SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  29
L’APARELL CIRCULATORI
• Està format per:
– El cor: òrgan musculós de la grandària d’un puny,
situat a la part esquerra del pit, entre els dos
pulmons. Està dividit en quatre cavitats (aurícules
i ventricles). Impulsa la sang per tot el cos. Té dos
moviments: sístole (contracció) i diàstole
(relaxació).
– Vasos sanguinis: els conductes per on circula la sang.
N’hi ha de diversos tipus:
• Artèries: transporten la sang que surt del cor. Tenen les
parets més gruixudes ja que han de suportar més pressió.
• Arterioles: són les artèries que es van allunyant del cor i es
van ramificant i fent més primes.
• Venes: transporten la sang dels òrgans al cor. Les parets són
més primes. Al seu interior presenten una sèrie de vàlvules.
• Vènules: són les venes més primes que es formen per fusió
de capil·lars.
• Capil·lars: vasos molt prims que envolten els òrgans o hi
penetra. Fan els intercanvis entre la sang i les cèl·lules i
regulen la quantitat de sang que arriba als òrgans.
– Sang: està formada pel plasma i els elements
cel·lulars.
• Plasma: és un líquid, format per aigua i diverses
substàncies, en el qual es troben immersos els
elements cel·lulars.
• Elements cel·lulars: són els eritròcits, els leucòcits i els
trombòcits.
Funcions del sistema circulatori
• Repartiment dels nutrients i l’oxigen.
• Recollida de les substàncies de rebuig.
• Defensa del nostre organisme.
Recorregut de la sang
• L’aparell circulatori té una circulació doble:
– Circulació major: la sang, carregada d’oxigen,
passa de l’aurícula esquerre al ventricle esquerre i
surt del cor per l’artèria aorta. Passa per tots els
òrgans i el recorregut finalitza quan la sang
retorna al cor a través de les venes caves.
– Circulació menor: la sang carregada de diòxid de
carboni, i a través de les venes caves, entra a
l’aurícula dreta, passa al ventricle dret i des de allí
va cap a les artèries pulmonars fins als pulmons.
Als pulmons hi té lloc l’intercanvi de gasos. La
sang, carregada d’oxigen, entra novament a
l’aurícula esquerra a través de les venes
pulmonars.
Malalties de l’aparell circulatori
• Arteriosclerosi: és l’enduriment de les artèries
provocat per l’acumulació de plaques de
colesterol a l’interior dels vasos. Redueixen el
pas de la sang i afavoreix la formació de
coàguls o trombes.
• Trombosi: formació d’un trombe o coàgul que
viatja per la sang. Pot impedir l’arribada de la
sang a algun òrgan i provocar una embòlia.
• Varices o varius: consisteixen en la dilatació
patològica de les venes que dificulta el retorn
de la sang al cor.
• Hipertensió: es presenta quan la pressió
sistòlica és superior a 15 cm de mercuri i la
diastòlica a 10 cm. Les causes en són poc
conegudes.
Prevenció de malalties cardiovasculars
• Fer una dieta sana i equilibrada.
• Evitar fer vida sedentària.
• No fumar.
EL COR
• Òrgan musculós de la mida d’un puny, situat
al mig del pit, lleugerament desplaçat a
l’esquerra.
• Consta de tres capes: una membrana externa
(pericardi), una capa central gruixuda de teixit
muscular (miocardi) i una membrana interior
(endocardi).
• L’interior del cor és buit i està dividit en
quatre cavitats:
– Dues aurícules: situades a la part superior, amb
les parets primes i extensibles.
– Dos ventricles: situats a la part inferior i amb les
parets gruixudes, especialment les del ventricle
esquerre.
• No hi ha cap mena de comunicació entre la
part dreta i l’esquerra del cor.
• Per la part dreta del cor només hi circula sang
sense oxigenar que ve dels òrgans i es dirigeix
als pulmons.
• Per la part esquerre, en canvi, només hi
circula sang oxigenada.
• El recorregut dins del cor sempre es produeix
en sentit únic.
• El retrocés de la sang des dels ventricles a les
aurícules s’evita gràcies a unes vàlvules: mitral
(dreta) i tricúspide (esquerre).
• En cada batec del cor es distingeixen tres
fases:
– Sístole auricular: les dues aurícules es contrauen i
impulsen la sang cap als ventricles.
– Sístole ventricular: els ventricles es contrauen i la
sang surt per les artèries després d’obrir les
vàlvules arterials. El tancament de les vàlvules
tricúspide i mitral provoca el primer dels sons
