Propietat intelectual a l'era digital

1. Introducció. Cultura lliure. Conclusions. Propietat intel·lectual a l'era digital Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure Santiago Benejam Torres Sopars a la fresca del PSM 21 de juliol de 2011 Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

2. Introducció. Cultura lliure. Conclusions. Index 1 Introducció. Propietat intel·lectual. Lleis de la propietat intel·lectual Entitats de gestió Industria del entreteniment. Conseqüències 2 Cultura lliure. Eines per la cultura lliure. Internet Programari Lliure. Creative Commons 3 Conclusions. Reexions i exemples. Recomanacions. Llicència Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

3. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Propietat intel·lectual La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

7. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Lleis de la propietat intel·lectual Copyright. Patents Industrials. Marques. Patents de programari. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

12. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Entitats de gestió A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports. Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

18. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Industria del entreteniment Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Diuen que sense ells la cultura no existiria. Model de negoci obsolet. Ancorats al passat. Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Preus abusius en molts dels seus productes. Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

25. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Conseqüències Els autors perden el control de les seves obres. La societat s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a domini public. Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten reescriu-se. Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet. DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us just o el dret de cita. Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

33. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Conseqüències Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties judicials. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

34. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Conseqüències Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties judicials. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

35. Propietat intel·lectual. Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual Cultura lliure. Entitats de gestió Conclusions. Industria del entreteniment. Conseqüències Drets d'autor ideals Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

39. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Cultura Lliure Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Compartir es bo. El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs. La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

45. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Eines per la cultura lliure Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. Creative Commons. Una alternativa al Copyright. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

49. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Internet. Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Internet, la nova biblioteca de Alexandria. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

56. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Programari Lliure. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free Software Foundation: La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit. En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

63. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Avantatges del Programari Lliure. Fiable, segur i robust. Senzill, simple i funcional. Adaptable i Personalitzable. Ideal per aprendre. Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

69. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Programari Lliure - Programari privatiu. Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. Messenger - aMsn, Pidgin. Photoshop - Gimp. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

76. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Creative Commons Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

82. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Principis i restriccions Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original. Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

87. Introducció. Eines per la cultura lliure. Cultura lliure. Internet Conclusions. Programari Lliure. Creative Commons Llicències Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències: Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb nalitats comercials. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

88. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. Llicència Reexions Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis. Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors. Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures. El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir l'us per interessos particulars. Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

96. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. Llicència Exemples Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir amb llicències lliures i col·laboratives. Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso. Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan sota llicències CC. Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i eliminar intermediaris. Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/ Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

97. Introducció. Reexions i exemples. Cultura lliure. Recomanacions. Conclusions. Llicència Exemples Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir amb llicències lliures i col·laboratives. Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso. Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan sota llicències CC. Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i eliminar intermediaris. Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/ Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Propietat intelectual a l'era digital

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Propietat intelectual a l'era digital

Similar to Propietat intelectual a l'era digital (10)

Propietat intelectual a l'era digital