Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Materials i eines. La fusta i el paper

 Per poder construir productes ens cal una àmplia
diversitat de materials, ja que cadascun té propietats
determinades que el fan útil per a usos concrets.
 Tots els materials provenen de recursos naturals:
mineral (mineral de ferro, sorra, argila), animal (llana,
vori, seda) o vegetal (cotó, làtex, fusta). Són les
anomenades matèries primeres.
Tema 4. Materials i eines. La fusta i el paper. - Vicent Pastor - 2

 Tipus de materials principals i usos que se’n fan:

 Classificació dels materials segons la selecció de residus:
o Contenidor blau: Recull el cartró i el paper. Reciclar-los és molt
important ja que per fabricar paper i cartró reciclats es
consumeix molta menys fusta, aigua i energia que la necessària
per fabricar-los a partir de les matèries primeres.
o Contenidor verd: s’hi diposita només un tipus de material petri:
el vidre, un dels materials més reciclats. La fabricació de vidre
reciclat en lloc de vidre nou estalvia recursos i energia. La resta
de materials petris (ceràmica, roca,...) s’han de dipositar a la
deixalleria.

o Contenidor groc: s’hi dipositen els envasos lleugers fabricats
amb plàstic i metall (brics, ampolles, llaunes,...). Aquests residus
s’envien a una planta de triatge on se’n separen els diferents
materials.
o Contenidor marró: s’hi dipositen els materials d’origen orgànic
(restes de menjar i de jardineria, serradures, els encenalls de fer
punta al llapis, etc.). Els materials d’aquest contenidor es porten
a una planta de compostatge.

o Contenidor gris: s’hi diposita el rebuig, la petita part de residus
que no es pot reciclar i que s’envia als abocadors o les
incineradores, com per exemple els bolquers, la pols o restes de
les cigarretes.
o Deixalleria: és una instal·lació que recull de forma selectiva tots
els materials que requereixen un tractament especial o que no
es poden dipositar per volum en els contenidors anteriors però
que es poden reciclar.
Fer activitat 4 pàgina 69

 Per fabricar un objecte s’utilitza qualsevol material?
L’ús d’un tipus de material o d’un altre dependrà de si té
unes propietats que s’ajusten a les necessitats de l’objecte
pel que fa a la funció i les condicions d’utilització. A
continuació, veurem les principals propietats
característiques dels diferents materials.

Fer activitats 5 i 8 pàgina 71

 La fusta és un material orgànic d’origen vegetal que
prové de la part llenyosa dels arbres (el tronc i les
branques). Es compon de fibres de cel·lulosa que
segueixen una mateixa direcció i que estan unides entre
si amb una substància anomenada lignina.
 Utilitzada en la construcció d’objectes al llarg de la
història, sobretot perquè obtenir-la i manipular-la és
força senzill.

 La fusta s’utilitzava com a combustible i per fabricar
utensilis simples (arcs, mànecs d’eines...). També per
construir habitatges i estructures (bigues, pilars, parets,
ponts...) mitjans de transport (carros, vaixells...), mobles
i utensilis de la llar. De la fusta també s’obté paper.
 Alguns objectes que es feien de fusta, per exemple,
bigues i pilars, ara és fan de formigó i d’acer, que són
més resistents.

LA
FUSTA
LA
FUSTA
Resistent: força de tracció i
flexió. També és força elàstica
Resistent: força de tracció i
flexió. També és força elàstica
Tenaç i lleugera
(utensilis de la llar)
Tenaç i lleugera
(utensilis de la llar)
AAïlïllalannt tt ètèrrmmicic i ie elèlèccttrricic
IInnflfalammaabblele ( (ccoommbbuusstitbiblele))
Material porós
(higroscòpica*)
Material porós
(higroscòpica*)
*Higroscòpica: que absorbeix la
humitat atmosfèrica fàcilment.
Permeable
(li afecta la
humitat)
Permeable
(li afecta la
humitat)
Densitat menor
que l’aigua
Densitat menor
que l’aigua

 Per classificar les fustes ho podem fer seguint les propietats que
hem vist i també d’altres, com per exemple el color o la
procedència. La classificació més habitual, però, és la que té en
compte la densitat.
Fixa’t que la distinció entre fustes
dures, semidures i toves es basa en el
Fixa’t que la distinció entre fustes
dures, semidures i toves es basa en el
valor de la seva densitat
valor de la seva densitat

 Fustes dures: densitat alta, a partir de 600 kg/m3 i fins a
superiors a la de l’aigua (1000 kg/m3). Utilitzades en aplicacions
on cal una alta duresa, com ara parquets, mànecs i mobiliari
d’interior i d’exterior.
Les fustes dures més usades provenen del roure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus,
i d’arbres tropicals com són l’iroc, la caoba, la teca.
Les fustes dures més usades provenen del roure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus,
i d’arbres tropicals com són l’iroc, la caoba, la teca.

