2. Índex:
1. Comprensió lectora..................................................2
2. El subratllat d’un text ...............................................3
3. El resum ..................................................................4
4. Els esquemes ..........................................................5
5. Els apunts.................................................................8
6. Els exàmens ............................................................9
7. L’exposició oral ........................................................10
8. Pautes de presentació de treballs escrits ................22
9. Com estudiar ............................................................24
1
3. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
1. COMPRENSIÓ LECTORA
L'objectiu de la lectura és la comprensió del missatge.
Però comprendre un text no és només entendre el significat de les paraules sinó
copsar la idea que l'autor hi va donar a conèixer.
Per llegir i comprendre textos cal:
Saber per a què llegeixes.
Començar per una prelectura: títols, subtítols, dibuixos.
Durant la lectura buscar al diccionari el significat de les paraules que no et deixen
entendre de què tracta el text.
Després de la lectura respondre a preguntes com: de què tracta el text?, què és el
més important?, què és nou per a mi?.
Llegir el text fins aconseguir explicar-ne al seu contingut amb les teves paraules.
2
4. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
2. EL SUBRATLLAT D'UN TEXT
Es tracta d'una tècnica molt elemental, senzilla i que facilita molt l'estudi, millora
l'atenció i fa més curt i eficaç el repàs.
S'ha de subratllar amb llapis i sempre en llibres o apunts de propietat.
fer una primera lectura del tema per formar-se una idea global del text. Es
comença a subratllar a la segona lectura.
es pot treballar per paràgrafs i trobar-hi les idees principals i les secundàries. No
subratllar mai paràgrafs sencers ni frases llargues. Cal subratllar : paraules clau,
frases curtes, dades tècniques importants, detalls fonamentals.
s'ha d'evitar l’excés de subratllat perquè en una pàgina tota subratllada no
destacaria res.
és més entenedor subratllar frases positives.
al final, cal llegir el subratllat i comprovar si, per si sol, té sentit i coherència
respecte al text complert.
a més del subratllat es poden utilitzar altres signes gràfics que cridin l'atenció i que
facilitin la comprensió.
també es pot anotar al costat de cada paràgraf la idea principal que tracta,
(sobretot de cara a fer-ne un resum posterior)
El subratllat és el primer pas per a l'aplicació de tècniques de tractament de la
informació escrita com ara el resum i l'esquema.
3
5. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
3. EL RESUM
Resumir un text és explicar de forma breu i amb els nostres mots, el contingut
d'aquest.
Per fer un resum cal :
subratllar el text trobant les idees principals i les dades essencials.
les dades recollides en el subratllat han de servir de guió per a la redacció del text
amb les pròpies paraules de l'alumne. Les frases subratllades no han de copiar-
se literalment.
el resum utilitza, normalment, frases curtes i precises.
el resultat final ha de ser un text breu on les idees estiguin relacionades formant un
bloc coherent i representatiu del contingut del text resumit.
4
6. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
4.ELS ESQUEMES
Un esquema és l’expressió gràfica de les idees importants d’un text, estructurades de
manera lògica. La disposició gràfica fa que, amb un cop d’ull, poguem copsar
l’estructura del tema. Per fer un esquema cal llegir un parell de vegades el text; sense
un cert domini del contingut no es pot estructurar un esquema.
1. Avantatges: s’estalvia temps perquè ràpidament, amb una mirada atenta, es
memoritza amb més facilitat. Les relacions i els lligams entre les idees queden
molt remarcats.
2. Els elements que el componen són: el títol, els apartats i l’explicació de cadascun
dels apartats. Aquesta explicació ha de ser molt breu: si pot ser s’ha d’expressar
en una sola ratlla.
3. Es poden utilitzar tota mena de signes personals: fletxes, guions, parèntesis,
asteriscs, subratllats, colors, mida de la lletra...
4. S’ha de procurar que en els esquemes predomini el blanc del paper sobre l’escrit.
L’esquema és el resultat natural del subratllat vertical.
Alguns consells per a fer un bon esquema a partir de un text determinat:
Localitzar les idees centrals del text.
Subratllar les paraules o frases que destaquen aquestes idees. Subratllar sobre
tot les paraules clau.
Escriure al marge la idea central del text i dels diferents paràgrafs.
A partir d'aquestes activitats fer l'esquema del text, ampliant, si cal, amb
posteriors lectures.
