La democràcia. Les eleccions. Organització política i administrativa d'Espanya i de Catalunya

1. Tema 16
L’ORGANITZACIÓ
POLÍTICA I TERRITORIAL
D’ESPANYA I CATALUNYA
(Geografia, ed. Vicens Vives, tema 16)
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ (BARCELONA)
2L (2n de batxillerat), curs 2011-2012
Professor: Rafael Palomero Caro

2. 1. Les formes de govern.
La democràcia
2

3. Introducció
 Segons la forma de govern, les societats s’organitzen en:
- Règims totalitaris
- Règims democràtics
- Règims intermedis (sistemes autoritaris, règims
liberals...)
3

4. Formes d’organització política de l’Estat
4

5. Formes d’organització de l’Estat
Formes d’organització política de l’Estat
5

6. 1.1. Els principis democràtics: la participació
La democràcia comporta el dret de participació.
Consisteix en:
- intervenir de manera activa en l’organització política.
- Poder expressar lliurement la pròpia opinió
6

7. Què implica la participació?
VIDEO:
 Les autoritats públiques informen.
España 2012
 Voluntat institucional d’escoltar.
(Orales; 4:03 m)
 Cooperació i col·laboració.
 Els partits i coalicions han de canalitzar les orientacions ideològiques dels
ciutadans.
 La sobirania la té el poble.
 La votació és secreta i personal.
Febrer del 2013: Ada Colau,
portaveu de la Plataforma
dels afectats por les
hipoteques (PAH), presenta
al Congrés la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP)
para la modificació de la llei
hipotecària
7

8. 1.2. Espanya, un Estat
democràtic
8

9. Què és Espanya?
Espanya és un Estat democràtic
fonamentat en el constitucionalisme i el
parlamentarisme.
Com s’organitza?
Espanya s’organitza com una monarquia
parlamentària que es regeix pels principis
de llibertat i igualtat i que reconeix la
participació ciutadana com a base dels
seus principis democràtics

10. La Constitució
- La mort de Franco significà un
canvi polític que va portar a la
implantació d’un Estat social i
democràtic, plasmat en la Constitució
del 1978
- La Constitució recull les normes
que regulen el govern d’Espanya i
VIDEO:
La transición
garanteix els drets individuals i
(5m) col·lectius a tots els espanyols.
- La Constitució estableix que la sobirania
nacional resideix en el poble espanyol. Per tant, el
poder es troba en mans dels ciutadans.

11. Una democràcia parlamentària
• Espanya és una monarquia parlamentaria: el
cap d’Estat és el rei, però tant les lleis com
el govern emanen del Parlament. Per tant, el
rei regna però no governa
• El rei és el símbol de l’Estat i el representa
dins i fora del país, modera el funcionament
de les institucions i s’ha d’atenir en tot a les
normes que estableix la Constitució
11

12. 1.3.
La pràctica democràtica a Espanya
12

13. 1.4. Les convocatòries electorals
Tipus de convocatòries
- Tot ciutadà espanyol major d’edat és
convocat periòdicament per escollir els seus
representants.
- El ciutadà elegeix en quatre nivells
territorials: Parlament Europeu, les Corts
Generals, parlaments autonòmics i
ajuntaments. 13

14. El Parlament Europeu
• Els ciutadans dels països de la UE
elegeixen per votació 736 parlamentaris que
constitueixen el parlament europeu.
• Els membres del Parlament Europeu són
escollits cada 5 anys.
• Espanya té 54 eurodiputats, sent el cinquè
país darrere d’Alemanya, França, Itàlia i
Regne Unit.
14

15. Les Corts Generals
(eleccions generals, legislatives o
parlamentàries)
• Els ciutadans elegeixen els representants al
Congrés dels Diputats i al Senat.
• En el Senat, els representants s’escullen
per lliure elecció (llistes obertes) i per
representació territorial (CCAA).
• En el Congrès dels diputats, els
representants s’escullen per sufragi
universal (llistes tancades). El Congrés
elegeix el cap de govern. 15

16. x
16

17. Parlaments autonòmics
(eleccions autonòmiques o regionals)
• Els ciutadans elegeixen els diputats del
Parlament autonòmic respectiu.
• El nombre de diputats varia segons el
nombre d’habitants de la comunitat.
17

18. Els ajuntaments
(eleccions municipals)
• Els habitants dels pobles/ciutats d’Espanya
elegeixen cada 4 anys els membres de
l’ajuntament (regidors).
• Els regidors elegeixen l’alcalde.
18

19. 2.La divisió de
poders
19

20. 2.1 eL poder LegisLatiu
• Resideix al Parlament (també anomenat
Corts Generals)
• Es tracta d’un sistema bicameral dividit en
Congrés dels Diputats i Senat
20

21. El Congrés dels Diputats
(o cambra baixa)
Funcions:
o Reuneix els representants dels ciutadans espanyols
• Discuteix i aprova o deroga les lleis
• Exerceix el control sobre el poder executiu
• Aprova els pressupostos generals
• Elegeix el President del govern
21

22. • Els diputats i diputades s’elegeixen per mitjà
d’eleccions legislatives, on hi concorren partits
polítics, coalicions i agrupacions d’electors.
• Actualment el Congrés està format per 350
membres. Es distribueixen de la manera
següent:
 Un mínim de dos representants
per cada província, més un de
Ceuta i un de Melilla
 Els 248 diputats restants es
distribueixen de manera proporcional
a la població de cada província.
22

23. La campanya electoral
• Cada opció política manifesta les seves
propostes i els seus plantejaments
23

24. La llei electoral
Es vota per províncies, és a dir, la província és la
circumscripció electoral.
La llei electoral vigent a Espanya és la llei d’Hondt.
Video: llei d’Hondt (1:40 m)
http://www.youtube.com/watch?v=lXpK1f928Ik&feature=endscreen&NR=1
Video: Quequicom. Votem? (31:29m)
http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8
24

25. • Una vegada constituït el Congrés, el rei
proposa un president del govern, que és
votat al Parlament després de presentar el
seu programa.
25

26. El president designa els ministres del seu equip de
govern, que, un cop proposats, són nomenats pel rei.
26

27. El Senat (o cambra alta)
• És una cambra de representació territorial
• La seva funció principal és la de revisar les
propostes legislatives del Congrés.
• També està facultat per denegar o
autoritzar els tractats internacionals.
• A la pràctica, el Senat no té competències
pròpies. Sovint s’ha proposat la seva
supressió.
27

28. Formació del Senat
• Cada comunitat autònoma designa un
senador, i un altre més per cada milió
d’habitants de la comunitat.
• Sistema d’elecció: llistes obertes. Els
votants elegeixen tres noms de cada llista i
els més votats seran senadors.
• A cada província s’elegeixen quatre
senadors, i a les províncies insulars, 3 per
cada illa gran i 1 per cada illa petita.
28

29. 2.2. PODER EXECUTIU
El Govern està format per:
President Ministres
29

30. El Govern és l’organisme del poder executiu
que s’encarrega de:
- dirigir la política de l’Estat.
- administrar-ne els recursos.
- establir la defensa nacional i les relacions
exteriors.
- executar les lleis.
- promulgar decrets.
30

31. 2.3. PODER JUDICIAL
• El Consell General del Poder Judicial
(CGPJ) és l’òrgan de govern suprem dels
jutjats i tribunals que integren el poder
judicial.
31

32. Hi estan subordinats el Tribunal
Suprem, l’Audiència Nacional i els
Tribunals Superiors de Justícia (un a
cada comunitat autònoma)
La seva funció principal
consisteix en garantir la
independència dels jutges
en l’exercici de la funció
judicial.
De fet, és un organisme molt
dependent del poder
executiu i dels partits
polítics, com passa amb els
altres tribunals importants.
32

33. La constitució del
1978 va reconèixer
Espanya com un
Estat unitari no
centralista, i va
establir que les
nacionalitats i les
regions disposessin
Condició juridicopolítica d'aquelles
Condició juridicopolítica d'aquelles d’un principi
entitats o d'aquells organismes que,
entitats o d'aquells organismes que, d’autonomia.
dins l'estructura constitucional d'un
dins l'estructura constitucional d'un
estat, tenen la facultat de governar-se
estat, tenen la facultat de governar-se VIDEO: comunidades autónomas 33
(2;04)m
per les seves pròpies lleis.
per les seves pròpies lleis.

34. • Cada comunitat està regida
per un estatut, en el qual
s’estableixen les
característiques del Parlament,
el Govern i l’Administració
pública autonòmica, i pel qual
es negocia amb el govern
central les competències a
gestionar i el finançament.
34

35. • Segons el que preveuen la
Constitució i els estatuts, les
Corts deleguen en les
comunitats autònomes part de
la seva sobirania
(competències transferides).
• Les comunitats posseeixen
algunes competències plenes
(organització de la sanitat i
l’educació), i d’altres de
compartides amb l’Estat
(administració jurídica, legislació
laboral i gestió d’infraestructures).
35

36. Assemblea o parlament President autonòmic Govern
(president i consellers)
Aprova lleis i • Representa la Executa i fa
pressupostos; comunitat i en complir les
també controla forma i dirigeix el lleis.
l’acció del govern govern.
autonòmic.
• És elegit per el Les comunitats
autònomes tenen
parlament competències molts
autonòmic i escasses quant al
nomenat pel rei. poder judicial
36

37. 3.2. El poder local: l’administració
municipal i provincial
(Apartat procedent d’un PDF penjat per Jordi Manero a Slideshare. Gràcies, Jordi.)
- La Constitució de 1978 estableix que Espanya és un “Estat
unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les regions”.
- L'Estat és unitari, ja que la unitat nacional és un principi
suprem de la constitució, però a la vegada és descentralitzat, ja
que el principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells
(autonòmic, provincial i municipal).
- El títol VIII de la Constitució, “sobre l’organització territorial
d’Espanya”, estableix que Espanya s’organitza territorialment en
municipis, províncies i comunitats autònomes.
- Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública:
la local, l'autonòmica i la central.
37

38. Les províncies
Divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada en criteris topogràfics i
d’extensió i població homogènia. Aquesta divisió s’ha mantingut amb pocs
canvis fins l’actualitat (el canvi més important: divisió de Canàries en dues
províncies). Mireu el mapa de Catalunya a veure si trobeu algun canvi!. 38

39. La província és una “entitat local amb personalitat
jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de
municipis”.
Actualment les províncies:
1) Són la divisió territorial de l'administracióperifèrica de
l'Estat.
2) Són l'entitat local de
rang més alt.
3) Són la
circumscripció
electoral de l'Estat.
39

40. Les províncies són la divisió territorial de
l'administració perifèrica de l'Estat. És
a dir, és la divisió territorial perquè
l’administració central de l’Estat pugui
complir les seves activitats.
Cal recordar que l’Estat central exerceix
les competències exclusives sobre 32
matèries, com ara emigració, defensa,
hisenda general..., de les quals s’encarrega
el subdelegat del govern a cada província
(antic governador provincial).
Les Delegacions i Subdelegacions del Delegació del Gobierno
Govern i dels diferents ministeris són a Barcelona
òrgans de l’Administració central de
l’Estat que tenen un marc d’actuació
provincial. 40

41. Les diputacions provincials
Les províncies també són l'entitat d'administració local de rang més elevat. Ha de
cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Del govern
de les províncies s'encarreguen les diputacions provincials o d’altres corporacions
de caràcter representatiu.
La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció
indirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la
província.
La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis de
menor capacitat econòmica i presta serveis públics supramunicipals. Per tal de
complir aquestes funcions, municipis i diputacions es nodreixen fonamentalment
de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA.
41

42. Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció
electoral, ja que són circumscripcions electorals
42
Distribució d’escons per província, 2012

43. Els municipis
- Els municipis són “l'ens menor territorial primari”. La constitució
garanteix l’autonomia dels municipis, que tenen personalitat jurídica
plena.
- Els ajuntaments governen i administren els municipis. Són
formats pels regidors (aquests varien en funció dels habitants)
elegits per tots els empadronats en el municipi, majors d’edat.
- Els regidors elegeixen l’alcalde.
- El terme municipal és el territori on exerceix les seves funcions. -
- Les competències dels ajuntaments es centren bàsicament en
l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el transport
d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del
medi ambient.
43

44. Així, són competències dels municipis:
- Organitzar l'administració pública municipal
- Recaptar i administrar els ingressos municipals
- Atorgar llicències (en les seves competències)
- L'ordenació territorial i l'urbanisme
- L'enllumenat públic
- La recollida de residus i la neteja
- La gestió dels cementiris
- La gestió dels mercats
- El control del trànsit dins el terme municipal
- El transport públic
- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i
esportives...
Es poden crear mancomunitats de municipis, amb la finalitat de
compartir serveis i despeses.
44

45. Mapa dels termes municipals de Catalunya (2007)
Hi ha potser
massa
municipis?
Molts experts
opinen que
s’haurien de
reduir, ja que
molts petits
municipis no
tenen capacitat
per gestionar els
seus serveis
45

46. Altres entitats territorials
- A banda de municipis i províncies, també existeixen altres entitats
territorials locals.
- Poden donar-se mancomunitats de municipis i corporacions
metropolitanes.
-A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) i els consells insulars
(Balears).
- A Catalunya existeixen les comarques (el consell comarcal és un
organisme de coordinació dels municipis, amb poques funcions de
govern efectives). Altres comunitats autònomes també han establert
divisions comarcals..
46