 Fustes semidures: densitat entre 500 kg/m3 i 750 kg/m3.
Provenen d’arbres de bosc de ribera de zones càlides, que són de
creixement lent i fulla ampla. S’usen en revestiments de mobiliari
i per xapar acabats, i en aplicacions on cal alhora flexibilitat i
tenacitat, com ara cadires, o mànecs d’eines.
Les fustes semidures més usades provenen de la Les fustes semidures més usades provenen de la nnoogguueerraa, ,e el lc caasstatannyyeerr, ,l ’lo’omm......

 Fustes toves: densitat baixa per sota dels 500 kg/m3. Provenen
d’arbres de boscos de zones fredes i de creixement ràpid. Són
utilitzades per a bastiments de construcció, estructures de portes
i finestres, suports d’embalatges, en general per a aplicacions on
no cal alhora resistència mecànica ii lleugeresa. També s’usen
per fer paper.
Les fustes toves més usades provenen del pi, l’avet, Les fustes toves més usades provenen del pi, l’avet, e el lc ceeddrree i il ala b baalslsaa t otovvaa..

 Molts objectes de què disposem estan fabricats amb fustes
artificials que provenen de la manipulació de fustes naturals.
 En general es presenten en forma de taulers i poden tenir
diferents tipus d’acabats, com ara revestiments (xapes) de fusta
natural o bé de xapa artificial (melamina) que poden ser de
diferents colors o imitar la fusta natural.
Xapar o aplacar: recobrir amb una placa prima
de plàstic, fullola o d’altres materials.
Fullola: Làmina de fusta molt prima.
Xapar o aplacar: recobrir amb una placa prima
de plàstic, fullola o d’altres materials.
Fullola: Làmina de fusta molt prima.

 A l’esquema següent, podem veure l’esquema de les operacions
per manipular els materials.
 A continuació, s’explicarà quines eines i normes hi ha que seguir
en cada operació.

 El primer que has de fer és mesurar i marcar la zona que s’ha
de serrar o foradar. La precisió del resultat final, dependrà de la
precisió amb que mesuris i marquis en aquest primer moment.

 Convé subjectar tota peça abans de qualsevol de les operacions
següents. Fes servir les eines de subjecció adequades i no deixis
mai que un company aguanti la peça amb les mans mentre hi
treballes amb altres eines.

Fer activitats 20, 23 i 24 pàgina 77

 A l’hora d’escollir una eina per serrar cal tenir en compte
principalment la mida de les dents. Com més grans i separades,
més ràpid i més bast és el tall. Per contra, com més petites i més
juntes, més lent i més precís. Les primeres son adequades per
serrar fustes toves i les segones per serrar fustes dures.

 L’eina principal per foradar és el trepant. Hi ha trepants
manuals, elèctrics portàtils i elèctrics fixes. A tots ells s’hi
adapten els diferents tipus de broques que cal escollir segons la
grandària del forat i el tipus de material que cal perforar.

 Rebaixar consisteix a eliminar fusta de forma significativa
erosionant-ne la superfície. Polir consisteix a allisar les formes
resultants del serrat, el foradat, o el rebaixat, tot eliminant-ne les
irregularitats per aconseguir un acabat fi.

Fer activitats 30 i 33
pàgina 81

 Una de les fases finals de la construcció d’un objecte és la unió
de les peces. De la mateixa manera que hem mesurat i marcat
bé les peces per tallar-les amb precisió, convé també mesurar i
marcar bé on posarem els claus o els cargols.
Es consideren unions fixes aquelles en les quals no és possible separar
les peces sense fer malbé les parts unides, com és el cas del clavetejat o
l’encolat, en contraposició a les unions desmuntables, com el roscat o
cargolat, en les quals sí que és possible.
Es consideren unions fixes aquelles en les quals no és possible separar
les peces sense fer malbé les parts unides, com és el cas del clavetejat o
l’encolat, en contraposició a les unions desmuntables, com el roscat o
cargolat, en les quals sí que és possible.

Clavetejat:

Roscat: a més de ser una unió desmuntable, aconsegueix una unió
més resistent que el clavetejat. Per a fusta s’utilitzen principalment
els cargols autoroscants, que van fent forat a mida que van
penetrant al material.

Cargol-femella: Els cargols que es fixen amb femella permeten
unions no permanents molt fermes.

Abraçadora: és metàl·lica i permet subjectar peces tubulars. Té un
cargol que ajusta el diàmetre del cercle.
Brida: està feta de plàstic. A més de tubs, també permet subjectar
fils, cablatge i tot tipus de peces allargades o en forma de nansa.
Forma un llaç que només es pot ajustar per prémer, no per
afluixar.

