Aquesta és la 19ª unitat. Bloc 2: L'art a la Roma Clàssica. ARQUITECTURA

1. Unitat 19. El Panteó
1. Context històric:
Construcció inicial atribuida a Agripa (mà dreta d'August) l'any 27 aC. L'any 80 un
incendi quasi el destrueix per complet. Restaurat per Domicià i més tard per
Adrià (118 i 128). Arquitecte reconstrucció: Apol·lodor de Damasc.
2. Adrià (117-138):
Emperador viatger, segueix sent incert si Trajà abans de morir adoptà a Publi Eli
Adrià (parent llunyà de l'Itàlica) o fou adoptat posteriorment per l'emperadriu
Plotina.
Es declinà per l'opció defensiva (cercà la pau a les fronteres reforçant-les si era
necessari amb fortificacions com el Mur d'Adrià a Britannia o el Limes del Rin al
Danubi) amb aquest objectiu signà un tractat de pau amb els parts (restituir
territoris envaïts i tornar a la frontera més ferma de l'Eufrates).
Reestructuració administrativa i codificació dret civil. Emperador culte i
cosmopolita (preocupació principal per les províncies per les quals viatjava sense
pausa), gran admirador cultura grega (era anomenat Graeculus "greguet") i es deixà
una barba a la grega que es posà de moda a Roma. Afavorí Grècia embellint les
noves edificacions (temple de Zeus) i la presència de les seves èlits al Senat (fins
aleshores reduïda). De la seva activitat constructiva destaquen: Panteó de Roma i
la Vil·la Adriana a Tívoli.
3. Documentació general:
A) Catalogació:
- Autor: desconegut.
- Cronologia: 118-125
- Localització: Camp de Mart (Roma).
- Estil: romà imperial.
B) Anàlisi material:
- Materials: formigó, maó, marbre, granit i fusta.
- Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
- Dimensions: Cúpula (43,2 m alçada), Tambor cilíndric (58 m diàmetre), Pòrtic
(35 m ample) i Columna (18 m alt).
22

2. 4. Anàlisi formal:
A) Elements de suport:
- Pòrtic octàstil (8 columnes corínties) - Tambor cilíndric de 3 pisos.
- A la 1a, 3a, 6a i 8a columna de la façana hi ha dues columnes corínties
rere elles.
- Mur combina morter (opus caementicium) amb 3 series superposades
d'arcs fets de maons (opus latericium) amb funció de contraforts interns
que distribueixen la pressió de la cúpula.
- Dins el pòrtic hi ha pilars adossats. - Pilars interns de la naos.
B) Elements suportats:
- Frontó façana.
- Coberta doble vessant recolzada sobre estructura d'arcs damunt les
columnes.
- Cúpula hemisfèrica (sustentada per 8 pilars i els murs del cilindre).
C) Espai exterior:
- Plaça porticada que només deixava veure el pòrtic (com a un temple grec).
- Pòrtic amb 16 columnes monolítiques de granit egipci (18 m) capitells
corintis, bases marbre blanc que suporten l'entaulament. Al fris inscripció
que al·ludeixen l'antic temple d'Agripa.
- Tambor sense recobriment de marbre i estuc, amaga part inferior a la
cúpula. Exteriorment només es pot veure la cúpula.
- Tres línies d'imposta delimiten tres pisos d'arcs de maó superposats
visibles. Funció de descàrrega reverteix en els contraforts integrats al
mur.
- Als absis de les dues naus laterals exteriors hi ha estàtues d'August i
Agripa.
- Nau central exterior permet el pas a la naos interior.
D) Espai interior:
- Cel·la planta circular. - 8 pilars sostenen la cúpula.
- Entre cada pilar s'obren nínxols (un amb la tomba de Rafaello Sanzio).
- Mur interior de maó revestits amb marbres i materials nobles (amb
columnes, cornises i pilastres amb funció decorativa).
- Nivell superior filera finestres que obren una galeria superior.
- Paviment amb quadrts als quals s'hi inscriuen més quadrats i cercles
petits. - Luxe ornamental per amagar càrregues que sostenen l'edifici.
- Homenatge arquitectura grega.
- Cúpula amb estructura d'anells i nervis amb casetons.
- Cúpula amb cinc circumferències concèntriques amb 28 casetons que van
23

3. disminuint el seu tamany a mesura que s'apropen a l'òcul (finestra circular
de 9 m de diàmetre, protegit per làmines d'alabastre que il·lumina i ventila
l'edifici. Simbolitza el Sol que recorre la volta a l'avançar el dia).
5. Entorn i integració urbanística:
Envoltat per una plaça porticada (mai es va fer i que només permetia veure el pòrtic
d'entrada). Actualment situat al centre de Roma, perfectament integrat a
l'entorn urbanístic, tot i no superar l'alçada dels edificis del voltant. Situat a la
plaça de La Rotonda.
6. Interpretació:
Proporcions i estructura representen la concepció religiosa romana. Morada de
tots els déus. Arquitectura de síntesi entre cel i terra.
Interior amb 7 absis on es col·locaren les estàtues dels déus principals (Venus i
Mart principalment protectors de la gens Iulia, protectors família d'August. Altres
eren Mercuri, Júpiter, Saturn, Sol i Lluna). Pronaos amb estàtues d'Adrià i Agripa
(promotors edifici).
7. Significat i funció:
Significat de pan = tot i theos = déus (temple de tots els déus).
Interior al·ludeix cosmologia romana. La cúpula amb 28 casetons (28 dies mes
lunar) per cadascun dels 5 cercles concèntrics amb el Sol al centre (sistema
planetari antic). Forma semiesfèrica cúpula reproducció simbòlica de la volta
celeste.
Adrià feu la tercera reconstrucció (118-125) al mateix emplaçament del d'Agripa,
però feu girar 180º l'entrada per poder fer la plaça porticada que resaltés la
façana. Adrià l'usà també de tribunal encara que tenia un significat votiu o
religiós.
8. Agripa:
Construí el primer Panteó l'any 27 aC. L'any 80 un incendi el destruí quasi per
complet. Amic i col·laborador d'August. Gran estrateg militar (quantioses batalles
com l'Acci. Defensant Gàl·lia dels germànics, fi guerra a Hispània). Interessat per la
geometria, urbanisme, geografia i arquitectura.
Moltes construccions i obres urbanístiques (Roma i colònies).
9. Models i influències:
Models: Tholos grecs, influència orientalitzant en coberta (mesopotàmics, micènics i
etruscos).
Influències: Renaixement i barroc (Brunelleschi, Borromini,...).
24