Escultura Renaixement
•Download as PPT, PDF•
0 likes•552 views
Escultura del Renaixement
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (17)
Viewers also liked
Viewers also liked (20)
Similar to Escultura Renaixement
Similar to Escultura Renaixement (20)
More from José Luis Garcia Salvador
More from José Luis Garcia Salvador (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (7)
Escultura Renaixement
- 1. ESCULTURAESCULTURA - No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura. - Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia. - Es busca la bellesa formal amb un naturalisme idealitzat. Hi ha una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes. Cànons d’entre 8 i 9 caps - Es recuperen el contraposto, les línies corbes, el nu - S’incorporen els temes de la mitologia clàssica, encara que reinterpretats des d’una significació cristiana David de Donatello
- 2. S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura alS’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònicmarc arquitectònic Materials molt variats: predominen marbre i bronze, també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i policromada
- 3. Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, medallons, tondos, monuments funeraris, cantories,... Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i de cos sencer i el retrat eqüestre
- 5. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
- 6. El Sacrifici d’Isaac.El Sacrifici d’Isaac. Era el tema obligatEra el tema obligat amb el qual participaven els concursants.amb el qual participaven els concursants. Brunelleschi Ghiberti
- 7. PortesPortes NordNord del Baptisteridel Baptisteri (21 anys)(21 anys) 28 plafons, amb28 plafons, amb 20 que representen20 que representen escenes del Nouescenes del Nou Testament. Els vuitTestament. Els vuit plafons inferiors mostrenplafons inferiors mostren els quatre evangelistes iels quatre evangelistes i els quatre doctors deels quatre doctors de l'Església (sant Ambròs,l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori isant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí)sant Agustí)
- 8. Les Portes del ParadísLes Portes del Paradís (1425-1452)(1425-1452) DDeu panells d’estructura quadrada amb temeseu panells d’estructura quadrada amb temes bíblics (escenes Antic Testament)bíblics (escenes Antic Testament)
- 9. 5,20 x 3,10 11 cm de grossor, vuit tones
- 13. Detall Josep i els seus germans.Josep i els seus germans.
- 16. Retrats que l’artista incorpora a les portes iRetrats que l’artista incorpora a les portes i figura de profeta.figura de profeta.
- 17. DONATO DI NICCOLÓ, DONATELLO (I). El seu gran tema serà la figura humana recupera el nu. El seu cànon es situa entre vuit i nou caps El moviment està present d’una manera continguda,.
- 18. Des de figures amb un clar naturalisme idealitzat a un realisme més expressiu. Al relleu utilitza la tècnica del schiacciato (“xafat”):quasi sembla un dibuix, Reintrodueix l’estàtua eqüestre, amb el condottiero Gattamelata
- 19. Al profeta Abacuc opta per un major realisme i força expressiva. : Magdalena Penitent
- 22. EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGELEVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL JOVENTUT (CLASSICISTA) MADURESA (TRANSICIÓ I DOMINI) VELLESA (MANIERISME)
- 23. A la Pietat del Vaticà fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volums purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), un excel·lent estudi anatòmic, la plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern (i plasmació del dolor intern) i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme (la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa) Pietat del Vaticà (1499)
- 24. >
- 25. 5,48 / 4,34 m
- 26. David de Donatello David d’Andrea del Verrocchio
- 27. El David marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no oculten la grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria, el fet que és una figura quasi plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i els gestos (terribilità) David (1504)
- 29. San Pablo Moises
- 30. El Moisés: més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una composició molt manierista (escorç, corbes, moviment) Moisés (1515)
