Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
  1 
Necessitats  analítiques  del  professorat  en  la  presa  de 
decisions de l’activitat docent. 
 
Isabel Guitart Hor...
  2 
 
Empresa i Universitat: no són el mateix però tenen necessitats analítiques 
similars 
Les  empreses  i  les  univer...
  3 
En  les  universitats  existeixen  iniciatives  analítiques,  però  en  general,  estan 
orientades  a  millorar  la ...
  4 
entorn virtual, la proposta actualment es podria generalitzar fàcilment per ser 
adaptada universitats que ofereixen ...
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Necessitats analítiques del professorat en la presa de decisions de l’activitat docent

284 vues

Publié le

Isabel Guitart Hormigo, Jordi Conesa i Caralt

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Necessitats analítiques del professorat en la presa de decisions de l’activitat docent

  1. 1.   1  Necessitats  analítiques  del  professorat  en  la  presa  de  decisions de l’activitat docent.    Isabel Guitart Hormigo  Jordi Conesa i Caralt  Estudis d’Informàtica, Multimèdia i  Telecomunicació  Estudis d’Informàtica, Multimèdia i  Telecomunicació  Universitat Oberta de Catalunya  Universitat Oberta de Catalunya  Barcelona  Barcelona  iguitarth@uoc.edu  jconesac@uoc.edu  Les dades com actiu estratègic per les organitzacions    Les  dades  proporcionen  a  les  organitzacions  un  valor  diferencial  que  permet  assolir una major competitivitat, o inclús a vegades mantenir la supervivència.  Totes  les  organitzacions  tenen  dades  pròpies  dels  seus  clients,  productes,  serveis, és a dir, del funcionament del seu negoci. Tenir disponibles i accessibles  les  dades  no  és  suficient,  cal  que  l’organització  globalment  desenvolupi  una  actitud analítica, i en particular en cada àrea funcional. Les organitzacions són  conscients de la necessitat i la rellevància d’aquesta actitud, però sobretot dels  beneficis  econòmics,  tecnològics,  organitzacionals  i  culturals  que  es  poden  obtenir.  La  captació  i  anàlisis  de  les  dades  permetrà  a  l’organització   transformar‐les en coneixement en relació als seus productes, serveis i clients,  per tant del seu negoci. Construirà un coneixement nou del funcionament intern  de l’organització, però també del seu entorn, com els proveïdors, la competència  o  l’evolució  del  mercat.  Així,  les  decisions  presses  seran  objectives  perquè  s’hauran  fet  sobre  dades,  i  deixaran  de  ser  subjectives  o  intuïtives.  El  desenvolupament de l’actitud analítica farà crear un coneixement real i veraç de  la situació actual de l’organització, a més de conèixer quins són els factors que  han influenciat i com poden evolucionar. Això ens permetrà dissenyar accions  futures amb un menor risc d’errar en les decisions.    L’empresa i els sistemes d’informació analítics    El sistemes d’informació analítics com el sistema de Intel·ligència de negoci, o  més  conegut  per  Businesss  Intelligence  (BI),  són  una  de  les  prioritats  de  les  empreses a l’hora d’invertir en les tecnologies d’informació i comunicació (TIC).  El  ritme  innovador  en  la  tecnologia  i  les  necessitats  dels  directius  de  les  empreses  ha  empès  a  una  ràpida  evolució  d’aquests  sistemes,  que  incorporen  noves tècniques analítiques per un gran volum i varietat de dades com és el cas  de Big Data.  La  implantació  d’un  sistema  de  BI  pot  aportar  a  l’empresa  beneficis[1]  com:  augment de l’avantatge competitiva, reducció de despeses, augment de vendes,  millora  en  la  qualitat  del  servei,  increment  de  la  fidelització  dels  clients,  i  en  definitiva,  creixement  dels  beneficis  econòmics.  Les  avantatges  que  s’obtenen  amb  els  sistemes  BI  són  independents  del  sector  de  negoci  de  l’empresa,  i  de  qualsevol tipus d’organització, com mostren les implantacions fetes des d’àmbits  tant diferents com el sector sanitari fins les telecomunicacions [1]. 
