1. MOVIMENT DELS CONTINENTS

2. - Què ens fa pensar que la l’escorça terrestre està dividida en plaques? - Quines evidències tenim de que aquestes plaques s’han mogut al llarg de la història de la Terra? - Com saps que encara estan en moviment?

3. Alfred Wegener (principis del S.XX) - tota l’escorça continental (terra emergida) estava unida formant un gran continent: PANGEA - aquest gran continent es va fragmentar en plaques que es van desplaçant. TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS

4. Quines evidències tenim de que aquestes plaques s’han mogut al llarg de la història de la Terra? veure dibuix pàgina 154 TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS - GEOGRÀFIQUES - GEOLÒGIQUES - PALEONTOLÒGIQUES - PALEOCLIMÀTIQUES

5. - GEOGRÀFIQUES: encaix dels perfils dels continents. Aquest fet és especialment evident entre Àfrica i Amèrica del sud TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS

6. - GEOLÒGIQUES algunes formacions geològiques ( estructurals : serralades o estratigràfiques: sediments ) tenen continuïtat entre diferents continents. TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS

7. - PALEONTOLÒGIQUES: la localització actual de determinades espècies fòssils (animals i vegetals). TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS

8. - PALEOCLIMÀTIQUES, la distribució del clima només s’explica quan s’encaixen els continents. El CLIMA antic el coneixen per les espècies animals i vegetals fòssils, com per la litologia de dipòsits minerals. TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS L'aparició de dipòsits glacials del Carbonifer als continents de l’antiga Gondwana ens indica la posició en què es trobaven aquestes terres temps enrere, molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lins o d'evaporites en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional d'eixes masses continentals, així com el fet de la presència de jaciments de carbó a zones fredes quan aquest està format a partir de restes de plantes que vivien en habitats més càlids .

9. TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS MOVIMENT DELS CONTINENTS Permià 225Ma Un sol supercontinent anomenat PANGEA Triàsic 200Ma Es fractura en dos LAURÀSIA i GONDWANA Juràssic 135Ma Cretaci 65Ma Actualitat

10. TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS Quines evidències tenim que encara es mouen les plaques? La península Aràbiga s’està separat del continent africà pel mar roig, el qual es va eixamplant. Aquest moviment fa que el golf Pèrsic es vagi tancant.

11. ACTIVITATS exercici 1, 3 i 4 pàg 155 exercici 39 pàg 168

12. Teoria que explica com es formen els relleus de la Terra: Muntanyes, dorsals oceàniques i fosses abissals. TIPUS DE PLAQUES : - Plaques Oceàniques , formades només per escorça oceànica. - Plaques Continentals , formades per escorça continental i oceànica. LA TECTÒNICA DE PLAQUES MOVIMENT DELS CONTINENTS

14. MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES MOVIMENT DELS CONTINENTS

15. MOVIMENT DELS CONTINENTS DORSALS OCEÀNIQUES Es formen als límits de plaques que es separen. Donen lloc a nova litosfera . FORMACIONS GEOLÒGIQUES A LES VORES O LÍMITS DE PLAQUES

16. MOVIMENT DELS CONTINENTS FOSSES ABISSALS Es formen als límits de plaques que convergeixen . FORMACIONS GEOLÒGIQUES A LES VORES O LÍMITS DE PLAQUES

17. MOVIMENT DELS CONTINENTS FALLES TRANSFORMACIÓ Es formen als límits on les plaques llisquen paral·lelament Falla de San Andrés FORMACIONS GEOLÒGIQUES A LES VORES O LÍMITS DE PLAQUES

18. CAUSES DELS MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES Font de calor Que passa quan escalfem aigua? L’aigua que està en contacte amb la font de calor s’escalfa :  es dilata (augmenta el volum) .  disminueix la seva densitat .  ascendeix per sobre d’aquella més freda (menys densa). !!!! Aquest continu moviment de l’aigua es coneix per CORRENTS DE CONVECCIÓ

19. CAUSES DELS MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES L’ energia interna de la terra crea corrents de convecció de l’astenosfera (material plàstic) mou les plaques tectòniques. La nova litosfera oceànica, formada a les dorsals, empeny les plaques al treure magma. La litosfera oceànica que es destrueix, a les fosses abissals, arrossega la placa en submergir-se al mantell.