cardíacs. El segon so es produeix pel tancament
de les vàlvules arterials.
– Diàstole general: la musculatura del cor es relaxa i
les cavitats s’omplen de sang, primer les aurícules
i després els ventricles.
• La part esquerra i la dreta del cor funcionen
com a dues bombes independents, però ho
fan de manera sincronitzada.
• El cor disposa d’unes cèl·lules (marcapassos)
que impedeixen que deixi de bategar.
Malalties del cor
• Infart de miocardi: és la mort d’una part de
les cèl·lules del miocardi del cor per manca
d’oxigen. Es manifesta amb dolors aguts al pit
i al braç esquerre. Pot provocar la mort.
• Angina de pit: és mes lleu que l’infart i no
arriba a provocar la mort de les cèl·lules del
miocardi.
LA SANG
• Es un teixit connectiu que té consistència
líquida.
• No entra mai en contacte amb les cèl·lules, els
intercanvis tenen lloc a través d’una prima
membrana de capil·lars. La circulació és
tancada.
Composició de la sang
• Plasma sanguini (55% del volum sanguini): és
un líquid grogós format per aigua (91%) i
diverses substàncies dissoltes.
• Cèl·lules sanguínies (45% del volum de la
sang): es formen a la medul·la òssia vermella i
són de tres tipus: eritròcits, plaquetes i
leucòcits.
• Eritròcits, hematies o glòbuls vermells: són
les més abundants, no tenen nucli. El seu
citoplasma és ple d’hemoglobina.
• Plaquetes o trombòcits: són les més petites
de totes i no tenen nucli. La seva funció és
evitar les hemorràgies.
• Leucòcits o glòbuls blancs: cèl·lules amb nucli
esfèric o en forma de rosari. Són les menys
abundants i fan la funció defensiva.
Funcions de la sang
• Transportadora: transporta els nutrients des
de l’aparell digestiu i els pulmons fins a les
cèl·lules i s’emporta els productes de rebuig
fins als ronyons o els pulmons.
• Defensiva: aquesta funció depèn dels glòbuls
blancs i es compartida amb el sistema limfàtic.
Es fagociten bacteris o cèl·lules estranyes i es
fabriquen antígens.
• Control de les hemorràgies: les plaquetes
eviten les hemorràgies formant un coàgul que
tapa la ferida.
• Control de la temperatura: si el cos tendeix a
augmentar de temperatura s’incrementa la
circulació perifèrica i el cos es refrigera. Si la
temperatura exterior és molt baixa,
disminueix la circulació perifèrica i així s’evita
perdre calor.
Malalties de la sang
• Anèmia: es produeix a conseqüència del
descens del nombre de glòbuls vermells o de
la quantitat d’hemoglobina. La causa més
freqüent és la insuficiència de ferro.
Els símptomes són cansament i pèrdua de
vitalitat (astènia). Es pot solucionar amb una
dieta equilibrada i rica en ferro.
• Hi ha diferents tipus d’anèmia:
– ANÈMIA FERROPÈNICA: insuficiència de ferro.
– ANÈMIA MEGALOBLASTICA: glòbuls vermells més
grans.
– ANÈMIA PER DEFICIÈNCIA DE FOLAT: falta d’àcid
fòlic.
– ANÈMIA HEMOLÍTICA: es destrueixen els glòbuls
vermells.
– ANÈMIA FALICIFORME: els glòbuls vermells es
troben en forma de mitja lluna.
– ANÈMIA DE COOLEY: no es produeix hemoglobina
de manera normal.
• Leucèmia: és un tipus de càncer que afecta la
medul·la òssia o els ganglis limfàtics.
Es manifesta per l’augment del nombre de
glòbuls blancs que són incapaços de lluitar
contra les infeccions. També es produeix una
disminució del nombre de glòbuls vermells i
de plaquetes.
El tractament consisteix a fer un
transplantament de medul·la òssia.
• Hemofília: malaltia hereditària. Les persones
que pateixen no poden coagular la sang en cas
d'hemorràgia o bé pateixen hemorràgies
espontànies.
Les plaquetes no poden coagular perquè els hi
falta algun dels dotze factors de conversió.
El tractament consisteix en injectar el factor
de coagulació defectuós en cas que la persona
afectada pateixi una hemorràgia.
EL SISTEMA LIMFÀTIC
• El sistema limfàtic és constituït per la limfa, els
vasos limfàtics i els ganglis limfàtics.
• Els ganglis limfàtics filtren i depuren els
productes que arrossega la limfa. Aquest
líquid és, finalment, abocat a la circulació
sanguínia de retorn cap al cor.
Funcions del sistema limfàtic
• Fa de funció defensiva.
• Renova i controla la quantitat de líquid
intercel·lular que envolta les cèl·lules.
• Transportar la major part dels greixos des dels
instints fins al torrent sanguini.
FI