  2. 2.   2    Empresa i Universitat: no són el mateix però tenen necessitats analítiques  similars  Les  empreses  i  les  universitats  són  dos  tipus  d’organitzacions  diferents.  L’empresa  es  caracteritza  per  tenir  ànim  lucratiu,  és  a  dir,  té  com  objectiu  obtenir  el  màxim  benefici  per  distribuir‐lo  entre  els  accionistes.  Això  la  porta  tant a definir una cultura de valors i normatives internes orientades als objectius  estratègics, com a establir en les seves missions la seva raó d’existència que és  obtenir un major benefici econòmic. Mentre que la universitat [2] es diferencia  per  no  tenir  ànim  lucratiu,  i  per  tant  no  distribueix  els  beneficis  (en  cas  que  existeixin)  entre  les  entitats  que  les  financin.  Aleshores,  les  universitats  segueixen una cultura orientada a l’aprenentatge continuat al llarg de la vida, i  disposen  de  normatives regulades  a  través  d’agències  externes  per  garantir  la  qualitat  dels  seus  serveis.  Així,  la  raó  d’existència  de  les  universitats  no  és  econòmica, sinó social: fer una societat més culta, crítica i preparada.    Les universitat i les empreses són diferents i han viscut sota unes condicions i  entorns  diferents.  Per  exemple,  la  forma  de  finançament.  Gran  part  de  les  universitats gaudeixen de subvencions d’ens públics,  que els garanteix la seva  existència  encara  que,  en  alguns  casos,  no  siguin  sostenibles  econòmicament.  Mentre que les empreses només existeixen si són rendibles i el seu finançament  és de fons privat. Malgrat que en els darrers anys l’entorn de la universitat està  canviant, principalment en termes de finançament i de competitivitat [2]. Alguns  dels  factors  que  impulsen  el  canvi  són  la  baixada  del  número  de  matricules,  l’augment  de  l’oferta  formativa,  la  internalització  afavorida  pels  cursos  MOOC  (Massive Open Online Course), les universitats “lucratives" que són gestionades  com  empreses  [3]  (p.e.  la  University  Phoenix)  o  la  retallada  del  finançament  governamental. En aquesta situació, els gestors de les universitats han d’establir  nous  objectius  encaminats,  per  una  banda,  a  millorar  la  gestió  (disminuir  despeses  i  optimitzar  processos),  i  per  l’altra,  a  ser  més  competitius  incrementant la qualitat docent i investigadora. En aquest canvi de paradigma, la  universitat ha d’evitar caure en el parany d’oferir només la formació que demana  el  mercat  laboral  per  ser  sostenible  econòmicament,  perquè  s’allunyaria  de  proporcionar un servei a les necessitats de la societat convertint‐se més en una  escola professionalitzadora que en una universitat. Així doncs, malgrat les raons  d’existència  de  l’empresa  i  la  universitat  són  diferents,  l’entorn  i  alguns  dels  objectius estratègics comencen a apropar‐se.     La universitat i els sistemes d’informació analítics  Una empresa usa intensament i extensament els sistemes BI per desenvolupar  una capacitat analítica i assolir els objectius estratègics, és a dir, per conduir amb  èxit  els  seus  negocis.  Una  universitat  també  ha  de  desenvolupar  una  actitud  analítica per assolir els seus objectius, com millorar els seus processos per ser  més eficient i sostenible. A més d’obtenir una visió global, real, actual, i també  futura de la universitat, dels programes, de les assignatures o dels estudiants.  
  3. 3.   3  En  les  universitats  existeixen  iniciatives  analítiques,  però  en  general,  estan  orientades  a  millorar  la  gestió  administrativa  de  la  universitat  (com  la  comptabilitat o l’atenció a l’estudiant) [4]. No obstant, l’activitat principal de la  universitat és l’activitat docent i investigadora. Malgrat això, les universitats no  ofereixen sistemes analítics al seu professorat per la seva activitat docent, des  d’una perspectiva integrada, completa i actual. Aleshores, sovint el professorat  ha de construir les seves pròpies eines (estadístiques diverses) a través d’Excels  o  eines  similars.  Això,  en  general,  té  com  a  resultat,  un  coneixement  parcial,  fragmentat  i  incomplet  sobre  l’activitat  docent  del  professorat  o  de  les  seves  assignatures.    