L’AVENTURA DE LA CUSTÒDIA La millor manera per explicar-ho és recordant la imatge de la capelleta que molts de nosaltres vàrem compartir en la nostra infantesa El procés és similar però el viatge el farà una obra artística pensada per a aquesta aventura. Qui entri en el circuit adquireix un compromís de participació relacional on tant l’obra com les persones s’enriquiran de l’experiència: L’obra, perquè en la seva disposició en els diferents espais dels habitatges multiplicarà la seva lectura. Els autors sumaran un ventall ampli de comentaris i obriran el seu treball a sectors que no els coneixien. Els custodis gaudiran per un temps d’una peça en el seu espai personal, que els permetrà dialogar, debatre i contrastar parers amb altres custodis, a la vegada que ajudaran a socialitzar l’obra.

1. PROJECTE
CUSTÒDIA
2013

2. L’AVENTURA DE LA CUSTÒDIA
La millor manera per explicar-ho és recordant la imatge de la capelleta que molts de nosaltres vàrem compartir
en la nostra infantesa
El procés és similar però el viatge el farà una obra artística pensada per a aquesta aventura.
Qui entri en el circuit adquireix un compromís de participació relacional on tant l’obra com les persones
s’enriquiran de l’experiència:
L’obra, perquè en la seva disposició en els diferents espais dels habitatges multiplicarà la seva lectura.
Els autors sumaran un ventall ampli de comentaris i obriran el seu treball a sectors que no els coneixien.
Els custodis gaudiran per un temps d’una peça en el seu espai personal, que els permetrà dialogar, debatre i
contrastar parers amb altres custodis, a la vegada que ajudaran a socialitzar l’obra.
Autors que participen en l’aventura:
Cristina Moreno, Quim Deu, Montse Baqués, Laura Baringo, Janira Romero, Jordi Rocosa, Joana Sanchez,
Abdó Martí, Francesc Fàbregas, Carme Malaret.
Com s’entra en el circuit.
Adquirint una clau que permet llogar, per 10€, una obra durant un mes.
Amb la clau et compromets que l’obra circuli mantenint la temporalització que s’ha marcat.
L’aventura començaria el setembre i el mes de juliol es faria una trobada amb tots els que tenen la clau de la
custòdia per explicar els mecanismes del seu funcionament.

4. CRISTINA MORENO
Sóc il·lustradora, dissenyadora gràfica i artista plàstica.
He fet dibuixos animats, exposicions de pintura i he publicat en diaris i en revistes. He treballat en el món del
disseny gràfic durant molt de temps i porto més de quinze anys ensenyant als nens i a les nenes a gaudir de l’art.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i per la UAB, en Disseny gràfic a l’Escola EINA.
Actualment treballo com a il·lustradora (staboooobats.logspot.com.es) i dissenyadora freelance i sóc la creadora
de Fem Manuals (manualscanigo.blogspot.com).
Què proposo per a la custòdia?
Una peça artistística per gaudir amb tranquil·litat.
Una idea rodona.

5. ‘Birth ‘

6. ‘sense títol ‘

7. ‘sense títol ‘

8. CARME MALARET
Sant Just Desvern, 1957
La meva formació tant en l’àmbit de la ciència com de les arts ha marcat el meu llenguatge artístic.
El material on millor m’expresso és el fang. Per aquest motiu he volgut aprendre i aprofundir en les
tècniques ceràmiques.
He après, del meu compromís amb l’ensenyament de l’expressió plàstica, que tothom és un creador.
Membre de diferents col·lectius culturals estic engegant motors per fer d’aquest espai un lloc de participació,
d’aprenentatge, d’investigació.
Què faig?
La meva obra s’identifica pel tractament modular, la seriació, la fragilitat dels volums, el material i
la seva disposició a l’espai.
En cada peça hi ha un treball previ que formula primer i explica després, amb la construcció matèrica del concepte.
Què proposo per a la custòdia?
Continuant fidel a la meva trajectòria, he dissenyat una peça on parlaré de la fragilitat de l’individu quan se’l mesura
“100grs d’especulació”