Els esquemes poden ser de moltes maneres:
1. De fletxes
Equilàter
Segons els costats Isòsceles
Escalè
Triangles
Acutangle
Segons els angles Obtusangle
Rectangle
5
7. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
2. De claus
....................
....................
.................... .....................
....................
....................
.................. ....................
.....................
.....................
........................
......................
................... ....................
....................
.................
.....................
.....................
....................
3. De números
1. PRIMERA IDEIA PRINCIPAL
1.1. Encapçalament secundari
1.1.1. Encapçalament terciari
1.2. Encapçalament secundari
1.2.1. Encapçalament terciari
2. SEGONA IDEA PRINCIPAL
2.1. Encapçalament secundari
2.1.1. Encapçalament terciari
2.1.2. Encapçalament terciari
2.2. Encapçalament secundari
2.3. Encapçalament secundari
2.3.1. Encapçalament terciari
Pautes per elaborar mapes conceptuals
Els mapes conceptuals són representacions gràfiques d’idees expressades en
conceptes i nexes que els uneixen. Els conceptes es destaquen emmarcant-los i els
nexes sempre han d’explicar les accions que fan els conceptes. No es recomana
utilitzar fletxes per indicar relacions. El nexe dóna sentit a les relacions que
s’estableixen entre conceptes.
6
8. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
Qualsevol tema, senzill o complicat, pot ser representat formant un gràfic que sembla
un mapa. Com més complex sigui, més relacions tindrà. El mapa conceptual s’ha de
poder llegir des de dalt i en totes les direccions.
Els mapes relacionen conceptes, per tant obliguen a utilitzar-los amb propietat. És un
sistema que afavoreix la comprensió del text, perquè si no, no es pot elaborar el
mapa. Fa molt servei per diferenciar continguts fonamentals de secundaris,
jerarquitzar.
Exemple:
ELS
MATERIALS
Es classifiquen segons
propietat composici comportament pel que
s ó fa a l’electricitat
Poden ser poden ser poden ser
físiques químiques
conductors aïllants semicon-
ductors
metàl·lics no metàl·lics
poden ser poden ser
fèrrics no fèrrics plàstics ceràmics
7
9. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
5. ELS APUNTS
COM PRENDRE APUNTS?
És evident que per a prendre bé els apunts els alumnes han d'estar atents a la classe
i amb actituds positives tant cap al professor com al que s'exposa. Per a facilitar
prendre apunts és convenient que anteriorment els alumnes sàpiguen el que
s'explicarà o que tinguin un guió senzill de les parts o també és molt bo que els
alumnes hagin llegit el dia anterior el tema.
Posteriorment aquests apunts es poden completar amb les dades d'altres companys i
el llibre de text o altres.
Recorda:
És impossible escriure tot el que el professor diu, entre altres coses perquè parla més
de pressa del que s'escriu. Llavors, què hem de fer? Mentre el professor explica hem
d'anar resumint mentalment el que diu, i escriure en els nostres apunts només les
idees que agafem. Això és bastant fàcil, sobretot si estem ben atents i entenem tot el
que diu.
D'altra banda, i per a no perdre el fil de l'explicació, és important escriure el més ràpid
possible. Hi ha estratègies per a anar més ràpid. Per exemple, fer servir retoladors de
punta fina que llisquen millor sobre el paper. S'ha d'intentar fer lletra petita i lligada, i
col·locar el full fent un gir de 45º, que és la postura més natural.
S'han d'utilitzar tàctiques que estalviïn temps. Per exemple, abreujar les paraules: que
(q), perquè (pq), per tant (pt), també (tb). També és important posar títols - que es
vegin bé - a cada apartat
Alguns passos per a prendre bé els apunts:
- Estar atent i entendre les explicacions
- Resumir mentalment
- Escriure de pressa
- Deixar marge per a anotacions
- Posar títols i fer un índex per temes
Algunes estratègies per a escriure més de pressa:
- Utilitzar un retolador de punta fina
- Fer lletra petita i lligada
- Girar el paper uns 45 graus
- Usar abreviatures i símbols
8
10. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
6. ELS EXÀMENS
Les proves o exàmens s’han de preparar amb temps. No s’ha de deixar cap
assignatura per al darrer moment. Estudiar el dia o la nit abans de l’examen només
serveix per crear confusions.
Consells a l’hora de fer un examen.
- Lectura lenta i atenta del tema o qüestió.
- Assegura’t que has comprès la pregunta. Repassa els mots clau, dels
tecnicismes, etc...
- Organitza el temps. Si hi ha quatre preguntes i les has de fer en una
hora, tens un quart per cadascuna, etc.
- Comença per les qüestions més fàcils.
- Si et bloqueges cal que passis a un altre aspecte o tema
- Claredat i coherència en l’expressió.
- En l’escrit cal tenir cura especial de la cal·ligrafia, del vocabulari i de
l’ortografia.
- Les respostes sempre han de ser clares i s’han de referir al que es
demana i a res més.
El que no s’ha de fer MAI en un examen
- Confondre les qüestions.
- Inventar les respostes.
- No controlar el temps
- Respondre desequilibradament: unes qüestions molt desenvolupades i
altres tot just anunciades.
9
11. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
7. L’EXPOSICIÓ ORAL
En algunes ocasions hem de parlar en públic a classe, al lloc de treball, en una reunió,
etc. Per tal d’exposar uns fets, un tema escolar o d’actualitat, el contingut d’un article o
d’un llibre, la nostra opinió o les nostres idees sobre un fet, el funcionament d’una
entitat ...
Segons les circumstàncies, podrem preparar amb temps l’exposició o potser l’haurem
d’improvisar en pocs minuts. Tant en cas com en un altre, una exposició ha de ser
clara, convincent i interessant, la qual cosa s’aconsegueix amb una pràctica periòdica
d’aquesta forma de comunicació.
Heus aquí uns quants consells per poder fer una bona exposició si disposem de prou
temps per preparar-la.
1. LA PREPARACIÓ.
a) Coneixement de la situació. Per tal de poder
delimitar el tema de l’exposició, el pla que
seguirem i el llenguatge que hi farem servir, és
important de saber abans el nombre de
persones que ens escoltaran, la seva composició
(edat, estat social o professional), el tipus de
reunió (forçada o espontània), el tipus de
missatge (informació simple, opinions o idees
personals, tema científic ...) i les condicions de la
comunicació (lloc, temps fixat ...).
b) Delimitació del tema i recollida de
documentació. Si el tema escollit és molt ampli,
cal desenvolupar-ne només un aspecte particular
i tractar els altres ràpidament. Sovint cal recollir
documentació a l’hora de preparar el tema:
apunts articles de diari o revista, capítols de
llibres, estadístiques, gràfics, fotografies, etc.
c) Elaboració del pla. És important d’elaborar un
pla esquemàtic que contingui els punts bàsics de
l’exposició en forma de títols: la introducció, el
desenvolupament amb les seves parts i la
conclusió. El pla esquemàtic pot contenir
indicacions dels moments de l’exposició en els
quals podrà aportar exemples, dades
estadístiques, gràfics, citacions, fotografies....
Aquest pla servirà de guia en el moment de fer
l’exposició. No es tracta doncs de redactar
íntegrament un text per a ser llegit. D’altra banda,
cal assegurar-se que l’exposició no passarà d’un
temps fixat prèviament, normalment de 10 a 15
minuts.
10
12. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
2. LA RELITZACIÓ.
a. Clara. És important de presentar ben organitzades les diferents parts de
l’exposició. En aquest sentit, són útils un seguit d’expressions que marquen un
passatge important, un canvi d’etapa, un incís o exemple, una conclusió, etc.
(d’entrada... tinguem en compte... passem al segon aspecte... posem per cas... en
definitiva...).
Sovint caldrà repetir una idea o un mot difícil amb l’ajut de formes diferents o amb
termes més coneguts.
És del tot imprescindible parlar alt, no gaire de pressa i amb bona articulació.
b. Interessant. En la introducció cal saber provocar l’interès de l’auditori tot
remarcant la importància o l’originalitat del tema.
Durant l’exposició s’ha de mantenir l’adhesió i l’interès dels qui escolten: els fets o
els exemples aportats han de correspondre a l’experiència quotidiana de l’auditori.
En la conclusió cal saber indicar amb claredat i precisió els punts o les decisions
als quals desemboca l’exposició.
D’altra banda cal saber parlar amb naturalitat i vivacitat.
c. Convincent. Els arguments han de ser ben triats i vigorosos: els exemples
escollits han de demostrar la veracitat d’allò que s’afirma.
Cal tenir cura de la veu: l’entonació (adequada a cada moment), el ritme (pausat
per subratllar un passatge i acollir el següent), etc.
Els gestos, la cara, la mirada, la posició del cos, etc. Poden reforçar certes
significacions.
11
14. Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER
EXEMPLE D'EXPOSICIÓ ORAL
Introducció. Anunci de l'exposició
aquesta és
la qüestió que voldria tocar
que voldria tractar amb vostès/vosaltres ara que
que intentaré d'explicar donar que
Presentació del pla.
Desenvolupament Parlar Parlaré,* primer de tot, de les
primerament, de les
en un primer moment de les
Primer punt
Començaré per tractar sobre les
Encetem* la qüestió per
D'entrada cal dir
Podem dir per començar
Continuació de I'explicació
Així, d'aquesta manera,
D' altra banda,
Ara bé,
De tota manera,
Per un altre cantó
Anunci d'un inici o exemple També
Recordem, en aquest sentit, que
Remarquem que
Cal assenyalar que
Tinguem en compte que
Per exemple,
Anunci d'un segon punt És el cas de
La segona qüestió
Un segon punt
Un cap dit això, examinem ara
En un segon moment
Tot seguit
Anunci de la tercera part
Feta aquesta remarca, endinsem-nos en/a
Tot el que he dit ens porta a l'última part de I'exposició
Passaré/passem, doncs, finalment a exposar que
Per acabar, he de manifestar que
Conclusió general
La conclusió de tot això és que
Per concloure diré/direm que
Per tot el que acabo de dir,
En definitiva,
Així, doncs,
Això ens mostra que
13
15. * 1ª pers. singular: sentiment personal segons cada auditori
*1ªpers. plural: idea d'ens segons cada auditori
16. EXEMPLE D'EXPOSICIÓ ORAL
Els problemes i els accidents a les centrals nuclears. Heus aquí una hipotètica exposició
oral transcrita. Els mots i les expressions en negreta solen ser útils per a marcar
desenvolupament i I'estructura de I'exposició.
l introducció Avui es parla sovint de problemes i d'accidents a les centrals
nuclears. És prou sabut que una central nuclear és una fabrica
que produeix electricitat a partir del mineral d'urani. una
substància radioactiva. La calor que s'origina després de
manipular els nuclis dels àtoms de l'urani fa funcionar la turbina
generadora d'electricitat. Només és aprofitada una part perita
d'aquesta calor, que en conjunt és molt alta. La calor sobrant ha
de ser eliminada a través d'un circuit de refrigeració per aigua;
aquesta aigua so] ser vessada després al riu o al mar. A les
centraux nuclears. l'urani és col.locat a dins d'unes barres
metal.liques que, al mateix temps. son protegides per un cub de
ciment. Es prenen aquestes mesures per evitar qualsevol] mena
de fuga radioactiva. Malgrat tot, son possibles els accidents i
problemes a les centrals nuclears.
Anunci de I'exposició Aquesta és que voldria tocar.
la qüestió tractar amb vosaltres ara.
que intentaré d'explicar.
En aquest sentit, he triat una colla de dades i d'exemples que poden aclarir-la.
Presentació del pla primer de tot de les
Parlaré primerament de les
en un primer moment de les
Començaré per tractar sobre les
possibles fugues de radioactivitat en una central nuclear.
Tot seguit
Després
En un segon moment veurem el problema que representa
l'eliminació de les deixalles radioactives i,
finalment,
per acabar, tocaré el problema de la contaminació radioactiva i
de les seves conseqüencies en la salut de les persones.
Anunci de la primera Comencem, doncs, per
part Encetem la qüestió per les fugues i deIs accidents.
Principi d'una explicació D’entrada cal dir
Podem dir per començar que una central nuclear no és pas
17. una bomba atómica i que, per tant, és impossible que exploti
com la bomba.
Continuació de D'altra banda,
I'explicació. Ara bé,
De tota manera, és possible que en una central hi hagi
accidents greus. Per falles en el sistema de refrigeració, de
seguretat o de control pot crear-se un sobreescalfament que
provoqui esquerdes i ,doncs, fugues radioactives
Anunci d'un incís o Recordem, en aquest sentit, que
exemple Remarquem que
Cal assenyalar que I'estiu passat es va produir un accident
d'aquestes característiques als EUA del qual es van fer ressó la
majoria dels mitjans de comunicació.
