Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
      Les aus de les  Illes Balears  Alexandra i Nina, 3ºD
   Índex                  Informació general                      Les aus .................................   3           ...
Les aus  <ul><li>Animals vertebrats  bípedes ,  endoterms </li></ul><ul><li>10.000 espècies vivents. </li></ul><ul><li>Mid...
Les parts d'un ocell  <ul><li>                               1  Bec,  2  Cap,  3  Iris,  </li></ul><ul><li>4  Pupil·la,  5...
Evolució  <ul><li>El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures  teròpodes  durant el  per...
Els ocells són socials, es comuniquen  utilitzant senyals visuals i a través de  crides i cants, i participen en comportam...
  <ul><li>-  Dieta i alimentació :    Dieta variada. Manquen de dents. Aparell digestiu adaptat per processar aliments no ...
  Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors.  Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans...
  <ul><li>  </li></ul><ul><li>Les aus de les Balears </li></ul>
Espècies en perill d'extinció <ul><li>A les Balears s'ha iniciat un plà de recuperació que actua sobre les aus aquàtiques ...
Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca ll...
75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques.  Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botau...
Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre  amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'a...
38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall.  Mascle mostra una mena de crest...
Ànec de mida petita.  Neden sota l'aigua.  Són omnívors.  No són propensos a vola,  prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxy...
Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les il...
  Espècies en les Balears  <ul><li>  </li></ul>
En total, a les Illes Balears n'hi ha unes  390  espècies d'aus diferents.  ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:
  <ul><li>  </li></ul>Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes. Tenen plomatge negre o molt fosc.  Tenen c...
  <ul><li>  </li></ul>Merla comú ( Turdus merula ) Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-...
    Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Me...
  Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre al ...
  Trencapinyes ( Loxia curvirostra )  És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels...
Pit-roig (Erithacus rubecula) .  Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 ...
Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té un...
Pinsà  borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de  quatre a sis ous a la pri...
Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del  pardal comú  només en què és més esv...
Garsa de mar ( Haematopus ostralegus )   És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cu...
Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells...
Puput ( Upupa epops ) Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre i ...
Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris ver...
Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55 cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155 cm. Té la forquilla de la...
  T é la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques.  Medeix uns 51-58 cm.  Àguila peixat...
Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb...
Blauet ( Alcedo atthis ) El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut,...
Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm  d'envergadura. Se diferencia del volt...
Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de &quot;X&quot;. El cos mostra t...
Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85  cm de llargària. Es tracta de l'única  espècie viva del ...
Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15 cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són...
  Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc g...
    Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre....
Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears.   Fonts: PD: El pájaro es la clave...
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Aus de les Illes Balears

4 078 vues

Publié le

Treball de final de trimestre realitzat per l'alumnat del Taller de ciències experimentals de 3r d'ESO de l'IES XARC.

Publié dans : Formation
  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aus de les Illes Balears

