Sistemes empresarials de gestió
d’iformació
Victor gonzalez Rourera

La informàtica de gestió es la mes important perquè es la que s’encarrega de donar
suport als sistemes d’informació de les empreses.
OBJECTIUS BASICS
· Facilitar les tasques als treballadors.
· Facilitar les preses de decisions dels dirigents.
Presa de decisions
En les organitzacions un dels objectius mes comuns es mantenir un avantatge
competitiu i també un avantatge a llarg termini.
Ens podem plantejar un seguit de qüestions
S’ha d’invertir?
· S’ha d’invertir?
· S’ha de produir més?
· S’ha de contractar més personal?
· …

Les empreses tenen en comú un avantatge competiu que es basa en la presa de
decisions en moment adequant i u curt espai de temps.
Les decicion de les empreses s’han de prendre per intuïcions ni de manera
aleatòria,sinó basades en les dades que es poden obtenir dels sistemes informàtics.
Dividirem les dades en dos grups
· Dades internes: generades per l’empresa mateixa, com ara nombre de
vendes, preus dels proveïdors i capacitat de producció de l’empresa.
· Dades de l’entorn: la situació del mercat, els competidors, la legislació…

La informatització ha agilitzat notablement aquestos processos i Ha tingut tant
exit que avui en dia el procés de transions informatitzat està implementat en
qualsevol empresa.
Programari empresarial
Els programes que es fan servir en les empreses van des de programes
d’ofimàtica fins a programes totalment especialitzats per a una empresa d’un
sector concret.
Programari a mida
El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa informàtic que
permeti informatitzar l’activitat de l’empresa.
Però aquests programes també presenten una sèrie de problemes:
*S’ha d’analitzar amb detall el funcionament de l’empresa per comprendre
perfectament què es vol fer.
*La implantació és un procés llarg i propens a errors, ja que el programa no s’ha
provat abans.
*S’adapten tan bé a l’empresa que qualsevol canvi en el funcionament
normalment provoca que també s’hagin de fer canvis en el programari. Això fa
que aquest tipus de programari sigui molt car de mantenir

Mòduls OpenERP
*Compres.
*Fabricació.
*Gestió de magatzems.
*Gestió de projectes.
*Comptabilitat.
*Recursos humans.
*Màrqueting.
*CRM (gestió de la relació amb els clients o
customer relationship management).
Instal·lació
*Interfície.
*Automatització de processos.
*Gestió d’usuaris.
*Generació d’estadístiques.
*Dades externes.

HI han moltes empreses que no que s’atrebeixen utilitzar el programari lliure perquè
no sempre hi ha molta documentació, les actualitzacions del programari solen ser
imprevisibles , Els projectes a vegades desapareixen , el producte lliure però amb una
versió de pagament on s’inclou suport
Imformatica en nuvol.
La idea es no fer cap intal.lació de cap mena de programari sino accedir els programes
a traves d’internet,normalment amb un navegador web

Implantacio d’un ERP
Els ERP són programes complexos d’implantar i no és rar que la implantació en una
empresa pugui esdevenir un fracàs. un fracàs pot passar perquè calgui molt més
temps o diners del que s’havia previst per implantar una determinada solució.
un dels factors de l’ERP determinants perquè tingui èxit la implantació
OpenERP
OpenERP s’ofereix en tres versions:
OpenERP Community: versió gratuïta sense suport, pensada per a entorns no
professionals.
OpenERP Enterprise: afegeix suport, solució d’errors, migració i la possibilitat de fer
servir mòduls privats.
OpenERP Online: versió del programa accessible per Internet. El programa està
allotjat en els servidors d’OpenERP.

INFORMÀTICA DE NÚVOL
cloud computing
VÍCTOR GONZÀLEZ ROURERA

En la informàtica des de fa poc temps se esta posant de moda la informàtica
en núvol(clound computin).
La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que
permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Una de les tasques que la informàtica en núvol és la distribució de càrregues
de treball.
L’inux desdes fa anys ja existia la idea de processament distribuït. La idea era
combinar diferents sistemes a partir de les xarxes locals o esteses per
repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball, i així obtenir
resultats semblants als que s’obtindrien en una màquina molt potent i que
serien impossibles si es fes servir un sol ordinador..
La gran innovació de la informàtica en núvol son les organitzacions poden
construir la seva infraestructura informàtica d’una manera totalment
diferent de com ho feien fins ara.
Amazon Web Services.
La idea era mirar de treure un rendiment al 80% dels recursos que no
s’estaven usant en la seva infraestructura, valent-se de la virtualització

Ubiqüitat
Es defineix un sistema d’obtenció de serveis o recursos sense necessitat de saber en
quin lloc es troben.
El client simplement hi accedeix i en fa servir els serveis que necessita.
El fet que sigui accessible per Internet també aporta tota una sèrie d’avantatges
afegits: es pot accedir al sistema des de qualsevol lloc sempre que es tingui accés a
Internet.

