5. PICTORALISME
⬜ Reacció a la fotografia d'aficionats (fotogràfica instantània de Kodak
⬜ També es contraposa a la Fotografia academicista reivindicant els valors propis de la
fotografia per a la realització d'obres d'art en plena igualtat amb altres disciplines artístiques
(pintura, escultura, arquitectura, ...). És per això que es renuncia a la imitació de la pintura.
⬜ Idea Romàntica Els fotògrafs del segle XIX. Sensibilitat i inspiració dels autors i atorgant un
paper secundari als coneixements tècnics (tal com feia Julia Margaret Cameron).
⬜ Es distancien de la realitat (desenfocament o efecte floue)
⬜ Imatge borrosa i els temes que trien els pictorialistes, assenyalen una forta influència de
l'Impressionisme.
7. ⬜ Selecció dels temes
⬜ Paisatge - Dies ennuvolats, de pluja, de boira, .... i tots aquells en què els agents
atmosfèrics no permeten que les imatges siguin nítides.
⬜ Retrat - Es trien principalment figures femenines, i igualment es busca aquesta
borrositat.
⬜ Al·legories. Entre el tema seleccionat i la càmera es col·loquen filtres, pantalles i
altres estris que impedeixen veure clarament.
(En l'art plàstic poden aparèixer al·legories quan unes figures corporals suplanten
idees, com per exemple una deessa que fa de primavera. La pintura mitològica
i al·legòrica és aquella que posa de manifest els valors dels poders
establerts de manera metafòrica. Déus grecs i romans són emprats per
acreditar l’autoritat dels seus missatges)
8.
9. ⬜ S'actuava en la fase de revelat i en la de positivat de la imatge.
⬜ S'afegeixen pigments a les emulsions buscant fer les fotografies
similars al dibuix, gravat, etc
⬜ Impressions nobles (Buscar un resultat diferent, concept d’originalitat,
mai resultaven iguals)
⬜ S’impedien la multiplicitat de còpies, obres eren úniques.
10.
11.
12. Fotografia Directa
⬜ S XX superació de la fotografia que emula l'estil de la pintura.
⬜ La fotografia es desempallegui de la imitació de la pintura i
accedeixi a l'estatus d'art modern.
⬜ En els anys vint, la Fotografia directa associa el seu ideal al de l'era
de la màquina, símbol de progrés i metàfora de la modernitat.
⬜ Es posa èmfasi en la fotografia pura, en la nitidesa de les imatges,
en la profunditat de camp.
19. El grupo F/64
⬜ Més tard, el 1932, Amsel Adams, Edward Weston, Imatge Cunningham i
altres creen a Califòrnia el grup F / 64 per promoure la Fotografia
directa. Aquest estil fuig dels trucs utilitzats pel pictorialisme per
ocultar l'origen fotogràfic de la imatge i celebra la bellesa del
detall.
22. ⬜ El terme Neue Sachlichkeit sorgeix a Alemanya a mitjans dels anys vint i
designa, al començament, una escola de pintura que assenta els seus
fonaments en l'objectivitat de l'estil i el contingut i tracta de
trencar amb la pintura expressionista.
Nova objetivitat
24. Retrato de Margot, 1924, Rudolf Schlichter,
(Berlín, Märkisches Museum)
Naturaleza muerta, 1922, Alexander Kanoldt
25. ⬜El terme s'estén a l'arquitectura funcional, la música de Kurt Weill i als
escrits de Bertolt Brecht. La fotografia se l'apropia a fins de la dècada de
1920 per agrupar fotògrafs que tornen seva mirada cap a la
tècnica i l'expressió precisa del món contemporani amb una
voluntat de ruptura i d'innovació, recolzant-se en les qualitats
inherents al mitjà: precisió de la posada a punt i profunditat de
camp, primer pla que aïlla, llum que genera la forma ...
26.
27. ⬜ La noció de Sachlichkeit (objectivitat) és determinant en la història de
la fotografia, ja que va saber donar a aquesta una altra dimensió,
negant-se a emmascarar el seu caràcter tècnic i servint-se de ell
com a mitjà d'exaltació de l'objecte.
28. Albert Renger-Patzsch
⬜ Renger-Patzsch extreu objectes quotidians del
seu context, estudia els efectes de llum i
d'ombra i els fa adquirir una vida autònoma i
específica. Estris de cuina, tubs de màquines i
vàlvules són objecte d'un mateix tractament
fotogràfic.
29.
30.
31. Karl Blossfeldt
l'objectiu de la càmera fotogràfica és una mena
de pròtesi de l'ull que permet a l'home ampliar
la seva visió.
33. August Sander
⬜ Pretén retratar l'ordre social alemany a través
de grups de població: grangers, artistes, paletes ,
músics, buròcrates, ballarins, industrials,
secretàries ...
34.
35.
36.
37. Nova Visió / Nova Fotografia
⬜ Igual que la Nova objectivitat, amb la qual coincideix en el temps, participa del
que s'anomena la Nova fotografia.
⬜ La fotografia es veu reconeguda com a pràctica autònoma, alliberada del
model pictòric. Posseeix les seves pròpies lleis tècniques, òptiques i
formals. Ja no es tracta d'equiparar a la pintura, sinó d'allunyar-se el màxim
possible d'ella. La fotografia es converteix en l'instrument d'una "nova visió".
⬜ Contrastos de llum, contrastos de formes, escorços, angles de visió
inusitats, picats, contrapicats, primers plans ...
40. Dada i el Fotomuntatge
⬜ L'aparició del fotomuntatge ve de la mà d'alguns dels components del moviment
Dadà, que es crea al Cabaret Voltaire de Zuric el 1916 i s'estén per França i
Alemanya.
41. Dada i el Fotomuntatge
⬜ Inclusió de nous materials en els àmbits pictòric i escultòric, com
l'ocupació dels fotomuntatges
⬜ Doble línia ideològica dels dadaistes alemanys: la ruptura amb el
sistema artístic burgès i la posició política revolucionària.
⬜ Els fotomuntatges son una arma de combat contra les injustícies tant des
del punt de vista social com polític, i especialment contra el nazisme i el
III Reich.
45. Surrealisme
⬜ Tot el camp de les experimentacions surrealistes (els “objet trouvés” de
Jacques André Boiffard, els treballs de Man Ray, les novel·les-collage de
Max Ernst, els fotomuntatges de Paul Nougé ...) està recorregut per la
fotografia.
⬜ André Breton, fundador del moviment, afirmava la supremacia de la visió
sobre la resta dels sentits, i privilegià des del començament el recurs a la
fotografia.
⬜ La fotografia té un paper important en les publicacions i revistes surrealistes.
⬜ La manipulació surrealista -solaritzacions, sobreimpressions,
distorsions ...- no és només un llenguatge nou, una nova percepció de la
realitat, sinó un sistema que aspira al trastorn de la significació de la
realitat i les seves convencions.
⬜ El surrealisme tractava de treure a la llum les forces del nostre
inconscient, descobertes per Sigmund Freud, mitjançant el trastorn
sistemàtic de les formes habituals de percepció.