9. ‘Magma de paisatges ‘

10. ‘plegar il·lusions’

11. ‘capbusar-se en la desmesura’

12. JANIRA ROMERO
1 de juny de 1981, Esplugues de Llobregat.
Faig escultura, m’expresso millor amb el volum. El que més he treballat és la pedra, però he fet una mica de tot,
ceràmica, fusta, ferro, fosa i galvanoplàstia, resines, fibra de vidre...
M’agrada experimentar, entrar en contacte amb la matèria, donar-li forma.
Em relaxa, és com buidar i deixar anar un pes.
El que faig es pot definir com a visceral, surt de les entranyes, des de la foscor cap a la llum, va agafant força i
context a mesura que es va creant.
Utilitzo la matèria per donar forma/cos a tot allò que no sé explicar d’una altra manera, a un món intern d’imatges
imaginàries, que neixen d’emocions i de sensacions, al portar-les enfora i passar-les pel filtre del cos, m’ajuden a
entendre i mantenir l’equilibri entre el que sento dintre i el que succeeix a fora.
Proposo una peça que no sobrepassarà la mida establerta i que està relacionada amb un dels temes que remeno
últimament. És un “Ganivet de pedra”, amb ell busco arribar al límit de la matèria, al punt de tensió màxima.
Fou una de les primeres eines, i tant pot utilitzar-se per tallar i separar, com per marcar i limitar. És tant perillosa
com fràgil. Arma i utensili.
Estèticament em transporta a un espai buit, però ple de silenci i de presència, com en el moment just després de
produir-se el tall.
És un camí, el camí de la vida, caminar per ell es com caminar pel fil de la navalla.
Marca i em recorda aquesta recerca, la recerca del camí, la recerca d’un mateix.

13. ‘ganivet alabastre’

14. ‘ganivet onix’

15. ‘perfil’

16. JOANA SANCHEZ
Sóc una assagista de l’art sense plena dedicació, la meva feina en aquest àmbit és més una necessitat interior
que una professió. Des dels anys 80 em dedico a plasmar el que em passa pel cap, i, que intento formalitzar, amb
l´acció directa de l´expressivitat artística, fruit dels pensaments i sensacions que m´acompanyen en cada etapa de
la meva vida.
Sento que cadascuns dels meus treballs, al llarg d´aquests anys, són proves i assajos, per avançar cap a una nova
prova i assaig. Em sento bé en el meu laboratori particular introspectiu i íntim que omple una de les habitacions de
casa meva. He fet exposicions individuals i col·lectives, m´he dedicat un temps a l’educació i també he fet, i
continuo fent, tràmits i gestions per l´obra d´en Jordi Rocosa.
El meu treball creatiu actual es desenvolupa a partir de l’interès, que m´ha acompanyat sempre, per
l´experimentació i la recerca de l´espai pictòric: les confluència, intercalacions, fusions...
dels multi-espais que conviuen en un mateix pla , que són extrets de les vivències i de les observacions directes
de l´entorn i que es tradueixen mitjançant l´expressió de: l´abstracció cromàtica, que apropa, allunya, intensifica...
les parts del tot; l´abstracció de la línia recta (angle, triangle, diagonal, horitzontal, vertical, quebrada...) que
limita, talla, perfora, marca, distribueix... l´espai; i l´abstracció de les formes curvilínies (forats, finestres i a l´hora
elements dipositats) que es desplacen, multiplicant, floten, transformen... i habiten l´espai.
Per a la custòdia proposo: “Interaccions”, tancar dins una caixa de metacrilat, mida D3, nou vinyetes-quadros
autònomes i que, a l´hora, configuren un tot, posant de relleu la plasticitat i l’heterogeneïtat de l´espai. Aquets
conjunt de micro-quadres estaran situats al centre de la caixa deixant espai lliure pels 4 cantons, aquest contorn
buit anirà omplert d´elements solets que faran referència als colors, les línies i les formes que es poden veure a les
vinyetes.

