HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
TEMA 3. Els nacionalismes fins al 1914. 1r BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DEL MÓN
1. Tema 3
ELS NACIONALISMES
FINS AL 1914
(Història del món contemporani. Ed. V. Vives. Tema 3; pàg. 5659,
i tema 6, pàg. 116 i 118-119 -apartat 2.3-)
Prof.: Rafael Palomero Caro
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. BARCELONA
L’autoria d’algunes diapositives correspon al professor Armand Figuera, de l’escola
Súnion. S’hi indica en cada cas. Gràcies.
4. 2. Nacionalisme i liberalisme de 1815
a 1871
2.1. Dos conceptes diferents de Nació
4
5. La concepció liberal de la nació a la Revolució Francesa
- Sobirania nacional: la sobirania rau en la nació.
-Identificació nació-ciutadania:
- la nació està formada voluntàriament pels ciutadans.
- El que uneix els ciutadans és un Estat i una constitució comuns.
- No és un nacionalisme ètnic.
-Estat i nació és el mateix: l’Estat-nació com a ideal (és a dir, “una sola
nació en un sol Estat”)
“Què és la nació?
Un cos d’associats que
viuen sota una llei comú i
representats per una
mateixa legislatura.”
Emmanuel Joseph Sieyés
UPF
(Fréjus ( Provenza),1748-París 1836)
5
6. La concepció idealista i romàntica de la nació a
Alemanya
- Fonament no cívic, sinó étnico-cultural: la nació no es fonamenta en la llei de l’Estat,
sinó en l’existència d’un esperit del poble (Volksgeist), que es manifesta en la llengua i la
cultura.
- Connotacions exclusivistes: la nacionalitat ve determinada per la pertinença a una
llengua, cultura o ètnia comú. Això és una fet objectiu, independent de la voluntat de
l’individu.
Johann G. Herder
(1744-1803)
<<Qui ha estat educat en la mateixa llengua i ha
après a expressar en ella la seva ànima, pertany al
poble d’aquesta llengua>>
<<l’Estat més natural és, alhora, un poble, amb un
sol caràcter nacional>>
Johann G. Fichte
(1762-1814)
<<Allà on es troba una llengua
separada, hi existeix una nació
separada, que té el dret de prendre al
seu càrrec els seus propis afers i de
6
UPF
governar-se per si mateixa>>
8. Súnion
L’aparició dels moviments nacionalistes
L’aparició del
nacionalisme
es veu
influenciat
per:
- Els ideals de la Revolució francesa: la
Declaració dels Drets dels ciutadans, en
especial el dret a la llibertat
- L’imperialisme napoleònic: rebuig a l’ocupació
- El Romanticisme: l’afirmació de l’individualisme
Durant la Restauració (1815-1848):
Durant la Restauració (1815-1848):
El nacionalisme es
converteix en un
corrent ideològic
Dret a constituir
Estats-nació (Estat
que s’identifica amb
una única nació)
Llengua, història,
territori, arrels
ètniques...
Dues tendències:
- Liberal-progressista, inspirada en els ideals de la Revolució francesa
- Liberal-conservadora, d’origen alemany, inspirada en els ideals del
Romanticisme
8
9. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
1.- La llengua (el basc o euskera).
9
10. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 2.- La bandera.
Als EUA és un signe d’unió nacional. És present a gairebé totes les
cases (Foto: casa de la família Dempsey, a Collegeville, Pennsylvania,
agost del 2007)
10
11. Però totes les banderes han estat inventades en algun moment. La
ikurriña basca només té un segle..
11
12. Una bandera inventada on no n’hi havia: La Rioja (durant la creació de les comunitats
autònomes durant la transició cap a la democràcia)
(Foto: Ajuntament de Nájera, La Rioja, abril de 2006)
12
13. Què marca aquesta “bandera”? (foto: terrat
d’una casa de l’Eixample de Barcelona)
13
14. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
3. La religió (el lloc sagrat: Aránzazu).
14
15. La llengua i la religió com a signe
d’identitat nacional. El cas de Flandes
15
16. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
4.- La història (Gernika: el roure, la Casa de Juntes).