Encolat: Les coles i els adhesius ens permeten fer unions fixes
amb la mínima agressió a la fusta. Hi ha molts tipus de coles. A
continuació, veurem les més usades per a fusta.

Acoblaments: l’acoblament amb clavilles consisteix a perforar la
fusta i acoblar-la amb peces cilíndriques (clavilles) que s’ajusten a
pressió. Això permet fer unions sense cap altre material que no
sigui fusta i, si es complementa amb l’encolat, fer unions més
fortes que amb l’encolat sol.

Acoblaments: L’engalzat és una altra forma d’acoblament que
consisteix a fer un galze (rebaix) a les fustes per augmentar la
superfície de contacte en la unió o per fer-la treballar a pressió.
D’aquesta manera s’aconsegueix una unió més forta. A continuació
es mostren alguns engalzats més usats, sobretot en mobles (cadires,
calaixos, etc.).

Unions amb escaire metàl·lic: una altra tècnica per unir fustes és
collar-hi escaires metàl·lics en forma de T o L o en angle. Per
aquest tipus d’unions cal marcar prèviament els forats de la unió i
després s’hi col·loquen els cargols. També es pot combinar amb un
encolat previ.

 L’acabament és el conjunt d’operacions que es realitzen a la fusta per
protegir-la del deteriorament produït per l’ús o per l’exposició a les
condicions mediambientals, alhora que li proporciona una aparença
més atractiva.
 La metodologia dels acabaments consisteix bàsicament en els passos
següents:
a) Comprovar que la peça de fusta estigui neta i lliure de irregularitats.
b) Afegir una capa d’una substància que previngui dels insectes i agents
atmosfèrics.
c) Posar una capa de vernís per protegir la fusta i a la vegada donar un
toc decoratiu i un tacte més fi.

 La fusta també admet ser pintada amb pintures com les d’ús
escolar, esprais i esmalts, o simplement encerada.
 Per estendre la pintura o el vernís normalment es fan servir les
brotxes i els pinzells que són eines formades per un feix de
filaments fixats a l’extrem d’un mànec de fusta per una virolla.
 És important escórrer l’excés de producte del pinzell i aplicar la
pintura o vernís en direcció paral·lela a la veta.

El paper és un material d’origen vegetal que es fabrica a partir de fibres de cel·lulosa
que conté la fusta, d’altres plantes (cotó, espart, lli...), de draps o de paper reciclat.
Aquestes fibres s’entrecreuen i es premsen per formar una malla en forma de làmina.
El paper és un material d’origen vegetal que es fabrica a partir de fibres de cel·lulosa
que conté la fusta, d’altres plantes (cotó, espart, lli...), de draps o de paper reciclat.
Aquestes fibres s’entrecreuen i es premsen per formar una malla en forma de làmina.
 El paper és un material fàcil de reutilitzar i de reciclar. És
important que a l’hora d’emprar aquest recurs intentis aprofitar-lo
al màxim, encara que ja sigui utilitzat, o bé fer servir paper
reciclat.

 El paper és força resistent a la tracció, però no a la compressió
(s’arruga fàcilment).
 És un material força tou ja que el podem ratllar i foradar
fàcilment i també força flexible. És molt bon aïllant elèctric,
tèrmic i acústic.
 També és higroscòpic, i quan absorbeix la humitat perd
qualitats. Té una combustió fàcil.
 Té una densitat molt variable, però és menys lleuger del que a
primer cop de vista pot semblar.

 Per mesurar i marcar el paper s’utilitzen les mateixes eines i
tècniques que en el cas de les fustes.
 El paper es pot subjectar fàcilment amb la mà, però si et calen
les dues mans per treballar-hi, o una millor subjecció, el pots
subjectar amb cinta adhesiva o amb una pinça de paper.
 Per tallar el paper, fonamentalment s’utilitzen les tisores i el
cúter.

 Per foradar el paper, cal que fem un petit plec i un petit tall amb
les tisores. També podem punxar-lo amb un punxó, posant un
tros d’escuma o suro a sota, cosa que afavoreix el procés i
protegeix el suport.
 Es pot unir el paper encolant-lo, amb cinta adhesiva o amb
grapes. La cola blanca és adequada per encolar paper. També es
pot fer servir la cola de barra, que s’asseca més ràpid però és
menys resistent. La cinta adhesiva admet més possibilitats d’unió
però és més visible i menys resistent que la cola blanca. El grapat
és molt resistent però molt visible i amb el temps el rovell de les
grapes pot embrutar el paper.
Fer activitats 39 pàgina 87

Els activitats corresponen al llibre Tecnologies 1 de Casals
Materials i eines.
La fusta i el paper
Fer activitats finals 43, 44, 48, 50, 52 i 56 pàgina 88 i 89

Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)

Similar to Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals) (20)

More from vpastortecno

More from vpastortecno (9)

Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)