47. 4. L’organització
politicoadministrativa de Catalunya
4.1. L’establiment de l’autonomia política
L’ESTATUT DEL 1932
La proclamació de la segona
República i l’aprovació de la
Constitució del 1931 van fer possible
el reconeixement autonòmic del
govern de Catalunya.
47

48. • Catalunya, regió autonòmica dins de l’Estat
espanyol
• Llengües oficials: català i castellà
• La Generalitat obtenia competències plenes
respecte al dret civil català i al règim
administratiu.
VIDEO: l’Estatut de Núria (1931) 54:03 minuts
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25233
48

49. PROJECTES INICIALS
“Catalunya és un
Oficialitat única
Estat autònom
de la llengüa
dins la República
catalana
Espanyola”
El projecte va ser aprovat per referèndum l’agost del 1931 pel 99,4% de votants
REDACTATS FINALS
“Espanya és un Estat
Cooficialitat del integral, compatible
català i castellà amb l’autonomia dels
municipis i regions”
49

50. • L’Estatut del 1932 va ser suprimit pel general
Franco.
• En el període de transició demogràfica, la
demanda d’autonomia prengué força amb
l’Assemblea de Catalunya.
50

51. Els Estatuts de 1979 i 2006
• L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979
reconeixia aquesta com una nacionalitat, i la Generalitat
com la institució política de l’autogovern.
• Atorgava al català el caràcter d’idioma oficial,
juntament amb el castellà.
• Plantejava la possibilitat de disposar una policia pròpia.
51

52. • 2003. Reforma de l’Estatut d’Autonomia per adaptar-lo a les
noves necessitats de la Catalunya actual.
Debat al Congrés dels Diputats
18/6/2006: el nou Estatut va ser aprovat en referèndum
-Catalunya és una nació.
-Ampliació de les competències de la Generalitat.
-Estableix nous principis de finançament autonòmic.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional va retallar notablement el nou
estatut, la qual cosa va contribuir a l’augment de l’independentisme
VIDEO: Resultats del referèndum de l‘Estatut del 2006 (1:34m)
http://www.youtube.com/watch?v=tQhCBdO2pC0 52

53. 4.2 Les institucions de l'autogovern
de Catalunya: la Generalitat
La Generalitat de
Catalunya és el
sistema
institucional en
què s'organitza
políticament
l'autogovern de
Catalunya.
Integra el
Parlament, el
President i el
Govern. 53

54. El Parlament
Exerceix la funció legislativa, és l'encarregat d'aprovar pressupostos de la
Generalitat i de controlar i impulsar l'activitat política i de govern.
Al Parlament està representada la democràcia catalana.
Videos. El Parlament de Catalunya (1, 7:29 m.; 2: m).
http://www.youtube.com/watch?v=K1z4HjVK2Gk/ http://www.youtube.com/watch?v=U6NaT3NCVtw
54

55. El President de la Generalitat
És elegit pel Parlament
entre els seus membres.
Ès la representació més
alta de la Generalitat
Ès el cap responsable del
Consell Executiu.
Ostenta la representació
ordinària de l'Estat a
Catalunya.
55

56. El Consell executiu
- També és anomenat Govern de la Generalitat.
- És la institució que dirigeix la política i
l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
- Està format per diversos consellers.
56

57. 4.3. Els poders efectius de la
Generalitat
Título
57

58. • L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
estableix que la Generalitat de Catalunya
té tres tipus de competències.
– Exclusives.
– Concurrents.
– Compartides.
58

59. Competències de la Generalitat a l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya (2006)
Article 27. Cultura
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en
matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva
comprèn en tot cas les activitats artístiques i culturals, que
es porten a terme a Catalunya (…)
Article 131. Educació
Correspon a la Generalitat la determinació dels continguts
educatius del primer cicle de l'educació infantil i la
regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i
també la definició de les plantilles del professorat i de les
59
titulacions i les especialitzacions de la resta del personal…

60. • Article 140. Infraestructures del transport i de les
comunicacions.
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva
sobre ports, aeroports, heliports i altres
infraestructures de transport al territori de Catalunya
que no tinguin la qualificació legal d'interès general
(…)
• Article 143. Llengua pròpia
Correspon a la Generalitat de Catalunya
la competència exclusiva en matèria de
llengua pròpia, que inclou, en tot cas,
la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de
60
la seva oficialitat, i també la normalització

