Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIAs.VIaC-IVd.C
ANTIGA
Grècia
Roma
s.V-XIV
MEDIEVAL
Feudalisme
s.XV-XVII
MODERNA
Renaixement
Barroc
s...
NIETZSCHE
-CONTEXT CULTURAL
-CONTEXT FILOSÒFIC
DENUNCIA: Marx, Freud
VITALISME: Schopenhauer
-CRÍTICA I PROPOSTA DE NOUS V...
CONTEXT CULTURAL: EL
ROMANTICISME
•  Exaltació de la natura: hi ha un rebuig
per l'artificialitat de la civilització.
•  E...
CONTEXT FILOSÒFIC:
DENÚNCIA
Marx, Nietzsche i Freud són
anomenats els filòsofs de la
sospita.
•  MARX desemmascara el
sist...
CONTEXT FILOSÒFIC:
VITALISME
•  CONTRA EL POSITIVISME CIENTÍFIC.
•  EL MÉS IMPORTANT ESCAPA A LA
RAÓ: LA NATURA, L’HOME, L...
Friedrich)Wilhelm)Nietzsche--
(Röcken,-1844(-Weimar,-1900).--
(Estudia-música,-teologia,-filologia-i-
filosofia.-
(Influenciat...
SOBRE LA
REALITAT
L’art és l’ull per conèixer a fons el món. La Grècia
clàssica ho sabia. Les seves tragèdies ho mostren
A...
CRÍTICA a la cultura occidental i proposta
de nous valors alternatius
crítica
MORAL
OCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
...
crítica
MORAL
OCCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els sacerdots en general, i el jueus i els
cristians en particular, h...
crítica
MORAL
OCCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els valors ideals: bondat, generositat,
altruïsme, justícia, ... són ...
crítica
MORAL
OCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els conceptes, les lleis, les
teories = veritat= tranquilitat
Són un d...
MORT
DE
DÉU
Representa la
invalidesa dels
valors de la cultura
occidental
Està morint des del Renaixement
(antropocentrism...
alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Uns nous valors
VOLUNTAT DE PODER
No violència o agressi...
alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Un nou home
L’home és un animal que no
s’ha superat. És ...
alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Una nova filosofia
LLUITA,
Aceptar el dolor, allò absurd...
EL LLIBRE “LA GENEALOGIA DE LA MORAL
TRACTAT PRIMER (l’únic que surt a la selectivitat)
-Exposa la seva teoria sobre l’ori...
-Influència d’Heràclit: la realitat és un canvi constant. La raó per poder treballar
necessita fixar aquest canvi. Això ho...
Pregunta 3 de la
selectivitat
-Nietzsche com a crític de la cultura occidental.
-Cultura occidental: basada en ideals crea...
Pregunta 4 de la
selectivitat
COMPARACIONS POSSIBLES
Des de la crítica a la cultura occidental:
Com crítica a la filosofia...
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Presentació nietzsche