Continuació de D'altra banda,
I’explicació Per un altre cantó,
També es possible que hi hagi - i sovint hi és- una fuga de
material radioactiu pel trencament de les barres metál.liques
que contenen I'urani: en aquest cas, hi ha fugues radioactives a
través de I'aigua de la refrigeració.
Conclusió sobre aquesta En definitiva,
part Així, doncs,
Això ens mostra que la seguretat o el control a les centrals
nuclears per tenir punts dèbils.
Anunci de la segona La segona qüestió
part Un segon punt sobre els problemes derivats de I'activitat de les
centrals és I'eliminació de les deixalles radioactives.
Principi d'una explicació D'entrada.
Per començar, els residus inutilitzables que resulten de la
combustió de I'urani continuen essent radioactius i, doncs, cal
eliminar-los. Es poden enterrar enfonsar al mar o portar-los a
fabriques de tractament. En tots tres casos hi ha perill de
fugues, tal com ha passat de vegades.
Anunci d'un incís o Tinguem en compte que
Exemple exemple
Recordem que algunes d'aquestes deixalles són radioactives
durant molts anys com més ara el plutoni que emet partícules
radioactives durant un període de 24.000 anys.
Final de l’incís + transició Un cop dit aixó examinem ara
Feta aquesta remarca; endinsem-nos en
18. la part referent a la contaminació i a les seves conseqüències.
Anunci de la tercera Tot el que he dit ens porta a I'última part de I'exposició,
Part Passem, doncs, a aquesta última part,
Examinem, doncs, I'última part, la de la contaminació
radioactiva i de les seves conseqüències en els éssers vius,
sobretot en els humans. Les fugues i les deixalles emeten
radiacions que són transportades a grans distàncies en forma
de partícules. La radioactivitat passa a l’aire, a I'aigua o al sòl,
on és absorbida i concentrada per les plantes: els animals, en
menjar-se aquestes plantes, concentren també radioactivitat. Al
final d'aquesta cadena, sol haver-hi I'home.
Anunci d’un incís o Per exemple,
exemple És el cas d'enciams regats amb aigua contaminada del Camp
deTarragona, que seran menjats per gent de Barcelona.
Continuació de Així,
I'explicació D'aquesta manera, les malalties que pot provocar la
radioactivitat són diverses, com és ara càncers, leucèmies,
malformacions genètiques, etc. Les malalties no apareixen pas
sempre d'una manera ràpida i visible, perquè I'acumulació de
radioactivitat es va fent en el curs del temps.
Conclusió general La conclusió de tot aixó és que
Per concloure direm que
Per tot el que acabo de dir,
En definitiva, el funcionament de les centrals nuclears presenta
punts dèbils. Per això, penso que el programa nuclear ha de ser
aturat fins que no siguin resolts a fons aquests problemes i fins
que la població no n’estigui ben informada. Crec també que els
ciutadans han de poder pronunciar-se sobre aquest tema, ja
que l’energia nuclear és una opció més entre moltes altres
formes de desenvolupament energètic i econòmic.
19. VINT PUNTS PER PARLAR BÉ EN PÚBLIC
1. Cal conèixer, abans de fer un discurs, a quin tipus de públic ens dirigim (estudis,
professió actual, inquietuds, quant al tema que exposem...) i quin nombre aproximat de
persones formarà el quòrum.
2. Hem de preguntar-nos per què fem la nostra comunicació i estudiar-ne els seus
objectius i fites, si volem aconseguir-los.
3. Si hem de fer un discurs important davant d'un auditori nombrós, ens cal anar ben
preparats: hem d'escriure i assajar la comunicació amb anterioritat.
4. Hem de ressaltar els punts més rellevants de la nostra comunicació. Per escrit: amb
retoladors, números o lletres i oralment amb l'entonació.
5. Necessitem bona concentració. No hem de prendre cap medicament nou, hem de
menjar com habitualment ho fem i hem d'anar-hi descansats.
6. Hem de practicar els exercicis de respiració-relaxació abans de sortir a escena i hem
de fer pauses cada vegada que el text ens ha permeti.
7. No començarem a parlar fins que hi hagi silenci a la sala.
8. A I'inici, hem de parlar a poc a poc.
9. No vulguem ser ni massa savis ni massa humils.
10. Des del primer moment, hem de saber captivar l'auditori. Una bona manera de fer-ho
20. és dient una frase curta abans d'encetar el discurs, referint-nos a una cita apropiada o
donant una informació d'última hora sobre el tema, per exemple.