17. ‘obra 1’

18. ‘obra 2’

19. ‘obra 3’

20. JORDI ROCOSA GIRBAU
Barcelona 1957
Influenciat pel fet de passar la infantessa a Cornellà de Llobregat, en el moment àlgid de la seva industrialització,
vaig poder gaudir dels abocadors il·legals que oferien tot tipus de matèria primera per poder realitzar els primer
contacte amb la possibilitat de construir amb elements trobats. En aquesta troballa vaig jugar senzillament. Més
tard vaig descobrir que allò que la crÍtica artística anomenava instal·lació, intervenció, objectes trobats,
art povera, performances, era el nom que conceptualitzava l’estat natural de les primeres passes creatives.
Després la post industrialització, amb va fer espectador d’un canvi de model. Durant 30 anys he ocupat espais
descomunals per la seva força significativa, aquest fet en fa arribar a la conclusió que la meva obra ha estat
absolutament determinada per la possibilitat del gaudir il·limitat espaial que s’ha vist reflectit directament en la
meva creació. www.jordirocosa.com
El que faig és treballar a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, dintre de les polítiques d’espai públic, realitzant
projectes per la seva millora des d’una perspectiva visual. A fi d’apropar els llenguatges contemporanis a
l’espectador d’una manera quotidiana realitzo l’acció “Excèntrics Plàstics” participant a Festivals d’arreu. Estic
preparant un experiment de nom “Habitarte”, habitar dintre un espai enmig del carrer, per parlar de la relació
art-artista-producció-distribució. Aquest espai és una cúpula fèrrica dissenyada per a aquest treball que estic
elaborant.
LAMPAD’APPS Instal·lació portàtil
Una aplicació per una làmpada de tauleta que, com a cavall de troia, esta farcida de contingut, en aquest cas de
petites escultures que poden ser utilitzades per a realitzar instal·lacions en diferents llocs de la teva casa, aquestes
les pots fotografiar i incorporar-les al calaix adjunt a fi de recollir material per a la realització d’una exposició final
del recorregut d’aquesta proposta artística.

21. ‘Dibuix pojecte lampad’apps’

22. ‘pojecte lampad’apps’

23. ‘pojecte lampad’apps’

24. LAURA BARINGO
1955
Estudios de Diseño en Eina
Monográfico de maquetas en la Llotja
Licenciada en Bellas Artes, Escultura
Diseño de exposiciones de arte
Maquetas de arquitectura en taller de la ETSAV
La escayola forma parte de nuestra vida cotidiana. Vivimos rodeados de ella, sin reparar en sus posibilidades.
Hace años, vi unas maquetas de Le Corbusier (arquitecto racionalista) hechas con escayola y este fue, para mí, un
descubrimiento; realmente pude ver las posibilidades de este material.
Desde este momento, la escayola ha sido uno de los materiales que más he trabajado y es el que más utilizo en la
elaboración de mis piezas. Me sirve tanto como material de base como de unión, e incluso en formato venda. El
proceso de trabajo con este material tiene la magia de su paso por diferentes estados. Es polvo que temporalmente
se transforma en líquido para terminar en un estado sólido permanente y frágil; transformación que viene
acompañada de fuertes cambios de temperatura. Pero las piezas no sólo las conformo con escayola, sino que
también utilizo otros materiales.
Mi proceso creativo se mueve dentro del ámbito de la abstracción. En estos momentos mi trabajo se centra en
la idea de “El ángulo recto”. Este concepto surge en el pensamiento corbusierano como geometría inherente al
espíritu del hombre. Trabajo la verticalidad en movimiento con piezas que ponen en relieve esos lugares donde la
energía se estanca y se hace visible como pasa en “El ángulo”.