16
17. EUA: els pares fundadors de la pàtria (Declaració d’independència a Philadelphia;
Washington al Congrés i B. Franklin, al Franklin Memorial de Washington)
17
18. La invenció de la història nacional. Els pares fundadors: Guifrè el Pilós
(Catalunya), Don Pelayo (Espanya)
18
19. El “naixement d’Espanya”: la llegenda de Don Pelayo
Batalla de Covadonga (Astúries) Tomba de don Pelayo a Covadonga
19
20. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
5.- Els costums (l’Olentzero, el “Papà Noel” del País Basc; els castellers)
20
21. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
5.- Els costums (la txapela; Tolosa, Guipúzcoa, novembre 2012)
21
22. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la
pròpia identitat (LA VANGUARDIA, 12.07.2010)
22
23. L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat
(campanya de boicot al cava català el Nadal del 2005)
23
24. Continuació de la campanya de boicot al cava català el Nadal del 2006 (Casp,
Saragossa, desembre 2006). En aquesta botiga, però, també venien cava
català.
24
25. 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat.
Vitòria: monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els
espanyols van derrotar els francesos”
25
26. 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (Vitòria,
monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els espanyols van derrotar
els francesos”
26
27. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats).
6.- El xovinisme (creença en la superioritat de la nació pròpia): l’expansió colonial
al segle XIX era un instrument de reafirmació de la vàlua del propi país (Vitòria,
monument a Iradier, explorador de Río Muni, actual Guinea Equatorial)
27
33. Les eines nacionalitzadores:
3.- La guerra contra altres països
(monument als combatents de la guerra francoprussiana, Thouard, Deux-Sèvres, França)
33
34. Les eines nacionalitzadores:
3.- La guerra contra altres països
(monument als combatents de la primera guerra
mundial a Vernon, Normandia, França)
34
35. El cas d’Espanya: les guerres civils (monument a
“Los Caídos”, Cirauqui, Navarra, 2005!)
35
36. 2.3 Els moviments liberalnacionalistes de les revolucions de
1820, 1830 i 1848
36
39. Súnion
La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)
La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)
Existien 8 estats
italians
L’Estat unificador va ser
-
Piemont-Sardenya,
Estats Pontificis,
el Regne de les Dues Sicílies,
Vèneto i Llombardia (inclosos dins
l’Imperi d’Àustria-Hongria),
- Parma, Mòdena i Toscana
El Regne de Piemont (la zona més industrialitzada d’Itàlia)
Suport de la
burgesia del
nord d’Itàlia
Víctor Manuel II de Savoia,
rei del Piemont
Amb uns
protagonistes
Cavour, primer ministre del
Piemont
Garibaldi, republicà
Cavour
39
Garibaldi
40. Súnion
Itàlia: etapes de la unificació
Itàlia: etapes de la unificació
LLOMBARDIA
LLOMBARDIA
PIEMONT
1ª Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
(guerra contra Àustria, 1859).
VÈNETO
PARMA
PARMA
MÒDENA
MÒDENA
2ª Annexió del Regne de les
Dues Sicílies per Garibaldi
(Expedició dels mil, 1860)
TOSCANA
TOSCANA
ESTATS PONTIFICIS
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
3ª Annexió del Vèneto (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
4ª Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
40
Audició d’A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=U-lQh2ho13g&feature=player_embedded
43. Súnion
La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)
La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)
Confederació Germànica
Existien 38 estats
que formaven la
Precedents
L’Estat unificador va ser
- Creació del Zollverein (mercat comú alemany), el 1834.
- Revolució del 1848: el rei de Prússia no va acceptar ser
rei liberal d’una Alemanya unida
- Creació d’una única xarxa de ferrocarril alemanya
El Regne de Prússia
Guillem I de Prússia
Suport de la
burgesia
industrial i dels
terratinents de
Prússia (junkers)
Amb uns
protagonistes
Otto von Bismarck
(“el canceller de ferro”)
Procés de la unificació: tres guerres contra
Procés de la unificació: tres guerres contra
països estrangers, provocades per Bismarck
països estrangers, provocades per Bismarck
1864, guerra contra Dinamarca
1866, guerra contra Àustria
1870, guerra contra França
Bismarck
43
44. Súnion
La guerra, el mitjà per unificar Alemanya
"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la
força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls
posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurarse al liberalisme; però ningú no els assignarà el
paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves
forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que
el Congrés de Viena ens va donar no són correctes.
Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per
buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del
nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."
Bismarck, Pensaments i records, 1899.
44
45. Súnion
La unificació d’Alemanya
Etapes:
1ª.- 1864: guerra
contra Dinamarca (la
“qüestió dels
ducats”)
2ª.- 1866: guerra
contra Àustria
(unificació del Nord
d’Alemanya)
Audició del prof. A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=hh2Aeyp-6z8&feature=player_embedded
3ª.- 1870: guerra
contra França:
- annexió d’Alsàcia i
Lorena.
- creació de l’Imperi
45
alemany (II Reich)