11. Si ens equivoquem en una paraula no hem de demanar perdó, forçosament. N'hi ha
prou en repetir la paraula ben dita.
12. Si ens ajudem amb fitxes-guia per clarificar alguns punts de la nostra presentació, cal
que les fitxes siguin tipus tamany postal i que estiguin escrites de forma entenedora i
concisa, numerant-les adequadament segons l’ordre del text.
13. És recomanable, sempre que puguem, que enregistrem la comunicació, per tal
d'escoItar-la després i poder comparar la durada del discurs amb l'espai de temps de
què disposem, així com esmenar qualsevol confusió de dicció, d'entonació, etc.
14. Hem d'exercitar-nos a trobar comentaris adients al tema, comentaris que farem servir
cas que ens bloquegem momentàniament.
15. Hem de "passejar" la nostra mirada PER TOT l'auditori.
16. Si durant la comunicació utilitzem algun aparell (projector, vídeo, etc.) hem
d'assegurar-nos que la imatge i la veu arribin a tothom, tot i que dies abans hàgim
provat el seu funcionament.
17. Si el context admet que ens interpel·lin, que ens contrariïn (en debats, entrevistes, etc.)
mai no hem de perdre la serenor. Una manera d'aconseguir-ho és pensar, d' antuvi,
què ens poden preguntar i "dur" algunes respostes "preparades".
21. 18. Un bon orador ha d'estar atent a les persones de la sala, ha d'establir una correlació
atenció-públic-discurs.
19. Hem de ser escrupolosos amb la durada del temps de la comunicació: inici-
desenvolupament-acabament.
20. No oblidem acomiadar el nostre parlament amb una salutació cordial i d'agraïment.
22. PRINCIPALS ERRORS A L’HORA DE PARLAR EN PÚBLIC
Tipus d’errors Manifestats per Solucions
CONDUCTUALS Por - ansietat Respiració – relaxació
Nerviosisme Pensaments positius
Cap confiança en si mateix Estudi del tema
Preparació
METEDOLÒGICS Idees confuses Fixació d’objectius (general i
especifics)
Concreció de la idea central
Reflexió i assaig
Vaguetat Elaboració d’un guió
estructurat (organització de les
idees principals i secundàries)
LLENGUATGE VERBAL Repeticions Utilització de sinònims
Vigilem els “tics” lingüístics
Vocabulari Llegir
LINGÜISTICS Frases excessivament llargues Pensar abans allò que volem
o curtes dir, com ho volem dir
FONOLÒGICS Veu dèbil Respiració
Entonació monòtona Articulació
Dicció dificultosa Parlar lentament, primer
Utilització de pauses
Canvis de to
LLENGUATGE CORPORAL Rigidesa Voluntat d’oferir
Alliberament del cos
Sense contacte visual amb el Ús de la mirada
públic
Manca d’expressió Entusiasme pel tema
Gesticulació execessiva Fer ús d’enregistraments
Ens cal ser autocrítics
23. 8. PAUTES DE PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
En un treball escrit el rigor i la precisió dels seus continguts són tan importants com la seva
presentació. Per això, cal que els treballs es presentin d'acord amb les següents
orientacions.
1. Tipus de paper
Utiliza paper blanc, format DIN A4 i per una sola cara.
2. Cobertes i portades
La coberta pot ser del mateix tipus de paper que l'emprat en les pàgines del treball.
En la portada o coberta cal fer-hi constar:
- Nom del centre : IES Ramon Turró i Darder
- Títol del treball
- Nom de l'assigantura i professor/a que la imparteix
- Cognoms i nom de l'autor/s, data de lliurament del treball, curs i grup.
Les cobertes no s'han d'il.lustrar amb dibuixos , sanefes o altres mitjans decoratius.
El professor concretarà els aspectes de creativitat i originalitat amb els quals vol que sigui
presentat el treball.
3. Paginació
Numera seguint l'ordre natural i amb xifres aràbigues (1, 2,3...). Escriu solament en una
cara.
4. Composició
Pots escriure a espai mig o dos en els treballs de l'institut. Si el text queda molt dens,
deixa més espai entre els diferents paràgrafs.
No oblidis mai de deixar marges;
- El superior entre 3 i 3,5 cm
- L'inferior entre 2,5 i 3 cm
- El lateral esquerre entre 3 i 3,5 cm
- El lateral dret entre 1,5 i 2 cm
Remarca degudament els capítols, els diferents apartats o les respostes a les preguntes
o activitats. Numera-les, escriu en negreta,subratllat, majúscules o lletra cursiva.
