Analisi de l'obra arquitectónica Romana el Panteó

2. FITXA TÈCNICA
ARQUITECTE: Desconegut
CRONOLOGIA: 118-128
ESTIL: Roma emperial
SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat i de volta
TIPOLOGIA: Temple
MATERIALS: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
LOCALITZACIÓ: Camp de Mart Roma
Es diu Panteó d’Agripa, perquè el que el va impulsar a construir va ser
Marc Agripa al 27 aC

3. • L’imperi romà va expandir els seus territoris
• Marc Vipsagni Agripa, construí un primer Panteó, que és el model
d’aquest, però va ser cremat l’any 80
• Domicià el va reconstruir, però va tornar a ser cremat Llavors als
anys 118-128 dC Adrià, va manar construir un Panteó, on estava el
d’Agripa
• Possiblement va ser reconstruït per Apol·lador de Damasc
• La inscripció de la façana, és en record d’Agripa
CONTEXT

4. Anàlisi formal
L’estructura té tres parts:
1. Cel·la, de forma circular
2. Pòrtic octàstil, amb columns
d’estil corinti
.3. Pròpylon, transició entre la
cel·la i el pòrtic

5. Elements de suport i suportats
Elements de suport:
• Les 8 columnes de la façana
• Els arcs de la cúpula, que fan la
funció de contrafort
• Els pilars interiors que suporten la
cúpula
Elements suportats:
• El frontó de la façana
• El sostre del pòrtic
• Els arcs que es recolzen sobre les
columnes de dintre del pòrtic
• La cúpula hemisfèrica

6. Espai exterior
• Originàriament, hauria d’estar
envoltada d’una plaça, que no es va fer
• Actualment, està al centre de Roma,
perfectament integrat a l’entorn
urbanístic.
• Està a la plaça de la rotonda, nom que li
ve per el Panteó

7. Espa interior (pòrtic)
Porxo o pòrtic  Perípter, octàstil, rectangular i
arquitravat, amb 16 columnes monolítiques de
granit egipci, de fustos llisos i que fan 18m
d’alçada.
Les columnes estan en files, la primera
és la que suporta l’entaulament.
Els capitells eren originàriament revestits de
bronze i les bases eren de marbre blanc.

8. L’entaulament: Hi ha una inscripció que fa referència
al temple d’Agripa. I és el que sosté el frontó triangular de
la façana.
Frontó: No té decoració
Pòrtic
L’entaulament
El frontó

9. Porxo o pòrtic
• Perípter, octàstil, rectangular i arquitravat,
amb 16 columnes monolítiques de granit
egipci, de fustos llisos i que fan 18m d’alçada.
• Les columnes estan en files, la primera
és la que suporta l’entaulament.
• Els capitells eren originàriament revestits de
bronze i les bases eren de marbre blanc.

10. L’interior del pòrtic estava dividit en tres naus, les laterals
tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir
estàtues d’August i d’Agripa
Tres naus

11. Espai interior (Tambor)
És un cilindre de tres pisos, on
descansa la cúpula.
Està fet de formigó i maó, i té
un gruix de 8 metres.
Hi han murs de descàrrega a
l’interior, superposats, per
alleugerir la massa del mur
Té tres línies d’imposta, que
delimiten els tres pisos d’arcs de
maó

12. l’interior del tambor
A l’interior es pot inscriure una
esfera completa perquè la
cúpula de mitja esfera té en el
seu punt zenital, la mateixa
alçada que el diàmetre (43,3)
la semiesfera de la cúpula, està
feta de formigó barrejat amb
pedra volcànica

13. Els cassetons van disminuint
progressivament en sentit
ascendent.Tenen dos
Funcions
Alleugerir el pes de lacúpula
Donar sentit d’esfericitat i de
profunditat, gràcies al joc de
llums i ombres
l’interior del tambor
Cassetons

14. l’interior del tambor
Òcul
L’òcul, proporciona llum tranquil·la i difusa. Actua com un
rellotge solar a les parets de l’edifici

15. El mur interior del tambor està format per vuit obertures, alternades
semicirculars i rectangulars.
Una d’elles és la porta d’entrada I just enfront hi ha l’absis, cobert d’una
cúpula de quart d’esfera.
l’interior del tambor

16. l’interior del tambor
Pilastres
Columnes
Hi han sis obertures més, que formen nínxols profunds, amb capelles a l’interior
emmarcades per pilastres, i dues columnes corínties.

17. ELEMENTS PROPIS DE L’ESTIL
Arquitectura eclesiàstica (assimilen influències dels
pobles les conquerits)
Arquitectura unitària, pràctica i funcional.
Elements utilitzats molt variats
Gran desenvolupament en l’enginyeria. (noves
construccions: basíliques, termes, etc.)
Importància dels romans per els espais interiors
Utilitza cinc ordres, els tres grecs: dòric, jònic i corinti, i
els ordres nous: toscà i compost

18. ELEMENTS EN L’OBRA
És una arquitectura a la qual li donen
molta importància als espais interiors
Utilitza l’arc i la volta
És el model de temple
Utilitza els ordres de la cultura grega.

19. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
El panteó és un edifici de caràcter religiós,
dedicat a tots els déus i als emperadors
divinitzats també. (pan-tot, theos-déu)
Estava dedicat a tots els déus, però sobretot a
Venus, perquè estava lligada amb els orígens
mítics de Roma.
Els nínxols que rodegen la cel·la contenien
estàtues dels déus.

20. SIMBOLISME
És un temple consagrat a les set divinitats celestes de la
mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes
(Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) Cadascuna tenia
un dels set absis.
La cúpula simbolitza que Roma era el centre de l’Univers
entorn en qual girava el món sencer
Les cinc fileres de cassetons representen les cinc anelles
del sistema planetari antic
Els vint-i-un cassetons de cada filera, corresponen als dies
del mes lunar

21. ANTECEDENTS
I el temple de Minerva a Roma
El tholos grec, temples circulars, que eren edificis funeraris dedicats a
herois

22. INFLUÈNCIES
Cúpula de Sant Pere
del Vaticà
MIQUEL ÀNGEL (s.XVI)
Duomo de Florència
BRUNELLESCHI (s.XVI)