25. ‘sin título’

26. ‘sin título’

27. ‘sin título’

28. MONTSE BAQUÉS
Artista visual
Intento apostar per dedicar-me allò que m’agrada, que és tot el que està relacionat amb el llenguatge creatiu.
Vaig començar amb la pintura i el dibuix i he continuat amb el volum, construint objectes i tantejant també amb
l’escultura, entre d’altres.
Aquests darrers anys he intentat extrapolar la pintura dintre del camp de l’arquitectura, el qual m’ha permès fer
obres de grans formats per a llocs públics
L’obra la podeu veure a: www.montsebaques.info
Pintura gran format: http://baques.posterous.com//
Obra per a la custòdia: No-lloc Mides: 10 x 10 x 10 cm
Segons Marc Augé: el lloc objectiu seria l’espai on s’inscriuen marques objectives d’identitat, de relació i d’història.
Aleshores un espai que no pot definir-se com a tal s’anomenaria el no-lloc.
El no-lloc és un terme arquitectònic utilitzat per designar aquest llocs on no hi ha identitat ni vincles directes entre
el que l’ocupa i el propi lloc. Un espai on ets anònim. On res t’afecta...
Marc Auge té raó quan diu que la sobre-modernitat és una gran productora de no-llocs.
He començat doncs a crear un espai amb dues portes per definir el trànsit, la idea de nomadisme tant com
espai de circulació com de consum. El fet d’utilitzar les peces de lego penso que és un element prou reconegut
que almenys en el seu inici representava la idea lúdica o educativa de “construir” amb els blocs de plàstic
interconnectats, per tant, la importància del material és primordial i, en aquest cas, decideixo construir l’anonimat
amb el color blanc i buscant la simplicitat més absoluta en la forma.
El mirall a dintre trenca els límits i borra possibles llocs de memòria.

29. ‘Offering’

30. ‘sense títol’

31. ‘sense títol’

32. QUIM DEU
Barcelona 1962
dissenyador i, darrerament, professor
experiència com a ebenista, dissenyador d’espais, mobiliari i identitat gràfica
estudia a l’institut del teatre de barcelona
guanya el primer premi de disseny de mobiliari a toledo, espanya
becat en art i disseny a la akademie schloss solitude de stuttgart, alemanya
treballa com a art-director per a manbar offices sa, barcelona
guanya el projecte rellotge annalemàtic de barcelona, ajuntament de barcelona
treballa com a art-director a mèxic df
projectes per a diverses institucions de mallorca
treballa com a art-director per a unaymedia massmedia sl
professor en la university of applied sciences mainz, alemanya
guanya la beca de disseny vegap 2012
guanya la beca de recerca en art i disseny de la generalitat de catalunya
projecte per a custodia a l’edlccm: ‘am so japi’: hàbitat i felicitat

33. ‘rellotge de sol a l’Avinguda Diagonal / Plaça Maria Cristina, Barcelona’

34. ‘Fruiter conceptual, galería noto-zeus a Milano, Itàlia’

35. ‘Armari per a sabates, sala speisse saal ak. solitude a stuttgart, Alemanya’

36. ABDÓ MARTÍ
Els meus treballs sempre han girat a l’entorn de la creació artística.
Després d’estudis de Filosofia i de Pintura, vaig treballar en un taller de ceràmica, més tart de professor de
Plàstica i després vaig entrar en l’àmbit teatral com a tècnic i escenògraf amb Joglars, Claca, Fura del
Baus... i cinematogràfic en ambientació, decoració i efectes especials amb Francesc Bellmunt, Manel Cussó,
Llorenç Soler, Romà Guardiet... En una altra etapa vaig exercir de director a l’Escola Municipal d’Art de Cornellà i
més tart en l’àmbit del disseny. En aquest camp ja em vaig centrar en el disseny i muntatge d’exposicions
al Centre d’Art Sta. Mònica, CCCB, Drasanes de Barcelona, Palau Moja... De manera simultània, combinat amb
aquests treballs, vaig anar dedicant el temps que era possible a la creació artística personal.
En aquest àmbit, el meus primers treballs estan aprop del dibuix, de la forma i del volum. En les darreres obres
intento un joc i un diàleg entre fotografia, objecte i materials diversos situats en un espai de representació on
s’estableix un diàleg, entre els diferents elements, que pot ser suggerent, enigmàtic, poètic o inquietant. Intento
que sigui un llenguatge obert, on l’espectador també tingui el seu propi camp creatiu. M’interessa el llenguatge
creatiu, intuitiu, suggerent... que té un espai propi i ampli.
El treball que vull presentar fa referència a un objecte consistent en la representació en volum d’un cap femení
situat al mig d’una capsa de vidre. Aquesta obra voldria ser una reflexió i un diàleg contingut de conceptes
diversos: present, passat, canvi, alteració, vellesa, bellesa, encant, decadència... L’objecte és prou evocador per
crear sentiments diversos en cada espectador.

