Lèxic: definició i imatge de cada terme

1. Mireia Damont, Cristina Martín i Aarón Prades
(2L. Geografia)
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona. Novembre del 2013
Professor: Rafael Palomero Caro

2. Nucli de població que es diferencia d’altres menors per criteris variables, entre els
quals figuren el nombre d’habitants, la densitat de població, la continuïtat dels
edificis i l’activitat professional dels seus habitants (on predominen els sectors
terciari i/o secundari).

3. Manera en què s’agrupen els assentaments de població. Pot ser dispers o
concentrat, rural o urbà.

4. Agent urbà que promou la construcció i la venda d’habitatges o naus industrials. Fa
d’intermediari entre els propietaris del sòl i els compradors o usuaris finals.

5. Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a obtenir gràcies a la
situació i a les millores de l’entorn.

6. Preu d’un bé al mercat.

7. Aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o complir una utilitat.

8. Grup organitzat per defensar interessos comuns i influir en les decisions dels
poders públics.

9. 1. Procés de concentració creixent de la població en les ciutats i de generalització del mode
de vida urbà.
2. Procés de transformació progressiva d’un territori rural en una zona urbana.
Àrees urbanes
el 2008

10. Urbanització
(2)
3. Zona urbana construïda al bell mig d’un territori rural o forestal.

11. Percentatge de la població total d’un país que viu en ciutats.

12. Volum de construcció que permet un pla urbanístic; quantitat de cases o de pisos
que es poden construir en un solar determinat.

13. 

Entitat administrativa bàsica de l’administració local de molts països, que exerceix la
seva autoritat sobre un territori constituït, habitualment, per un nucli de població i el
territori que l’envolta.
En alguns països o territoris, l’agrupació de diferents municipis constitueix una unitat
administrativa local superior, que rep diferents noms (comarca, cantó...).
Municipis de
la comarca
del Bages

14. Territori sobre el qual exerceix la seva autoritat un municipi. Termino municipal aranjuez
Terme municipal d’Aranjuez (Madrid)

15. Organisme de govern d’un municipi, integrat per l’alcalde i els regidors
Ajuntament de Barcelona

16. President de l'ajuntament i cap de l'administració municipal.
Xavier Trias, alcalde de Barcelona (2013)

17. Membre d'un ajuntament, especialment el que no exerceix cap altre càrrec
municipal.( Eduard freixedes)
Un regidor pren possessió del càrrec a l’ajuntament de Banyoles
(octubre del 2011)

18. Ciència o disciplina que intenta l’ordenació racional de l’espai urbà i del creixement futur
de la ciutat.

19. Acció d’assignar un ús urbanístic concret de cada porció de sòl: residencial,
industrial, agrícola, de serveis.

20. Categoria que té cada part del territori municipal segons el pla urbanístic i en relació
amb el procés d’urbanització: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable i sistemes
generals.

21. Programació i planificació dels recursos econòmics i humans d’un espai geogràfic concret,
que es realitza per aprofitar-los al màxim i afavorir un creixement equilibrat d’aquest
territori en el futur, especialment des del punt de vista econòmic i urbanístic.

22. Document tècnic, que té una dimensió política i una dimensió legal, on s’apleguen totes
les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat,
assignant usos del sòl a cada zona del terme municipal.

23. Document tècnic que permet actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat,
ja siguin barris sencers o espais més petits.

24. Sòl que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, i que disposa de
subministrament d’aigua i electricitat, clavegueram, etc.

25. Terreny que en un futur més o menys imminent podrà ser urbanitzat i s’hi podrà
construir fins a conformar sòl urbà i considerar-lo part de la ciutat.

26. Sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera.

27. Lloc concret d’assentament del nucli originari d’una ciutat (pot ser un turó, illa, meandre,
etc.).
Còrdova (Andalusia)

28. Lloc geogràfic que ocupa un nucli urbà respecte de la regió on es troba situat.

29. Disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una ciutat.

30. Plànol caracteritzat per un conjunt aparentment caòtic d’edificis alts i sense cap ordre
determinat, amb carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós. Al món occidental
aquest tipus de plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats, és a dir, amb i fa
referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.
Santiago de
Compostela

31. Nucli urbà antic que actualment constitueix un centre de turisme
cultural, gràcies a haver conservat la morfologia i el patrimoni
artístic del període preindustrial. Sovint, l’ús turístic ha expulsat a
la major part dels residents anteriors.
Barcelona:
El Barri gòtic

32. Plànol d’un barri o ciutat planificat, els carrers principals del qual s’ordenen traçant
radis que parteixen d’un centre, de manera que el creixement urbà es realitza
mitjançant cercles concèntrics.
Palmanova
(Itàlia)

33. Plànol d’un barri o ciutat planificat, caracteritzat per carrers rectilinis, que es tallen
perpendicularment, i illes de cases de forma quadrangular.
Castrum
romà

34. Nucli urbà sorgit per iniciativa
d’alguna autoritat pública, que
compta habitualment amb un
pla ortogonal.
Monpazier, una bastida
francesa

35. A l'edat mitjana, nucli de població nou sorgit per decisió d’una autoritat,
normalment amb plànol ortogonal; també, nucli urbà format al voltant d'una
ciutat o vila emmurallada

36. Àrea urbana residencial de baixa densitat, dotada d’extensos espais oberts i
d’àmplies zones verdes, tant públiques com privades, ocupada bàsicament per
habitatges unifamiliars.

37. Zona urbana amb una funció purament residencial, els habitants de la qual s’han de
traslladar a altres zones urbanes per treballar. Aquesta expressió s’utilitza
habitualment, amb un sentit pejoratiu, per referir-se a les barriades de blocs de pisos
de la perifèria de les grans ciutats.

38. Model bàsic d’arquitectura i d’urbanisme característic de les ciutats del segle XX,
sorgit com a reacció contra la proposta de ciutat-jardí i com a solució als problemes
de la ciutat industrial. La constitueixen grans blocs de pisos (amb habitatges
homogenis i estandarditzats), envoltats d’àmplies amb zones verdes comunitàries i
equipaments col·lectius. Hi té un paper preponderant la racionalitat i funcionalitat, és
a dir, la intenció de construir una ciutat més útil que bonica.

39. Activitats que es realitzen en una ciutat per satisfer les necessitats dels habitants del
territori on arriba la seva àrea d’influència.

40. Zona urbana ocupada exclusivament per habitatges (al llenguatge comú, aquesta
expressió s’utilitza sovint, encara que incorrectament, per referir-se a una zona
residencial de classe alta).

41. Part més antiga d’una ciutat, sorgida al voltant del seu emplaçament originari.

42. 1. Zona central d’una gran ciutat on es concentren les institucions dirigents de
l’activitat econòmica urbana (borsa, bancs, grans empreses, companyies
d’assegurances...).
2. Barri o districte financer d’una gran ciutat.

43. Ciutat que presenta una estructura i una trama urbana denses i contínues; és una
ciutat cohesionada socialment, que genera espais de sociabilitat, crea un territori urbà
amb proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia la trobada d'activitats i
permet el desenvolupament de la vida en comunitat.

44. Model de creixement urbà actual, basat en l’ús intensiu de l’automòbil, que fa
possible la dispersió de les àrees i activitats urbanes en una regió cada vegada més
extensa, dins la qual es creen zones amb funcions especialitzades.

45. Estadi actual de l’evolució urbana als països desenvolupats, caracteritzat pel
predomini del sector terciari dins les ciutats i la disminució progressiva (o fins i tot la
desaparició) de les activitats industrials.

46. Branca del sector terciari que inclou companyies de serveis molt especialitzades,
dedicades sobretot a les necessitats de les empreses més que no pas de les
persones.

47. Nucli industrial situat fora del nucli urbà, que normalment ha estat planificat per
fomentar-hi la localització de les indústries.

48. Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.

49. Moviments de circulació de persones i mercaderies que es produeixen dins d’una
ciutat o entre una ciutat i el seu territoris d’influència.

50. Distribució de la població en zones diferents d’una ciutat segons les seves
característiques econòmiques, socials, ètniques, culturals o d’altres tipus.