- 31. Claus Sluter: Pozo de Moisés (1404) Detalle de Moisés Catedral de Santiago: Portada de las platerías (XII) Posible Moisés
- 33. Mausoleu del papa Juli II (1506) RAQUEL VIDA CONTEMPLATIVA LIA VIDA ACTIVA
- 34. Els esclaus: la influència del Laocont es veu clarament en el moviment, el dramatisme quasi patètic i els escorços molt forçats Esclaus (1510-13) ESCLAU REBEL ESCLAU MORIBUND
- 35. Panteó dels Medici: esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit amb el relativisme del crepuscle i l’aurora) Panteó dels Médici (1520-36)
- 36. Sepulcre de Lorenzo de Médici (1524-31) L’AURORAEL CREPUSCLE
- 37. Sepulcre de Giuliano de Médici (1526-33) EL DIA
- 38. PERÍODE DE VELLESA (1534-64). Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l’harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme) L’ideal neoplatònic quasi s’ha perdut totalment i ha deixat pas a l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota Aquests sentiments els plasma de forma espiritual Les composicions es fan cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata) Triomfen l’expressivitat i el subjectivisme sobre la recerca de la bellesa i el naturalisme Deixa les obres inacabades Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació Deforma les proporcions La tècnica és més primària i suggestiva Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits Podem parlar directament d’antinaturalisme Açò encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut
- 39. Pietat del Duomo de Florència (1550)
- 40. Pietat Rondanini: escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allargada i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura àspera, de cossos escanyolits i eteris, ja que sols li preocupen el dramatisme i el dolor (antecedent de l’expressionisme del segle XX) Pietat Rondanini (1553-64)
- 41. Giambologna: El rapte de la Sabina o de les sabines 1582. Marbre. Altura 4,10 m. Lògia al costat del palau de la Signoria. Florencia.
- 42. Benvenuto Cellini: Perseo 1553. Bronze. Altura 3,20 m. Loggia, plaça de la Signoría. Florencia. .
Editor's Notes
- http://www.lasalle.es/santanderapuntes/arte/renacimiento/escultura/xv/ghiberti_puerta_paraiso.htm
- L’obra sembla un quadre animat: Els personatges omplen la superfície i accentuen el relleu. Ghiberti va trigar 21 anys a completar-la. Aquesta porta de bronze conté 28 plafons, amb 20 que representen una escena bíblica del Nou Testament. Els vuit plafons inferiors mostren els quatre evangelistes i els quatre doctors de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí). Els plafons estan envoltats per un marc de fulles i busts daurats de profetes en la intersecció dels plafons. La figura d’Isaac, fosa per separat, està inspirada en els nus clàssics, amb un escorç bastant forçat, i damunt d’un pedestal amb relles d’inspiració romana. Els criats i l’ase encaixen millor en el conjunt que en la versió de Brunelleschi (obra menys pesada).
- Ghiberti va trigar 21 anys a completar-la. Aquesta porta de bronze conté 28 plafons, amb 20 que representen una escena bíblica del Nou Testament. Els vuit plafons inferiors mostren els quatre evangelistes i els quatre doctors de l'Església (sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí). Els plafons estan envoltats per un marc de fulles i busts daurats de profetes en la intersecció dels plafons.
- un segon encàrrec per al baptisteri, aquesta vegada per a la porta est, on ell i el seu taller (que incloïa Michelozzo i Benozzo Gozzoli) van treballar durant 27 anys i van arribar a superar-se a ells mateixos. Aquesta porta tenia deu plafons representant escenes de l'Antic Testament; els plafons, de forma quadrada, no estan emmarcats per la tradicional filigrana gòtica en forma de rombe lobulat, com en les portes anteriors. Ghiberti va emprar els principis, en aquells temps recentment descoberts, de la "perspectiva de profunditat" a les seves composicions, amb què cada plafó representa més d'un episodi. La puerta se compone de dos batientes. Sus dimensiones son 5,20 metros de altura, 3,10 de ancho y 11 centímetros de grosor, el conjunto pesa ocho toneladas. Las puertas se componen de 5 escenas del Antiguo Testamento por cada batiente. Cada escena se ha trabajado en bronce y se encuentra dorada a la hoja.
- Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. El Gènesi, el llibre de l'Antic Testament que registra la vida d'Abraham, presenta el seu paper com un individu que ha de complir un pacte monoteista establert entre ell i Déu (Jehovà o Jahvè). Pensant que la seva dona era estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l'esclava Agar. Segons l'Alcorà islàmic, Abraham i el seu fill Ismael van fer la Kaba (el lloc més sagrat de l'islam) en un indret on Adam ja havia fet un altar en honor a Déu. Quan Ismael tenia catorze anys, Déu li féu el regal de poder engendrar un fill a l'avançada edat d'ell, cent anys, i noranta, la seva dona. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir del fill anunciat per Déu i els segons per descendir del primogènit d'Abraham. Poc després de néixer Isaac, Abraham repudià Agar i el seu fill Ismael, convertint Isaac en l'únic hereu, per ordre divina (cf. Gèn, 21:12). Un dia Déu li digué que prengués el seu fill (Isaac segons la Bíblia, Ismael segons els musulmans) i que li oferís en sacrifici. Quan estigué a punt de matar-lo li manà que no ho fes, perquè ja havia vist que l'obeïa i ja no li calia. En compensació, Abraham li sacrificà un be.
- Josué entra victoriós a Jericó duent l’arca de l’aliança. Rei Salomó i de la Reina de Saba. - El rei jueu Saül dirigeix el seu exèrcit.
- en 1435, en que Cosme de Médici regresó del exilio, donde el panel Historia de José, es una referencia clara al caso de Cosme, al que se lo compara con José quien, traicionado por sus hermanos, más tarde se convierte en su salvador y portador de bienestar para toda su comunidad. En el sexto recuadro está José: cómo es arrojado al pozo por sus hermanos, cómo le venden y cómo es entregado al faraón, rey de Egipto, y, por el sueño que reveló la gran hambre que había de padecer Egipto, José puso remedio a ello y todas las tierras y provincias se salvaron, pudiendo satisfacer su necesidad. Y cómo fue muy honrado por el faraón. Cómo Jacob mandó a sus hijos y José les reconoció; y cómo les indicó que volvieran con su hermano Benjamín porque de lo contrario se quedarían sin trigo. Regresaron con Benjamín y les ofreció el banquete, y mandó introducir la copa en el saco de Benjamín, y éste fue apresado y conducido ante José, el cual, entonces, se dio a conocer a sus hermanos. a historia de José" se retrata el esquema narrativo de José Reparto por sus hermanos en el Pozo, José vendió a los comerciantes, los comerciantes la entrega de José al Faraón, José interpretar el sueño del faraón, el faraón le Pagar honor, Jacob envía sus hijos a Egipto y José reconoce sus hermanos y vuelve a casa. Según las Vidas de Vasari, este panel fue el más difícil y también la más hermosa. Las cifras se distribuyen en relieve muy bajo en una perspectiva espacio Ghiberti utiliza diferentes técnicas esculturales, desde líneas incisas a la escultura figura casi independiente, dentro de los paneles, lo que acentúa aún más la sensación de espacio.
- El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) Actualment es troba al Museu del Bargello. un barret de palla típic de la Toscana adornat amb unes fulles d'heura El cap de Goliat porta un elm amb relleus historiats i amb ornaments típics del renaixement, com unes llargues plomes que arriben a cobrir una part de la cama de David. La interpretació simbòlica és la relació amb Cosme de Mèdici que commemora les victòries de Florència davant el seu rival, Milà. A l'escultura, David personifica Florència portant el típic barret toscà, i Goliat a Milà, un dels símbols del qual és l'espasa, convertida en creu. També la seva inscripció fa referència al mateix tema: Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i praestant auxilium. -A qui valentament van lluitar per la mare pàtria, els déus donaran el seu ajut també davant els enemics més terribles.-
- Habacuc «Lo Zuccone», hacia 1436, Donatello una serie de profetas para las nichos en lo alto del campanario de Giotto.
