3. Assecador
L’ assecador en aquell temps l’utilitzaven com lo que anomenem
actualment magatzem o nevera... o algo semblant. L’utilitzaven
per assecar, conservar ,per guardar i tots eren elements
comestibles per exemple fruits secs , carn ,sal ,farina ,blat de
moro(...etc).
L’assecador era un cuart (habitació) que normalment s’atrobava
en la part alta del castell i sense finestres ni resaixí el toca més
l’aire i estigui sempre ben fresc i així els elements es podien
conservar molt millor.
4. La carn:
S’havia d’estar previngut per matar el bestiar en cas
de setge i salar-lo, tot i que en condicions normals els
senyors consumien la carn fresca, tret de la cansalada
i els pernils.
Els pernils de la lleuda els donarem bons i òptims de
valor de quatre argents, en nombre de vint-i-quatre
anualment per carnestoltes.
Normalment els pernils no se salaven al propi castell,
sinó que eren un cens força corrent que pagaven els
pagesos als senyors. Per aquest motiu necessitaven
un espai adient per a guardar-los.
El porc s’acostumava a matar a finals de novembre o
principis de desembre, per tant quan els pagesos els
entregaven al senyor ja estaven a punt per ser penjats
perquè s'acabessin de curar durant uns mesos.
La cuixa de l’animal es porta al salador, una taula
lleugerament inclinada per permetre que l’aigua i la
sang que conté s’escorrin. Es cobreix amb sal i pebre i
es premsa amb una pedra gran.
Quan el pernil ha perdut tot el líquid que contenia ja
es pot penjar perquè acabi d’assecar-se. Es protegeix
de les mosques amb una roba fina.
5. FRUITS SECS
La fruita és un producte estacional que només
es pot menjar fresc quan és la temporada pròpia
de cada fruita. L'única manera de menjar-ne
durant l’hivern i fins a la propera collita era
conservar-la assecada.
Els fruits es recullen en el seu punt òptim de
maduració i s’estenen sobre uns canyissos en un
lloc sec i ventilat fins que són secs. Després es
guarden en cistells i es poden menjar durant
mesos. Les fruites més adients per assecar són
les que tenen un alt contingut en sucre i poca
aigua, com els raïms i les figues.
6. La sal:
La sal va ser durant l’edat mitjana molt més que
un producte alimentari, les seves propietats
conservatives li conferien un alt valor comercial i
estratègic. Les propietats que posseix la sal de
curtir els organismes amb els quals entra en
contacte són la base de la que va ser des de la
prehistòria la seva principal funció: afavorir
l’assecament dels productes alimenticis i
permetre la seva conservació destruint les
bactèries i microorganismes que contenen.