education

  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

Presentació nietzsche

  1. 1. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIAs.VIaC-IVd.C ANTIGA Grècia Roma s.V-XIV MEDIEVAL Feudalisme s.XV-XVII MODERNA Renaixement Barroc s.XV-XVII CONTEMPO( RÀNIA- Roman2cisme- Revolucions- industrials- PLATÓ- DESCARTES- HUME- MILL- NIETZSCHE)
  2. 2. NIETZSCHE -CONTEXT CULTURAL -CONTEXT FILOSÒFIC DENUNCIA: Marx, Freud VITALISME: Schopenhauer -CRÍTICA I PROPOSTA DE NOUS VALORS
  3. 3. CONTEXT CULTURAL: EL ROMANTICISME •  Exaltació de la natura: hi ha un rebuig per l'artificialitat de la civilització. •  Exaltació de l'individu com a ésser únic: es dóna culte als homes i dones excepcionals, al geni. •  Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó. •  Dins d'aquest corrent es perfilaren dues tendències: -Una conservadora, aristòcrata, creient -Una altra de més radical, escèptica, democràtica i revolucionària
  4. 4. CONTEXT FILOSÒFIC: DENÚNCIA Marx, Nietzsche i Freud són anomenats els filòsofs de la sospita. •  MARX desemmascara el sistema capitalista. •  NIETZSCHE desemmascara els valors globals de la cultura occidental, que considera antihumans. •  FREUD desemmascara la consciència humana amb l’inconscient
  5. 5. CONTEXT FILOSÒFIC: VITALISME •  CONTRA EL POSITIVISME CIENTÍFIC. •  EL MÉS IMPORTANT ESCAPA A LA RAÓ: LA NATURA, L’HOME, LA VIDA •  LA IRRACIONALITAT AL SERVEI DE L’ART. •  El món és lluita, dolor, destrucció, crueltat, error, incertesa... •  És pesimista: l’única opció és l’ascetisme com a aceptació pasiva de la vida. La vida de l’home no és més que una lluita per l’existència, amb la certesa d’acabar vençut SCHOPENHAUER
  6. 6. Friedrich)Wilhelm)Nietzsche-- (Röcken,-1844(-Weimar,-1900).-- (Estudia-música,-teologia,-filologia-i- filosofia.- (Influenciat-pel-roman2cisme:-Wagner,- Schopenhauer.- (Fracàs-amorós-amb-Lou-Andre(Salomé- (Professor-universitari-a-Basilea- (Malal2es-diverses-(marejos,-vòmits,- etc..)- (Vida-a-la-muntanya-a-Sils-Maria-(Suïssa)- (Viatge-per-Itàlia.-Brot-psicò2c-- (Ingrés-en-el-psiquiàtric- (Obres-importants:-Humà,&massa&humà,- Així&parlà&Zaratustra,-Més&enllà&del&bé&i& del&mal,-La&Genealogia&de&la&moral.&
  7. 7. SOBRE LA REALITAT L’art és l’ull per conèixer a fons el món. La Grècia clàssica ho sabia. Les seves tragèdies ho mostren A P O L·L I N I -ordre -finitud -raó -llum -serenitat -eternitat D I O N I S Í A C -caos -esdevenir -instint -obscuritat -inquietut -naixement/mort Món de les idees Món de les coses Filosofia, ciència Terra, vida, creació 2 elements Coneixement rígid Art, literatura, altres...
  8. 8. CRÍTICA a la cultura occidental i proposta de nous valors alternatius crítica MORAL OCIDENTAL RELIGIÓ CIÈNCIA I FILOSOFIA alternativa NOUS VALORS EL SUPERHOME VITALISME MORT DE DÉU
  9. 9. crítica MORAL OCCIDENTAL RELIGIÓ CIÈNCIA I FILOSOFIA Els sacerdots en general, i el jueus i els cristians en particular, han promogut la moral dels esclaus. El pecat fa de l’home un ésser que amaga l’agressivitat, un ressentit. SOBRE L’ÈTICA Crítica a la moral occidental Llibre: Genealogia de la moral MORAL DELS SENYORS a la Grècia clàssica els valors eren la força, la joia, la salut, la fermesa (valors dels aristós) MORAL DELS ESCLAUS: desinterès, abnegació,sacrifici (valors dels sacerdots i del cristianisme) Nietzsche ÉS UN GENEALOGISTA DE LA MORAL: descriu l’origen psicosocial dels valors, dels conceptes BÉ i MAL
  10. 10. crítica MORAL OCCIDENTAL RELIGIÓ CIÈNCIA I FILOSOFIA Els valors ideals: bondat, generositat, altruïsme, justícia, ... són projeccions de tendències humanes: “on vosaltres veieu ideals jo veig coses humanes, massa humanes” SOBRE L’ÈTICA Crítica a la moral occidental Llibres: Genealogia de la moral i Així parlà Zaratustra. Per sobreviure a la realitat caòtica, contradictoria, cruel, preferim creure en un món tranquil, harmònic. Déu representa els més enllà transcendent, vertader, contraposat a la vida humana i al món on vivim.
  11. 11. crítica MORAL OCIDENTAL RELIGIÓ CIÈNCIA I FILOSOFIA Els conceptes, les lleis, les teories = veritat= tranquilitat Són un desig de viure en pau En realitat les paraules (la veritat) són un exèrcit de metàfores, metonimies que ens hem oblidat que ho eren. Però es paraules NO SÓN LES COSES. Les metàfores són la única manera d’apropar-se a la realitat sense violentar-la. No hi ha fets, només interpretacions, només PERSPECTIVES SOBRE EL CONEIXEMENT Crítica a la ciència i a la filosofia Llibre Veritat i Mentida en sentit extramoral
  12. 12. MORT DE DÉU Representa la invalidesa dels valors de la cultura occidental Està morint des del Renaixement (antropocentrisme). Amb la il·lustració és deifica la raó. És el que queda desprès d’aquesta mort la conciència de no tenir valors, de la falta de sentit. NIHILISME
  13. 13. alternativa NOUS VALORS EL SUPERHOME VITALISME SOBRE L’ÉSSER HUMÀ Uns nous valors VOLUNTAT DE PODER No violència o agressivitat, sinó energia creativa, superació constant, expansió, impuls, afirmació VIDA És en aquest món, i no en un altre. Implica patiment, sorpresa, indeterminació. TERRA L’únic món és aquest, no hi ha cap altra. Cal no despreciar –lo.
  14. 14. alternativa NOUS VALORS EL SUPERHOME VITALISME SOBRE L’ÉSSER HUMÀ Un nou home L’home és un animal que no s’ha superat. És un pont entre la bèstia i el superhome ¿Raça superior al homo sapiens? És l’heroi És l’esperit creador És qui refusa la moral establerta i crea la seva.