Sistemes d’informació analítics per l’activitat docent del professorat  Els sistemes de BI estan dissenyats, en general, per donar suport a les empreses  a que assoleixin els seus objectius econòmics, i usen indicadors, com el retorn de  la inversió (ROI), per avaluar els resultats. Un sistema BI no està dissenyat per  donar suport a la presa de decisions de l’activitat docent de la universitat, com  tampoc seran útils els indicadors que s’utilitzen en les empreses. Per exemple,  com es calcularia el ROI en les accions realitzades per millorar la qualitat dels  continguts d’una assignatura? Tenir en compte el cost de les accions i el benefici  econòmic,  no  té  molt  sentit.  En  aquest  context  caldria  parlar  en  termes  de  satisfacció de l’estudiant, increment de rendiment, nombre de matricules, etc.  Per tant, per millorar la competitivitat de la universitat, la qualitat docent i la  satisfacció  del  estudiant  (i  també  del  professor)  és  necessari  dissenyar  i  construir eines analítiques específiques per l’equip docent que:  • Permetin al professor detectar de forma més àgil possibles millores en la  seva activitat docent, i disposar de més temps per dedicar‐se a la docència  i a la innovació docent, amb un coneixement més consolidat de l’estat de  la seva docència. S’hauria de disposar d’un quadre de comandament amb  un  conjunt  d’indicadors  (econòmics,  de  rendiment,  de  satisfacció,  etc.)  que analitzin les dades a curt, mig i llarg termini. Així doncs, el professorat  tindria  una  visó  integrada  i  ràpida  del  progrés  dels  seus  estudiants,  l’evolució de les seves aules i conèixer en tot moment la posada en marxa  i desplegament de les seves assignatures.      • Permetin al professor amb responsabilitats directives, com la direcció de  graus i màsters i direcció d’estudis accedir a eines analítiques que mostrin  informació sobre la qualitat dels seus programes. Aquest col·lectiu, hauria  de  disposar  d’un  conjunt  de  quadres  de  comandament  amb  un  conjunt  d’indicadors que analitzin les dades a mig  i llarg termini. Així doncs, la  direcció  interpretaria  tant  el  funcionament  de  les  assignatures,  dels  diversos  itineraris  i  del  programa  globalment,  com  la  progressió  dels  estudiants  en  els  programes  que  coordina.  La  informació  visualment  hauria de ser gràfica, intuïtiva i interactiva per anar al nivell d’agregació o  detall desitjat.  Malgrat que aquesta proposta està plantejada i és més fàcil d’implementar en un 
  4. 4.   4  entorn virtual, la proposta actualment es podria generalitzar fàcilment per ser  adaptada universitats que ofereixen part de la seva docència en format virtual o  com complement a la seva docència en entorns virtuals.    Les contribucions d’un sistema com el que presentem impactarien en la qualitat  docent a diferents nivells. Per una banda el professorat tindria més coneixement  sobre la seva activitat docent, permetent‐li anticipar‐se a possibles problemes,  millorar  la  seva  docència  i  realitzar  un  seguiment  més  personalitzat  dels  estudiants.  D’altra  banda,  els  directors  de  graus  i  màsters  disposarien  d’un  entorn  integrat  amb  informació  en  detall  i  agregada  sobre  les  assignatures,  itineraris i àrees temàtiques  del programa. Això els proporcionaria un anàlisis  de viabilitat en diferents nivells d’agregació.    A nivell organitzacional, el sistema presentat augmentaria el nivell de maduresa  analítica de la universitat en vers les seves dades. Actualment el nivell és molt  baix  ja  que  només  es  fa  localment  i  per  alguns  usuaris  amb  perfils  directius.  També és d’esperar que un entorn com el presentat fomenti l’actitud analítica del  personal de la universitat.    Referències:  [1] Chen,  H.,  Chiang,  R.L.,  Storey,  V.C.  (2012).  Business  Intelligence  and  Analytics:  From Big Data to Big Impact. MIS Quarterly, vol.36, nº34..  [2] Sterling,  S.  (2004).  Higher  education,  sustainability,  and  the  role  of  systemic  learning.  In  Higher  education  and  the  challenge  of  sustainability  (pp.  49‐70).  Springer Netherlands.  [3] Bennet,  DL.,  Lucchesi,  AR.,  Vedder,  RK.  (2010).  For‐Profit  Higher  Education:  Growth,  Innovation  and  Regulation.  Center  for  College  Affordability  and  Productivity.   [4] Sakys, V., Butleris, R., (2011). Business Intelligence tools and technologies for the  analysis  of  university  studies  management.  Transformation  in  Business  &  Economics, vol. 10, no 2.   

×