- Bronze, 125 cm, En 1478 Verrocchio comenzó la que sería su obra más famosa, una estatua ecuestre del condottiero Colleoni, quien había muerto tres años antes. La obra fue un encargo de la República de Venecia. Fue el primer intento de producir semejante grupo, con una de las patas del caballo en el aire. La estatua destaca también por la expresión en el rostro de Colleoni, que obedece a una observación cuidadosa, y que refleja un mando severo. De esta estatua sobresale también la magnífica plasmación del movimiento.
- A vint-i-tres anys va esculpir la Pietà del Vaticà Per mitjà del col·leccionista Galli, el 1497 va rebre del cardenal francès Jean Bilhères de Lagraulas l'encàrrec d'una Pietat com a monument per al seu mausoleu a la capella de Santa Petronilla de l'antiga basílica de Sant Pere, que més tard va ser instal·lada a la nova construcció de Bramante.[4 L'originalitat amb què va tractar aquesta peça Miquel Àngel es fa palesa en la ruptura amb el dramatisme amb què fins aleshores es tractava l'esmentada iconografia, que sempre mostrava el gran dolor de la mare amb el fill mort als braços. Miquel Àngel, però, realitza una Mare de Déu serena, concentrada i extremadament jove, i un Crist que sembla que estigui adormit i sense mostres al seu cos d'haver patit cap martiri: l'artista desplaça tota mena de visió dolorosa per tal d'esglaiar l'espectador davant el gran moment de la reflexió sobre la mort.[45]És l'única obra que Miquel Àngel va signar; ho va fer a la cinta que travessa el pit de la Mare de Déu:
- El 1501, els responsables de l'Òpera del Duomo (institució laica encarregada de la conservació i el manteniment dels béns pertanyents a llocs sagrats, com les esglésies), oficina de treballs de la Catedral de Florència, i diversos membres de l'influent gremi de Mercaders de la llana, van plantejar la construcció de dotze grans escultures de personatges de l'Antic Testament que es col·locarien sobre els contraforts externs a l'absis de Santa Maria del Fiore. Abans del David, només dues d'aquestes escultures havien estat construïdes, una d'elles per Donatello i l'altra pel seu deixeble Agostino di Duccio. Aquest últim va rebre el 1464 un altre encàrrec, aquest cop per crear una escultura de David. Miquel Àngel va passar directament d'aquests estudis preliminars al treball sobre el marbre, sense fer un model de guix a escala real, com feien altres artistes de l'època com Giambologna. El David va ser esculpit mitjançant cisell des de diferents punts de vista, ja que Miquel Àngel el va dissenyar perquè fos admirat des de qualsevol punt del seu perímetre, de manera diametralment oposada a la manera medieval que dissenyava les escultures per ser vistes exclusivament des de davant. el seu cap, mans i tors són més grans de l'estipulat segons les proporcions clàssiques. Alguns crítics han vist en aquesta aparent desproporció una mostra de manierisme en remarcar els elements fonamentals de la composició, encara que una altra explicació es deuria a la ubicació original de l'estàtua: sobre un dels contraforts de la Catedral de Florència, de manera que les proporcions de l'escultura haurien d'aparèixer de forma correcta a certa distància. Hi ha una incoherència: el David aparentment no està circumcidat tot i ser jueu, el que contradiria la llei judaica. Aquesta aparent incoherència ha estat justificada per alguns crítics i historiadors per la visió que tenia l'art renaixentista de l'ésser humà, menys lligat a la religió i més als valors de la bellesa
- El 1505 va ser cridat a Roma pel papa Juli II, per proposar-li la construcció del sepulcre papal, que s'hauria de posar sota la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Tota la successió de fets durant els quaranta anys que es va trigar per la realització de la tomba va ser anomenada per Condivi «la tragèdia del sepulcre», com serà conegut de llavors ençà aquell reguitzell d'infortunis. L'artista va considerar el sepulcre de Juli II la gran obra de la seva vida. El primer projecte presentat fou un monument aïllat de planta rectangular i de forma piramidal esglaonada de tres pisos, amb una gran quantitat de figures escultòriques. Una vegada el papa hi va haver donat el vistiplau, Miquel Àngel va passar prop de vuit mesos a Carrara escollint els blocs de marbre per l'obra. El 1513, quan va haver acabat la pintura de la volta de la Capella Sixtina i Miquel Àngel creia que ja podria esculpir els marbres per al sepulcre, va morir el papa Juli II i se'n va ajornar l'execució durant dues dècades més.
