria infinitat de coses divines. • La crítica al mite obre el pas a la ciència. *
  5. 5. • A Grècia tots els ciutadans tenien l´obligació de participar en la política de les ciutats. • A l´àgora (plaça pública) es debaten temes que interessen tothom (guerres, impostos) i tothom està obligat a participar- hi. • Això fa que tots els grecs estiguin educats per la discussió, el diàleg constant obliga a un tipus de pensament no dogmàtic. • En grec la paraula idiota significa, estrictament, el qui no intervé en política i no té cura per la ciutat. *
  6. 6. • Els primers filòsofs grecs aprenen la física i matemàtiques dels egipcis. • Però per als egipcis la geometria i la matemàtica eren ciències sagrades. Tenien un significat religiós. • Quan els grecs les adopten, prescindeixen dels aspectes religiosos. La geometria els ajuda a desenvolupar una concepció sistemàtica i organitzada de l' espai. • Gràcies a la geometria i a la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques i geomètriques. • Els primers filòsofs són també els primers geòmetres. La geometria grega serà també important a un altre nivell: • Desenvolupa la idea de proporció que serà essencial en l'art. • Els grecs són els inventors del cànon de bellesa humana ( és a dir, de la correcta proporció bella), però també amplien la idea de proporció a altres nivells: hi ha d'haver proporció entre el pensament i l'acció, entre la raó i els sentits... el que no és proporcionat, els grecs ho consideren hubris (excés).Aquesta idea grega segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporció serà essencial en desenvolupament de l'esperit occidental. *
  7. 7. • Mite: Hi ha un ordre tràgic i irracional instal·lat pels déus. • Logos: Hi ha una Jerarquia física, material, concreta, que la raó pot comprendre. • A partir del s.VIII aC. amb el redescobriment de l'escriptura i els canvis socials que imposa el comerç hi ha un replantejament del mite, ajudat pels canvis que apareixen en la ciutat (creix la importància de l'àgora, apareix la isonomia). • L'esforç de la filosofia és passar del mite al logos. • La raó humana experimenta la sorpresa davant l'ordre que es percep en el món i es fa la primera pregunta filosòfica: Per què hi ha cosmos (ordre) i no caos (desordre) en la fisis (món)? *
  8. 8. • A mesura que la narració ambigua del mite es va substituint per la creença en què les coses tenen un origen i una conducta determinades per lleis físiques, es pot considerar que està naixent una nova forma de comprensió del món, que ha estat anomenada filosofia. La primera pregunta que es fa la filosofia a Jònia (Grècia, Àsia Menor) és:  - Per què són les coses?  - per a què són?  - i a partir de què són?. • En altres paraules: es plantegen el problema de l'arkhé de la phisis (el primer principi físic, material del món). *
  9. 9. • Els primers filòsofs grecs s.VI aC. intentaran contestar aquesta pregunta a partir d’un concepte fonamental: La phisis (món en sentit físic). • Phisis (en llatí: Natura) ve del verb phio, que significa acció de produir, néixer, sorgir, etc. • En aquest sentit la Phisis fa referència: • 1)al conjunt d’éssers produïts i • 2)també al principi que els genera. • Etimològicament el verb Phiso (Phisis) implica la idea de moviment. Pels Grecs la Phisis no és quelcom estàtic, acabat i perfecte, sinó quelcom que està sempre en procés de formació, és a dir, en procés de fer-se o esdevenir. • Per tant, la Phisis pot ser entesa per la raó a condició que la raó capti la seva Dínamis (moviment intern). La Phisis està canviant, transformant-se a conseqüència de la Dínamis i la sorpresa davant d´aquest canvi són el fonament de la filosofia.
  10. 10. • Els grecs establiren que la Phisis pertany al ordre de la necessitat. La Phisis existeix necessàriament. No és el producte de la voluntat d´un déu o d´un atzar còsmic, sinó que tots els éssers que existeixen, existeixen necessàriament. • Per els grecs la Phisis és eterna, no l´ha creat ningú, en tot cas ella s´ha creat a si mateixa. • Els grecs no tenen la idea de creació ni de final. El cosmos és etern i la Phisis també. La paraula Phisis ve del grec phio, que significa "brotar", "néixer", "aparèixer" (fixem-nos en la diferència entre "crear" i brotar"). Però és un naixement al qual segueix una vida dinàmica, un moviment. En la phisis hi ha canvi.
  11. 11. • Aquesta és una de les diferències fonamentals entre la mentalitat dels grecs i la que tindran posteriorment els cristians. Pels grecs cap déu no ha creat el cosmos, simplement ha brollat i té un moviment. Per a un grec el temps és cíclic (com el de les collites) és un temps que retorna. • Podem conèixer la Phisis perquè té un Arkhé. Un Arkhé és un principi d´organització racional. L' Arkhé és l'element que governa el món físic. A la Phisis hi ha un ordre, hi ha un principi d´estructura, quelcom d'ordre material que és "primer" i "principal" en l'espai i en el temps. Per això els grecs deien que hi ha cosmos i no caos. • L´ordre del cosmos s´expresa a través de l´arkhé.El primer problema de la història de la filosofia és l´Arkhé (ar/khé -> Paraula composta, ar- és una síl.laba que prové de l´indoeuropeu [idioma anterior i origen (substrat) del grec, del llatí i del germànic. No sabem si va existir realment]. Significa: "primer"," principi"," principal", "el que mana", "el més antic".... I "khe" o ge- és un apòcop de Gea (Terra). • Arkhé és l´estructura, el principi fonamental del cosmos (el primer principi del cosmos). L'arkhé és un element fix, que "mana", que dóna ordre o llei. • Pensem, per exemple, en un pi o en un home. El pi i l'home poden patir modificacions, però mai no deixen de ser el que són. Un pi mai no és un faig, un home mai no és un llop. Donc bé, allò que fa que una cosa sigui el que és essencialment, els grecs ho anomenen arkhé. • Els grecs arriben a la conclusió que igual que a la ciutat hi ha algú que mana (ar-cont) també a la natura hi ha algú/algun principi fonamental (Arkhé) que dóna ordre a tot i que fa que les coses siguin el que són.
  12. 12. • Precisament perquè hi ha un arkhé es pot fer ciència, buscar racionalment el principi que ens permeti comprendre aquest ordre. Si no hi hagués arkhé no hi hauria cosmos (paraula grega que vol dir "ordre"), sinó caos, desordre. • En resum per a un grec l'arkhé és: • 1.- La font i el principi de totes les coses • 2.- L’estadi terminal de totes les coses (el que les coses finalment seran) • 3.- La realitat que mai no canvia malgrat que les coses canviïn, neixin i morin • 4.- L’element material que dóna sentit i estructura a les coses • El pas del mite al logos és el procés a través del qual els grecs comencen a explicar la Phisis com a quelcom material i per un ARKHÉ propi que la Raó pot comprendre. Fer ciència per a un grec és esbrinar l'arkhé del cosmos. Per això els primers "físics" són també els primers filòsofs.

×