  15. 15. alternativa NOUS VALORS EL SUPERHOME VITALISME SOBRE L’ÉSSER HUMÀ Una nova filosofia LLUITA, Aceptar el dolor, allò absurd, la vida i la mort OPTIMISME A la felicitat s’arriba superant els obstacles, no renunciant a la vida Contra Shopenhauer (pesimista) ETERN RETORN Visió cíclica del temps (no linial) Tot és en el temps total. Per tant tot passa infinitat de vegades. Cada moment és decisiu perquè deixa emprenta eterna.
  16. 16. EL LLIBRE “LA GENEALOGIA DE LA MORAL TRACTAT PRIMER (l’únic que surt a la selectivitat) -Exposa la seva teoria sobre l’origen del nostre vocabulari moral: bo i pervers. -Descalifica als psicòlegs anglesos que han fet abans el que anomena una genealogia (història) de la moral, perquè es basen en la utilitat (bo=útil). -Ell en canvi pensa que bo era el poder dels homes nobles. Apreciaven la seva pròpia valua i qui no pogués viure a la seva l’açada era evidentement inferior i «dolent». Això ho troba en l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Per exemple, la paraula dolent (schlechz) significa, en alemany, simple (schlicht). -L’home noble viu en confiança i franquesa amb ell mateix, i relaciona la felicitat amb l’activitat. Els dèbils, miserables, per constuir artificialment la seva felicitat acepten com a bo la passivitat, la quietud. I des d’aquí plantegen una imaginària venjança basada en el ressentiment de qui és incapaç de reaccionar contra l’opressió mitjançant l’acció directa. De l’odi i del desig de venjança sorgeiexen els valors de la compasió o l’altruisme. Si el senyor afirma, l’esclau parteix de la negació del que representa el senyor i que ell no creu poder aconseguir. -Els esclaus inverteixen per tant els sistem de valors del senyors: la vida basada en el poder i en els valors dels guerrers, era malvada; els maltractats, els pobres i els humilds són els bons. Atribueix aquets canvi als jueus i a la tradició cristiana i la qualifica de “revolució dels esclaus a la moral” i creu que els hereus d’això som nosaltres. -En resum la moralitat no és alguna cosa determinada per sempre, és una creació humana que varia influenciada per la psicologia humana i els interessos del distints grups.
  17. 17. -Influència d’Heràclit: la realitat és un canvi constant. La raó per poder treballar necessita fixar aquest canvi. Això ho fa inventant metàfores a patir del llenguatge, que acaben convertint-se en conceptes. -Mitjançant els conceptes podem aturar la realitat inconstant. I així la raó pot pensar el món. El sentits ens mostren la realitat canviant i és la raó la que la fixa. Per tant és la raó la que està equivocada, no els sentits. Al principi només existeixen les imatges rebudes pels sentits, però les acabem fixant en conceptes. Llavors els humans pactem un mateixos conceptes per entendre’ns. -El llenguatge deforma la realitat, col·loca subjectes on només hi ha canvi continu i així creem en coses com el “jo”, o “Déu”. Els científics i els filòsofs han inventat un món fictici i han olblidat que és un món inventat. La història de la filosofia és la història d’un error. Les seves veritats són ficcions. -Defensa el perspectivisme. Conèixer no és més que interpretar els fenomens i fer-ho depen sempre del punt de vista. -Si els conceptes no permeten conèixer la realidad, com els podem referir? A travès del llenguatge metafòric propi de l’art. Amb ell ens allunyem del dogmatisme i d’una única veritat possible, perquè en l’art la metàfora és metàfora, no un únic punt de vista. EL LLIBRE “SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
  18. 18. Pregunta 3 de la selectivitat -Nietzsche com a crític de la cultura occidental. -Cultura occidental: basada en ideals creats: religiosos, filosòfics, científcs, que han ferque l’home sigui “menys”. -Anàlisi genealògic de la moral occidental: “moral noble” i “moral de esclau”, inversió dels valors, ressentiment... -Crítica la filosofia i la ciència. Crítica al llengatge i aposta per la metàfora com a forma de coneixement. -Proposta de nous valors: superhome, vida, vitalisme...
  19. 19. Pregunta 4 de la selectivitat COMPARACIONS POSSIBLES Des de la crítica a la cultura occidental: Com crítica a la filosofia i la ciència, es pot comparar amb Plató com a creador de la duplicitat del món: sensible, i ideal. És un dels primers filòsofs en justificar la inferioritat de l’ésser humà davant el món dels ideals. Kant amb el sue imperatiu categòric posava l’accent en el “deure” “has de” i Nietzche posa l’accent en el “Jo vull” en l’autodeterminació del home. Des de la crítica al coneixement: Amb qualsevol filòsof, en especial els que ell cita com a culpables: Sòcatres i Plató, que són els primers que ens fan creure que les paraules són les coses i no metàfores. I amb Heràclit al que respecte perquè va voler mostrar com al realitat està sempre canviant. Tot i que no el cita, es pot parlar de Hume, perquè aquest filòsof critica els cocneptes dels racionalistes (Déu, Jo mon) i ens fa veure que són paraules, conceptes i que ‘lúnic real és la percepció que sempres és única i concreta. Des de la idea de home L’home que descriu Nietzsche com a positiu és l’home valent capaç de crear-se a sí mateix i de desenvolupar-se sempre. Es pot comparar amb l’idela de home de Mill, aquell que és capac de pensar per si mateix i descobrir les seves potencialitats per desenvolupar-se. La diferència és que Mill aposta per la societat com a forma de desenvolupament i Nietzsche va més enllà del món social.

×