61. • Competències exclusives:
– Urbanisme.
– Organització de les institucions d'autogovern.
– Ordenació del territori.
– Explotació dels recursos hidràulics.
– Obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i
aeroports.
La Constitució Espanyola exerceix el control d'alguns
d'aquests temes.
61

62. La Generalitat també té capacitat d'actuació sobre:
•-Regulació del crèdit.
•-Banca.
•-Assegurances.
•-Mineria i energia.
•-Protecció del medi ambient.
La Generalitat ...
•… Connecta l'aplicació dels convenis internacionals en
les àrees sobre les quals exerceix la competència.
•… Té capacitat legal de signar acords amb altres
comunitats autònomes de l'Estat.
VIDEO: traspàs de rodalies (2:10 m.)62
http://www.youtube.com/watch?v=2ItDeYo8PtM

63. Ingressos de la Generalitat de Catalunya
• De l‘administració central de l’Estat.
• Taxes i impostos propis.
• Deute públic.
• Crèdits.
La manca d’ingressos propis suficients i, per tant, la
dependència financera de l’Administració central de
l’Estat, redueix l’autogovern de Catalunya de manera
extraordinària.
De fet, la negativa de l’Administració central a
reduir el dèficit fiscal de Catalunya és un dels factors
que més han influït en la pujada de
63
l’independentisme entre la població catalana els

64. 4.4. Organització territorial de Catalunya
64

65. Províncies

Barcelona

Tarragona

Lleida

Girona
65

66. Comarques

Ens local de
caràcter territorial,
format per
l'agrupació de
municipis

38 comarques
(Segona República)

Més tres comarques
afegides el 1988
66

67. Municipis

Resultat de
l'organització de
comunitats veïnals 231 221
311

946 municipis 184
67

68. Organització territorial
Províncies

Un o més nuclis de població
Comarques sense ajuntament propi, que
es regeixen conjuntament per
Municipis una junta de veïns, al
capdavant de la qual hi ha
un president
Entitats municipals
descentralitzades
68

69. Vegueries
i
comarques
69

70. 5. Els contrastos territorials: antecedents
històrics
5.1. ELS CONDICIONANTS DEL MEDI FÍSIC
Gran
diversitat
regional, tant
climàtica com
edafològica
(sòls)
70

71. Què va canviar amb la revolució
industrial?

Abans de la revolució:
- Blat, vinya i olivera.
- Ramaderia extensiva.

Després:
- Mineria
- Indústria textil
71

72. 5.2. Dualitat centre-perifèria

Al centre de la península hi havia un
gran estancament.

A Catalunya i al País Basc hi havia una
burgesia industrial poderosa.

Política proteccionista.
72

73. 5.3. Economia i demografia

La indústria
enfonsa
l'artesania i la
gent se’n va a
la perifèria.

Augmenta el
creixement
vegetatiu però
no la riquesa;
aixó provoca
més emigració. 73

74. Primer terç del segle XX: tres
àrees econòmiques

- Pols d'industrialització
(Madrid, Barcelona i Bilbao).

- Àrees próximes als pols (d’on
procedien els immigrants).

- Espais sense modernitzar
(emigració a Amèrica).
74

75. 75

76. 76

77. 6. POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA
6.1. Diagnosi territorial: cap a la dispersió de la població
A partir de l’ últim terç del segle XX, s’ha produït una dispersió en
l’ocupació urbana del territori de Catalunya (residencial, industrial o
terciària), cada vegada més dispersa i de molt baixa densitat.
Conseqüències de la dispersió territorial
-Enorme increment de l’ocupació del sòl, del cost dels serveis i del
consum energètic.
-Fragmentació dels espais naturals i empobriment dels valors
paisatgístics.
-Increment de la necessitat de desplaçament de la població i
sobrecàrrega de les xarxes de transport.
-Empobriment de la vida urbana.
-Banalització del paisatge (pèrdua de diversitat, de qualitat i
d’identitat).

78. 6.2. Principis i objectius de
l’ordenació territorial
Elaborar i aplicar uns plans d’ordenació
territorial i urbanística per corregir:
- La dispersió urbana
- L’especialització funcional
- La segregació social
78

79. El planejament territorial
• Pla Territorial General de Catalunya:
– Sistema d’espais oberts
– Sistema d’assentaments
– Sistema d’infraestructures
79

80. El planejament urbanístic
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
POUM de Mollet del80

81. Plans Directors Urbanístics (PDU)
PDU d’Igualada 81

82. Planejament urbanístic
82

83. Planejament sectorial
Pla de les infraestructures de transport 83
i