1. Tema 5
EL SECTOR PRIMARI
(Geografia, ed. Vicens Vives, tema 5)
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ
Professor: Rafael Palomero Caro
(Alguns materials han estat elaborats pels alumnes de 2n de batxillerat del curs 2011-2012)
1

2. 2
1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A
L'AGRICULTURA DE MERCATL'AGRICULTURA DE MERCAT

3. 1. De l'1. De l'economia de subsistènciaeconomia de subsistència aa
l'l'economiaeconomia de mercatde mercat
Segle XIX utilització de noves tècniques agrícoles
Augmenta la producció agrària Sobra capital per
invertir en indústria i
per adquirir nous productes
Pas a l'economia de mercat
3

4. La capitalització del camp
4

5. 5

6. Avui dia els pagesos abandonen l'agricultura tradicional,
destinada al consum propi, per dedicar-se al mercat
El resultat és una transformació de la població rural
Per adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultorsPer adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultors
han adoptat noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització
6

7. 7
Municipi de Lladurs, Solsonès (octubre del 2011)

8. 8
Hort del mas Can Villaró de la Llena (Lladurs, Solsonès, 10/2011)

9. 9
Corral del mas Can Villaró de la Llena (Lladurs, Solsonès, 10/2011)

10. 10
1.2.
Població rural
i població agrària

11. La població agrària va anar disminuint a causa
de la mecanització dels treballs agrícoles i de la
baixa rendibilitat
A les darreres dècades dels segles XX es va
produir un èxode rural massiu.
11

12. La població activa agrària té una mitjana d’edat superior als 40 anys.
Als darrers anys ha augmentat la població dels pobles petits, però
la majoria ja no treballa al sector primari
12

13. 13

14. 14

15. 15

16. 16

17. SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL (SAU)
17,5 milions d’ha
6,9 milions d’ha
17

18. Terres de conreu
Secà: 78%
Regadiu: 22%
18

19. En els darrers anys…
Les terres de
conreu han
baixat un
12,5%
El terreny
forestal ha
augmentat un
9,1%
19

20. Tendències
actuals
• Abandonament de
terres menys
productives.
• Augment de la
superfície destinada a
la ramaderia.
• Augment de la
superfície destinada a
usos residencials i
infraestructures.
20

21. 21
1.5. La terra i l’estructura de
les explotacions agràries

22. Petita explotació o minifundi
• Petites dimensions (< 10 ha)
• A la meitat nord de la Península i als dos
arxipèlags.
• Degut a la petita dimensió, és difícil la seva
mecanització i escàs el volum de producció.
• Rendibles només en una agricultura
intensiva o molt científica.
22

23. Explotacions< 5 ha 51,8% del total
d’explotacions i només un 4.74% de la superfície
23

24. Gran explotació o latifundi
• Grans dimensions ( > 100 ha)
• Normalment: agricultura extensiva
• Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia.
• Cracterístiques:
- Intensa mecanització
- Collites abundants
- Agricultura comercial
- Grans beneficis.
24

25. Explotacions >100 ha 4,63% del total
d’explotacions i un 55,49% de la superfície
25

26. Explotacions mitjanes
• Han augmentat les explotacions mitjanes
(30 ha).
• La UE les ha afavorit per tal de fomentar
l’agricultura intensiva, fer-hi productes de
qualitat i proveir el mercat.
• Incentius als reagrupament de parcel·les
d’una mateixa explotació.
26

27. 27

28. 2.1. La política agrària comunitària (PAC)
• Objectiu inicial: proveir els països comunitaris
i elevar les rendes agràries (els ingressos dels
pagesos)..
• La PAC modificà la seva orientació el 2003:
-Més competitivitat
-Millor adaptació a la demanda
-Restricció progressiva de les ajudes
econòmiques
28

29. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural
(2007 – 2013)
• Tres objectius essencials:
-Augmentar la productivitat
-Desenvolupar la industria agroalimentària
-Millorar el medi ambient 29

30. 2.2. La producció
agrícola
30

31. 2.3. La producció ramadera
- Espanya és el segon país de la UE en ramaderia.
- Es tracta d’un sector tecnificat i molt relacionat
amb la indústria transformadora.
31

32. Bestiar boví
Avicultura Bestiar porqui
Bestiar oví
Destaquen quatre tipus de bestiar:
32

33. 2.4. La comercialització dels productes agraris
• La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de
desenvolupament de la indústria agroalimentària.
• Les indústries agroalimentàries es concentren en mans d’empreses
multinacionals.
• El vi es un dels productes més rellevants de la producció agroalimentària
espanyola.
33