Infraestructura informàtica
El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura informàtica en
l’organització.
Fent servir la informàtica en núvol es pot aconseguir crear una
infraestructura informàtica completa sense pràcticament haver de tenir un
parc informàtic important
Adaptació a les necessitats
La informàtica en núvol trenca amb aquesta manera de funcionar, ja que
permet canviar les característiques de la infraestructura contractada en pocs
minuts i sense haver de comunicar-ho al proveïdor.
Reducció de costos
Per tant, des del punt de vista econòmic, la informàtica en núvol ofereix un
estalvi afegit en forma d’un consum d’energia elèctrica inferior.
Classificació
Sepoden classificar de dos maneres .
Segons qui té la propietat del núvol.
Segons el nivell de serveis que s’ofereixen.

propietat de les infraestructures del núvol podem definir tres grans grups de
*núvols:
*Privats.
*Públics.
*Híbrids.
Public i no public
La informatica de núvol no es pública. Se considera públic aquells que son
administrats per un proveidor i no pel client que en fa us.
Les aventatges de un núvol públic no requereixen una gran inversió en
infraestructura per part del client.També es comparteixin entre diferents clients
dins de la infraestructura del proveïdor
Privats
El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es comparteix
aquesta infraestructura amb cap empresa externa.
Per tant, amb un núvol privat s’aconsegueix fer que els sistemes facin un ús més
eficient dels recursos de què es disposa.
També el núvol privat te dos grans avantatge la baixa inversió i la possibilitat
d’adaptació del sistema informàtic a les necessitats del moment.

La llista de programari que permet crear núvols privats VMware vSphere, Citrix
OpenCloud, OpenNebula, OpenStack, Eucalyptus, Nimbus…
Híbrids
Es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i una altra en
privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa i una
altra a dins.
Els núvols híbrids fins ara s’han mostrat ideals per a diverses tasques com les
còpies de seguretat remotes o la implementació de plans de contingència, però
tothom espera que la seva importància creixerà amb el pas dels anys.
Segons els nivells de servei ofert
és important definir algun tipus de classificació dels serveis oferts en el núvol. La
classificació més acceptada sol dividir els serveis en tres grans grups:
*SaaS (programari com a servei o software as a service).
*PaaS (plataforma com a servei o platform as a service).
*IaaS (infraestructura com a servei o infrastructure as a service).
IaaS
Els IaaS són el nivell més baix d’informàtica en núvol.

Els sistemes classificats com a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la
infraestructura informàtica de l’organització en el núvol.
PaaS
PaaS Es un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les
seves pròpies aplicacions, i un entorn de desplegament per poder desplegar les
aplicacions desenvolupades.
Normalment aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API (interfície de
programació d’aplicacions o application programming interface)
que simplifica notablement el desenvolupament de les aplicacions en la
infraestructura a pesar que limiten els llenguatges de programació que s’hi poden
fer servir. Alhora aquest avantatge a vegades és vist com un inconvenient perquè
fa que canviar de proveïdor sigui molt més complicat, ja que l’API sol ser
específica de cada proveïdor. Això fa per exemple que sigui complicat canviar un
programa emprat amb l’API de Google per adaptar-lo a la infraestructura de
Microsoft Azure.

Entre els proveïdors de PaaS més importants hi ha Google, amb el Google App Engine;
Microsoft, amb Windows Azure; o Salesforce, amb Force.com:
Google App Engine es un programa de google ha d’estar escrit en Python o Java i
valent-se només d’algunes biblioteques
Windows Azure es de Microsoft i executa llenguatges de .net, Ruby, PHP o Python.
Salesforce Force.com permet desenvolupar qualsevol tipus d’aplicació empresarial
lligada a la seva plataforma.
SaaS
El SaaS fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que
estan preparades perquè les usin els clients en qualsevol moment.
El SaaS permet que el client es despreocupi de tots els aspectes relacionats amb la
tecnologia
Les despeses solen ser molt baixes no cal tenir personal personal informatic.

Privacitat i seguretat de les dades
Les empreses tenen grans quantitsts de diners a la compra,inta.lació i renovació dels
sistemes dels sistemes informàtics.
Es pot accedir a les dades sempre que es vulgui?
Si una empresa té tot el programari en el núvol una fallada en el sistema de connexió
a Internet pot provocar que aquesta empresa quedi paralitzada.
Pot ser que algun dia el proveïdor tanqui? En aquest cas, com es poden recuperar les
dades?

Com es pot garantir que les dades no són accessibles per a un tercer?
Els problemes de seguretat habituals en elssistema quan aquests sistema són en local
esdevenen mes importants quan el programa passa al núvol.
Captivitat en el proveïdor.
Un dels problemes que té actualment la informàtica en núvol és que no sempre tots els
núvols són compatibles entre si.
*Configurar la xarxa i els mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a
les seves eines.
*Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.
Posar en funcionament l’aplicació en el nou proveïdor i comprovar que funciona igual
que en l’anterior.
*Moure les dades del proveïdor original al nou amb els mecanismes de seguretat
adequats.

Aspectes Legals
Un aspecte que s’ha tenir són els problemes de compliment de la legislació existent
en cada país .L’internet és una xarxa internacional sense fronteres i per tant les
dades emmagatzemades al núvol poden anar des del pais en que s’ha generat fins a
qualsevol punt del món