20. MOVIMENT ISOSTÀTICS Els continents també són sotmesos a moviments verticals. La Teoria de la isostàcia diu que els continents es comporten com blocs lleuger que suren sobre l’astenosfera (+ densa). L’erosió dels materials d’una zona implica una pèrdua de pes que es compensa per una elevació de l’escorça. Per contra, allà on es sedimenten els material, hi ha un augment de pes que es compensa amb un enfonsament. Fins aconseguir l’EQUILIBRI ISOSTÀTIC

21. ACTIVITATS exercici 5, 6 I 7 pàg 157

22. LIMITS CONSTRUCTIUS: dorsals oceàniques MOVIMENT DELS CONTINENTS Dorsals oceàniques: serralades submarines de 1.500-3.000m. Es formen esquerdes, on surt material magmàtic i forma nova Litosfera, escorça oceànica, provocant una expansió lenta del Fons oceànic.

23. LIMITS CONSTRUCTIUS: dorsals oceàniques MOVIMENT DELS CONTINENTS 1. Facturació de la litosfera per pressió de l'astenosfera. 2. Enfonsament tectònic. 3. Invasió de les aigües marines. 4. Formació d’un nou oceà.

24. MOVIMENT DELS CONTINENTS LIMITS CONSTRUCTIUS: dorsals oceàniques

26. MOVIMENT DELS CONTINENTS La Vall del Rift LIMITS CONSTRUCTIUS: Rift

27. ACTIVITATS exercici 8 i 9 pàg 158 exercici 11 i 12 pàg 159

28. LIMITS DESTRUCTIUS: subducció  MOVIMENT DELS CONTINENTS La placa oceànica (més densa) i s’enfonsa sota de la continental. Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera. Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ. Es formen serralades costaneres, acompanyades de volcans. Col·lisió entre placa oceànica i placa continental

29. MOVIMENT DELS CONTINENTS LIMITS DESTRUCTIUS: subducció  Col·lisió entre placa oceànica i placa continental Andes

30. LIMITS DESTRUCTIUS: subducció  MOVIMENT DELS CONTINENTS La vora d’una placa s’enfonsa sota l’altra. Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera. Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ. Es formen forts terratrèmols i volcans. Formació d’ARCS D’ILLES, illes volcàniques Col·lisió entre dues plaques oceàniques

31. LIMITS DESTRUCTIUS: subducció  MOVIMENT DELS CONTINENTS Col·lisió entre dues plaques oceàniques

32. MOVIMENT DELS CONTINENTS LIMITS DESTRUCTIUS: subducció  Col·lisió entre dues plaques oceàniques Illes volcàniques Salomó Japó Nova Zelanda

33. LIMITS DESTRUCTIUS: obducció  MOVIMENT DELS CONTINENTS Pressió d’una placa contra l’altre, cap s’enfonsi. Les seves vores s’aixafen i ascendeixen formant serralades. Aquestes zones es coneixen com ZONES D’OBDUCCIÓ Es formen molts terratrèmols i molt poca activitat volcànica. Col·lisió entre dues plaques continentals

34. MOVIMENT DELS CONTINENTS LIMITS DESTRUCTIUS: obducció  Col·lisió entre dues plaques continentals Himàlaia Pirineus

35. ACTIVITATS exercici 17 18 pàg 161

36. LIMITS PASSIUS: falles de transformació MOVIMENT DELS CONTINENTS Es formen quan dues plaques contigües es desplacen lateralment. Són zones de gran activitat sísmica, a conseqüència de les friccions entre les plaques.

37. LIMITS PASSIUS: falles de transformació MOVIMENT DELS CONTINENTS La falla transformant més coneguda és la de San Andrés (aprox. 1.000km), formada al límit entre les plaques de Nord-Amèrica i Pacífica. Velocitat = 6cm any Provoca grans terratrèmols a les ciutats de Sant Francisco i Los Angeles.

38. LIMITS PASSIUS: falles de transformació MOVIMENT DELS CONTINENTS

39. MOVIMENT DELS CONTINENTS Falla de San Andrés

40. ACTIVITATS exercici 13, 14, 15 i 16 pàg 160

41. OROGÈNESI MOVIMENT DELS CONTINENTS

42. DISTRIBUCIÓ DE TERRATRÈMOLS MOVIMENT DELS CONTINENTS

43. DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS MOVIMENT DELS CONTINENTS