37. ‘I,II,III...’

38. ‘Mar Metàl·lic’

39. ‘Núvol i agulles’

40. FRANCESC FÀBREGAS
Sant Just Desvern, 1950
Estudia a l’escola Elisava de Barcelona.
Inicia la seva vida professional en els 70’s com a fotògraf a Diari del Baix Llobregat, Fotogramas, Por Favor,
Interviu, El Correo Catalán, El País; diferents editorials com Planeta, RBA, Océano, Orbis, Ediciones 62; i
companyies discogràfiques diverses com Ariola, CBS, RCA, EMI, EDIGSA. També a les revistes Vibraciones, Video
Actualitat, Rock Espezial, Viejo Topo i Rock de Lux.
En el llibre Música pels ulls, editat l’any 2012 per l’Ajuntament de Barcelona, es poden veure un munt de
fotografies d’artistes musicals de diferents àmbits, tant a nivell nacional com internacional, que van actuar
entre 1970 i 1990, bàsicament a Barcelona.
Ha participat en diferents exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Sant Joan Despí, Eivissa,
Formentera, Montpeller, Chicago, Kyoto, Madrid, Sant Just Desvern, entre d’altres. (IV Biennal Xavier Miserachs a
Palafrugell, Sala Barradas de L’Hospitalet, 7a Festival Fotòpsia a Castellbisbal, 23è Hipermercart d’art contemporani
a la sala Vinçon, Llibreria Altair de Barcelona, Festival Getxophoto, Proyecto persona que tiene alma a Miami, Palau
Robert de Barcelona, Rawson a Patagonia/Argentina, Museu d’Història de Catalunya, Arts Santa Mònica, Kosice-
Eslovaquia 2013).

41. FRANCESC FÀBREGAS
En els últims anys, la carrera professional de Francesc Fàbregas ha estat vinculada a TV3, on ha creat i dirigit
espais com Sputnik i ha impulsat espais de culte com Jazz & Co, Hidrogen, Autògrafs, Rodasons, Karakia, 3ª 3ª,
Silenci?, Loops!, Territoris, K33, Colors, Òpera en Texans. També ha tingut diverses responsabilitats com a cap de
programes del Canal 33 i com a director i productor executiu de programes culturals, musicals i especials de
Televisió de Catalunya.
Ha estat guardonat amb:
• Premis Ciutat de Barcelona 1991 pel programa Sputnik
• Premis Talento de la Academia de las ciencias y las artes de televisión de 2010
• Premis Arc 2012 per a la seva trajectòria musical.
Fotògraf que li agrada jugar amb la llum i el color fent que aquests dos conceptes tan abstractes tinguin ànima
per poder enamorar. Li agrada recollir instants reals de moments, llocs, situacions, gent, paisatges i objectes.

42. ‘sense títol’

43. ‘sense títol’

44. ‘sense títol’

45. TOTS ELS CONTINGUTS SÓN INÈDITS,
EDITATS PER L’ESPAI DE LLIURE CREACIÓ
CARME MALARET
Disseny de la clau: LLUIS AYGUADÉ
Disseny logotip: CRISTINA MORENO
Disseny mapa custòdia: QUIM DEU
Correcció de textos: NURI ROSÉS
Grafisme i edició de vídeo: RAQUEL FUSTER