Rosa molina: realitat augmentada

1/65

Realitat augmentada :
que és i com generar
continguts
Rosa Molina Lázaro
molinalr@diba.cat

II Jornada de Biblioteques Patrimonials

2/65

I ntroducció a la realitat
augmentada
• Tecnologia consistent a superposar elements
virtuals (text, imatge, àudio o vídeo) a
elements reals

• Amplia i enriqueix la realitat

• Permet gran interacció per part de l’usuari

• Funciona en temps real


3/65

augmentada
• Què és?
Complement de la
realitat

• Què no és?
Suplantació de la
realitat


4/65

augmentada
COMPONENTS

• Càmera: capta la informació del món real

• Software: programa que pren les dades reals i hi afegeix les virtuals

• Marcadors: el software els interpreta i dóna una resposta específica. També hi
ha casos d’identificació sense marcadors (el reconeixement es fa tenint en
compte les dades que arriben de dispositius com el GPS)

• Monitor: on es visualitza la suma dels components reals i virtuals


5/65

augmentada
Permet crear interfícies d'usuari molt riques i intuïtives.

S'ha fet servir en molts àmbits: simulacions, arquitectura, suport
a tasques d'execució complexa (cirurgia o mecànica), usos
militars, videojocs, publicitat...

No és una tecnologia nova. El 1962 Morton Heilig crea un simulador de
moto anomenat Sensorama que incorpora efectes visuals, so, vibració i
olor (Duu el nom del cinema on anaven els protagonistes d'”El món
feliç” d'Aldous Huxley).


6/65

augmentada

Dos arquitectes fent servir un head-mounted display per fer una
planificació urbanística.


7/65

augmentada
El 2008 la realitat augmentada arriba als mòbils amb l'aplicació Wikitude AR
Travel Guide per a G1 Android.


8/65

augmentada
L’informe de la Fundación Telefónica “Realidad aumentada. Una nueva
lente para ver el mundo” parla del futur d'aquesta tecnologia:

“Las posibilidades de adaptación de la realidad aumentada a las diferentes
actividades cotidianas y a los sectores y ámbitos empresariales son
muchas y muy amplias. Y es que precisamente aquí es donde radica todo
su potencial. (…)

En la actualidad, gran parte de las iniciativas de realidad aumentada, se
han centrado en el ámbito del ocio y el marketing, pero es previsible que se
extiendan a otras áreas a medida que la tecnología madure y se simplifique
todavía más. (…)”.


9/65

Realitat augmentada als mòbils
Vincent Lepetit, investigador de la Universitat Politècnica Federal de
Lausana: “(..) el concepte de realitat augmentada no és nou, però el
que sí és innovador és que ara la tecnologia s'ha desenvolupat prou
com per a permetre l'accés al públic en general, i l'èxit dels telèfons
intel·ligents ha portat a diverses empreses a desenvolupar noves
aplicacions de realitat augmentada. Per tant, és accessible a
qualsevol i es desenvoluparà ràpidament”.


10/65

L'aparició dels smartphones (telèfons intel·ligents: GPS, connexió a Internet
aplicacions. iPhone, Blackberry, Android.....) han potenciat el
desenvolupament i l’ús de la realitat augmentada.

El món sencer s’ha transformat en una interfície d’usuari.

Els costos s’han reduït:

•dispositius àmpliament estesos
•no creats únicament amb aquesta finalitat
•més fàcils de transportar


11/65

Panorama espanyol.“ Mobile Future in Focus” de la companyia
ComScore mostra:

•Els smartphones tenen 17’855 milions d’usuaris
•Nokia és el fabricant líder (37’2%) seguit de Samsung
(17’9%) i Apple (11’5%)
•El grau de penetració dels smartphones és del 50% (país
líder en adopció d’smartphones juntament amb el Regne
Unit)


12/65


Aparegut al bloc Communicate Dominate Brands de Tomi Ahonen, ex-
executiu de Nokia, a qui Forbes considera el número 1 del Top 10 Power
Influencers in Mobile.

UdL 2012

13/65

ACCÉS A CONTINGUTS

a) mitjançant un marcador o tracker, com una imatge.
Un exemple és Blippar. Aquesta companyia anglesa
va aparèixer a l'estiu del 2001 i en el World Mobile
Congress d'enguany ha buscat la seva projecció
internacional. Blippar enriqueix pòsters, publicacions,
packaging de productes, etc amb informacions en tot
tipus de suport. Està disponible per a iPhone i
Android.

Un altre exemple de tecnologia amb trackers és la
plataforma Aurasma creada per l'Autonomy
Corporation. Permet veure vídeos, botons, objectes
3D, etc. superposats a la realitat. Funciona amb
iPhone 3GS, iPad 2 i superiors i Android.


14/65

b) a través del seu sistema del GPS.

Els continguts estan geoposicionats, és a dir,
vinculats amb a una determinada posició
geogràfica, i, quan l’usuari s'acosta a aquest
punt d’interès, pot visionar a través de la seva
càmera la informació addicional sobre aquella
localització.

Es necessita un navegador de realitat
augmentada per accedir als continguts.


15/65


(Font: Abstruse Gosse)


16/65

BIBLIOTEQUES I INSTITUCIONS DE MEMÒRIA

Lauren Pressley, experta en Disseny Instruccional, apunta alguns dels
possibles usos de la realitat augmentada:

•Revelar les parts “ocultes” de la col·lecció a l'interior de l'edifici

•Fer una visita guiada per a usuaris que necessiten saber què es pot fer i
troben el taulell tancat o no volen adreçar-se al bibliotecari

•Crear tutorials d'informació a les seccions on puguin ser necessaris

•Establir una autèntica connexió entre la biblioteca real com a lloc físic i la
biblioteca virtual a la web

•Fer una superposició de les col·leccions digitals de les biblioteques
universitàries amb el mapa del campus


17/65

Sobre el valor que la realitat augmentada pot aportar a les
biblioteques, el bloc The Strange Librarian proposa dos temes
principals:

•Establir vincles entre les col·leccions físiques i la informació virtual
(base de dades, conferències i altres dades relatives als documents)

•Afavorir la conversa entre els diferents usuaris que etiqueten i fan
comentaris a l'OPAC (online public access catalogue) de la biblioteca

“With geolocation, QR codes and augmented reality, we have another
opportunity to engage customers with the cool (the tech) and the
necessary (the content)”


18/65

Streetmuseum: Es tracta
d’una aplicació gratuïta
creada pel Museum of
London que permet veure
fotografies històriques de
llocs de la ciutat de Londres.

L’Streetmuseum guia l’usuari
a la localització i un cop allà,
en reconèixer la ubicació,
superposa a la imatge real la
fotografia antiga i permet
veure quin aspecte tenia
aquell carrer o edifici en el
passat. Per a iPhone i
Android.
http://www.youtube.com/watc
h?v=qSfATEZiUYo

19/65

Biblioteques BCN: Capa de Layar
on hi ha geolocalitzades totes les
biblioteques públiques de la ciutat
de Barcelona.

Sobre la façana de l’edifici es
mostra: nom, adreça, lloc web i
especialització de la biblioteca.

A més hi apareix un carnet flotant
en 3D de grans dimensions, que
explica el nombre de documents
que es poden agafar en préstec i
els descomptes que s’obtenen
diferents establiments culturals
amb el carnet de la biblioteca.


20/65

Les biblioteques de Muskiz fan servir la realitat augmentada per
enriquir els seus fulletons (enllaç al bloc, accés al catàleg, vídeos,
etc.)

www.youtube.com/watch?=g6bsFgFiGj8

UdL 2012

21/65

El Miami University Augmented Reality Research Group ha creat una
aplicació per a Android que permet detectar els llibres desordenats a
mesura que la càmera del mòbil recorre les prestatgeries i llegeix unes
etiquetes que els documents tenen col·locades al llom. A més, assenyala el
lloc originari que correspon a cadascun dels llibres que estan fora de lloc.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=NgZVI630SsI


22/65

Rutes literàries: Get London Reading ,
una aplicació per a iPhone, que permet
explorar gratuïtament el patrimoni literari
londinenc.

Llibres enriquits: BookARium
d’Itinerarium i els AR-Books.com de
Bienetec.

Exposicions d’art: A la Biennal de
Venècia, obres virtuals convivien amb
pavellons i exposicions reals. El mateix
col·lectiu havia organitzat una intervenció
al MoMA de Nova York on es van
incorporar obres ocultes a la col·lecció
permanent sense que el museu ho
sabés.


23/65

NAVEGADORS DE REALITAT AUGMENTADA

Els principals són Layar, Junaio, Wikitude, Acrossair, Sekai
Camera i Mixare

En molts casos, els navegadors són també plataformes de
treball, és a dir, les aplicacions estan obertes als
desenvolupadors perquè aquests incorporin capes amb
dades geolocalitzades.

A més de les capes de dades, els navegadors de realitat
augmentada utilitzen continguts que provenen
d'altres fonts.


24/65

Elements comuns que inclouen tots els navegadors de realitat
augmentada són:

•Selecció de les capes de continguts sobre les quals efectuar la
cerca

•Triple visualització (llista, mapa i realitat)

•Radar o rang especial en el qual es fa la cerca

•Marcador del POI

•Informació del POI seleccionat


25/65

Avantatges del treball en plataformes:
•Proporcionen un entorn de treball senzill, partint d'una aplicació
que ja interactua
•No calen coneixements avançats de programació per a
desenvolupar una capa

Inconvenients dels treball amb plataformes:
•Es tracta d’aplicacions propietàries


26/65

Layar
PLATAFORMA

Layar: És la plataforma que posseeix un abast més gran (25 milions
de descàrregues i prop de 14.000 capes) i més completa (té força
varietat d'eines per ajudar a la tasca dels desenvolupadors)

Una d'aquestes eines permet transformar una imatge en 3D
generada pel qualsevol programa en un arxiu suportat pel
navegador.: Layar 3D Model Converter. És a dir passar dels formats
.obj/.mtl a.l3d


27/65

Layar
Proporciona un entorn de treball senzill, on no es requereixen coneixements
de programació i té una àmplia gamma de guies per a desenvolupadors: wiki,
vídeos explicatius, servei de suport...

Les capes que es creen a Layar s'anomenen layers i permeten:

•Publicar punts d'interès
•Incorporar models 3D
•Reaccionar quan s'està prop d'un punt d'interès
•Afegir àudio
•Afegir autenticació
•Afegir animació
•Compartir a Facebook i Twitter


Layar
28/65

A més Layar també permet la incorporació de la seva tecnologia de realitat
augmentada en aplicacions pròpies.

Les capes poden ser previsualitzades pel desenvolupador i els viewers que ell
designi abans de la seva publicació definitiva.

Les capes de Layar triguen 5 dies en ser aprovades, és a dir, a estar a
disposició dels usuaris una vegada s'ha superat la fase de desenvolupament.


29/65

Layar
A més de la geolocalització, Layar va incorporar posteriorment
capes que incorporen el reconeixement d'imatges, el denominat
Layar Vision.

Aquestes capes són capaces de reconèixer imatges i mostrar-hi
a sobre objectes en 2D i 3D, com fan les aplicacions Blippar i
Aurasma.

Abans geolocalització i reconeixement d'imatges podien
conviure a una capa. Ara ja no és possible.
Les capes que no utilitzen Layar Vision són gratuïtes per al
desenvolupador.


30/65

Layar
Característiques de l’aplicació Layar Vision:

- ràpida: Detecció instantània
- flexible: Es poden afegir assets (models en 3D, àudio i vídeo) i accions
(animació, compartir amb altres usuaris...)
- eficient: La capa o layer es crea està disponible de forma immediata

Layar s'està centrant ara en el reconeixement d'imatges per a publicacions
impreses. Permet integrar vídeos i botons interactius. El Layar Creator és
de pagament des de l'1 d'agost (100 pàgines per 999 euros o 15 euros per
pàgina)

Per veure com funciona: http://www.layar.com/blog/ /06/05/introducing-
layar-creator/


31/65

Layar NAVEGADOR

És el navegador més estès. Arriba a més usuaris.

L'última versió (la 7.0) requereix iOS 5.0 o posterior i Android
2.2 o superior.

La instal·lació és gratuïta per a l’usuari. A més, està creixent
el nombre d'acords de preinstalació amb diferents fabricants
de telèfons mòbils, o sigui que en molts casos l'usuari ja no
haurà de descarregar-se Layar.

El funcionament és senzill per part de l’usuari.


32/65

Layar
Pel que fa a la navegació des del telèfon
mòbil, l'usuari pot o bé seleccionar una
capa o bé buscar-la a la llista utilitzant
paraules clau.

Les capes estan classificades per
categories.

L’usuari pot desar les capes consultades a
“Favoritos”. El navegador també recorda
les capes visitades recentment.

Un cop oberta la capa, Layar mostra els
punts d’interès (POI) assignats a la capa
que estan en un radi màxim de 5
quilòmetres respecte a l'usuari.


33/65

Layar

Els punts d’interès es poden visualitzar de tres maneres: en format de
llista, sobre la realitat o en mode mapa (Layar mostrarà aleshores la ruta a
peu, en cotxe o en transport públic per arribar al punt seleccionat)


34/65

Layar
Les capes que tenen Layar Vision es consulten d'una altra
manera. Prenent “Tap to view” quan s'obre el navegador o bé
seleccionant l'opció “Scan” del menú de les capes s'inicia
l'escaneig i el reconeixement de la imatge que conté informació
vinculada.


35/65

Layar
CREACIÓ D’UN COMPTE

1. Registre i identificació de l’usuari i de la capa.


Layar
36/65

2. Format de la informació continguda a la capa: si
inclou objectes en 3D, Layar Vision... També es pot
veure l’historial de la capa.


37/65

Layar
3. Assignació de la URL de la qual es recuperarà la informació.
També es pot establir una URL on els usuaris poden pujar les
captures de pantalles. D'aquesta manera, a més de compartir les
captures a Facebook i Twitter, l'usuari també les podrà compartir
amb el desenvolupador. A més Layar permet signar la capa per
protegir les dades (és a dir que l’editor comprovi la identitat de
Layar abans de subministrar-li les dades).


38/65

Layar
4. Descripció de la capa i assignació
d’una categoria i una imatge
representativa. Es pot incloure una
captura de pantalla del layer en
funcionament.

Cal omplir les etiquetes amb les
paraules claus per tal de facilitar que
els usuaris trobin la capa creada.

S'especifica quina és la versió de
Layar que suportarà l'editor que es
vol fer servir i com s'indexaran els
punts d'interès, depenent de si són
fixes o mòbils o de si la descripció
que els acompanya varia.


39/65

Layar
5. Establir quins
colors es faran
servir per identificar
els punts d'interès i
els requadres
d'informació. Indicar
quines icones
s'utilitzaran per
mostrar els POI (pot
haver-hi de
diferents classes).


40/65

Layar
6. Definició de l’abast geogràfic de la capa. És important
delimitar-lo bé i fer la capa local.


41/65

Layar
7. Establiment de filtres.


42/65

Layar
8. Assignació de viewers en la fase de desenvolupament. Cal
incloure l'adreça de correu electrònic de la persona amb la qual
es vulgui compartir la capa.


Layar
43/65

9. Establiment de les particularitats de visualització: si es
mostra l'opció de “com arribar”, si cal que l'usuari s'autentiqui
per entrar a la capa, etc.


44/65

Layar
Fora del menú de la capa es poden configurar altres dades:
informació sobre la companyia, amb quins partners es treballa,etc.
També testejar els errors.
Les capes amb Layar Vision tenen un menú una mica diferent: no hi
ha “Look and feel”, “Filters” ni “Additional settings” i des de la
pestanya Page es pugen les imatges de referència.


45/65

L’edició d’un layer
L'edició dels continguts d’una capa o layer, així com el servei
d'hostatge de les diferents pàgines creades pot realitzar-se
mitjançant un editor.

Aquesta eina proporciona una URL que després se
subministrarà a Layar.


46/65

Aquests són alguns dels editors més importants.


47/65

amb geolocalització

Hoppala Augmentation és un editor gratuït de capes que ofereix
una àmplia gamma de possibilitats.

Té uns 4.000 desenvolupadors registrats (dades a 22 de setembre
del 2011).

No treballa exclusivament amb Layar si no que també suporta
Junaio, la qual cosa facilita la tasca del desenvolupador si la
difusió del seu projecte es vol ampliar a altres navegadors.


48/65

Hoppala Augmentation proporciona un mapa, on geolocalitzar el
punt d'interès o POI (point of interest), així com uns petits requadres
on introduir text.

Permet pujar de forma ràpida i fàcil:
•imatges
•arxius d'àudio
•arxius de vídeo
•continguts en 3D

És una eina gratuïta. L'usuari ha de crear un compte.


49/65

1. Creació d'un compte i assignació d'una URL.


50/65

2. Establiment dels punts d'interès geolocalitzats.


51/65

3. Afegir descripció i imatge al punt d'interès.


52/65

4. Pujar les imatges en 3D i seleccionar les icones que apareixeran
per mostrar el POI (poden ser de diverses classes i s'han pujat
prèviament a Layar en el menú “Look and feel”).


53/65

5. Edició d'informació addicional: accions auto-desencadenades,
àudios, vídeos i coordenades...


54/65

6. Incorporació dels continguts creats a Layar


L’edició d’un
55/65

layer
7. Testeig de la capa. Visualització prèvia abans de la sol·licitud
d'aprovació


56/65

L’edició d’un layer amb
Layar Creator
Layar té la seva pròpia interfície d'edició de capes amb reconeixement
d'imatge. És el Layar Creator, una evolució de la tecnologia del Layar
Vision. Es tracta d'una eina molt intuïtiva i fàcil de fer servir.
1. Creació d'una campanya.


57/65

Layar Creator
2. Definició de la imatge de referència.


58/65

Layar Creator
3. Definició del tipus de contingut amb que s'enriqueix la imatge: un
enllaç a un lloc web, un arxiu d'àudio, etc.


59/65

A lt r es navegador s

Junaio va ser llençat per Metaio a finals del 2009. Les seves
capes (channels) de realitat augmentada amb POI
geoposicionats poden crear-se des d'un editor com Hoppala
Augmentation.

El seu equivalent a Layar Vision es diu Junaio Glue. Va ser el
primer navegador en incloure a les seves capes el
reconeixement d'imatges.

Està disponible per a iPhone, iPad i Android.


60/65


Wikitude: Funciona en Android, BlackBerry, iPhone i Windows Phone.

Va ser el primer navegador (creat el el 2008 per l'empresa Mobilizy).

L'usuari té l'opció de personalitzar l'eina creant mons particulars (wikitude
worlds) de realitat augmentada amb la plataforma Wikitude.me.

Una altra alternativa per crear mons, més professionals i complexos, és la
importació d'un fitxer amb els punts d'interès amb els formats KML
(Keyhole Markup Language) o ARML (Augmented Reality Markup
Language). Són llenguatges de marcat basats en XML per a la
representació de dades geogràfiques.


61/65


Sekai Camera: Està disponible per a iPhone, iPad i Android.

Permet que els usuaris incorporin al món real air tags (etiquetes
amb text, imatge o veu) que es visualitzen en format de globus de
còmic.

Les etiquetes es poden connectar amb Facebook i Twitter.

És una aplicació social de realitat augmentada.


62/65

Acrossair: Treballa exclusivament amb iPhone.

És un navegador amb dades de tercer que integra dades locals
organitzades en capes (Fousquare, Flickr , Panoramio, Twitter..) o
per categories (hotels, museus, etc).

Mixare: És de codi obert i es publica sota la llicència GPLv3.
Està disponible per Android i l'iPhone 3G i superiors.


63/65

Bibliografia
- AR-Books <http://ar-books.com/index.php> [consulta 15-10-12]

- Arroyo-Vázquez, Natalia (2011). “Información en el móvil”. Barcelona: UOC, col·lecció El
profesional de la información

- Arroyo-Vázquez, N. (2011). “La realidad aumentada al alcance de todos: creando capas de
datos geolocalizados”. Anuario ThinkEPI, 2011, v. 5. [consulta 15-10-12] a
<http://www.thinkepi.net/la-realidad-aumentada-al-alcance-de-todos-creando-capas-de-datos-
geolocalizados>

- Augmented Reality Wiki <http://augreality.pbworks.com> [consulta 15-10-12]

- Aurasma <http://www.aurasma.com/> [consulta 15-10-12]

- Blippar <http://blippar.com/> [consulta15-10-12]

- Bosco, Roberta (2011). “La Bienal que emerge a través del móvil”. El País, edición digital
[consulta 15-10-12] a
<http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/Bienal/emerge/traves/movil/elpeputec/20110612elpep
itdc_1/Tes>

- Boyer, Deborah i Marcus, Marcus (2011). “ Implementing Mobile Augmented Reality
Applications for Cultural Institutions”. Museums and the Web 2011
<http://www.museumsandtheweb.com/mw2011/papers/implementing_mobile_augmented_reality_
applicat>

Bibliografia
64/65

- ComScore ( ). “ Mobile Future in Focus“ [consulta 15-10-12] a
<http://www.comscore.com/esl/Press_Events/Presentations_Whitepapers/ /
_Mobile_Future_in_Focus>

- Fundació Cecot Innovació (2011). “Guia de realitat aumentada“ [consulta 15-10-12] a
<http://www.fci.cat/wp-content/uploads/Guia-Realitat-Augmentada.pdf>

- Fundación Telefónica (2011). “Realidad aumentada: una nueva lente para ver el mundo”
<http://www.fundacion.telefonica.com/debateyconocimiento/publicaciones/index.htm>

- Hoppala Augmentation <www.hoppala-agency.com> [consulta 15-10-12]

- Itinerarium <http://www.itinerarium.cat/> [consulta 15-10-12]

- Junaio <http://www.junaio.com/>[consulta 15-10-12]

- Layar <http://www.layar.com/> [consulta 15-10-12]

- Layar Biblioteques BCN <http://www.layar.com/layers/provabiblioteca> [consulta 15-10-12]

- Molina, Rosa ( ). "Augmented reality as a tool to bring young users to the public libraries".
Bobcatsss . Information in E-motion. Amsterdam: 23-25 gener de [consulta 15-10-12] a
<http://hva.mediamission.nl/mediasite/SilverlightPlayer/Default.aspx?
peid=f753cb6f3c154d719dd73896a67996b31d>


Bibliografia
65/65

- Mullen, Tony ( ). Realidad aumentada. Crea tus propias aplicaciones. Madrid: Anaya

-Museum of London (2010). “Streetmuseum” [consulta 15-10-12] a
<http://www.museumoflondon.org.uk/Resources/app/you-are- here-app/index.html>

- Presley, Lauren (2010). "Lauren’s Top Tech Trend". Lauren's library blog [consulta 15-10-12] a
<http://laurenpressley.com/library/2010/01/laurens-top-tech-trend-alamw10-alamwttt/>

- R.C.C. (2001). “Es algo más que un jueguecito”. El País, edició digital [consulta 15-10-12] a
<http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/algo/jueguecito/moviles/elpepirtv/20111113elpepirtv_1/
Tes>

- Strange, Julie. "(geolocation + augmented reality + QR codes) libraries”. The Strange Librarian
(2010), [consulta 15-10-12] a <http://strangelibrarian.org/2010/01/geolocation-augmented-reality-
qr-codes-libraries/>

- Watters, Audrey (2011). "Awesome Augmented Reality App Could Save Librarians Hours". Red
Write Web, [consulta 15-10-12] a
<http://www.readwriteweb.com/archives/awesome_augmented_reality_app_could_save_librarian
.php>


Rosa molina: realitat augmentada

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Rosa molina: realitat augmentada

Similaire à Rosa molina: realitat augmentada (20)

Plus de Ateneu Barcelonès

Plus de Ateneu Barcelonès (20)

Rosa molina: realitat augmentada