  1. 1.       Les aus de les  Illes Balears  Alexandra i Nina, 3ºD
  2. 2.    Índex                  Informació general                      Les aus .................................   3                      Les parts d'un ocell ...............  4                      Evolució .................................  5                       Relació entre elles ................  6                       Diferent informació ................ 7                      Vol .......................................... 8                                   Les aus de les Balears                      Espècies en perill d'extinció .... 10                                        Diferents espècies ...... 11 - 16                      Espècies en les Balears ........... 17                                     Informació ...................... 18                                     Diferents espècies ...... 19 - 40                                                    
  3. 3. Les aus  <ul><li>Animals vertebrats bípedes , endoterms </li></ul><ul><li>10.000 espècies vivents. </li></ul><ul><li>Mida 5 cm - 2,7 metres. </li></ul><ul><li>Posen ous, tenen plomes, bec mancat de dents. </li></ul><ul><li>Ritme metabòlic elevat. Cor amb quatre cambres i un esquelet.  </li></ul>
  4. 4. Les parts d'un ocell  <ul><li>                               1 Bec, 2 Cap, 3 Iris,  </li></ul><ul><li>4 Pupil·la, 5 Mantell,  </li></ul><ul><li>6 Plomes de cobertura petites, 7 Escapulars,  </li></ul><ul><li>8 Plomes de cobertura mitjanes, 9 Terciàries, 10 Gropa, 11 Primàries,  </li></ul><ul><li>12 Baix-ventre, 13 Cuixa,  </li></ul><ul><li>14 Articulació tibiotarsal,  </li></ul><ul><li>15 Tars, 16 Peus, 17 Tíbia, 18 Ventre, 19 Flancs, 20 Pit, 21 Gorja, 22 Cresta </li></ul>
  5. 5. Evolució <ul><li>El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic , entre fa 150 i 200 milions d'anys i la majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l' extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.  </li></ul>
  6. 6. Els ocells són socials, es comuniquen  utilitzant senyals visuals i a través de  crides i cants, i participen en comportaments  socials com cria i caça corporatives, etc. Quasi tots són monògams . Els ous solen ser postos en un niu  i incubats pels pares.
  7. 7.   <ul><li>- Dieta i alimentació :  Dieta variada. Manquen de dents. Aparell digestiu adaptat per processar aliments no mastegats. </li></ul><ul><li>- Migracions : Migren per aprofitar les diferències de temperatures estacionals.  </li></ul><ul><li>Han de creuar oceans i deserts sense aturar-se per menjar. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>- Reproducció : S'aparellen almenys durant una temporada d'aparellament, o en alguns casos durant anys o fins la mort d'un dels membres de la parella. Ambdós pares cuidin les cries. L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle .  </li></ul>
  8. 8.   Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors.  Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.
  9. 9.   <ul><li>  </li></ul><ul><li>Les aus de les Balears </li></ul>
  10. 10. Espècies en perill d'extinció <ul><li>A les Balears s'ha iniciat un plà de recuperació que actua sobre les aus aquàtiques més amenaçades de l'arxipèlag. Aquestes són sis: </li></ul><ul><li>  -Martinet ros  ( Ardeola ralloides ) </li></ul><ul><li>  -Bito comú ( Botaurus stellaris ) </li></ul><ul><li>  -Fotja banyuda ( Fulica cristata ) </li></ul><ul><li>  -Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris ) </li></ul><ul><li>  -Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala ) </li></ul><ul><li>  -Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) </li></ul>
  11. 11. Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta el bec de color negre i blau. Martinet ros ( Ardeola ralloides )
  12. 12. 75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques.  Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botaurus stellaris)
  13. 13. Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre  amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'abril, Els seus nius suren a l'aigua. Fotja banyuda ( Fulica cristata )
  14. 14. 38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall.  Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu.   Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris )
  15. 15. Ànec de mida petita. Neden sota l'aigua.  Són omnívors. No són propensos a vola,  prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala )
  16. 16. Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses. Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) L'únic endemisme reproductor !
  17. 17.   Espècies en les Balears <ul><li>  </li></ul>
  18. 18. En total, a les Illes Balears n'hi ha unes 390 espècies d'aus diferents. ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:
  19. 19.   <ul><li>  </li></ul>Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes. Tenen plomatge negre o molt fosc.  Tenen clapes de pell aclarida a la cara, el bec és llarg y estret. Corb marí (Phalacrocoracidae )
  20. 20.   <ul><li>  </li></ul>Merla comú ( Turdus merula ) Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-4 anys.
  21. 21.     Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Menja llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.
  22. 22.   Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre al cap. S'alimenta de llavors, granes de les males herbes, pinyons, fruits...
  23. 23.   Trencapinyes ( Loxia curvirostra )  És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans. El seu bec és revingut i encreuat, és adaptat per a extreure llavors de pinyes.
  24. 24. Pit-roig (Erithacus rubecula) .  Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 en cada posta.  Incubació: 13-14 dies. Mesura de llarg uns 14 cm. Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.
  25. 25. Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.   Cuereta blanca ( Motacilla alba )
  26. 26. Pinsà  borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de  quatre a sis ous a la primavera i  la incubació només dura dues  setmanes.   (Pyrrhula pyrrhula)
  27. 27. Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del pardal comú només en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.Té les celles, la gola i el pit grisos  i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta  dimorfisme sexual .
  28. 28. Garsa de mar ( Haematopus ostralegus )   És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca. Té un bec llarg, vermell ataronjat i medeix 40-45 cm.
  29. 29. Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Cap blanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.
  30. 30. Puput ( Upupa epops ) Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg .  És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i tancar.
  31. 31. Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són blancs. Gavina roja ( Larus audouinii )
  32. 32. Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55 cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155 cm. Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.
  33. 33.   T é la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques.  Medeix uns 51-58 cm.  Àguila peixatera   ( Pandion haliaetus )
  34. 34. Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.
  35. 35. Blauet ( Alcedo atthis ) El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut, ales arrodonides i cua molt curta. És el més acolorit d'entre   els ocells aquàtics!
  36. 36. Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm  d'envergadura. Se diferencia del voltor comú  per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. S'alimenta de carronya.
  37. 37. Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de &quot;X&quot;. El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques.  És un  rapinyaire   nocturn. Mussol banyut ( Asio otus )
  38. 38. Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85  cm de llargària. Es tracta de l'única  espècie viva del gènere Neophron.  Volen normalment en solitari.  El seu cariotip  consta de  66 cromosomes .
  39. 39. Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15 cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és  bru pàl·lid.  Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada.
  40. 40.   Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius... A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.
  41. 41.     Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre. Presenta colors variats.
  42. 42. Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears.   Fonts: PD: El pájaro es la clave...

×