- Segundo nivel o ático Había cuatro grandes estatuas sedentes, una sobre cada uno de los cuerpos de esquina.: dos representaban a (Nuevo Testamento) y a Moisés (Antiguo Testamento) y otras dos eran figuras alegóricas de la Vida Activa y Contemplativa En el centro, y en un tercer nivel, un sarcófago con la efigie del Papa coronaba el conjunto. No era una efigie yacente, según el uso más extendido; el cuerpo de Julio II se presentaba recostado, sostenido por dos figuras alegóricas: la Alegría y la Lamentación. Simbolizaría más la ascensión Primer nivel u orden bajo Dos cuerpos laterales y puerta central Los cuerpos de las esquinas tenían una composición tripartita: una hornacina central flanqueada por dos pilastras-hermes. En cada hornacina se preveía la figura de una victoria (el alma humana en estado de libertad). Frente a cada pilastra, un esclavo (el alma humana presa de la materia).
- “Cuando (Moisés) estuvo cerca del campamento, vio el becerro y las danzas; y encendido en cólera, tiró las tablas y las rompió al pie de la montaña” (Éxodo, 32-19) Para Miguel Ángel la presencia de las Tablas es secundaria. Su interés se centra en la ira de Moisés. Tema religioso extraído del Antiguo Testamento: Moisés, que está conduciendo al pueblo judío de la esclavitud egipcia a la libertad que les espera en la Tierra Prometida, ha ascendido al monte Sinaí. Allí, acaba de recibir de Yahve las Tablas de la Ley (que lleva en su brazo derecho) y, en su descenso del monte, observa enfurecido al pueblo de Israel adorando el becerro de oro.
- En cuanto a la presencia de los cuernos la explicación es la siguiente: En el texto del Éxodo se lee “Cuando Moisés descendió de la montaña del Sinai no sospechaba que la piel de su frente se había vuelto radiante mientras hablaba con Dios. Los hijos de Israel observaban a Moisés y veían irradiar la piel de su rostro”. Pero la palabra hebrea “rayos” puede ser asimismo traducida como “cuernos”. Así que San Jerónimo pensó que nadie, salvo Cristo, debía resplandecer con rayos de luz y optó en la Vulgata por la segunda traducción, aplicando la palabra “cornuta” Esta tipología fue bastante frecuente durante la Edad Media: biblias, vidriera de la catedral de Chartres, posible Moisés en la puerta de las Platerías de Santiago, escultura del monasterio de Sta María en York. En los inicios del XV encontramos uno de los últimos ejemplos, uno de los de mayor calidad y, quizás, fuente de inspiración de Miguel Ángel: el Moisés de Claus Sluter.
- Alguns veuen Moisès com un retrat del mateix escultor o del papa Juli II, un temible guerrer i un líder espiritual, i també un profeta bíblic. D'altres pensen que pot ser un símbol dels elements que componen la natura, la barba de Moisés representaria l'aigua i el cabell, les flames del foc. Miquel Àngel pensava que Moisés era la seva creació més realista. La llegenda explica que, en acabar l'escultura, l'artista va colpejar el genoll dret de l'estàtua i li va dir: "Parla!", sentint que l'única cosa que hi faltava era extraure del marbre la pròpia vida.
