1. DEJECCIONS RAMADERES.
Serveis Territorials a Tarragona
Servei de Gestió Territorial
PROGRAMA D’ACTUACIÓ A LES ZONES VULNERABLES A LA COMARCA DE
L’ALT CAMP.
revegetació d’espais degradats. No es pot fer en marges, ribassos o o punts de captació d’aigua per a consum humà: 50 m.
El Decret 136/2009, d’1 de setembre (DOGC núm. 5457 de 03/09/2009) espones de parcel·les. o nuclis habitats: 100 m.
d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables o habitatges aïllats, polígons industrials, centres de
en relació ambla contaminació de nitrats que procedeixen de fonts  Quan es pot aplicar un fertilitzant? treball i àrees de lleure: 75 m.
agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, regula la gestió de les Per a cada tipus de cultiu i fertilitzant hi ha unes èpoques de l’any en
dejeccions ramaderes i altres fertilitzants en tot l’àmbit de Catalunya, en què no es pot aplicar. S’ha de respectar la distància de l’aplicació als cursos d’aigua.
especial a les zones vulnerables. El Decret complementa el Codi de Depenent pendent del terreny i la forma d’aplicació. Aquestes
bones pràctiques agràries aprovat per Ordre de 22 d’octubre de 1998, el Quadre: períodes de l’any en què NO es poden aplicar fertilitzants distàncies es poden consultar a l’annex 5.2 del Decret 136/2009.
qual continua essent de plena aplicació. segons cultius a les zones vulnerables:
 Que són les zones vulnerables? FERTILITZANT FERTILITZANT FERTILITZANT  S’ha d’incorporar els fertilitzants al sòl?
CULTIU
Les zones vulnerables son àrees susceptibles de patir contaminació TIPUS 1* TIPUS 2** TIPUS 3*** Depenent del tipus de cultiu i de fertilitzant és obligatori incorporar-ho
de les aigües continentals i litorals per nitrats provinents de fonts Gramínies en funció de la distància a determinats nuclis:
agràries. d’hivern per a gra - Tipus 1: s’han d’incorporar quan s’apliquen a menys de 500 m
Gener -> abril->15 juny->15
o farratge (blat, de nuclis habitats, polígons industrials, centres de treball i àrees
agost setembre setembre
 Quins municipis de la comarca de l’Alt Camp estan declarats ordi, civada, etc de lleure, en els següents terminis:
zona vulnerable? excepte raigràs) o quatre dies entre els mesos d’octubre a abril.
Els municipis declarats zona vulnerable de l’Alt Camp són: Olivera, vinya, o dos dies entre els mesos de maig a setembre.
fruiters, ametller, - Tipus 2: s’han d’incorporar quan s’apliquen entre 500 i 1000 m
maig- juliol->15 novembre-
o Alcover avellaner, de nuclis habitats, polígons industrials, centres de treball i àrees
>novembre gener >gener
o Alió garrofer, festuc, de lleure, en el termini de dos dies, excepte si l’aplicació es fa
o Bràfi noguer per tubs penjants. A menys de 500 m, abans de 24 hores.
o Els Garidells
o El Milà * Fem de vaquí, ** Purins de porc, gallinasses, *** Adobs
o La Masó equí, conill, oví i purins bovins, fangs depuradora, sòlids  En quines condicions es pot fer un apilament temporal de fems?
cabra, oliasses, aigües residuals d’obtenció
o Nulles Es pot fer un apilament sempre que hi hagi una necessitat logística
morca, brisa, industrial, urea.
o Puigpel at vinasses amb certes limitacions d’espai i de temps:
o El Rourell - han de dipositar-se a més de 3 km del seu origen.
o Valls - no es poden establir a prop de rius o cursos d’aigua que
o Vilabella  Com es pot aplicar un fertilitzant?
puguin originar avingudes.
o Vallmoll Els fertilitzants es poden aplicar de diferents maneres, però atenent a - no es poden dipositar damunt de terrenys porosos o
criteris d’homogeneïtat en la seva distribució, prenent especial fissurats.
precaució a les característiques del terreny, condicions - els apilaments de gallinassa han de tenir una coberta
Les quantitats màximes de nitrogen que es poden aplicar a les zones meteorològiques determinades i en les dosis adequades, atenent a la impermeable.
vulnerables depenen del tipus de cultiu. Les limitacions són màxima dosi assolible a les zones vulnerables i no vulnerables. - no es poden fer piles en una quantitat superior a 100 tones.
aplicables a fertilitzants d’origen mineral o orgànic. - els apilaments no poden perllongar-se més de 45 dies
 A quina distància de granges, nuclis habitats i cursos d’aigües
 Que és un fertilitzant? es poden aplicar les dejeccions ramaderes?
D’acord amb la definició que figura al Decret 136/2009, d’1 de Depèn de la forma d’aplicació. En general, si no s’apliquen injectats:  Qui ha de disposar d’un Pla de gestió de les dejeccions
setembre, és un producte l’efecte principal del qual, quan és aplicat al ramaderes?
sòl, és proporcionar elements nutritius a les plantes. S’inclou en Dejeccions porcines: Les explotacions ramaderes han de disposar d’un Pla de gestió de
aquesta definició els fertilitzants minerals, les dejeccions o a explotacions porcines: 100 m. les dejeccions ramaderes per tal d’acreditar la correcta gestió de les
ramaderes, el compost, els residus de les piscifactories, els fangs de o a altres explotacions: 50 m. mateixes. Només resten exemptes les explotacions totalment
depuradora tractats, etc. Hi ha quatre tipus de fertilitzant: extensives amb una càrrega inferior a 80 kg N/ha i any i les que no
Dejeccions avícoles: comercialitzen la seva producció.
- tipus 1: Fem de vaquí, equí, conill, oví i cabra, oliasses, o a altres explotacions avícoles: 150 m.
morca, brisa, vinasses o a explotacions no avícoles: 50 m. Les activitats ramaderes sotmeses al règim d’autorització, llicència i
- tipus 2: Purins de porc, gallinasses, purins bovins, fangs comunicació, han de presentar el Pla de gestió de les dejeccions
depuradora, aigües residuals Altres tipus de dejeccions: ramaderes, el qual ha d’haver estat informat favorablement pel
- tipus 3: Adobs sòlids d’obtenció industrial, urea. o a altres explotacions de la mateixa espècie: 100 m. departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.
- tipus 4: adobs minerals nitrogenats d’alliberament lent. o a altres explotacions d’altre espècie: 50 m.
La incorporació al sòl d’aquestos productes només es pot realitzar en
terres de conreu, àrees enjardinades, prats, pastures i/o activitats de
Tots els fertilitzants orgànics a: