SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  6
Guillem de Berguedà“Cansoneta leu i plana”
L’autor Guillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
Poema Cançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.      No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
Comentari "Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular.    Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,   
Figures retòriques  Hipérbaton:  No és de fill cristiana un costum tan poccortès. Sinestèsia: Cançonetalleu i plana. Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
Conclusió Fou un trobador que escribiapoesia en provençal.     El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.

Contenu connexe

Tendances

A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratjoanmolar
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestatjoanmolar
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau282728
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedàJudith Zamora
 
A muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatA muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatjoanmolar
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembrejoanmolar
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendrajoanmolar
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxdepcattor
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves joanmolar
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdrcelia_grn
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosajoanmolar
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 

Tendances (20)

A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserrat
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
A muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatA muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestat
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdr
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 

Similaire à Guillem de berguedà

Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzadasuridellasaz
 
Guuillem de berguedà
Guuillem de berguedàGuuillem de berguedà
Guuillem de berguedàsukaena
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatímelon111
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Ernest Bombí Garcia
 
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevinguéGuia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevinguécatalinaluque
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanactorrijo
 
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals maritCerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals maritMarta Sol Molina
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadorsdolors
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadorescaBegonya Sol
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguíalbert
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadorescaRocio Avila
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40albert
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medievalelviharo
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx joanpol
 
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
Ramon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marinaRamon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marina
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marinaSole Mulero Alzina
 

Similaire à Guillem de berguedà (20)

Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Guuillem de berguedà
Guuillem de berguedàGuuillem de berguedà
Guuillem de berguedà
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevinguéGuia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
Guia de lectura allò que tal vegada s'esdevingué
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals maritCerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
Cerverí de Girona. No’l prenatz lo fals marit
 
Poesia dels trobadors
Poesia dels trobadorsPoesia dels trobadors
Poesia dels trobadors
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadors
 
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
02 presentació-els  trobadors catalans-21 t02 presentació-els  trobadors catalans-21 t
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguí
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadors
 
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx Lit. catalana.  Resum autors XIX I XX . 2n batx
Lit. catalana. Resum autors XIX I XX . 2n batx
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
Ramon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marinaRamon vidal de besalú   aaron, dunia, georgina  i marina
Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina
 

Guillem de berguedà

  • 2. L’autor Guillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
  • 3. Poema Cançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple. No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
  • 4. Comentari "Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular.   Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,  
  • 5. Figures retòriques Hipérbaton: No és de fill cristiana un costum tan poccortès. Sinestèsia: Cançonetalleu i plana. Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
  • 6. Conclusió Fou un trobador que escribiapoesia en provençal. El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.