- Pietro in Vincoli (castellano:san Pedro encadenado; la reliquia de las cadenas con las que ataron a San Pedro durante su encarcelamiento en Jerusalén. Según cuenta la leyenda, la emperatriz Eudoxia (esposa del emperador Valentiniano III) ofreció las cadenas como regalo al papa León I. Cuando éste las comparó a las cadenas del primer encarcelamiento de san Pedro en la Cárcel Mamertina en Roma, las dos cadenas se unieron milagrosamente. Las cadenas se guardan en un relicario bajo el altar principal de la basílica. Raquel (רחל, oveja en hebreo) fue la segunda esposa, y favorita, de su primo Jacob. Además fue la madre del patriarca José y de Benjamín. La hija menor de Labán, hermana pequeña también de Lea, aparece mencionada por primera vez en el Génesis de la Biblia hebrea. Lea o Lía (לֵאָה, Leah, en hebreo) fue, según el Génesis,1 la primera esposa de Jacob, madre de seis de los hijos de éste (Rubén, Simeón, Leví, Judá, Issacar y Zabulón), a los que se atribuye el origen de seis de las doce tribus de Israel, y de su única hija, Dina. Además, fue la hija mayor de Labán y la hermana mayor de Raquel, quién además se convirtió en la esposa preferida de Jacob. Raquel fue la segunda esposa, y favorita, de su primo Jacob. Además fue la madre del patriarca José y de Benjamín. La hija menor de Labán, hermana pequeña también de Leah, aparece mencionada por primera vez en el Génesis de la Biblia hebrea. Lea o Lía fue, según el Génesis, la primera esposa de Jacob, madre de seis de los hijos de éste (Rubén, Simeón, Leví, Judá, Issacar y Zabulón), a los que se atribuye el origen de seis de las doce tribus de Israel, y de su única hija, Dina. Además, fue la hija mayor de Labán y la hermana mayor de Raquel, quién además se convirtió en la esposa preferida de Jacob. Notar la precisa expresión de Dante: Lía se adorna para embellecerse, y Raquel contempla la propia belleza lograda. El objeto de contemplación de Raquel es ella misma y no algo exterior, lo que mucho difiere del concepto común de la contemplación religiosa. Raquel se ha divinizado como diría Hermes por la actividad de Lía, y contempla ese ser divino que ha venido a ser.
- Para el primer proyecto, había realizado durante los años 1513-1516 el Esclavo moribundo y el Esclavo rebelde (ambos en el Museo del Louvre), con la simbología de representar los pueblos paganos en su reconocimiento de la fe verdadera.55 El Esclavo moribundo recuerda las imágenes de san Sebastián; el tronco del cuerpo hace una torsión, con un movimiento contenido hacia atrás, que se acentúa con el brazo izquierdo sobre la cabeza y se encuentra equilibrado por el derecho que cruza el cuerpo sobre el pecho. Presenta también un acusado contrapposto.43 En el Esclavo rebelde, comparado con los dibujos iniciales de Miguel Ángel (guardados en Oxford), se aprecia la transformación que hizo, obligado por la forma primitiva del bloque de mármol: la pierna derecha, que en el dibujo quedaba medio escondida, en la escultura se ve completamente apoyada en el bloque; los brazos en el dibujo estaban atados detrás, en la espalda, mientras que en la estatua se muestran: el derecho, verticalmente que sube por el borde del bloque, y el izquierdo en ángulo recto hacia atrás; finalmente, la cabeza está girada hacia arriba, en un claro recuerdo de la expresión de la escultura del Laocoonte y sus hijos, de cuyo descubrimiento en Roma, fue testimonio Miguel Ángel.43San