34. 3. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA
3.1 El paisatge agrari
34

35. Factors naturals determinants
El clima El relleu
35

36. Elements del paisatge agrari
• Tipus de cobertura vegetal de les zones conreades.
• La grandària i el tipus d’explotació.
• Presència de ramaderia estabulada o en llibertat.
36

37. Altres elements del paisatge agrari
• L’hàbitat humà i les comunicacions
37

38. Paisatges agraris espanyols
38

39. • Els paisatges atlàntics són propis dels espais litorals i
prelitorals de la cornisa cantàbrica i gallega.
• Predomini de zones muntanyoses relleu
accidentat.
3.2. Paisatge agrari atlàntic

40. • El clima és oceànic i plujós, amb temperatures suaus
que afavoreixen a la gran presència de prats i boscos
caducifolis.
CLIMOGRAMA de Lugo
Temperatura mitjana
anual: 11,4° .
Amplitud tèrmica: 1,7°.
Precipitacions abundants:
1.083 mm.
Distribució regular de les
precipitacions a excepció
de l’estiu.

41. Vegetació:
- Prats
- Boscos caducifolis: faig, bedoll, auró, til·ler.
- Pins i eucaliptus (sovint repoblats)

42. Agricultura
• L’agricultura ocupa poca extensió a causa de la
utilització de les terres per la pastura.
• El policonreu està orientat a l’autoconsum.
• El principal monoconreu és el blat de moro per a
farratge. També predomina la presència de pomeres per
a la producció de sidra.

43. • La ramaderia es dedica principalment a la cria de bestiar
boví per obtenir llet.
• La cabanya ramadera s’ha incrementat en qualitat i
quantitat.
• A Galícia la producció es destina sobretot a la carn.
Ramaderia

44. • Predomina el minifundio, en especial a Galícia.
• Les explotacions ramaderes són petites en superfície
i en nombre de caps de bestiar, per la qual cosa solen
ser poc rendibles.
Estructura agrària

45. • La població agrària viu dispersa en cases aïllades o en
pobles petits.
Poblament

46. • Ocupa el litoral i prelitoral de les regions
mediterrànies i la major part de les depressions
de l’Ebre i del Guadalquivir.
• Es caracteritza per:
- Un relleu accidentat però amb planes litorals i
valls amb sòls fèrtils.
- Terrenys forestals poc productius.
3.3. Paisatge agrari mediterrani

47. El clima es caracteritza per
- precipitacions escasses, amb sequera estival
accentuada.
- temperatures suaus a l’hivern i elevades a l’estiu (forta
evaporació i dèficit hídric).

48. Els principals conreus com els cereals, la vinya i
l’olivera.
Agricultura de secà

49. Es practica a les zones on les temperatures són més
suaus i els sòls fèrtils. Els principals conreus són
les hortalisses i els cítrics.
Agricultura de regadiu

50. - Bestiar oví i cabrum  extensiva a les zones de
secà.
- Bestiar boví i porquí  intensiva a Catalunya.
- Bestiar porquí  extensiva a les dehesas
d’Extremadura i Andalusia.
Ramaderia

51. - Predomini de les explotacions de secà de
dimensions mitjanes, excepte a Andalusia
occidental, on predomina el latifundi.
- A les planes litorals les explotacions són de
dimensions petites, conreades de forma intensiva.
.
Estructura agrària

52. La població, molt nombrosa, tendeix a
concentrar-se en pobles grans, tot i que també
hi ha hàbitats dispersos.
Poblament

53. 3.4. Paisatge agrari d’interior
• Comprèn les terres interiors de Castellà i Lleó,
Castella-La Manxa i alguns sectors de les
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir
• Clima mediterrani amb tendència continental:
altes temperatures a l’estiu i hiverns freds;
precipitacions escasses.
• Conreus: predomini dels cereals (rotacions de
tipus biennal o triennal) i de la vinya.
• Al costat dels rius hi ha zones de regadiu.

54. • Ramaderia:
- predomini del bestiar oví a les zones de secà;
- explotacions intensives (aviram, porquí i boví) a
prop de les ciutats.
- ramaderia extensiva industrial (bestiar porquí, oví i
boví) a les dehesas d’Extremadura, Salamanca i
Sierra Morena..
• Estructura de la propietat:
- Predomini de la mitjana i petita propietat;
- latifundis a la zona de les dehesas i a la Manxa.
• Hàbitat: concentrat; població escassa i envellida.

