Presentació utilitzada pel ponent Jaume Funes a la segona Sessió sobre Identitats, relacions i convivència en el marc del Seminari Univers 20

1. L’ADOLESCENT DIGITAL, ON
LINE, AGRUPAT VIRTUALMENT I
L’ESCOLA
2.0 o marcians?

2. D'eina
metodològica
a condició
vital

3. …i per què dimonis ens hem d’ocupar del
tema?
1. Potser encara necessitem saber com són, quin és el seu
món, com va canviant
2. Sembla determinant evitar que els seus mons i el món de
l’escola formin part de galàxies diferents
3. Fins i tot la metodologia didàctica és possible que tingui
que canviar, que ensenyar i aprendre no sigui el que
eren

4. Un avís sobre innovacions i crisis
• Des que tenim adolescència obligatòria els nois i noies adolescents
han estat provocadors accelerats de crisis a les institucions. Algunes
es tornen resistents i reactives. D’altres, saben acceptar que cada
curs hauran de fer allò que fan bé però de formes diferents, creant i
innovant.
• Les crisis que els adolescents traslladen a l’interior de l’escola
destapen, en realitat, altres mancances (la tutoria whatspp no és
possible sense tutoria, gestionar xarxes no és possible sense treballar
grups, abordar el “ciberbulling” no és possible sense la gestió activa
de la convivència….)

6. Propostes per pensar què fer (seguir fent)
1. La nova (vella) observació de les realitats adolescents (mirar, veure,
observar, preguntar, escoltar, descobrir) i la seva versió en la
societat informacional. Les formes de compartir en els equips.
2. Què vida digital cal recuperar a l’aula i quina proposta digital
escolar amplia la seva manera de ser, estar, conviure i aprendre
3. De les “tribus” (els estils de vida) als grups classe, passant pel
“t’obro” o “et tanco”
4. Construir altres dimensions de la tutoria
5. Gestionar les noves i velles tensions de la convivència adolescent