- A la de Llorenç II la figura de l'esquerra representa el Crepuscle, amb els trets d'un home que envelleix però que encara té plena possessió de la seva força, el qual té una actitud simètrica a la de l'Aurora, a la dreta, i per damunt de totes dues, dintre d'una fornícula, l'estàtua de Llorenç, nebot de Lleó X, que porta el cap cobert amb el casc dels generals romans; la seva actitud de meditació va fer que tot seguit se l'anomenés «el pensador».[62] Sobre la tomba de Julià II es troba a la dreta l'al·legoria del Dia: el cap de l'home, inacabat, sembla com el d'una au nocturna; és singular aquesta representació d'una persona gran, que simbolitza la imatge del cansament de començar el dia sense desitjar-ho. En contraposició, a l'esquerra hi ha la Nit, que tot i que simbolitza la mort anuncia la pau suprema. Al capdamunt, l'estàtua de Julià, germà de Lleó X, amb una gran semblança a la imatge del Moisès de la tomba de Juli II; malgrat la cuirassa amb què el vesteix, s'hi copsa el cos d'un jove atleta. En d
- PIETAT FLORENTINA L'escultura té una mesura de més de dos metres d'altura Representa el cos de Crist sostingut per Nicodem, abraçat per la Verge Maria i a l'esquerra del grup Maria Magdalena. Al rostre de Nicodem l'artista va realitzar el seu propi autoretrat. En aquesta època ja Miquel Àngel estava molt influït pel seu profund pensament religiós, i aquest grup escultòric ho realitzava amb el desig que fos col·locat a la seva sepultura a la Basílica de Santa Maria Major a Roma. Representa el cos de Crist sostingut per Nicodem, abraçat per la Verge Maria i a l'esquerra del grup Maria Magdalena. Al rostre de Nicodem l'artista va realitzar el seu propi autoretrat. En aquesta època ja Miquel Àngel estava molt influït pel seu profund pensament religiós, i aquest grup escultòric ho realitzava amb el desig que fos col·locat a la seva sepultura a la Basílica de Santa Maria Major a Roma. Miguel Àngel insatisfet per la seva obra, va començar a destruir-la sent pel seu criat, fins i tot actualment és possible veure algunes ruptures en el cos de Crist al braç i a la cama esquerra i als dits de la mà de la Verge. La figura de la Magdalena, a l'esquerra del grup, va ser acabada per Tiberio Calcagni, alumne i amic de Miquel Àngel, ressaltant de la resta del grup per la seva dimensió més petita
- La Pietat Rondanini es troba al castell Sforzesco de Milà, és considerada l'última obra esculpida per Miquel Àngel. Va ser trobada al seu estudi després de la seva mort i fou inventariada com:
- El Rapto de las Sabinas o el Rapto de la Sabina es una escultura realizada en mármolobra de Giambologna escultor franco-flamenco activo en Florencia en el siglo XVI. La escultura formaba parte de la colección ducal de La Loggia en la plaza de la Señoría de la ciudad. El grupo escultórico mide 410 cm de altura, está realizado en un solo bloque de mármol blanco y compuesto por tres personajes desnudos: un hombre joven que levanta por encima de su cabeza a una mujer que parece luchar para desprenderse de su secuestrador, mientras, atrapado entre las piernas del joven se encuentra un hombre viejo con muestras de desesperación; por esto la estatua es también conocida como «las tres edades del hombre». No hay tensión en los personajes, incluso tampoco en la sabina secuestrada y no sobresale nada del grupo escultórico de la medida de la base del bloque.5 Las tres figuras están unidas psicológicamente por sus miradas y formalmente por la posición de sus cuerpos y miembros dando la sensación de girar en torno de un eje central del que no pueden escapar.4
- El pedestal que sostiene este grupo monumental manifiesta la variedad de adornos que caracteriza la orfebrería: guirnaldas, cariátides, máscaras y bucráneos. Un bajorrelieve, Andrómeda encadenada a la roca, y cuatro estatuillas -Dánae, Júpiter, Minerva y Mercurio- expresan las inquietudes de Cellini." Perseo con la cabeza de Medusa, también denominada elPerseo de Cellini, es una escultura realizada en bronce porBenvenuto Cellini, considerada una de las obras cumbres de la escultura manerista italiana y una de las estatuas más famosas de la Piazza della Signoria en Florencia, Italia. 3,20 metros(5,20 metros con el pedestal)