55. PAISATGE AGRARI DE
MUNTANYA
3.5. Paisatge agrari de muntanya

56. • Situació: altituds baixes i mitjanes del nord
peninsular i altituds elevades i mitjanes del sud.
• Clima:
- Temperatures baixes.
- Precipitacions amb forma de neu.
- Fort contrast entre els vessants sud (més càlid) i el
nord (temperatures molt baixes).
• Explotació forestal: aprofitament de faigs i
castanyers. Són espècies de creixement lent, per això
s’hi ha estes la repoblació de pins i eucaliptus.
• Ramaderia: ovina i bovina, criada de manera
extensiva.

57. • Estructura de la propietat: petites propietats d’àrees
conreades a les valls i al peu de les muntanyes,
mentre que moltes superfícies forestals continuen
sent de propietat municipal o mancomunada entre uns
quants municipis.
• Poblament: concentrat a les valls; població escassa i
envellida.
• Paisatge:
- Les valls estan molt parcel·lades i separades per
tanques i camins amb arbres.
- Molt transformat per l’impacte del turisme, que
sovint s’ha convertit en el sector econòmic bàsic.

58. Factors físics
• L'arxipèlag te un
relleu abrupte,
d’origen volcànic.
• Clima: càlid
subtropical.
• Pluviositat escassa.
• Temperatures suaus
tot l’any.
3.6. Paisatge agrari de les Canàries

59. Sistemes agrícoles
• El producte principal és el plàtan.
• El segon producte és el tomàquet
d'exportació.
• El tercer producte és la patata.
• VIDEO: Paisatge agrari a Lanzarote (1:35m; 5/14):
http://www.youtube.com/watch?v=RMUeexaGbLo

60. Sistemes ramaders

61. Estructura de la propietat
• Predomina la propietat petita a l’interior (economia
de subsistència).
• Propietats extenses a la costa (agricultura comercial)
Explotació forestal
• Bona part de la
superfície forestal
esta protegida,
especialment els
boscos de pi canari
i la laurisilva.

62. Lèxic
• Calador: lloc on les captures són més abundants i
treballen els vaixells de pesca.
• Plataforma continental: zona marítima amb una
profunditat inferior a 300 m.
• Aigües territorials: franja marítima que envolta el
litoral d’un país i sobre la qual l’Estat hi exerceix
la seva sobirania.
4. L’ACTIVITAT PESQUERA

63. 63
LA PESCA A ESPANYA

64. Els caladors dels vaixells de pesca espanyols
La pesca és actualment una activitat molt regulada per la Unió
Europea, que ha obligat a reduir extraordinàriament la dimensió de
la flota i el nombre de captures.
A Espanya, les plataformes continentals no són gaire aptes per pescar-
hi: escassa extensió, esgotament de la pesca, aigua massa salada i
massa càlida.
En conseqüència, es busquen caladors rics en altres llocs:
• Mar del Nord
• Terranova
• Àfrica: costa oriental de Canàries (corrent marí fred), canal
de Moçambic i costes de Somàlia.
• Amèrica Llatina: Atlàntic sudoccidental.

65. Zones de pesca d’Espanya

66. A la façana marítima,
a la plana litoral i als Agricultura
cursos baixos dels rius intensiva
5. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
5.1. L’agricultura

67. Al Baix Ebre, al Montsià i al Delta

68. A les terres interiors, especialment al Segrià
Fruticultura en explotacions petites, però molt capitalitzades,
organitzades en cooperatives.

69. A les zones més humides de Girona i a
les comarques del Prepirineu
El conreus estan dedicats prioritàriament a la producció de
farratges i blat de moro i es destinen bàsicament a la ramaderia.

70. A les terres litorals i prelitorals de
secà i a les terres de l’interior
Cereals Vinya Olivera

71. A les comarques de Tarragona
Avellaner Garrofer

72. 72

73. La ramaderia aporta el 59% de la producció agrària

74. A les zones de muntanya predomina la
ramaderia extensiva als prats

75. La majoria de les explotacions ramaderes
són estabulades i intensives

76. En el conjunt d’Espanya, Catalunya
destaca en els sectors porquí i boví

78. Catalunya té un consum de peix per càpita elevat ,
però depèn de la importació massiva i de l’aqüicultura
per proveir-se de peix fresc a un preu assequible.

79. L’aqüicultura té moltes possibilitats de convertir-se en un
sector amb futur. Es calcula que proveirà d’ entre el 50% i
el 80 % del peix consumit a Catalunya el 2020.

80. 80
Port de Palamós (octubre del 2011)