Contenu connexe

Tendances

Dissecció d’un cor de xai
Dissecció d’un cor de xaiDissecció d’un cor de xai
Dissecció d’un cor de xaiJordi Morral
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatoriCC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa2nESO
 
Aparell circulatori i
Aparell circulatori iAparell circulatori i
Aparell circulatori iElisabet
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàjdorca3
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaMaria Polo
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióLes cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióMarian Ferragut Roser
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiquesjgutier4
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 

Tendances (20)

L’ aparell circulatori
L’ aparell circulatoriL’ aparell circulatori
L’ aparell circulatori
 
Dissecció d’un cor de xai
Dissecció d’un cor de xaiDissecció d’un cor de xai
Dissecció d’un cor de xai
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa
 
Aparell circulatori i
Aparell circulatori iAparell circulatori i
Aparell circulatori i
 
APARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETORAPARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETOR
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
El cor
El corEl cor
El cor
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióLes cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 

Similaire à Les malalties de la sang

Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimireiaso
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoripasnic
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoriJavier
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimireiaso
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatorieadalid
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoriSofia
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori Paquikas
 
Aparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàticAparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàticlauraciencies
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimrrm232
 
Sistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordiSistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordijordiclave
 
Aparell circulatori2
Aparell circulatori2Aparell circulatori2
Aparell circulatori2piltrafilla12
 
M09 uf1 nf1_part7
M09 uf1 nf1_part7M09 uf1 nf1_part7
M09 uf1 nf1_part7apm
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatoriAlbert Fai
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori dolobru
 

Similaire à Les malalties de la sang (20)

Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori i excretor
Aparell circulatori i excretorAparell circulatori i excretor
Aparell circulatori i excretor
 
APARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
APARELL CIRCULATORI I EXCRETORAPARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
APARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Circulació
CirculacióCirculació
Circulació
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori
 
Aparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàticAparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàtic
 
Grup2
Grup2Grup2
Grup2
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Sistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordiSistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordi
 
Aparell circulatori2
Aparell circulatori2Aparell circulatori2
Aparell circulatori2
 
M09 uf1 nf1_part7
M09 uf1 nf1_part7M09 uf1 nf1_part7
M09 uf1 nf1_part7
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori
 
Aparell Circulatori
Aparell CirculatoriAparell Circulatori
Aparell Circulatori
 
Aparell c irculatori
Aparell c irculatoriAparell c irculatori
Aparell c irculatori
 