Sempre que sigui possible, és convenient que el treball estigui enriquit amb recursos
gràfics (fotos, mapes, plànols...).
5. Parts del treball
- La portada
- Un índex
- Una breu introducció presentat el treball: intencions, estructura, motivació...
- La part central o corpus del treball
24. - Les conclusions finals i les valoracions i criteris sobre el treball elaborat
- Les referències bibliogràfiques, la documentació i l'annex ; si s'escau.
25. Com citar llibres
AUTOR/S (any) Títol. Ciutat , editorial, col·lecció,
Exemple:
KRHAE, J. (2001) . Canciones. Barcelona : Ediciones 400 golpes.
MARTÍN VIDE, J.P. (2002) Ingenieria de ríos. Barcelona : Edicions UPC
6. Treballs en grup
Cal que us poseu d'acord en el format i mida de lletra, els títols i subtítols i la composicó
en general, perquè sigui comuna.
Abans de lliurar el treball, TOTS els components del grup han de llegir TOT el treball, per
tal de detectar incoherències, repeticions d'informació i d'altres errades.
I, sobretot, abans de començar el treball, us heu de planificar el calendari de treball i de
reunions en què cadascú ha de tenir clar què li toca fer i de quina manera. Les discussions
que tindreu han de servir per arribar a acords compartits.
26. 9. COM ESTUDIAR
Decàleg de l' estudiant
1. Procura que es donin de manera òptima les condicions proposades als apartats de les
condicions físiques i psíquiques.
2. Procura estudiar sempre a la mateixa hora. Les hores de més rendibilitat són de 6 a 9
de la tarda. Si pots estudiar als matins fes-ho entre 10 i 1.
3. Estudia els cinc dies de la setmana de manera regular. El divendres et costarà, però
pensa que potser t'alliberarà de la feina durant el cap de setmana.
4. Dedica a l'estudi entre una hora i mitja i dues diàriament. Si durant el cap de setmana
ho vals allargar, pots fer-ho sempre que et combinis bé la feina: lleuger - dur - lleuger.
5. Per als primers cursos de secundària amb l'estudi de 10 a 12 hores setmanals n'hi sol
haver prou. Sempre, però, caldrà tenir present la pròpia personalitat.
6. Abans de començar a estudiar prepara tot el material que necessites: llibres, llibretes,
paper, bolígraf, llapis, diccionari, goma, regle, llapis de colors...
7. Quan t'hi posis decideix l'hora d'acabar o la feina a fer i acompleix el que t'has proposat.
8. Comença per una assignatura o feina que et sigui fàcil o que t'agradi. Quan ja estiguis
concentrat/da pots dedicar-te a alguna matèria més difícil. Per acabar guarda alguna feina
de poc esforç.
9. Estudiar és un habit i fins que el tinguis ben assimilat no pots fer excepcions. Arribara un
moment que et sera tan familiar com les hores deIs apats.
10. Estudia poc cada dia en lloc d'estudiar molt en pocs dies.
27. Una tècnica per estudiar
1. Lectura general del tema o lliçó.
- comprensió del contingut
- parts que té
- com es relacionen entre si aquestes parts
- com es relaciona aquest tema amb el programa
- destria què t'ha dit de nou i què sabies ja
2. Lectura lenta de cada pregunta o part del tema.
- anotar les idees centrals de cada qüestió
- descobrir l'encadenament lògic
- relació amb la pregunta anterior o posterior
Pots subratllar el llibre o apunts.
- subratllat lineal
- subratllat estructural
- anotacions al marge
Pots fer un esquema de les idees principals i marcar com es connecten amb les
secundàries. Si els vas guardant per ordre t'ajudaran a preparar els exàmens.
1. Repàs de cada qüestió.
Procurar refer mentalment el contingut de la pregunta o tema. Digues-ho de totes les
maneres possibles, no t'aprenguis cap frase de memòria.
Fes això amb cada qüestió. I no passis a la següent si no tens ben sabuda l' anterior.
4. Repàs general.
Des del començament procura mostrar els lligams entre les parts.
5. Quan ja ho sàpigues, fes una llista de les possibles preguntes que sobre aquesta
lliçó et poden fer, com ara:
Descriu, relaciona, diferencia, resumeix, defineix, compara..., i procura contestar-les.