Les malalties de la sang

  • 2. • Està format per: – El cor: òrgan musculós de la grandària d’un puny, situat a la part esquerra del pit, entre els dos pulmons. Està dividit en quatre cavitats (aurícules i ventricles). Impulsa la sang per tot el cos. Té dos moviments: sístole (contracció) i diàstole (relaxació).
  • 3. – Vasos sanguinis: els conductes per on circula la sang. N’hi ha de diversos tipus: • Artèries: transporten la sang que surt del cor. Tenen les parets més gruixudes ja que han de suportar més pressió. • Arterioles: són les artèries que es van allunyant del cor i es van ramificant i fent més primes. • Venes: transporten la sang dels òrgans al cor. Les parets són més primes. Al seu interior presenten una sèrie de vàlvules. • Vènules: són les venes més primes que es formen per fusió de capil·lars. • Capil·lars: vasos molt prims que envolten els òrgans o hi penetra. Fan els intercanvis entre la sang i les cèl·lules i regulen la quantitat de sang que arriba als òrgans.
  • 4. – Sang: està formada pel plasma i els elements cel·lulars. • Plasma: és un líquid, format per aigua i diverses substàncies, en el qual es troben immersos els elements cel·lulars. • Elements cel·lulars: són els eritròcits, els leucòcits i els trombòcits.
  • 5. Funcions del sistema circulatori • Repartiment dels nutrients i l’oxigen. • Recollida de les substàncies de rebuig. • Defensa del nostre organisme.
  • 6. Recorregut de la sang • L’aparell circulatori té una circulació doble: – Circulació major: la sang, carregada d’oxigen, passa de l’aurícula esquerre al ventricle esquerre i surt del cor per l’artèria aorta. Passa per tots els òrgans i el recorregut finalitza quan la sang retorna al cor a través de les venes caves.
  • 7. – Circulació menor: la sang carregada de diòxid de carboni, i a través de les venes caves, entra a l’aurícula dreta, passa al ventricle dret i des de allí va cap a les artèries pulmonars fins als pulmons. Als pulmons hi té lloc l’intercanvi de gasos. La sang, carregada d’oxigen, entra novament a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars.
  • 8. Malalties de l’aparell circulatori • Arteriosclerosi: és l’enduriment de les artèries provocat per l’acumulació de plaques de colesterol a l’interior dels vasos. Redueixen el pas de la sang i afavoreix la formació de coàguls o trombes. • Trombosi: formació d’un trombe o coàgul que viatja per la sang. Pot impedir l’arribada de la sang a algun òrgan i provocar una embòlia.
  • 9. • Varices o varius: consisteixen en la dilatació patològica de les venes que dificulta el retorn de la sang al cor. • Hipertensió: es presenta quan la pressió sistòlica és superior a 15 cm de mercuri i la diastòlica a 10 cm. Les causes en són poc conegudes.
  • 10. Prevenció de malalties cardiovasculars • Fer una dieta sana i equilibrada. • Evitar fer vida sedentària. • No fumar.
  • 11. EL COR • Òrgan musculós de la mida d’un puny, situat al mig del pit, lleugerament desplaçat a l’esquerra. • Consta de tres capes: una membrana externa (pericardi), una capa central gruixuda de teixit muscular (miocardi) i una membrana interior (endocardi).
  • 12. • L’interior del cor és buit i està dividit en quatre cavitats: – Dues aurícules: situades a la part superior, amb les parets primes i extensibles. – Dos ventricles: situats a la part inferior i amb les parets gruixudes, especialment les del ventricle esquerre.
  • 13. • No hi ha cap mena de comunicació entre la part dreta i l’esquerra del cor. • Per la part dreta del cor només hi circula sang sense oxigenar que ve dels òrgans i es dirigeix als pulmons. • Per la part esquerre, en canvi, només hi circula sang oxigenada.
  • 14. • El recorregut dins del cor sempre es produeix en sentit únic. • El retrocés de la sang des dels ventricles a les aurícules s’evita gràcies a unes vàlvules: mitral (dreta) i tricúspide (esquerre).
  • 15. • En cada batec del cor es distingeixen tres fases: – Sístole auricular: les dues aurícules es contrauen i impulsen la sang cap als ventricles. – Sístole ventricular: els ventricles es contrauen i la sang surt per les artèries després d’obrir les vàlvules arterials. El tancament de les vàlvules tricúspide i mitral provoca el primer dels sons cardíacs. El segon so es produeix pel tancament de les vàlvules arterials.
  • 16. – Diàstole general: la musculatura del cor es relaxa i les cavitats s’omplen de sang, primer les aurícules i després els ventricles. • La part esquerra i la dreta del cor funcionen com a dues bombes independents, però ho fan de manera sincronitzada. • El cor disposa d’unes cèl·lules (marcapassos) que impedeixen que deixi de bategar.
  • 17. Malalties del cor • Infart de miocardi: és la mort d’una part de les cèl·lules del miocardi del cor per manca d’oxigen. Es manifesta amb dolors aguts al pit i al braç esquerre. Pot provocar la mort. • Angina de pit: és mes lleu que l’infart i no arriba a provocar la mort de les cèl·lules del miocardi.
  • 18. LA SANG • Es un teixit connectiu que té consistència líquida. • No entra mai en contacte amb les cèl·lules, els intercanvis tenen lloc a través d’una prima membrana de capil·lars. La circulació és tancada.
  • 19. Composició de la sang • Plasma sanguini (55% del volum sanguini): és un líquid grogós format per aigua (91%) i diverses substàncies dissoltes. • Cèl·lules sanguínies (45% del volum de la sang): es formen a la medul·la òssia vermella i són de tres tipus: eritròcits, plaquetes i leucòcits.
  • 20. • Eritròcits, hematies o glòbuls vermells: són les més abundants, no tenen nucli. El seu citoplasma és ple d’hemoglobina. • Plaquetes o trombòcits: són les més petites de totes i no tenen nucli. La seva funció és evitar les hemorràgies. • Leucòcits o glòbuls blancs: cèl·lules amb nucli esfèric o en forma de rosari. Són les menys abundants i fan la funció defensiva.
  • 21. Funcions de la sang • Transportadora: transporta els nutrients des de l’aparell digestiu i els pulmons fins a les cèl·lules i s’emporta els productes de rebuig fins als ronyons o els pulmons. • Defensiva: aquesta funció depèn dels glòbuls blancs i es compartida amb el sistema limfàtic. Es fagociten bacteris o cèl·lules estranyes i es fabriquen antígens.
  • 22. • Control de les hemorràgies: les plaquetes eviten les hemorràgies formant un coàgul que tapa la ferida. • Control de la temperatura: si el cos tendeix a augmentar de temperatura s’incrementa la circulació perifèrica i el cos es refrigera. Si la temperatura exterior és molt baixa, disminueix la circulació perifèrica i així s’evita perdre calor.
  • 23. Malalties de la sang • Anèmia: es produeix a conseqüència del descens del nombre de glòbuls vermells o de la quantitat d’hemoglobina. La causa més freqüent és la insuficiència de ferro. Els símptomes són cansament i pèrdua de vitalitat (astènia). Es pot solucionar amb una dieta equilibrada i rica en ferro.
  • 24. • Hi ha diferents tipus d’anèmia: – ANÈMIA FERROPÈNICA: insuficiència de ferro. – ANÈMIA MEGALOBLASTICA: glòbuls vermells més grans. – ANÈMIA PER DEFICIÈNCIA DE FOLAT: falta d’àcid fòlic. – ANÈMIA HEMOLÍTICA: es destrueixen els glòbuls vermells. – ANÈMIA FALICIFORME: els glòbuls vermells es troben en forma de mitja lluna. – ANÈMIA DE COOLEY: no es produeix hemoglobina de manera normal.
  • 25. • Leucèmia: és un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia o els ganglis limfàtics. Es manifesta per l’augment del nombre de glòbuls blancs que són incapaços de lluitar contra les infeccions. També es produeix una disminució del nombre de glòbuls vermells i de plaquetes. El tractament consisteix a fer un transplantament de medul·la òssia.
  • 26. • Hemofília: malaltia hereditària. Les persones que pateixen no poden coagular la sang en cas d'hemorràgia o bé pateixen hemorràgies espontànies. Les plaquetes no poden coagular perquè els hi falta algun dels dotze factors de conversió. El tractament consisteix en injectar el factor de coagulació defectuós en cas que la persona afectada pateixi una hemorràgia.
  • 27. EL SISTEMA LIMFÀTIC • El sistema limfàtic és constituït per la limfa, els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. • Els ganglis limfàtics filtren i depuren els productes que arrossega la limfa. Aquest líquid és, finalment, abocat a la circulació sanguínia de retorn cap al cor.
  • 28. Funcions del sistema limfàtic • Fa de funció defensiva. • Renova i controla la quantitat de líquid intercel·lular que envolta les cèl·lules. • Transportar la major part dels greixos des dels instints fins al torrent sanguini.
  • 29. FI